logo

El primer cafè

L'informatiu matinal de Girona FM. Notícies, entrevistes i informació de servei. L'informatiu matinal de Girona FM. Notícies, entrevistes i informació de servei.

Transcribed podcasts: 226
Time transcribed: 9d 0h 10m 21s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a GironaFM.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a GironaFM.cat.
La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
La teva ràdio. La Gironina.
Són les 9 del matí i això és el primer cafè de Girona FM. Avui és dimarts 3 de desembre de 2024 i ens hem aixecat a Girona ara mateix amb uns 7 graus de temperatura, també en un dia que s'ha aixecat ben gris i remullat de la pluja d'aquesta nit, un dia que s'espera ennubolat i fins i tot en algun moment on podrien caure algunes gotes més ja de cares a la tarda-nit, però no seria res important.
Un primer cafè aquí a Girona FM per encarar millor la jornada, per conèixer tota l'actualitat, ja sabeu, les notícies, una mica més extensament què passarà amb el temps i també ja cap a les acaballes, l'esport, agenda cultural i tot plegat per gaudir de la millor manera i amb l'energia correcta un 3 de desembre del 2024. Molt bon dia, Arnau Vila. Molt bon dia, com esteu? Com vas?
Home, aquesta setmana més content perquè tenint un dia menys, la setmana sempre hi ha l'encara diferent, eh? Saps que jo intento pensar-hi el mínim possible en el fet de tenir un dia menys com és el divendres festiu? Perquè quan més hi penses, més llarga se't fa la setmana. Sí, això és veritat, eh? Ara, per exemple, no me'n recordar. M'ho has fet recordar i...
Però així hi ha l'alegria sempre aquest mes d'obrir una finestreta més al calendari. No, sí, clar, això passarà igualment, sigui festiu o no, però bueno. Saps què he fet ara? Això sí, passar-ho a la nit. És a dir, al matí a vegades costa una mica allò...
massa aviat, una xocolatina, deixar-ho a la nit, bueno, depèn del dia. Avui no l'hem obert. No, correcte. És a dir, m'espero a la nit, allò potser ben sopat o fins i tot per berenar, perquè, bueno, pot entrar millor. Tu penso preguntar fins al dia 20, eh? Sí, sí, ja ho veig. No, 24. No, però, bueno, el divendres 20... Ah, ja marxes. Bueno, els Quatre Rius... Ah, d'acord, d'acord. I després no m'ho preguntaràs ja, tampoc? No, després ja no. Ah, perfecte.
A veure, Seït Esvai, molt bon dia. Bon dia, bona hora. Tu tens calendari d'advent? No. Ah, ja m'ho imaginava. Jo sóc molt poc de tradicions, m'encanta el Nadal, però sóc molt poc de tradicions, jo, en general. Ostres, una cosa no acaba d'encaixar amb l'altra, eh? És a dir, si t'agrada el Nadal hauries de ser una mica tradicional, si més no. En aquest sentit és que som, en si mateixos ja som... I mira que hi ha tipus de calendaris d'advents, ara ja... Sí, però som...
Som una contradicció en si mateixa. La vida, no? La vida és una contradicció. Cadascú és una contradicció en si mateixa. Ah, sí? Molt bé, perfecte. Doncs ja tenim la frase filosòfica d'aquest dimarts 3 de desembre. Cartes des de Catmandú. Sí, en aquest cas, cortesia de Saïd Esvai.
I res, anem a repassar també el que hi ha avui al Sant Oral, als dies mundials. Avui per començar és Sant Francesc Xavier, patró de les missions i dels turistes. Per tant, mira, avui tenim aquest Sant i també n'hi ha tres ja més complicats, si més no, o més difícils de trobar, com serien Sant Cassià, Sant Sufònies i Santa Magina.
Et coneixeu alguna? Jo crec Magí. Entenc que sí. Potser sí. Entenc que sí. Doncs mira, avui tenim aquests sants i també, si mirem, en aquest cas, dies internacionals, dies mundials, avui posa aquí que és Giving Tuesday. Com, com, com, com?
giving twist day el dia per donar ah mira o sigui que pots regalar donar tot el que has comprat el black friday per exemple o tots els trastos que tinguis per casa doncs els pots donar de raó fes cas i fer una mica de neteja vaja o sigui que mira home aquí deu menjar uns quants trastos eh
Mira, també avui, no ho hem comentat, però és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Per tant, avui dia de reivindicar que hi ha moltes coses encara a millorar, no només pel tema d'accessibilitat, o si més no, d'accessibilitat, però entesa d'un àmbit global i des de tots els seus àmbits, no només l'urbanisme, diem-ne, o a nivell físic, que segurament és on més ens fixem. Per tant,
Avui dia mundial de les persones amb discapacitat, tant de bo puguem promoure molt més o moltes més mesures perquè tingui la vida una mica més fàcil. També dia internacional del metge, doncs aquí, avui 3 de desembre. Dia internacional d'una cosa que s'ha perdut o que si més no només trobem en uns pocs cinemes i és dia internacional del cinema en 3D. Allò que es va posar de moda en un moment de poder utilitzar les ulleres i veure-ho ben a prop.
Doncs avui és dia internacional, ara ja sembla ser que només hi ha pocs cinemes, entre ells, òbviament el de Barcelona, l'IMAX, que és el més conegut. No, és tancat, eh? Ja està tancat? Fa anys, fa anys. Ah, sí? Segur? Sí, sí, i tant. Bé, ja m'ho miraré, Arnal, perquè no m'envio gaire de tu. Miro, ja ho veuràs. També avui dia mundial de la no utilització dels pleguicides, o sigui, per tots els conreus, ja és complicat trobar, en aquest cas conreus que no utilitzin pesticides o qualsevol tipus de component químic,
També Dia Internacional de l'Eusquera. Avui no sé si en sabeu parlar alguna mica, alguna paraula. Arnau? No. Esquerricasco, home. Esquerricasco? Ostres, Esquerricasco, gràcies, Egonon. Hem d'anar més al País Bàsquet. Serreta? No, no.
en aquest cas això no és veritat, m'han dit que és preciós i sí que has d'anar, ho tinc patent has d'anar més al País Basc jo no he anat molt, els coses com siguin però vaig poder anar a Bilbao i és molt xulo diuen que hi ha molt de verd doncs aneu a això sí, molt complicat d'entendre el Basc, difícilíssim, molt difícil avui dia internacional de l'eusquera per tant, aquesta llengua celta, d'origen celta que és complicada
Però avui té el seu dia i també tenim el dia europeu del síndrome de Marfan, que com sempre és una malaltia poc coneguda, totalment minoritària, poc diagnosticada, per sort. Per tant, avui també tenim aquesta malaltia i com és normalment aquestes malalties minoritàries, es transmet de forma genètica. Per tant, res, tenim aquests dies mundials, dies internacionals,
I com sempre, al Primer Cafè també tenim unes quantes notícies.
Ara ja passen 7 minuts del punt de la salut aquest matí i comencem parlant de 7 de cada 10 gironins estan exposats a més soroll del que recomana l'OMS, sobretot pel trànsit. Un llindar que l'Organització Mundial de la Salut situa en els 53 decibels. L'Ajuntament ha fet públic el mapa estratègic de soroll del període 2022-2027 que detecta, això sí, una gran millora amb menys veïns que suporten nivells elevats de contaminació acústica.
L'estudi revela que el 24% dels gironins estan per sota del límit de 55 decibels, un 25% a la franja d'entre 55 i 59, un 33% suporten entre 60 i 64 i un 15% entre 65 i 69. Finalment, un 1,9% dels veïns estan exposats a nivells superiors als 70 decibels.
La font principal de Sorolla és el trànsit diari que afecta el conjunt dels veïns, seguit pel trànsit ferroviari que abasta el 82% dels gironins. L'Ajuntament remarca que el document ha de servir de guia per desenvolupar un pla d'actuacions per continuar reduint la contaminació acústica.
I a aquesta hora del matí també us expliquem que els municipis de l'àrea urbana de Girona defineixen les línies d'actuació en mobilitat a desenvolupar. Els alcaldes i alcaldesses de l'àrea urbana de Girona es van reunir per avançar en l'eixa de la mobilitat, un dels principals punts on els diversos municipis coincideixen que és important estrenya els vincles i coordinar polítiques conjuntes. Així de la trobada es van concretar les quatre línies d'actuació que es desplegaran
al llarg dels propers anys i que sorgeixen després de la feina avançada pel Pla de Mobilitat Urbana Supramunicipal. Els representants polítics van consensuar que s'uniran a esforços per continuar augmentant les freqüències dels autobusos que connecten els diversos municipis,
millorar també la disponibilitat de busos nocturns. Paral·lelament, i per seguir avançant cap a una àrea urbana menys dependent del vehicle privat, també es va establir com a prioritat la consolidació dels aparcaments dissuasius, ja sigui a la perifèria del terme municipal de Girona o als municipis veïns. Finalment, fer realitat la girocleta com un vehicle de mobilitat sostenible a l'àrea urbana també és una de les fites marcades, així...
Els representants van declarar la voluntat que s'estrenin les primeres estacions de girocleta a salt abans que acabi el mandat. L'Ajuntament de Girona i la Universitat de Girona inicien un treball conjunt per unir la formació universitària i les experiències reals al territori. El projecte consisteix a fer propostes de treballs que parteixen de necessitats reals detectades pels tècnics i tècniques de les diferents àrees de l'Ajuntament.
Aquestes necessitats seran resoltes per estudiants de diferents graus universitaris en el marc de l'elaboració dels seus treballs final de grau o final de màster. Es tracta d'una proposta que vol impulsar la connexió dels aprenentatges que es donen a les aules universitàries amb experiències reals del territori, contribuint així al desenvolupament professional de l'alumnat de la universitat i canalitzant el coneixement generat per avançar cap a la ciutat del futur.
També parlem de docents de Barcelona perquè repliquen la iniciativa de SALT i recullen adhesions per exigir l'aturada dels desnonaments. Només uns dies després que la comunitat educativa de SALT alces la veu per exigir aturar els desnonaments, un grup de docents de la capital catalana han impulsat el manifest Prou desnonaments, docents 080 pel dret a l'habitatge, digne per recollir adhesions de professors i en aquest cas també altres membres catalans
de la comunitat educativa en la mateixa línia. Segons ha explicat ABTV, Joan Artiga, mestre i membre de Docent 080, des de la mitjanit de diumenge el document ja té 300 adhesions.
Ho hem explicat fa uns moments i és que Girona organitza per primer cop un programa d'activitats al voltant de la Setmana de les Persones amb Discapacitat. Sí, com hem comentat abans, el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat és avui, dia 3 de desembre, i en total es portaran a terme 8 accions amb l'objectiu de conscienciar la ciutadania sobre la diversitat funcional i promoure la inclusió social. La proposta inclou passejades, xerrades i també iniciatives de sensibilització per apropar els gironins i gironines a la realitat de les persones amb discapacitat.
El concert solidari de Girona, el País Valencià, en recapta 29.772 euros per a les entitats culturals afectades per la dana. Durant més de nou hores, artistes com Àngel Davant, la Black Music Big Band, els Amics de les Arts, l'Orquestra Diversiones, Lluís Llach i Borja Penalba, o els, ja t'ho diré,
en van pujar a l'escenari del Palau de Fires de Girona. El concert va vendre 2.000 entrades, a recaptació a la qual s'hi han d'afegir les donacions de fila zero, la de les samarretes commemoratives i els ingressos a la barra. Durant els propers dies es poden continuar fent donacions a través de la web de venda d'entrades al concert.
Un quilòmetre i mig de llums de Nadal il·luminaran a partir del 5 de desembre els carrers i places de Sau. L'empresa encarregada del muntatge de l'enllumenat de Nadal a la vila Saltenca ja està a la recta final de la instal·lació de la decoració nadalenca per tenir-ho tot a punt per aquest dijous quan està previst que es faci el tradicional acte d'encesa de llums. Les activitats al voltant de l'encesa es faran al passeig Ciutat de Girona com és habitual i està previst que arrenquin a les 6 de la tarda amb una cerca vila que anirà a càrrec de la Girona Marchimbant.
La Cerca Vila recorrerà tot el passeig Ciutat de Girona fins a la plaça Llibertat i retornarà fins al punt de l'escenari situat a l'encreuament amb el carrer Manuel de Falla. A dos quarts de set de la tarda es farà l'encesa de llums de Nadal i a les set hi haurà xocolatada per tothom. Més notícies i enclau comarques de Girona. Parlem que els Mossos investiguen una agressió a Olot, a un home que va acabar refugiant en una zona buscosa.
Segons va avançar el diari de Girona i va confirmar l'ACN, els fets es van produir al carrer dels Esclops pels vols de dos quarts de cinc a la tarda. Van ser els veïns els qui van alertar la policia al veure un home que corria perseguit per un grup d'entre sis i set persones que la van intentar capturar. Finalment, la víctima es va poder refugiar en una zona buscosa conjuntament amb un amic.
Quan els agents van arribar, ja no quedava rastre dels presumptes agressors que van marxar corrent, segons en van explicar els dos implicats els Mossos, un dels quals presentava ferides de diversa consideració. Ara la policia intenta trobar els presumptes responsables i no es descarta que estigui relacionat amb el tràfic de drogues.
Un quart de deu d'aquest matí i d'altres qüestions, la Guàrdia Civil comisa 1.600 agulles, tins i pírcings que incomplien la normativa a botigues de tatuatges de Lloret. Segons informa el cos, els agents han fet diferents inspeccions a botigues que fan tatuatges, pírcings i micropigmentacions. Durant els registres han comissat 1.027 pírcings, 486 agulles i 129 envasos de tins per fer micropigmentacions cutànies i
que no es poden fer servir perquè incompleixen la normativa europea i estan prohibits. Entre d'altres, no estaven esterilitzats. A més d'aquestes infraccions, la Guàrdia Civil també ha aixecat actes als negocis perquè no tenien fulls de reclamació ni documents de consentiment dels clients i tampoc disposaven de contenidors de rebuig adequats.
D'altres qüestions, dos detinguts, 473 plantes de marihuana requisades i dues armes de foc intervingudes a una casa a Vilafant. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home i una dona de 46 i 43 anys després d'una investigació que va començar arran de les sospites que al domicili hi havia un cultiu intensiu interior de marihuana. Els Mossos van despegar l'operació policial el passat dijous.
Quan van fer una entrada i registre a la casa amb una autorització judicial, a dins van localitzar els sospitosos i un cultiu amb 473 plantes de marihuana al soterrani. A més, també van requisar les dues armes de foc i van intervenir 26.130 euros en efectiu. Els arrestats tenien la llum punxada amb l'escomesa manipulada i connectada de manera fraudulenta directament a la xarxa elèctrica.
detenen dos lladres multireincidents que cometien atracaments en un camí de sorra proper a l'estació de trens de Blanes. Els dos delinqüents, que tenen 40 i 41 anys i acumulen múltiples antecedents, solien amenaçar les víctimes amb un ganivet o una navalla i els prenien els telèfons mòbils, la cartera o objectes de valor.
Els Mossos els acusen de 5 robatoris amb violència i intimidació comesos en tan sols 12 dies de diferència entre el 7 i el 19 de novembre. En un dels casos, els lladres van abordar un estudiant menor d'edat i li van sostreure la motxilla. La policia va localitzar un dels delinqüents a França dimarts passat i l'endemà els Mossos van arrestar el segon lladre a Blanes mateix. I no marxem de la comarca de la Selva perquè instal·len 11 càmeres de videovigilància intel·ligents a Lloret de Mar.
Es tracta d'una acció subvencionada pel Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que té el govern espanyol finançat amb els fons Next Generation. La inversió dels nous aparells és de 89.690 euros. Les càmeres compten amb sistemes tecnològics avançats que detecten el moviment d'objectes i elements del mobiliari urbà, reconeix objectes sospitosos que portin les persones i també pot controlar l'aforament en determinats espais. L'alcalde de Lloret de Mar, Adrià Lameles,
explica que aquestes càmeres són els ulls que protegiran la gent perquè suposaran un esforç important en la seguretat. En aquest sentit Lloret de Mar té 43.000 habitants però es tracta d'una de les destinacions turístiques més importants de tot Catalunya ja que rep més de 1,2 milions de viatgers a l'any.
Ara passen ja dos minuts, del punt d'un quart de deu d'aquest matí. Més notícies, parlem d'un vessament de gasoil perquè obliga a suspendre les classes en una escola de Palafrugell. L'escola El Carrilet de Palafrugell va suspendre ahir totes les classes després de patir un vessament de gasoil que no va provocar danys però va deixar impregnat d'una olor de petroli tot el centre. El personal de manteniment del centre va alertar les emergències del succès a dos quarts de nou del matí i els bombers van constatar que hi havia una bassa a la sala de la caldera.
Els treballs per aixugar el vessament i ventilar els centres van allargar una hora, però amb tot, la forta olor del combustible de tot l'edifici va fer decidir la direcció de suspendre totes les classes durant el dia. Amb tot, el Departament d'Educació de la Generalitat va confirmar que avui es reprendran amb normalitat.
D'altres qüestions d'avui parlem que Junts exigeix que aquest 2025 siguin les obres de la variant d'Olot i les preses. El diputat en aquest cas de Junts, Salvador Vergés, ha presentat una esmena a la proposta de resolució sobre la construcció de la variant d'Olot i les preses que ha d'unir les carreteres C37 i C63 amb la Nacional 260 per tal de fer possible que aquesta infraestructura entri en funcionament íntegrament
l'any 2029. Salvador Vergés ha recordat que la ciutadania i les empreses de la comarca fa dècades que reclamen aquesta infraestructura cap d'alt per a la millora de la mobilitat. Parlem de l'ACA perquè inverteix més de dos milions per connectar Gualta amb Serra de Daró i millorar el tractament de les aigües residuals.
Està previst que amb aquesta inversió es construeixi una estació de bombament i un col·lector en alta de 4.000 metres de llarg que permetran connectar Gualta amb la depuradora. L'estació de bombament serà soterrada amb estructura de formigó armat. Sobre aquesta estructura s'aixecarà un edifici de servei en el que s'ubicaran totes les instal·lacions associades al bombament amb l'objectiu de poder revisar l'estat de la infraestructura i poder intervenir en cas de necessitat.
I els api de Girona destaquen la fortalesa del lloguer de la temporada a la Cerdanya. El mercat de lloguer de temporada a la Cerdanya segueix sent un referent per a les famílies catalanes que busquen una escapada hivernal en un entorn natural. Segons un estudi del Col·legi de Gents de la Propietat Immobiliària de Girona, l'interès per a aquesta comarca com a destinació d'hivern es manté ferm malgrat les condicions climàtiques recents amb menys nevades.
10 minuts i dos quarts de 10 d'aquest matí, aquest dimarts 3, parlem del cuponazo de l'11 perquè deixa 400.000 euros a Caldes de Malavella. Maria del Carmen Grau, persona amb discapacitat, com tots els venedors i venedores de l'11, va ser l'encarregada de portar la sort a Caldes de Malavella amb la venda de 10 cupons premiats amb 40.000 euros cadascun. Ho va fer des del seu punt de venda situat a la plaça Sant Esteve número 2.
I també us expliquem que ja es pot visitar l'exposició Cap on anem? que reflexiona sobre els efectes del canvi climàtic a la demarcació de Girona. Amb el propòsit de conscienciar la ciutadania i els sectors econòmics sobre els efectes del canvi climàtic a les comarques de Girona i destacar la importància de la transició energètica com a eina fonamental per mitigar aquests impactes, la Diputació de Girona ha impulsat l'exposició que està prevista
en aquest sentit que faci itinerància per la demarcació durant els propers dos anys. La primera parada serà al pati de Can Quintana del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. I avui també parlem que criar un infant a Catalunya s'encareix un 15% des de l'any 2022 fins als 938 euros mensuals, segons Save the Children.
Amb aquestes xifres deveu el territori més car de l'estat espanyol on la mitjana és de 758 euros mensuals. L'organització ha apuntat que l'econòmic és un dels factors que condiciona la decisió de tenir fills i recorda que a Catalunya neixen 1,10 fills per dona i a l'estat 1,16.
L'augment del cost en la criança es deu principalment a la inflació, especialment pel que fa al subministrament de la llar i l'alimentació. En concret, les despeses en alimentació han augmentat un 35% des del 2022, mentre que l'habitatge ha acumulat un augment del 145% des del 2018.
I en clau estatal parlem que Globo anuncia que contractarà els seus treballadors i repartidors a l'estat espanyol. En un comunicat aquest dilluns, la Plataforma Tecnològica de Repartiment a Domicili explica que impulsa un nou model laboral que permetrà l'operativa amb repartidors laborals a les més de 900 ciutats on opera i a totes les verticals de l'aplicació, segons detalla aquest comunicat. La firma catalana justifica la mesura pel ferm compromís
i el foment de l'economia digital a l'estat espanyol per aconseguir-ho, Globo, pretén iniciar una taula de diàleg amb els agents socials per dotar de totes les garanties al procés i que, en aquest cas, el canvi contractual es faci amb consens.
I en clau internacional parlem que el govern tanca amb èxit la missió comercial a Mèxic i aposta pel país com a mercat prioritari. L'executiu ha assegurat que mantindrà l'aposta pel país com a mercat prioritari pels propers anys i ha destacat la seva capacitat per desestacionalitzar l'arribada de turistes alhora que per descentralitzar les seves visites més enllà de Barcelona.
En un comunicat, el govern ha detallat que les 13 empreses i entitats catalanes participants han mantingut reunions amb 181 operadors i agents de viatges mexicans i han superat les expectatives tant quantitatives com qualitatives. La missió tenia com a objectiu consolidar l'oferta catalana de turisme premium cultural i de negocis.
D'altres qüestions d'avui, en aquest cas parlem del Col·legi de Periodistes, perquè convoca els primers Premis de Periodisme de Pau per promoure un periodisme ètic i compromès. Aquests premis s'inspiren en els criteris de cobertura de conflictes recollits a l'anext D del Codi Ideontològic de la Professió i s'organitzen en col·laboració amb el Consell de la Informació de Catalunya i compten també amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat.
L'objectiu és promoure un periodisme més ètic i compromès amb els valors de la pau, contribuint a la societat més conscient de la importància de resoldre els conflictes de manera pacífica. 9 i 23, arriba el temps.
Connectem-me amb en Luis Mimèri, què ens explica? Luis Mimo, bon dia, què ens expliques avui? Bon dia, força pluja la que hi ha caigut en algunes comarques al llarg de la nit, més de 25 litres per metre quadrat, per exemple, en alguns indrets del Baix Empordà o també al voltant del Gironès, algun patac d'aigua destacable. De fet, a hores d'ara encara en tenim, de ruixats, bàsicament concentrats entre el Fluvià i el Ter i especialment el seu tren més baix, perquè a gran part del Ripollès, de la Garrotxa, de la Cerdanya...
de l'Ala Empordà, la pluja ni està ni se l'espera. Al llarg del dia el que hi anirà bufant és el vent de tramuntana a l'Ala Empordà i, com dèiem, aquests núvols una mica més gruixuts al sud del Montgrí, aproximadament, amb algun xafac local que s'anirà reproduint de forma intermitent. Temperatura una mica més baixa que la d'ahir i aquesta propera nit tornarà a plovisquejar a moltes comarques per bé que no grans quantitats d'aigua. El que no deixarà de bufar és l'altra muntana, sobretot a la banda del Golf de Roses i especialment al Cap de Creus.
Ho seguirem a la xarxa. Molt bé, doncs moltes gràcies per aquesta informació. Ens retrobem demà, que tinguis un molt bon dimarts. Aquesta hora arriben els esports!
Banyol es presenta a la World Running Masters Regatta. Doncs sí, Arnau, anem fins a la capital del Pla de l'Estany perquè ja saps que té una àmplia experiència acollint grans esdeveniments esportius a escala internacional i ho tornarà a fer. En aquest cas, tornarà a ser l'epicentre mundial del REM el mes de setembre del 2025.
I aquest cap de setmana, això sí, una delegació de la Federació Internacional de Rem va visitar les instal·lacions del Club Natació Banyoles, també el camp de regates, així com el municipi en general, per conèixer de primera mà l'entorn on es disputarà aquesta prova que portarà al voltant de 4.000 esportistes. Per tant, Banyoles, que es prepara d'aquí ja menys d'un any per rebre aquesta World Rowing Masters Regata, que és una prova, com dèiem, de prestigi internacional pel que fa al Rem.
De fet, tu hi participes, no, Arnau? Sí, sí. Em sembla? Sí, vaja, hem fet força regates. Estàs convocat, no? Home, sí, hem fet moltes regates a l'estany. No amb res, però sí que... Home, de punt a punt l'hem fet. L'hauràs de cobrir, segurament, eh? Jo crec que hauràs d'estar allà... Al peu del canó. Al peu del canó. Amb una barca, fins i tot, eh?
Hi ha un equip fantàstic de Banyoles Televisió que cobreix els informatius de la casa. I si no, mira, amb ales t'hi pots posar allà amb una mica de música del grup de REM. No et pensis, eh? Cuidado que hi ha molts turistes i molta gent que visita la ciutat. Avui, per cert, no ho hem comentat, però ahir van empatar Sevilla i Osasuna, que van empatar a un, cosa que el Girona...
l'efecte perquè l'Ossasuna el supera per un punt a la classificació i avui hi ha un Mallorca Barça que es juga aquesta nit. Per tant, aquest partit també... Sí que vaig sentir que Hansi que Flick es va reunir amb els capitans per fotre'ls una mica de canya. Bé, perquè Barça està en un moment ara a hores baixes, s'ha passat l'efecte inicial de l'arribada del nou entrenador i ara doncs mica en mica han de reconduir la situació.
ara mateix està un punt per sobre del Madrid però el Madrid té un partit menys contra el València per tant pot ser que es posi dos per sobre també et diré benit problema comparat amb els últims anys del Barça benit problema aquest d'arribar a mitja temporada i fotre el toque però l'exigència, bueno a mitja temporada no perquè estaven a mitja temporada perquè estaven a 9 punts és que aquí a la que et despistes ja t'han avançat per la dreta i per l'esquerra i això serveix per tota la vida
I que no es despisti el Girona, en aquest cas, demà. Perquè demà es juga el Girona contra el Logroñés, Copa, i si et despistes una mica també a la Copa, i amb la il·lusió que tenen els equips petits, doncs poden donar-te la sorpresa. Juguen allà? Correcte. Doncs haurem d'anar a muntar guàrdia a la Calle Laurel. Sí, com te la coneixes, eh? No fos cas... Home, hi he anat unes quantes vegades, no una ni dues, eh? Vull dir, tres o quatre. Hem d'anar a muntar guàrdia, no fos cas que veiem els jugadors del Girona passejant per allà. Correcte.
Per si de cas, eh? Per si de cas, no fos cas. Ara obrirem una partida aquí a la ràdio per fer un viatge express a Logroño i vigilar aquesta Calle Laurel. Enviem la petició a l'equip de producció de Giroref. A l'equip de tresoreria.
parlarem en aquest cas també, bueno, demà explicarem aquest Logroñés Girona i també abans, això sí, bàsquet, l'Uni Girona que jugarà contra el Guernica, per tant, demà doble sessió a la tarda-nit d'esport aquí a Girona FM. Molt bé, doncs us seguirem tot plegat. Ara mateix, com sempre, arriba la cultura.
I parlem de Fantasyland perquè guanya el 14è torneig de dramaturgia catalana del Tempora d'Alta. El públic de la Sala Planeta de Girona va escollir aquest text com a guanyador, una proposta que gira al voltant de la revisió d'alguns contes clàssics sota l'òptica social vigent. En la final, la Júlia Truiol i Pau Vinyals, en aquest sentit, van posar a veu els personatges de Fantasyland. Vinyals es va imposar a Marina Cabanes, que es presentava amb el text Exodus Premium. Escoltem el guanyador, Jaume
És l'emoció d'un dia de Reis, és l'emoció d'un joc compartit, del teatre que tots estimem i d'aquest art tan meravellós que és el teatre i transformador, i de haver compartit aquesta tarda i aquestes sessions de tota la temporada alta i del torneig de dramatúrgia amb gent que estimo, amb gent que creu que la dramatúrgia catalana segueix tenint un espai, un lloc perquè segueixi creixent, com és el torneig, aquestes petites peces que qui sap si mai acabaran creixent i acabaran viatjant més lluny.
Aleshores jo crec que la paraula és emoció. Nervis sempre n'hi ha, però com diuen uns amics meus, què fem amb la S de nervis? Li traiem. I és nervi, nervi, nervi.
Dos quarts de deu clavats d'aquest matí, més qüestions, parlem d'intèrprets i compositors vinculats a Montserrat, protagonitzen un recital que repassa la història musical del monestir. Compositors i intèrprets vinculats en aquest sentit a Montserrat van protagonitzar aquest concert que va repassar la història musical del monestir i que va comptar també amb la interpretació de l'oratori Passis Visio, encarregat a cinc compositors contemporanis sorgits de l'escolònia. El recital va començar amb una primera part
que va incorporar obres de compositors més representatius de l'escola monserraniana, com Joan Serrerols, Antoni Soler, Narcís Casanovas, Ferran Sor, també Àngel Rodamilans, entre d'altres.
Doctor Prats, se torna amb un nou disc aquesta primavera del 2025, que presentarà amb un directe renovat. Ara justament fa un any que els terrassencs havien anunciat una parada per agafar perspectiva després de vuit anys, en els quals van publicar quatre discos i van oferir 500 concerts. El seu retorn anirà acompanyat també del nou àlbum publicat pel segell independent barceloní Halley Records i que servirà per començar a celebrar els seus deu anys de carrera musical.
En una entrevista amb la CN a finals del novembre de 2023, el grup va explicar que la seva idea era tornar al 2025 renovats d'energia, d'imatge, de música i d'espectacle. Dana, Fanadil, Hora Tranquil·la... Fantenil, Fantenil. Hora Tranquil·la, mira que me l'he llegit abans, eh? Hora Tranquil·la, miniseria i no binària entre les candidates a neologisme del 2024.
Doncs arrenca el període de votació per triar els neologismes de l'any 2024 i les paraules candidates són cancel·lar, d'Anna, fentanilo, hora tranquil·la, miniserie, no binari binària, nom sentit...
presentisme i també transició energètica i transitar. Es pot votar a través del web neologisme.cat, l'Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra amb la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, el TermCat i TresCat amb el seu portal lingüístic, és a dir, han engegat aquest dilluns l'onzena edició de la campanya de neologisme de l'any.
Ara ja passa un minut del punt de dos quarts de deu d'aquest matí de dimarts. Moment per mirar com tenim les propostes per avui. Què tenim? Doncs mira, avui, per exemple, classe magistral de Soul. La veu en el Soul amb Edna Sei. En aquest sentit, ho tenim a la Marfa. Preu de 10 euros a partir de les 6 de la tarda. També avui tenim una conferència...
de l'ex-eurodiputat Jordi Soler. Reptes de la política exterior de la Unió Europea per als propers anys. De fet, el tindrem amb nosaltres als Quatre Rius d'aquí una estona per poder-ne parlar. Això a partir de les 6 de la tarda a la Biblioteca Carles Rahola. Seguim en clau a Cucullonat, projecció de curs al Centre Cívic Ter. A partir de les 6 de la tarda, activitat completament gratuïta. També en aquest format, en el Festival del Cinema Trufó, a partir de les 9...
A Cucullonat, projecció de curtmetratges a concurs, en aquest cas a partir de les 9, com hem comentat el Trufó, i a més a més, també en clau a Cucullonat, avui tenim la Girona Misteriosa, aquesta visita guiada per 12 euros des de l'església de Sant Fèlix, que repassarà els llocs més misteriosos del centre de Girona. Avui, per exemple, a partir de les 11 de la nit...
Bona hora pels fantasmes, o sigui, jo hi hauria d'anar cap allà. I després també en tindrem un altre, per cert, el divendres, això sí, ja a les 7 de la tarda. Molt bé, doncs aquestes són les propostes que tenim. Ja us sabeu que a Girona.cat a l'agenda podreu descobrir molts més detalls. Ara mateix, a aquesta hora del matí, fem un repàs de com tenim les efemèrides. Què passava un 3 de desembre? Ara descobrim.
L'any 1965, tal dia com avui, el Consell de Ministres aprova la canalització del riu Uñà al seu pas per Girona. L'any 1971, un 3 de desembre, l'Ajuntament compra els terrenys de la planta de la Poterilitzadora de Montfollà. I finalment, avui n'hi ha poquetes, tal dia com avui, de l'any 2002, mor a Girona el pianista i compositor i sardanista Salvador de Bau i Causa. Tot això passava un dia com avui...
Molt bé, doncs amb això haurem ja arribat a la final d'aquesta primera part del primer cafè. Arribarem a aquesta segona part. Com ho tenim això avui? Avui tenim segona part. Segones parts diuen que mai són bones, però en aquest cas és diferent.
I avui, com cada dimarts, parlarem amb les associacions de veïns i avui passarà per Girona FM, el Pont Major, perquè ens expliqui una mica les problemàtiques que té el barri, la situació actual, entre altres temes, i a veure què ens expliquen d'aquest barri de Girona. Per tant, el Pont Major avui protagonista pel que fa als barris de la ciutat, com sempre que tenen veu aquí a la Ràdio Municipal.
Molt bé, doncs arribarem al punt de les 10, moment que començarà la tertúlia de dimarts amb en Jordi Grau i companyia, una tertúlia que ens portarà fins al punt de les 11 d'aquest matí, i després vindran els Quatre Reus. Com ho tenim això avui? Doncs mira, avui passarà per aquí Neus Real, parlarem de l'autora Aurora Bertrana, tantes vegades que l'hem mencionat a l'agenda, doncs intentarem descobrir una miqueta més la seva figura...
A més a més, Jordi Soler, l'ex-eurodiputat, com hem comentat, que parlarem amb ell sobre reptes de la política exterior que tenim actualment. A més a més, podrem afegir algun tema més i també especialment amb la conversa amb Josep Lagarés sobre el seu... Lagarés. No, Lagarés. Sobre el seu nou llibre. Lagarés. Ja ho descobrirem. Ja ho descobrirem.
I després que parlarem sobre el seu llibre, Time Out. Molt bé, doncs això serà fins al punt de les 12. Avui dimarts ja us sabeu que si ahir us vau perdre el Girona en joc, doncs avui tenim aquesta reposició a partir de les 12, per si us heu deixat algun detall d'aquest passat cap de setmana dels equips dels resultats.
I després avui dimarts toca entrevista Sí, entrevista i en aquest cas d'un capítol que semblava tancat, Arnau però que això és com la vida, és variant i va canviant Per tant, no sé si recordes segur que sí, òbviament, jo sé que sí perquè et van marcar molt les entrevistes personals als representants polítics de l'Ajuntament de Girona Què passa? Hi ha hagut canvis en el ple, ja ho saps Va marxar, per exemple, la portaveu del PSC Sílvia Paneque i es va incorporar Ferran Rafa
que és un nou regidor del PSC i li tocarà fer l'entrevista personal igual que d'aquí uns mesos també li tocarà el proper regidor de Guanyem Girona que recordem que Cristina Andreu a finals d'any deixarà el seu càrrec per tant li tocarà també però avui Ferran Rafa que després ja d'un temps d'haver-se incorporat com a regidor passarà per l'entrevista personal a Polítics per tant veurem com és Ferran Rafa i què en podem conèixer
Ningú s'escapa d'això. Home, a veure, això és com el polígraf del seu moment. Molt bé, molt bé. Doncs, amics i amigues, ho descobrirem tot plegat. Fem una petita pausa i ens hi posem. Ara venim. Fins ara.
A Girona canviem el model de recollida per a reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona.
Som la teva veu. Som la gironina.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Girona FM obre a la finestra la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a GironaFM.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a GironaFM.cat.
La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Recupera tota la programació a GironaFM.cat, tots els nostres continguts de Kilòmetre Zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a GironaFM.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local. A Girona FM. La gironina. Quilos.
Un riure de fang inspira la teva mirada. Una cara d'ombra, xoc i un camp mojada. Una senyora d'icció cap al teu cos. Una era que m'emporta cap a lluny un record. Dibuixava sempre el mateix color d'insum. Una paleta plena d'il·lusions. Notes blanc o negres sempre es pot mesclar. Canviar el color d'un món
La teva ràdio, la Gironina.
I obrim un dia més l'espai pels barris de la ciutat, i avui és el torn del Pont Major, en aquest cas amb el seu president de l'Associació de Veïns, en Josep Maria Castanyer, que ens visita aquí a Girona FM, i anem per feina. Molt bon dia, Josep Maria. Hola, bon dia. Perquè m'has explicat que hi ha molts temes del Pont Major pendents. Sí, esclar, tenim poc espai de temps, però vull dir que de temes en tenim molts. L'intentarem aprofitar.
El tema de la neteja, perquè segurament és un dels temes més polèmics dels últims mesos, des de la implementació del nou sistema de recollida de residus, però major jo crec que sobretot també se l'ha conegut per ser ara mateix un barri que rep molt turisme d'escombraries.
No sé com està la situació. S'ha goditzat, com dius, des que els veïns, i no només barris, sinó també pobles, s'han anat implantant el nou sistema. I això ha incrementat encara més aquest turisme, que en diguem, d'escombraries. Però és que hem arribat en algun punt, en algun punt de contenidors, hem arribat a una situació escandalosa, molt escandalosa, no?
Ho hem parlat amb l'Ajuntament? Sí, no, no, hem parlat estem constantment estem constantment fent la queixa tenim un canal per fer-ho que és la taula és un grup de whatsapp de la taula de sostenibilitat però i l'Ajuntament l'Ajuntament, esclar, hi ha dues coses hi ha l'Ajuntament i hi ha Girona més neta i Girona més neta que és qui ha d'anar mantinguent els espais nets
com diu el seu propi nom, suposo que fa el que pot. I nosaltres anem pressionant l'Ajuntament i els responsables de l'àrea estan al corrent, però tot i així la velocitat de llençar escombraries és superior a la velocitat de retirar-les. Vull dir que tenim sobretot un punt en l'entrada, que és l'entrada nord, que és el...
a tocar de la cruïlla amb el pont de l'aigua, que ha arribat a uns extrems, vull dir, mai vistos. I tot això encara, suposo que pendents de contenidors intel·ligents... Sí o no, imagina't, amb els contenidors intel·ligents ja preveiem el que passarà, no?, perquè si ara la gent encara... Perquè, esclar, hi ha usuaris, hi ha els veïns i els no veïns, no?,
Els veïns, amb voluntat de posar les escombraries a dins, ara ja es troben que no poden arribar els contenidors perquè estan en un perímetre de dos metres de gruja o tres a vegades d'escombraries. Per tant, ja ho deixen també a terra.
Què passarà quan hi hagi la targeta? Doncs els que no la tinguin o no la portin, deixaran a terra. I els que vinguin de fora, si continuen vinguent, si no s'hi posa remei, doncs continuaran vinguent i continuaran descarregant a terra. Quina solució ens hi pot haver?
De moment, i és molt i molt recent això, sembla que l'Ajuntament s'ha posat les piles i semblaria que podríem pal·liar aquest punt tan crític, que és aquest que dic que ha tocado una gasolinera, que és la gasolinera Cepsa, que en aquests moments està tancada, però és a l'entrada del carrer del pont, arran del pont de l'aigua,
I aquí sembla que s'hi posarà una solució, de fet en pocs dies. Però esclar, hi ha més punts crítics, de fet tot el barri és un problema. I això parlant de recollida, perquè després ve el manteniment de la neteja i la recollida de papereres...
Hi ha una dispersió absoluta entre qui ha de treure els... ha de buidar les papereres, qui... O sigui, una cosa és els camions que retiren i carreguen i s'emporten les escombraries dels contenidors i l'altre és l'escombrat i les papereres. I, a més a més, aprofito ara per dir que el pont Major té... quasi, quasi... no arriba al 50%, però...
Té quasi la meitat del seu territori que seria rústic, que no és trama urbana. I aquests espais ja no corresponen a Girona més neta. Aquí hi ha una diversificació i un per l'altre les coses queden per recollir.
i tenim uns paratges que podrien ser meravellosos, tot el recorregut fluvial, tant del canal com del Ter, el carril bici que travessa tot el barri, vull dir, és una cosa que s'hauria... són uns espais que s'haurien de mantenir nets i no s'hi estan mantinguent.
Doncs amb la neteja, com sempre, protagonista i el pont major que també no se n'escapa, també m'agradaria preguntar-li per la mobilitat. Sí, no, la mobilitat és un tema crònic, crònic, perquè el pont, o sigui, d'alguna manera, jo sempre explico que el Baix Empordà travessa el pont per entrar a Girona,
I, a més a més, des que existeix el... des que està en funcionament el pont de l'Aurora, doncs, encara, doncs, es va incrementar més. Perquè abans es desviaven pel pont de l'aigua i anaven cap a Sarrià, però Sarrià va posar les traves necessàries com per...
per dissuadir, i el trànsit del Baix Empordà travessa el pont i ho fa amb un esperit d'encara n'hem arribat, o sigui, encara estan a la carretera, i això fa que no només és molt intens, sinó que és a velocitats exigerades per un casc urbà i un carrer que és relativament estret.
Tenim problemes de mobilitat en el sentit de la velocitat excessiva i també de la intensitat de pas. No sé si també s'ha mirat d'intentar frenar aquests vehicles d'alguna manera.
No, sí que s'ha intentat, però vull dir, per exemple, l'alternativa no existeix, l'alternativa, vull dir, orogràficament no existeix, vull dir, és un embut que ha d'acabar passant per allà, el trànsit,
I després, l'aspecte aquest de la velocitat, s'ha intentat combatre amb radars mòbils, però en el propi carrer, el carrer Pontmajor, que és allò on és més escandalós, no?,
No es poden instal·lar perquè, a part que no hi ha prou espai, vull dir, són tremendament visibles, no?, i aleshores dura, el seu efecte dura uns 4 minuts, no?, posem-hi. Quan fan controls els fan més cap a Sant Joan Bosco, que és ja més cap a... anant cap a padret.
Allà és més ample, però els ràdars mòbils de seguida els detecta la gent i deixen de ser eficaços. I els fixes, no sé, ara mateix hi ha en cartera a tota la ciutat la instal·lació de 4, diu la premsa, 4, i el pont no ens ha tocat, diríem.
A padret, no? Em sembla que n'hi ha un. A padret és possible, però evidentment jo parlo del pont i els cotxes pot ser que acabin anant a 30 o 40 a padret, però al pont passaran a 70, igual com passen, no? I pel que fa a freqüència d'autobusos, perquè recordo que hi havia també tota... Sí, els autobusos es van modificar freqüències i es van doblar, es va doblar...
el servei amb dos vehicles que a vegades van un darrere l'altre, sobretot motivat per l'Institut Xifra.
Però és que mentrestant es va aconseguir això, l'Institut Xifra va deixar de fer ESO, i ara, no sé, hi ha rumors que fins i tot pot perillar el batxillerat, i per tant l'Institut es convertirà en un FP que...
que els alumnes són de més edat, alguns van amb ahir que l'apropi, vull dir que aleshores la part que s'ha incrementat del servei d'autobusos és en els dies diari, però el cap de setmana queda absolutament orfe de tot. O sigui, hi ha gent que s'ha arribat a esperar una hora i mitja el dissabte a la tarda, ja no diguem el diumenge,
esperant que li passi un autobús que ho porti un pont aquí als jutjats
Deixa'm preguntar-li, canviant una mica de tema, què hi ha ara mateix o quina és la situació dels pisos de l'Aurora? Bé, aquí tenim una altra... No el siri trencat, aquí ja és més que un siri trencat. Això, dit ràpidament, ja estaven degradats, vull dir, de fa molts anys, però es detecta perill entre l'any 12 i l'any 16. S'apuntalen...
Després que l'associació, vàrem alertar l'Ajuntament, en aquells moments hi va haver sensibilitat, els hi vàrem acompanyar a veure tot allò, vam veure que allò era un escàndol. Es va apuntalar, aquells pisos estan apuntalats des de l'any 16, crec,
I estan apuntalats perquè els passadissos, són 29 habitatges, que tenen els accessos per la part exterior. O sigui, no tenen un distribuidor d'escala interior, com és convencional, sinó que són una mica així a l'americana, amb els accessos passant per les terrasses o balcó, ho diríem, forma com un balcó continuat, tot vol,
aquí està el perill principal perquè sembla que té luminosi tot això en el seu moment s'apuntala i s'inicia un procés lent
i que després s'ha vist també amb el temps que mal fet perquè a part que es va actuar amb l'antitud i la burocràcia que requereix tot això es van trobar que els propietaris o sigui hi ha una dispersió absoluta en quant als propietaris hi ha propietaris individuals visibles que hi són, que hi viuen hi ha propietaris
o sigui també personals però que no hi viuen i tenen el pis llogat o inclús rellogat després hi ha Sareb
I el camí que va emprendre l'Ajuntament va ser anar... Com que sembla ser que no hi havia una comunitat constituïda, l'Ajuntament va anar individualment, un per un, a buscar tots els propietaris. Va cobrar ja fa temps, fa un any i mig, un import avançat per fer front a les obres.
es van valorar aquelles obres, es va fer en pressupostos i estaven en uns imports que en tot el pas d'aquest temps s'han incrementat i va haver-hi fins i tot situacions dures en quant a que la...
L'Ajuntament va requerir i va aplicar interessos de demora, casos en què no es havia fet el pagament immediat, etc. I tot plegat ha acabat amb un parell de propietaris que no es localitzen. I com que no es localitzen, no es pot intervenir, perquè això no deixa que l'Ajuntament...
ha fet la gestió d'intervenir-hi, però vull dir que el cost és a càrrec dels propietaris i ara aquest entrebanc fa que això s'ha retrasat. Porta un retras de més d'un any i el panorama no és tampoc que sigui molt optimista.
Doncs veurem també com evoluciona. Res, ens queden tres minuts per acabar. M'agradaria preguntar a Josep Maria el potencial del Pont Major. És a dir, m'has comentat que és un barri amb molt de potencial. Bé, ho és molt, ho és molt perquè té això que he dit abans d'uns grans espais verds, després té...
en aquests moments el carrer del pont major que és la part antiga doncs té tots els baixos diríem tancats o sigui en aquest tram queda només un sol comerç dos exactament tenint en compte que hi ha un bar que no obre tot el dia i un estanc i esclar històricament
a Pont Major tenia un negoci un artesà, una botiga a cada porta, o sigui tot era un lloc de pas en aquell temps era una virtut que fos un lloc de pas abans hem explicat les desvantatges que té ara el ser de pas però en aquell temps
era la sortida cap al nord, cap a fora, cap a França, i el pont de fet va proliferar gràcies a tot això. Però té espais, té habitatges per rehabilitar, ja s'està fent això, ja està vinguent gent que rehabilita cases i s'hi posa a viure, però no és un fenomen prou...
encara prou visible doncs esperem que això pugui canviar i que pugui millorar l'estat del pont major començant per la neteja que segurament és el més urgent però també en altres àmbits i molts que segurament ens n'haurem deixat avui de parlar amb en Josep Maria Castanyer el president de l'associació de veïns gràcies Josep Maria per venir avui a Girona FM i res ens emplacem d'aquí uns mesos per tornar a fer repàs de com està el pont major
Doncs gràcies per convidar-me i a veure si disposem d'una mica més de marge per allò, per estendre'ns més.