Molt bon dia, són les 9 del matí i això és el primer cafè de Girona FM. Avui és dilluns, 2 de febrer de 2026 i ens hem aixecat ara mateix amb 9 graus de temperatura a Girona en un dia que es preveu força, força no volat, també amb el vent com a protagonista i al tanto no hi hagi algunes pluges de cares.
a última hora de la tarda, primera hora de la nit. En tot cas, ho anirem seguint a veure què passa en aquesta jornada de dilluns, on nosaltres ens hi posem amb un bon primer cafè per explicar tota l'actualitat en clau Girona i comarques, també per posar-hi una mica d'humor i una bona dosi d'energia, perquè avui, els dilluns, Arnau Vila, molt bon dia. Molt bon dia. Sempre es necessita una mica més d'energia. Sí, però no tanco molts dimarts, potser. Avui encara hi ha el regust aquest de cap de setmana.
Vull ser el rogent, eh, Arnau? O pluja o vent. O sigui que potser les dues coses, eh? De moment fa força brisa, per dir-ho sol. Sí, no, i a més a més hem tingut algunes ventades importants a les dos extrems del país i a veure si aquesta tarda venen aquestes pluges que no semblen molt importants però sí que pot regar una mica.
Doncs avui... I neu, i neu al Pirineu, eh? Sí, clar, clar, correcte. Dos del dos, eh, avui. Dos del dos, i ara explicarem en aquest cas quin dia també és avui. Dos de febrer, abans però. Seït, es va, i molt bon dia. Bon dia i bona hora. Com estem? Bé, home, bé. Sí? Sí, home, com nou, després de posar el Puig Neulós i haver tornat en vida...
Vull dir... Bueno, ni que fos l'Everest... No, el que passa és que amb aquestes nevades sí que és important que les lleus poden sorprendre. Sí, s'ha d'anar al tanto. Això sí, eh? S'ha d'anar al tanto, però aquí vaig una altra. S'ha d'anar al tanto, però hi vaig. Però s'ha de dir també que, escolta, jo que sóc molt neòfit amb això, que de fet jo anava per allà amb els meus col·legues i jo anava dient si és que som uns domingueros. És la muntanya més alta que has fet mai? Amb les sandàlies, t'imagines, allà... No, vaig fer-ne una allà al voltant d'Olot
Ara no me'n recordo com es deia. Va ser una muntanya que és molt coneguda, també. El Puigsecalm. Ah, el Puigsecalm. Vaig fer el Puigsecalm una vegada, que ens vam perdre també. Un dia obrirem notícia. Vam acabar allò, enmig d'una carretera, enviant l'ubicació a un col·lega que vingués amb el cotxe a buscar-nos, perquè no sabíem ni on érem, i a part se'ns passava la reserva a la 10,
Molt bon restaurant. Ah, molt bé. Doncs aventures d'Ensei Desvall durant els caps de setmana i avui repassant Santoral i dies mundials. Avui, Arnau Vila, és el dia de la Candelera. Avui és l'últim dia per desmuntar el pessebre, eh? Sí.
Ah, sí, oficialment? Avui és el dia que el pessebre s'ha de treure sí o sí. Sí o sí, eh? Si no mala sort. Sí, sí. Doncs avui és 2 de febrer, presentació, diu aquí, del senyor, antigament purificació de Maria i popularment la candelera. I diu, mare de Déu, patrona dels electricistes.
És morta, és a dir, la marmota? Allò que si ri, plora o riu... És que avui, 2 de febrer és el dia de la marmota. És el dia de la marmota. Sí, però era allò que si la marmota riu, l'hivern es riu, i si la marmota plora, l'hivern es fora. Doncs mira, no sé si ha rigut o ha... Em sembla que de moment...
Marmotes, no sé. Potser riu, perquè, clar, el fred encara és... T'anava a dir, marmotes no sé, però coi, puso uns quants... Jo no ho sé, eh. Últimament i no gaire. Ara veiem que no gaire, sí. No, perquè no arriba a vall. Estan totes a Sant Pere Pescador. Sí, clar, hi ha la desembocadura. És veritat, està tot allà prenent la fresca. Doncs avui, dia de la marmota, esperem que no es repeteixi, perquè, a més, un dilluns sempre seria més complicat. Marmotes, sí.
Un dia així de marmotes. Sí, correcte. Un dia de... de gossos, que diria aquell. Doncs dia de la marmota avui i també avui dia mundial de... no sabria... bueno, dels aiguamolls. Bé. Sí, avui és dia mundial dels aiguamolls. Per tant, mira, si voleu donar una volta pels de l'Empordà i així sempre és un paisatge més que agradable i això es va començar a celebrar l'any 1971. Així com a anècdota.
Per tant, marmotes i aigua molls, avui protagonistes aquest 2 de febrer, que nosaltres ens hi posarem, com sempre, amb les notícies.
Doncs ara ja passen 7 minuts del punt de les 9 d'aquest matí i comencem parlant de Renfe perquè defensa que s'està garantint la mobilitat dels usuaris encara que sigui combinant tren i autobús. I és que Rodalies ha arrencat el servei, en aquest cas amb serveis per carretera, encara en 11 línies. Aquest dilluns només es recuperarà el tren, en aquest cas en el tram, entre Figueres i Portbou.
I davant d'aquesta situació, el portador de Renfe, Antonio Carmona, ha defensat que s'està garantint la mobilitat dels usuaris encara que sigui combinant tren i autobús. Des de l'estació de Sants ha reiterat diverses vegades que és el que va dir que es garantiria aquesta mobilitat i que això està fent, mentre es treballa, això sí, per recuperar progressivament més trams en tren.
De moment, però, al tanto, apunteu R1, RG1, R3, R4, RL4, R7, R8, R13, R14, R15 i RT1 mantenen trams en tren i trams en autobús, mentre que R2 Nord, R2 Sud, R11, R16 i R17 s'hi presten tot el servei en tren.
Adif va informar aquest diumenge que continua treballant en 31 punts de la xarxa de rodalies repartits per totes les línies i no va garantir la normalització del servei per aquest dilluns. Els treballs se centren sobretot en la protecció de talusos i trinxeres i en el condicionament de la via.
D'altres qüestions, parlem del sindicat de l'habitatge de Girona perquè exigeix una solució definitiva per a la família desnonada, que no sigui un alberg. L'entitat assenyala que no volen que l'alternativa passi per unes nits a un hostal i lamenta que aquesta opció s'estigui acceptant com a solució. La portaveu del sindicat d'habitatge de Girona, Fatima Atar,
Lamenta també que l'Ajuntament de Girona ha optat per la via penal i assegura que el més fàcil hauria estat en regularitzar la situació de la família abans d'adjudicar el pis a una altra família vulnerable. L'opció més fàcil era regularitzar la seva situació en aquest pis. Era la via més fàcil per a tothom. Han preferit desnonar aquesta família, doncs ara és moment d'oferir una alternativa a un altre lloc i també aturar els desnonaments de la Noama i la Sandip.
El consistori assegura que treballa amb les entitats socials per trobar un lloc per a la família que, diu la regidora de Drets Socials, Ami Sabali, està agraïda a l'Ajuntament.
és bastant conscient de la seva situació, de la situació familiar, i que està agraïda. Vull dir, ella, les vegades que hem parlat des d'ahir, està molt agraïda a l'equip d'emergències, ha pogut parlar amb ella i amb el seu home en Calit, de forma pausada, de forma raonada, de forma conciliadora, saben que tenen aquesta ajuda econòmica per poder fer afront...
Durant els següents mesos l'emergència, a banda que continuem buscant aquest allotjament amb les entitats i que a més a més ells mateixos també mobilitzaran la xarxa familiar. Per tant, aquí no hi ha cap desemparament en cap moment i en cap situació.
Una altra de les queixes per part del sindicat d'habitatge de Girona en relació a aquest cas ha estat que s'ha portat per via administrativa inicialment però ha acabat per la penal que ho agreuja molt més tot. Per això a tard temm que els dos casos que estan en procés i que tenen certes similituds a aquest puguin acabar de la mateixa manera. Ara en 5 minuts ens haurem plantat al punt d'un quart de 10 d'aquest matí. D'altres qüestions parlem de 3 intoxicats d'un d'ells greus per monòxid de carboni en una casa de Sant Gregòria.
Segons va informar el sistema d'emergències mèdiques, hi ha dos, en aquest cas, persones han estat greu, es tracta d'un home i una dona, que han estat traslladats, han estat greu a l'Hospital de Palamós, i d'un segon home també han estat menys greu, que també ha estat hospitalitzat. Els bombers de la Generalitat van activar una dotació per atendre l'avís que es va rebre ahir, van revisar la casa afectada i van fer lectures de monòxid i la van ventilar.
I l'Ajuntament de Girona inicia les obres per rehabilitar dues passeres de fusta sobre el riu Güell. Aquestes estructures pròximes als carrers del Balandrau i també dels Vestiments s'han deteriorat amb el pas del temps i necessiten diverses actuacions per tornar a estar en condicions òptimes. Fins ara els dos ponts tenien tancats els espais que es troben en més mal estat per evitar que hi passessin les persones vianants. Aquestes obres que tenen un termini d'execució previst de quatre mesos
Consisteixen a retirar tots els taulons entre travessers de fusta per canviar-los en cas que estiguin deteriorats o bé per aplicar-los un tractament antilliscant en cas que estiguin en bon estat. Una eina reconstrueix virtualment la muralla de Girona amb 3D i en realitat augmentada.
Girona va acollir una jornada professional dedicada al desenvolupament d'eines 3D i de realitat ampliada aplicades al patrimoni cultural en el marc del projecte europeu Eureka 3D XR. L'esdeveniment, celebrat al Modern, va reunir arxivers, investigadors, estudiants i professionals del sector cultural per conèixer i experimentar amb noves tecnologies digitals.
Un dels punts destacats de la trobada va ser la demostració d'una eina que permet reconstruir virtualment la muralla històrica de la ciutat i integrar-la en un recorregut a peu amb realitat augmentada, basat en documentació original conservada a l'Arxiu Municipal de Girona. I en clau comarques de Girona hem de parlar de l'esfrontament d'una calçada...
perquè deixa sense subministrament d'aigua al municipi d'Anglès. L'avís es va rebre ahir al migdia alertant que el paviment s'havia ensorrat al carrer Pla de la Coma i s'havia desprès cap a la llera de la Riera de Sant Amanàs. L'incident va afectar una canonada que transcorre paral·lela a la Riera, fet que ha provocat el tall del servei, deixant sense subministrament els prop...
de 1.100 habitants del municipi. No es van registrar danys personals, això sí, la policia local va retirar els vehicles estacionats a la via pública. Tècnics municipals van treballar per restablir el subministrament d'aigua al municipi tan aviat com fos possible. I els pobles de la Vall d'Ustola es denuncien talls de llum constants que afecten el dia a dia dels veïns i comerciants.
Aseguren que passa especialment quan hi ha episodis de pluja intensa o vent, com en les darreres setmanes. L'alcalde de les Planes d'Ustoles, Marc Puig, lamenta la situació i recorda que són municipis aïllats, on hi ha gent gran que depèn de serveis com la teleassistència i acusa endesa de falta de manteniment de la xarxa elèctrica.
Aquests talls de llum que tenim constants aquí a les Planes, però també Sant Feliu i el conjunt de tota la Vall d'Ustoles són massa freqüents i és motiu d'aquest mal manteniment o nul manteniment que està fent Endesa en aquesta línia que ens ve des de Sosqueda i que ens suministra electricitat als dos municipis. Això cada cop que tenim...
que tenim episodis de pluja o diferents inclemències meteorològiques tenim talls de llum, poden ser de 5 minuts, de 10 o bé de 2-3 hores o fins i tot de 8 hores, que és algun cas que s'han trobat al nucli de Cugolls i per tant nosaltres ja estem cansats i diem prou i exigim que d'una vegada per totes Endesa faci un manteniment digne de l'infraestructura que sigui una infraestructura del segle XXI no una infraestructura de l'any 60
Des de la companyia, però, asseguren que les incidències són puntuals, com la del passat dimarts 27 de gener, que va deixar uns 500 veïns sense llum durant unes 3 hores. A més, Endesa diu que la resposta que donen està dins del marge estipulat. Anem cap a la comarca de la Selva perquè Blanes limita 1.962 els pisos turístics a la ciutat, menys de la meitat.
del que la llei permet a l'Ajuntament. Això suposa que encara es pugui incrementar en 623 les llicències a les quals hi ha actualment, que són 1.339. L'aprovació de la mesura ha tirat endavant amb els vots favorables de l'equip de govern al PSC, Junts per Blanes i Blanes Sí, i l'abstenció de Vox, Partit Popular, Blanes, ESP i també...
grup Blanes. Esquerra Republicana i la CUP han votat en contra. Segons la llei que regula el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic, el límit legal màxim és de 10 pisos per cada 100 habitants als municipis amb problemes d'accés a l'habitatge, com és el cas de Blanes. Aquest límit permetria a l'Ajuntament de Blanes arribar al topall de 4.152 habitatges d'ús turístic, més del doble que finalment s'ha acabat aprovant.
I el Casal Popular de la Metxa de Ripoll denuncia limitacions constants i taxes abusives per part del govern d'Orriols. Segons l'entitat des que l'Aliança Catalana està al govern tenen molts problemes burocràtics per dur a terme la seva activitat i ho vinculen a la seva ideologia política. També han alertat que aquesta discriminació podria afectar altres entitats i ho associen al modus operandi de l'extrema dreta. L'Edu és un dels membres del Casal Popular.
Bé, nosaltres entenem que és la manera d'operar a l'extrema dreta d'Aliança Catalana. És obvi que tothom és conscient que en les pròximes eleccions a l'extrema dreta pot arribar a molts altres ajuntaments i per tant entenem que el modus operandi es repetirà a molts altres ajuntaments i nosaltres estem aquí avui per denunciar-ho.
per advertir també del que pot arribar a venir, però també per començar a construir un discurs alternatiu i d'una manera de fer que s'allunyi de les imposicions i les limitacions que Aliança Catalana imposa a les entitats, siguin les que siguin, culturals, polítiques, d'oci...
L'Ajuntament ha rebutjat les acusacions de discriminació, sosté que el tracte al casal és el mateix que la resta d'entitats i que s'han de complir les ordenances. La posició de l'Ajuntament és la mateixa que la de la comptal Vila de Ripoll. Com s'ha pogut veure, són quatre gats, no gaudeixen del suport absolutament de ningú. Fa anys i panys que ens embruten als carrers amb encartellades, amb guixades a les parets, que no respecten absolutament cap norma cívica i s'havien trobat amb impunitat total davant la resta de governs.
Des que ha entrat Aliança Catalana això s'ha revertit i evidentment han de complir les ordenances com qualsevol altre ciutadà i d'aquí les seves protestes, perquè es pensen que ells estan exempts d'haver de complir com la resta i això no és així. Des del Casal ara han iniciat la campanya Ripoll, zona repressiva, en el marc de la qual s'organitzaran activitats de sensibilització en els propers mesos.
Més qüestions? Parlem de Ferrocarrils i la Universitat Politécnica de Catalunya perquè creen a Campordón un centre per promoure la recerca i la tecnologia relacionades amb la neu. El centre vol ser un espai de referència per a projectes de recerca i aplicació tecnològica vinculades a la neu i a la muntanya amb investigadors, estudiants i empreses emergents i també busca...
l'arrelament al territori. A més, Ferrocarrils de la Generalitat preveu instal·lar-hi un centre de control integrat de les sis estacions de muntanya que gestiona. Tot i que no hi ha un calendari concret, els impulsors confien que la reforma de l'edifici estigui llesta el curs que ve.
D'altres notícies parlem de la transició ecològica perquè destina 3,8 milions a comprar i restaurar finques naturals arreu de Catalunya. Un total de 29 entitats sense ànim de lucre, ajuntaments i consorcis s'han beneficiat dels ajuts impulsats pel Departament de Transició Ecològica per la compra i restauració de finques amb alt valor natural.
La convocatòria, dotada amb 3,8 milions d'euros, permetrà adquirir una setantena de propietats repartides arreu del territori català i impulsar projectes de conservació i restauració de la biodiversitat. Es tracta de la primera línia d'ajuts d'aquestes característiques, emmarcada en els principis de la Llei Europea de Restauració de la Natura, que inclou actuacions en espais com l'antic Estany de Sils, el Prat de Montsuà, el Delta del Llobregat o diverses zones del Prepirineu, el Lluçanès, els Ports i l'Estany de Panyoles.
El Partit Socialista, tanto en Cataluña, el gobierno de Salvadorilla como el gobierno de Sánchez siguen
...mintiendo... ...y siguen ocultando información sobre el estado... ...de las infraestructuras ferroviarias en Cataluña... ...y en el conjunto de España... ...nosotros no les hemos pedido la dimisión... ...porque se hayan producido accidentes... ...en época del Partido Popular... ...se produjo algún accidente como el de Angrois... ...en el cual por cierto la justicia determinó... ...que no fue por un problema de mantenimiento... ...o de calidad de las infraestructuras... ...sino que fue un error humano por exceso de velocidad... ...nada que ver lo que ha ocurrido...
Pero no somos nosotros los que aprovechamos como ellos los accidentes trágicos para hacer política. Nosotros no criticamos el hecho en sí de que se haya producido un accidente. Lo que criticamos es que mientras se dedicaban a decir que teníamos las mejores infraestructuras ferroviarias de Europa y del mundo occidental, hoy vemos absolutamente espeluznados fotografías del Estado de las mismas absolutamente de países subdesarrollados.
Esa ocultación de información es la que debe llevar a la señora Paneque y al señor Oscar Puente a la dimisión. En una trobada amb militants a Girona, Fernández també va carregar contra la regularització d'immigrants proposada pel govern espanyol i que considera uns papers per a tothom encoberts. I parlem que mor una de les ferides de l'accident de trens de Damuz ingressada a l'UCI i la xifra de finats s'eleva fins als 46.
Una dona que va resultar ferida a l'accident de 30 de mut i que estava ingressada a l'UCI des d'aleshores ha mort en aquest cas i segons va informar a les xarxes socials el president de la Junta d'Andalusia, el popular Juan Manuel Moreno Bonilla, i amb aquesta víctima el nombre de finats puja a 46.
L'expresident José María Aznar apareix als arxius de l'Epstein com a destinatari de dos paquets. El Departament de Justícia dels Estats Units ha desclassificat més de 3 milions de pàgines i 180.000 imatges dels arxius del milionari i pederasta Jeffrey Epstein i l'expresident del govern espanyol José María Aznar hi apareix.
com a destinatari de dos paquets. El primer enviament es va fer al setembre de 2003, amb destí al complex de la Moncloa, quan Aznar encara era president, amb l'encapçalament president Ian Aznar. El paquet postal es va enviar a través del servei de missatgeria FedEx, des de les oficines d'Epstein a Nova York, i va tenir un cost de 32,62 dòlars. D'altra banda, el segon enviament es va produir al maig de 2004, i anava dirigit a la seu de la Fundació FAES,
Un think tank presidit durarà anys per l'ex-líder del PP. I en temes internacionals hem de parlar de que el Barres insisteix que l'oficialitat del català a Europa és una qüestió de temps. El ministre d'Afers Exteriors ha explicat que no pot donar l'edat exacte, però que està segur que el català, exactament igual com l'eusquera i el gallec, serà llengua oficial de la Unió Europea. El Barres també ha afegit que amb el suport del Partit Popular, en aquest cas, ja s'hauria obtingut aquesta oficialitat. El temps.
Molt bé, és el moment per connectar amb en Luis Mimera, que ens explica pel que fa a la situació meteorològica d'aquest dilluns. Luis Mimera, bon dia, com pinta això d'avui? Bon dia, comença la setmana i la primera sencera del mes de febrer, i en el cas de Girona anirem tenint cada vegada més núvols, més gruixuts i fins i tot amb alguna pluja esporàdica.
Serà aigua molt i molt aïllada, algun ruixadet molt passatger i bàsicament concentrat al Pirineu, cap a la Cerdanya, cap al Ripollès, també amb algunes nevedetes que momentàniament han de pujar una mica de cota cap als 1.700-1.800 metres al llarg d'aquest matí. També compta els cims del Pirineu, sobretot del Ripollès, perquè aquí el vent del sud serà intens. També a Rendemar
Agafarà una mica d'embranzida el vent de xaloc, en aquest cas. Durant aquest vespre, basicament, tindrem una fogatada de xàfecs que acabaran caient a gran part de la demarcació. Com més cap a la costa brava, plourà menys. I com més cap al Ripollès, la banda de la selva o a la Garrotxa, hi descarregarà més. La cota de neu aquesta tarda també baixarà una mica cap als 1.000 o 1.200 metres, sobretot en aquesta banda pirinenca.
N'estem pendents a la xarxa. Molt bé, doncs moltes gràcies, Luisini, per aquesta informació. Ens retrobem demà dimarts. Que tinguis un molt bon dia. Ara mateix, com sempre, aquesta hora del matí, arriben els esports.
I parlem de l'Espar Girona perquè guanya l'Estepona, en aquest cas per 88 de 62 i es situa de nou colíder de la Lliga després de la derrota del Saragossa contra la València. Sí, les jugadores dirigides per Roberto Eñiguez eren conscients d'aquesta derrota del Saragossa contra la València i van anar a part feina i van aconseguir aquesta victòria contundent que ens explicarà el nostre company en Jan Torrent de Girona FM.
Per 88 a 62. El conjunt entrenat per Roberto Iñiguez va dominar els 40 minuts del partit. En el primer període els va costar entrant al ritme del partit, tot i això mantenint una petita diferència en el marcador. L'entrada final del primer quart de Clara Olm i els triples de Josite i Viver van aconseguir un avantatge significatiu, aconseguint un 30 a 12 de parcial. En el segon quart l'ofensiva no va parar.
Parcial de 17 a 0 gràcies als punts de Mariam Colibali, que continua a un nivell excel·lent. Al tercer quart, les Gironines van continuar amenant en el marcador sense escrúpols. La màxima diferència que es va veure van ser els 38 punts. En els últims 5 minuts de partit, l'equip es va reenlaixer deixant que l'Estepona emmaquillés una miqueta el marcador final. Vivi, amb 16 minuts, va anotar 18 punts i Josite, amb 17 punts, van ser les màximes anotadores de l'Espart Girona. La capitana Ainhoa López ens fa una valoració del partit.
Crec que hem sortit molt mentalitzades, el rival també que teníem davant, que s'han reforçat i no eren el mateix equip que a la primera volta. Aleshores, no sé si és el primer quart, però sí que el segon, com dius, s'ha marcat més de diferència perquè crec que amb la nostra rotació de banqueta, doncs elles poder no han fugut ja amb aquesta empenta que hem tret tot l'equip. Jo crec que tot l'equip, com dic, ha sortit molt mentalitzat.
Doncs gràcies, Jan, per aquesta crònica. També l'hem pogut sentir a Inoa López en un partit que també va tenir protagonista a la sala de premsa posterior. I és que Roberto Eñiguez I va posar en valor el partit del seu equip, la clara victòria.
que van aconseguir, però també va ser crític i va, en aquest cas, tenir algunes paraules per alguns retrets que hi va haver des de la graderia, perquè Roberto Iñiguez, sabem de la seva exigència i del seu caràcter, va esbroncar algunes jugadores al darrer quart per baixar una mica el ritme
i relaxar-se i la gent no li va agradar gaire ho va criticar i aquí l'entrenador que va dir que l'exigència ha de ser màxima que igual que es diu quan entrenadors de bàsquet masculí es bronquen els seus jugadors que hi ha caràcter el femení igual i a partir d'aquí que situacions així no es poden normalitzar en un equip com l'Uni Girona paraules de Roberto Iñiguez
A partir d'aquí, ahir també, en aquest cas, deixant de banda l'UNI Girona, Girona es va tenyir de verd en la cursa contra el càncer. La dotzena edició d'aquesta trading cursa Girona en marxa contra el càncer va ser un èxit i, tal com apunta l'organització, prop de 2.000 persones es van aplegar a la plaça Catalunya per gaudir d'una matinal d'esport i ajudar a recaptar fons a pocs dies. Recordem del Dia Mundial contra el càncer que tindrà lloc el proper 4 de febrer.
Una matinal que vaig veure gent que ha publicat a Instagram, una mica de fred, no? Sí, sí, sí, ahir matí a la tarda va aparèixer el sol aquí a Girona i així va estar molt millor, però al matí força fred, tot i així no va impedir que aquestes prop de 2.000 persones corressin aquesta cursa i ajudessin a la causa, que és el més important.
A partir d'aquí anem una mica més enrere, anem fins al dissabte, on recordem el Girona va perdre per 1-0 contra l'Oviedo i va desaprofitar un partit on va tenir molt de domini, però poca capacitat ofensiva. L'equip va tenir una ocasió per fer un pas important cap a la permanència, però sembla que encara li falten solucions davant situacions determinades i sobretot determinació. I en cert, dels jugadors de la zona ofensiva, una irregularitat que va tornar a efecte de presència...
segurament en el pitjor moment possible. Encara hi ha marge, òbviament, però sí que és veritat que el Girona no va transmetre bones sensacions i així ho explicava precisament l'entrenador. Nosaltres tampoc hem fet moltes ocasions. Penso que una més o menys clara, la de Banat, però la sensació és de fer poc per guanyar el partit quan estàs controlant el joc. És difícil d'explicar, però així és.
Doncs el que deia, difícil d'explicar, que el Girona no creix més ocasions, especialment a la primera meitat on va ser molt superior, i en una d'aquestes l'Hobbiedocu va aprofitar per aconseguir l'1-0 final. I una jornada, la 22a, encara amb un partit pendent com és aquest Mallorca-Sevilla que es disputa avui a partir de les 9 del vespre, un partit en el qual el Girona...
Ja ha de tenir l'ull, en certa manera, el Mallorca és l'equip que marca ara mateix la zona de descens amb 21 punts, el Sevilla també en té 24, un per sota del Girona, o sigui que duel clau també en aquesta zona baixa de la classificació, veurem què passa, com sempre segurament el millor seria un empat.
per tant veurem què passa avui a Son Moix el Girona ara en tot cas quedaria a falta d'aquest partit a 4 punts per sobre del Mallorca és veritat que hi ha molts equips en aquesta zona baixa i amb una victòria doncs mira podries escalar fins a la 8a posició on hi ha la Reial Societat però també et podries posar a un punt del descens i el partit de Madrid no cal comentar-lo
Bé, el partit del Madrid va aconseguir guanyar a última hora contra el Rayo, amb de nou polèmica, amb un penal per variar, amb expulsions... El minut 98, no? 98, 99, no sé, 99. 99? La llei del Bernabeu, una mica. Però que no passa res, que ja va bé, home.
Bueno, si tu creus que va bé... A vegades hi ha victòries... Si ets madridista, sí. No, no, tant, tant. Tal qual, tal qual. Hi ha victòries a vegades que són reveladores. Jo no soc madridista, home, només faltaria. Bueno, bueno. Ho hauríem de veure. Doncs així no, no és igual. És molt dolent. Home, no.
S'ha de veure sempre l'atura positiva de les coses. Els que sí que ho veuen positius són els de l'Oviedo, que els tres punts van venir d'aigua de maig. Tot i així, a veure, tenen molt complicat. Vull dir, tenen 16 punts. A veure, per poder poden, encara, òbviament. Matemàticament poden, però... Però en Pau va dir, al final, tu te'n vas a jugar contra l'Oviedo i l'Oviedo, ara mateix, més enllà de la qualitat o no, o de la plantilla o els problemes que tingui, la necessitat la té.
I això et fa córrer, eh? El propi Elias Xaire, recordem, exjugador del Girona i que va marcar el gol de la victòria de Loviedo, ho va reconèixer clarament al finalitzar el partit. Va dir, el Girona ha estat millor que nosaltres, han estat superiors, han tingut tot el domini, però nosaltres... Han marcat el gol.
Sí, teníem les ganes, hem posat tot el que havíem de posar sobre el terreny de joc, hem trobat amb el gol i, mirem, ens hem emportat tres punts clau. Vull dir, el Girona va ser superior, el que passa és que és el de sempre. Els gols... Han d'entrar. Clar, aquí la salsa del futbol són els gols, i si no, doncs et quedes amb un pan de mas. Mira que senzilla la cosa, eh? És a dir, la pilota d'entrar a dintre la porteria. Ja està.
I també han d'entrar, en aquest cas, a les Cistelles, en el bàsquet, on el bàsquet Girona, recordem, va guanyar. I va començar la segona volta amb una victòria contra el Burgos, per 77-71, en un partit una mica trebat, en aquest cas dissabte a Fontejau, també força espès.
Finalment, gràcies a la inspiració de Livingston, que va fer nou punts en els últims dos minuts, doncs els de Moncho, que van començar aquesta segona volta amb victòria. Victòria important per establir-se una zona tranquil·la de la classificació i, a més, contra el Burgos, que és dels dos equips que ara mateix estan en zona de descens.
I per acabar, recordar que ahir Carlos Alcaraz va guanyar l'Open d'Austràlia i va aconseguir així guanyar els quatre Grand Slums que li faltava aquest, pendent, i a partir d'aquí, doncs, bueno, una altra fita de... Roland Garros, Wimbledon...
Open d'Austràlia. Open d'Austràlia i US Open. Li faltava aquest. I ara el Caraz, que ja els té tots, va guanyar contra Djokovic, amb Nadal en aquest cas també a la grada. Bé, doncs el Caraz que segueix demostrant que té molt futur per davant i no només futur, sinó també present. I ara per Roland Garros.
Més detalls a les 3 del Girón en Joc, de tota la informació esportiva, ja ho sabeu. Doncs, com sempre, els dilluns toca comentar tota la jugada del que ha passat i del que passarà. A veure com tindrem aquest futur cap de setmana. Molt bé, arriba la cultura ara mateix.
I avui parlem d'Òmnium perquè homenatgerà Muriel Casals el 3 de febrer amb tot un acte íntim a Barcelona per als 10 anys de la seva mort. Tal com ha pogut saber la SENA, l'entitat que va presidir Casals entre el 2010 i el 2015 ha dissenyat un acte a l'espai Francesca Bonemason, en aquest cas que comptarà amb la participació de familiars i l'entorn més proper de l'activista. També hi assistirà l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell,
el president del Parlament, Josep Rull, i els expresidents del govern, Artur Mas i Quim Torra, la periodista, per exemple, Roser Sebastià, que conduirà l'acte, en aquest cas que s'iniciarà amb una peça audiovisual amb imatges de casals i fragments dels seus discursos al capdavant d'Òmnium. El president de l'entitat, Xavier Antic, Ilaia Gat, també filla de casals, desgranaran la seva figura.
Tres minuts per sobre el punt de dos quarts de deu d'aquest matí. Moment per fer un repàs de com tenim l'agenda d'aquest dilluns. Com pinta això d'avui? Poqueta cosa avui. Mira, si et serveix, Raubi, a partir de les sis, conferència, les històries de Shakespeare, això al Caixa Fòrum Girona, ja a les set, l'art a través dels colors, significats, èpoques i emocions, xerrada al Centre Cívic Pla de Palau a partir de les set de la tarda, com hem comentat,
A la mateixa hora podríem saltar, per exemple, cap a la Gioconda, òpera de Ponicelli comentada per Pol Avignon. Conferència a les 7 de la tarda, doncs, a la Casa de Cultura, en la seva Aula Magna. Tot això per tancar l'agenda d'avui dilluns.
A través de Girona Pocat Barra Genda podreu descobrir tots aquests detalls. Ara mateix a aquesta hora del matí fem un repàs de com tenim les efemèrides del que passava un dia com avui. Doncs l'any 1969 mor a Girona Laureà Dalmau, metge, poeta i diputat de la Generalitat de Catalunya. El 82 comença l'enderrocament parcial de l'estructura del bloc de pisos al mig de la plaça de Catalunya.
El 87, un dia com avui, fan explotar una roca que s'havia després de la muntanya de les Pedreres. I finalment, l'any 2006, el Bisbat de Girona, l'Ajuntament, la Diputació i la Generalitat signen un conveni per a la restauració de l'Església de Sant Feliu.
Vols que te'n digui una que a tu t'agradarà, segur? Tal dia com avui, en aquest cas de l'any 84, Nintendo llença al Japó el pinball aquell per NES, en aquest cas, que és aquesta màquina que toma molts bars. No hi havia jugat aquest, sí. Doncs que tenen el pinball aquest que... També hi havia la versió d'ordinador, que tantes vegades han jugat. Però, diguem-ne, el físic, doncs mira, l'any 84...
Es va llançar aquest pinball que molts ja haurem jugat a molts establiments. Pensava que era més pretèrit. Sí, doncs no, a l'any 84. Aquestes són les efemèrides del que ha passat avui.
Doncs quan ja hem acabat totes aquestes qüestions, mirem què tenim aquest dilluns, com sigui, en farem una petita pausa i després, què ve? Oriol Font de Vila, director del Bòlit, que vindrà ara d'aquí uns instants per poder comentar la jugada, veure una mica el seu aterratge de fa ja uns mesos a l'equipament o als equipaments, en aquest cas d'aquí de la ciutat de Girona, veure també eixos mestres que puguin marcar també aquests pròxims mesos, tot això...
Fins al punt de les 10 del matí amb la tertúlia d'actualitat. Aquí és Girona FM. 11 en punt. Els titulars de la jornada. Pau Villafanyer. 11 i 5. Els 4 rius. 92.7 de l'AFM si no canvia res. Molt bé, doncs seguirem tot pagat. I si canvia ja ho direm. I si canvia ja ho direm. Quin remei. Tot ha d'estar com ha d'estar.
Molt bé, avui és dilluns, ja ho hem dit abans, però vaja, tenim el Girona en joc, eh? Sí, correcte, repassarem la derrota del Girona, les victòries del bàsquet Girona i de l'Uni, hem estat el 2 de 3, Arnau, no ha estat possible el triplet aquest cap de setmana, ja vindran temps millors, i avui, mira, no us dic exactament...
Amb qui serà l'entrevista, però us dono una pista, que serà amb una persona que ha estat molts anys vinculada al Girona Futbol Club, des de les ombres, una mica, i el qual aquest any s'ha jubilat. Per tant, més pistes ja no es pot donar. Jo? No. Ta. No, jo? Ta.
O sigui, jo no. Jota. Jota. Ah, vale. Matem-ho aquí, això. Matem-ho aquí. Ha estat bé, eh? No, has estat bé. Aquí has estat bé tu, jo per casualitat i bona retornada. Sembles el carat boig. Tornant pilotes, eh? Molt bé. Fem una pausa i ens hi posem. Fins ara.
Tens mobles vells, electrodomèstics espatllats o objectes grans que no saps com llençar? Utilitza el servei gratuït de recollida de voluminosos de Girona. Truca al 972 244 400 i acorda la recollida a prop de casa. Els residus, on toca i quan toca. No fer-ho pot comportar sancions de fins a 600 euros. Girona, Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Vivim amb la 14a edició del Festival Internacional del Circa La Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 70 artistes de 14 països. Només 5 dies, del 26 de febrer al 2 de març. Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com
Arriba el GiroStudy, un projecte innovador de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya que impulsa una nova manera de fer salut pública de proximitat. I participaran unes 4.000 persones de 18 municipis gironins d'entre 16 i 79 anys.
I les dades que obtindrem ens permetran ajustar les polítiques socials, ambientals i de salut a la realitat de cadascun dels nostres municipis. Si et truquem, digues que sí. La teva participació és clau.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Tens mobles vells, electrodomèstics espatllats o objectes grans que no saps com llençar? Utilitza el servei gratuït de recollida de voluminosos de Girona. Truca al 972 244 400 i acorda la recollida a prop de casa. Els residus, on toca i quan toca. No fer-ho pot comportar sancions de fins a 600 euros. Girona, Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
I encarem ja recte final d'aquest primer cafè de Girona FM. Ja ens acostem perillosament al punt de tres quarts de deu del matí, quan és moment d'obrir carpetes, i avui recuperem una que feia dies que no en parlàvem, i és la del bòlit. Ho fem amb veu del seu director Oriol Font de Vila. Primer de tot, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora.
Bon dia, Seid, què tal? I anava a dir, el flamant director del bòlit, però no, flamant no, perquè ja fa uns quants dies que hi ets, si no m'equivoco. De fet, la teva entrada va ser cap al mes de maig-juny, aproximadament. És a dir, el nomenament, si no em ballen les dates ara mateix, va ser el maig, i el contracte el firmo com el 2 de juny. És recent encara, Seid, és força recent. Relativament recent. T'anava a dir, primer de tot, respecte al bòlit...
el dia que entres, el primer dia que ets nomenat, el dia que arribes allà per primera vegada ja com a director, com va ser? Va ser molt dur, és a dir, va ser molt dur perquè la Carme Sais, que és la directora, la cap de servei per dir-ho així de l'Ajuntament, em va agafar de bracet i em va portar a conèixer l'Ajuntament per dintre, cosa que va ser com d'esglai, no?, és a dir, de conèixer com aquesta maquinària
que és molt complexa i és complexa de fer funcionar, és a dir, jo vinc més del món independent, és a dir, he estat molts anys curador independent, fent exposicions, proposant exposicions a museus, evidentment he treballat molt a prop de l'administració pública i l'administració de museus, però de cop està a dintre. Era més com a receptor que com a peça del granatge. Bé, el receptor públic
tampoc, públic tampoc, és a dir, com un intermediari podríem dir, com un col·laborador estret, però jo sí que tinc una carrera que l'he fet molt col·laborant amb institucions públiques, però també institucions privades, però més públiques probablement, o amb una missió pública. Però tot un tema més de conèixer com es tramita un pressupost, és a dir, no només, que és un dels grans temes de l'Ajuntament de Girona, suposo que d'aquest tema en parleu sovint, no és només tenir un pressupost, que en el cas del bòlit
és limitat, en efecte, però permet fer coses i ha permès fer coses, vull dir, té un bon historial, el bòlit, de projectes però és com conèixer com executar aquest pressupost i aquí per sort hi ha un molt bon equip al bòlit però sí que el primer dia ostres, sí, la realitat em va superar recordo la primera setmana de quedar com un paper de color blanc i tant
Com és agafar-li el relleu a Ingrid Guardiola? Un altre repte, evidentment, és a dir, l'Ingrid va portar el bòlit a un lloc molt interessant, per dir-ho així, i per la meva banda sí que són perfils diferents, probablement, és a dir, jo vinc més de la producció...
artística, no tant de la producció de pensament pròpiment, tot i que la qüestió del pensament, evidentment, també m'interessa molt, i la qüestió del discurs. Sí que hi haurà alguns canvis d'accent, però jo soc conscient que agafo el relleu del bòlit en molt bon moment, i per tant espero estar a l'alçada de les circumstàncies. Com han estat aquests mesos? Pràcticament un pèl més de mitjany.
De treball molt intens. És a dir, sí que quan em demanes el primer dia que vaig fer va ser això, que era com un paper de fumar, un paper blanc, però sí que una de les primeres accions, per exemple, va ser, entre i tot, de modificacions també a dins d'oficines. És a dir, les oficines del bòlit, també per l'historial del bòlit mateix, és a dir, és un espai...
No vull que ara sonar com que vinc aquí a assenyalar, només arribar, però és veritat que l'aposta institucional que s'ha fet des de l'Ajuntament, a vegades infraestructuralment hi ha hagut unes deficiències i l'espai d'oficines és un dels primers que ha repercutit, és a dir, el bòlit estava encaixat.
el que havia estat antigament, com es diu, l'espai de biblioteca de la Fundació Espais. Aleshores, retirar aquesta biblioteca, construir unes oficines una mica més espaioses, no només pels que treballem allà cada dia, sinó també per rebre col·laboradors, per poder treballar fins i tot...
Potser poder fer reunions allà amb col·lectius amb els quals treballem, etcètera, això era molt necessari i era una assignatura pendent. Per tant, l'estiu el vam dedicar sobretot a això, a l'hora que preparar a córrer cuita tot el projecte de la Tira Recarens, amb la Naita Naixir i el Carles Guerra, que vam presentar just a l'octubre, és a dir, en quatre mesos, vam aixecar una exposició.
que durant mig any, que no és només una exposició, sinó que té un programa d'activitats molt complex, i que programar això va ser de repent, però crec que ho hem aconseguit i que hem superat la prova, inclús. De moment, quin és el feedback respecte a l'Expo? És bo, és molt bo, crec. Sí.
És a dir, és un treball que afrontava diferents reptes. Per una banda, és una exposició d'un artista de les comarques de Girona situada internacionalment i en el panorama espanyol considerablement reconeguda. És una exposició que té a veure amb el seu reconeixement com a artista, però també amb una producció d'un nou projecte que en el panorama geopolític actual és complex. És a dir, de cop ens parla...
de la situació de les dones a l'Iran i el moviment feminista que van impulsar arran de la mort de la maixa mini, Dona, vida i llibertat, i actualment també en aquests sis mesos la situació a l'Iran ha estat convulsa, per tant l'exposició ha reverberat plenament tota aquesta situació, i crec que un treball també que respon molt a la generositat de la Tere ha estat que la mateixa obra que ha fet l'ha anat actualitzant
al llarg de tots aquests mesos. Per tant, hi ha hagut tot un treball de producció artística molt ferm, però també de treball comunitari, a Girona mateix, i de treball en moviments socials. I això, que són coses molt delicades, de fet, des de la institució pública, crec que també ho hem aconseguit, és a dir, amb certa timidesa, potser, però, per exemple, s'ha treballat amb la comunitat iraniana de Girona, se l'ha convocat amb l'exposició i se l'ha fet pròpia, fins i tot almenys una part de la comunitat. S'han treballat amb altres moviments socials i aquí, per exemple,
El bòlit des de fa anys també ha tingut una petita deficiència, que és en tenir un equip educatiu, és a dir, tenir un departament d'educació, de mediació, i estem intentant aixecar un departament d'educació, i aleshores aquí hem començat a fer un treball també en moviments socials, és a dir, des de Semilla Migrante, que treballa en temes d'immigració, en Som Provisionals, que treballa en temes de la sobirania de la mort, etc., amb el col·lectiu Dota, amb Girona per Palestina, i podem aixecar, o aixecar, articular una trama de col·laboracions
És qualcom difícil que requereix temps i crec que almenys ja hem posat una petita llavor. Veig que el treball en xarxa el tens marcat en vermell a l'agenda. Sí, és important. És a dir, jo crec que un centre d'art passa per ser un espai altament experimental però altament articulat. Cosa que podríem dir és com quan Anna Arendt parlava que la democràcia...
és igualtat a la vegada que llibertat, que és gairebé un repte impossible, doncs jo crec que un repte d'un centre d'art és estar plenament articulat amb el seu context i amb altres contextos, també, evidentment, és a dir, que sigui un espai purós, però a la vegada també ha de ser un espai de refugi on un artista, un productor, hi trobi un espai on poder experimentar i dir coses, experimentar amb coses que no estan, diguem, del tot consensuades, que inclús poden ser perilloses. I més en una ciutat com Girona que no deixa de ser un poble. Creus? I tant.
És molt fixatiu, al final és un poble gran, Girona. Totes les ciutats són pobles grans, jo crec. I tots els pobles són ciutats en petits, si vols. Jo, en el fons, vinc de poble, també. Jo soc nascut a Manresa, he treballat molt a la capital, evidentment, a Barcelona i a altres contextos, també.
Però a mi l'escala de Girona és una escala que la trobo interessant, que és un bon lloc on fer projectes, de fet. De fet, Girona sí, és local, evidentment, té un esprit de poble i té, com ho diríem, unes rutines molt afermades, cosa que d'entrada em sembla positiu, però a vegada també és una ciutat molt cosmopolita, és a dir, és molt oberta, i fins i tot, sigui pel tema turístic, serà per bé o per mal, però també, per exemple...
I en som molt conscients, és a dir, molts artistes dels que surten ara mateix disparats de l'àrea metropolitana de Barcelona perquè no poden pagar lloguers o propietats o el que sigui, un dels punts de destí és comarques de Girona, més que qualsevol altra província catalana. Aleshores crec que això també a nivell artístic i cultural és una oportunitat molt gran. I més, t'anava a dir, pel tipus de públic que pot venir al bòlic, no sé si també es vol fer aquesta mira cap al públic estranger que pugui venir. Sí, és important, evidentment.
És important, sobretot en aquest cas, un dels punts estratègics que jo crec que el bòlit pot obrir i que estem en això, tot i que fins ara ens hem hagut de centrar en coses més locals, probablement, però és cap al tema del sud de França, cosa que l'he dit reiteradament. És a dir, el sud de França té una xarxa de centres d'art molt potents. De fet, aquests dies vaig estar a França i em dient que precisament les últimes...
Notícies no són bones, és a dir, tot el sistema dels FRAC, dels CRAC, dels centres d'art, s'està, no desmantellant, però s'està buidant de pressupost. En França està passant bastant mal moment a nivell de polítiques culturals, però a mi sí que penso que és un dels punts que està d'exemplar, almenys des dels 70, i que la política cultural espanyola i catalana ha seguit molt les traces, i són centres molt potents, amb els quals penso que s'hauria de poder col·laborar d'una manera bastant sistemàtica.
Ho dic també perquè, bàsicament això, és a dir, moltes vegades, sobretot arran de la crisi econòmica del 2008, Catalunya ha mirat molt, les polítiques culturals catalanes, ha mirat molt cap al malic, és a dir, ha tirat molt cap a, i ho entenc, i és legítim, de fins i tot salvar la seva pròpia senta artística. Temes identitaris, fins i tot, podria dir.
Això no ho sé, però és a dir, de repartir recursos amb els propis artístics. És a dir, parlo no tant des de la política cultural, potser nacionalistes, si parles en termes identitaris, sinó en la política cultural també d'institucions com Fundació Miró, Fundació Tàpies, MACBA, és a dir, museus que han estat bandera a nivell internacional, de cop han fet un replegament de pressupostos i fins i tot també han fet una concentració d'esforç cap al teixit cultural del lloc. Cosa que em sembla...
per una banda, a nivell subsidiari, important, evidentment, però que també s'ha portat una mica en un cul de sac, on l'escena artística catalana ara mateix internacionalment compta poc. I això també té a veure amb com s'han comportat els nostres museus, que s'entén, eh? Hem passat per una crisi molt dura. Vull dir, no és una crítica, és més una observació, tal vegada. Però que potser ara estem en un moment, i sobretot Girona, sent un espai fronterer, en què potser podem obrir certes portes i beneficiar-nos també
d'una escena artística potent que tenim just al costat, a menys d'una hora, més a prop gairebé que a Barcelona. Per tant, crec que el bòlit d'aquest paper frontista entre Catalunya i Sud de França, o Catalunya Nord, si en volem parlar així, l'hauria de fer i l'hauria de capitanejar molt millor. És a dir, que hauríem de tornar una altra vegada allò que dèiem abans, de mirar més cap a França que no pas cap a Barcelona. O mirar cap als dos llocs a la vegada. Clar. Llavors, mentre no acabem marejats en aquest cas... Bueno, l'art contemporània va d'una mica això.
Llavors, t'anava a dir, no sé si tens la sensació també que el públic gironí coneix prou el bòlit. Bona pregunta. Aviam, jo porto aquí molt poc temps, és a dir, porto mig any, tal vegada, al càrrec, i vivint a Girona, em vaig traslladar, vull dir, des del setembre que amb la meva família estem vivint aquí, i per tant hi ha coses de la percepció que no acabo de potser comprendre'l tot encara, però sí que algunes observacions també ja tinc, no? És a dir, sí que penso que a nivell de públic cultural, que diríem, i de públic artístic, el bòlit és conegut,
Però és veritat que hem fet aquest treball que tenim amb la Tere, més a nivell polític, més a nivell social, convocant comunitats que d'entrada no són consumidores o no són habituals del públic de l'art gironí, per dir-ho així, el bòlit és molt complicat de reconèixer. I el bòlit ja té un hàndicap d'entrada molt bèstia que alhora...
És interessant també de considerar que és que està disseminat. Són tres seus. I això ja m'he trobat, per exemple, persones aquests dies que em deien, ostres, que xula l'exposició de la terra, ens ha agradat molt, etcètera, i que en un minut de parlar descobreixes que només han visitat bolit Rambla. I que l'exposició era a tres llocs mateixos, a tres llocs diferents. És a dir, el bolit a nivell urbà no està situat.
No se'l reconeix com... no té un punt icònic com un edifici d'aquests icona, no? Que ja està bé, potser que no ho siguem. A mi m'agrada aquest punt més amagat, més fins i tot disseminat, però a la vegada comunicar això, entendre que el boli té aquesta realitat, és que no... tampoc s'hauria d'un altre centre del planeta Terra que respongui a una idòcia tan similar.
El bòlit té problemes d'espais, i això també és una cosa que he constatat d'aquest tema. Vull dir, un que és massa petit, i l'altre que de cop amb les últimes llevantades se'ns ha inundat. Vull dir, és un... Sí? Sí, sí, Sant Nicolau. És a dir, hi ha aigües freàtiques, tota la cripta ha quedat negada d'aigua. Ostres! Hi ha hagut goteres, de fet. Ja aprofito per anunciar-ho públicament. Sant Nicolau, vam haver de tancar l'exposició fa una setmana i mitja per la llevantada,
I aquesta part de l'exposició de la Tera ja no tornarà a obrir, bàsicament perquè la Tera i allà també hi mostràvem un treball fet amb cartró molt delicat i ara mateix els nivells d'humitat que tenim no seria responsable exposar allà. Evidentment seguirem fent exposicions, però potser no, segur haurem de tenir en compte...
aquesta circumstància de cara a les exposicions futures mentre no hi puguem fer una rehabilitació. És un espai, ja dic, vull dir que hi ha una aposta institucional que cada cop en soc més conscient que encara hi ha deures a fer. Per tant, això també ho hem de treballar amb l'administració pública. Però sí, hi ha un punt de reconeixement de què és el bòlit i fins i tot quins són els seus límits o quina és la seva extensió que a nivell urbà no queda clar.
Escolta'm una cosa, Oriol, no sé ara pas, més que balanços ara, t'ho dic perquè tampoc és, crec, moment de molts balanços, el que sí que és veritat és que m'agradaria saber una mica les línies mestres que puguis tenir marcades per aquest 2026. El 2026?
Sí, la veritat és que les línies mestres és encara desplegar les línies mestres generals, línies específiques pel 26, evidentment hi ha actuacions que responen a línies estratègiques més àmplies. Per exemple, un dels temes importants és que ja començarem a treballar el que són la programació...
Molt basada en la producció, per dir-ho així, i molt basada en una producció en línia. És a dir, que cada un dels espais tindrà una exposició diferent i cada exposició coincidirà amb la producció d'un artista, amb una nova producció d'un artista. I a partir d'aquí hi ha exposicions que s'estableixen un diàleg amb altres artistes o es convoquen altres obres, però sempre hi ha com a centralitat una producció nova. De tal manera que, com a mínim, el Bòlit crec que hauria de fer sis produccions noves l'any, els quals es mostren amb dues tandes i amb sis exposicions en total. Aquest seria com un patró...
que, evidentment, sempre hi haurà moltes excepcions i de producció se n'acabaran fent bastantes més. Però també, per exemple, aquest any farem una producció en col·laboració amb Arbar, que és el Centre d'Art de Port de la Selva, una iniciativa de la Marta Pol, que porta des de fa anys, que ens va venir ella, de fet, a buscar per fer una coproducció, la Carles Congosta, en aquest cas. I ho vam acceptar. I també és una aposta interessant del bòlit sumar-se a una producció que de cop no exposarà sales.
se l'exposarà a Port de la Selva i després mirarem com es mostra a Girona probablement haurem d'anar a parlar amb els organitzadors del cinema trufó per fer unes projeccions això ho dic anticipadament però segurament funcionarà, hem col·laborat però no té per què passar tot per l'exposició però sí que aquest focus en la producció és important i per altra banda el que és molt important també el focus en la mediació i educació que com he dit estem intentant també construir tot un departament que a banda del Bòlid Mentor que aquest any farem també una edició que jo crec que serà l'última això hi ha gent que no li agrada molt que ho digui
Però sí, crec que el Vol Inventor és un projecte a revisar, és un projecte que està molt interessant. Sobretot, el Vol Inventor respon un moment que les institucions artístiques encara experimentaven poc en l'educació. I el Vol Inventor, evidentment, ha fet aquesta funció durant molts anys, però crec que ara estem en un moment de passar una altra fase ja. És a dir, de passar una fase de convocar la comunitat educativa i tenir-la molt més a prop. El Vol Inventor encara respon a aquest model que el centre d'art proposa un artista i la comunitat educativa el rep.
i amb els nois i noies de les escoles es coprodueix una obra capitanejada per un artista. És a dir, és un model que jo crec que s'ha de poder superar per un diàleg bidireccional amb les escoles. Que no sigui únicament un missatge. En efecte, que també els professors i professores han de poder proposar el bòlit i, per altra banda, no ha de ser tan artísticocèntric. És a dir, també la comunitat educativa ha de poder produir i ha de poder produir experimentalment en nosaltres paràmetres on un artista hi pot ser...
o pot tenir una posició més descentralitzada. Aleshores, això ens porta a un canvi de model, que encara estem acabant de trobar-li la manera, però sí, en principi serà una última edició del Bolimentó, que serà igualment portó de lo grande que es diu, és a dir, estem preparant una exposició en aquests espais del Museu d'Història, la carbonera i el dipòsit d'aigua, la cisterna, i serà una exposició molt xula que tindrà lloc a mitjans de maig d'aquest any.
Escolta, aprofito que tinc aquí, em queda un minutet, des del punt de vista d'agenda, si no m'equivoco, molt atents a novetats al mes de març. Sí, el 13 de març inaugurem les tres primeres exposicions d'aquestes produccions en línia, en aquest cas hem comptat amb la curadoria del Bernat de Viu, Bernat de Viu nascut a Fonteta a mitjans dels anys 80 i que lidera una galeria d'art excepcional a Barcelona, i aleshores ell ens ha fet tres propostes d'artistes, estem treballant amb una nova producció de l'Àna Garrigoles, l'Àna, artista de Girona. Sí, l'Àna Garrigoles.
Estem recuperant també el treball de la Margit Coxis, un artista indonesa que està vivint a Argelaguer els anys 70 i 80, va ser molt famós en Danca Top Model en aquest moment, però també té una producció pictòrica que s'ha de recuperar i també amb una producció nova del Rafael Bianchi l'estem tirant també endavant. Aquests són, jo crec, dos dels grans projectes estrella que comencem ara el 13 de març. Doncs abans del 13 de març segur que passes per aquí una altra vegada i ens ho expliques més detall. Us explico més detall, clar que sí. Oriol, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. A vosaltres.
Fins demà!