Molt bon dia, són les 9 del matí i això és el primer cafè de Girona FM. Avui és divendres 14 de novembre de 2025 i ens hem aixecat ara mateix amb 16 graus de temperatura, per tant ambient més que agradable a la ciutat de Girona. Això sí, molt ennubulat. Així s'ha despertat aquest divendres i seguirà així durant tota la jornada. El vent pot fer una mica d'acte de presència però de forma suau i tot això...
I li haurem de sumar a arribar a uns 21 graus de màxima. Per tant, ambient tranquil. La previsió de pluja sembla que ha desaparegut. Veurem què passa. En tot cas, després en Luis Mi que ens ho expliqui molt millor. Nosaltres ens posem en marxa amb aquest primer cafè, com sempre aquí a Girona FM, per conèixer tota l'actualitat i posar-hi, com sempre a l'inici, una mica d'humor i una bona dosi d'energia que ja toca, tot i que avui...
És més fàcil, Arnau Vila, perquè és divendres. Sí, home, els divendres sempre fan baixada a cap de setmana i, per tant, si la cosa es fa una mica feixuga, doncs sempre és allò de dir, per sort, és divendres. Correcte. Com es planteja el teu cap de setmana, Arnau Vila? Tens l'agenda plena, tens molts de plans o, de moment, vas sobre la marxa? Cap de setmana variable, sobre la marxa. Variable, eh?, ja com el temps. I improvisant.
Bueno, molt bé, molt bé. A vegades d'aquí surten els millors caps de setmana. És com quan sorties de festa, que quan ho tenies tot planejat, aquelles nits de cap d'any, que serà espectacular, era... Quan tu ho planegis i ho planifiques tot el mil·límetre, és un desastre. Si no surt res bé, ni ho disfrutes, ni res. Quan allò dius... Anem a sortir... De tranquis? Sí, de tranquis...
És quan acaben les millors nits. El tranquis aquest acaba a les 6 del matí. Quants de tranquis hauran acabat amb millors nits i també amb altres que s'han enrabassat d'allò més, eh? O sigui, imagina't. Sí, sí, no, no, hi ha moltes nits d'aquelles, és a dir, no, a 8 de tranquis i després el tot de tranquis és menjar-te el croissant a les 6 del matí. O el kebab. Bueno, ostres, el kebab ja és d'orillo. Aquella hora és de professional. És de valents, sí, és de valents, és de valents.
Serit Esvall, parlant de valents, molt bon dia. Bon dia i bona hora. El teu cap de setmana és planejat, t'ho pregunto per compromís, perquè sé amb total seguretat pràcticament, que és completament improvisat. Completament, sí, aviam, tinc quatre coses a l'horitzó.
però m'ha encantat la reflexió aquesta que heu fet a part, a mi m'agradava molt sempre dir una cosa i és, quan deia no, avui sortim de tranquis, tal, i et deien però no sortíeu de tranquis avui i deia, ja, però és que s'ha complicat la cosa correcte
I al final és això, com es diu... S'ha complicat per ella mateixa, no perquè els integrants del grup... No, no, jo em deixo portar en aquest sentit, però és allò que embolica que fa fort, saps? Vull dir que l'expressió que millor definiria seria d'aquestes nits que agafes, surts a tranquis i de cop i volta embolica... És embolica que fa fort, no? Sí, sí, sí. Doncs embolica que fa fort, tu.
Doncs res, veurem si és de tranquis o no al final del cap de setmana. En parlarem dilluns al primer cafè per repassar com ha anat tot plegat. Arribarà l'Arnau amb un croissant. Ostres, Arnau, no és que una nit s'hagi complicat, és que s'ha complicat tot el cap de setmana. Ambolica que fa fort. El trobarem aquí amb la tenda de campanya plantada davant de Girona FM.
En tot cas, repassem... Això que per clavar els claus seria complicat, eh? Sí, seria una mica... Bueno, hi ha un solar aquí buit davant. Ah, sí, sí, sí. Ja el trobarem. Cuidado. I no et veurien... Hi ha tanques, ara? Sí, ho tanque, hi ha tanques. Doncs mira, no et veurien. A partir d'aquí, tenim avui Sant Oral, com no podia ser d'una altra manera. Sant Oral complicat, les coses com siguin. No sé si coneixereu algun Serapi, però avui és Sant Serapi. També Sant Josep Pignateli i Santa Benaranda.
Així que tenim aquests tres sants, diem-ne que sí, embolicats, que fa fort també, per dir-ho d'alguna manera. I avui, 14 de novembre, és Dia Mundial de la Diabetes. Diabetes? Diabetes, m'he dit, perdó. Bueno, no sé, hi ha gent que diu diabetes, eh? I bueno, sí, bueno, diabetis, jo crec que diabetis. És diabetis, potser no? Diabetis, avui totes aquestes persones que pateixen aquesta malaltia...
Doncs res, tot i que s'ha evolucionat molt en aquest sentit i és una gran notícia que puguin gaudir d'una vida més o menys normal. Per tant, la diabetes avui protagonista aquest divendres 14 de novembre.
I més enllà de la diabetis, avui també és el dia internacional contra el tràfic il·lícit de béns culturals. Mira, fa poc que hi va haver aquest robatori a l'Obre. Doncs avui, dia internacional contra aquest tràfic il·lícit de qualsevol bé cultural. I per últim, dia internacional dels venedors amb volants. Mira, per tant, avui tenim aquests tres dies internacionals pel que fa al 14 de novembre.
que res, si no tenim més coses a comentar i sense més preàmbuls, moment ja per les notícies.
Va, doncs ens hi posem. Qüestions d'aquest divendres. Comencem parlant que l'Ajuntament de Girona va atendre 17 casos de maltractament a la gent gran el 2024 i 7 en aquest 2025. Són dades de la regidoria de Ciutat que cuida en el marc del nou protocol comarcal de prevenció i abordatge del maltractament a la gent gran.
Els casos detectats l'any passat inclouen dos de maltractament físic, tres de psicològic, quatre d'abús econòmic, dos d'abandonament i sis per negligència. Un treball en xarxa entre serveis socials, salut, cossos de seguretat i entitats de voluntariat que ha permès un seguiment més proper i específic de cada situació, com ve explica la regidora de Ciutat que cuida, Gemma Martínez.
A Girona el que hem fet és que hem constituït aquest any la taula, que és la taula per treballar el protocol de la prevenció i l'abordatge dels maltractaments a les persones grans. Llavors, anem treballant molt en xarxa amb aquesta taula de comarques gironines i sobretot ara el que s'està fent és poder tipificar la detecció, és a dir...
Quins serveis intervenen, que són salut, serveis socials, cossos de seguretat, entitats que fan voluntariat i que també intervenen fent prestació de serveis. Tots aquells serveis que intervenen, evidentment, aquí a Girona i que poden intervenir en un moment donat. És un espai de treball en què s'està treballant. Doncs el circuit qui fa què? I sobretot, quines situacions, com les identifiquem per tenir una eina comuna, com les identifiquem, quines situacions de maltractament
i quin protocol per cadascuna abordem, perquè és molt diferent una situació de maltractament físic en què es requereix una protecció, sempre comptant, evidentment, i acompanyant la persona, perquè al final el que respecta sempre és el que vol fer la persona. La regidora Martínez va explicar a Girona FM que l'Ajuntament treballa conjuntament amb la Universitat de Girona i altres municipis de les comarques gironines per validar una eina de detecció i registre de possibles situacions de risc que es preveu que sigui una realitat l'any 2026.
Martínez també va remarcar que la majoria de persones grans volen continuar vivint a casa seva i per això és essencial intervenir també a l'entorn familiar per prevenir noves situacions de maltractament.
Ara mateix 9 i 8 d'aquest matí, més notícies, parlem que Girona compta amb 800 gats de carrers repartits en 70 colònies i l'Ajuntament reforçarà els espais per gossos. La regidora de Ciutat que cuida i benestar animal, Gimo Martínez, va explicar a Girona FM que la voluntat és consolidar l'estratègia de benestar animal amb la gestió de les 70 colònies falines que hi ha actualment al municipi i que agrupen més de 800 gats. La regidora Martínez també va explicar...
que la taxa de tinença d'animals, com la de 10 euros de gats, que es va començar a implementar a partir del 2024, és l'única via que permet finançar programes essencials com el control de colònies, l'esterilització i el manteniment de la gatera municipal.
Perquè tenim un problema els municipis amb finançament, que és que no hi ha cap via de finançament, cap ni una, per als programes ni d'acollida de gossos, ni per acollida de gats, que tenim els municipis. Per tant, l'única forma que tenim per poder-los finançar és a partir de la taxa de tinença d'animals, tant de gossos com de gats. I en aquest cas, vam posar la de gats amb aquest doble objectiu, una.
per poder tenir una base per poder finançar els dos grans projectes que tenim en matèria de gats i que som dels pocs municipis Girona de Catalunya que tenim tant un programa de colònies falines com un programa de gatera municipal.
La gatera municipal acull cada any uns 140 gats que es recullen de la via pública. Tot i això, només se'n poden enretornar una petita part perquè molts no porten xip, fet que en dificulta també la identificació. Com a segon eix en l'àmbit animal, l'Ajuntament està ultimant el nou pla d'espais des Bar Jucaní que garantirà que tots els barris disposin d'un espai per gossos a un màxim de 15 minuts.
El pla inclou la millora d'espais existents, la creació de 5 zones noves, la primera al Parc Central, i la incorporació d'itineraris d'ús compartit per facilitar la circulació de gossos deslligats en entorns segurs. Canviem de tema, parlem de la UDG, perquè comprarà part del convent de les Botinyanes, en aquest cas, per 2,7 milions per ampliar el campus del barri vell.
Un espai que es destinarà a serveis administratius i a zones de recerca. El rector, Quim Salvi, va qualificar l'operació de molt important pel creixement del campus, ja que la universitat està molt compactada en un espai amb poca capacitat d'expansió. Tot i això, des de la universitat encara no poden concretar quan entraran en funcionament, ja que actualment no disposen dels recursos necessaris per adequar-los. En aquest sentit, el rector va tornar a reclamar un nou model de finançament de les universitats per part del govern.
Bé, aquí estem pendents de... Sabeu declaracions que alguna vegada he fet en mitjans de comunicació, no? Que estem a l'expectativa que hi hagi un model de finançament d'universitats per part del govern de la Generalitat de Catalunya, que de moment està pendent, i aquest model ha de poder incorporar un pla d'inversions universitàries, que de fet també està pendent, i que ha de propiciar que la Universitat de Genova tingui més recursos per poder atendre les necessitats d'espais que de moment no podem atendre.
Això és una inversió que fa l'Universitat de Girona com a aposta de futur. És a dir, ara comprem l'espai per poder, un altre dia, tenir els recursos per poder-lo adequar. No tenim els recursos en aquests moments per poder-lo adequar, sí per poder-lo comprar. Senyor Seides, va i continua, sisplau.
L'alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha assegurat que ajudarà a garantir un barri vell, viu, i que hi passin coses. Pensava que l'estava fent en segi. Aquí tocava. Em sembla que l'estava sentiu, eh? Tocava a mi, correcte. Per primera vegada en tres anys... No, és que m'he publicat aquí. Pensava que l'estava fent en segi. Endavant, Lluc Salellas. Nosaltres hi teníem molt d'interès, perquè sempre hem explicat...
que nosaltres volem que el barri vell sigui un barri econòmicament i a nivell d'activitats divers. La centralitat que té la universitat, sobretot a la part alta del barri, doncs és espectacular, ens dona un joc i un dinamisme que moltes ciutats ja voldrien i per tant que es pugui ampliar aquest campus per nosaltres és una molt bona notícia també en aquesta clau d'aconseguir un barri vell actiu, viu i que hi passin coses diverses.
Ara sí, l'alcalde ha remarcat també, o va remarcar, el paper de la Fundació de la Universitat de Girona, que conjuntament amb la Universitat, la Diputació i la Cambra de Comerç, i el consistori, ha captat més de 15 milions d'euros en projectes d'innovació territorial. L'Ajuntament va anunciar que a partir del 2026 hi aportarà 30.000 euros anuals per ajudar a consolidar la seva tasca. Per la seva banda, l'actual rector Quim Salvi va explicar que confia que a partir del curs 27-28...
la universitat pugui oferir també el grau en farmàcia. Paral·lelament, les dues administracions instal·laran nous cartells amb la marca Girona Ciutat Universitària a les entrades de la ciutat per reforçar el lligam entre Girona i la universitat. En dos minuts ens haurem plantat el punt d'un quart de deu d'aquest matí i d'altres qüestions. Parlem de moviment juvenil perquè reclama més places d'escola a bressol i una millor planificació per evitar el tancament d'aules. Una de les principals alertes.
La plataforma que lidera Marc Puigstió ha detectat és la manca de places públiques d'escola Bressol. Recorden que des del 2008 no s'ha creat cap nova llar d'infants municipal, tot i que la ciutat ha crescut notablement en nombre d'habitants, i posen de manifest que aquesta manca d'oferta obliga prop de 800 famílies a recórrer centres privats, sovint per falta d'alternatives.
El govern actual, format per un tripartit independentista, Guanyem Junts i Esquerra, té entre els seus 64 projectes principals del pla de mandat, el d'obrir una nova escola a bressol, tot i que per ara no s'ha portat a terme. Seguim amb més notícies d'aquest divendres. Parlem que Girona publica un llibre sobre la història social, econòmica i ambiental de les Hortes de Santa Eugènia.
L'Ajuntament de Girona ha incorporat al seu catàleg d'edicions la publicació Les Hortes de Santa Eugènia, fitxes temàtiques d'interpretació socioambiental, elaborada a partir d'un estudi fet per la Universitat de Girona en el marc del Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació Menja Girona.
El llibre en quatre idiomes està dividit en 16 fitxes temàtiques que tracten aspectes històrics, socials, ambientals, econòmics i urbanístics de les hortes, com per exemple les grans fases de l'ocupació del sol, els aigua molls de les hortes, els cultius antics, la propietat i els masos o la sequia monar i la xarxa de recs.
I avui també parlem que l'Espai Gironès inaugura una estació amb 40 carregadors Tesla. L'estació de l'Espai Gironès té 16 supercarregadors de fins a 250 kW i 24 llocs més de càrrega lenta. Està obert de manera ininterrompuda les 24 hores del dia cada dia de l'any i dona servei a tots els vehicles elèctrics independentment de la marca, segons informen des del centre comercial.
Més qüestions i en clau comarques de Girona hem de parlar dels acusats d'intentar matar una jove ganivetades a Santa Coloma de Farnès perquè neguen la motivació racista. Els tres processats han declarat aquest dijous i han afirmat que el grup de la víctima era més nombrós i que van ser els qui van començar la baralla. Segons el seu relat, la Batussa va durar almenys 15 minuts durant els quals van rebre cops i van intentar fugir sense aconseguir-ho.
L'autor material ha admès que duia una nevalla i que la va brandar per defensar-se. Els forenses han declarat que la víctima va patir una lesió al tòrax i una evisceració a l'abdomen, ferides greus i potencialment letals. El judici enfila la recta final i continuarà avui amb el tràmit de conclusions, que és quan la fiscal i les parts fan la petició definitiva de penes i els informes abans de quedar vist per sentència.
Més de 150 persones participen en un simulacre d'accident al Cremallera de Núria, en una zona de difícil accés. Ferrocarrils de la Generalitat i Protecció Civil han organitzat aquest dijous al matí un simulacre d'accident al Cremallera de Núria a causa d'una esllevissada a l'entrada del túnel Roc d'Anduí.
A l'exercici hi han participat més de 150 persones, entre personal de ferrocarrils, cossos d'emergència i seguretat i figurants. L'incident ha afectat un tren cremallera i ha obligat a interrompre la circulació i evacuar els passatgers. L'exercici s'ha fet en un punt de la línia d'una complexitat important entre la població de Caralps i Vall de Núria. Carles Domingo és el tècnic de protecció civil a Girona.
però realment els tempos que ens interessen són els tempos des de l'últim punt de carretera oberta fins al punt de l'accident. Llavors, és el que comentàvem d'aquest punt d'accés que està instal·lat a la pista de manteniment del Cremallera i veure com coordinem les entrades i sortides dels vehicles per poder atendre aquest accident que ha tingut el Cremallera a la línia.
El simulacra ha servit per provar el pla d'autoprotecció del cremallera homologat el mes d'abril i treballar també la coordinació dels equips d'emergència s'ha activat en fase d'alerta al pla ferrocrat. Un quart de deu mal comptat aquest matí i d'altres qüestions aquest divendres parlem de l'empresa gironina Calzina Carrer perquè inaugura un centre logístic a Tanger amb capacitat
per emmagatzemar 30.000 palets. Les noves instal·lacions situades al costat del port ja estan operatives de manera parcial. Quan es completin, se sumaran una superfície de 18.000 metres quadrats. El centre logístic se situa dins el parc industrial Tanger Automotive City i donarà servei a indústries com l'automoció i el tèxtil.
La companyia assegura que és un punt neuràlgic per a les operacions al nord d'Àfrica i actualment la multinacional catalana és una de les tres principals operadores logístiques del Marroc. A la Païsa Africà, Calcina Carrey té 210 treballadors, 130 dels quals conductors. Canviem de tema, parlem de Caçà perquè recull l'opinió dels autònoms per impulsar un front comú de protestes. De propostes.
La iniciativa, coordinada des de l'àrea de promoció econòmica, parteix d'una enquesta inicial al col·lectiu per identificar les necessitats més compartides i obtenir una base de suport ampli. A partir de les aportacions recollides, l'Ajuntament ha concretat una llista de vuit actuacions que considera prioritàries per millorar la situació del sector.
Les mesures inclouen el reconeixement del paper econòmic dels autònoms, un sistema de cotització proporcional als ingressos, la simplificació de tràmits administratius, una protecció social més ajustada a la seva realitat i més facilitats per accedir a finançament.
Més qüestions d'aquest matí. Parlem d'un celler de l'Empordà perquè incorpora un sistema pioner amb intel·ligència artificial per produir oli amb més qualitat. Mentre les olives passen per la cinta transportadora, l'aparell realitza unes 100 fotografies per segon i diferencia el color, les impureses o si alguna té mosca. El gerent d'Empordàlia, Simó Casanovas, ha exposat, que és la primera campanya que utilitzen aquesta nova tecnologia.
És un equip que el que fa són moltes fotos, penso que són més de 100 fotos per segon, i el que fa és fotografiar l'oliva mentre passa sobre una cinta i detectar les olives, llançant aquestes fotografies, les olives que puguin estar melmeses i les que no, i determinar el tant per cent.
que hi ha de cadascuna. A part d'això, Tomàs també pot detectar el color de l'oliva i fer-te un percentatge des del color verd de l'oliva més verd fins al color morat negre de les olives més madures quin percentatge hi ha de cada una d'aquestes intensitats de color per fer el que se'n diu un índex de maduresa per determinar la maduració de l'oliva que està entrant.
A més, estan treballant per si en un futur pot determinar el rendiment d'oli de cada oliva. Després de tres anys amb collites per sota l'habitual a causa de la sequera, Casanovas ha ressaltat que enguany preveuen obtenir uns 120.000 quilos d'oli. I aquest divendres parlem dels alumnes de jardineria de l'Institut de la Garrotxa d'Olot perquè col·laboraran en la conservació de la Roreda del Parc Nou.
L'acord contempla que els estudiants es dedicaran a la protecció de la planta i a l'obtenció de les llavors. En aquest sentit, l'alumnat desenvoluparà un treball de producció de material vegetal en viver. Inicialment s'aportaran llavors procedents d'elements arboraris de la mateixa finca per produir material per assegurar la continuïtat dels elements del parc, especialment dels roures. Tot plegat en un espai que l'Ajuntament d'Olot posarà a disposició perquè els estudiants del cicle puguin desenvolupar l'activitat.
10 minuts i dos quarts de 10 d'aquest matí. Més qüestions, parlem de Montilla, Mas, Puigdemont i Aragonès, perquè reclamen la unió del catalanisme i més quotes de progrés i llibertat pel país. Els expresidents han defensat els pilars fonamentals dels seus mandats i han demanat més quotes de progrés i llibertat per Catalunya. Montilla va reivindicar l'Estatut i Mas el lema Catalunya primer. Puigdemont ha alertat que sense llibertat no es garantirà el progrés i Aragonès ha remarcat la importància de l'experiència de la negociació amb l'Estat de cara al futur.
Més notícies d'avui. Parlem que Paneque preveu que el procés participatiu del pla per implementar les energies renovables s'engegui a principis d'any. Segons la consellera, ha de servir perquè cada municipi, també els més petits, tinguin la possibilitat d'adaptar el seu plantejament urbanístic per ordenar les instal·lacions de renovables. Així ho ha dit en la jornada El futur de les energies renovables a Catalunya, organitzada ahir al matí per Atrevia,
També en aquest cas va afirmar que el govern busca tots els suports per a la revisió del decret de renovables amb la voluntat de construir un marc àgil, estable i clar. I en temes estatals hem de parlar que el govern espanyol salva amb l'abstenció de Junts la votació d'una esmena del Partit Popular per prorrogar la vida de les nuclears.
A més, el grup de Míriam Nogueres va votar en contra de l'esmena del PP per congelar les taxes aeroportuàries d'Ena, que també va caure. En canvi, Junts, Esquerra i PNB van donar suport a una altra esmena del PP que força Renfer recuperar el compromís de puntualitat, és a dir, que remborsin els bitllets d'Ave. També els d'Ave, Alvia, Euromet i Intercity, en un 50% en cas d'enderrediment de 15 minuts i del 100% si és de 30 minuts.
I avui també us expliquem que el Banc d'Espanya estudia crear una marc per limitar, en aquest cas, el crèdit, però descarta una bombolla immobiliària. El regulador assegura que cal seguir monitorant els riscos, però destaca que les vulnerabilitats del mercat immobiliari se situen en nivells significativament inferiors als anys previstos a la crisi, en aquest cas, immobiliària. D'altra banda, el regulador també avisa del risc de correcció brusca dels mercats financers internacionals.
I precisament en temes internacionals hem de parlar de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea perquè avala l'amnistia però posa objeccions d'aquest procediment. Sí, Dennis Pillman, advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ha defensat que l'amnistia per les despeses del procés
I el cas dels TDRs respecte al dret de la Unió Europea ha proposat objeccions de procediment perquè considera que algunes disposicions de la llei vulneren el dret a la tutela judicial efectiva. En resposta a les preguntes prejudicials del Tribunal de Comptes, Spielman diu perdonar.
La responsabilitat comptable per l'1 d'octubre no afecta els interessos financers de la Unió Europea. Per contra, veu insuficients els terminis que la llei imposa al tribunal per resoldre sobre l'aplicació de l'amnistia i critica que s'impedeixi la compareixença d'algunes parts. Pel que fa als CDR, veu compatible la llei amb les normes antiterroristes de la Unió Europea. Molt bé, doncs després d'aquestes qüestions, moment pel temps.
Connectem amb en Luismi Pérez a veure què ens explica pel que fa a la situació meteorològica, a veure si ha de ploure, si ha de fer vent. Com ho tenim això, Luismi? Molt bon dia. Bon dia amb molts núvols, però ben poca pluja, la que tindrem a les comarques de Girona. De fet, aquest matí, alguna de tímida i acompanyada de fang també, en el cas de la Cerdanya i del Ripollès. A la resta de la demarcació, cel força carregat, en algun moment alguna gota, de fang, sempre...
I poca cosa més, també la temperatura déu-n'hi-do si arriba a ser tan parada a hores d'ara, ni tan sols el Pirineu, tenim valors que puguin ser catalogats de freds a hores d'ara. A Randamar estem entre els 15 i els 18 graus ja a aquesta hora. També aquesta tarda, cap allà a la mitja tarda, tindrem algun xàfec una mica més intens.
A la selva, al Gironès, cap a la Garrotxa, però seran ruixats efímers, amb una mica de vent a la serralada transversal i sobretot als cims del Pirineu. Demà, un temps dominat pel vent de Garbí, per tant molt suau, i el diumenge encara a l'Empordà, temperatura que no variarà, però també s'ha de dir que diumenge de tarda tindrem alguna pluja, sobretot a l'extrem nord de la demarcació. Us seguirem a la xarxa.
Molt bé, doncs moltes gràcies, Luis i a mi, per aquesta informació. Ja ens la trobem en aquest cas el dilluns. Que passis un molt bon cap de setmana. Ara mateix, aquesta hora, com sempre, arriben els esports. I parlem de la Lliga perquè ha fet oficials els horaris corresponents.
a la setzena jornada d'aquesta mateixa competició, en què Girona visitarà el camp de la Real Societat. Sí, això ho vam explicar ahir, amb aquests horaris que va confirmar la Lliga, també el de Copa contra l'Orense el 3 de desembre, i més enllà d'això, doncs, poques novetats. Ahir ho vam comentar que es va presentar també el Catalunya Stars, que podreu viure el 22 de novembre aquí a Girona,
i un cap de setmana amb poca activitat esportiva, però la poca que hi ha és molt important, sobretot pel que fa al partit del bàsquet Girona, que jugarà contra el Granada demà a Fontejau a partir de les 6 de la tarda en un duel importantíssim. La victòria contra el Barça va estar molt bé i va sumar per la causa, va ser molt important, però aquest encara ho és més, segurament perquè el Granada ara mateix és el cuer de la classificació,
és l'últim equip classificat amb només una victòria i el bàsquet Girona en recordem que en té dues per tant en cas de guanyar i més tenint en compte que juguen a Fontejau i el factor pista s'hauria de fer valer el bàsquet Girona que hauria d'intentar aconseguir una victòria que seria clau per arribar si més no al balanç de 3-4 i tenir una mica més de marge respecte a la zona de descens per tant veurem què són capaços de fer els de Moncho Fernández
i esperem que tinguin tots els jugadors disponibles. Per tant, avui, aquest cap de setmana, millor dit, només aquest partit marcat a l'agenda, perquè recordem que pel que fa al futbol hi ha aturada de seleccions. I l'Uni també. I l'Uni també té aturada de seleccions, aturada FIBA. Per tant, res, el bàsquet Girona, protagonista, però com dèiem, partit molt important demà a les 6 de la taula.
Molt bé, doncs estarem pendents, a veure què fan els de Moncho, a veure si tenen una victòria flagrant com vam tenir, per exemple, amb el Barça l'últim cop. A partir d'aquí, mira, també en bàsquet, però ahir es va comunicar que Xavi Pasqual torna a ser l'entrenador del Barça de bàsquet, que recordem, després de la derrota contra el Girona, va veure com Penyarroia era destituït.
I també, en aquest cas, en clau totalment extraesportiva, però lligada als esports. Ja és el que penso que diràs, l'ou, el tema d'ous. Sí, llançament d'ous. Els ous! És espectacular, eh? Llançament d'ous. Jo vull destacar el giro que va fer.
Espectacular, eh? Hi ha muntatges, ja. Home, i tant, hi ha muntatges. He vist un muntatge d'una espaldinya que va fer Cristiano Ronaldo, que va tocar així amb l'esquena, que fan el canvi d'imatge. És espectacular. A tot això, Rubiales, que va fer la presentació d'un llibre, si no m'equivoco. Sí, sí, del seu. Sí, del seu llibre, i que va ser rebut.
per una persona que anava amb una màscara, per dir-ho d'alguna manera, i li va tirar ous. Però resulta que és el seu tiet. La història encara és més enrebaçada, perquè es veu que és familiar seu, i van allà a tirar-li ous, a dir-li que era un poca vergonya, i Rubial és el tanto perquè esquiva ràpid els ous, un impacta, però l'altre l'esquiva, i s'hi resta.
retorna ràpid, eh? No, no, va ràpid corrent cap allà que dius, ostres, i després és curiós perquè ell en declaracions, crec que és periodista digital, diu que es pensava que anava armat aquesta persona i dius, home, si et penses que va armat i vas cap a ell...
Ets molt valent o et vols fer el valent, que és una altra cosa. L'anècdota, sí, sí. En fi. Molt bé, després d'aquesta qüestió, com sempre, arriba la cultura.
Bé, comencem parlant de Morgan, de Harlem Gospel Travelers i seva, perquè actuaran a la 25a edició del Black Music Festival. Les actuacions formen part d'un avançament de la programació en destaca el concert de Morgan, la banda que presentarà el seu particular Hotel Sonor, que ha creat en el seu quart treball d'estudi. També faran parada a Girona de Harlem Gospel Travelers, una formació amb inspiració de Beyoncé i Elton John,
O, en aquest cas, també les entrades pels concerts anunciats ja estan a la venda. La Black Music Festival farà la 25a edició entre el 6 de febrer i el 22 de març. Dos quarts de deu, parlem del clown Johnny, Marcel Tomàs, perquè connecta amb passat en romà i absurditats del present de la comèdia esbojarrada un tal César.
L'obra arrenca amb la descoberta d'unes ruïnes que poden fer perillar la construcció d'un resort i planteja un viatge de l'Iran que se serveix de l'humor per reflexionar sobre les similituds entre les dues èpoques. Escoltem Marcel Tomàs sobre les absurditats del present.
Bueno, és claríssim, hi ha una mena de mirall amb els temps actuals, amb falsos dictadors encoberts amb una mena de democràcia, i Juli César era això, el gran capital, ell volia ser rei, volia ser aquesta grandesa, i aquest gran imperi que va conquerir tres continents, Europa, Àsia i Àfrica,
I ens semblava que tenia una certa similitud amb els temps actuals, també, no? La manipulació o la política. Tot això és com un mirall, no? Fa dos mil anys ja passava amb els temps actuals. De fet, la història és important per això, no? Intentem buscar solucions en el passat per resoldre problemes del nostre present. Però això és fals, perquè la humanitat constantment s'equivoca, no? Sempre ens estem equivocant.
Amb un estil 100% cascà i teatre, un tal César que combina en aquest cas humor, crítica, irreverència i ritme i fa desfilar per damunt l'escenari personatges com Cleopatra, Marc Antoni i fins i tot estèrics. S'estrena aquest divendres, avui a salt, en el marc de temporada alta.
i els amics de les arts tancaran el Festival ITECA 2026 a la platja del Port Bo, en aquest cas de Calella de Palafrugell. Ho faran el 5 de juliol d'aquest any que ve, precisament a la platja de Port Bo, a Calella de Palafrugell, a l'escenari de la popular cantada de maneres en la que serà l'única actuació de la banda durant l'estiu amb entrades disponibles. El concert servirà
per celebrar els 20 anys de trajectòria de la banda. Els Amics de les Arts s'assumen així als primers artistes confirmats per l'organització d'Amper Albo i El Convoy, Remei de Calafresca, Carlos Ares i també Barri Bí, que actuaran a la platja de l'Estatit entre el 19 i el 23 de juny en el marc de l'Íteca Sant Joan 2026. Les entrades per a totes les propostes estan disponibles al web del festival. I jazz oficial, Ocas Graces farà un segon concert a l'Estadi Olímpic de Barcelona el 9 d'octubre.
No es podia saber, l'anunci arriba després que les entrades per a la primer dels concerts d'acomiat exaurissin en 20 minuts, en el que ha suposat un rècord inèdit fins ara per a un grup en català. Els tiquets per a la segona actuació, el dia abans al mateix recinte, es podran adquirir a partir d'avui divendres a les 12.
Què faràs? Estaràs allà... Sabeu qui hi ha aquells? Què va? No, saps que hi ha aquella mena d'ocells de fusta que van molt bé que van clicant? O els gats, aquells gats japonesos amb la mà. Allò que va fer en Homer Simpson. Exacte. Que treballava des de casa. Exacte. Doncs allò ja ho veig amb el mòbil de clic, clic, clic, clic, clic. És el fom. És el fom. Sí, sí, sí. Serà que no els heu vist ja al que esgrasses mil vegades? Una vegada sí. Ja està.
Molt rebé, doncs, més qüestions. Parlem del periodista Josep Cuní perquè és premi d'honor a la 38a edició dels Premis de Comunicació Local. El jurat li ha reconegut una trajectòria marcada pel rigor, la innovació i el compromís amb la comunicació de qualitat i la contribució a dignificar el periodisme i a fomentar generacions de professionals. Cuní ha rebut el guardó a la gala celebrada
el Paranimf de la Diputació de Barcelona, durant la qual també s'ha reconegut BTV amb el premi Miramar de Televisions Locals i amb el premi El millor contingut multimèdia per l'espai Va Passar aquí, l'Espluga FM Ràdio amb el premi Rosalia Rovira de Ràdio Local o el setmanari La Fura del Penedès pel compromís amb el periodisme de proximitat. Saïd, no hem rebut res...
Almenys jo no. Jo crec que es deu haver perdut. Segurament. Jo crec que s'ha quedat entre papers. S'ha esfumat. Sí, s'ha esfumat d'alguna manera, però no ho sé, no m'ho explico. Jo m'espero a... Al Rola. Sí, no ho sé, ja. Al Nobel. Sí, al Nobel de la Pau. No, el de les lletres catalanes. Sí, la medalla d'or de la Generalitat. O, escolta, una creu de Sant Jordi. Una creu de Sant Jordi. Escolta, si en Guillem t'arribes a T...
Té creu de Sant Jordi, el tio. T'estàs comparant amb Guillem Terribes? Ja l'hi diré. Sí, home, i tant. Segur ens està escoltant una passada des d'aquí, mestre Guillem. Parlant de Guillem Terribes, avui tenim García i Terribes associats, a partir de les 3, que parlarem del temporal d'alta. I avui tenim en Josep Maria Pau, eh? No us ho perdeu. L'actor. Pau. Ah, l'actor. No, l'altre. El de futbol no. Tenim l'actor que...
el futbol és Joan Maria Pau. Joan Maria Pau, sí. És Joan Maria, no? Sí. Doncs avui tenim l'actor, eh? No us ho perdeu a partir de les 3. El Garcet arribes.
Precisament parlant, segurament, de moltes propostes, activitats que tenim per aquest divendres, teatre, cultura, cinema, vaja, deu estar farcit, això, no? Em fa molta por. Aviam, arrenquem. Sistemes de regulació i plataformes de comunicació IOT, aquesta xerrada al campus de Montilivi a partir de les 4 de la tarda, tenim un espectacle, Poppy the Clown, també, seguim amb...
Clauna Girona, a partir de les 5 de la tarda, l'Espai Cívic del Mercadal, diferents cursos, tallers a tenir en compte, també una trobada, el retorn a l'estació Espai Jove, a partir de les 6 de la tarda, Conferència Àfrica Passat, Present i Futur, a partir de les 6 a la Biblioteca Carles Rahola, també visita comentada a l'exposició de dibuixos de mestres antics, això a la Casa Masó, a la mateixa hora, també...
A les 6, final de gira de No som tan diferents, al centre cívic de Sant Narcís. Seguim també amb una xerrada a l'espai Casa Sabater, escoltar el cos i acompanyar les emocions. Més propostes, una pinzellada del cacau i la xocolata al centre cívic de Santa Eugènia. A partir de les 6, no m'ho preguntis, Arnau Vila, no sé si hi haurà xocolatada o no. Jo sé que hi ha una conferència, una xerrada. A partir d'aquí... Alguna coseta, segurament, aquí hi haurà. Alguna coseta, sí, no? Alguna llumtellet o així. Experiència immersiva. Sí, però de fet...
al meu cupo de xocolata i la vaig fer-hi
a partir de dos quarts de vuit del vespre. Espectacle gegant al Teatre Municipal a partir de les vuit. Nosaltres, mortals, també a la Sala La Planeta a partir de les vuit del vespre. Ho parlarem després als Quatre Rius de Girona FM. Concert de Lluís Espigolet i Helena Resurrier-Sau.
a partir de les vuit a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona. Concert solidari, també el vam comentar dilluns, Dia Mundial del Càncer de Pulmó, a partir de les vuit a la Catedral de Girona. Més concerts, també Bràtia en l'Uborim Gapar, concert al Sunset Jazz Club, a partir de les deu del vespre, per tancar l'agenda d'avui divendres.
Ens anem acostant al punt de 3 quarts de 10 d'aquest matí, però abans, moment, per fer un repàs de com tenim les efemèries del que passava un dia com avui de ja fa uns anys. El 1911 s'inaugura el trajecte total de la línia del ferrocarril, Olot Girona. El 81, l'alcalde de Girona, Joaquim Nadal, és elegit president de la Federació de Municipis de Catalunya.
Un dia com avui de l'any 1990 s'inauguren les primeres jornades d'imatges de cerca dedicades a Antoni Barés. El mateix any s'inaugura el Centre Cultural L'Estació, el qual, després d'una nova remodelació de l'edifici, es tornaria a obrir el 10 de març de l'any 2006 amb el nom de l'estació Espai Jove.
Més efemèri des del dia d'avui, concretament el 99, els estudiants i pares del Conservatori de Música Isaac Albèniz es manifesten per demanar el tancament del centre i el seu trasllat a un altre edifici. Un 14 de novembre de l'any 2004 es produeix un incendi a la ciutat de Girona que afecta els barris de Pedreres, Montelibi i la Creueta i obliga a desallotjar unes 250 persones.
I finalment, el dia com avui de l'any 2005, obre l'oficina municipal d'habitatge del carrer del Pau Rodó. Tot això passava un dia com avui.
Molt bé, doncs, després de totes aquestes qüestions, farem una petita pausa, i després, com seguim? Què tenim aquest divendres? Doncs mira, seguirem amb el talladet d'aquí uns moments, amb l'IDIGI, en veu de la doctora Olga Tura, que passarà d'aquí uns instants, tot això fins al punt de les 10 del matí, amb la tertúlia d'actualitat aquí a Girona FM, tot això fins al punt de les 11, on tindrem els titulars de la jornada, amb Pau Villafanyer, 11 i 5, els 4 rius, el 92.7 de la FM.
Molt bé, doncs aquesta és la programació. Fem una petita pausa i ara tornem. Fins ara.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí.
Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de 4 de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de 4 de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
La cultura cura, un programa per a cors inquiets. Pilar Fornès conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM.
La teva ràdio, La Gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, La Gironina.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes, Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
I camí ja del punt de 3 quarts de 10 del matí, quan nosaltres seguim en directe al primer cafè de Girona FM d'avui divendres, dia 14 de novembre. Moment d'obrir la finestra de l'IDIPG. Moment també de fer-ho en veu de la doctora Olga Tura. Ella és investigadora i cap del grup de recerca translacional de malalties cardiovasculars i respiratòries, precisament de l'IDIPG. Espero no haver-me equivocat amb cap nom. Bon dia i bona hora, Olga.
Bon dia, no, no, perfecte. Sí, sensacional. Si no ens hem equivocat, això vol dir que probablement, si algú no ha entès encara el que vol dir translacional, seria ideal poder-ho definir. Exactament què vol dir, Olga? Bueno, translacional vol dir que tot el que fem a la laboratori, diguéssim, investigar ciència i tal, la poguéssim traslladar el dia de demà a lo que seria la ciutadania, als pacients, a la societat.
perquè no fem les coses, perquè sí, volem que aquests descobriments, petites coses que podem anar portant, es traslladin un dia. Normalment és una mica llarg plaç, ens agradaria que fos abans, però això, que es pugui traslladar als pacients, curar millor, tractar, diagnosticar abans, tot això. És a dir, dins de la investigació, que ja sé que sempre tota té una component o una deriva pràctica per entendre'ns, vosaltres podríeu ser els més pragmàtics per entendre'ns de l'IDIGI?
Sí, de fet, la paraula translacional... Hi ha gent que fa recerca bàsica, que es diu, que no té aquest finalitat... Causes, motius... Això, que també és molt important, perquè al final has de poder investigar tot, des de la base, base fins... Però nosaltres sí, dintre de l'IDG intentem tenir aquesta visió sempre al pacient o a la malaltia.
Clar, és allò de dir, no?, vull dir, perfecte, es pot arribar a la Lluna, sí, molt bé, però a mi no m'expliquis que es pot arribar a la Lluna, m'explica com fem el coet i a partir d'aquí, vull dir, què costa i ens anem cap allà, no? Sí, sí, exacte. Què investigueu exactament en el vostre grup?
El nostre grup, bàsicament, tenim tres línies de recerca. La primera que vam engegar va ser una que és d'hipertensió pulmonar, que sembla la paraula és una mica... Bueno, és una malaltia rara, a vegades no és molt coneguda, però la hipertensió molta gent la té, no? Però pulmonar vol dir que tens més pressió en les artèries o dintre del pulmó. Val. No tan sistèmica, però en el pulmó. Després vam també començar una línia d'amnea del son,
I també, arran de la pandèmia, també estudiem els efectes cardiovasculars que té el Covid persistent, també ara mateix. Aquestes són les tres principals. Si et sembla, anem desgranant part per part. L'amnea del son, és que em sembla que d'això existeix tantíssima filosofia a l'imaginari col·lectiu de la gent, molta por, i fins i tot, és que jo em toca de prop perquè tinc un íntim amic meu que en té, també, i quan me'n va parlar el primer dia vaig al·lucinar les coses com són. Sí.
Sí, és una enfermedad molt prevalent, de fet, a més molt infradiagnosticada, es creu que potser un de cada quatre persones la té, que hi ha molts graus, tampoc vol dir aquí que calgui tractar-los a tothom, depèn de la severitat.
L'amnia del son és quan a la nit deixes de respirar o l'oxigen no t'arriba a la sang durant uns segons. Es diu 10 segons o més. Llavors, clar, si això passa cada nit, d'una manera crònica i tal, nosaltres necessitem oxigen a tot arreu i si no el rebem d'una manera constant, doncs pot anar danyant aquestes nostres artèries i venes del nostre cos.
I que no descanses bé... A part, a part, la gent es desperta que no ha descansat, que es dorm durant el dia, hi ha molts problemes associats, ocupacionals també, cardiovasculars, neurològics, cada cop més s'associa l'Amnelson. Si no m'equivoco, el projecte que teniu també, o compten part de finançament per part de la Marató de Trescat?
Sí, vam estar molt contents. Fa un parell d'anys, a la convocatòria de la Maratòria T3 de malalties cardiovasculars, ens van donar aquests diners per estudiar això, els efectes de l'amnia del son i la seva relació amb problemes cardiovasculars, que pot ser lictus, pot ser un infart, pot ser una trombosi.
Per tant, en aquest sentit, relacions que puguin tenir amb malalties cardiovasculars, vull dir, no sé si heu pogut detectar que realment són origen del que pot derivar després en quelcom més greu.
Clar, això és el que ens agradaria determinar. Clar, jo agafo i t'ho pregunto. No, no, ostres, és el que ens agradaria. La idea és diagnosticar el més aviat possible per poder determinar que aquesta mena del son, que aquest hipòxia intermitent que es diu,
comença a envellir, nosaltres diem que aquestes cèl·lules s'envelleixen prematurament i clar, si s'envelleixen prematurament ja no fan les funcions que han de fer i si no les fan bé, doncs és quan es pot desenvolupar un problema cardiovascular com la trombosis o un ictus, etc. Aquesta és la premissa, per entendre'ns. Sí, això és la hipòtesi. La hipòtesi que se li diu. Metodologia, clar, com ho fem això?
Sí, nosaltres, el nostre laboratori, sobretot, el que ens caracteritza és que som capaços d'aïllar cèl·lules i fer-les a créixer. Som com uns grangers, que diem. Agafem cèl·lules de la sang, normalment, també de vegades de teixits, i, bueno, mitjançant alguns procediments així una mica, bueno, que ara no explicarem, no?, del laboratori, les fem créixer. I les expandim amb més número, les congelem, les descongelem, les guardem i fem, bueno, això, com una granja.
i gràcies a això podem mirar-los en detall podem mirar si són igual que unes sanes o quines de les funcions han deixat de fer i si endevinem o comencem a descobrir què és el que deixen de fer podem buscar un fàrmac, per exemple perquè ho torni a fer bé no sé si m'he explicat així una mica complicat al final és veure per on falla i intentar solucionar-ho
Però si no anem a l'arrel del problema, que a vegades passa, a vegades tractem, per exemple, un vasodilatador, que ajuda a dilatar, però no vas a l'arrel del problema. Llavors, clar, sí que et despertes millor, estàs més bé, o portar aquesta màscara al CEPAP, que és el que es porten els pacients de mena del son, però no vas a curar realment.
Llavors nosaltres intentem buscar el mecanisme, buscar l'arrel del problema. Clar, i tot això, la pregunta és, quantes vegades s'ha de repetir el mateix procediment per poder tenir unes conclusions congruents, valgui la redundància? Molt, molt. Això sembla fàcil de dir, però, clar, primer, no tots els pacients s'obtenen cèl·lules. Clar.
Has de repetir. Bueno, primer has de tenir els pacients i els voluntaris sants, això també és un altre. Llavors has d'intentar cultivar aquestes cèl·lules, que les cèl·lules creixin, que no es contaminin, i després fer els experiments. Els experiments necessites com a mínim fer-los set vegades bé que et surtin, com a mínim, com a més vegades millor, perquè estadísticament sempre estem molt determinats per si és estadísticament significant o no.
No, temes d'esperança mostral i tot, però ja veus que aquí la toquem, eh? Molt bé, molt bé, eh? Veig que sí. Les enes, no? I, bueno, sí, sí. Home, i tant. I el bodangaus i aquestes coses. Molt bé, sí. En fi, respecte, més enllà de l'apnea del son, per exemple, vull dir, altres línies que estigueu estudiant ara mateix, per exemple, m'has comentat el tema de la Covid-19 persistent.
Sí, nosaltres quan va haver-hi la pandèmia vam començar a veure que hi havia molta gent que patia Covid, que estava hospitalitzada, sobretot, però també els que no, que patien episodis de trombosis.
I llavors vam dir, jo crec que hauríem de també aïllar aquestes cèl·lules d'aquests pacients. I vam fer això, vam parlar amb l'Hospital Truet, el Servei de Neumologia, i vam poder, i bastants pacients que havien estat hospitalitzats van participar en l'estudi, i el que hem fet és això, aïllar cèl·lules d'aquests pacients, i els hem anat seguint durant el temps. Hem fet 3 mesos després de la infecció, 6, 12, i ara hem acabat 4 anys després de la infecció.
I, bueno, hi ha bastanta proporció que encara tenen el que diem Covid persistent, que això és un tema important, una mica... encara no se sap ben bé com afrontar-lo, no? I, bueno, en general el que estem és intentar això, buscar per què aquesta gent no s'acaba de trobar bé i si té alguna cosa a veure amb les cèl·lules aquestes endotelials o els problemes cardiovasculars que diem que podrien estar en risc de tenir.
També, malauradament, ara ja, com que tothom vol oblidar el que era la pandèmia, sembla també que els malalts que tinguin Covid persistent, vull dir que se'ls ha deixat una mica de banda, en aquest sentit. Sí, sí, és totalment cert. També és normal que intentem oblidar una cosa que va ser una mica terrible. És veritat que als principis hi havia molta participació, molts voluntaris, i ara costa més, perquè és això. La gent intenta oblidar una mica... Però, bueno, els que són afectats no ho obliden, malauradament, eh?
S'ha notat aquest descens de la iniciativa per part de la societat a fotre un cop de mà en aquest sentit com a voluntari? En aquell moment després de la pandèmia la gent va estar molt bolcada i també a dintre del nostre departament de pneumologia que a vegades no se sent tant a parlar però en el cas del Covid va centrar bastant l'atenció i
La memòria és fràgil. Sí, i la gent està ocupada, té feina i altres coses. I nosaltres és això que dèiem abans, que tot ho fem, els resultats són a llarg plaç, i a vegades no es veuen de seguida. Però també, és a dir, el paper de la persona voluntària que ve a ajudar-vos en aquest sentit no és accessori, al contrari, és essencial.
Bé, és que, clar, sempre necessitem un control. Exacte. Un sa. Si no, no podem dir si està malalt o no, o si no fa la funció que toca. Llavors, sí que hi ha línies que pots comprar, cèl·lules que pots comprar controls, hi ha empreses que te les convenen, però no... Tots que barates no són? Bé, tampoc, això és res, a la recerca és res. Per això t'anava a dir, vull dir...
Però ben bé no les has fet tu, aquestes controls, i no les has fet igual com ho fas amb la dels pacients. Llavors, el millor control és una persona sana i una persona pacient i fer el mateix, en paral·lel. Què ha de fer una persona per venir a ajudar-vos en aquest sentit?
Bueno, res, doncs pot escriure'ns o entrar a la pàgina web de l'IDIG o al meu correu electrònic, que és otura.idipg.org. Bueno, és igual, ja ens trobaríeu. I ja està, i voler participar com a voluntari. Bàsicament és una extracció de sang, eh? No fem massa més...
I nosaltres a partir d'allà intentarem aconseguir aquestes cèl·lules que estan circulant, no n'hi ha moltes en circulació i menys si està sa, llavors a vegades necessitem un volum de sang una mica gran, però que no és res de l'altre món, i ja està.
Doneu entrepà i suc després? Mira, doncs no podem, perquè no és com una... Això és una cosa que ens diuen. Clar, no som part de l'hospital, diguéssim, és part de la recerca i tot el que fem està finançat per la Marató o altres fundacions. I això no està com...
com es diu, pressupostat. Ah, val. És que estem molt lligats. No passa res, ja ho trobarem. Escolta, si ets voluntari o ets voluntari fins a la mèdula, ho has de fer de dalt, abans de cap a peus i fins a la mèdula. I amb això ja ho tindríem. Doctora Olga Tura, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i escolta, aviam si s'anima la gent que més necessari que vosaltres, que sou els més pragmàtics que tenim allà dintre, vull dir, complicat. Gràcies per tot. Moltes gràcies pel vostre temps.