La teva ràdio, la Gironina.
Bon dia, són les 9 del matí i això és el primer cafè de Girona FM. Avui és dijous 27 de febrer de 2025 i ens hem aixecat a Girona ara mateix amb 5 graus de temperatura, en un dia que es preveu ennubulat arribant a màximes de 15 graus.
Un primer cafè per encarar millor el dia i per conèixer tota l'actualitat, les notícies, el temps, l'esport, l'agenda cultural, el centural i els dies mundials. I sobretot per intentar començar el dia amb energia. Arnau Vila, molt bon dia. Molt bon dia. Què tal, com estàs? Home, bé, de dijous, no? Aquest dijous llarder, aquest dijous gras, que vaja, ja tenim el carnaval aquí.
Ja el tenim a tocar, eh? Aquest cap de setmana jo crec que tota la costa, més o menys, és quan... La costa i tot el país. Sí, tot el país. I, a més a més, és gairebé l'últim dia de mes.
Sí, sí, demà ja gairebé arribem a finals de febrer, per no dir finals de febrer i dissabte, doncs sí que serem ja un de març. Exacte, i per altra banda, seguit es va i molt bon dia. Quina alegria, quina il·lusió. Ja és dijous a Carnaval. Quedeu-vos amb aquesta veu, eh? Després en parlarem a l'inici de setmana. Ai, Arnau Vila, com t'agrada tu posar-hi cullera, eh? És ben bé, aquest xandena, tio. Però és pel contrast de temperatures, això, eh? El pitjor dels inferns va pels traïdors, eh? Però bueno...
Això ho deia Dante. Molt bé. Cadascú sap el que farà. Cadascú sap el que farà, llavors. Passem al centural d'avui, aviam. Dijous 27 de febrer, Sant Gabriel de Dolorosa, Sant Valdomé i Santa Honorina. Honorina, mira, de Valdomé sí que en conec un. A mi Honorina n'hi, però l'altre no. A mi em dius que té nom a malaltia dolenta, eh? Ostres sí, eh? Pateix, pateix d'Undorina. Té d'Undorina, té.
No riguem, home, que queda malament això. Pobres senyores. Què més tenim? Per avui, els dies mundials, que en tenim uns quants, primer de tot és dijous gras, com ja hem dit, carnaval, també dia mundial de les ONGs, dia internacional de l'os polar, i també, finalment, dia de conscienciació sobre l'anosímia, que si no ho sabíeu és perdre l'olfacte. Ho he buscat així en un moment. Per tant, aquests serien els dies mundials del dia d'avui i començaríem amb les notícies.
Molt bé, doncs ens hi posem. Ara mateix ja passen 5 minuts del punt de les 9 d'aquest matí. Comencem parlant que Girona organitza diferents activitats educatives sobre la perspectiva de gènere i LGTB-Colpus.
Ahir al matí, la regidora d'Educació i de Participació i Atenció a la Ciutadania, Caral Vila, i el president de la Comissió Comunicació i Relacions, Educació i Salut del SEM, i director també de l'Escola de Teatre al Galliner, Isidre Hernández, van presentar les diferents accions. Les propostes inclouen una obra de teatre, dues exposicions, la projecció d'un documental i una sessió de cinefòrum.
L'objectiu d'aquestes activitats és el de crear debats i espais de diàleg. Les activitats estan dirigides a centres educatius, però també estan obertes a tota la ciutadania de manera gratuïta. El tema d'aquest any es va triar a partir de tallers que van generar bona rebuda i interès l'any anterior. Més qüestions d'aquest matí. Parlem de la taula de treball a Girona. Per què? Doncs per resoldre els problemes de seguretat de les instal·lacions elèctriques a font de la pòlgora.
L'equip multidisciplinari l'integren representants de diferents àrees de l'Ajuntament, de diversos departaments de la Generalitat, també la companyia Endesa, la policia municipal i els Mossos d'Esquadra. L'objectiu, subratlla el consistori en un comunicat, és fer un treball i acompanyament perquè s'arreglin les instal·lacions comunitàries dels blocs de pisos. No tan sols per garantir la seguretat, perquè un comptador punxat suposa risc d'incendi, sinó també per evitar talls de llum.
D'altres qüestions, les treballadores de la neteja del Trueta de Girona protesten per acomiadaments injustificats i amenacen amb la vaga. Elles asseguren que els motius són insignificants i que es qualifiquen com a faltes molt greus per fer fora el personal. En aquest sentit, sospiten que al darrere hi ha la voluntat de retallar la plantilla fent fora qui més temps porta l'empresa. La delegada sindical de comissions obreres de Cerveo, Maria France, explica que el següent pas és anar a vaga.
Bé, nosaltres demanem la reincorporació d'aquestes treballadores perquè és un despido improcedent, vull dir que s'ho han tret de la màniga, així de clar. A més, deien que era l'hospital que els havia fet fora, nosaltres hem parlat amb l'hospital i ens ha dit que no tenen res a veure, que s'ho han tret de la màniga i a sobre carreguen més feina a les que hi ha fixes, més feina per cobrir aquestes places, vull dir que no té cap sentit.
Per això, com explicava Franze, avisen que aniran a la vaga si no es readmeten les treballadores i adverteixen que s'hi van a la vaga. El màxim perjudicat serà l'hospital i els pacients del centre.
D'altres qüestions d'aquest matí, parlem de més d'un centenar de treballadors i treballadores de Correus perquè es mobilitzen a Girona contra l'acord Marc. Ahir al matí, més d'un centenar de treballadors de Correus s'han mobilitzat contra l'acord Marc i en favor d'un conveni digne. Durant la mateixa, els treballadors van començar des de l'edifici central de Correus a Girona fins a la subdelegació del govern. L'acord Marc...
És un document per modificar l'actual conveni on la direcció de l'empresa i els sindicats volen modificar les condicions laborals de la plantilla, jornades irregulars, canvis de torn, salaris variables, etc., amb l'argument de salvar l'empresa. El Consell General del Poder Judicial anomena el magistrat Adolf García Morales, nou president de l'Audiència de Girona.
García Morales, que també és magistrat president de la secció quarta, no entoma el càrrec nou perquè fa gairebé dos anys que l'ocupa en Interintat. Entre els objectius que es fixa a assolir hi ha unificar criteris entre els jutges, reduir les suspensions de judicis o aconseguir treure la marihuana en les ocasions que en ocasions s'acumula a les comissaries dels Mossos. La candidatura de García Morales s'ha imposat a la del magistrat de l'Audiència de Barcelona, Pablo Huerta.
La plaça de president de l'Audiència estava vacant des de finals del 2020, quan Fernando Lacaba va renunciar-hi per anar-se'n al Tribunal Superior. 9 i 10 d'aquest matí, més qüestions, parlem del Bisbat de Girona, anomena la primera dona com a jutgesa,
de la Vicari Judicial de la Diocesi. El nomenament es va fer efectiu el passat 20 de febrer i l'acte d'ajurament del càrrec el va presidir el bisbe de Girona, Octavi Vilà, acompanyat també de la Vicari Judicial, Rafael Felipe. María de Jesús Chávez Camacho va estudiar dret canònic a Mèxic i ha treballat 30 anys a Suïssa, 20 dels quals en els tribunals eclesiàstics de Lausana, Ginebra i Friburgo.
Des de 2017, la nova jutgessa de la vicària judicial col·laborava amb el Tribunal de Girona. L'Estat aprova l'estudi informatiu per construir l'estació de l'AVE a l'aeroport de Girona, que costarà 126,7 milions. En l'estudi s'hi ha apostat per l'alternativa 2, que consistirà en aixecar l'estació, desplegar una passarel·la per avianants per connectar-la amb l'aeroport i un ramal per als trens llançadora des de Barcelona.
L'estació s'ubicarà a la perllongació de les vies del PAET, punt de via d'avançament i estacionament de trens, existent a la línia de l'alta velocitat al terme de Vilubidunya. Segons l'estudi de demanda realitzat, l'estació podrà captar uns 3,1 milions d'usuaris anuals.
Primera reunió del Comitè de Seguiment del Pla de Transició Energètica 2030 de la Diputació de Girona. L'organisme, que es reunirà un cop l'any, integren representants de l'Institut Català de l'Energia, els Consells Comarcals Gironins, l'Associació de Micropobles i els diferents serveis de la Diputació.
PTE 2030 recull i actualitza també les previsions del Pla Estratègic d'Impuls de les Energies Renovables que la Diputació de Girona va aprovar l'any 2020 i planteja nous objectius. Per al 2030 els objectius són estalviar 117.500 tones de CO2, atenya un 40% de quota d'energies renovables per tal també d'assolir la neutralitat de carboni l'any 2050.
A més, fa una previsió d'inversions de 28 milions d'euros per part de la Diputació i 83 milions d'euros per part de tercers. Càrides, Diocesana de Girona i l'Associació Gironina d'Orientació Empresarial signen un conveni per impulsar formació en competències digitals bàsiques.
Aquesta iniciativa busca millorar les habilitats tecnològiques de persones en situació de vulnerabilitat per facilitar la seva integració social i laboral. En aquesta primera fase, la formació es durarà a terme en sessions de 3 hores que es realitzaran en horaris de matins. La GOE posarà a disposició de l'iniciativa el seu equip d'experts que implementaran les sessions amb l'objectiu de portar coneixements essencials en l'ús de terminals digitals i en eines bàsiques d'ofimàtica i comunicació digital.
Càritas Diocesana de Girona, per la seva part, proporcionarà les instal·lacions i els equipaments necessaris per a la formació, garantint un espai adequat per a l'aprenentatge. I avui també ens expliquem que Girona acull la primera cap provincial de la Policia Nacional a Catalunya. Aseguren que és un triomf per a totes les dones.
Amb una trajectòria de 28 anys dins el cos, Gutiérrez ha assolit un càrrec inèdit fins ara per a una dona a Catalunya. En el seu primer discurs oficial ha volgut destacar també la importància d'aquest moment, assegura que és un triomf per a totes les dones, segons ha exclamat davant els assistents. L'acte ha estat presidit pel delegat del govern a Catalunya, Carlos Prieto, i ha comptat també amb la participació del subdelegat del govern a Girona, Pere Parramont,
així com del cap superior de la Policia Nacional a Catalunya, el comissari principal, Manuel Rodríguez. L'empresa Gironina One Project factura un milió d'euros amb la venda de sabates en vera fot durant el primer any.
Va començar amb una campanya de micromecenatge per impulsar el negoci de les sabates Barefoot durant el 2023 i en poc més d'un any n'han produït uns 20.000 parells i ronden el milió d'euros en facturació en línia. El moviment Barefoot promou utilitzar un calçat que transmet la sensació d'anar descalç. El cofundador de One Project, Manel García, explica que el Barefoot és el calçat del futur.
Nosaltres per què ho vam fer? Perquè realment només amb una mica de sentit comú vèiem aquest calçat com el calçat del futur. És a dir, en el moment en què tu veus, jo què sé, que el tabac és dolent, es deixa de fumar i saps que el futur en teoria és sense fum, no? Doncs en aquest cas saps que el calçat aquest és bo per la salut i té tot el sentit del món, per nosaltres és que és el calçat del futur.
Ara incorporen nous models com botes i sabates de vestir. Aposten per diferents preus perquè actualment és inaccessible i cal democratitzar el Barefoot.
Ens acostem al punt d'un quart de deu d'aquest matí i també us expliquem que aquesta setmana es va presentar l'exposició Torna l'aigua, el bòlit, centre d'art contemporani de Girona. El projecte neix de la col·laboració entre el Servei d'Educació, l'Escola Carme Auguet i el bòlit. Es tracta d'un projecte que ha abastat tres cursos escolars, una temporalitat necessària per generar context i aprenentatges significatius.
Les obres que aborden el tema de l'aigua en període de sequera són fruit de la recerca conjunta entre l'alumnat i els artistes Marta R. Xust i també Roc Domingo, els quals van tirar endavant junts el projecte creatiu. Domingo explicava com el projecte té molts pocs precedents en el nostre territori.
I nosaltres com a artistes crec que el que estem és enormement agraïdes per poder haver format part d'això.
Considerem també que és molt important que projectes com aquests existeixin. És un tipus de projecte que té molts pocs precedents en el nostre territori, sobretot per a la seva dimensió temporal. Tres anys és molt temps amb les dinàmiques de les pràctiques culturals. És un temps enorme. Crec que també és un temps bastant gran en el món dels...
dels centres educatius, però és un temps crucial perquè les coses passin escoltant les necessitats del context i de les persones que ja estan implicades. Per nosaltres ha sigut un luxe. Al llarg d'aquests tres anys, els alumnes han après a relacionar-se amb l'art en nombroses activitats culturals com escultures, balls o també cançons, sempre inspirant-se amb l'aigua i el riu ter.
D'altres qüestions, i en clau comarques de Girona, parlem que Junts i Esquerra refermen l'acord de govern a Olot i garanteixen la investidura d'arbots. Amb dos partits han escenificat el compromís en una roda de premsa conjunta aquest dimecres on van assegurar que durant aquests dos anys hi ha hagut una bona entesa i que la Corte es revisarà per actualitzar alguns dels temes que consideren més importants com la seguretat, l'educació, millorar la situació del català o la regeneració del nucli antic amb més recursos.
Durant la compareixença també van anunciar que després del ple d'investidura previst pel 5 de març hi haurà canvis al capitàs municipal on Esquerra podria assumir noves regidories. Oposició veïnal a Lloret de Mar contra un heliport projectat en una zona agrícola i forestal. Es tracta d'una iniciativa privada que planteja construir un heliport per fer-hi vols comercials i també una escola de vol. Aquestes instal·lacions s'haurien d'ubicar en un terreny no urbanitzable a prop d'on hi ha l'abocador
Els veïns afirmen que l'helipor acabaria amb la biodiversitat i que generaria molta contaminació acústica. Fons de l'Ajuntament de Lloret de Mar confirmen que han rebut la petició per fer aquesta infraestructura però que encara no han donat la llicència municipal. Condemnat a 4 anys de presó per violar una dona en una zona buscosa, recòndita, prop de l'escala.
Al judici, a l'Audiència de Girona, el processat ha reconegut que va recollir la dona en cotxe i va conduir fins a un paratge apartat on va aturar el vehicle i li va dir que anés el seient de darrere. L'acusat ha admès els fets. Les acusacions han rebaixat la pena que demanaven d'entrada, de 10 anys, i la defensa s'hi ha adherit. El tribunal ha anticipat que li imposarà 4 anys de presó.
D'altres qüestions d'aquest matí, parlem que retiren de l'aigua l'embarcació de pesca enfonsada al port de Palamós. La nau té 12 metres d'eslora i es va enfonsar ahir de matinada. El 112 va rebre l'avís cap a dos quarts de sis per l'incendi que no va provocar ferits. Es van, en aquest cas, posar barreres de contenció per controlar el vessament per part de gasoil del dipòsit. El port de Palamós va activar el seu pla d'autoprotecció i continuarà actiu fins que acabin les tasques de
Neteja. Denuncien sis conductors drogats i 160 més per anar amb excés de velocitat en un control de Sant Ferriol a la Garrotxa. En relació a l'excés de velocitat es van controlar 1.422 vehicles, dels quals 160 se'ls van xampanant més ràpid del permès i se'ls va sancionar.
Destaca el cas d'un conductor a qui es va detectar viatjant a 176 km per hora quan el límit de la via és de 80. Els agents també van inspeccionar 12 furgonetes, 10 de les quals infringien la normativa o bé per excés de pes o per qüestions relacionades amb transport.
D'altres qüestions d'aquest matí, parlem d'Aquamarina Costa Brava perquè vol arribar al milió de litres d'aigua envasada aquest any i expandir-se a l'Amèrica Central. Amb la seu a Ullà, al Baix Empordà, la companyia és l'única especialitzada a Catalunya pel que fa a la captació, el tractament i la comercialització d'aigua de mar. En els últims anys ha multiplicat exponencialment la quantitat de litres d'aigua extrets i ha incrementat també en més en del doble la seva producció
Al mateix temps que ha augmentat la presència en els punts de venda, guanyant visibilitat i obrint mercats arreu d'Europa, també amb la voluntat d'arribar properament a més països d'altres continents. Ens acostem ja al punt de dos quarts de deu d'aquest matí. D'altres qüestions, parlem que el govern presentarà en les pròximes setmanes un paquet de mesures per reduir la burocràcia del sector de les renovables.
Així ho ha explicat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, durant una intervenció aquest dimecres al ple del Parlament. Paneque ha dit que l'executiu proposarà eliminar l'autorització administrativa per les instal·lacions d'autoconsum de menys de 500 quilowatts, així com flexibilitzar la normativa per facilitar la instal·lació de pèrgoles solars en espais urbans.
A banda, ha apuntat que el govern té previst tenir el primer esborrany del pla territorial sectorial per al desenvolupament de les energies renovables a Catalunya a finals d'aquest 2025.
Parlem de professors associats i doctorants perquè reclamen més finançament públic per posar fi a la precarització. Així ho han traslladat els grups al Parlament amb qui s'han reunit aquest dimecres, a excepció dels d'extrema dreta, Vox i Aliança Catalana. En roda de premsa, des de la Cambra, la professora de la Universitat de Barcelona, Clara Camps, ha denunciat també la insuficiència de places per a cobrir determinats llocs els abusos laborals en figures que no tenen garantida la seva continuïtat.
Ha assenyalat també, com en el cas de la UB, hi ha 3.207 professors associats, dels quals 1.407 són doctorats i potencials professors a estabilitzar. També 253 investigadors postdoctorals i 628 predoctorals. També parlem avui de les comunitats del Partit Popular perquè abandonen el Consell de Política Fiscal i titllen de presa de pèl la condonació del FLAB.
Segons han explicat en una compareixença conjunta des dels passavistos del Ministeri d'Hisenda, ho han fet per denunciar la presa de pèl que en parè seu suposa la proposta del govern espanyol d'assumir part del deute que les comunitats tenen en el fons de liquiditat autonòmica. Finalment han afegit que no volen ser una comparsa que bloquegi els acords amb l'independentisme, que blanquegi en aquest cas els acords amb l'independentisme.
D'altres qüestions, l'edat mitja del parc automobilístic a l'Estat és de 14,5 anys. Si s'analitza la resta de vehicles, els industrials són els més antics, amb 15,1 anys, seguits també de prop dels vehicles comercials, amb 14,7. Per contra, els autobusos són els que registren una edat més jove, amb 11,5 anys d'antiguitat. D'altra banda, l'informe també apunta que els vehicles sense etiqueta mediambiental es van reduir un 6,9% respecte a l'any 2023 fins als 8.400.000.
Tot i així, continua suposant el 25% del total. I en calau internacional parlem de la Unió Europea perquè reitera que reaccionarà de manera ferma i immediata als arancels de Trump. La Unió Europea reacciona així a l'anunci del president dels Estats Units, Donald Trump, d'aplicar arancels del 25% de forma general a les importacions europees. D'altra banda, també ha indicat que la Unió Europea és el mercat lliure més gran del món i una benedicció per als Estats Units. Aquesta hora del matí arriba el temps.
I per això mateix, connectem amb en Lluís Miu, a veure què ens explica pel que fa a aquesta situació meteorològica. Lluís Miu, molt bon dia, a veure com pintarà això d'avui. Bon dia, els núvols han d'anar més una altra vegada a les comarques de Girona, per bé que en aquests moments, a gran part de la demarcació, simplement tenim núvols prims, els filagar-se en el sol. Hi ha hagut una sortida del sol molt maca...
Però més enllà, de moment, no tenim núvols gaire més productius. Sí que a partir d'aquest migdia, sobretot aquesta tarda, s'escamparan els núvols per tot arreu, arrencant des del sud i acabaran escombrant fins al Pirineu i l'Empordà. Núvols gruixuts, núvols abundants, núvols protagonistes, però núvols que no deixaran pluja ni neu. Per tant, temps per molt amansador que s'hi posi que no acabarà arrencant pel que fa a pluja o nevada.
i el que podem dir també d'avui és que la temperatura recularà dos o tres graus respecte a ell, bàsicament perquè la insolació serà molt poc eficaç. Màximes avui frasquetes i, de fet, a hores d'ara un ambient que torna a ser fred, amb algunes gelades al Pirineu. Us seguirem a la xarxa. Molt bé, doncs moltes gràcies, Lucimi, per aquesta informació. Ja ens retrobem demà, que tinguis un molt bon dia. Ara mateix, 9 i 22, esports!
I avui parlem de l'Espar Girona perquè afronta aquest dijous a les 8 del vespre un duel clau a Lió en la tornada dels quarts de finals de l'Eurocup. L'equip de Roberto Iniguez viatja en un avantatge de 5 punts, 77 a 72, aconseguits la setmana passada a Fontejau, però l'entrenador té clar que res està decidit.
Bueno, yo creo que tenemos que ir a competir el partido, ganar el partido. Y el planteamiento tiene que ser muy parecido al que hicimos aquí. Veremos al final del partido si esos cinco puntos, bueno, hay que estar pendientes, ¿no? Y son necesarios o no. Pero creo que la idea tiene que ser ir a ganar el partido y competir el partido. Esto, primer punto. Y luego, evidentemente, tenemos cosas que debemos repetir, hacer igual que hicimos en la primera parte, porque hay cosas que estuvieron muy bien,
Y cosas que no podemos repetir de la segunda parte, que perdimos un poco el control, nos entraron prisas y tenemos que recuperar esa solidez, que es la que hablamos en Salamanca. Queremos este plan y lo necesitamos hacer sin acumular errores la mayor de tiempo posible.
La solidesa defensiva serà un factor determinant, especialment contra un Lió que es fa fort a casa. Com ha explicat Iñiguez, el Lió és un equip molt perillós a cama obert. La seva feina, doncs, serà evitar cistelles fàcils. L'Uni haurà de treballar de valent per frenar el talent francès amb jugadores determinants com Dominic Malonga, que va signar 23 punts i 10 rebots a Fontejau, o la base explosiva Harris, capaç de marcar el ritme del partit.
Després de la seva absència a Salamanca, per sanció, l'entrenador gironí torna a la banqueta, però minimitza aquest fet dient que el treball és de tot l'equip i de l'estaf, no només seu. Amb el repte de classificar-se per les semifinals, el conjunt gironí afronta el partit amb ambició i determinació. Iñiguez també va explicar a la roda de premsa que aquesta competició els fa molta il·lusió i que volen arribar el més lluny possible.
Molt bé, doncs amb aquesta qüestió és temps per la cultura.
I parlem de Coma Negre perquè publica Emporta't el meu dolor, l'assaig de la periodista russa Catrina Gordova. El llibre recull testimonis de víctimes de la guerra de Rússia contra Ucraïna, coincidint també amb el tercer aniversari del conflicte i arriba en català i castellà traduït per Marta Nin i Jorge Ferrer en la marc d'un llançament internacional. Des del febrer de l'any 2022...
Gordieva ha viatjat per tot Europa per entrevistar-se amb les persones afectades per la guerra, una tasca periodística per la qual va guanyar el Premi Internacional Anna Poltikros KVA de l'any 2022.
No deixem en part de parlar de cultura. Tenim propostes per aquest dijous. Home, i tant. Què tenim? Sempre n'hi ha. A veure. Alguna cosa trobarem. Mira, l'altre dia ho dèiem. Vols ser socorrista a Arnau Vina? És veritat. Home, ja hem nedat. Tinc la suficient agilitat per poder sortir de la mort ofegat.
No, però dic, si vos ser socorrista, avui... Hi ha pràctiques. Hi ha un taller sobre treballar com a socorrista, en aquest cas, a partir de les 10 del matí, al Servei Municipal d'Ocupació. Això avui dijous. També, per exemple, carnes toltes de l'Associació de Gent Gran de Santa Eugènia, a partir de les 4 de la tarda, al Casal de la Gent Gran de Santa Eugènia, precisament. Dissenya el teu futur professional, una taula rodona en línia, a partir de les 4 de la tarda...
També carnes toltes de la gent gran a Can Giver, en aquest cas, a partir de les 5 de la tarda. Més carnes toltes també a la plaça de Santa Susanna a partir de les 5. A més a més, per exemple, seguim amb cursos, tallers, diferents grups de trobada, com per exemple el grup de criança, també a partir de les 5 de la tarda.
Un intrus a la família
No et sentis aludit, Arnau Vila. Un intrus a la família. A partir de les 6 al Centre Cívic de Santa Eugènia. Avui seguim també amb les taules rodones de la Girona 2100. 2100 anys de Girona. Vens comuns, aigua, aire, terra i foc. En aquest cas, energia. El Teatre Municipal a partir de dos quarts de set de la tarda. També creativitat flamenca. Tertúlia sobre el flamenc.
El centre Civi Cunyà, a partir de les 7 de la tarda, continua l'agenda gironina amb també Tambonica i Tirana, aquest recital a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona a partir de les 7 de la tarda, això sí, en places exaurides. També un espectacle a destacar, un xai ha creuat el desert. Espectacle a les 8 del vespre al Teatre Municipal de Girona per tancar aquesta extensa agenda d'avui dijous.
Una extensa agenda que si us heu portat algun detall, a través de jornada.cat, amb l'agenda, podreu descobrir-ho. Ara mateix, quan ja falten gairebé dos minuts per arribar a dos quarts, deu clavats d'aquest matí, moment per les efemèrides, per saber què passava un dia com avui, un 27 de febrer.
Viatgem fins l'any 1981, 5.000 persones es manifesten pels carrers de Girona en favor de la democràcia com a resposta al cop d'estat del 23 de febrer. L'any 84, un dia com avui, s'estrena al Teatre Municipal Luces de Bohemia, en aquest cas amb la presència del president de la Generalitat Jordi Pujol.
L'any 1987 l'Ajuntament de Girona encarrega els arquitectes Ramon Fortet i Gironi Moner el projecte d'urbanització de la plaça de Sant Feliu. I l'any 2004 finalment s'inaugura la seu del Consell Comarcal del Gironès del carrer Riera del Murs. Tot això passava un dia com avui.
Molt bé, doncs ja haurem acabat aquesta primera part. Farem una petita pausa i després avui, en el tallet, com siguin? Què tenim avui? Doncs mira, passarà per aquí els amics de l'amic. Ah, carai, molt bé. Però parlar de consum avui, aviam quin fil ens estiren. A veure. Va amb doble sentit. Tot això per arribar fins al punt de les 10 del matí on tindrem Jordi Grau i companyia amb la tertúlia i tot això fins a les 11. Fins a les 11 d'aquest matí i a les 11 i 5.
Doncs començaran els quatre rius d'aquest dijous. Pots pensar alguna cosa interessant? I tant. Jordi Nobca, que vindrà a presentar-nos el seu llibre. També farem una trucada al Quim Givert, que també ens parlarà del seu llibre. Molt literari, següent Jordi. I després també el Pau Pacheco, que passarà per aquí, el jove Pau Pacheco de Joves per Girona. Aquest debat transversal que volen unir totes les línies polítiques per entendre'ns amb...
És com un Consell de la Infància i de la Joventut, però en comptes d'estar impulsat per les institucions, ve des de l'associacionisme gironí. El nano té 15 anys, eh? 15 anys? I tots més o menys són d'aquesta quinta.
que creixin... Qui els pillés, eh? Quins anyets. Què feies tu amb 15 anys? Estàvem jugant a la play ja. Jo jugava al Pokémon. Exacte, al Pokémon. Jo era mestre Pokémon en aquella época. Sí, sí, sí. Home, des de tot, mestre Pokémon no ha sigut fàcil, això. Ja havia guanyat no sé quantes lligues. Per això, per això. I era molt bo. Dit això, tot això per els quatre rius d'avui dijous. Molt bé. Arribarem al punt de les 12, ja ho sabeu. Els bolletins, els informatius, però també avui tenim entrevista, no?
Entrevista municipal avui a la 1 amb Xavier Aldeguer, el quart tinent d'alcaldia de l'àrea de Talent, Innovació, Salut i Comunitat, que ens parlarà de temes molt interessants com el Nou Campus Salut o el Parc Jordi Vilamitjana. Molt bé, dos temes importants a anar seguint. I després ja us sabeu que el dijous cada 15 dies avui toca el GEC, amb els companys del GEC amb en Carles Valdelló, que farem un extens repàs de com tenim el Centre Esportiu Gironí, Excursionista Gironí, que en parlarem amb en Carles. Això serà a partir de les 3.
Molt bé, doncs dit tot això, fem una petita pausa i ara tornem. Fins ara.
Ara que la terra és un hostatge, que no hi ha sorra a la platja, ara que mil paraules valen més que una imatge, ara que la memòria a la prestatgeria guarda sabidoria en llibres plens de pols, ara que el mar és massa dolç i que l'amor li falta sal, ara que les flors creixen entre esquerdes a l'asfalt.
res un pla de fum respiro molt, molt, molt millor amb tu tot passa millor amb tu i és tan, tan, tan millor amb tu
Fins demà!
Ara que el compte enrere comença a anar endavant, ballant sota la pluja ens estem cremant. Ara que hi ha tele amb colors per veure naufragar la vida, els somnis són pasteres navegant a la deriva. Ara que els dies ploren i les nits omplen de llum, jo dormo molt, molt, molt millor.
Ara que tot ressona Ara que falten peces Ara que res encaixa
Les classeres que s'han mort, ara que les fronteres tanquen el seu port, ara que el mar s'escalfarà que es desparan els pols. Jo n'hiro molt, molt, molt millor amb tu. Tot flota millor amb tu. I és tan, tan, tan millor amb tu.
I és que amb tu tot millora, ara que el corall és de color, ara que el planeta plora, ara que ens arriba l'hora i la fauna estora, ara s'inverteix el camp magnètic, ara que el món és patètic, ara que el viure és frenètic i tot és sintètic, ara que tot és sintètic, tot és molt més natural amb tu.
L'eterna mirada de la nit em jutja i intueix aquells moviments que trenquen amb la monotonia de la calma.
Llum intermitent, no fluixa el vent encara, circula un aire dents, l'activitat s'apaga. Cau la nit, el soroll mor per moments, perquè collons sempre vols el que no tens. Tres treus, un darrere l'altre buig de gent, marxen lentament tothom tancat a casa. L'espera que et farà tornar pacient, trasllaten el temps perquè al final tot te retraça sota zeros.
En temps d'esculler les sota zero. Sota zero. Desperta el deliri sota zero.
Carrers mullets reflexen la ciutat, siluetes fosques darrere un vidre entelat. Només els teus crits trenquen el silenci, esclatar la calma sinònim d'eternitat. El flet gel a la perfora, pell de gallina, aquí crema tot el que portem a dintre. Sense pensar en res, només per un moment, sols en mig la nit, dos cossos en moviment sota zent.
El temps es congela sota zero. Sota zero. Desperta el deliri sota zero. Sota zero.
Solta zero! Solta zero! Solta zero!
El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer, Saïd Sbai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I encarem la segona part d'aquest primer cafè de Girona FM d'avui dijous, dia 27 de febrer, i ho fem amb els amics de l'OMIC. Esther, David, bon dia i bona hora. Bon dia. Molt bon dia. Com anem? Molt bé. Bé? Sí. Sí, bueno, i amb ganes de carnes toltes, vosaltres aquest cap de setmana anireu a veure o a fer alguna passada? Ja veurem.
Ja veurem, no? És que aquí a Girona hi ha poca tradició. Sí, hi ha poca tradició. Ja vam veure l'Arnau voltant per Panyoles fent això de la carn estaltes, per tant. Has vist? Bé, jo mentre no aneu a Roses. Ah, no, algun any hi hem anat, eh? Sí, doncs, bueno, tu si em veus i tu demanem alguna cosa que jo controlo allà.
Avui, vaja, jo crec que parlem d'una de les estrelles, probablement també d'aquelles trucades que sempre rebem tots, i entenc que vosaltres en clau diferent també, i és que la gent va anar a veure, aviam què pot fer, aviam llegirà el títol, vale? Sense fils ni embolics, Consells sobre Telecomunicacions.
Doncs sí, tema estrella, tu ho has dit. Tot i que els subministraments li han passat la mà per la cara, eh? Sí, van allà ballar, no? Que xindena. Però jo entenc que, vaja, qui no ha rebut una trucada intentant millorar-li l'oferta de la línia d'internet, del telèfon, del no sé què i del no sé quantos.
Sí, és així. És un altre dels sectors que té força reclamacions i per això avui li hem volgut dedicar aquest espai aquí a la ràdio per donar quatre consells per gravar-nos en el cervell i a veure si així prevenim reclamacions. Veiem com ho podem fer. Exacte. Seria bona.
En un món cada vegada més connectat és evident que hem de saber com gestionar els nostres contractes de telefonia mòbil. Per tant, consells bàsics per triar una companyia de telefonia. Primer, comparar ofertes. Abans de contractar qualsevol servei,
És fonamental comprar ofertes, això pot semblar molt obvi, però el que és més clau és que primer s'avaluïn les necessitats, perquè ofereixen pacs generals que sembla que hagin d'anar bé tothom i no, avalua les teves necessitats. Què necessites? Perquè, clar, actualment el món de la telefonia s'ha ampliat com un globus i a part de la telefonia mòbil,
que gairebé tots tenim, t'inclouen packs amb fibra, moltes vegades amb molta més de la velocitat que necessites, amb packs de televisió, amb serveis adicionals que te venen el telèfon. He vist alarmes. Sí, sí, alarmes, aspiradores. Sí, sí, sí. És allò que dius, algun dia d'aquests et donaran un xec de 100 euros per anar al súper, també, vull dir...
No sé, vull dir que clar, s'està ampliant tant, fa com el sector també financer, no? Vull dir que vas a la caixa i et pots sortir amb una tele sota el braç. No, és el Mediamarkt ara, la caixa. Exactament. I tu vas a la caixa i eres el Mediamarkt. I no, sisplau, és que... Centrem-nos. Sí, centrem-nos amb la telefonia, no? Perquè això és molt... Pot arribar a ser molt ampli. Totalment.
No us quedeu només amb els que us diuen a la botiga o per telèfon, sinó que es demani la informació per escrit. Fa poc, dèiem amb en David, moltes vegades recorrem a dites i dèiem les paraules se'ls emporta el vent. Els serveis que contractem, tots per escrit, sisplau, perquè...
després no en tenim la prova nosaltres normalment no anem gravant les trucades de les nostres contractacions en canvi ells sí que ho fan els proveïdors llegiu sempre el contracte abans de signar cosa que semblaria molt òbvia però com que estem en aquesta cultura fins ara de la confiança comercial del que ens han dit és el que serà
Doncs això, llegim-se sempre els contractes abans d'assignar-los. Actualment l'operador ha de facilitar les condicions essencials del contracte per escrit abans de formalitzar-lo, el contracte. Per tant, revisem-ho bé. I si alguna clàusula no l'entenem, doncs veniu a l'oficina de consum o a la que us pertoqui, que aclarirem els termes del contracte. Desconfieu de les ofertes massa bones.
perquè normalment amaguen condicions com els dos primers mesos és molt bo però després ve la quota on et claven la bona o això recordem sempre que l'oferta, la promoció o la publicitat vincula per tant
guardem aquesta oferta o fem una captura si ho tenim en format electrònic o en paper. Per tant, tinguem en compte això. I les factures, per altra banda, solen ser complexes i han de detallar tots els conceptes, càrrecs fixos, consums de dades, trucades adicionals, impostos... Comprovem sempre que el que ens facturen coincideix amb el que hem contractat, perquè normalment no coincideix. Sempre hi ha alguna cosa adicional...
que se'ns ha escapat, no ens havien explicat bé o que no havíem llegit en el contracte. Clar, és que jo al final el que veig és que, com sempre, vaja, ens passa i és que es vulneren els drets del consumidor. Entenc que al final és el que sempre ens està passant últimament. I sembla que quedi com un paper moll, tot plegat. Sí, sí.
Hi ha tot un seguit de drets que tenim en aquest sector concretament, és que les empreses de telecomunicacions han de tenir un telèfon gratuït per atendre les reclamacions. Gratuït, eh? Jo crec que caldria recalcar molt el terme gratuït, perquè a vegades quan entres en aquests telèfons et foten un cel·lasso increïble.
Sí, s'ha de vigilar, en tot cas sempre n'hi ha d'haver-hi un que sigui gratuït. Poden tenir-ne més, per tant, compte. Demanar sempre i buscar sempre aquest. En els contractes i les factures s'ha d'informar d'on es pot reclamar, tant per correu electrònic o aquest telèfon, i també s'ha d'informar si l'empresa està adherida a una junta arbitral de consum. Tenim dret sempre a rebre un resum del contracte, que sigui concret i de fàcil lectura, el que comentava l'Ester, aquestes condicions essencials que s'han d'entendre fàcilment,
Tenim dret a la portabilitat dels serveis, a canviar de companyia mantenint els números. Al demanar la portabilitat no cal demanar la baixa d'aquestes línies de l'anterior operador.
Però val la pena comprovar que no tinguem un compromís de permanència, que suposaria una penalització en cas de canviar. Clar. Tenim dret a cancel·lar els serveis, a donar-los de baixa. Si no estem satisfets o ja no ens interessen, el podem donar de baixa. Aquí també hem d'anar en compte amb el compromís de permanència. Si té algun cost o no i decidir què ens surt més a compte. Donar-lo de baixa pagant la penalització o mantenir-lo un temps més. Clar.
Si en augment de demanar la baixa, encara que ho fem per telèfon, sempre demanar un justificant documental i sobretot en el moment de la trucada que ens donin el justificant telefònic, que és una referència a un número o en lletres.
i tenim dret a la qualitat del servei que se'ns presta. Estan obligades les empreses a oferir una qualitat mínima, que no hi hagi talls en el servei, i això està previst segons les interrupcions i la durada, l'operadora ens ha d'indemnitzar automàticament, cosa que no sempre passa. Això ho podem consultar en el contracte a veure aquestes compensacions que ja estan previstes.
és que al final, bueno, jo he de dir que alguna vegada m'ha passat jo me'n recordo una vegada que es va tallar l'internet que vaig contractar a casa el segon dia, o sigui, el primer dia va funcionar el segon també, el tercer ja no
I jo he de dir que em van compensar a través de més internet, dades mòbils, per exemple, que igualment jo el tenia il·limitat, però em van posar totes les línies que tenia, em van dir, ostres, doncs mira, per compensar aquests dos dies que triguem a reparar l'avaria, doncs mira, fem això. I es van anticipar ells, no em vaig haver d'emprenyar jo. Al final també hi ha bones pràctiques en aquesta gent, que a vegades els demonitzem tots també, i amb raó, però també hi ha a vegades, jo crec que també són les coses ben fetes.
Sí, és el que dèiem, que s'han posat bastant les piles a aquest sector i han homogenitzat més les ofertes i no estan... I també, potser també perquè el que passa és que hi ha molta competitivitat entre elles. És a dir, entre elles mateixes el que no es porta bé
Després ho paga, perquè clar, després quan va a vendre el seu producte ningú l'hi compra. No, exacte, sí, sí. No, i la gent abans canviava com molt fàcilment, no? I ara ja no tant. Quan has provat ja tres o quatre companyies, ja saps de què en peu calcen totes, no? Totalment. I ja està, i tot.
Hi havia tripijocs, eh? Hi havia el que volia canviar-se el mòbil i l'agafava i se'n anava cap allà, hi havia el que volia pagar menys i feia veure que se'n anava a una altra companyia perquè el truquessin de la teva companyia mentre feien la portabilitat i li deien, bueno, diu, tu pots aquí? Sí.
Després us en explicaré una. Això ja no surt tan bé, ara. No, ara ho explicarem perquè... És que me n'ha vingut al cap. Ja us ho explicaré, ja. Hem intentat sintetitzar en cinc punts els temes que provoquen més reclamacions i que deriven de casos reals que tenim a l'oficina. El primer, quan canvies de companyia i et fan la instal·lació ja del router a casa...
Si no han passat 14 dies, tens, des de l'inici del contracte, tu pots encara desistir d'aquest contracte, però et podran cobrar aquesta instal·lació si te n'han informat en la contractació, i això és uns 150 euros, és a dir, és això que comentava en David. Abans tu trucaves i deies, és que l'altra companyia m'ofereix una oferta més baixa, no sé què, saps, podies jugar apretant una companyia i l'altra.
Ara sembla que hi hagi com un pacte, a vegades ho parlem amb en David, com entre companyies, és a dir, vale, no juguem aquest joc tant d'estirar-te clients, sinó que si tu vols anar-te'n a una companyia i ja et donen el router tal, encara que sigui autoinstal·lable o te'l venen a instal·lar, et poden cobrar, que aproximadament són uns 150 euros per aquest servei primer, tot i que desisteixis del contracte en els 14 dies que permet el desistiment. Per tant, saps? Ja no hi ha tant aquest canvi de companyia...
Per tant, no és una bona estratègia canviar de companyia per obtenir una oferta de l'operador actual. Fins ara, fins que no s'ha fet efectiu el canvi, no solen oferir cap descompte. Per tant, no serveix una simple advertència de que marxaràs.
Llavors, que quedi clar i per escrit, què canvies quan fas una portabilitat? Asegurar-se'n que si vols canviar tot el pack, el fix, internet, mòbils, no canviïs només una part i que et quedis com a client de les dues companyies. Totalment.
Sobretot, perquè això hem detectat que passa relativament freqüent, que no t'assignin un número nou si tu el que vols és portar. Vols portar la línia fixa i t'assignen un número nou. Per tant, acabes pagant dues línies en dues companyies diferents. Correcte.
Sí, o te diuen vull fer la portabilitat d'aquest mòbil, dius el mòbil, però resulta que et queda el fixa encara en l'altre, o el pac de televisió que tens contractat. Enteneu? Vull dir que ha de quedar molt clar quan fas la portabilitat tots els serveis que vols portar, perquè si no tenim moltes reclamacions en aquest sentit. Al cap d'un temps t'arriben tres factures de l'antiga companyia d'un servei allà que ni te'n recordaves que tenies, no?
Correcte, i després et pensaves que ja estava tot fet. Exacte, i tu et pensaves que tot el teu pack era un pack i no és un pack. Has de tenir clar què conté el teu pack. I més quan ara hem comentat que pots tenir dispositius mòbils, aspiradores i altres serveis contractats. O si t'han ofert una línia gratuïta, compte, demana'm la baixa si no t'interessa mantenir-la perquè el moment que passis els altres serveis de companyia te la cobraran.
Exacte. Ha de declarar les circumstàncies. Si sol·licites una baixa per telèfon, demana sempre el número de referència i el justificant documental d'aquesta gestió de demanar la baixa. I demana com cal retornar el router perquè no et cobri en penalització. Correcte.
és un altre punt important i que després al cap de 3 mesos te surt la factura que no has retornat el rúter o no els hi consta que has retornat el rúter per tant, fes bé totes les passes tenen un lio amb això del rúter? no és broma, potser en tinc 3 a casa i a mi mai ningú m'ha cobrat res
Jo encantat de la vida de tornar-los al router. Clar, perquè no en faràs res. Exacte, perquè ocupa espai. Però clar, em deien, no, vindrà un repartidor a recollir-t'ho. Val, perfecte. Tinc tres routers a casa, jo. Un en actiu i dos a les capses. Que jo dic també que és allò de dir, hòstia, no ho sé...
Jo encantat de la vida, que vinguin, que els hi dono, i si necessiten un cafè també. Però tenen oliu, eh? No, no, tenen oliu molt gros. Si fos per routers, si jo en tinc dos, imagineu-vos quants n'hi ha repartits per allà, i quants routers nous s'han de fer, bueno, deuen tenir un pacte allà amb la fàbrica, suposo. Quina pena, no, això també, perquè efecte la sostenibilitat total del reciclatge de la tecnologia, perquè això acaba...
Ja ens hi trobarem, això. Ja arribarà algun dia que diran, és cara els routers, perquè els routers, perquè els routers, ja ho veuràs. O no, a rau. Ell va fent que sí, vull dir...
Compte amb les permanències, com ja hem dit. Pot ser que el contracte en si no tingueu permanència i per tant no teniu consciència de cap penalització, però si, per exemple, ha contractat un terminal o un dispositiu, un aspirador o el que sigui, com dèiem, si és finançat pot ser que estigui vinculat també a aquesta permanència.
O l'adquisició del terminal, que te'l venen com a gratuït, però realment al final és com una financera que al final s'ha de pagar alguna cosa. Engreixen la factura. Exacte. Jo sempre ho he dit. No et regalen res. Ningú regala res. Exactament.
Ningú regala res. O sigui, si t'estan donant un televisor, tranquil, que l'estàs pagant amb la factura, i si no tens una permanència, que ja et dic jo que te'l cobraran i el doble de car del que val, i amb els telèfons passa el mateix. Aquí el millor sempre és els telèfons per un costat, la línia telefònica per una altra, contractes una cosa aquí i una cosa allà. Comptes clars. No és un supermercat, això. No, exactament. Amb la factura també anem amb compte, hi ha conceptes adicionals a la factura,
que en teoria, això que dèiem, dispositius que en teoria eren gratuïts, que al final no ho són, temes de tarifació adicional de telèfons que comencen per 803, 806, 807, molta alerta, perquè això d'entrada es pot fer restringir, per tant recomanem que quan fas una contractació restringeixis tots aquests telèfons.
Per què? Perquè hi ha moltes vegades que fem una cerca per internet d'algun número, tu et penses que truques a un número normal, però després te deriven a un número d'aquests de tarifació. Ja. I te diuen amb una veu molt fluixa que ni sents, a partir d'ara el telèfon passa a ser, saps, te cobraran tant per minut. Sí, sí, una animalada. Ja.
Una animalada. I així mateix animalada també pot arribar a ser tema de dades en itinerància, el roaming en Europa que ara està molt assentat. Que teòricament és gratuït ara. Sí, però alerta amb Andorra, perquè tenim casos que arribes a Andorra i allà no hi ha roaming. Correcte. Andorra, i et diré més, hi ha Itàlia.
Primer de tot al Vaticà, si no m'equivoco, quan entres a la plaça de Sant Pere, has de posar el mot d'avió i quan te'n vas al llac de Como i a Lugano,
com que està tocada Suïssa... Doncs igual, no? El mateix, o sigui, tu pot ser que depèn del lloc, del satèl·lit i de no sé quantos, et detecti Suïssa. Són aquests forats... Això t'haurien d'advertir-ho, realment has de rebre missatges al mòbil en aquest sentit, igualment que això amb les tarifacions adicionals, però... Però ja t'han cobrat... No, no, la primera ja te l'han cobrat. I llavors també ho comentàvem amb en David, de dir que entera-te'n a través de... sabent-te'n a través de la teva companyia,
si quan tu et passen inadvertida alguna tarifació d'aquestes adicionals que t'adverteixi la companyia que a partir de tants euros per prevenció teva i per seguretat teva que et tallin la línia si t'estàs passant del teu consum habitual això estaria molt bé per anar acabant què hem de fer en cas que ens trobem en qualsevol d'aquestes situacions?
Bé, com sempre, en cas de tenir un problema, feu una reclamació prèvia a l'empresa i, si no us sona resposta satisfactoria, cap a l'OMIC. Sí, i alerta amb això, amb el tema molt recurrent com a consulta a la nostra OMIC, però que no pertany estrictament a l'àmbit de consum, sinó a la protecció de dades, que és què puc fer si rebo publicitat no desitjada i trucades comercials no sol·licitades.
Doncs això és un tema més de protecció de dades. Tenim molt ben explicat en una notícia en el web de l'OMIC els passos que suggerim de seguir però que és un mal de cap important aquest. Doncs mira, ja us tenim aquí nosaltres també. Afortunadament l'OMIC ve cap a Girona FM i aquesta és la gran sort que tenim un cop al mes. David, estén, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM