Molt bon dia, són les 9 del matí i això és el primer cafè de Girona FM. Avui és dijous 27 de novembre de 2025 i ens hem aixecat ara mateix i crec que és la primera vegada que ho diem aquest any, si no recordo malament el gener o febrer a principis del 2025.
Estem a 0 graus de temperatura a la ciutat de Girona en un dia que de nou es preveu fred, com la jornada d'ahir, amb vent també, a més que em farà aquesta sensació de fredor més aguda i veurem com avança la jornada, que tot i així ha de tenir el sol ben present. Això sí, doncs intenteu no anar per l'ombra.
Molt bon dia, Arnau. Molt bon dia. Com estàs?
Home, doncs la veritat és que si fem un primer cafè avui sí que ha de ser força, força calent, perquè sí que és veritat que les temperatures d'avui els costarà de pujar. Després parlarem amb l'Uismi, a veure què ens explica. A veure què diu l'Uismi, però sí, avui el primer cafè que treu vapor, eh?, en aquest cas d'aquells ben calentons. Avui és un bon primer cafè per escalfar mans. És a dir, aquells que si no portes guants, a més, també la cosa perilla...
Però, bueno, sempre entra bé, i a partir d'aquí, doncs res, se'ns acaba el mes de novembre, eh, Arnau Vila, demà encesa de llums, i això ja fa baixada. Demà tenim l'encesa de llums, i a més a més no només a Girona, sinó molts municipis de les comarques de Girona, i espero que hi hagi una xocolatada ben calenta, eh. Quan dius molts municipis, la meva pregunta és on, per exemple. Ah, d'acord, clar, clar, clar.
Doncs res, també ho tindrem. I a molts altres, segurament. Hi haurà xocolata desfeta. I a més a més un mapping. A més a més fan un mapping a la plaça Major. Déu-n'hi-do, d'aquí a poc, regidor de turisme. Seït Esvai, molt bon dia. Bon dia i bona hora. Com estàs? Bé, molt bé. Molt descansat avui. Sí, avui estàs molt fresc. Sí, sí, vaig arribar a casa, em vaig estirar el llit directament, vaig caure rodó. Bueno, vas arribar a casa a quina hora? Clar, si vas arribar a casa a les 5 del matí
No, tampoc això. Bueno, vull dir... Crec que eren dos d'onze. Ah, bueno, bé, bé, bé. Dos d'onze. Bastant digne, bastant digne. Sí, hora correcta. Qui m'ha vist i qui m'ha vist. Res, avui esperem uns quants arrius eufòrics. Doncs sí, avui tenim moltíssima teca i de la bona, eh? Molt bé, molt bé. Tenim el Malsió Comas, l'escriptor, l'Anarque també. Bueno, després... Sí, sí. No ens avancis continguts. No, no, no.
No ho faig mai, ho faré ara, no? Sí, al final del primer cafè quan et pregunti l'Arnau. Va, mira, avui repassem centurals i dies mundials. Avui centural és força senzill. Posa que és Mare de Déu de la medalla Miraculosa, al tanto, que sembla un objecte sagrat i màgic, fins i tot. I Sant Basileu. Sant Basileu? Sant Basileu. Coneixeu una Basileu? La veritat és que no, jo de Basileu...
Només allò quan em dèiem, no em vacileu, saps què et vull dir? No la facis la broma. Com et conec. Només aquests dos? Sí, només aquests dos. Igual que també només hi ha dos dies mundials o internacionals. Avui és dia d'acció de gràcies als Estats Units.
Sí, que vaig veure un vídeo que Donald Trump sembla que perdonava un idiot. Doncs bueno, avui Thanksgiving Day, que es diria en anglès. Per tant, aquell dia on es menja gai d'indi i es fa tot un sofà. Una mena de Nadal. Sí, una mena de Nadal. I la Super Bowl, no?
No, no, no, aquí t'has relliscat. Jo me'n recordo que algun any havia coincidit o alguna cosa. No, no, no, impossible. La Super Bowl és el febrer, o sigui que t'has avançat. És veritat que hi ha partits, avui, que si guanya, o l'equip que guanya, hi ha dos partits, els equips que guanyen tenen una tradició que quan acaben allà amb els presentadors i tal, tenen un gall d'indi i li foten queixalada a l'indi. Ah, val, era això. Doncs mira...
I avui és dia del mestre o la mestra aquí a Espanya. Ah, sí? Sí, o sigui que avui, mira, posar en valor la figura del mestre, una figura que cada vegada és més complicada, eh? Jo crec que, de mica en mica, haurà de tenir plus de professió de risc.
perquè les aules cada vegada estan sent escenari més complicat, però avui el mestre que té el seu dia, en aquest cas mundial, aquí al nostre país. Res, més enllà d'això, si no voleu afegir gaire res més, un moment per explicar les notícies del dia d'avui.
Doncs ens hi posem quan ja passen 5 minuts del punt de les 9 d'aquest matí. En aquest cas avui parlem de Girona perquè activarà el pla fred d'aquest hivern amb 133 llits perquè les persones sense sostre puguin resguardar-se durant les nits de fred intens. D'aquest total hi haurà 20 llits extra que es repartiran entre la sopa i l'antiga onet quan les temperatures siguin extremadament baixes i que s'assumaran els que hi haurà als dos equipaments.
L'Ajuntament activarà dilluns vinent el Pla Fred, que s'allargarà fins al 30 d'abril. L'alcalde Lluc Salelles ha explicat que, tot i que el nombre de sense sostre a la ciutat sigui fluctuant, tenen constància que les persones sense sostre que estaven, per exemple, a les naus abandonades de la carretera a Barcelona, han buscat llocs similars on per noctar. I tornem a dir, estem parlant de gent que viu al carrer.
Hi ha gent que podia viure en naus o en cases que potser el que ha fet no és anar a viure al carrer, sinó que ha buscat una altra ubicació, no sabem si dins del terme municipal o potser fora del terme municipal, similar al lloc on vivia abans, és a dir, en alguna nau, en algun edifici gran desocupat, per tant no entraria dins aquesta xifra.
D'altra banda, Salell es va anunciar que, com vam avançar també aquí a Girona FM, Ajuntament i Diputació cobriran a parts iguals els 400.000 euros de les obres de reforma de les canonades i les dutxes de la sopa, però també va explicar que es farà un estudi integral de tot l'edifici.
I també dir que paral·lelament el que estem fent és licitar la redacció d'un projecte d'anàlisi integral de l'edifici. Perquè això també és necessari, és a dir, el SOP és un edifici que ve de molts anys, que ja en fa molts també, que és un centre on hi dormen persones que no tenen un habitatge, i per tant toca també fer aquesta mirada integral a l'edifici,
i veure més enllà del tema de les canyeries i les dutxes, que ja sabem que hi ha una mancança i per tant per això intervenim, mirar també quin és el projecte de Futur per la Sop a nivell d'edifici i totes les intervencions que s'hi haurien de fer.
L'alcalde també va tornar a reclamar que la Generalitat lideri les polítiques de sencererisme perquè l'Ajuntament no té els recursos per fer-ho i va celebrar el pas endavant fet per la Diputació en aquest sentit. I Girona acaba les obres d'urgència per enderrocar les naus de la carretera Barcelona amb risc imminent d'esfrontar-se.
L'Ajuntament de Girona ha acabat les obres d'urgència per enderrocar les sis naus de la carretera Barcelona que patien risc imminent d'esfondrar-se. Els treballs que van començar a finals de setembre i que el consistori ha fet de manera subsidiària s'han acabat abans del previst perquè inicialment es preveia també que duresin quatre mesos. Sílvia Liu és la tinent d'alcaldia d'Hisenda i Seguretat.
La previsió de l'execució de l'enderroc de les naus s'ha accelerat i la feina ja està enllestida. Per tant, les certificacions es faran les properes setmanes i ja es podrà pagar la factura abans del que estava previst. Per això necessitem poder disposar dels diners aquest mateix any 2025 i perquè això passi cal fer aquest ple després de tots els tràmits administratius i burocràtics per poder pagar l'empresa que ha fet aquesta feina.
Com que és una actuació subsidiària, deixem dir que els diners de l'Ajuntament els intentarem recuperar, els recuperarà i podrà fer en el moment de fer la reparcel·lació al sector, cosa que es portarà en els propers plens d'aprovació. Quan s'aprovi la reparcel·lació, agiraran les cotes a les propietats i els diners que avancem tornaran al pressupost municipal ja de l'any 2026.
Aquesta actuació no és una opció política, creiem que és una obligació legal i una responsabilitat envers la seguretat del veïnat i de l'espai públic. Bé, amb aquesta actuació l'Ajuntament ha garantit dos aspectes, per una banda la seguretat d'evitar qualsevol dany major si alguna de les naus s'hagués enfondrat, i per l'altra poder començar a dibuixar com ha de ser el futur del carrer de Barcelona, una de les entrades principals de la ciutat que des de la crisi del 2010 no s'ha pogut desenvolupar.
A l'interior de les naus, on s'acumulaven nombroses deixalles, hi havia indigents que havien protagonitzat baralles i en algunes ocasions també provocat incendis. Aquest dimecres el ple municipal va aprovar pagar part dels 414.600 euros que han costat els treballs a través del fons de contingència. L'equip de govern hi ha votat a favor, el PSC s'ha abstingut i el regidor de Vox ho ha fet en contra.
5 minuts i un quart de 10 d'aquest matí, parlem de la policia municipal de Girona perquè ja té accés a la base de dades dels multireincidents. A través d'aquest aplicatiu, els agents poden saber en temps real quants antecedents acumulen els detinguts. Inicialment, l'Estat només va obrir-ne l'accés a les ciutats de més de 150.000 habitants, com per exemple ja en disposaven a Barcelona o Santa Coloma de Graveneta, Catalunya.
La vicealcaldessa Gemma Geix recorda la feina feta per Junts a Madrid per aconseguir que a Girona s'inclogués el llistat i subratlla que això permetrà incrementar l'efectivitat de la policia municipal i la seva coordinació amb altres cossos. Però crec que no es tracta tant de diferenciar grans ciutats o no.
si no es tracta de diferenciar aquelles ciutats que tenen uns cossos policials com la ciutat de Girona, doncs que aquesta informació ens pot ajudar molt, en aquests casos sobretot de multiresidència, que són casos que primer la policia diu ostres nosaltres fem la feina però falta mesures i crec que la llei de la multiresidència també s'ha d'aprovar al Congrés i crec que és una demanda que Junts porta molt temps demanant i per tant crec que és una millora per la policia municipal, per la seva eficàcia, per la seva coordinació
i crec que segurament s'havia de fer un plantejament de quines grans ciutats hi podien tenir accés perquè crec que és potser just només les grans ciutats que hi puguin tenir accés perquè Girona està completament justificat que hi pugui tenir accés, com ara ja la policia municipal el té. A més, la vicealcaldessa destaca que poder saber a l'instant si aquesta persona detinguda ja acumula nombrosos antecedents també ajudarà la policia municipal a posar-li setge.
Més notícies d'aquest dijous. Parlem de la professorat i alumnes de l'Institut Vallvera de Salt perquè es concentren a la seu del govern per recuperar una orientadora. En un inici s'havia previst una marxa des de l'Institut fins a la delegació a dos quarts d'onze del matí, però es va canviar en aquest cas perquè no coincidís en horari lectiu.
Finalment es va fer una marxa amb una cinquantena de persones que es van ajuntar amb una cinquantena més que hi havia davant de la Generalitat. Els docents del centre asseguren que la situació a les aules està al limit i que necessiten recursos per donar resposta a les necessitats de l'alumnat, sovint marcat per la pobresa i la desigualtat. Ferran Maimí és el director de l'Institut.
La TIS no dona l'abast, l'equip directiu no dona l'abast, hi ha molts casos amb problemàtiques socioeconòmiques, hi ha desnonaments, hi ha acompanyaments que no podem fer, hi ha deteccions que no fem. Llavors, una mica el tema de l'orientadora de cicles formatius és el detonant, però és el detonant de la poca singularitat que s'està aprenent amb Salt. Salt és un territori on té tots els centres públics de màxima complexitat, aquest és l'únic municipi que passa,
I això hauria de portar una visió singular per Sal, que ara mateix no hi ha. El director de l'Institut recorda que Sal és un municipi on tots els centres escolars són de màxima complexitat i defensa que això hauria de portar una visió singular per a les escoles i instituts de la població, que ara mateix no hi ha. I Girona modifica el traçat del nou camí dels jardins de les Pedreres i el sistema de drenatge.
L'Ajuntament ha aprovat una modificació no substancial del projecte per tal de minimitzar el risc d'afectació al patrimoni i arquitectònic de l'exvaluar de la Mercè que hi ha al subsol. Aquest canvi comportarà una major accessibilitat a la zona verda del parc, adaptar la solució del sistema de drenatge i evacuació d'aigües, reconfigurar la xarxa de rec associada, adequar la distribució de la vegetació projectada i reubicar el mobiliari urbà previst per adaptar-lo al nou recorregut.
Pel que fa a l'arbrat, està prevista la tala i substitució de l'arbrat malalt envellit o que suposi algun risc de caiguda. La proposta inicial per modificar el parc va causar rebombori i rebuig d'una part del barri de les Pedreres a principis d'any. I l'Ajuntament de Girona elaborarà el primer pla estratègic de relacions internacionals de la ciutat.
L'objectiu és dotar de coherència a totes les polítiques que l'Ajuntament impulsa tant a la Unió Europea com als països on desenvolupa cooperació internacional d'acord amb les competències municipals, alineant-se també amb les agendes globals i actualitzant les polítiques públiques locals d'acció exterior. A més, pel que fa al pla estratègic de relacions internacionals, s'establiran prioritats, criteris i mecanismes de governança
Seguiment i avaluació compartits entre serveis, incluent-hi també el Gabinet d'Estudis Socials i Europeus i la Unitat de Cooperació de l'Ajuntament. Més qüestions d'aquest matí. Parlem de Valors Compartits, la nova col·lecció de joies de la Fundació Ramon Noguera de Girona, inspirada en els seus 60 anys. La Fundació ha presentat la nova col·lecció de joies que elaboren de forma artesanal les persones amb discapacitat que té aquesta entitat.
En total, l'equip creatiu ha dissenyat cinc models, un dels quals l'ha creat la jollera i gemòloga gironina Mariona Quera. Des de l'entitat, destaquen que la nova col·lecció d'aquesta temporada vol reflectir els valors de la fundació com el compromís, l'emprenedoria, la innovació, la cooperació i la confiança. Les jolles i els complements dels cinc models han estat fetes per persones del Servei de Terapia Ocupacional i costen entre 9,5 euros i 18,5 euros.
D'altres qüestions, hi ha clau a comarques de Girona. Parlem de qui ha desactivat l'alerta del Pla Bencat, un cop finalitzat l'episodi de ventades. Al llarg del temporal, els bombers han atès una setantena d'avisos. Abans d'ahir a la tarda, una trentena d'incidències es van concentrar a les Terres de l'Ebre, mentre que la quarantena d'ahir van ser gairebé totes a l'Alt i al Baix Empordà. La majoria van ser per la caiguda d'arbres o afectacions en elements com un mur que va cedir per la caiguda d'un arbre a Figueres o una coberta
El telèfon 112 va rebre 94 trucades relacionades amb 73 incidents. Els municipis que han generat més trucades al telèfon 112 han estat en posta amb 11, llançar amb 7 i Figueres, Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat amb 6 trucades cadascuna.
D'altres qüestions d'aquest matí, en aquest cas parlem dels regidors de l'oposició de Ripoll perquè abandonen el ple i acusen Oriol de fer-los xantatge en una votació. Els regidors consideren que l'alcaldessa d'Aliança Catalana els va fer xantatge perquè aprovessin per unanimitat la relació de llocs de treball la primera d'aquest consistori.
La mesura comportava millores pel 80% de la plantilla i un cost de 400.000 euros en els propers set anys. Els partits de l'oposició van retreure-li que no havien tingut temps ni marge per fer propostes, però que s'abstindrien perquè tirés endavant per respecte als treballadors. L'alcaldessa, però, va advertir-los que, si no s'aprovava per unanimitat en aquell ple, la proposta es quedaria en un calaix al considerar que no s'havien corresponsabilitzat.
Els partits de l'oposició van acabar abandonant el ple després de prop d'una hora discutint sobre aquest punt. D'altres qüestions d'aquest matí, gairebé un quart de deu mal comptat. Tenim una mica més lluny i parlem de Brussel·les perquè vol retallar un 65% als dies de pesca d'arrossegament però permetrà ampliar-los de nou a qui apliqui mesures.
I tornem cap a la costa, perquè així ho recull la proposta feta pública per l'executiu comunitari a dues setmanes que els ministres d'Agricultura i Pesca de la Unió Europea reuneixin per decidir les quotes de l'any vinent. La reducció implicaria passar dels 27 dies de base actuals a 9. Tanmateix, la Comissió Europea deixa clar que el sector podrà sortir a la mar més dies si compensa l'impacte de l'activitat amb mesures de sostenibilitat.
Brussel·les ha dit que l'objectiu és continuar amb la recuperació de les espècies al Mediterrani, mantenint també els nivells de pesca del 2024. El president de la Federació Nacional Catalana de Confraries, Antoni Abad, ha afirmat que la proposta de la Comissió Europea per a les quotes de pesca del 2026 és de màxims i més restrictiva que la de l'any anterior.
És un document que presenta la comissió en els estats membres, en aquest cas Espanya, però de màxims. Aquest document és el que haurà de treballar el ministre de Planes amb els científics per tal de presentar a la comissió i intentar amel·lar que hem fet les coses ben fetes i a veure si ens en sortim. Això sí, no ens posa a la Unió Europea més mesures a fer per tal que aquest document vagi baixant a percentatge i siguin
Tot i això, Abad fa una crida a la calma i matisa que és només el punt de partida per engegar les negociacions entre Europa i els estats membres. Prou expansió, Logis Empordà reclama que s'aprofitin recursos existents, com l'estació de Via La Malla, que està en desús.
Els membres de l'entitat han explicat al Parlament els motius per oposar-se al pla director urbanístic Logis Empordà, que preveu 166 noves hectàrees de sol industrial i una nova estació intermodal. Un dels integrants de l'entitat, Joan Cavall, ha demanat que s'optimitzin els recursos existents com la infraestructura de Vilamalla, que mai ha servit de res. Optimitzem els recursos que tenim. A veure...
a la zona per la indústria que acaba venti i pel comerç que hi acaba venti agafar la plataforma logística intermodal que ara ja hi ha però que està en desús i a més a més molt mal cuidada i una zona atrofiada entre la plataforma i la nacional 2 que fa la circunvalació de Figueres quasi seria tan gran com la que hi ha al Bolu i entre aquesta que ja està ja és existent
El ramal hi és, i el trens hi anaven i descarregaven cotxes. O sigui, si volem que la zona de l'Empordà sigui el port sec de Barcelona, digueu-nos-ho. No tu, no? La ciutadania, digueu-nos-ho. Perquè és que sembla que no ens ho voleu dir, però és que sigui així. Així mateix, l'entitat ha reclamat que abans d'ampliar la superfície s'aprofitin el 55% de parcel·les que són buides i han demanat al govern que digui clar si vol convertir l'Empordà en el port sec de Barcelona.
L'AFA de l'Escola Palau de Santa Eulàlia culpa l'alcalde del tancament i diu que educació podria assumir els costos. L'associació assegura que els arguments econòmics que dona... Arguments. Arguments econòmics que dona, molt ben vist, Pau, per clausular-los es desmunten en aquest cas ja que educació podria assumir-ho segons els ha comunicat el govern en una reunió aquest dimecres al matí.
Una trobada en la qual han rebut també el suport de l'Associació de Micropobles de Catalunya, que reclama que Valdric expliqui per què vol tancar el centre quan s'ha demostrat que no hi ha un problema econòmic. Ariadna Jordà és la secretària de l'AFA. Sí, bàsicament és el que sortim...
Sortim contents per això, perquè ens han dit que el tema econòmic, que és bàsicament la bandera que ha portat com a tancament de l'escola, clarament ens l'han desmuntat, ens han dit que no és un tema econòmic per res del món. I l'altre argument que dona, que és que vol utilitzar l'espai per fer altres coses, de fet hi ha un conveni signat entre Ajuntament i Escola que es pot utilitzar a l'escola i s'està utilitzant l'escola.
Des d'Educació assenyalen que segueix la previsió de tancament, ja que l'Ajuntament no els cedeix l'espai i reconeixen la falta d'alumnat del poble. Més notícies d'aquest matí. Parlem que inverteixen prop de 3,5 milions en millorar la captació i el transport d'aigua entre municipis de la Costa Brava Nord. En concret, el cost de les actuacions s'ha enfilat fins als 3.346.000 euros, majoritàriament amb fons propis del Consorci d'Aigües de la Costa Brava i amb una subvenció de l'Agència Catalana de l'Aigua.
Les obres han inclús la renovació del bombament del rec del Molí a Castelló d'Empúries, la substitució d'un tram de la canonada que connecta la captació de Vilanova de la Muga amb l'estació de tractament d'Empúria Brava, on es concentraven la major part d'averies, i la connexió del ramal de distribució de llançar a la canonada en alta de Roses.
I anem cap al Pirineu perquè l'estació d'esquí de la Molina avança la seva obertura aquest dissabte. Les nevades dels darrers dies, les baixes temperatures i la producció de neu ha permès obtenir uns gruixos entre 20 i 40 centímetres i les condicions per obrir 14 pistes de les zones de pista llarga, trampolí i cap de Comella.
També hi haurà operatius a 5 remuntadors, el telecadira de pista llarga, també trampolí i cap de comella, i les cintes Johan Cruyff i parc infantil de pista llarga. Pel que fa a la resta de complexos de ferrocarrils de l'Estat, ferrocarrils de la Generalitat, Vall de Núria, Vallter, Espot, Port Ainer i també Boitaüll, mantenen la previsió d'obertura pel 4 de desembre a les portes del cap de setmana llarg de la Puríssima.
El govern compra 1.064 habitatges d'inmocaixa més per incrementar el parc públic de lloguer. Ho ha fet a través de l'Incasol per un import de 87,2 milions d'euros. Així ho ha anunciat aquest dimecres el president de la Generalitat, Salvador Illa, en una conferència a Fira de Sabadell.
L'acord permetrà incorporar aquests habitatges al parc públic de lloguer assequible de manera permanent i que mantinguin permanent la condició d'habitatge de protecció oficial. Els pisos estan ubicats a diferents poblacions de Catalunya, entre les quals, per exemple, Tordera o Olot, i amb aquests ja són 1.900 els pisos adquirits en el marc de l'acord amb la filial de Criteria Caixa després de tres lots anteriors de 450, 214 i 179 habitatges.
Ens acostem al punt de dos quarts de deu d'aquest matí. En aquest cas parlem de treballadors de protecció civil perquè reclamen al govern materialitzar la creació del cos propi i tenir estabilitat. En una roda de premsa des del Parlament, Noemí Sanz ha reclamat en aquest cas que cal un sistema fort, estable i reconegut i Jaume López també ha lamentat que no s'ha fet cap acció al respecte per a la creació del cos propi.
En aquest sentit, han lamentat també que Protecció Civil no té el reconeixement jurídic que es correspon a la realitat. Més qüestions d'aquest matí. Parlem del govern espanyol i sindicats perquè pacten una pujada salarial de l'11% en 4 anys per als treballadors públics. La secretària general de Serveis Públics del sindicat, Isabel Araque, ha considerat el pacte un gran acord en què guanyen
els funcionaris, la qualitat del que és públic i la ciutadania en general. També ha opinat que el pacte garanteix el poder adquisitiu dels treballadors públics perquè es recupera, diu, en torn del 2,9%. La pujada salarial es distribueix en un 2% aquest 2025, un 2% el 2026, un 4,5% el 2027 i un 2% el 2028, amb una clàusula de revisió salarial condicionada a l'IPC. Ara és moment pel temps.
Va, doncs, connectem amb en Luismi a veure què ens explica el que fa a la situació meteorològica. Luismi, molt bon dia, a veure com pintarà això d'aquest dijous. Bon dia, Déu-n'hi-do, les ventades de les últimes hores de l'Empordà que han fet passar dels 130 km per hora en algunes viles com el Port de la Selva, també al voltant...
de Port Bou, aquest vent que també ha passat dels 100 km per hora a l'Estartit o, entre d'altres poblacions, a l'escala. Va de baixa aquesta tramuntana i, de fet, a gran part de la demarcació ja no s'està presentant aquest vent. També en alguna raconada de la Cerdanya, del Ripollès, tenim vent de port.
Per tant, ha pujat una mica la temperatura, a cas de la Vall de Ribes, per exemple, també la plana sardana, però on el vent ha encalmat Déu-n'hi-do com ha tirat cap avall la temperatura. En molts casos, per exemple, al voltant de la ciutat de Girona o de Banyoles, per exemple, també el Santa Colma de Farners, Olot, a hores d'ara entra dos de negatius i cinc graus sota zero. La tarda tindrà temperatura un xic més alta que la d'ahir, però sempre amb fred i això que el sol serà completíssimament dominant.
El vent ja, diem, anirà de baixa, però no acabarà de marxar de la banda del cap de creus. N'estem pendents a la xarxa? Molt bé, fantàstic, Luis Mi. Doncs moltes gràcies per aquesta informació. Ja ens retrobem demà. Que tinguis un molt bon dia. Ara mateix, com sempre, a aquesta hora, esports!
Bé, avui parlem de l'Espar Girona perquè va perdre contra el Burgès per 69 a 63 i va encaixar la primera derrota a l'Euroliga després de notar només dos punts en els primers vuit minuts de l'últim quart. Doncs sí, el bloc de Roberto Heniget no va poder completar amb una victòria una primera fase perfecta davant un rival al Burge que, com deia el tècnic en la prèvia, poc tenia a veure amb el que va perdre a Girona de 30 en el partit d'anada.
Anotar només dos punts en els primers vuit minuts del darrer quart va ser una llosa massa gran. Roberto Eñiguez, tot i la derrota, es mostrava orgullós de l'equip. Creo que han sido muy superiores en la segunda parte, que nos ha faltado energía, que hemos llegado con algunos problemas físicos y que se nos ha notado, ¿no? A seguir, sigo igual de orgulloso del equipo, creo que nadie hubiese pensado que íbamos a acabar primera ronda con 5-1,
Ya, hay que recuperarse bien y lo que más me preocupa ahora es la salud de la gente que ha jugado hoy con problemas físicos, enferma y que todo el mundo vuelva en mejor estado para competir. Esto es lo que creo que nos tiene que ahora que preocupar. Així doncs, l'Uni Girona entra a la segona fase de l'Euroliga amb un balanç de cinc victòries i una derrota i el Galatasaray, l'Esquío i el Carolo seran segurament els propers rivals. Per tant, veurem com avança la competició europea de l'equip gironi.
També, en aquest cas, canviant d'equip gironer, parlem del Girona, perquè va anunciar que actuarà contra la revenda d'entrades pel partit davant el Madrid. En aquest sentit, el club va informar que s'han detectat pràctiques de revenda fraudulenta d'entrades pel partit de diumenge. I davant d'aquesta situació, amb l'objectiu de reforçar el compromís amb la transparència i la seguretat de tots els aficionats, el Girona va anunciar que s'anul·laran les entrades i bloquejaran els carnets que hagin estat utilitzats i o aconseguits de manera irregular.
Paral·lelament també va dir que s'activaran els tràmits per sancionar els responsables d'acord amb el reglament intern que preveu, per exemple, la suspensió temporal o de la condició de soci o abonat fins a un màxim de dos anys. I per últim, el GEC, que va celebrar ahir els mèrits esportius i socials de la temporada 24-25,
i va homenatjar també els socis amb 50 anys de vinculació. La cerimònia va remarcar no només els èxits esportius de les diferents seccions, sinó també l'homenatge als socis i sòcies que celebren 5 dècades a l'entitat. També la tasca que van reconèixer, a vegades discreta, del dia a dia de figures com Miriam Barra, Jordina Criado o Oriol Mas. Molt bé, doncs aquesta és l'actualitat pel que fa als esports. Ara mateix, com sempre, és torno al matí, arriba la cultura.
Molt bé, i avui parlem del Museu d'Art de Girona perquè recupera la figura de Francisca Rius i Sanui, en aquest cas una de les dones artistes oblidades del XX, del segle XX. Inaugura aquest dissabte al migdia l'exposició Francisca Rius i Sanui 1891-1967 Disseny i vida, la primera mostra monogràfica dedicada a aquesta artista catalana que el context social i polític del segle XX va condemnar l'oblit.
Comissariada en aquest cas pel seu net, Domènec Ribot, la mostra es podrà visitar fins al dia 6 d'abril i reuneix obra inèdita procedent la majoria de les col·leccions familiars. La idea de la mostra va néixer en el context de l'exposició que el museu va dedicar l'any 2022 a les artistes que havien figurat a les pàgines de la revista Feminal. La mostra de llavors, titulada Fares Feminal,
Faresa, de silenci, va treure a la llum artistes i obres pràcticament desconegudes. I avui parlem de Christophe Marder perquè torna al Tempord Alta amb la història de sis persones aïllades en un refugi de muntanya. Ho fa amb la comèdia d'humor
absurd, Les Sommets, la història de sis persones que es troben aïllades en una espècie de refugi de muntanya. Tots ells parlen idiomes diferents i es comuniquen a mitges i s'organitzen també de manera, en aquest cas, maldestra. Les Sommets es podrà veure aquest divendres, també aquest dissabte, al Canal, centre de creació d'arts escèniques de salt.
I aquest matí parlem de Nierga, Clapés, Terribes i Dolera perquè recullen els premis Ondes 2025. Dolera. Vas poder anar tu ahir als Ondes? Doncs no, no, la veritat és que no. Que ara ens el donin. Però que van anar-hi, Vicente Ribes segur. En Guillem? Sí. Ah, sí, van anar-hi. Segur que hi van anar-hi. Bueno, sí, està tot a regaut. Bueno, si de cas, escolta'm quan ens... Ja ens ho dirà.
Quan ens diguin que ens adonen alguna cosa i anem, perquè anar a Barcelona per res... No, no, sí, sí. Els guardonats dels Premis Ondas 2025 han recollit d'11 i dimecres les seves estatuetes en una gal amb actuacions de Pastora Soler, també de Viva Suècia, al Gran Teatre del Liceu. Entre els premiats per programes radiofònics, la periodista Gemma Nierga ha defensat que el premi a Cafè d'Idees és la prova que es pot tornar a començar
La periodista Mònica Tarribas, acompanyada també de les protagonistes del seu documental El minut heroic, ha dedicat l'estatueta a les víctimes d'abusos de la religió. L'equip de versió RACO, liderat pel locutor Toni Clapés, ha representat un gag amb imitacions en rebre l'ondes al millor programa de ràdio. I també la creadora de Pubertat, Letícia Dóliera, ha fet una crida a parlar de sexualitat i consentiment en família.
I avui parlem que Barcelona treu pit del seu potencial editorial i artístic a Mèxic a la 39a edició de la Fira Internacional del Llibre. Enguany, la capital catalana és la ciutat d'honor, un fet que li permet desplegar un ambiciós programa que, més enllà d'una extensa representació editorial, compta també amb bars escèniques, música, cinema, disseny, gastronomia, ciència i pensament.
La proposta, comissariada per la periodista Anna Guitart, reivindica Barcelona com a capital cultural i també literària i fa valdre la seva estreta relació Mèxic i Llatinoamèrica amb qui comparteix un fort vincle sentimental.
Ara passen dos minuts del punt de dos quarts de deu d'aquest matí. És dijous, aquest dijous, dia 27 de novembre del 2025. Moment per fer un repàs de com tenim l'agenda. Avui gaire plena o no? Avui som dijous, no? Avui és dijous. Tot el dia? Tot el dia. Doncs mira, com em connecto amb la natura si visc a la ciutat? Aquesta presentació a partir de les 5 de la tarda a l'espai cívic de la Rosaleda.
Seguim avui dijous, tenim moltíssims cursos, tallers, trobades, una xerrada. Per exemple, malmelada de mango, 10 anys a la cuina, xerrada al modern en aquest cas a partir de les 6 de la tarda, projecció, pel·lícules o pel·lícula invisibles.
En aquest cas, el cinema trufó a la mateixa hora. Allò de l'Iran, una performance a partir de dos quarts de set de la tarda al bòlit de la Rambla, a la sala Fidel Aguilar. També més tallers, també una xerrada, verifacto sí, verifacto no, que ja la vam comentar amb Mas Mitjaki, a Fira de Girona, dos quarts de set de la tarda.
També tenim, per exemple, una conferència. L'Urdes Besolí ens comenta en cinc seqüències el caçador. En aquest cas, a partir de les set de la tarda, el Museu de la Cinema. Conferència també el poder de les narratives. Casa de Cultura de la Diputació de Girona a la mateixa hora. També a la mateixa hora, en aquest cas, conferència a l'Auditori José Pirla de l'artista, o en aquest cas, de l'obra de Modés Cuixart. Cosmos, natura i mita. Legendari artista de Palafrugell, sí senyor.
Ho recomano molt anar a la Fundació Cuixart allà per la projecció. I concerts de jazz que feien fa anys. Ara no me'n recordo en el seu jardí. En qualsevol cas, conferència també. La Devesa, font d'inspiració a partir de les 7 al Centre Cultural de la Mercè. A la mateixa hora, no. Seguim avançant. Un quart de nou del vespre, Cinema Trufó, When Lightning Flashes Over the Sea, Deva Neyman, aquesta projecció al Cinema Trufó a partir d'un quart de nou del vespre. Tot això...
Per tancar l'agenda, Déu-n'hi-do, prou curta pel que m'esperava. Home, sí, ara ja he pensat, dic, bueno, anem fent. Esteu i dijous. Molt bé, doncs aquesta és la programació, ja sabeu que per més detalls podreu consultar a través de girona.cat barra agenda. Fa, és moment per repassar les efemèrides del que passava un dia com avui, un 27 de novembre.
Doncs l'any, en aquest cas 1982, s'inaugura l'escola que s'hi ha acostat als antics terrenys de la Renfa. El 99 se celebra al museu, en aquest cas de Girona, la primera festa del Club d'Actors. I finalment l'any 2012, un dia com avui, mor Emili Casdemont i Comas, periodista radiofònic i col·laborador del diari de Girona durant més de 50 anys.
passava un dia com avui.
Molt bé, doncs ara farem una petita pausa i després com siguin-ho i què tenim? Doncs mira, biblioteques, Montse Madeu, que passarà per aquí a parlar-nos d'un recurs educatiu que ofereixen les biblioteques en col·laboració amb la Universitat de Girona per als diferents centres escolars d'aquí de la ciutat. Tot això fins al punt de les 10 del matí amb la tertúlia d'actualitat, les veus d'opinió d'aquí de Girona, 11 en punt, Pau Villafanya, titulars a la jornada, 11 i 5...
Esperem que vagin ben carregats els quatre rius. Molt bé. El 92.7 de l'AFM. Doncs no us ho perdeu. Aquesta serà la programació del dia d'avui. Doncs fem una petita pausa i ara tornem. Fins ara. Recupera tota la programació a GironaFM.cat tots els nostres continguts de Kilòmetre Zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona.
Descobreix el que tenim per oferir-te a GironaFM.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i la gent de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí.
ADN Gironí, ADN 92.7, la ràdio de Girona. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat.
Girona FM, la teva ràdio, la gironina. La cultura cura, un programa per a cors inquiets. Pilar Fornès conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Bé, doncs encarem ja a recte final d'aquest primer cafè de Girona FM d'avui dijous i ho fem avui amb la finestra de biblioteques en veu de Dolors Madeu. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia, Nora. Bon dia. Primer de tot, em sembla que tu portes temes de recursos educatius per a les biblioteques. Sí, jo estic treballant a la biblioteca Antoni Adrué, però a part d'estar allà també porto el programa de recursos educatius de promoció lectora que tenim a les biblioteques de Girona i que oferim a tots els centres de la ciutat.
Em sembla que també feu coses amb la Universitat de Girona. Sí, sí, sí, col·laborem amb la Universitat de Girona i avui precisament vinc a explicar-te un recurs que tenim, que hem elaborat conjuntament amb l'ODG, que trobo que és molt interessant, precisament per aquesta col·laboració. D'aquest tracte existeix, Maria?
Mira, aquest recurs es diu bosses lectores, són bosses lectores, i el que és la bossa lectora és una proposta didàctica en torn d'un llibre per infants, pot ser un àlbum il·lustrat, un llibre informatiu, un poemari, i llavors el que tenim es presenta en una bossa, que t'he portat avui però ningú podrà veure, només tu.
I a dintre hi tenim el llibre que volem comentar i una proposta de lectura en la que hi ha diferents parts i tots els elements que necessites per portar a terme l'activitat. Val. Llavors, aquesta bossa, la gràcia que té, és que ha estat elaborada per alumnes del Grau d'Educació Infantil. Ah, ah.
amb una assignatura que col·laborem amb les seves professores. Llavors elles han pensat aquesta activitat, l'han provat en una escola, l'han acabat de polir i la presenten davant de tota la classe. Llavors aquí és on entrem les biblioteques, quan fan la presentació, nosaltres anem a veure aquesta presentació i triem les que ens agraden més o que creiem que poden ser més fàcilment replicables.
Les acabem de polir i llavors aquestes bosses les oferim a les escoles perquè les mestres les puguin fer servir. I les puguin repartir, no sé si és com una espècie de caixa sorpresa. Sí, aquesta per exemple, aquesta que porto és... Bueno, si estan totes pensades com a caixa sorpresa, arriba la bossa a la classe...
I en aquest cas, per exemple, jo et diria, mira, tenim aquesta bòcia, dintre hi ha una història que ens portarà a un lloc. Voleu saber a quin lloc ens portarà? O adivinem a quin lloc ens portarà? I en aquest cas jo trauria un pot amb aigua, un pot amb sorra,
i un pot amb unes petxines. I tu ja amb això podries imaginar-te els infants. Què et sembla que dirien? On t'anirem? A la platja! A la platja, molt bé. I llavors ja et trauria el compte d'un dia a la platja. Això en totes les bosses, doncs ja... Això seria...
Aquesta part seria per fer hipòtesis abans de la lectura, per pensar de què deu anar aquell llibre, quan mirem la coberta d'un llibre i pensem de què deu anar aquell llibre, ja començaríem una mica abans, però quan la veiem podem seguir fent hipòtesi.
Llavors aquí dintre la bossa també tenim un dossier que ens explica durant la lectura quines preguntes podem fer i després de la lectura, per aprofundir també en aquesta lectura, doncs també quines altres preguntes podem seguir per fer lectura dialògica i fins i tot altres propostes més plàstiques o de fer alguna activitat més al voltant del llibre. Clar, en aquest sentit, temàtiques que hagueu tingut en compte o que s'hagin tingut en compte a l'hora d'elaborar aquestes bosses sorpresa? Una miqueta els eixos.
No, el que hem seguit és que siguin bons llibres. O sigui, que la idea és donar a conèixer bones lectures, llibres que siguin, que creiem que són bons. I també està pensat perquè sigui una eina pels mestres. O sigui, amb la seva tasca de mediació lectora, que tinguin eines i diferents recursos. Com tots els que oferíem, aquest és un recurs més que ells poden tenir a l'hora de fer aquesta tasca de mediació que és tan important a l'etapa d'educació infantil. Bé, és totes les etapes, però...
Però és el que t'anava a dir, a faltadores el que toca potser és també tenir una miqueta de creativitat precisament per provocar o per incentivar aquesta lectura dels més joves. Sí, els mestres haurien de pensar com ho fan, doncs aquí en aquest cas ja els hi donem pensat com ho poden fer. De fet, tenim aquest i tenim altres recursos com aquest, en aquest cas, te'l volia explicar perquè és en col·laboració amb l'ODG i creia que...
que té la gràcia aquesta més que comença des de les estudiants, que més endavant seran mestres i que potser quan arribin a l'escola podran demanar aquesta bossa lectora, que potser havien elaborat elles. Quin ha estat el feedback de moment? De moment, clar, és aquest curs l'encetem i ara aquesta la tinc disponible, però han començat a sortir ja. No es coneixen gaire encara, les van donar a conèixer a la jornada de biblioteques escolars, però és un dia que hi ha molta informació i per tant és difícil donar a conèixer. I tots aquests recursos funcionen molt amb el...
El boca d'orella, no? Sí, clar, pensa que nosaltres tenim 24 recursos diferents, vull dir que són molts, i un d'aquests recursos són uns lots, i d'aquests lots en tenim moltíssims, llavors fins que no en van parlant i es van coneixent, costa que coneguin. Clar, encara no tinc feedback, perquè... Ja el tindrem. El tindrem, és molt nou encara.
T'anava a dir, per exemple, quan un grup ja ha acabat, el que fa és, entenc, tornar a la bossa i en pot demanar una altra, per exemple? Sí, sí, sí. Sí, a la nostra pàgina web ja hi ha tota la... Mira, si vas... Bueno, si van a la nostra pàgina web, hi ha tota una fitxa per cada bossa i per als altres lots, i quan entres a la fitxa, veus el calendari de disponibilitat, llavors ells poden veure... Mira, ara, al febrer, vull demanar aquesta bossa a l'actora,
la poden tenir donant un mes a l'aula, i quan la torni vull que agafar aquesta altra. Des d'allà ja pots fer la sol·licitud, si està disponible, que pot ser que no estigui, i llavors ja poden agafar-les totes les que vulguin. Més enllà d'aquest recurs concret, per exemple, creus que els docents de Girona són conscients de tot el que podeu oferir les biblioteques? O encara és una batalla també aquesta que vegin tot el que teniu per oferir-los?
No, jo crec que aquí a Girona... Bé, sempre hi ha gent que potser no arribem al 100%, però pensa que el curs passat el 100% de les escoles van participar en algun d'aquests recursos. Per tant, no els fan tots perquè també és una feina afegida i en el dia a dia ja tenen prou coses, però jo crec que sí que es coneixen molt. Clar, portem molts anys de trajectòria també, i això també ha fet que cada cop es coneguin més aquests recursos...
Que no totes les ciutats ni tots els municipis existeix, eh? Com aquí a Girona sí que és una ciutat que ha apostat molt per... Bé, com a ciutat educadora ja ha apostat molt per l'educació 360, vull que tots estem molt abocats. Però crec que sí que es coneixen força entre les escoles de Girona.
Clar, i suposo que al final és el que dèiem ara, vull dir que parlar d'aquest tipus de projectes i més en col·laboració amb estudiants de l'UDG, precisament el que ajuda és precisament en fortir tot això. Donar a conèixer, clar, sí, sí, i tant. No sé si us heu trobat alguna vegada algun cas de gent que ara estigui fent de docent i hagi dit, ostres, jo vaig participar en aquest recurs. Sí, mira, aquest any, aquest any, per exemple, tenim un recurs que farà 30 anys, que es diuen bufelletes. Ah, Déu-n'hi-do, té la meva edat.
i el mediador que ho fa fa 30 anys que fa aquesta i ella m'explica que va a classes entre la mestra quan era petita ella havia fet l'activitat i ell ho troba molt bonic això, clar, de dir ostres, doncs vaig a la classe d'aquesta escola, em trobo una mestra que me diu no, si tu ja vas venir quan jo era petita jo ja vaig fer el museu d'en Bufallet si vaig fer el museu d'en Bufalletres i encara el guardo alguns encara el guarden, no?
I trobo que això és molt bonic, que no hi ha només estudiants d'educació, sinó que quan hi eren nens ja havien participat en aquests recursos i que ara puguin fer participar els seus alumnes. I també és d'agrair que no hi hagi cap pantalla a la bossa.
No, no n'hi ha cap de pantalla. Tenim molts recursos sense pantalla. Oi que sí? Sí. Vull dir, o sigui, tot en mesura en aquest sentit i, escolta, vull dir que hi ha maneres i maneres, només faltaria. Dolors, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i, bueno, no sé si aquesta bossa me la deixes aquí. Si la vols, per llegir-te'l llibre. Sí, bueno, ja ens la deixes aquí i així això. Ja te la tornaré. Ja me la tornaré. Quan vingueu, ja quan vingueu. Moltíssimes gràcies, Dolors. Moltes gràcies, sí.