This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
La xarxa de comunicació local.
Bon dia, són les nou, us parla Maria Lara. Els docents tanquen avui una setmana de vagues per reclamar millores salarials, més recursos per la inclusió i menys burocràcia. L'aturada convocada per sindicats com USTEC, CGT i la Intersindical, culmina avui amb una jornada general a tots els centres i una gran manifestació a Barcelona.
on s'aplegaran professionals del sector de tot Catalunya. Els convocants rebutgen l'acord signat per comissions obreres UGT i el govern que preveia millores salarials i asseguren que un 95% dels participants en la consulta que es va realitzar van votant. Contra la protesta d'avui també s'hi sumen estudiants convocats pel sindicat d'estudiants dels Països Catalans i també personal d'administració i serveis. Pel que fa a les afectacions a causa d'aquestes protestes hi ha retencions habituals, en aquest cas a la B10 i la B20,
Direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat, que s'han agreujat aquest matí, com dèiem, pels tals dels 200, Santa Coloma de Gramenet i també la Ronda de Dalt, que ja s'han aixecat. Encara ara es mantenen tals a la C32, a la B20 es plugues, a la C25 a Manresa, també a la C17 i a la C25 al GURB, i també a la C17 a Malla.
A més, també hi ha lentitud a la C58 entre Moncada i Barcelona i també hi ha cues a la B23 a Sant Feliu de Llobregat per la caiguda d'arbres a la via. A banda d'un accident a la peça de Castellbisbal també deixa un carril tallat i provoca circulació intensa en aquest punt.
I en clau política, el govern espanyol aprovarà avui i eliminar temporalment l'impost especial sobre l'electricitat, fet que avaratirà el rebut de la llum un 5%. La mesura impulsada per Pedro Sánchez forma part d'un paquet urgent per pal·liar l'impacte de la guerra a l'Orient Mitjà. També inclou ajudes als sectors més afectats, com ara el transport i el camp, i també la prohibició de tallar la llum a col·lectius vulnerables. L'executiu confia que el decret obtingui el suport del Congrés.
I els líders de la Unió Europea han evitat criticar les accions dels Estats Units a l'Iran i han centrat la condemna en els atacs i el bloqueig de l'estret d'Hormuz. Després de la cimera, Brussel·les han demanat desescalada, moderació i respecte del dret internacional a totes les parts. També han expressat suport als països afectats, especialment Xipre, i s'han mostrat disposats a impulsar vies diplomàtiques.
I els Mossos d'Esquadra han localitzat el cos de Jimmy Gracie, el jove nord-americà desaparegut a Barcelona a la platja de Somorostro. El noi de 20 anys i procedent de Chicago havia estat vist per últim cop la matinada del dia 17 a la discoteca Xoco. La família havia alertat de la desaparició després que no tornés al seu allotjament.
I pel que fa al temps, avui el dia estarà marcat pel predomini del sol a la major part del país, tot i el pas de núvols prims que poden enteranyar puntualment el cel. De cara a la tarda també creixeran algunes núvolades al Pirineu sense precipitacions. Pel que fa a la temperatura, al migdia es recuperaran les mínimes que hem tingut al matí i arribaran fins i tot als 15 i 20 graus.
Et despertes amb un bon cafè? El primer te'l posem nosaltres. El primer cafè. Comença el dia amb el repàs de tota l'actualitat a Girona FM. Pau Villafanyer, Arnau Vila i Saïd Esvai et posen el primer cafè del dia amb tota la informació que necessites per encarar la jornada. Engeguem el dia a Girona FM amb el resum de l'actualitat i el que ens espera. Cada dia, de dilluns a divendres, a les 9 en punt del matí.
Molt bon dia, són les 9 del matí i això és el primer cafè de Girona FM. Avui és divendres 20 de març del 2026 i ens hem aixecat ara mateix a Girona amb 10 graus de temperatura, matí fresc, matí però que s'espera completament assolellat en una jornada més que estable, arribant als 17 graus de màxima, per tant, dia agradable avui a la ciutat de Girona i a tot això nosaltres ens hi posarem en un bon primer cafè per fer-ho encara millor i tot i que els divendres és difícil millorar-ho. Arnau Vila.
Molt bon dia, com esteu? I a més avui, què millor que fer-ho des de peu de carrer, des d'un dels barris, jo diria també més macos de Girona, com és el barri del Pont Major. El barri del Pont Major, eh? A més a més, home, és divendres, sortim al carrer i la cosa és diferent i sempre m'agrada trepitjar els barris de la ciutat. I avui, home, estic envoltat de plantes, això està molt bé, és un barri d'aquells que, escolta'm, és envoltats aquí de tota la zona buscosa d'aquí a la zona, que està més que bé.
I hauria prop del pont, més a dir. Clar, correcte, correcte. És fantàstic, això. Doncs des del centre cívic del Pont Major fem avui l'especial del primer cafè, també dels Quatre Rius, aquesta programació especial Girona FM. Saït, es va, i molt bon dia. Bon dia i bona hora. Això de les plantes ho deies per mi, Arnau Vila? Bueno, mira, a vegades... Depèn del dia. Depèn del dia.
Però ets un bon lliri, ets un bon lliri. Un bon lliri, diu. Un dia i bona hora, Pau Villafany, Arnau Vila, què tal? Com estàs? Bé, home, de divendres, avui... La veritat és que ha sigut molt fàcil arribar. Sí? Sí, t'ho dic perquè normalment per venir cap a Girona trigo com més de mitja hora, i com que estava la sortida nord, això, vull dir, pràcticament he sortit... Quasi bé, sí.
passaven deu minuts a dos quarts de vuit del matí i he arribat tranquil·lament. O sigui, que em sembla que traslladar la ràdio aquí seria una molt bona idea, almenys per mi, eh? Jo us volia preguntar, així ràpidament, Arnau Vila, Saites Vall, jo sé que vosaltres, òbviament, no sou nadius de Girona, és a dir, no vau néixer a Girona, ciutat, però... Perdona, perdona, jo sé que vaig néixer a Girona. Bueno, sí, d'acord, tècnicament sí, tècnicament sí, però no has crescut aquí, no, no, sí, sí. El barri del Pont Major... Sí, sí.
Què suposa per vosaltres? Potser és un barri de pas? No, jo he de dir que tinc o he tingut molta relació amb el pont major perquè jo durant dos anys de la meva vida vaig viure aquí a Montjuïc. Llavors, a peu era impossible arribar a casa meva perquè és tot pujada
Llavors, també és tot baixada. Mai ho he fet. De fet, en dos anys que vaig viure aquí sempre vaig haver de pujar i baixar amb cotxe. I pensa que sempre passava pel Pont Major cada dia, d'una manera o d'una altra, per poder anar a casa meva. Llavors, clar, jo al final pel Pont Major, bueno, sí, era un lloc de pas, sí que és veritat, però clar, jo he passat pel Pont Major durant dos anys de la meva vida d'una manera o d'una altra. Per això mateix, perquè és que allà dalt de Montjuïc ja et dic, és que era tot molt complicat. Arnau Vila...
Home, jo diria que és un dels barris que dona la benvinguda a la ciutat. Sí, correcte. Per tant, doncs, home, és important que s'hi sigui. I com a part, potser, de posar-me un toc d'humor i de broma, diria que també és una de les zones per evitar contra els de Sarrià.
Bona tàctica, sí, sí, tant i tant Passes per aquí la carretera del Pont Major i te'n surts d'aquí... Això sí que és informació de servei, o sigui, si voleu evitar controls de la policia municipal, passeu pel Pont Major Passes per per dret, a la carretera on hi ha, diguéssim, seu supremacat tan famós, arribes al... Cruces Creues Arribes a la zona del Pont de l'Aigua i tires cap a Salrà i ja està
Molt bé, doncs mira, jo us explico, jo vaig a estudiar, en aquest cas el Pont Major, Institut Narcís Xifra, imat mitjà de tota la vida, abans també un mi unit amb el Carles Rahola, que es van separar, i també he tingut molta relació amb el Pont Major, perquè tenia amics...
que vaig fer de l'etapa de l'institut, i també perquè el meu pare treballava al barri del Por Major, en aquest cas, quan hi havia l'antiga presó. No sé si us sabeu, però hi havia l'antiga presó. On és ara el centres Vic de Pedret? No, ara hi ha el centre obert. Era una fàbrica de textos. No t'emboliquis, Arnau.
És a dir, on hi havia l'antiga presó, ara hi ha un centre obert, que és un centre que s'utilitza per persones que estan en procés de rehabilitació. Però abans hi havia la presó de Girona, estava el pont major, i allà hi treballava el meu pare, i clar, jo tenia tota la relació amb el barri. I tenia amics que havia fet l'institut. Per tant, bueno, aquestes coses...
Per tant, el Pau Major avui protagonista en els Quatre Rius, a Girona FM, el primer cafè, com sempre ho són en aquest cas del Santoral. Va, si us sembla, ràpidament, avui anirem pels més comuns, que no són gaire comuns, com és Santa Eufèmia i Santa Alexandra.
Amb aquesta sí. Amb aquesta sí. Amb aquesta sí. Amb aquesta sí. Amb aquesta sí. Amb aquesta sí. Amb aquesta sí. Amb aquesta sí. Amb aquesta sí. Amb aquesta sí. Amb aquesta sí. Amb aquesta sí. Amb aquesta sí. Amb aquesta sí. Amb aquesta sí. Amb aquesta sí. Amb aquesta sí. Amb aquesta sí. Amb aquesta sí. Amb aquesta sí. Amb aquesta sí. Amb aquesta sí. Amb aquesta sí. Amb aquesta sí. Amb aquesta sí. Amb aquesta sí. Amb aquesta sí. Amb aquesta sí. Amb aquesta sí.
Doncs ja està. També avui és l'equinocí de primavera. Per tant, avui sí, això ho posa aquí. Jo sempre havia entès que era el 21, però suposo que potser és del 20 al 21, així que comença la primavera. Comença la primavera i comencen les lèrgies també. Arnal Vila, qualsevol excusa és bona per sortir de festa aquesta nit, eh? Home, som unes papallones que sortim del capullo, eh? Del capullo, del capoll, Arnal, sisplau. També dia mundial de la salut bucodental. Renteu-vos les dents, sisplau. Sí, això és important, això, eh?
Al tanto, Dia Internacional de la Llengua Francesa. Carai. Aquí sí que em faria mal la llengua. Bastant. Dia Mundial Sense Carn. Veus, Seït? Tu que ets... Avui són tots els... Els dies mundials tots van amb una picada d'ullets cap a mi, eh? Dia Mundial de la Farina. T'agrada gaire, la farina? Avui és el Dia de la Farina? Sí, sí, avui és Dia Mundial de la Farina. També Dia Mundial de la Farina, mare de Déu. Sí, sí. Aviam, doncs sí, tens raó. I Dia Mundial de la Granota. I de la Granota també. Sí, sí. Vull dir, és espectacular. I mira...
del Gorrió que ets tu una mica home ja ho estem posant tot una miqueta amb calçador jo crec que t'ho han fet el 20 de març 20 de març és el meu dia ja està tu adjudicat doncs res jo crec que més enllà de tot això quin millor inici del primer cafè que mira ara en tot cas com sempre donem pas una mica a les notícies
Va, doncs ens hi posem quan ja falten 5 minuts per arribar al punt d'un quart d'aquest matí. Comencem parlant de més de 4.000 docents. Es manifesten a Girona clamant contra l'acord de traïció per tancar en falso el conflicte. Sí, 4.000 docents segons la policia municipal i els Mossos i més de 10.000 segons els sindicats. A Girona la mobilització dels docents es va traduir en una manifestació amb dues columnes, una al sud i l'altra al nord, que van començar la marxa ahir cap a dos quarts d'onze del matí,
i que es van agrupar cap a dos quarts d'una davant la seu dels serveis territorials d'educació a Girona, on es van fer els parlaments reivindicatius i fins i tot van entrar dins de l'edifici. En aquest cas, les marxes es van cridar consignes com ja n'hi ha prou a pujar-nos al sou o menys discursos i més recursos. A aquesta manifestació també s'hi van sumar a la protesta 1.400 persones que van rebre el suport dels pagesos i que van tallar l'autopista a la P7.
A primera hora del matí, també a Salt, una vintena de cotxes van protagonitzar una marxa lenta circulant per la C65 fins a l'entrada de Girona i provocant fortes retencions en hora punta. Paral·lelament, en aquest cas, el Departament d'Educació va xifrar en un 34,81% el seguiment de la vaga de docents al Vallès, al Maresme i a les comarques de Girona a les 5 de la tarda, amb dades comunicades del 91,69% dels centres.
D'altres qüestions d'aquest matí parlem de la policia municipal de Girona perquè deté quatre persones per fortar en dos supermercats productes per valor de 1.300 euros. Els fets van passar cap a tres quarts de dues al migdia quan tres agents que no anaven uniformats i feien patrullatge...
preventiu, en aquest cas, van observar que d'un vehicle estacionat en sortien tres persones amb bosses grans i s'adreçaven en un supermercat ubicat a l'Eixample mentre una altra persona esperava el vehicle amb actitud observadora. En fer seguiment, els agents van detectar que les tres persones sortien de l'establiment de manera esglaonada amb les bosses plenes i anaven separats al cotxe.
Perdoneu, la UDG, és que a vegades això fa el pont major, el pollastre major. No, en sèrio, parlem de la UDG perquè formalitza avui el primer pas per poder oferir el nou grau de farmàcia a partir del curs 2027-2028.
El Consell de Govern de la Universitat de Girona va fer-hi un pas important per disposar dels nous estudis de grau en farmàcia, un dels principals objectius que té la universitat a curt termini pel que fa a la seva oferta formativa. En el marc del Consell es va aprovar la primera memòria del grau en farmàcia, un document important, perquè és el primer esbós de com serà i com s'organitzaran els estudis, en aquest cas en bona part dels seus aspectes.
Un cop la universitat ha fet aquest pas, ara el document s'enviarà a l'Agència de Qualitat de Catalunya, que és qui s'encarrega de l'avaluació prèvia. Habitualment aquest procés s'endarrereix uns mesos per poder anar fent les verificacions i actualitzacions necessàries del document i acaba amb l'aprovació definitiva del nou grau per part de la Generalitat i de l'Estat. I la UDG aprova un pressupost de 140,3 milions d'euros per al 2026.
La xifra suposa un increment del 2,1% respecte als de l'exercici anterior, amb 2,9 milions en aquest cas més. El document s'eleva ara al Consell Social per a la seva aprovació definitiva. Els comptes incorporen per primera vegada informes d'impacte medioambiental i també de perspectiva de gènere. El rector Josep Calbó ha destacat en aquest cas que el pressupost
S'elabora en un context financer marcat per la pròrroga pressupostària de la Generalitat i per les limitacions estructurals del sistema universitari català, però ha dit també que treballaran per garantir el funcionament ordinari de la institució i preservar també la qualitat de la docència.
Més qüestions, parlem que Girona destina 570.804 euros de la taxa turística en accions de promoció durant els últims 4 anys. Es tracta del 75% de l'import recatat en concepte de taxa turística, el topall que fixa la normativa en aquelles poblacions que no superin el llindar dels 300.000 euros anuals.
En total han ingressat per aquest concepte 761.000 euros en els darrers quatre exercicis, els quals s'han de sumar 118.000 euros del 2025 que encara estan pendents de justificar. Entre les principals actuacions hi ha diverses campanyes de dinamització, publicitat d'esdeveniments estratègics o accions en turisme de negocis.
D'altres qüestions d'aquest matí, parlem que Girona impulsa Abril pel Català, una iniciativa per defensar i promoure la llengua catalana. Aquesta primera edició neix amb l'objectiu de donar visibilitat a les activitats i festivitats de la ciutat, com Sant Jordi o també el Correllengua.
ha germanat. En aquest cas, Lluc Salelles, l'alcalde de Girona, ha explicat per què l'abril és un bon mes per reivindicar en aquest cas la llengua i, segons la regidora de Llengua Catalana, Núria Riquelme, també una de les prioritats d'aquesta iniciativa és implicar precisament els joves en l'ús del català a través d'una vintena d'activitats culturals i lúdiques. La campanya també compta
Amb el suport del sector de l'hostaleria, on es repartiran 35.000 estovalles amb jocs lingüístics i 10.000 díptics informatius. Abril pel Català comença aquest divendres i s'allargarà fins al mes de maig. I l'Ajuntament de Girona preveu plantar uns 150 arbres en els propers 12 mesos.
Així es desprèn del nou contracte de subministrament d'arbrat per la reposició d'arbres en espais viaris i espais verds i d'obertura de clots de plantació d'arbrat que està licitant el consistori per un import de 69.900 euros anuals. El contracte tindrà una durada d'un any i es podran aprovar fins a tres pròrrogues d'un any cadascuna. La plantació de les arbres es farà entre novembre del 2026 i març del 2027, coincidint amb el període de repost vegetatiu de cadascuna de les espècies a plantar.
D'altres qüestions d'aquest matí, ens acostem al punt de dos quarts de deu i parlem que jutgen un acusat d'agradir sexualment una noia amb púria brava que no podia consentir lliurement pel consum de drogues. L'Audiència de Girona ha jutjat aquest dijous un acusat que s'enfronta a nou anys de presó per agradir sexualment i de manera continuada una noia amb púria brava entre el 13 i el 17 de gener del 2022.
La fiscalia i l'acusació particular sostenen que tots dos van estar consumint drogues al llarg de diversos dies i que la ingesta de tòxics va alterar l'estat de consciència de la víctima fins al punt que no tenia capacitat per consentir lliurement. La víctima ha declarat al judici que no recorda quasi res del temps que van estar plegats i que no va ser fins dies després que va començar a tenir flaixos d'escenes violentes i ho va denunciar. L'acusat al·lega que va ser sexe consentit i que la víctima estava conscient.
Més qüestions del dia d'avui. Parlem dels Mossos d'Esquadra perquè han detingut en menys d'un mes dos fugitius internacionals a les comarques de Girona. D'una banda, primer a Blanes, els agents van arrestar un home de 29 anys buscat a França per la seva presumpta integració en una xarxa internacional de narcotràfic. De l'altra, a Vilablareig, una patrulla va enxampar un home de 30 anys sobre qui pesava un ordre internacional emesa per Turquia per la seva presumpta relació amb un homicidi comès a Istanbul.
El van captar a través d'un radar mòbil i la policia va obrir-li diligències penals per un presumpte delicte contra la seguretat viària. L'home ha quedat citat i haurà de comparèixer davant del jutjat d'instrucció en funcions de Guàrdia de Girona quan sigui requerit.
Més notícies parlem de Figueres perquè suprimeix els contenidors soterrats obsolets abans d'instal·lar els del nou servei de l'octubre. Segons l'Ajuntament, els actuals contenidors generaven nombrosos problemes de funcionament amb una despesa anual aproximada de 60.000 euros per reparar-los i també de celebritat.
El nou contracte preveu la supressió completa de les planxes dels contenidors soterrats i una reposició del paviment del terra i les voreres. Fins que entri en funcionament els nous vehicles i contenidors, en els contenidors de càrrega laterals provisionals s'hi explicarà la mesura i es mostrarà la imatge dels nous contenidors que inclouen la recollida de fracció orgànic.
I parlem de Lloret de Mar perquè provarà de pacificar l'avinguda de Just Marlès a les nits durant una setmana. Es tracta d'una iniciativa per donar més espai als vianants en una via molt de trànsit a les nits, ja que hi ha una gran concentració de locals d'oci nocturn i hotels. Encara no s'ha definit encara l'horari de restriccions, ni quina setmana es farà, però l'alcalde ha avançat que preveuen fer-ho entre el juliol i l'agost.
Es tracta, doncs, d'una de les accions previstes per a la segona fase del pla Lloret Actua. Una altra serà ampliar el nombre d'auxiliars de vigilància de seguretat perquè també passegin a la tarda i no només a les nits, com passava fins ara. I parlem de l'Agència Catalana de l'Aigua perquè finançarà la base de l'eliminació del rec de l'enraig per reduir el risc d'inundacions a l'abisbal d'Empordà.
Es tracta d'una infraestructura clau per reduir el risc d'inundacions al municipi i facilitar el desenvolupament de nous equipaments públics al sud. Del mateix, l'actuació, amb un pressupost previst de 4,1 milions d'euros, està dissenyada per retenir temporalment els cabals punta en episodis de pluja intensa. Segons un estudi hidràulic del tram urbà, aproximadament el 15% del sol urbà i urbanitzable de l'Ebisbal d'Empordà es troba afectat per risc d'inundació, una situació que fins ara limitava el desenvolupament dels sectors de la guardia.
Més qüestions, 10 minuts i dos quarts de 10 d'aquest matí i parlem de què s'incorpora la plataforma per la dignitat dels autònoms del Pacte pel Sector. Una iniciativa municipal que vol articular un front comú per defensar els drets del col·lectiu i traslladar també a les administracions propostes concretes per millorar-ne la situació. Amb aquest pas, l'entitat, que té representació a més de 42 províncies de l'Estat, s'assuma a un moviment que comparteix moltes
en reivindicacions que ja defensa des de fa temps. Identifiquen a Catalunya tres casos d'una malaltia minoritària transmesa per un mateix donant de semen. Es tracta del primer cas al món documentat de transmissió a través d'un donant anònim d'aquesta patologia. L'angioedema provoca episodis d'inflor i afecta més les dones que els homes, ja que ells solen ser asimptomàtics.
El treball posa de manifest els reptes que plantegen les malalties genètiques en la donació de gàmetes. L'investigador Roger Colobran defensa que la reproducció assistida és segura i garantista, però planteja incloure aquesta variant en futures ampliacions de l'estudi dels donants.
Seguim amb més qüestions aquest matí des del barri de Palmajor i parlem que el jutjat demana que es desclassifiquin els documents del CNI sobre l'espionatge en pagassos a Riera, Botran i Fernández. El partit ha celebrat una mesura que havia demanat a les querelles presentades contra el suposat espionatge, tot i que ha recordat també que estava pendent des de l'abril del 2022. Aquest mateix matí, o ahir al matí més ben dit, la CUP va indicar que l'advocat dels querellans, Benet Salelles, ha presentat un nou escrit al jutjat per instar al tribunal a fer el pacte.
L'Ebex 35 obre amb caigudes mentre la gasolina a Catalunya continua pujant fins a una mitjana dels gairebé 2 euros al litre. 1,77. Els principals parquets europeus també cotitzen a la baixa en un context d'encariment del petroli i del gas després dels atacs contra instal·lacions energètiques.
Segons l'últim bolletí europeu, el preu mitjà de la gasolina sense plom de 95 a Espanya se situa en 1,70 euros per litre, mentre que el dièsel arriba als 1,83 euros. Les dades del Geoportal Estatal de Gasolineres mostren que Catalunya se situa per sobre de la mitjana espanyola en el cas de la gasolina amb un preu mitjà d'uns 1,77 euros per litre, mentre que el dièsel arriba als 2,05. També per sobre dels nivells registrats al conjunt de l'Estat. També ha anunciat aquest matí
En aquest cas, que l'Estat reduirà el preu de... ja em sortirà de l'IVA, de la gasolina, del 21 al 10%. Massa poc. Veurem, ho anirem seguint tot plegat. També en electricitat i gas, juntament amb carburants. També? Sí. Perquè la cosa està alta, eh? Sí, la cosa està a l'alça.
Més qüestions. El Parlament Europeu dona el primer pas per abaixar els aranzels als Estats Units, com la Unió Europea va pactar amb Donald Trump. El Comitè de Comerç Internacional de l'Eurocambra ha aprovat ahir dijous l'acord comercial amb els Estats Units, enviant-lo al ple per a la seva votació final.
D'aquesta manera es desencalla el procés legislatiu per complir en aquest cas amb el pacte i que s'havia paralitzat fins a dues vegades en els últims mesos. Brussel·les està pendent d'aquest pas per poder obrir una nova negociació amb Washington sobre els aranzels al via europeu que ara afronten en aquest cas d'entorn un 15%.
Ens acostem al punt de dos quarts de deu és el moment per connectar amb en Lluís Miberi que ens explica el que fa a la situació meteorològica, connectem amb ell, Lluís Miberi, molt bon dia, com pintarà això d'avui? Bon dia, una situació molt plàcida, molt tranquil·la i ja molt assolellada avui a les comarques de Girona, s'acaben els núvols més aviat abundants que teníem ahir,
Tot i que ahir a la tarda ja es van començar a trencar força aquestes nubolades. En qualsevol cas, el que hem de destacar a hores d'ara és l'ambient fred que tenim i han tornat moltes gelades i no només a les Baix del Pirineu, on fins i tot són contundents, cas de la Cerdanya, sinó també en alguns racons del Gironès, del Pla de l'Estany, de l'interior de la Selva o de la comarca del Baix Empordà, temperatures voltant als 0, 2, 3 graus. De seguida aquesta temperatura tirarà cap amunt, la tarda acabarà sent molt i molt suau i
Més que ahir, i per tant es notarà una altra vegada més bonança. Ja en ben feble, per tant s'acaba el temporal de llevant que hi ha hagut els últims dies. Cap de setmana tranquil, nubolades de tarda al Pirineu, i sí que el diumenge a la tarda tindrem alguns xàfecs, que bàsicament la nit de diumenge a dilluns es faran més generals. N'estem pendents a la xarxa.
Molt bé, doncs moltes gràcies, Luis Mi, que tinguis un molt bon cap de setmana, ens trobem dilluns. Ara mateix, com sempre, arriben els esports i avui hem de parlar que el Girona presenta la nova samarreta retro per la jornada 31 de la Lliga. L'heu pogut veure? Espera't, hi havia un vídeo d'un partit de fa molt temps, que sí? Sí, però bueno, era com una promo. Una promo, vaig veure, he vist això, sí. Era una promo.
Bueno, és molt maca. La samarreta està inspirada en la temporada 91-92. Mira, l'any que vaig néixer, per tant, fa 35 anys d'això. I s'utilitzarà, en aquest cas, a més, en un dia gran, eh? La visita al Santiago Bernabéu. Mira...
corresponent a la jornada 31 el cap de setmana del 12 d'abril. Per tant, el Girona que lluirà aquesta samarreta retro, veurem també els pantalons i mitgetes, quines són, perquè anant amb consonància haurien de ser blaus i mitgetes blanques. Jo entenc que hauria d'anar per aquí la coxa. Si vols respectar-ho, sí, hauria de ser així. Però hi ha tantes coses que no es respecten, entre d'altres, i la gran queixa a xarxes que jo he pogut veure...
Òbviament és el tema del patrocini. Però un moment, si van al Bernabeu ja els hi permetran, perquè és molt, molt blanca, no? No, no és tan blanca. Té franges vermelles clares. No, té franges vermelles clares. No m'estranyaria que els fessin canviar l'equipació, eh, si van al Madrid. No, no, no, perquè al final això és un acord de la Lliga. Que sí que és veritat que hi ha equips que no s'hi han adherit. Entre ells, el Madrid, el Barça...
I no sé si era també l'Atlètic de Madrid, que el Barça, per exemple, crec que al final potser utilitzarà l'equipació de l'any passat, que de retro entén entre poc i res. L'Atlètic de Madrid, una de fa tres temporades, que és blava i blanca, i el Madrid, em sembla, que ha dit que anava. Perquè retro entenc que seria un i ser tronja, no?
També t'he de dir, mirant moltes de les samarretes d'aquesta iniciativa de la lliga, de les samarretes retro, n'hi ha moltes que grinyolen, eh? N'hi ha moltes que grinyolen que de retro no en tenen gens ni mica i que són massa senzilles. Perquè la pròxima temporada és massa via, potser, no? O què? La samarreta de la pròxima temporada. No, home, encara queda molt i a Girona encara tarda més.
no és com la del Barça que es filtra abans el Girona que com dèiem en aquest cas lluirà aquesta samarreta retro amb la polèmica perquè hi ha molta gent que li agradaria que fos sense let i hot airways al pit però això va com va i a tot això doncs en el dia previ al partit de demà contra l'Osasuna a partir de dos quarts de set de la tarda avui comença ja la jornada amb un Vilareal Reial Societat a partir de les 9 de l'espre molt bon partit les coses com siguin
i, com dèiem, demà a partir de dos quarts de set, aquest Ossassona Girona, rival directíssim, ja és que els dos equips tenen els mateixos punts a la classificació, l'Ossassona és onze i el Girona està just per sota en dotzena posició, i veurem el Girona quina versió pot mostrar el Sedar, recordem de nou també diumenge, a partir d'un quart d'una de la migdia, l'Uni, que visitarà la pista complicada del València Bàsquet, i per la tarda, a les cinc de la tarda, el Bàsquet Girona, que visitarà el Bascònia.
en aquest cas per intentar també seguir amb la bona dinàmica de resultats i veurem què passa aquest cap de setmana i ho anirem explicant també si us sembla us faig una mica memòria dels resultats d'ahir el Betis va guanyar l'Europa League 4-0 per tant resultat contundent contra el Panathinaikos el Celta va guanyar l'Olímpic de Lión per 0-2 i es va classificar de forma més que remarcable
I el Rayo Vallecano va perdre 0-1, però és un resultat que li serveix també per classificar-se, en aquest cas, a la conferència. O sigui que, bueno, resultats positius, tots els equips espanyols. Així que res. Molt bé. Doncs ho seguirem tot aquest cap de setmana. Ja ho sabeu que tant com el Girona de futbol, com el bàsquet Girona, l'UNI i el bàsquet Girona, diguem-ne, els homes i les dones, els podeu escoltar també a la ràdio de Girona. Molt bé, doncs després d'aquesta informació esportiva, com sempre, arriba l'agenda.
Però abans parlem de l'inundar 2026 perquè es trasllada al barri vell de Girona, a Pont Major, reivindicant la perifèria com a espai de creació. Precisament, avui som aquí al Pont Major. Després de dues dècades, doncs, amb el barri vell com a epicentre, el festival desplaça el focus cap als marges en el que busca ser un gest geogràfic, polític i també simbòlic. L'esdeveniment tindrà lloc aquest cap de setmana amb una programació que combina recorreguts sensitius, instal·lacions...
performances i també projectes educatius i socials. La proposta inclou també una dimensió internacional amb la col·laboració transfronterera i projectes que exploren també la relació entre l'art, tecnologia i comunitat. En total hi ha una trentena de propostes durant els dies 21 i 22 de març. Avui s'està muntant encara tot això.
Anava a dir, todavía? Sí, sí, es troba a dir. Anava a dir, todavía? S'està muntant encara tot plegat i nosaltres, com que som des del Centre Cívic del Pont Major, evidentment, al llarg de tot aquest matí, anirem parlant també amb protagonistes i anirem comentant la jugada sobre aquesta edició del Inundar 2026. I aquest divendres també parlem del NAC perquè homenatge a la figura del mestre Cabastany amb una nova exposició que incorpora obres inèdites.
Una de les propostes centrals és la reconstrucció hipotètica de la portada de Sant Pere de Rodes, de la qual s'exposa per primera vegada un relleu figurat, trobat recentment, tres caps masculins, la cartelera de títols Crucis.
I en aquest cas també de l'antiga... La cartela, eh? La cartela. Sí, la cartelera és la del cinema. Perfecte, doncs la cartela del... I cartellera, no? Seria? Títulos Crucis. Ara. Sí, no? Crucis. Crucis grames, eh? Crucis. De l'antiga Crucificció de Pedra, un nou fragment del Marc de la Porta, així com també dos documents sobre el desmuntatge de l'abadia i de la façana escultòrica del segle XX.
El comissari Manuel Antonio Castinyeiras sosté que, més enllà del vessant expositiu, la mostra reflexiona sobre la història del patrimoni català. Dos quarts de deu, també parlem de Pepe Palana, el Centre de les Arts Lliures, Joan Ambrosa i Tena Busquets Costa, Premis de la Crítica Unirífix. Reconeixeran, en aquest cas, la tasca com a...
Què? Sí, sí, no, no, endavant, endavant. Pau, m'estàs posant nerviós. Necessites un cop a l'esquena, tu? Sí, segurament. Reconeixeran la tasca, doncs, com a espai de creació i pensament al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, la trajectòria vinculada a la gestió des d'Olot, de Tena Busquets Costa i la Pallassa Pepa Plana.
Les mencions especials de dansa reconeixen també la tasca de Roberto Fratini Serafide, referent en aquest cas a la reflexió i la pedagogia de la dansa. El projecte Ball amb un llibre, impulsat per l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya i el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, que connecta la dansa amb la lectura i nous públics. La festa d'entrega de premis serà el pròxim 13 d'abril.
Fem una mirada de com tenim l'agenda per aquest divendres. Avui molt plena o no? Com ho tenim això? Home, Arnau Vila, depèn de com tu miris. Per exemple, avui nosaltres estem aquí al Centre Cívic. Això ja és molt, també hi hauria de sortir a l'agenda. En qualsevol cas, ja aquesta tarda, al Pont de Pedra, Dia Mundial de l'Aigua, tercera edició de Galledes de Ciència. En aquest cas, aquest acte popular a partir de les 5, com hem comentat, al Pont de Pedra. Trobada també grup d'acompanyament al dólar animal, local social del Carme...
Vist Alegre, a dos quarts de sis de la tarda, especialment agafa importància, entenc, després de les notícies que hem pogut llegir aquests dies sobre les morts d'animals enverinats per al barri. Dit això, seguim una miqueta més, una projecció també avantguarda històrica, a partir de dos quarts de sis de la tarda, el Modern, podem destacar també, per exemple...
En aquest cas, una performance, Menopower, a la Biblioteca Carles Rahola, 6 de la tarda, celebració del Dia Mundial de la Poesia, també ho vam comentar ahir als Quatre Rius, Auditori Irla, a partir de les 6 de la tarda, segur que hi trobareu el Lluís Lucero Comas i la Dolors Reig, per allà, projecció també a partir de les 7 de la tarda, Centre Cívic Ultramort, projecció Queer Me,
Seguim també, per exemple, amb la projecció Germain Dulac, Gemmichel Buors i Òscar Fringer, en aquest cas a partir de les 7 de la tarda, el Modern, conferència també de Josep Greit i Grau, historiador de la Setmana Santa de Girona, Casa de Cultura de la Diputació de Girona, 7 de la tarda, el Canca, que avui té concert aquí a l'Auditori de Girona a partir de les 8 del vespre, concert també, sorpresa en aquest cas amb un dels participants del concurs Maria,
Casa de Cultura de la Diputació de Girona a partir de les 8 del vespre. Més concerts també, en aquest cas el Centre Cívic Podret a partir de les 8. Tertúlia, jersei amb caputxa de Joan Trias i sense mans pel camí fondu de la Marc Amps. Tot això la teneu 24 de juny, 8 del vespre, avui divendres, per tancar l'agenda. Molt bé, doncs ja ho sabeu que a Girona en poc all barragent en podeu descobrir tots aquests detalls. Ara mateix, aquesta hora del matí, com sempre, fem uns reparts de com tenim les efemèrides del que passava un dia com avui.
Doncs ens desplacem fins l'any 1980. Convergència i Unió guanya les eleccions al Parlament de Catalunya, les primeres després de la dictadura franquista. El 81, la clínica de l'Aliança estrena a Girona el nou mètode d'electrocardiograma per telèfon. El 98, un dia com avui, la Junta de Confraries de Setmana Santa de Girona suprimeix l'actuació de la banda militar en la processó del Sant Enterrament.
Dues més, el 2003, l'esclat de la guerra a l'Iraq provoca a Girona importants manifestacions de remuig. Això passava, com diguem, el 2003, un 20 de març. I finalment, el dia com avui, l'any 2018, s'obre al Parc Central, després d'estar més de 9 anys i mig tancat per les obres del tren d'alta velocitat. Això passava un dia com avui.
Doncs amb aquestes efemèrides ens haurem plantat al punt gairebé de 3 quarts de 10, 9 i 34. Farem una petita pausa i després, com seguim? Què tenim aquest divendres des del Po Major? Doncs mira, Arnau Vila, si no m'equivoco, d'aquí uns instants passarà per aquí la regidora de barri, Núria Riquelme.
que podrà comentar una miqueta més la jugada amb en Pau Villafany sobre la situació del barri, sobre el pla de barris, també sobre què tenim aquí al Pont Major. Tot això ens portarà encara, seguirem avançant en aquesta trepidant mitja hora. Parlarem amb la responsable d'aquí del Centre Cívic, parlarem també amb la biblioteca Just Manel Cacero.
Tot això fins al punt de les 10 del matí, on tindrem no la tertúlia d'actualitat avui, sinó un afons amb Oriol Mas, amb personatges i protagonistes d'aquí del barri de Pontmajor, tot això fins al punt de les 11, on podrem fer el repàs principalment de l'Inund Art, per exemple, amb la Raquel Morón, que és la seva responsable coordinadora, també amb diferents artistes, connexions cap a les diferents instal·lacions que tenim al llarg d'aquest barri amb la nostra companya Mireia Arroyo, també parlarem amb alguns mites d'aquí del barri,
i, vaja, vull dir, si et sembla poqueta cosa, valament rai, Arnau Vila, perquè això ja ho tindríem. I per acabar-ho de rematar, a partir de les 3 al migdia tenim avui el Garcí Terribas, no us ho perdeu. També des del Centre Cívic del Pont Major? No, però gairebé, perquè parlarem de teatre, de cinema, de ciutat, en definitiva. El GTA, sempre. El GTA, com nosaltres, a partir de les 3, per estar ben informats del que farem també cap de setmana a la ciutat de Girona. Molt bé, doncs fem una petita pausa i ara tornem. Fins ara. Fins ara, Zahit.
Deu et sol de sora baixa, dinsor i zoo, damunt la mar rissada, els avions. Deu et sol de sora baixa, ballma i talent, massala i merenjada, sa pell. Espanyà assegat i una pluja suau de pols estel·lar.
Tau et sol de s'hora baixa i plàcidament la gent s'adutxa i omple els carrers. Tau et sol de s'hora baixa dins el meu cor, tothom m'estima i jo estim tothom. Falla sa corrent, ses mireres no vendran cacauets.
Un dia les vees deixaven de riure i els dies s'acaben i els pares s'il·luminen les gòntoles entre les tasses.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
I en aquest especial Primer Cafè des del Centre Cívic de Pontmajor volem començar també parlant amb la regidora de barri, amb la regidora Núria Riquelme, també tenente d'Alcaldia de Llengua Catalana i amb la qual ja podem conversar des d'aquí, des del Centre Cívic del barri de Pontmajor. Molt bon dia, regidora Riquelme.
Molt bon dia a tots, la veritat és que és un gust avui ser aquí al centre cívic amb aquest ambient que hi ha a primera hora del matí. Avui en un lloc especial des del centre cívic aquí del barri del Pont Major, m'agradaria preguntar-li, regidora Riquelme, quina va ser la primera vegada que va passar pel Pont Major? És a dir, com va conèixer el barri, se'n recorda una mica? Quines són les primeres impressions que va tenir en el seu moment quan va dir, o quan va entrar a l'Ajuntament de Girona, va dir, regidora del barri del Pont Major, el coneixia?
Home, i tant que el coneixia perquè, a veure, quan som joves tenim un passat de coses, d'anar de festa, i jo havia vingut molt, bé, molt, tampoc molt perquè tampoc era molt de festa, però sí que algunes vegades havia vingut aquí a Bumerang, per exemple. Després amb la meva família havíem vingut a Calapilar, a menjar...
algun restaurant i després ja un cop com a regidora, a banda de tot aquest passat així com de ciutat, doncs, home, jo tinc molta vincle i molta relació amb la Gemma Geis, que és l'actual vicealcaldessa,
tinenta d'alcalde de promoció econòmica i que és nascuda al barri de Pontmajor i haig de dir que m'explica moltíssimes coses i per tant he conegut molt el Pontmajor de la seva mà i amb les seves explicacions i amb en Camil Geis que és el seu familiar i ella com ho ha viscut amb el taller del seu pare i tot això per tant he tingut aquesta mirada i aquesta proximitat amb la Gemma que sí que m'ha fet sentir molt el que és el Pontmajor.
En aquests quatre anys, com ha conegut el barri i el teixit associatiu que el conformen? Fins a quin punt l'ha pogut conèixer? Doncs la veritat és que he tingut oportunitat d'anar venint a algunes de les activitats que han fet, amb trobades, amb reunions, i el que té pont major és que és molt abastable, no? Clar, tothom vas a Santa Eugènia i hi ha una setantena d'entitats, associacions, la vitalitat que hi ha històrica és un barri molt més gran i és molt difícil aterrar, no?
En canvi aquí tot és molt més abastable i tant l'associació de veïns que fa molts i molts anys que treballen molt bé pel barri m'han ajudat molt també a entendre les dificultats que han tingut històricament i tenen i la veritat és que ho vull agrair tota la Junta perquè...
M'han ajudat, no?, quan arriba una regidora de barri que no és del barri, que trobo que està bé perquè mantens una certa distància, no?, que no vius al barri i, per tant, d'una banda tens l'inconvenient que no estàs allà, però de l'altra...
Home, te dono una mirada des de fora i no tens aquesta implicació tan personal que crec que això també és important. I per tant, l'associació de veïns, agraïment total i després el grup de dones, la Cata, el grup de gent gran, ara més recentment la Gegantona, no me'n voldria deixar cap, però és un teixit comunitari molt actiu i relativament abastable perquè no són 30 o 40.
El pont major regidora ha estat protagonista en els últims mesos, sobretot pel pla de barris, en parlarem tot seguit, però m'agradaria preguntar-li una mica tota la potencialitat que des de la distància hi pot veure en el barri, perquè sí que és veritat que potser el pont major a vegades ha donat la sensació que era un barri com de pas, sobretot a la sortida de Girona,
Però entenc que ha de ser molt més que no pas això. I ho ha estat sempre i ho ha estat històricament. Hi ha fotografies antigues que hi passava el tren per aquí al carrer del pont, no? O sigui que ho ha estat històricament i per tant això continua sent així. I és un barri que queda al límit.
i fins i tot històricament té més vincle amb Sarrià que amb Girona, i molta gent a Pontmajor diu me'n vaig a Girona, com si estiguéssim en un poblet als oforres de Girona, i això la Gemma sempre m'ho ha explicat, que ells anaven a Girona. Per tant, aquesta dificultat, clar, existeix, però en canvi a mi aquesta...
i viure en aquest petit barri que és un petit poble, doncs trobo que també té molta gràcia perquè aquí és com un poble i per tant té les coses bones també dels pobles, que tothom es coneix i que hi ha aquesta vida de poble. Què va suposar, ara sí, aquest pla de barris que va ser adjudicat a la ciutat de Girona, especialment al barri del Pont Major, amb una dotació de prop de 25 milions d'euros...
en els propers anys, quins són els grans canvis que es pot esperar la gent, no només de Girona, sinó, òbviament, la que viu al barri del Pont Major. La nostra idea sempre era que el barri de Pont Major, que vam escollir Pont Major per davant d'altres barris que potser tenien uns indicadors socioeconòmics més baixos encara, o més alt, segons com tu miris, però que justificaven una intervenció
perquè consideràvem que ja havia arribat l'hora del pont major, vull dir, a Girona Est hi hem fet molta inversió, cada any s'inverteixen diners, i nosaltres creiem que la inversió que requereix en aquests moments Girona Est va molt més enllà d'un pla de barris, i per tant per això vam dir no, no,
posem pont major, ja li ha tocat el moment de fer una inversió important, perquè estem en aquell moment en què un petit impuls li pot donar un pas endavant, rellevant, i si no ho fem, doncs estarem perillant. I per tant, Girona i Est van preparar una proposta per la Generalitat, que hem presentat també
el govern espanyol, que requereix molta dimensió econòmica i una implicació molt més enllà d'un Ajuntament, i que hem presentat un pla integral per Girona Est. I el pont major, el que s'ho posarà, home, doncs sempre ho explico, 25 milions d'euros, que estan aportats la meitat per la Generalitat i la meitat per l'Ajuntament i altres agents, 25 milions d'euros són molts diners a invertir en 5 anys prorrogables a 8, no?,
Normalment un ajuntament en un any, a l'Ajuntament de Girona, estem invertint de l'ordre de 6, 7, 8 milions d'euros l'any. Imagineu, doncs, 25 milions només pel pont major en 5 anys. O sigui, són molts diners. I, per tant, podrem fer allò que no hem pogut fer d'ordinari perquè tot val molts diners i als ajuntaments tenim les finances molt ajustades i no podem invertir tot el que voldríem. Per tant...
Farem les coses pendents, les voreres famoses, que és absolutament indigna i les hem de fer. Hem de treballar per la rehabilitació d'alguns blocs d'edificis, pel tema de la rehabilitació energètica, tot el tema del carrer del Pont Major, Passeig Joan Bosco, reorientar-lo, reenfocar-lo. També encarregarem un estudi de mobilitat per mirar de reduir algun nivell de trànsit, que això, com tu deies, és un lloc de pas i, per tant, ens interessa reduir
També tot l'eix verd, en aquesta convocatòria era molt important, no només la pedra, rehabilitar pedra, que també intentarem fer tot el planejament, el desenvolupament de la zona de darrere Bom Major, Agustí Riera i Vicenç Bou, tota aquesta zona també rehabilitar-la, que hi ha un desenvolupament pendent.
Tot l'eix verd, aquest eix port lligat, que relligui, que sigui com una mena de Rambla Verda, que acompanyi, que ens connecti amb la ciutat, com dèiem abans, amb el centre i que permeti amb un carril bici fer tot aquest passeig.
I després tota la part comunitària, que bàsicament es tractarà de reforçar el teixit associatiu comunitari que ja existeix, donar suport a les famílies, moltes línies per enfortir socialment el barri. I molt important...
Un equipament. Nosaltres creiem que el pla de barris l'havíem d'aprofitar per construir un equipament perquè els equipaments són caríssims i ho havíem d'aprofitar per dinamitzar el barri amb un equipament encara lluny. El centre cívic també hi farem millores. El centre cívic, ho veieu, és el centre neuràlgic del barri. N'estem molt orgullosos.
Però tothom vol anar als centres i hi ha que fer coses i se'ns queda petit. Per tant, hem de generar un espai alternatiu. Necessitem un espai jove perquè hi ha molts joves i necessitem proposar-los coses i un espai que ells es puguin fer seu i que no estiguin rondant pel carrer.
I per tant, farem un espai jove que conviurà també amb un equipament més de ciutat, igual com tenim la Casa de les Arts a Girona Est, o la Casa de la Tecnologia, a Pla de Palau, doncs la idea era fer una Casa de les Lletres, que encara hem de desenvolupar com serà el projecte, però basat en conceptes de lectoescritura, el moment educatiu que tenim tan complicat,
Ahir teníem una manifestació de mestres absolutament massiva a tot el país, per tant tenim un problema amb l'educació, s'ha d'entomar, i per tant nosaltres vam creure ja fa temps que havíem de fer un pas endavant i generar un equipament que plantegi un suport a tota aquesta tasca educativa. I per tant una casa de les lletres que permetrà que vingui molta gent de fora del barri de Pont Major, perquè la idea és què podem fer perquè la gent del barri de Pont Major no vulgui marxar
no vagi a un altre barri perquè aquí no hi viu bé o perquè no sé què passa amb aquesta... No, no, no, que la gent hi vulgui venir a viure, que es vulgui quedar a viure i que també vulgui atregui gent de la resta de la ciutat, igual com hi ha gent del Pont Major que se'n va a la Marfà, a Santa Eugènia, doncs que vingui gent de Santa Eugènia a la Casa de les Lletres perquè hi fem un projecte sobre no sé què. Aquesta és una mica la idea.
perquè l'objectiu final, regidora Riquelme i amb això acabem, ha de ser dignificar el barri, un barri que durant molt de temps, com li han explicat segurament, ha patit estereotips o aquesta falta de dignitat, una mala imatge, que en realitat a vegades no és la real, però que de cares a l'exterior és una mica la que es projecta.
No sé si estic d'acord. Jo no tenia tant aquesta imatge d'estereotip. Bé, sí que hi ha alguns punts, però jo crec que no hi ha un estigma de Pontmajor com hi ha, per exemple, a Girona Est. Que si tu dius que ets de font de la pòlvora, doncs potser hi ha algú que no et contractarà. Jo crec que això no passa a Pontmajor.
No ho veig tant així, vull dir que jo veig que hem d'arreglar coses, els pisos sindicals són una anomalia, ja es veu urbanísticament que allò va ser en disbarat, però allò va ser fruit d'aquella època infama que tots recordem i que es va començar a construir, construir, construir sense pensar, i amb un urbanisme horrible que ara en patim i no només al barri de Pontmajor.
Per tant, hem d'anar endreçant, però jo crec que tenim una oportunitat per rellençar el barri i que en tinguem orgull. Evidentment, no és digne no tenir voreres, això està claríssim, però ho entomarem. Doncs, mica en mica, anar millorant el barri del Pomajor és el que intentarà fer l'Ajuntament de Girona amb aquest pla de barris i més enllà també amb les inversions ordinàries i d'això n'hem parlat avui amb la regidora de barri, amb la regidora Núria Riquelme. Gràcies per ser avui a...
Aquí al Centre Cívic i també a l'Espacial de Génard FM. Un plaer, un plaer. I a gaudir de l'inundar d'aquest de setmana, que això també és una gran notícia, que aquest festival es faci pont major aquest de setmana per primera vegada. Gràcies, regidora. Vinga, adeu.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Et despertes amb un bon cafè? El primer te'l posem nosaltres. El primer cafè. Comença el dia amb el repàs de tota l'actualitat a Girona FM. Pau Villafanyer, Arnau Vila i Saïd Esvai et posen el primer cafè del dia amb tota la informació que necessites per encarar la jornada. Engeguem el dia a Girona FM amb el resum de l'actualitat i el que ens espera. Cada dia de dilluns a divendres a les 9 en punt del matí.
Agafem el relleu quan encarem ja aquesta recta final del primer cafè de Girona FM, ja pràcticament al punt de les 10 del matí, però abans volíem parlar també amb probablement la persona que més mana d'aquest centre cívic del Pont Major. Ella és la Montse Pasquina, la directora d'aquí del centre cívic del Pont Major, però més d'algun més, o d'una altra zona també. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora a tots. És el que deia, que tens més d'un càrrec. És directora del Centre Cívic del Pumajó, però també... Del Centre Cívic de Pedret, dels locals socials de Montjuïc, que són la referent, i del local social de Campdurà. És a dir, que de feina no en falta. No, no.
No em falta, no. T'anava a dir, Montse, jo sempre que vinc a un centre cívic intento fer un exercici que és el de veure quins cartells o quants cartells hi ha penjats, perquè em sembla que són una manera molt i molt bona de prendre el pols i de dir quantes coses s'hi fan en un espai o en un centre cívic, més ben dit. I com que he arribat aquí i ja hi ha diverses parets que estan plenes de cartells, em sembla que la resposta és simple i fàcil i és que aquí feu moltíssimes activitats.
Sí, mira, ara que tu dius això dels cartells també els miro jo, per anar-te una mica explicant. Aquí al Centre Cívic, com tots els centres cívics, fem cursos i tallers, en gran part d'ells organitzats per les entitats del barri, l'Associació de Dones de la Cata, l'Associació Blau Blau, l'Associació Arquerea, etcètera, etcètera.
i també de programació pròpia, que també els organitzem nosaltres directament. Llavors, estem organitzant en aquest moment aquí a Pontmajor 56 propostes formatives, a Pedret 30 propostes formatives entre cursos i tallers, em refereixo, i a Montjuïc em sembla que n'hi ha 16, per tant estem organitzant un centenar entre tots aquests barris i un centenar de cursos i tallers.
I després, ara que inspirar-me una mica en els cartells, hi ha activitats, diríem, puntuals, com els valls de la gent gran, que els organitza la gent gran, un espai de jocs de taula, i llavors hi ha projectes socioeducatius que formen part d'un programa comunitari que tenim al barri que es diu Construim Pons,
i amb el que des de Construïm Pons estem enllaçant amb el Festival Inundard, que és el motiu també pel qual esteu aquí avui fent un directe. Precisament sobre el Festival Inundard, vull dir que ho comentàvem també ara fa una estona, que portava pràcticament 20 anys al centre de la ciutat i aquesta vegada hem volgut marxar del centre, no sé si com els gironins,
I ara ha anat cap al Pont Major en aquest cas, o sigui, com vau rebre vosaltres la trucada, la proposta de dir, vinga va, escolta, portem l'Inundar cap al Pont Major? La Raquel Morón, que d'alguna manera encapçala aquest Festival Inundar amb tot un equip enorme que ara jo estic coneixent i no m'ho podia imaginar, que representa aquesta revolució, no?,
La Raquel Morón sempre ha estat vinculada al Centre Cívic Pontmajor des del principi. Una entitat de la qual també ella lidera, que és l'entitat Arcrea, fa molt de temps sempre ha organitzat uns tallers que es diuen Arcrea, per exemple, així mateix es diuen,
que ho fan és la inclusió en l'art de nens i nenes i les seves famílies, experimentant temes artístics i despertant aquesta curiositat i aquest sentit artístic entre els infants i les famílies. Per tant, hi ha molts infants que ja no són infants.
que han passat pels tallers de la Raquel Morón. Després la Raquel, la Marqueré, l'any passat també va pintar a la plaça de l'Hom, aquests jocs que veus aquí, a la plaça de l'Hom, que està tan acolorida, també ho va fer la Raquel.
I aquest any la Raquel ens va dir, mira, tan que el cercle, no és que vol dir, la Raquel va començar a fer aquest festival inundar a Pontmajor, després va passar a Barri Vell i ara torna a Pontmajor, perquè sempre s'ha estimat al barri Pontmajor la Raquel, s'hi sent molt bé.
I aquí a Pomajó hi ha molta vida de barri encara, hi ha molts grups, és un barri una mica de barri família, saps? I ella per fer aquest festival necessita recuperar, diríem, molt aquest sentiment comunitari que aquí en aquest barri hi és. És per aquest motiu que ha vingut, eh?
Sobre aquest sentiment comunitari, t'ho dic perquè normalment, tu també quan vas cap a un centre cívic, en aquest cas, un pols molt interessant també és veure al llarg del matí quanta gent passa per aquí. I Déu-n'hi-do la gent que hi passa, t'ho dic perquè tenim aquesta sala anexa amb força gent, gent que ha vingut, gent que ha passat per aquí fa una estona, gent que encara vindrà, perquè em sembla que tot just això comença, com aquell qui diu que encara és relativament molt d'hora...
No sé si al final també el centre cívic, sé que és una redondant, però no deixa de ser el punt de trobada de moltíssima gent del barri per omplir la seva agenda. Sí, aquí el centre cívic és un punt de trobada de col·lectius, per exemple la gent gran, l'Associació de Jubilats i Jubilades de la Unió,
Venen aquí a passar algunes tardes, venen aquí també a fer jocs de taula, a les seus valls, a la joventut també. Moltes vegades exercim una mica d'espai jove perquè en el barri no hi ha un espai físic.
diríem pels joves que també utilitzen el centre cívic, les associacions del barri, totes les activitats que fem. A part tenim els serveis de ciutat, per exemple, avui també veus gent, perquè en aquest moment hi ha l'oficina d'atenció ciutadana, en matèria de registre, que també venen a fer les seves gestions i tràmits, que venen el divendres,
I és cert que avui és un dia que hi ha molt de moviment aquí, també perquè hi sou vosaltres, que això també, clar, estem aquí al vestíbul, normalment el vestíbul està buit, i avui hi ha tot aquest moviment perquè hi sou vosaltres, i també perquè l'inundar genera com molta activitat i molta expectativa en el barri.
Perquè sí que passa l'inundar dissabte i diumenge, no? Però ja fa molts dies que l'inundar està per aquí fent activitats i projectes artistis comunitaris amb els joves, amb grups de dones, amb persones individuals...
i està creant molt i està agradant molt. Estem molt implicats i molt il·lusionats. T'anava a dir, Montse, suposo que també una altra particularitat que suma molts punts per tal que hi hagi trànsit de persones, que al final entenc que és també un dels objectius d'un centre cívic i d'un punt de trobada de barri, és que tingueu enganxadeta, per no dir en el mateix edifici i en el mateix espai, la biblioteca Justman el Cacero, que suposo que això també li dona moltíssima vida al llarg del matí i també a la tarda.
Sí, està molt bé tenir en un sol equipament una biblioteca, el centre cívic, els serveis socials i altres serveis i recursos de l'Ajuntament que venen i troben aquí a la seva seu. Llavors, sí, això tot suma i tot fa que sigui un punt neuràgic de trobada i de...
i d'accés a la cultura, i d'accés al lleure, i a trobar aquí també els projectes socials que fan tanta falta en aquest barri. Sempre diem que Girona és un petit poble, no sé si el Pont Major és un petit poble dins d'aquest petit poble. Sí, absolutament. És com una gran feina.