Renau Vila, molt bon dia. Molt bon dia. Com estàs? Sí, cal energia perquè, escolta'm, és dimarts i la setmana que comença a fer pujada i encara falta perquè faci una mica de baixada, eh? Ostres, ara mateix estem allò al turmalet. Però, haig de preguntar, tenim la segona finestreberta? Més coberta. Més coberta, això està bé. Ha entrat tot l'aire i ha sortit tot. Què era, una xocolatina? Tot són xocolatines. Ah, però aquí hi havia una sorpresa diferent. No, no, no. Que hi hagi algun xoguet, algun... No, no, no, tot són xocolatines. Aquí és, en aquest cas, menjar absolut.
Xocolata blanca, xocolata negra? No, xocolata amb llet i per dins blanca. Ah, bé, bé. És a dir, perquè ens entenem, estil Kinder. Val, molt bé. O sigui que els calendaris d'Advent, que mira, mica en mica, doncs ja van obrint les seves finestres i res...
T'he de dir, Arnau, que fa un parell de dies va arribar també el tió. Ha arribat el tió, ja? Ja ha arribat el tió. Jo he vist moltes històries que, a banda del tió, no sé si és molt català, però arriben els fullets que van entrar amb les dures popis. Jo també n'he vist algunes, de gent que ho fa. Però no sé com es diuen aquests fullets. I que arriben a la vegada. Sí, exacte. El tió i el fullet, diguem-ne. Sí, sí, sí. Sí, un fullet. Sí, com un nan. Un nan, sí, sí.
A veure, que les facin ells i no pas els nens Exacte Bon dia, bona hora Com anem? Bé, de dimarts Ui, ui, ui De dimarts Bueno, bueno, bueno Veurem com comença el dimarts En tot cas, mira, us explico el centoral i dies mundials A veure si a partir d'aquí voleu enllaçar-ho amb alguna cosa que vulgueu comentar A veure
Avui a Sant Torònia 3 és Sant Silva, Santa Viviana i Santa Elisa.
Doncs mira, a partir d'aquí també dies mundials en tenim fins a 5. Avui és dia mundial, aquí posa el tanto, dels futurs. Sí, sí, potser. Que no sé exactament què vol dir això, dels futurs. Futurs possibles. Els futurs possibles. Allò de... Mira, això seria... Sí, no? Anar al futur, anar al passat, anar a viatjar pel... No ho sé, on aniríeu vosaltres parlant de futurs? Parlant del futur? O passats. Bé, clar, a veure si em dius d'anar al passat...
Jo tinc dubtes, jo aniria crec que a l'antic Egipte, imagina't. Hi ha molta gent que ho diu això, de veure com es muntaven les piràmides i aquestes coses. Per exemple, sóc que em fa una mica de poc. I ara la pregunta... Jo crec que ho tinc molt idealitzat, però crec que allò era... Sí, sí, amb els dinosaures, amb el veure el T-Rex... Ostres, allà no, allà no, allà no, allà... I ara la pregunta, amb el DeLorean o amb la màquina del temps d'Andoraemon, o calaix? Amb la màquina del temps, claríssimament. Què passa que el temps de foc potser exploti aquestes coses, eh? Bueno, no, i el DeLorean què? El DeLorean deixa foc a les rodes, eh? Sí, per jo, per jo...
Per tant, no res, el que l'hagi... A partir d'aquí, Dia Mundial dels Futurs. No sé si depèn d'alguna cosa que canviï el futur. Saps allò que diu una papallona aleteja les ales i canvia tot? Com el capítol aquell del Simpsons, que surt un home recordant...
Amb un bat picant coses. Bueno, doncs a partir d'aquí, Dia Mundial dels Futurs. També, Dia Internacional de l'abolició de l'esclavitud. Només faltaria. Mira, parlant d'Egipte, si tornéssim a Egipte... Ho veuríem, això, sí, sí. També, en aquest cas, avui és Giving Tuesday o Dia Per Donar.
És a dir, per donar coses, regalar... Bueno, no sé, coses que s'inventen, segurament. Bueno, clar, ahir era el Cyber Monday i avui es doni les coses del Cyber Monday. Demà serà, no sé, alguna cosa Wednesday. Doncs mira, anar fent. A partir d'aquí ja ens en queden dos. Dia Mundial de l'Alfabetització Informàtica. Importantíssim, perquè cada vegada...
Si no ets alfabet informàtic, costa més ser partissat de la societat. I si no, que li diguin molta gent gran i no gran que té dificultats per moure's a través de les xarxes o a través dels procediments informàtics. I per últim, Arnau, jo sé que a tu t'agraden. Ai, ai, ai. No sé si molt o poc. Em fa una por, això. És dia mundial...
de les fritures, posa aquí. De les fritures? Sí, que vol dir els aliments fregits. Allò que diria... El fritanga. El fritanga, sí. Sí, no molt, però sí que és veritat que... Per exemple, uns calamars a la romana. Sí, o uns langostins, uns llagostins. No, uns xipirons, per exemple. Sí, o uns corquetes també. Llagostins no són fregits, normalment.
No són rebossats. Ah, val. Això és rebossat, jo crec que és rebossat. I és molt d'oli, allò que peti. Sí, correcte, correcte. És a dir, uns calamars a l'andalusa, més o menys, uns xipirons, uns calamars a la romana... Són cars, però els pagues cars, eh, si vas a... Clar, no, i això a la societat... Però sí, si puc la tepeta sempre cau. Bueno, doncs mira, tu, Seid, ets gaire d'aquest tipus d'aliments o no? No. No són gaire bons per la salut.
No, no, no. No sóc gaire fregits i tot això. Doncs mira, avui... Mira, qui ho posa, fins i tot? Entre els més coneguts destaquen la romana... Andalusa? No, bueno, la gabardina posa també...
I empanado, que com seria? Empanat. Empanat, no? Amb bou i pa ratllat. Sí, segurament. Rebussat. Rebussat. Déu-n'hi-do, com es nota que estem empanats. Però sempre estem empanats. Però sense la, eh? Allò, com diuen els grans, els rebussats. El tall rebussat. Doncs mira, avui els rebussats també tenen el seu dia mundial i, bueno, anem a deixar tot això a banda i anem a explicar les notícies.
Va, doncs ens hi posem quan ja passen 7 minuts del punt de les 9 d'aquest matí i comencem parlant que augmenten un 11% les violacions i es registren 1.855 robatoris en domicilis els primers 9 mesos de l'any a Girona. En concret, a la demarcació s'han registrat 157 delictes d'agressió sexual en penetració que són 16 més dels que hi va haver de gener a setembre de 2024.
El que també s'ha incrementat han estat les temptatives d'homicidi i assassinat, que han passat de les 17 dels 3 primers trimestres de l'any passat a les 27, en el mateix període d'aquest any. En relació als robatoris en domicilis, s'han comptabilitzat 1.855, un 3,1% més que fa un any. La cibercriminalitat, però, ha baixat un 6,7% a la demarcació. En total s'han registrat 38.518 delictes de gener a setembre, un 1% més que fa un any.
En relació als robatoris amb força a l'interior d'establiments, també han crescut els tres primers trimestres d'aquest 2025, tot i que més moderadament ho han fet un 2,7% i se n'han registrat 2.606 a tota la demarcació. En aquest aspecte destaca també l'increment de més de l'11% de robatoris de vehicles. La policia n'ha registrat 634 de gener a setembre. En canvi, s'ha constatat una baixada dels robatoris amb força i intimidació
que han passat en aquest cas dels 936 que hi va haver de geni a setembre del 2024 a 836 aquest any.
Més qüestions d'aquest dimarts. Pressupost en rècord de l'Ajuntament de Salt gràcies al pacte d'Esquerra i junts amb el PSC. El ple extraordinari portava a aprovació un pressupost de 43,5 milions d'euros per a l'any 2026 que suposa un augment del 12,09% del pressupost en respecte a l'exercici actual i és el més alt de la història del consistori saltent. Els socialistes es van abstenir explicant que no és un vot de confiança sinó per desbloquejar
La ciutat perquè volen ser útils i no parar al municipi. Això sí, a canvi de tres compromisos. Més presència policial als carrers i tres nous agents, un nou equipament municipal per revertir l'oblit de la ma sana i començar també a preparar amb temps el contracte més important de la ciutat amb la creació d'una comissió política mixta per començar a treballar el futur contracte de recollida de residus i neteja viària que expira el 2027.
El capítol d'inversions de la pressupost contempla uns 6 milions d'euros amb noves actuacions, com els 226.000 euros per urbanitzar el Parc Lluís Moreno i Plaça Gaudí, reurbanitzar també els carrers Garbí i Unió per 468.000 euros o 195.000 euros per adquirir un local al barri de la Massana per a dependències municipals i espais per a entitats.
Més qüestions, no videu, parlem d'IPRA perquè s'agirà l'any que ve amb animals els prototipos de vacunes contra la pesta porcina africana que ha desenvolupat. La farmacèutica porta des de l'any 2019 investigant el virus i fa dos anys que lidera un projecte europeu per desenvolupar un vací contra la pesta.
La directora de recerca de la Divisió de Salut Animal d'IPRA, Marta Sitjar, admet que aquest virus, a part de la seva virulència, també és molt complex perquè té fins a 150 proteïnes i no n'hi ha prou en bloquejar-ne una per evitar que continuï infectant els porcs.
És complicat perquè el virus és complicat. Si ens tornem davant d'un virus que és molt gran, molt complex, penseu que té 150 gens, per tant 150 proteïnes, i el que s'ha vist fins ara, perquè fa molts anys que s'està fent recerca per intentar trobar una solució enfront d'aquestes infeccions, és que el virus és redundant, que se'n diu, vol dir que...
Té diverses proteïnes que fan la mateixa funció. Per tant, al final, el fet de bloquejar-ne una no evita que ell trobi altres mesures d'escapatòries per continuar infectant. I per altra banda, és un virus que les seves cèl·lules dianes són les cèl·lules del sistema immunitari. Per tant, al final, realment està...
afectant o infectant la primera línia de protecció que tenen els animals. Tot això fa que sigui molt més complex de trobar una solució que realment acabi funcionant i que trobis l'equilibri entre el que és la seguretat pel propi a la vacuna i l'eficàcia enfront d'altres infeccions.
De moment, però, IPRA no pot posar data perquè la vacuna contra la pesta arribi al mercat. Sitja diu que encara estan lluny i ha subratllat davant la crisi actual que cal aplicar mesures per erradicar el virus. I parlem de sal perquè acull el projecte veïnal a porta per enfortir la cohesió i fer front a la pobresa energètica que arribarà
Es tracta d'una proposta que s'ha desplegat a 35 barris de 18 municipis catalans al llarg dels darrers 9 anys i que per primer cop arriba a una població de les comarques gironines. El projecte compta amb la figura dels Picaportes, que són veïns
i formats per visitar domicilis amb la finalitat de compartir-se amb persones de referència, detectar problemàtiques socials i ajudar els seus conciutadans, orientant-los cap a recursos o donant-los també consells per reduir la despesa energètica. L'Esther Lumière és un suport a direcció de la, en aquest cas, Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya.
La idea és que quan troben una família que està en una situació de vulnerabilitat, elles puguin tornar al cap d'una setmana o de dos i fer un seguiment en aquella família. Us vam aconsellar que anéssiu a l'oficina d'habitatge per informar-vos sobre aquesta factura que esteu pagant molts diners o que teniu accés a debò social i tal. I veiem que la família està malament, doncs elles poden tornar...
fer una segona visita, què tal, has fet el canvi, no?, que et podem ajudar amb alguna cosa més, també poden acompanyar-los físicament, si hi ha una barrera idiomàtica o si tenen algun problema així, que són grans o que no saben ben bé on està, el recurs, així.
A Salt hi ha 8 picaportes que des d'ara i fins al setembre vinent visitaran 850 habitatges del sector centre. Investigadors, activistes i representants públics es reuniran a Girona en la trobada del Moviment Europeu de l'Aigua.
L'esdeveniment que es farà del 5 al 7 de desembre a l'Auditori Jaume Casademont del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona tractarà especialment sobre els desafiaments actuals en la gestió d'aquest bé de primera necessitat, l'increment de la privatització i la necessitat de construir models públics, també democràtics i transparents de la gestió de l'aigua. Sergi Cot és el regidor d'Acció Climàtica de l'Aigua. De Girona, m'ha dit.
Des del Consistori destaquen la importància d'acollir aquesta trobada que compta amb el suport d'entitats públiques i altres sense ànim de lucre. Més qüestions d'aquest matí en clau comarques de Girona. Parlem de més de 40 pobles gironins perquè reclamen al govern aturar els projectes dels parcs geòlics i solars en tràmit per buscar consens.
Els alcaldes que han signat un manifest van mantenir una reunió a Girona amb representants de la Generalitat. L'alcaldessa de la tallada d'Empordà, Maria Dolors Guàrdia, va assegurar que en van sortir decebuts perquè, si bé se'ls va dir que el futur pla territorial d'energies renovables posarà ordre, també veuen molt difícil frenar els projectes que s'estan tramitant.
Actualment nosaltres l'única cosa que podem fer els que estan en exposició pública és fer les al·legacions pertinents i també si tens tràmit d'audiència contestar el tràmit d'audiència. També se'ns ha recomanat que seguéssim a seure amb les empreses i que dialoguéssim amb aquestes empreses.
Cosa difícil perquè si el territori, els veïns i veïnes no volen el projecte, no pot seure amb l'empresa. L'únic missatge que li pots donar a l'empresa és dir que els veïns i veïnes d'aquest municipi o d'aquest territori no volen aquesta proposta o aquest projecte.
El detonant que ha portat els alcaldes i alcaldesses gironins a unir esforços, com recull el manifest, és el projecte que impulsa una empresa privada per instal·lar un parc eòlic davant del Mungri. Afecta vuit municipis de la zona, entre d'altres Verges, Ullà, Bellcaire, La Tallada o Tor, i preveu aixecar quatre aerogeneradors de 200 metres d'altura. Josep Lluís Gómez és membre de la plataforma Defensem l'Empordanet.
Aquest projecte és la punta de llança de moltes coses més. O sigui, oposar-se a aquest projecte és oposar-se sobretot a alguna gent que ha vingut al territori i així per la Brava se creuen que el territori és seu i sense encomanar-se ningú ni parlar ningú es dediquen a arribar allà i invadir aquest territori sense saber qui som ni a el que ens dediquem.
Coincidint amb la reunió, un centenar de persones convocades per la plataforma Defensem l'Empordanet es van concentrar davant la delegació. Un quart de malcomptat d'aquest matí. D'altres qüestions, parlem dels enramaders perquè confien en les mesures de biosseguretat i demanen no pagar els plats trencats de la Pesta Porcina.
Des del sector recorden que tenen tanques a totes les explotacions, que hi ha un control d'entrada i sortida de la granja, dutxes per desinfectar i control del moviment de bestiar, entre altres mesures. El responsable d'agricultura ecològica a les comarques de Girona d'Unió de Pagesos, Pino Delas, recorda que són víctimes de la pesta i demana no pagar els plats trencats del que ha passat.
Nosaltres podem ser qui pagui els plats trencats d'aquesta situació perquè, evidentment, el nivell socioeconòmic de la gran indústria agroalimentària no els hauria de fer preocupar-se i, en realitat, nosaltres, com a pagesos, podem ser víctimes i els treballadors de la indústria també poden ser víctimes d'aquesta situació amb ningú altre. Perquè, a més, a nivell de consum, i això és molt important recalcar-ho, no hi ha cap perill.
Delas assenyala que el problema no l'han provocat els ramaders i lamenta que no s'estan prenent mesures sobre l'origen i en canvi s'estan controlant les granges. I Castelló d'Empúries aprova un pressupost de 31,5 milions d'euros per el 2026. Pel que fa a les inversions, el pressupost incorpora una seixantena d'actuacions que sumen més de 3,7 milions d'euros. Destaquen les millores en carrers, places i camins, les actuacions a la plaça Alveres i a la plaça de les Palmeres, la renovació d'espais públics i les obres de conservació patrimonial
com la restauració de la muralla i del convent de Sant Agustí. A aquestes actuacions s'hi sumen també les inversions ja en execució provenents del pressupost 2025 que eleven un volum total gestionat a més de 19 milions d'euros.
Teissa estrena 8 nous serveis d'autocar entre Girona, Banyoles i Olot. L'objectiu és augmentar les freqüències, donar resposta a la demanda creixent dels darrers anys i reforçar especialment les hores puntes reclamades per ajuntaments, usuaris i centres educatius, com per exemple l'Escola d'Art d'Olot.
Amb aquesta ampliació, Girona i Olot passen a estar connectades per 40 serveis diaris, 20 per sentit, combinant la línia regular i la línia semidirecta, que només s'atura a Banyoles i Besalú. Tots els nous trajectes són semidirectes. Segons el director de Teissa, Àlex Gilabert, aquests canvis busquen millorar la capacitat en hora punta amb un model inspirat en l'Express.cat, que ja ha demostrat ser un èxit entre Olot i Girona.
Més qüestions, parlem de Saja perquè demana celeritat per a les granges de porcs que estan dins la zona afectada per la pesta porcina africana. En un comunicat, el sindicat agrari recorda que les explotacions que es troben dins dels 20 quilòmetres de zona afectada estan immobilitzades i reclamen que es puguin fer els moviments normals que necessita una granja per poder funcionar.
L'associació recorda que ja han fet controls analítics i demana també a l'administració buidar les bases de porins de manera excepcional. A la zona de 20 quilòmetres afectats hi ha 39 granges. D'altres qüestions d'aquest matí parlem de planes perquè confirma que la Xina acota la prohibició d'importar carn de porc de la pesta porcina, aquest cas africana, a la província de Barcelona.
Sí, Planes ha explicat que la Xina ha acceptat la regionalització, que marca un conveni signat fa tres setmanes. La patronal del PURSI ha indicat que ha costat anys signar aquest protocol, per la qual cosa no demanarà reduir encara més la regionalització, tot i que de moment continua, havent-hi dos casos confirmats a la zona delimitada de 6 quilòmetres a Collserola, i no se n'ha trobat cap a fora. Hi ha diverses mostres, ha confirmat Planes en examinació.
Ara, en 10 minuts, ens haurem plantat al punt de dos quarts de deu d'aquest matí. D'altres qüestions, parlem de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya i la Unió de Professionals i Treballadors Autònoms, perquè demanen una rebaixa fiscal immediata d'almenys 1.400 euros per alleugerir la situació. Sotgereixen que la mesura s'apliqui directament a través de l'IRPF i la compensació dels ingressos públics podria provenir d'un increment dels tipus efectius de l'impost a societats aplicat
a les grans corporacions. En un comunicat alerten que la pressió fiscal que suporten ha assolit un punt difícilment sostenible, per aquest motiu exigeix una reforma fiscal valenta i profunda que corregeixi el sistema actual que penalitza de manera desproporcionada el treball autònom. I en qüestions internacionals hem de parlar que Brussel·les presentarà aquesta setmana la proposta per finançar Ucraïna a través dels actius russos congelats.
En una publicació aquest dilluns ahir, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha assenyalat que les discussions per cobrir les necessitats de Kiev avancen i que els progressos per posar un text sobre la taula són positius. En aquest sentit, l'alta representant per la política d'exteriors de la Unió Europea, Kaja Kalas,
Ha reiterat en una roda de premsa que l'ús dels actius russos congelats és l'opció adequada dins les que es planteja Brussel·les, fins i tot malgrat els dubtes expressats per Bèlgica País, on se situa la seu de l'entitat financera que preserva els actius russos. Un moment pel temps.
Bé, aquesta hora connectem amb en Lluís Miri, que ens explica pel que fa a la situació meteorològica. Lluís, mi, molt bon dia. Com pinta això d'avui? Bon dia, núvols però molt esquifits a les comarques de Girona al llarg d'aquest dimarts i un cel que estarà bàsicament emblanquinat, perquè són núvols els que tenim...
que són molt prims, en alguns moments deixaran passar completament el sol a través d'ells, en d'altres estones aquests núvols es faran més gruixuts. Ja serà sobretot entrada la tarda, cap a la Cerdanya, cap al Ripollès, fins i tot arribant fins a la Garrotxa...
quan tindrem els núvols una mica més gruixuts i quan s'acabaran escapar algunes gotes o algunes nevades molt febles. Estarem parlant de gotes al voltant dels 1.500-1.600 metres, especialment a la Cerdanya. No acabarà plovent gaire i sí que aquesta propera nit tindrem algun ruixat una mica més apreciable, sobretot a la costa del Baix Empordà o de la Selva, però sempre ruixats molt locals que a gran part de la demarcació ni ens enterarem. La temperatura fresqueta,
Amb més núvols avui, la màxima fins i tot quedarà un palet retallada de respecte ahir. Ho anirem seguint a la xarxa. Molt bé, doncs moltes gràcies, Lluís, per aquesta informació. Ja ens en retrobem demà, que tinguis un molt bon dia. Ara mateix arriben els esports.
I parlem que el Girona jugarà a Mallorca el primer diumenge de gener. Sí, la Lliga va fer oficials ahir els horaris corresponents a la 18a jornada en què el Girona visitarà Son Moix per enfrontar-se al Mallorca. El partit ha quedat fixat pel diumenge 4 de gener a dos quarts de set del vespre i a partir d'aquí serà el primer partit de l'any després de tancar el 2025 amb la visita de l'Atlètic de Madrid diumenge 21 de desembre a les dues del migdia.
O sigui que un horari més pel Girona ja de cares al 2026. També volia fer un apunt, en aquest cas, de motor. I és que Pau Navarro, el pilot de Llagostera, en 21 anys disputarà el seu sisè Dakar. En aquest cas ho farà amb un Taurus, amb el qual participarà a partir del 3 de gener...
a la nova edició de la cursa més dura. Navarro, com deia, disputarà així el seu sisè ral·li d'Àcar i ho farà també després de guanyar la seva última participació al ral·li del Marroc i proclamar-se subcampió del món juntament amb el seu copilot, que és de Forneix de la Selva, que és en Jan Rosa, que en té 24 d'anys. Per tant, quina parella de joves que se'n va a la cursa més perillosa del món
amb aquest Taurus i res també un apunt de futbol perquè avui hi ha partit de Lliga ja en aquest cas juga el Barça contra l'Atlètic de Madrid a partir de les 9 del vespre i també tenim uns quants partits de Copa que ja comença avui aquesta segona ronda amb alguns equips de primera com Mossasuna que juga al camp de l'Ebro Mallorca que juga al camp del Numancia l'Alavesa al camp del Portugalete o el Getafe al camp del Navalcarnero
o sigui que hi ha fins a sis partits de Copa del Rei avui i demà jugarà el Girona, també jugarà l'Uni a partir de dos quarts de nou del vespre i els dos partits els podreu escoltar demà a Girona FM. Molt bé, doncs ja ho sé, si voleu estar ben pendents del que passa pel que fa als esports a la nostra ciutat, doncs podeu escoltar demà els partits del futbol i del bàsquet. Arriba aquesta hora la cultura.
I aquest dimarts parlem de Martí Torres perquè guanya el 15è torneig de dramatúrgia catalana amb el text La mare postissa. Una peça que explica les peripècies que fa una dona per aconseguir l'adopció d'un fill, encara que això passi per, per exemple, contractar una dona que es faci passar per la mare de la seva parella. Escoltem Martí Torres, guanyador, en aquest cas, del torneig de dramatúrgia.
I de les adopcions, no? És un tema que sempre m'ha interessant molt i que crec que és un tema que no se'n parla prou, sobretot del tema dels nens robats i realment en aquest estat mai s'hi ha donat prou importància. I en aquest cas jo he volgut tractar-ho des d'un lloc més des de l'humor, des de la ironia,
i des de l'absurd també una miqueta, no? Aleshores també posar aquesta cosa més teatral, posar una actriu fent de mare, postissa, aquesta era una mica la voluntat del joc. Era un joc, escriure un text així per al torner de dramaturgia, es tracta d'escriure algun text perquè puguin jugar les actrius i això és el que hem fet.
Ivan Campillo ha quedat finalista amb Qui vol ser princesa, on dues mestres companyes de feina demostren tots els dilemes que presenta la vida i mostren també que les princeses d'ara són dones normals que lluiten i sobreviuen. El torneig ha comptat amb una final disputada per dos homes, però que els seus textos estaven marcats per les històries de dones.
D'altres qüestions, parlem de Ben Harper perquè s'incorpora com a cap de cartell del 25è Black Music Festival, en aquest cas de Girona i Salt. Harper actuarà en solitari el 14 de març a l'Auditori en el marc de la gira que oferirà 3 concerts exclusius a Palma de Mallorca i també a Lleida.
Les entrades per al concert a Girona es posaran a la venda aquest dimarts a partir de les 12 del migdia, a través de la pàgina web del festival. Harper s'incorpora així a un cartell, el d'aquesta 25a edició del Black Music, que ja ha fet un primer avançament i ha revelat alguns dels noms que en formaran part, com Morgan, The Harlem Gospel Travelers, també Gilipoges, Seba,
I a més a més, no riguis, que ho posa així. No, no, és que està ben trobat. Ho he dit, sensacional. Sí, sí, o sigui, una altra cosa no, però mediàtics ho són un rato. A Contra Blues, Last Living Souls i també Les Panteres. Cambiem de tema, parlem de Montserrat perquè dona la benvinguda al Nadal amb l'encesa de llums i l'estrena d'una hora de 8 metres.
Aquest és el segon any que Montserrat posa il·luminació nadalenca i en total compta amb 1.800 metres de cable de llums. Com a novetat, s'ha instal·lat també un arbre de Nadal decorat a la tri de la basílica que està il·luminant també amb 5.400 llums LED.
A l'acte d'en Cesa hi ha participat l'escolania, que ha interpretat dues Nadales des dels balcons, o Arbre Sant i els Àngels de la Glòria. A l'acte hi han assistit més de 400 persones que formen part de la comunitat dels Amics de Montserrat.
I qui no haurà escoltat aquesta cançó, Pau? Tu eres gaire de... Bueno, a mi m'agradava aquesta cançó. Aquesta cançó, no? Ara no me'n sona cap altra. La més coneguda. Però sí, la més coneguda, clar, en diferència. Heu anat mai a un concert només per una cançó? No tant. No, no tant. No estic disposat a pagar segons quins imports per només sentir una
cançó en directe. Doncs potser en aquesta taula no, però qui ho faci això, doncs Evanescence, que farà parada l'any 2026 a Badalona la seva gira europea. La banda nord-americana ha anunciat que actuarà l'1 d'octubre del 2026 al Pavelló Olímpic de Badalona, en el marc de la seva gira que durarà a terme
a Europa i Regne Unit. Es tracta d'un dels dos concerts que faran a tot l'estat, juntament amb el 2 d'octubre a Vista Alegre, a Madrid. El conjunt de Little Rock es va popularitzar a principis dels anys 2000, sobretot amb el llançament del seu tercer treball, Fallen, que contenia temes com Break Me To Life, el que estem escoltant ara mateix, o My Immortal. A Badalona actuarà amb Poppy i Nova Twins com a artistes convidats,
En aquest cas, les entrades es posaran a la venda els 5 de desembre a les 10 del matí, amb preus que aniran dels 42 als 62 euros.
Després d'aquestes qüestions, un moment per fer un repàs de com tenim l'agenda d'aquest dimarts. Com pinta avui? Doncs mira, Arnau Vila. Fira de dones i empresàries de Catalunya. A partir de les 11 del matí, auditori José Pirla. Això avui dimarts. Ja saltem cap a la tarda. Tenim jocs, tallers, cursos, per exemple una xerrada centenari de Carmen Martín Gaite...
A partir de les 6 a la biblioteca Carles Rahola, també a partir de dos quarts de 7, en aquest cas, grans mestres del teatre, un conte de Nadal, el Caixa Fòrum Girona. A la mateixa hora, a la biblioteca Just Manel Casero, desnéixer aquest espectacle també que tindrem.
A més, si ens n'anem a la llibreria 22, avui hi ha presentació doble, els arbres no s'ho mereixen, de Pol Estrada, i pel carril del mig de l'Albert Pijuan de la Mà de la Geminada, això a partir de les 7 de la tarda a l'espai 22, i saltem, per exemple, cap al Cinema Trufó.
perquè a partir de dos quarts de vuit del vespre muntanya escena aquest cinefòrum que hem dit que tindrem el trufó i ja per últim espectacle llibràlegs a partir de les vuit a la biblioteca Carles Rahola per tancar l'agenda d'avui dimarts
Doncs ja ho sabeu que a través de girona.cat barra agenda podreu descobrir molts més detalls. Ara mateix, aquesta hora del matí quan ja passa un minut al punt de dos quarts de deu, moment per conèixer les efemèries del que passava un dia com avui, un 2 de desembre.
Avui n'hi ha de poquetes i ens desplacem força lluny. El 1880 surt publicat el primer número del diari del Caire Política Girondense, que tindria una periodicitat de dos cops per setmana. El 1946 accedeix a l'alcaldia Antoni, Franquet i Alemany, en substitució d'Albert de Quintana i Vergés.
El 1900, en aquest cas 69, Victoriano Enquera, en Sansó, pren posició com a nou governador civil de Girona en substitució de Ramon Muñoz González i Bernaldo de Quirós. El 86 s'enterroca el quiosc de la Rambla de la Llibertat i se'n comença a construir un de nou d'acord amb les ordenances municipals.
I finalment, el 2001, un dia com avui, el bisbe de Girona, Jaume Camprodon, en aquest cas acomiada del seu càrrec amb una missa a la Catedral de Girona. Tot això passava un dia com avui.
Molt bé, doncs després d'aquestes efemèrides farem una petita pausa, però després què tenim? Com ho tenim això d'avui? Què t'agradaria que tinguéssim, Arnau Vila? O vols que et sorprengui, com sempre? Sorprèn. Doncs mira, avui em tenia ben essents, veus? Per exemple. El que passa que amb el canvi horari ara estaven dormint.
I la traducció també seria complicat una mica. No, parla en català. Ah, parla en català, perfecte. En català garrotxí, no, d'Olot? Sí. Accent molt tancat. De l'interior. De l'interior. Més de verga. Allò de... Verga, verga, sí, sí. Allà, allà. Però allà, a mà dreta. De cercs. Diríem que van a sent catalans de l'interior, no? Correcte. T'ha agradat aquesta, Anau? Està bé. Molt pilot al pal, eh?
Tornem a la vida, si us sembla. Doncs mira, per sorpreses, Arnau Vila. A veure, Coplevc, ja sé que no és divendres, però avui és dimarts, per tant avui parlem amb Coplevc d'aquí uns instants sobre una nova eina per a millorar els hàbits de vida de molta gent. Ja veuràs, això t'encantarà. Tot això fins al punt de les 10 del matí amb la tertúlia d'actualitat aquí a Girona FM. 11 en punt els titulars de la jornada. En Pau Villafanyer, 11 i 5. Els 4 rius.
A Girona hi feia, m'esperaves que digués alguna cosa, però no, eh? No, no, sí, sí, és que esperava que... A veure com em sorprenies. Com em va sorprendre, per exemple, el reportatge del Forens, el vas veure? D'aquí. No, tu, no, tu. Us el recomano perquè vaig quedar força sorprès de moltes coses.
Avui és dimarts i tenim entrevista, no? Avui tenim entrevista als diferents grups municipals que conformen l'Ajuntament de Girona i avui vindrà la senyora Gemma Geis com a portaveu de Junts per Girona, que ens explicarà una mica en clau de partit com veu la situació de la ciutat i diferents temes, com per exemple la negociació dels pressupostos. Molt bé, doncs dit tot això, fem una pausa i ara tornem. Fins ara.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i l'agenda de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast a gironafm.ca García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí.
Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Escacs en Joc. El programa amb més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de 4 de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de 4 de la tarda. Som la teva veu. Som la Gironina.
La cultura cura, un programa per a cors inquiets. Pilar Fornès conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
L'olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu. Els plats del sopar que ningú té el valor de rentar. I penso en tu a cada moment des que el sol treu el cap pel tagamenent i va il·luminant els somriures de la meva gent. El parell de mitjons de colors oblidats dins el llit. Els veïns del tercer que se'm queixen dels teus crits d'ahir.
I quan dius que tens pressa però encara tens temps d'enganxar-te als llençols durant 5 minuts més fent el gos, fent l'amor, espulsant-nos la mandra molt lentament. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars. Ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu.
Quan m'enfado i esclates a riure per sota el nas. Quan et dono peixet en els jocs que t'agrada guanyar. La vida tranquil·la dels dies d'estiu, les nits en la fresca banyant-nos al riu, petons i cançons a la platja de Tamariu. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars. Ningú podrà fer-me dubte.
Que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu. La teva veu comença el dia, la promesa d'una alegria, que viu entre els teus gestos quotidians.
Seré amb tu per sempre a la vora de la primavera que desplegues generosa cada pas. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars. Ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
I encarem ja a recte final d'aquest primer cafè de Girona FM d'avui dimarts i ho fem en veu de Coplev, que en aquest cas ens acompanya la Matieras Ojea, que treballa al Consell Esportiu de la Cerdanya, qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora.
Bon dia. Vaja, volíem parlar amb tu per... Explica'm una miqueta, perquè si no m'equivoco estem parlant d'aplicacions, estem parlant de noves eines, estem parlant de fins i tot un cert estudi per millorar els hàbits de vida de malalties cròniques, però tot això es remunta a fa un any.
Sí, l'any passat es va dotar-me una prova pilot aquí a l'Alpirino i Aran, a totes les comarques de l'Alpirino i Aran, per intentar que els malalts crònics que es visiten a les àrees bàsiques de salut poguessin tenir una eina per poder canviar els seus hàbits i incidir en la millora de la seva qualitat de vida. Una eina que, si no m'equivoco, al final, no sé si la idea és millorar els hàbits de vida d'unes 13.000 persones.
Bé, la idea era, és. Era i és, perquè es va dur a terme la prova de pilot l'any passat i aquest any es continua desenvolupant amb els grups control que van participar l'any passat en la prova de pilot. En les diferents àrees de les Fiques de Salut de l'Alpirineu es va, diguéssim, ubicar un prescriptor d'exercici físic
I des del Consell Esportiu de la Cerdanya el que vam fer va ser intentar coordinar que a totes les àrees hi haguessin un educador físic esportiu o educadora física esportiva de referència que dinamitzés una sessió d'una hora a la setmana i que aquest prescriptor d'activitat física del CAP pogués derivar el pacient a l'educador físic o a l'educadora física esportiva. Una prova pilot que va durar, si no m'equivoco, de setembre a juliol.
Sí. Durant la prova pilot el que s'ha fet és utilitzar, com tu bé deies, un app en què el personal sanitari pot derivar el pacient cap al professional de l'esport, el pacient pot registrar totes les dades de totes les activitats que fa, perquè des del Consell Esportiu hem coordinat
la pota de l'activitat física, però la prova pilot no només contempla aquesta pota, sinó que contempla també la salut mental positiva i també la nutrició. És un projecte que depèn d'una beca del Ministeri de Salut Espanyol, que el Ministeri otorga a CatSalut, a la Regia Sanitària de l'Alpirineu i Aran, i estan involucrats l'ICS, Alpirineu i Aran, la Universitat de Barcelona d'Infermeria, el Consell Esportiu de la Cerdanya i l'Hospital Transfrontari de Cerdanya.
Clar, i en aquesta coordinació t'ho dic perquè al final en aquest ús de dades entenc que ha hagut de passar un temps també per poder-les com ho diríem, acomodar o poder gestionar correctament
Sí, correcte. El projecte, la prova pilota el que busca, a part d'incidir en la millora de la salut de la població, també és crear una eina que possibiliti aquesta connexió entre l'àmbit sanitari i l'àmbit esportiu. Les dades sanitàries tenen el màxim nivell de protecció, és un nivell 3 de protecció, i el personal de l'esport no tenim accés a les dades sanitàries ni a l'ECAP de salut. L'aplicació s'ha desenvolupat en un entorn segut i amb tot el compliment legal per poder
que l'educador físic esportiu pugui consultar les dades mèdiques del pacient, del participant per poder adaptar les activitats a la seva patologia.
Clar, al final jo el que veig és que la vostra és un altre passet més per a l'objectiu final que seria el de la prescripció eficient de l'esport en l'àmbit de la salut. És a dir, que tu puguis anar al metge i que et prescrigui, per exemple, fer esport. I que no sigui un consell, sinó que sigui realment una prescripció real.
Sí, que sigui algo més aterrat, algo més real. De fet, el govern actualment està rement molt fort per desenvolupar un projecte que a nivell autonòmic pugui aportar això i estan treballant per això i per vincular els educadors i l'àmbit de la salut. I segur que d'aquí poc sentim notícies.
Això deriva que fa molts anys que treballem aquí a la comarca de manera molt propera amb l'Hospital Transfronterer, amb la Unitat de Medicina de l'Esport, on ens deriven pacients des de diferents patologies. També tenim alguns grups d'Oncofit o grups de... El projecte es diu APAFIT, abans li dèiem Cerdanya en Forma i ve d'aquest Cerdanya en Forma. Havíem fet algunes proves pilot a nivell comarcal
I d'aquestes prou de pilot a nivell comarcal, doncs vam saltar a poder demanar el projecte a nivell del Pirineu i Aran. I justament el que havíem detectat és la necessitat de l'àmbit sanitari de tenir aquesta opció més acurada, perquè tenen moltes ganes de prescriure, però a vegades es troben sols a l'hora de prescriure. I quan tu els hi planteges l'activitat, els hi dones l'hora al dia i la persona, tot flueix molt més.
suposo que us hi trobeu bastant perquè normalment la majoria d'usuaris d'un consell esportiu de pràcticament de tot el país són petits i grans sí, el consell esportiu arreu del territori el que busquen és el foment de la pràctica de l'activitat física i l'esport en un inici amb la seva fundació sí que anava molt destinat a edats escolars però actualment cada vegada més consells treballen amb totes les edats des de peques fins a l'infinit
Treballem en tota la ciutat i es comença a parlar també de l'esport popular. Treballem en tots tipus. Aquí a Cerdanya el que ha ajudat molt és que des de fa molts anys, des del 2010, si no recordo malament, es desenvolupa el programa d'activitat física de Dipsalut, l'organisme de salut pública de Diputació de Girona,
que ofereix la possibilitat a diferents municipis de dinamitzar una hora a la setmana amb els seus parcs de salut o amb les seves cabinades de marxa nòrdica o ara amb el programa que tenen d'Activat amb la Natura. Això facilita que si tu fas una feina comunitària i vincules les eines del territori a nivell de salut, els sanitaris et poden prescriure als pacients en aquestes sessions que Editsalut posa a la base del territori.
Mati, una miqueta ja tu quan creus que es podrà donar aquesta prescripció efectiva per part del sistema de salut cap a entitats esportives és a dir, no sé si hi ha alguna meta a l'horitzó en aquest sentit
Que creiem que en 5 o 10 anys pugui estar implementat. No, no, abans, abans. Jo no soc la persona per parlar. Jo només estic al Consell Esportiu i desenvolupo els petits programes que impulsem des d'aquí, però segur que si parleu amb generalitat, actualment s'ha format un grup de treball amb prescripció d'exèrcit físic. És un repte per aquest govern amb aquesta nova Conselleria d'Esports.
Hi ha 8 tècnics que estan treballant per identificar en el territori quins són els actius de salut més interessants i segur que properament hi ha una notícia envers això. De fet, ja s'ha publicat que s'està treballant. Falta, diguéssim, començar-ho. Tot té el seu procés, però segur que és a no tardar. Ho tenen molt clar. Al final serà veritat allò que diuen que valem més pel que callem que pel que expliquem, eh? No, no, vull dir que és una persona...
Jo sé el que llegeixo de les notícies que la Generalitat comparteix. Clar que sí. Mati Eres, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé. Moltes gràcies per donar veu a aquests projectes com aquest.