logo

El primer cafè

L'informatiu matinal de Girona FM. Notícies, entrevistes i informació de servei. L'informatiu matinal de Girona FM. Notícies, entrevistes i informació de servei.

Transcribed podcasts: 226
Time transcribed: 9d 0h 10m 21s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

treballant de via, si tots ho veiem i deixem-nos emportar.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Trec el cap per la finestra del vagó. Veig algú que espera l'estació amb un paper que du el meu nom. Pujo a un cotxe que té més anys que jo. A la ràdio sona la cançó, take me home, country road.
que tot anirà bé i ara el món em diu que tot anirà bé quan cau el sol farem una pensió els queda lliure una habitació al costat
Un menjador. A mitjanit, de sobte sento un cri. I algú que riu em fa sortir del llit. T'esperem, dius, al segon pis.
El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer, Saïd Svall i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Són les 9 del matí i això és el primer cafè de Girona FM. Avui és dimecres, 16 d'abril de 2025 i ens hem aixecat a Girona. Ara mateix amb 10 graus de temperatura, en un dia plujós i molt anubolat després d'una tempesta, la que hem viscut també aquesta nit a la ciutat de Girona, amb trons i llams importants. Tot això en una jornada on s'esperen 16 graus de màxima. De carres a la tarda haurien de prevaldre els núvols.
La pluja, teòricament no ha de durar molt, però veurem com avança aquest dia plujós i gris a la ciutat de Girona. En tot cas, teniu el primer cafè per encarar millor la jornada, conèixer tota l'actualitat amb les notícies, el temps de forma més extensa amb en Luismi, també les notícies esportives, la gent de cultural, centural i tot el que vingui en aquest dia d'avui, 16 d'abril, i sobretot intentar posar-hi una mica d'energia en aquest dia grisós. Arnau Vila, molt bon dia.
Hola a tots. Com estàs? Avui no és un bon dia. No, avui la veritat és que no és un bon dia, Arnau, i és que hem de lamentar que, com ha explicat l'alcalde Lluc Salelles en un comunicat a Instagram, ahir va morir el seu fill, i és que us llegiré el que va posar l'alcalde a Instagram.
Aquest dimarts, 15 d'abril, moria l'Ovidi, el nostre fill, a la panxa de la seva mare. Ho feia set dies abans d'arribar a les 40 setmanes, de forma inesperada, imprevisible i massa injusta. Som uns d'aquells casos que passen de tant en tant i que fins fa poc eren coberts de silenci i de tabú. Som avui protagonistes d'un immens dol perinatal, un dol i un dolor que abraça la immensitat del mar, d'Empúries a Grècia i més enllà.
En un tres i no res, la vida es capgira com un mitjó, tot perd el sentit i la boira ocupa un espai que fins ara era de somriure, esperança i anhel de fer créixer la família, la nostra petita comunitat. El naixement de l'Ovidi, ja sense batec, ha estat aquest mateix 15 d'abril, el mateix dia que va néixer la seva àvia Glòria, amb qui no es podran conèixer per raons òbvies. Cap dels dos resten vida. Tots dos, la vida els ha pres massa aviat. Quina merda!
Fa poc més de 24 hores de tot plegat i encara no sabem on posar cada sentiment, com alçar-nos després de la devastació, però si ho sabrem, fer gràcies, sens dubte, a l'acompanyament de la Dèbora, la Llívia i l'Anna Maroto, que ens han fet costat durant tot l'embaràs i ahir van deixar les vacances per ser al nostre costat i acompanyar-nos en un parc que, malgrat tots els malgrats, va ser preciós com ho és el mateix Ovidi.
Gràcies també a la família i als amics pel suport. Tota la desconfiança vers la vida que ens ha portat l'amor de l'Ovidi i ens l'han tornat elles. Gràcies Anna, Llívia, Débora i a tot l'equip del Trueta que ens ha acollit a aquestes hores. Gràcies a totes les mostres de suport rebudes.
Gràcies a Ovidi per aquestes 39 setmanes de fer-nos tenir unes il·lusions precioses. Encara que sigui des de la panxa, hem viscut molts moments genials plegats, sempre més sereu quatre germanes i l'Ovidi hi tindrà el seu espai, malgrat no podrem gaudir del seu somriure, ni del seu plor, ni de la seva mirada. Ovidi, Salelles i Tomàs, ets etern.
9 i 7 d'aquest matí, parlem de notícies i us expliquem avui que els Mossos investiguen la mort d'un home a Salt després que saltés l'arma d'un pis. Els fets s'han passat pels vols de les 6 del matí al segon pis d'un edifici situat al carrer Torres i Bages de Salt, al Gironès, i l'home ha aparegut mort al carrer just després que els Mossos acudissin l'avís d'una alarma.
d'un pis, en aquest cas ho expliquem, just al lloc on s'ha trobat la víctima. Un cop els policies han entrat a l'habitat, ja han inspeccionat a l'interior, però no han trobat ningú i no han estat fins al cap d'uns minuts que han vist com hi havia el jove mal ferit a terra. Una de les hipòtesis és que l'home s'hauria precipitat des de la finestra, malgrat que des de seguida s'han activat tots els equips d'emergència i no s'ha pogut fer res per salvar la vida del jove.
De concretar, Arnau, que això va passar ahir, d'acord? És a dir, és una notícia d'ahir i s'estan investigant encara les causes de la mort. D'altres qüestions d'aquest matí, 9 i 8, parlem d'un menor perquè fuig amb una moto sense llums i acaba xocant amb la policia a salt. Sí, els fets van tenir lloc també ahir, cap a les 9 del vespre, quan una patrulla... Bueno, perdó, abans d'ahir, quan una patrulla de la Unitat de Seguretat Ciutadana de Salt va detectar el vehicle circulant sense cap mena d'enllumenat...
Fins demà!
Va acabar col·lidint amb un vehicle policial causant-li diversos danys. A la moto hi viatjava un segon ocupant que va fugir corrents i encara no ha estat localitzat. Parlem que Girona permet que bars i restaurants del barri vell i la plaça Independència treguin els residus un cop hagin tancat. De fet, l'hostaleria d'aquestes zones queixava que ho havien de fer entre les 8 i les 9 del vespre quan els clients encara estaven consumint, amb el perjudici que això generava.
Ara, però, s'ha arribat a un acord amb el consistori per poder llançar les escombraries a partir de les 11 de la nit i ja s'han repartit 400 covells multifracció per dipositar els envasos i la resta, de manera que la via pública quedi més endreçada. D'altra banda, l'Ajuntament també ha reforçat el servei amb una persona més i ha posat a disposició dels hostalers un canal de comunicació per qualsevol incidència.
I també us expliquem aquest matí que Girona aprova el projecte de l'aparcament dissuasiu del Mas Grí amb 200 places. Sí, l'Ajuntament va donar d'un verd al projecte que compta amb un pressupost de 908.000 euros que ara passarà a exposició pública abans de la seva aprovació definitiva. L'objectiu d'aquest aparcament és reduir el nombre de vehicles que accedeixen al centre de la ciutat i fomentar que la gent aparqui en aquesta zona per després agafar altres mètodes de transport més sostenibles com el bus o la bicicleta.
Per això el consistori ja estudia allargar la línia de bus L2 i instal·lar una parada a la rotonda de Masgrí on hi hauria l'accés de l'aparcament. Aquesta línia compta amb una freqüència de pas de 15 minuts i es preveu reforçar en les hores punta en el recorregut fins a la plaça de Marquès de Camps. A més, el consistori també allargarà el carril bici que hi ha al carrer de Barcelona fins passat l'aparcament per tal que aquells qui ho vulguin puguin moure's amb bicicleta per dins de la ciutat.
Gràcies.
D'altres qüestions d'aquest matí, 9 i 11, parlem de les entitats veïnals de Girona perquè reclamen accions urgents contra el soroll excessiu dels vehicles. Les associacions veïnals de Girona han emès un requeriment formal a l'Ajuntament exigint actuacions immediates davant l'incompliment reiterat de la normativa sobre emissions acústiques per part de determinats vehicles, molts d'ells que han estat modificats il·legalment per emetre un soroll desmesurat.
Les entitats veïnals denuncien que aquesta problemàtica afecta greument la convivència i la salut de la ciutadania, especialment en zones residencials, i recorden que el soroll excessiu vulnera el dret fonamental a un entorn urbà saludable. Les associacions reclamen el reforç dels controls policials amb sonòmetres, l'aplicació estricta del règim sancionador i la intensificació de la vigilància en els punts més afectats.
Així mateix, rebutgen noves campanyes de sensibilització i reclamen accions contundents per part de l'administració. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, no descarten emprendre accions legals o administratives. L'aeroport de Girona registra el març més passatgers des del 2018 amb 57.498 usuaris.
En la comparativa anual, el volum d'exuaris ha crescut un 7% en comparació amb el març del 2024. Aquestes bones dades han permès a la terminal gironina tancar el primer trimestre del 2025 amb 134.979 passatgers, el que suposa un 25,6% més del que hi havia en els primers tres mesos de l'any passat.
Pel que fa a vols que han operat des de les pistes de Vilubidunyà, al març s'han enregistrat 1.348 aterratges i enlairaments, un 51% més que al març del 2024, i el trimestre s'ha tancat en 3.918 vols, fet que suposa un increment del 53% en comparació amb el primer trimestre de l'any passat.
I aquest matí també parlem dels hospitals Troeta i Santa Catarina perquè impulsen una xarxa solidària per captar fons. Els dos centres reforcen l'estratègia de mecenatge i captació de fons amb l'entrada en funcionament d'un nou portal digital que vol canalitzar l'impuls solidari de la ciutadania i de l'empresariat del territori en favor de les dues institucions sanitàries. La iniciativa permet fer donatius, col·laborar amb projectes específics i crear accions solidàries pròpies amb un impacte directe en l'assistència i el benestar dels pacients.
I avui també us expliquem que la fundadora de la històrica botiga Nyiguinyogui farà el pregó de les festes de primavera de Girona. Girona celebrarà les festes de primavera del 23 d'abril al 4 de maig amb una quinzena de propostes de cultura popular i familiar i amb tot un seguit d'espectacles relacionats amb el món del circ en un homenatge al Tarlà, que tornarà a ser el gran protagonista giravoltant a la seva borra al carrer de l'Argenteria. En aquest cas, a la seva barra, al carrer de l'Argenteria...
en una programació que consolida les activitats iniciades en els darrers anys. Com a novetat, les festes de primavera arrencaran oficialment el divendres 25 d'abril amb l'espectacle inaugural Mais, a partir de les 6 de la tarda a la plaça del Vi, a càrrec del duet de clown i circ Martini i Manzani. Tot seguit hi haurà la tradicional consueta de Sant Jordi a l'interior de la catedral de Girona.
Un quart de deu d'aquest matí i d'altres qüestions en clau comarques de Girona parlant que salten a punta de pistola una jove i el deixen lligat de mans i peus amb brides a casa seva a Vallobrega. Els fets van passar dijous passat 10 d'abril en una casa del carrer Eixample de la localitat de Vallobrega.
Segons ha explicat la CN, els sospitosos van trucar a la porta fent-se passar per repartidors i amb un paquet per entregar. Quan el jove els va obrir, un dels homes el van canonar amb una pistola i el va fer entrar de nou al domicili. Un cop a dins el van lligar de mans i peus amb brides mentre li exigien que els digués on eren els diners i l'or que els lladres suposaven que el noi tenia a casa. Després d'uns moments d'atenció, els assaltants es van emportar diners en efectiu i van marxar.
Els Mossos d'Esquadra detenen infreganti una dona que havia entrat en tres cases de Bescanó. Els fets van començar el dia 11 d'abril en una casa d'Estanyol, el terme municipal de Bescanó, quan la inquirina d'una casa que no estava al domicili va ser informada per la seva central d'alarmes que dins del seu habitatge hi havia una dona.
El 12 d'abril, el dia següent, els policies també van sent novament alertats, ja que en una masia, també d'estanyol, els inquilins van trobar una dona dins del seu habitatge. En veures descoberta, aquesta va fugir corrents. Quan els Mossos estaven fent la recerca de l'autor dels dos robatoris, van tornar a ser alertats, ja que en una masia propera, els seus propietaris havien trobat una dona dins d'una habitació. En veures descoberta, la lladra també havia marxat corrents. Poca estona més tard...
El dispositiu de recerca va donar els seus fruits i els agents van localitzar la dona amagada entre la vegetació, a un centenar de metres, dels habitatges violentats. La detinguda, que tenia antecedents, va passar el dia 13 d'abril a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Girona.
D'altres qüestions d'aquest matí parlem dels gironins perquè valoren amb un 8 els serveis d'atenció primària del territori per sobre de la mitjana catalana. Exactament el valoren amb un 8,03 sobre 10. El grau de satisfacció global de l'atenció rebuda a l'atenció primària i el 88,4% manifesta que en cas de poder escollir continuaria fent ús del servei. Aquests són els principals resultats de l'estudi realitzat dins el pla d'enquestes de satisfacció del CatSalut.
pel que fa a la percepció, experiència i satisfacció dels usuaris del Servei Català de Salut amb l'atenció primària que es va realitzar el darrer trimestre de 2024. Els serveis d'atenció primària a la regió sanitària de Girona són dels més ben valorats de Catalunya, ja que en 14 dels 22 ítems analitzats les respostes obtingudes són millors que la mitjana catalana i en la resta són semblants.
I avui també us expliquem que dimiteix el delegat a Perpinyà que va qüestionar el terme Catalunya Nord i rellevarà un exalcalde de Junts. El director general de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Christopher Daniel Persson, ha comunicat aquest dimarts que deixa el seu càrrec. Des de fa setmanes estaven al punt de mirada diversos partits de l'oposició per haver qüestionat el terme Catalunya Nord per referir-se a la regió del sud de França, amb vincles històrics i lingüístics amb Catalunya.
La polèmica va començar el mes de març passat, quan en una compareixença al Parlament, Persson va justificar que ell preferia utilitzar el nom oficial del Departament Francesc del Pirineu Orientals, en lloc de Catalunya Nord. Aquesta posició va enervar partits com Junts, Esquerra i la CUP i també els predecessors de Persson en el càrrec, els exdirectors de la Casa de Parvinyà, que es van unir per demanar el seu cessament.
D'altres qüestions parlem de la Generalitat Valenciana perquè admet que va esborrar les imatges del Palau 15 dies després de la Dana. La Generalitat Valenciana ha confirmat que va esborrar les imatges de les càmeres de seguretat de Palau el dia de la Dana. Per tant, es complica encara més saber què va fer el president de la Generalitat, Carlos Mazón, aquell dia.
Ho ha dit la vicepresidenta, perdó, primera Susana Camarero, que ha fet referència a l'article 8 de la llei orgànica 4 barra 1997 per la qual es regula l'utilització de videocàmeres per les forces i cossos de seguretat en llocs públics. Segons aquesta llei, les gravacions han de ser destruïdes en un termini màxim d'un mes des de la seva captació, excepte si estan relacionades amb infraccions penals o administratives greus o molt greus en matèria de seguretat pública.
amb una investigació policial en curs o amb un procediment judicial o administratiu obert. D'altres qüestions, en clau internacional parlant de Cuerpo, perquè és optimista sobre un acord entre la Unió Europea i els Estats Units per als arangels. Sí, Carlos Cuerpo ha confirmat la porta oberta dels Estats Units per arribar a un acord amb la Unió Europea sobre la política arangelària de Donald Trump, després de la moratòria de 90 dies anunciada pel president estadounidense.
El ministre d'Economia espanyol ho ha explicat després de reunir-se a Washington amb el seu homòleg nord-americà, el secretari del Tresor, Scott Besson, coincidint amb la nova política aranzelària de l'administració Trump i els advertiments del govern dels Estats Units a Espanya per la seva voluntat d'enfortir les relacions comercials amb la Xina. I també us expliquem avui que Donald Trump congela 1.900 milions d'euros a Harvard, que s'havia negat a acatar les seves demandes.
El govern dels Estats Units ha informat la prestigiosa Universitat de Harvard de la congelació de 2.200 milions de dòlars, el que vindrien a ser 1.900 milions d'euros, en subvencions plurianuals i 60 milions de dòlars, 53 d'euros, en contractes plurianuals. La decisió arriba després que la universitat es negués acceptar les demandes de l'administració de Donald Trump
que li havia traslladat per mantenir la relació econòmica del govern amb la institució educativa. A les peticions s'incloïa l'eliminació de programes de diversitat, igualtat i inclusió, canvis en la política també de contractació i d'admissió i limitar les persones més implicades en l'activisme que en l'ensenyament. El rector de Harvard va respondre que cap govern, independentment del partit que sigui al poder, hauria de dictar què poden ensenyar les universitats privades, a qui poden admetre i contractar i quines àrees d'estudi poden seguir.
Ara ens acostem ja al punt de dos quarts de deu, un moment per conèixer el temps de la mà de Luis Mí.
Doncs ens hi posem. Luis Mimo, bon dia, a veure com pintarà això d'avui. Bon dia, comença aquest dimecres amb força núvols i pluges o tempistes a les comarques de Girona. També Déu-n'hi-do la nevada que ha anat cayent i que encara cau. El Pirineu, a cota de poc més de 1.300-1.400 metres. Déu-n'hi-do a la Sarranya i també al Ripollès, una altra bona emblanquinada. I ja diem aquestes tempistes que, per exemple, al voltant de la ciutat de Girona han estat ja destacables les últimes 3-4 hores.
encara fins aquest migmatí anirà plovent, ho faran més ganes al Gironès i a la selva, i aniran entrant ja en canvi una mica de tramuntana cap al nord de la Costa Brava, que començarà a fer neteja, de fet aquesta tarda més clarianes en aquesta banda de l'Empordà, sobretot a l'Ala Empordà, i també novament alguns sorruixats que apareixeran especialment al Gironès, a la selva i al sud del Ripollès i de la Garrotxa, amb un ambient que avui refresca, ja s'està sentint aquesta baixada i de fet hi ha gelades,
a les cotes més altes del Pirineu. Ho seguirem a la xarxa. Molt bé, doncs moltes gràcies, Lluís, per aquesta informació que caldrà tenir el Paraigua Ben a prop. Gràcies, ens retrobem demà, que tinguis un bon dia. Ara mateix, com sempre a aquesta hora del matí, arriben els esports.
Bé, avui parlem del Girona perquè posa a disposició dels socis autobusos de Frank per anar a Leganès. Conscient de la transcendència que pot tenir el partit de dijous de la setmana que ve, dia 24, a les 7 de la tarda al camp del Leganès, el Girona va anunciar ahir que ofereix el desplaçament gratuït a Motocar.
Fins demà!
Esperem que la gent respongui, tot i que entenem la dificultat d'un dia laboral entre setmanes. És complicat. És una iniciativa que també ha tingut els seus crítics, en el sentit que diuen que s'hauria d'haver començat a fer abans i que també s'ha de fer, esperem, en els partits que juguin en cap de setmana, cosa que pot afavorir que hi hagi molts més desplaçats cap a camps visitants. Perquè si aquest partit ens ho haguéssim, ho hauríem de patir de veritat.
abans hi ha el partit del Betis abans hi ha el partit del Betis el dia 21, dilluns i veurem què passa contra el Betis perquè és veritat que el Betis és un equip que s'hi està jugant a entrar a Europa que té molt de potencial però bueno, el Girona a Montilivi és capaç del millor i del pitjor per tant veurem què passa però sí que és veritat que el Leganés és un rival directíssim per la permanència ara mateix està en zona de descens i és molt important aquest partit a Butarque per tant veurem què passa és veritat que abans hi ha la jornada prèvia
on és el Betis, que és complicat, però ni molt menys s'ha d'oblidar el partit, i res, és veritat que el partit d'Aleganés té molta importància. Per tant, el Girona que fa aquest gest, que està bé, però que, bueno, es podria haver fet una mica abans, esperem que es repeteixin els propers partits en cap de setmana, bueno, perquè hi ha equips com l'Alaves, per exemple, que ja ho porten fent algunes jornades, però bueno...
Més val tard que mai i a partir d'aquí a veure si a les properes jornades també es pot repetir i que hi hagi molts gironins i gironines que puguin anar a veure el Girona fora de casa. I a Montelí mateix, amb les entrades, que també un pas més també estaria molt bé. S'està fent, també contra el Betis, s'està fent una promoció, perquè també es vol tenir l'estadi ple, o sigui, ja s'han fet promocions d'entrades, a veure si tot ajuda...
per acabar d'empenyar el Girona i que aconsegueixi victòries, que fa temps que no en testem cap, i a partir d'aquí, doncs, la permanència el més aviat possible, que és el desig de tots. Més enllà d'això, ahir vam comentar que Clara Lundquist va ser el cinque inicial de la temporada en Cauna i Girona, Chloe Vivi, ahir també es va anunciar que l'australiana va ser, com no podia ser d'una altra manera,
en el 5 inicial, com a les dues millors jugadores interiors, juntament amb Colibali de la Penya, per tant, Chloe Vivi, que també està en el 5 inicial, i ara està a l'espera de veure si serà l'MVP, perquè està nominada també millor jugadora de la temporada, però encara no s'ha donat el resultat d'aquest premi, per tant, estarem a l'expectativa de veure si Chloe Vivi guanya aquest MVP, i també estarem a l'expectativa de veure
Sí, tant Chloe Vivi com Mac jugarà als play-offs, perquè encara hi ha l'últim partit contra els Jairis, el qual sí que hi seran, però després, segons el seu contracte, podrien marxar. Però l'Uni Girona està intentant parlar amb elles i veure com està la situació, perquè serien dues baixes molt significatives per l'equip i esperem que puguin ser al play-off.
I si parlem del bàsquet Girona, podem estar una mica més tranquils perquè tenen una bona dinàmica. Sí, sí, el bàsquet Girona té una bona dinàmica. Aquest cap de setmana, si no m'equivoco, hi ha duel català contra el Maxi Manresa. El Maxi Manresa, és veritat, sí. A partir del dissabte, a la tarda. I, bueno, en tot cas, un duel interessant. El nou Congo, si no m'equivoco.
I res, a partir d'aquí, el bàsquet Girona, que té un coixí prou bo, però ha d'acabar de tancar-ho. I res, veurem què passa. Per últim, un apunt de Champions. Arnau, jo sé que estàs al dia, però ahir va haver dos partits. Aquest Dortmund 3-Barça 1, que...
Entre altres coses, va suposar la classificació del Barça a semifinals després de sis anys, que home, són uns quants anys per ser el Barça, a les semifinals. Això sí, un partit on, bueno, cadascú ho patiria a la seva manera o no, però el Barça no va estar fi. A més a més, si el Girona feia temps que no tocava, diguéssim, victòries, doncs és al revés, el Barça va tocar una derrota. Feia temps que no tocava derrotes. No havia parlat.
en tot el 2025 i sí que és veritat que si un partit podia perdre i a més aquest resultat era aquest o sigui que en tot cas el Barça que va perdre per 3 a 1 però es va classificar que al final és el que compta i per altra banda el que també va estar a punt d'endur-se l'ensurt i ho va tenir més a prop que no pas el Barça va ser el Paris Saint Germain que va perdre també contra l'Aston Villa per 3 a 2 el Barça doncs va tenir aquest coixí de dos gols de diferència però el PSG només un si l'Aston Villa
hagués fet el 4-2 haguessin anat a la pròrroga o sigui que finalment el conjunt d'Emerich que això sí, bueno, es va endur l'alegria de guanyar el partit però va quedar eliminat i ara el PSG espera qui serà el guanyador avui del Madrid Arsenal perquè serà el seu rival i el Barça doncs espera qui serà el guanyador avui de l'Inter Bayern que ajuda a Milà per veure qui serà també el quart semifinalista fa una mica de por eh? una mica de por no
Veurem quines són les semifinals. Avui, a partir de les 11 més o menys de la nit, es coneixeran les semifinals de la Champions. Molt bé. Doncs també estarem pendents de veure quins són els pròxims rivals. Ara mateix, a aquesta hora del matí, com sempre, fem un repàs de com tenim l'agenda per aquestes propostes d'avui.
El bàsquet Girona? És igual. De fet, és una bona proposta, a veure el bàsquet, eh? Bueno, res, se queda a prop. Per això, per això, per allò. No està malament. A veure, veus alguna cosa interessant? Sí, mira, Arnau, no sé si has estat o has pogut anar-hi, és un dia complicat, però avui és l'últim dia de la mona.
d'aquesta fira infantil. He vist imatges i la veritat és que he vist molt bé. Sí, és hora de jocs. Mira, jo ahir quan anava cap a casa, que sortia de la ràdio, veia molta... bé, veia gent que anava cap a la Mona, a la fira de Girona, i dic, mira, estaran allà aprofitant. A més, avui dia plujós, allà estàs cobert...
Hi ha els inflables, els nens que ara, avui aquest dia, per exemple, potser es podrien quedar a casa amb la freda... No, no, és perfecte, és perfecte. Per tant, últim dia de la mona, a partir de les 3 de la tarda, ja sabeu, per aprofitar inflables, zona de jocs, també tallers, tot i que aquests s'han d'inscriure i tenen un cost de 5 euros, s'han d'inscriure allà mateix, eh? O sigui que no té problema.
Per tant, la mona que té avui el seu últim dia a Fira de Girona, també tenim avui una conferència sobre un llibre, o un personatge, millor dit, que l'autor del llibre, sobre el qual va el personatge, ha passat per aquí, i el personatge és Fridstop Nansen.
que, no sé si ho saps, Arnau, però era, en aquest cas, un escriptor, oceanògraf, diplomàtic, explorador polar. Explorador polar? Noruec, sí. M'agrada molt això d'aquí.
Va néixer el 1861, va morir el 1930, i en Pere Parramont, en aquest cas... Va venir a presentar el llibre. Correcte, per això ho dic. Ha fet aquest llibre sobre Fritz... És complicat el nom, eh? Fritzoff Nansen. I avui hi ha la conferència a partir de les 7 de la tarda al Centre Cultural de la Mercè, a càrrec del propi Pere Parramont.
Molt bé. Mira, anem agafant propostes per aquest dimecres, que per cert, d'aquí una setmana, llavors avancem que estarem a la plaça Catalunya tot el dia amb aquest ambient fantàstic de Sant Jordi. Esperem que no plogui, eh? Jo no m'atreveixo a dir res. Vaja. I per últim, avui, a partir de les 11, hi ha també Jocs de Taula Infantil a la Biblioteca Carla Raola, aquí mateix. Per tant, aprofiteu per poder jugar una mica ara que plou i res. A partir d'aquí també acabem
Si et sembla, en una trobada que hi ha avui, a partir de dos quarts de set, on és una assemblea oberta i es titula La cultura declara l'emergència. I és un espai, en aquest cas, format per agents culturals com a resposta a l'emergència climàtica i ecològica que vol lluitar per transformar el paradigma. Posa aquí neocapitalista i, bueno, és un espai que ofereix recursos i trobades des de l'acció col·lectiva. Tot això, el bòlit porrodó, com dèiem, a partir de dos quarts de set de la tarda.
Molt bé, ja ho sabeu que a través de Girona Poquet Barra Genda podreu descobrir molts més detalls. Ara mateix, aquesta hora, mira, dos quarts de deu clavats d'aquest matí, d'aquest dimecres, 16 d'abril, és moment per mirar què passava tal dia com avui, ja de fa uns anys. Aquestes són les efemèrides.
Bé, ens desplacem fins l'any 1926. L'Ajuntament de Girona aprova l'adquisició d'un rellotge per la nova caseta de la Devesa, fabricat pel rellotger Joan Fabra. Uns anys més tard, el 1971, té lloc una recepció oficial de les autoritats gironines a una expedició de nens acollits del Comtat de Kent.
El 1990, tal dia com avui, l'Ajuntament aprova el concurs per la concessió d'un espai a l'Adevesa per instal·lar-ne una terrassa on s'hi puguin realitzar activitats musicals.
Com les antigues carpes, eh? Certament, certament. Però, i a més a més, també hi havia, no sé si la Rosaleda també, que també hi era, però sí, sí, amb les carpes eren mítiques, eh? Més efemèrides, el 97 s'inicia l'enderroca de l'única casa afectada per les obres de la frontissa del Güell.
I finalment, tal dia com avui, en aquest cas de l'any 2008, l'Estat tramita les primeres expropiacions dels terrenys afectats per les obres del tren d'alta velocitat, el seu pas per la ciutat de Girona.
Arrau, vols que te'n digui una? A veure què va passar? Tu que ets un clàssic, tal dia com avui, un 16 d'abril del 75, Sony anuncia el llançament de Betmax. Ah, sí? Saps què és Betmax? És un... Un sistema de gravació de vídeo. Ah, t'ho anava a dir. Que anava amb les cintes aquelles petites. Sí, sí, sí. Com una mena de Super 8 o gairebé. Tot i que després, òbviament, va perdre la batalla amb el B baixa aquesta. És veritat, sí, sí. Doncs mira, també l'afegim a l'efemèri d'avui...
Molt bé, doncs ja us sabeu que estem en plena Setmana Santa. En aquest cas, doncs ja us sabeu que tenim una pronunciació especial a la ràdio de Girona. Repassem els millors moments, per exemple, dels Quatre Rius, també de la Fons i diversos programes que tenim a la casa. I si en voleu algun que no surt, doncs ja us sabeu que a través del web podreu escoltar-ho tot a la carta. Molt bé, doncs dit això, nosaltres acabem aquí. Esperem prou que pugueu anar-nos sintonitzant perquè sempre va bé recuperar bons moments.
i això és tot, ens hi posem. Ahir, Jordi Arnau, sentint els millors moments, vaig descobrir, bueno, una cantant, escoltant l'Adrià Giné, que m'agrada molt, i també, bueno, és a dir, coses que a vegades recuperes d'altres dies que se t'han passat perquè, per o per bé, no has pogut sentir els Quatre Rius, doncs mira, és molt reaprofitable i a vegades descobreixes coses molt interessants. Molt bé, doncs fem una petita pausa i ho recuperem tot. Fins ara.
La teva ràdio, la Gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Som la teva veu. Som la gironina.
La teva ràdio, la Gironina.
Cucodril Club. Cucodril Club.
No pasaste de caimán, hasta bé el cocodrilo.
La teva ràdio. La Gironina.
I encarem recte final d'aquest primer cafè de Girona FM. Ho fem no només mirant el passat, sinó també el futur. Un dia més, un dia menys. Mestre de les dates i també dels comptes enrere. Per no dir, també, responsable, màxim responsable de l'Arxiu Municipal de Girona. Guius Esteve Casellas. Bon dia, honor.
Bon dia al dematí, moltes gràcies per aquesta presentació, que quan les coses... Això vol dir que surt bé, les coses. Si ets responsable, les coses surten bé. Si es surten malament, ràpidament ets el culpable. Tota la raó del món. Però escolta, m'agafa una cosa que has dit el compte enrere a mi, que aquest mes d'espera se'm fa molt llarg fins que vinc aquí, i a sobre avui m'ha ratat temps, eh? Sí. Una mica, una mica.
No, és perquè ja t'ho explicaré després, és que al final... És culpa de l'Arnau? No. No, hi ha temes de... És un joc d'equilibris. La ràdio és un joc d'equilibris, com la vida mateixa. Què m'has d'explicar? Tampoc sí, clar. Si t'explico jo, l'arxiu també és un equilibri constant al llarg dels segles. Ja està, ja som a casa. Ens traiem la cara amable i intentem passar-nos-ho. Mira, ahir ho vam avançar, però abans de tot això, volia preguntar-te per... T'ho dic perquè el tema estrella, que no me l'has portat avui, és el de la memòria del 2024. Sí.
La memòria del 2024, sí. A nivell de dades així molt ràpida, si poguéssim destacar un titular sobre la memòria del 2024 de l'Arxiu Municipal de Girona, quina seria? Home, n'hi ha un parell, ara sortirà la nota de premsa, aquí ens estem avançant. Un titular només. Un. Deixem l'altre embargat per la nota de premsa.
Ah, bé, doncs en dos. Hem triplicat les activitats d'obertura de l'arxiu cap a la gent en relació a 2023, que ja s'havia augmentat. És a dir, això és un canvi d'orientació. Per tant, jo penso que no podem acollir grans masses de gent, mai podrem competir amb la gent que obre portes per temps de flors, per exemple, i després les estadístiques s'inflen.
Però jo penso que és un... Bueno, oferim... És una oferta, diguem, de qualitat, de proximitat... Està molt bé. I llavors l'altre és més de caràcter econòmic. Jo l'he de poder dir, no? És a dir, som un servei que generem... L'any passat vam generar el 65% del nostre pressupost. Per tant, home, fem coses, eh? I fem coses a nivell nacional, però també, sobretot, a nivell internacional. Vull dir, 65% de ser autosuficients de Unidó.
Sí, sí, sí, sí, mirem de gastar-nos-ho tot, esclar. No, clar. És el que passa. És el que... Ja m'agradaria explicar coses. No, no, i tant. I de fet, ahir ho vam avançar i és que tenim un nou cicle de conferències, les conferències a l'arxiu municipal. Quan dic a l'arxiu vol dir amb localització a l'arxiu municipal, també en relació amb totes aquestes activitats per a l'obertura del públic. I vaja, vull dir, això és... No sé si és pels més foodis...
Però sobretot també és per veure una miqueta com omplim els plats. Exacte, mira quin tipus de vocabulari. Tema molt actual, eh? Tema molt més actual del que ens posem. És que nosaltres som molt actuals. Som cíclics. Exacte, exacte. No, no, és la vintena edició del cicle de conferències a l'arxiu i va sobre menjar.
sobre com es proveïa la ciutat des d'època medieval fins ara. I llavors, bueno, hi ha diversos especialistes. La primera és, si vols estudiar aquest tema al llarg de la història, doncs especialistes que treballen amb nosaltres, l'Anna Girorella i en Sebastià Villalón. I llavors tot el tema de mercats, que agafa des d'època medieval l'Albert Reixac, que ha col·laborat amb nosaltres diverses vegades,
I com aquests mercats, o sigui, si volies venir a vendre aquí, el vam explicar per la pedra en la mitja llengua, si volies venir a vendre aquí havies de pagar, que és el maco del tema, pel que ha de cobrar el salari municipal. Però després tenim en Xavier Solà, que ens obre la mirada cap a... Quan parlem de globalització ens pensem que és ara, però a època moderna, segle XVI, XVII, XVIII, ja hi ha una primera globalització, ja n'hi havia hagut d'altres, eh?
i porta a la modernització dels serveis públics i tal, que és el que ens explicaran Joaquim Maria Puigbert. El mateix, diguem, agafa el fil de continuïtat la Rosa Maria Gil, que és la coordinadora del cicle, tot sigui dit, i que, per exemple, a nivell d'anècdota, pregunta el primer dia, diu, tu saps quan s'obre el primer supermercat a Girona?
Esclar, o sigui, això passa per anar presumint que ho saps tot. I jo, esclar, ràpidament dic, no ho sé, però segur que tenim el document que em dona testimoni. Però te n'adones, no? És a dir, escolta, jo quan era petit me'n recordo quan van obrir el primer supermercat relativament a prop de casa, perquè pensàvem amb el mercat, amb el colmado, que deien nosaltres, no? Ara m'estàs fent... Boteca de que viures. Tu no ho has viscut mai, tu.
No, això, colmada o no, la botiga de que viures, sí, perquè això comprava xutxeries allà, llaminadures. Bueno, això és diferent, eh. La botiga de que viures, sí, home. Sí, bueno, també n'hi havia, sí. Era una altra història, però el primer supermercat, estic pensant, eh, no era en Roig, eh, no era la de Can Roig.
No, són temes interessants i que et retornen, igual que la xerrada següent, la de la Nàdia Fava i l'Anna Roca, és a dir, que et parlen dels mercats i la globalització actualment. A mi m'agraden molt els formatges, que és un tema que és poc arxivístic, potser, però m'agraden molt els formatges. I és un exemple que poso sovint, no?
Jo quan era petit i adolescent et deien, vés a comprar aquí i allà, i tu tenies dos tipus de formatge, no direm la marca, un de tota la vida. Hi havia dos tipus de formatge. Ara vas a qualsevol, no diré supermercat, però han tornat les botigues de proximitat, amb delicatessen i tal, i tu tens una oferta de formatges brutal. Espectacular. Per no parlar del iogut. Jo sóc molt igual que tu, m'encanta el formatge.
I, veig, a vegades és un mal de cap. Sí, però tu l'acompanyes en vi, segur. Jo no hi ha aquestes alçades. Jo perquè soc molt jove a la mitologia grega, també, i, clar, vull dir, soc fidel a les tradicions. Que és maco, això. En Pau, no sé si es mira malament, eh? L'Arnau, eh? L'Arnau, eh? L'Arnau al·lucina quan... No, és culpa d'ell, eh? Arnau, és culpa d'ell, eh? En fi, tot el que passa. Exacte.
No, però jo ara estava pensant en com ha canviat també tot el panorama, vull dir, perquè els meus pares, per exemple, són encara ara d'anar al mercat, vull dir, és anar al mercat i tal, i encara vaig passar-hi l'altre dia, dissabte crec que va ser. Ostres, hi havia canviat molt, jo parlo del de Figueres, que
hi havia molt i tal, i vaig començar a pensar sobre els supermercats i les grans superfícies com el pes específic que tenien fa uns anys i el que tenen ara, perquè fa uns anys tu no et paraves a pensar en el volum de facturació que podien fer, per què? Perquè tu anaves a comprar una barra de pa i valia 30-40 cèntims ara en canvi amb temes d'inflació, de tot plegat jo crec que especialment després de la pandèmia també vam veure
Com d'importants eren aquests grans centres de distribució del que ens emportem a la boca, bàsicament. No, no, i tenir un micro-hort al balcó, eh? És a dir, que aquest és l'altre costat, eh? Clar. I precisament relligant-ho amb tot això, és a dir, jo penso que la Nàdia Fava i l'Anna Roca, que a més a més no són historiadores, que és l'euro que es pot pensar, són arquitectes i...
Sí, és veritat, la Nàdia la vam entrevistar aquí. I aporten un tipus de discurs molt diferent. I llavors, aquest any, que em sembla que ho havia comentat alguna vegada, inaugurem la conferència convidada. La conferència convidada que ve una persona sensacional, reconegut prestigi, que és la Mercè Renom, professora, està jubilada de l'Autònoma.
de la Universitat de Barcelona, perdó, i ens parlarà de la història de l'alimentació com a una manera d'aproximar-nos a la història quotidiana, en un context centrat en el context europeu, en el coneixement de Barcelona, Catalunya, i també en referències a Girona. Jo penso que això és el 5 de juny, ja hi haurà temps d'explicar-ho, però és una persona sàvia i que, a més a més, comunica molt bé, cosa que sempre s'agraeix. Home, i tant.
I bueno, tenim més coses, perquè hem fet una cosa que ja s'ha acabat, que és el documentar Girona Miradas Singulars, que hem fet...
és un taller de fotografia, però buscant perspectives diferents a l'hora de felsa, i hem fet l'escenari de Girona. Estem enmig del primer curs d'aprendre a llegir documents de l'arxiu. I bé, estem amb moltes ganes de fer coses, entre elles una cosa que és just per després de Sant Jordi. I no sé si he explicat-ho o no, perquè potser ja... Pots deixar anar al llibre, si vols. Doncs mira...
Vam començar l'any passat i vam començar a restaurar els llibres majors de la taula de canvi. Que t'hi dius, a veure, llibres majors, taula de canvi, bueno, majors, d'entrada són espectaculars no pel nom de major sinó perquè tenen una mida com de 31x46-47 centímetres, gruixuts, tapa de fusta, coberta de pell...
Pany per tancar, perquè eren el primer banc públic que es fa a Girona. Privileges del segle XV, la reina atorga el privilegi del segle XV, però la banca, aquest tipus de banc municipal, comença a funcionar a partir de 1568.
i llavors el tot a la Corona Dragó només hi havia 13 ciutats que tenien aquest sistema són uns llibres espectaculars i estan molt bé l'única cosa que la coberta de fusta i la de pell amb gravats repujats en el cuiro i amb l'escol de Girona evidentment i el pany s'havia anat fent malbé llavors hem fet una restauració és una reinstal·lació
I el dissabte 26, justament, que pràcticament haurem acabat tota la intervenció, les mateixes restauradores els hem demanat que facin una sessió oberta al públic per explicar el procés de restauració i ensenyar els documents, ensenyar... Bé, no en tenim algun d'embenat, com si s'hagués trencat una cama, doncs estan allà embenats... Tot el procés és molt interessant i molt curiós.
Pecularitats d'una altra època, eh? Sí, sí, no, no, i a més a més es tancaven en pany perquè en aquella època ja es considerava que el que tu anaves a deixar, per exemple, podien guardar joies que deixaves empenyorades per demanar un crèdit o qüestions d'alguns contractes, es considerava confidencial.
Ja existia la confidencialitat. I no només això, és a dir, hi havia arxiver a la taula, a la taula de canvi es tenia arxiver propi, que a més a més és una cosa molt moderna, perquè la funció de l'arxiver de la taula de canvi era verificar que els assentaments que s'hi feien eren verídics, és un tema d'autenticitat, és una cosa tan moderna com el que fem ara nosaltres amb els documents digitals.
Per tant, fixa't tu quines coses. Seria com la nostra para mateix de Tot Plat, però això ha portat a la... en aquella època. Ha portat a aquella època i 56 volums que són els grans, perquè en tenim més, eh? Però que si els haguessis de carretejar... Clar, i la pregunta és...
Aviam si ho saps, eh? I si no ja em diràs que trobaràs el document on t'ha d'allò. Clar, era un servei completament democratitzat, és a dir, perquè ara estava pensant, eh? Jo, per exemple, si fos un vindundi i no tenia quatre duros ni res i volia anar i dipositar-los d'aquesta manera o que quedés registre que jo tenia això, vull dir, això estava obert o jo realment havia també de pagar aquest servei
A veure, te la tornaré, perquè com que m'has dit que ho he de saber tot, he de tirar pilotes fora per poder-te contestar. Ah, no? O sigui, la denominació democràtic és una mica difícil en aquella època, però llavors és una qüestió que allà anaves per demanar un crèdit però vés de deixar alguna cosa en penyora, o per registrar un contracte perquè algun altre et fes una lletra de canvi i anar a comerciar a Flandes, per dir-ho d'alguna manera, no?
Llavors, evidentment, si no tens res i ets un vindundí, no havies d'anar a la taula de canvis municipals, sinó que més aviat havies d'anar a la piel moina allà al costat de la catedral que es repartissin pa. Ah, clar, o sigui, ninjas en aquella època, hipoteques el 3% amb el 100% de...
No, no, no te pensis, eh? Els interessos, hi ha gent que ho ha estudiat, els interessos eren altíssims. Eren una barbaritat. De fet, fixa't tu que la taula de canvi, les taules de canvi, s'implanten, no? Perquè els prestamistes i els canvistes privats, bueno, eren uns traficants de...
de cuidar-ho. Els de Girona, és a dir, a més a més quan queda registrat i tal, els canvistes, el que feien amb les monedes, per exemple, hi havia un, ara no me'n recordaré del nom, i ho vaig llegir abans de dir encara, els rocbertins, que era una moneda petita, aquests ningú els volia.
Ningú els volia. Hi havia els recobertins i altres monedes. Això que feien era agafar la moneda dels canvistes i anaven llimant els cantos i amb el serrim que queia, el fonien, i esclar, les monedes, com que en aquella època anava per la qualitat del metall i a pes, anaven perdent valor. Però això ningú volia.
volia els recobertins, per exemple. Llavors, la taula de canvi municipal el que era era una garantia. Era una garantia que les coses es feien bé, però, d'altra banda, també fiscalitzava els comptes municipals. I una altra cosa, allà on hi ha l'oficina d'atenció ciutadana ara de l'Ajuntament, és allà on hi havia la taula de canvi. I llavors...
Just a la plaça del Vic hi ha la casa de la Generalitat, que és de poc després que es comenci la taula de canvi, el famós banyeta...
cap on t'està mirant és a la taula de canvi. Perquè resulta que la casa de la Generalitat, que era coneguda com la casa de la Bolla, que és un tipus d'impost, esclar, fiscalitzava. Fiscalitzava què estàvem fent, no? Fiscalitzava de forma literal, aviam què estava passant. Exacte, exacte. La pela és la pela, eh, Rau? La pela és la pela. És el que hi ha, això a totes èpoques. Jo encara les tinc sota les rajoles.
Les rajoles, si a Camp Vila i Elvira, tot es tremolen. Tinc una habitació que tinc un parell de rajoles. No ho diguem gaire, que encara la gent es pensarà que tens pasta i et trobaràs amb alguna sorpresa. Més o al que no, des d'aquí desmentim-ho, eh? Tal com es construeix ara que totes les rajoles ballen... Escolta, és com un trencaclòs que has trobat la camera menja a la bossa sota, eh? Però jo crec que molta gent encara ho fa això, tenint el raconet a casa amagant, no? Home, i tant. Els dos a casa me l'han amagat molt bé, a mi, eh? Perquè jo...
jo crec que és un tema generacional sí poc a poc hi ha tothom als bancs i a més ara amb revoluts i aquestes coses que se'ns escapen a la nostra idiosincràsia particular
Però bueno, és una... I si no, de l'altre dia ens ho fotrà. Sí, ja arriba. No, no, això segur. En forma d'arenzel. En qualsevol cas. No caldrà que passi un mes, Lluís? Ja ho sé, sí, m'ho vas dir. Perquè et vull enredar per Sant Jordi, que suposo que, bueno, tindreu parada, ja avancem-ho, això sí, no? Sí, sí. Publicacions municipals, vull dir, tindrà... Exacte, sortirà l'estoc allà i mirarem a veure si podem portar algú que signi. I mira, m'ha reservat...
Una petita història sobre Sant Jordi. Fet. A Girona, eh? No Sant Jordi del Drac. No, no, nosaltres sempre aquí. Ja t'ho explicaré, que em sembla que riurem. Lluís Esteve Casellas, moltíssimes gràcies un dia més. Moltes gràcies a vosaltres, encara que hagi passat un mes.
I si la ràdio és puntualitat, n'estic segur que si fos director general de Renfe i d'Adiv, tot aniria molt millor. Seria un món molt més meravellós. Arnau Vila, bon dia. Molt bon dia. Ha estat al·lucinant, o sigui, de veritat. Sí, sí, ho has explicat durant tot el matí. I això, Banyoles, no passa amb el Tren Pinxo, eh?
Ah, que teniu tren, vosaltres. Home, i tant, teníem el tren Pinxo-Banyoles, eh? Perfecte. Tu sempre has d'escombrar cap a pa. Home, i tant. Jo no sé com t'ho fas, tio. Vull dir, de veritat, al final t'hauran de posar un carrer en on teu. Que no sigui pòstum. O sigui, no ens esperem a la Roski, però... Home, potser no cal, però sí que és veritat que... Escolta, no perdem els papers.
No perdem els papers abans d'hora. I mira, això em serveix també per donar intro a la primera entrevista que tindrem avui. I és que parlarem d'un llibre bastant útil, aquesta és la paraula, i és On són els papers, de Judit Lucas. Seguirem també parlant de música. Avui és moment que vingui la Marina Freixes i parlarem una miqueta també d'aquesta artista...
Gironina d'adopció, però natural d'Igualada, i també acabarem amb la bona de l'Estel Soler, que passarà per aquí a presentar, ni més ni menys que el Premi Ramon Llull, que passarà a presentar aquest tros de vida, aquest tros de llibre, que també vindrà a comentar d'aquí una estona. En qualsevol cas, Arnau Vila, nosaltres no anem tard, tampoc en una sintonia diferent, ningú ens està demanant que desconnectem la ràdio, per tant, com que això no es renfe, si et sembla, anem per feina.
I on són els papers? Bona pregunta, que ens fem sovint. Un llibre que ens ha arribat com a resposta de la mà de l'advocada Judit Lucas, que ens ha regalat aquest full de ruta per tenir una preocupació menys que prou en tenim últimament. Judit Lucas, bon dia, bona hora. Hola, bon dia, Saïd, què tal? Primer de tot, jo t'he de preguntar, entenc que aquest llibre també surt ja no d'una necessitat, potser, sinó...
surt de les vegades que has hagut d'explicar-ho a clients, amics, coneguts i saludats, que al final potser has agafat i has dit, mira, saps què? Faig un llibre i qualsevol cosa ho consulteu.
Surt de l'experiència, surt de haver de demanar els papers en els clients cada vegada que et venen al despatx, que tenen un problema, que et venen amb la demanda, que l'has de contestar i els comences a demanar, necessito això, això, això, i em diuen, i això on t'ho busco? I dius, vale, hola, què tal? Comencem bé, hauries de tenir-ho aquí, aquí, aquí. Ah, no, jo això no ho he tingut mai, doncs vés-ho a buscar aquí, aquí, això, altre. Si tenim sort i tenim temps, perfecte, si no, a vegades anem en plan bombera. Apaga el foc allà on puguis i busquem la documentació quan puguis.
A vegades es pot trobar, a vegades no es pot trobar i quan no podem trobar, evidentment, el resultat no és el que desitgem, ni pels clients ni per mi. Tenim un problema ara mateix respecte als papers barra burocràcia.
El problema ja ha set sempre, i ha set sempre perquè no s'ha donat importància, els papers. Els tenim a casa, els tenim allà en un calaix la majoria de vegades. Si ho necessito, jo què sé, tens un problema a casa perquè has tingut una fuita d'aigua, sí, tens l'assegurança. Qui era? Ostres, no ho sé, ho havia fet amb aquest senyor, però ara aquest s'ha jubilat, ara no sé amb qui haig de trucar. On tens la pòlissa? Suposo que hi ha aquell calaix de per allà a l'habitació.
Si no sabem, si no partim de la base que és que els papers que tenim a casa són importants, se'ns trenca tot.
I hem de donar la importància que toca els papers. N'hi ha que no són importants, que els tens allà per records, per nostàlgia, però n'hi ha que sí. I aquests són els que sí que hem de tenir controlats. Clar, jo t'anava a dir, per exemple, el meu pare té factures del que hi havia abans d'Endessa, em sembla, algun en trobaríem del 98, fins i tot. Em pot fer foc. El pròxim Sant Joan que faci feina. Li podries explicar, sisplau? T'ho dic perquè porto tota la vida dient-li que hi ha moltes coses que no cal, però n'hi ha d'altres que sí. Sí.
n'hi ha d'altres que sí, factures no calen, estan pagades, a veure, si hi hagués algun problema amb alguna factura, és que només tenim un límit per poder reclamar, i no són tants anys, tres, tres, tres anys, data factura. A veure, fem foguera, no cal, no cal tenir allà una muntanya de papers, que és que el que passa, que quan obres el paper, dins, vale, ara els organitzo, veus tot allò i dius, no, jo no em poso a barrigar tot això que tinc aquí, i et tires enrere. Per això la primera part del llibre és, no us faci pobri,
Troieu els papers, els escambeu al cim de la llit, els escambeu al menjador, aneu fent pilonets i ja farem feina. Clar. Jo n'estava pensant, i sempre és aquella situació que a vegades ens ve al cap, que és si ara hi hagués un incendi a casa, què agafaríem? I jo sempre he pensat que hi hauria d'haver-hi un petit malatí diguen-li carpeta, diguen-li el que sigui, plena de les escriptures de la casa a partides de naixement si es cau, perquè després vas a demanar la còpia i avall que fa baixada. O sigui, tots els papers són reemplaçables.
Tots, tots. Però el que també et recomano al llibre és còpia digital. La pots consultar on vulguis i si malauradament se't crema la casa o passa una altra dana o el que sigui, que evidentment ho destruirà tot, tu amb la teva clau d'accés els atens al núvol, els atens a la plataforma que convingui i els atens a l'acte.
És la gran assignatura pendent, que veig, és el tema de digitalització, vull dir, el fet d'entendre que no cal tenir tot allò, sinó que al final ara, bueno, escolta, ja que la tecnologia ha arribat per quedar-se i totes aquestes coses, com bé dius, una còpia digital...
O tenint un certificat digital? La gent té el certificat digital a part dels autors? Hi ha molta gent que no. El certificat digital et ve ja d'origen en el DNI. Però et posen una contrassenya hipermegallarga que a més a més no et deixen canviar. On tens el paper aquell que hi ha a la contrassenya? Un altre tema. I a part és petitet el paper. Sí, a part és petitet i et diuen si l'has perdut torna a venir. Però per què? Perquè te'n donin una altra 25 vegades més llarga. Ostres, fotem-ho més fàcil que no costa tant.
Ens hem passat potser a vegades intentant invertir en seguretat, això em recorda molt alguns dispositius electrònics que coneixem tots i que tenim tots, que a vegades et demanen 55 contrasenyes, 3 validacions per telèfon i 4 correus electrònics diferent i que en 15 dies et truquen per verificar que ets tu. Ens hem passat una mica?
potser, a l'hora de les verificacions no és que ens hagin passat perquè tot i així hi ha vulneracions de seguretat i hem d'anar molt tant a un tema de protecció de dades perquè el DNI nostre es pot fer servir per qualsevol cosa és que ara entres a qualsevol plataforma de finançament amb el teu DNI et donen un crèdit a l'acte i poder no ets tu
No, no, totalment. Per tant, cuidado, amb el tema verificació, jo no dic mai que estigui de més. Passatge de frenada, ja t'ho dic, jo crec que no. El que passa és que, evidentment, anem amb compte. Anem amb compte on te verifiquem, on te donem les dades. Això és un plus ja nostre propi de seguretat. Acabem d'identificar moltes problemàtiques de cop. La pregunta és, quina solució ens planteges tu en aquest llibre? Hem parlat d'una primera part, per exemple, que és la d'ordenar una mica què és el que...