I obrim ja la segona part d'aquest primer cafè de Girona FM d'avui dimarts, dia 10 de febrer del 2026. I avui posem el focus en l'educació, un dels pilars fonamentals del país, però també en un moment de tensió evident entre el professorat i també el departament. Ho dic bàsicament perquè demà tenim convocatòria de vaga, els sindicats han convocat una vaga unitària.
per aquest dimecres 11 de febrer, després que el departament suspengués la mesa de negociació prevista i també deixés, un cop més, probablement les reivindicacions sobre la taula. Per parlar-ne, avui ens acompanya Glòria Polls, portaveu de l'USTEC. Bon dia i bona hora. Molt bon dia. Primer de tot, per començar i per posar-nos en context, és veure una miqueta què és el que ha passat per arribar a aquesta situació, perquè els sindicats convoqueu la vaga per demà.
Doncs mireu que portem gairebé un any i mig de negociacions amb el departament, tenim unes negociacions encallades i primer de tot dir-vos que hem arribat en aquesta vaga no només per defensar condicions laborals sinó per defensar també l'educació que volem per la nostra societat, que pensem que és prou important, no?
De fet, aquesta lluita no és només una lluita, ja ho he dit, pels drets dels professionals, sinó que és una lluita per l'educació pública de qualitat, per una educació democràtica en català i amb recursos suficients per atendre l'alumnat amb dignitat, que això és el que tots volem.
Tot això és un conjunt de negociacions que portem molt de temps paleiant amb el departament. El departament ara mateix té les negociacions encallades. La pilota està sobre la seva taula i aquí, amb unitat sindical, hem acordat de sortir al carrer demà. De fet, hem tingut agenda activa aquests últims mesos, també. Ja hi ha hagut mobilitzacions al mes de novembre, al mes de gener. La pregunta és què ha canviat o què no ha canviat des d'aleshores.
Mireu, penso que el que ha canviat és que la gent té moltes ganes de sortir al carrer. Veient la inacció del departament, la mobilització del 15 de novembre i del 24 de gener, va fer sortir molta gent al carrer. Gent que vèiem que fins ara poder no era massa activa en aquestes mobilitzacions, vam tenir molt de múscul i realment veiem que això hi ha afervescència per poder mantenir una vaga contundent demà.
No ha canviat absolutament res. És a dir, el departament ens va presentar un calendari. Aquest calendari divergia de tot el que nosaltres demanàvem. Quatre reivindicacions, que ara us en parlaré, que afecten a tothom. És a dir, són quatre punts que, tant si estàs a infantil, a primària, a secundària, com si ets personal educatiu,
t'afecten igualment i són per millorar les nostres condicions laborals, com he dit, i l'educació d'aquest país i que per això ha creat aquest múscul de mobilització. Quins són aquests quatre punts, aquestes reivindicacions?
Mireu, bàsicament tenim quatre punts que són línies vermelles per nosaltres i, com he dit, afecten a tothom per igual. Seria la reducció de les ràtios i l'ampliació de les plantilles per fer possible una educació de qualitat i d'inclusió real. És a dir, tenim sobre la taula un decret d'inclusiva.
des de l'any 2017, que no hem pogut desplegar perquè no tenim els recursos necessaris. Ens falten especialistes docents i de personal d'atenció educativa, equips psicosocials, necessitem més temps de coordinació entre els equips, reforçar els serveis educatius, reforçar les aules d'acollida, necessitem perfils en una immersió lingüística real, tot això.
A banda d'aquest punt, també necessitem alleugerir la sobrecàrrega de treball i la burocràcia, que arrosseguem al professorat de fa molt de temps. Ja no només els equips directius, sinó el personal docent, tenim molta càrrega de paperassa. Caldria unificar aplicatius, eliminar paperassa relativa a l'avaluació, els programes, tot el que són memòries, i reforçar aquest personal d'atenció educativa, que és indispensable, deixeu-m'ho dir així, és imprescindible,
que tinguem a dintre de les aules. El PAE, el personal d'atenció educativa, ara mateix porta dos anys reivindicant un complement retributiu que l'altre dia es van tancar tres dies al Departament d'Educació. Semblava que el Departament sortia amb unes negociacions ja fermes i resulta que tampoc. Tenim unes negociacions encallades amb el complement retributiu del personal d'atenció educativa.
I a més a més, és un personal que necessita una reclassificació. I per què ho dic això? Ho dic perquè és un personal que no està en el grup professional que li pertoca i per això cobra menys. Aquest personal és indispensable si volem tenir una educació inclusiva de qualitat.
i per altra banda recuperar el poder adquisitiu i millorar els salaris. Tenim el nostre sou que està a la cua de l'Estat. Hem perdut entre un 20 i un 25% de poder adquisitiu i això ho fa que
estiguem a la cua de les comunitats que cobren menys. Estàvem per sota d'Astúries i Aragó, però ara ja estem per sota de... És a dir, Astúries ens ha avançat perquè han arribat a unes negociacions. Ara diguéssim que som els penúltims.
De fet, el tema de les retribucions és un pèl complicat d'explicar perquè cada comunitat autònoma té diferents complements. Però si es té en compte el cost de la vida, tenim que Catalunya té un cost de vida molt alt en comparació a les altres comunitats autònomes i això fa que nosaltres estiguem a la cua tant d'Espanya com d'Europa. A Europa també estem molt en ball.
En aquest sentit, no sé si heu pogut tenir feedback previ de pares, mares, què en pensen. Al final, per ells també, vull dir, això és una molèstia, no ens enganyem.
Sí, sí, exacte. Pensem que les famílies han d'estar al nostre costat, vull dir, de fet, això va de l'educació dels seus fills, i nosaltres com a docents també som pares, la majoria, i també volem el millor pels nostres fills. Aleshores, penso que quan tu delegues l'educació dels teus fills amb uns professionals de l'educació, vols que aquests professionals estiguin ben cuidats, i això és el que ha de fer el departament, cuidar-nos bé.
Parleu d'un cicle de mobilitzacions. No sé si això no deixa de ser el tret de sortir d'alguna cosa més. Sí. De fet, l'11 de febrer és sols la primera jornada de vaga. En el comunicat unitari que vam anunciar, ja dèiem que hi hauria una setmana sencera de vaga, del 16 al 20 de març, i un cicle indefinit de mobilitzacions que es mantindran mentre no s'assoleixin els avenços reals.
I ho dèiem amb claredat, és a dir, si no hi ha acord, aquest curs no s'acabarà amb normalitat. I estem preparats per portar el conflicte fins al final del tercer trimestre, si cal. Ja venim de dues mobilitzacions que van ser manifestacions i llavors sí que a partir de demà engeguem aquest cicle de vagues.
que realment hi ha efervescència, és a dir, aquí a Girona el col·lectiu docent s'està mobilitzant, s'han creat assemblees en els centres, els docents tenen ganes de sortir al carrer, fins i tot centres educatius que tenen dificultats per cobrir serveis mínims perquè tenen ganes de sortir al carrer.
Creieu realment que el departament farà marxa enrere en algun moment o que intentarà almenys posar-s'hi bé després d'aquesta vaga? Si al departament li interessa l'educació de Catalunya, hauria de fer-ho. Tenim una conselleria que entenem que li interessa i treballa pel benestar docent i pel benestar dels alumnes d'aquest país. Aleshores, si tenim una conselleria que creu en l'educació d'aquest país, mourà fitxa.
T'anava a dir, és que jo ara estava pensant, i t'ho prometo que ahir ho pensava també mentre tornava a casa, dic, ens pugen el preu del supermercat, dic, l'habitatge està inaccessible, dic, ara amb Renfa tenim tots els problemes del transport, i és que a més a més ara s'hi sumen els docents dient que l'educació no funciona, però és que a més a més els sanitaris també per alguna cosa ells també s'estan manifestant. No tens o no teniu la sensació també, no sé si ja a títol personal o des del món educatiu, vull dir que...
És que no s'aguanta res per enlloc. És que anem amb pinces a per tot. No s'aguanta res per enlloc, però també en l'àmbit educatiu hi ha hagut una mena de menysteniment, que això s'arrossega des de fa temps, que hem perdut reconeixement social. I això penso que al llarg dels anys les conselleries que han passat pel Departament d'Educació, per la Generalitat, diguéssim, no han ajudat massa a que els docents...
i el personal d'atenció educativa tinguem aquest reconeixement social. A més a més d'aquesta precarització que anem arrossegant en altres àmbits i serveis, penso que el departament ha fet per maneres de confrontar-nos entre nosaltres també. És a dir, hi ha hagut aquesta confrontació entre docents, entre equips directius, entre les famílies fins i tot...
I això ha anat creant un pòsit, diguéssim, de menys teniment cap a la nostra professió. Si tu lligues el menys teniment de la nostra professió amb la precarietat laboral, doncs aquí tens una bomba de rellotgeria.
Si us hi fixeu, tothom s'hi veu en cor de parlar d'educació. És a dir, tothom es veu en cor i surten experts per tot arreu parlant d'educació. Aleshores, sí que a vegades aquest menys teniment l'hem patit, l'estem patint i creiem que això ha de fer una volta, és a dir, hem de girar el mitjà en aquest sentit i hem de fer, començant per les famílies, com abans dèiem, que ens recolzin, que estiguin al nostre costat i que vegin que això és pels seus fills.
És que al final el problema de fons, des de fora, un que també opina sense... La meva opinió tampoc és d'allò, però jo crec que al final no han sabut abordar ni el relleu generacional ni el creixement demogràfic. És tan senzill com no pots anar amb una estratègia de fa 20 anys ara. Més que res perquè hi ha més gent en aquest país, hi ha un relleu generacional, llavors si les places no les cobreixes com toca i les ràtios no són les que toquen, evidentment la gent va més que res.
Aquí tenim un departament que ha anat fent provatures al llarg dels anys i el que no pots fer amb educació ni amb cap altre àmbit, evidentment, és fer provatures. Aquí cal consciència clara del que tenim a les aules, del que està passant realment a les aules, del que necessitem els docents i treballar realment per això, és a dir, treballar pel que necessitem els docents, que ens estimem la nostra feina i és que el que volem, demà quan sortim,
Venim a reivindicar això, venim a reivindicar que volem fer la nostra feina ben feta perquè ens agrada fer la nostra feina. Ens encanta fer la nostra feina, però la volem fer ben feta. Més faltaria. Clàudia Polls, portaveu de l'Austec, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé. Moltes gràcies a vosaltres. Bon dia.