Fins demà!
Girona FM, la teva ràdio, la Gironina.
Nou en punt del matí d'avui divendres 13 de setembre de 2024. Benvinguts al primer cafè de Girona FM. Comencem el dia amb el repàs de tots els titulars, també de les novetats, de què ens apararà l'agenda d'avui. I per fer-ho, la inestimable ajuda d'Arnau Vila. Bon dia i bona hora. Què tal? Molt bon dia, com esteu? Bé, home. Sí? De divendres, no? No.
Sí. Quantes vegades ho repetirem, això? No ho sé, no ho sé. Però bueno, va bé recordar que és divendres, eh? Aviam si se'n recorda que és divendres. Neus Aldeguer, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Te'n recordes que és divendres avui? Sí, sí, me'n recordo. Demà no vingueu, eh, de bon matí. No.
Ja no fot bona, bon dia, bona hora. Molt bon dia. Mira, és que normalment comentàvem els dies internacionals ja cap al final. Tornem a recuperar-ho, que ho feia en pau al principi del primer cafè i, de fet, ho fem perquè és que m'ho heu demanat moltíssim. Per començar, avui dia 13 de setembre, dia mundial de la sepsis. Per tant, una abraçada a tothom que pateixi aquesta malaltia. Ara sí, dia internacional de la xocolata.
Per exemple... Hi ha gent que no li agrada la xocolata, eh? A tu no t'agrada la xocolata? No, però tinc companys que no li agrada la xocolata. T'anava a dir, perquè tu et posen aquí ara mateix... Jo crec que és una mica d'esticòpata que no t'agradi la xocolata, però en Mateu va dir-ho. Sort que no hi ha la persona aquí que no li agrada la xocolata. Aquí no li agrada la xocolata. No, no, no, Joan Coll.
En Joan Coll, és veritat, en Joan Coll, no sé si t'està escoltant. Però sí que és veritat que... En un moment tris, en un moment difícil, en un moment alegre, sempre ve de gust un tros de xocolata, o sigui, et salva de qualsevol situació. Un trosset petit, és que no cal molta. Un trosset petit... A mi molta em cansa.
No, no, a veure, jo ho entenc, perquè té un gust molt concret. Jo t'he de dir que a casa meva hi ha un problema. A casa dels meus pares, ma mare em comprava sempre les tauretes Milka, que apareixen en aquelles barreges diabòliques, i les havia d'amagar.
Perquè, o sigui, jo no podia un tallet. I a més a més amb la vaca lila, eh? Que dius, una vaca lila... Però aquesta és l'altra. Quin tipus de xocolata? Perquè aquí hi ha l'altra discussió. Jo soc de xocolata negra com més forta millor. Gens. Gens no puc jo. A mi ja m'agrada el que passa que, clar, però et posen un milca d'aquells amb carmel per dintre.
Amb galeta, per tant. Amb galeta, amb galeta. Bueno, no ho sé. Més que de psicòpata... Llavors ja no és xocolata, jo ja és un pastís. A mi haig de dir que a mi m'agrada la xocolata, però... Per mi és més de psicòpata la xocolata negra. Estàs dient psicòpata de la penya que no hi ha d'acord? No, però més que psicòpata... He de prendre-ho... És que és bo que no sé que té paraula, eh?
Heu de prendre aquesta expressió, i és que més que de psicòpat heu de dir, no t'enfies gaire de la gent que no li cal. Això és veritat. A mi m'agrada la xocolata, però és veritat que sóc més el tim salada. Jo també, molt més. Home, però hi ha moments per tot.
No, la xocolata m'ha de venir molt bé. M'agrada, però m'ha de venir molt bé. Si no, me la dones a mi. Quan passi pel súper d'aquí al costat i porti xocolata, ara m'ho diràs. Si no et ve bé, me la dones. Sí, doncs sí, eh? No, no, no, no. Jo soc dels que ho dic, això, eh? Vull dir que un dia vaig dir que portia croissants, que el dia internacional de croissants, i vaig portar croissants. A veure dilluns, per tant... A veure dilluns, què dius? Seguim amb dies internacionals. A veure... Sou argentins? Vosaltres no tenim cap argentí a la sala, no? No, la veritat. Jo no sou argentina.
És el dia internacional del bibliotecari. Un poc a gallego, eh? T'ha sortit això. Però què té a veure amb els argentins el dia del bibliotecari? Ja no ho sé, és el que posa aquí. Ens han passat el guió així, d'aquesta manera. I ara sí, dia internacional del professor de natació. Ja veieu que hi ha dies internacionals per absolutament tot. Us en recordeu vosaltres el dia que vau aprendre a nevar?
No. No massa. Jo sé que vaig aprendre a nedar a la piscina del GEC de Sant Pons, però no sé quan. Aprendre a nedar és la típica cosa que de cop saps nedar i no saps quan has après a nedar. Jo tenia trauma amb el tema de nedar. Tu tens trauma molt, ja. No, però jo amb el tema de nedar, saps per què? Perquè una vegada em van fer una broma uns brètols de Figueres i em van dir, mira, hi ha una moneda allà a la fonda, a la plaça de Josep Terraria. No, no, no.
I em van dir, mira, hi ha una moneda allà, i vaig dir, on? I em van tirar dintre de la font. I li vaig agafar por a l'aigua, però bueno, després amb el pas dels anys, al final hem de superar les nostres pors amb el temps. A mi sabeu què em va passar en un curset de natació? Hi havia un xiclet que devia portar com hores surant a l'aigua i s'havia convertit en una mena de bola de sucre. I me la van tirar el cabell i em van haver de tallar el cabell super, super curt. Què dius ara? Per això és trauma de tot. I a més em deia,