This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
La xarxa de comunicació local.
Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanye, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Molt bon dia, són les 9 del matí i això és el primer cafè de Girona FM. Avui és dilluns 17 de març de 2025 i ens hem aixecat a Girona ara mateix amb 8 graus de temperatura, en un dia que es preveu assolellat, sense previsió de pluja. Un primer cafè per encarar millor el dia i per conèixer tota l'actualitat, les notícies, el temps, l'esport, l'agenda cultural, el centural i els dies mundials, i sobretot per intentar començar el dia amb energia. Arnau Vila, molt bon dia. Molt bon dia. Què tal, com estàs?
Bé, home, de dilluns començant aquesta setmana, la setmana la començarem a notar el demà. Avui encara estem allò relaxat al cap de setmana però, vaja, sembla que avui haurem d'aprofitar el sol perquè s'esperen més precipitacions. Tot i això aquí, veig aquí a la carrera Balmés que comença... hi ha algun agotet, eh, però sembla que... Aviam com avança. Aviam com avança, sí.
En principi avui tindrem aquest oasis de sol que es perdrà a partir de la setmana però ja ens en parlarà en Luis mi, en tot cas de tot això. Per altra banda, Saitesvai, molt bon dia. Bon dia, bona hora. Com portes la setmana? Bé, home, bé, hem començat forts. Anem forts aquí, sí, sí, anem molt forts i el que passa que bueno, intentarem aixecar-ho tot.
Vinga, aixecant el país, no? Per al que fa el centural d'avui, dia famós, tenim dia 17 de març Sant Patrici. Avui és Sant Patric Day. Sant Patric Day. Amb el celebrar el dia d'avui un dilluns pot ser complicada la cosa, eh? Pot costar aixecar la festa, eh? O ajudar a aixecar-la. O ajudar a aixecar-la. Aviam què tal els hi van, en tot cas. Per altra banda, també és Sant Josep d'Arimateo.
Mira, un nom curiós. Vaja, per Déu. I pel que fa als dies mundials, bueno, és Sant Patrícia, avui com hem comentat. Molt bé, doncs felicitem tots els patricis i les patricines. I tots els irlandesos. Aquest és el patrici, no? No, no ho sé, m'ho acabo d'explicar ara mateix. Santa Patrícia. Patrícia sí. Patrícia sí. Ah, sí. Molt bé, i no tindríem més dies mundials, per tant això és tot, i podem passar a les notícies.
Doncs vinga, nou videos d'aquest matí i comencem parlant que l'audiència de Girona condemna un advocat per embotxacar-se més de 14.500 euros d'uns clients. A més, també l'han inhabilitat per exercir l'advocacia durant dos anys. Hi haurà de retornar els diners que es va quedar.
Segons la sentència de la secció tercera, les víctimes van contactar els serveis professionals de l'advocat el juliol del 2013 per presentar una demanda contra una entitat bancària per una compt compra de participacions preferents. Un jutjat de la Visval d'Empordà va estimar la demanda i va condemnar Catalunya Caixa a pagar més de 87.000 euros. L'advocat ha admès que va incorporar el seu patrimoni part dels diners.
D'altres qüestions d'aquest matí d'illuns, en aquest cas parlem que comença avui el Fòrum Gastronòmic Girona amb els professionals de sala i la cuina clàssica acadèmica com a primers temes principals. El Palau de Fires de Girona i la zona de la Devesa seran els escenaris a partir d'avui i fins al dimecres 19 de març de l'onzena edició del Fòrum Gastronòmic Girona.
Dirigit als professionals i consolidat també com a una referència al sector de la cuina, la restauració i l'alimentació reunirà durant tres dies prop de 150 ponents i 180 expositors més que l'any passat. El programa oferirà nombroses activitats, degustacions i concursos que es repartiran en diversos espais. I no deixem de parlar de gastronomia perquè Girona acollirà la cinquena edició del concurs mundial del Xuxu.
El certamen tindrà lloc el dissabte 22 de març a la Rosaleda, al Parc de la Devesa de Girona. El concurs està obert a professionals amb un punt de vent del públic, com poden ser els pastissers, fleques i restaurants. El veredicte es farà públic el mateix dissabte durant la Festa Popular que es durà a terme a la Devesa, on a partir de les 11 hi haurà activitats obertes a tothom relacionades amb el món del xuxo.
com per exemple un espectacle teatral sobre el seu origen, una demostració d'elaboració de xuxos a càrrec de Gisela Vallart de la Pastisseria Triomf de Barcelona, que és la guanyadora de l'edició 2024 i també una xuxada popular.
Més qüestions d'aquest matí. En clar, al Comarques de Girona parlem d'unes 400 persones que es van mobilitzar a salt dissabte pel dret a l'habitatge i reclamen comprar edificis per ampliar el parc públic. La manifestació va començar des de la Comacros i des d'allà va iniciar una marxa lenta a peu de més d'una hora pels carrers de la localitat que va tallar la circulació als passells dels països catalans durant la major part del recorregut i va culminar davant l'Ajuntament
on es van llegir, en aquest cas, el manifest. Els concentrats denunciaven la impossibilitat de trobar lloguers assequibles al municipi i també l'augment de la especulació immobiliària. El membre del sindicat d'habitatge de Sal, Tarek Txerià, explicava que a Sal hi ha un miler de persones en demandants d'habitatge de protecció oficial i només 300 pisos públics.
Hi ha a salt aproximadament mil persones inscrites com a solicitants d'habitatge de protecció oficial. Com he dit abans, només hi ha uns 300 habitatges que té l'Ajuntament de Salt. Per tant, una petició molt obvia i molt clara és que s'augmenti aquest parc municipal d'habitatge. I sobretot poder posar el conflicte en el parc d'habitatge ja construït. O sigui, no és una qüestió de construir uns pisos d'aquí...
10-15 anys, sinó que siguin parcs, habitatges ja construïts. Pel que fa a la violència policial en els desnonaments, els manifestants criticaven que fa anys que la pateixen. Txeria també explicava que s'han anat arribant a fer desplegaments amb arro fins a vuit furgons per desnonar famílies vulnerables. Des del sindicat d'habitatge de sal s'acudeixen els desnonaments amb pancartes per intentar frenar-los.
9 i 6 d'aquest matí, més notícies, parlem dels topjocs olímpics, perquè amenaça amb mobilitzacions massives si el govern recupera el projecte olímpic als Pirineus. En un comunicat, l'entitat considera un despropòsit i un intent de recuperar un projecte fracassat que la ministra d'Educació, Formació Profesional i Esports, Pilar Alegria, proposés resucitar el projecte de candidatura conjunta a Aragó, Catalunya, per acollir una olimpiada d'hivern.
En un acte del PSOE de dissabte, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va dir que hi estava completament d'acord. Des d'estopjocs olímpics diuen que el projecte ja va ser rebutjat per la població pirinenca i que es pretén imposar un model econòmic especulatiu als Pirineus.
I avui també us expliquem que es reuneix la taula d'impuls de la formació professional a les comarques de Girona. Durant la seva intervenció, el delegat del govern ha destacat el compromís de l'executiu amb la formació professional amb clara voluntat de reforçar aquests estudis amb una oferta accessible, dual i integrada amb el teixit productiu i ha resaltat que, tal com ja va aprovar el govern la setmana passada al pròxim curs, hi haurà 7.583 places més de formació professional en el conjunt.
Durant la trobada també s'ha explicat les novetats en el procediment de preinscripció i matrícula del pròxim curs, on tots els tràmits finalitzaran el 31 de juliol i s'implementa també la matrícula en línia. Més notícies, el Consistori Ajuntament amb la Comunitat Educativa de Vilafant ha creat la comissió que ha de vetllar per evitar l'absentisme escolar al municipi.
Una eina que ha de servir perquè l'Ajuntament i Comunitat Educativa treballin plegats per poder tenir un protocol clar per la seva prevenció i les actuacions en cas d'absentisme escolar. Aquesta comissió ha de servir per obtenir una radiografia de la situació d'absentisme al municipi que permetrà treballar de manera integral en la prevenció, detecció i actuació en aquests casos.
Més qüestions, l'escala Vila del Llibre es consolida en la seva setena edició que manté els 10.000 assistents dels últims anys. La programació que va començar divendres a la tarda ja ha concretat en aquest cas el gruix d'activitats del cap de setmana amb conferències recitals o tallers i la Fira d'Editorials Independents ha agafat com a cultura protagonista la romana seguint un cicle iniciat l'any passat amb Grècia i que es tancarà l'any que ve amb el Magreb. El director de Vila del Llibre, Enric Bonó,
explicava que l'esdeveniment vol reivindicar el patrimoni a través de la cultura literària i que creuen també que aquest any s'ha consolidat. Sempre hem parlat per les cifres de l'Ajuntament sobre unes 10.000 persones i aquest any destacaria que, a diferència d'altres anys, hi ha molts restaurants oberts, moltes ben sortides obertes i tot està bastant ple.
amb el qual creiem que d'alguna manera l'escala es consolida amb aquesta aposta de desestacionalització de la seva proposta, amb aquest avaliment cultural que és la Vila del Llibre i que ja té set edicions. A més, la xarxa de Viles del Llibre es reforça a Galícia on augmenten les parades.
D'altres qüestions d'aquest matí parlem de la Bressola perquè surt al carrer per reclamar la continuïtat de l'escola immersiva en català. Unes 2.000 persones segons l'organització, un miler segons la policia, es van manifestar dissabte a Perpinyà per instar les administracions a moure fitxa i apostar solucions estructurals als problemes de liquiditat que travessa la Bressola. La marxa encapçalada per la pancarta Bressola viva, llengua viva, suport institucional ja, ha estat farcida de proclames a favor de la llengua.
El president de l'associació de la Bressol, Guillem Nivet, explicava que més de 250.000 euros aconseguits fins ara donen cert oxigen, però que segueixen en situació d'urgència. La protesta ha rebut el suport de partits polítics i entitats com l'ANC i Omnium.
Més notícies, parlem dels sindicats majoritaris, perquè desconvoquen la vaga de Renfe Yadif després d'un acord amb el Ministeri i la Generalitat. Els sindicats havien convocat amb la CGT i la Confederació Intercindicala SF aturades de 24 hores a tot l'estat espanyol per aquest dilluns, el dia 26 de març i també l'1 d'abril, i talls parcials el dia 24 i el 28 de març i també el 3 d'abril.
Fons del sindicat CGT han indicat que ells mantenen la protesta fins que consultin les bases sobre l'acord mentre que SF creu que no soluciona els problemes i per això criden a la vaga. Sí, també parlem de trens suprimits a primera hora del matí i alguns retards a Rodalies malgrat aquesta desconvocatòria de la vaga.
Segons ha informat Rodalies, el motiu de les afectacions és perquè el pacte entre Ministeri de Transport, Conselleria de Territori i representants dels treballadors es va fer a última hora. Hi ha hagut problemes per reprogramar els serveis que ja es preveien suprimir d'acord amb els serveis mínims. D'altra banda, una incidència tècnica d'un tren a l'estació de plaça Catalunya, les línies R1, R3 i R4 poden incrementar el temps del recorregut.
D'altres qüestions canviem de temes. Acostem al punt d'un quart de deu. Parlem del Partit Popular perquè durà al Senat una llei en d'habitatge pròpia amb rebaixes d'impostos i bonificacions fiscals als compradors. Fons populars han explicat aquest diumenge que dimarts la proposició passarà al tràmit de presa en consideració. La norma vol facilitar l'aturgament de llicències d'obra en noves en tres mesos, mobilitzar sol públic per construir habitatge, reduir l'IVA
i li imposa transmissions patrimonials al 4% per a la compra o rehabilitació d'una llar i bonificacions fiscals per facilitar l'accés a l'habitatge als menors de 40 anys. El Partit Popular assenyala que la llei és fruit de més de 40 reunions amb agents del sector, associacions afectades per a ocupacions i entitats juvenils.
I en clau internacional hem de parlar de la coalició entre internacional per la pau ocreïna que vol reforçar Putin a seure a negociar. El primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, ha assegurat que la coalició internacional de països que treballen per a la pau ocreïna tenen com a objectiu portar a la taula de negociació el president de Rússia, Vladimir Putin.
Ho ha dit en una roda de premsa aquest dissabte després d'una reunió telemàtica amb els representants d'aquesta coalició de voluntaris, que inclou diverses potències europees al Canadà, a Austràlia i a Nova Zelanda, i que es podrà ampliar a altres països com el Japó, segons Starmer.
I parlem de Brussel·les perquè utilitzarà totes les eines per protegir sectors com el vi i el cava d'arangels injustificats. L'endemà que el president dels Estats Units, Donald Trump, amenaçés amb la imposició de gravaments de fins al 200% sobre les exportacions de productes alcohòlics europeus si la Unió Europea no feia marxa enrere en els arangels sobre el whisky americà.
El portaveu de Comerç, Olof Gil, ha assegurat que la Comissió Europea farà tots els passos possibles per donar suport a sectors afectats i ha instat els Estats Units a abandonar una guerra comercial que no beneficia a ningú. A la tarda també el comissari de Comerç s'ha reunit amb el seu homòleg americà i ha dit que exploren les millors maneres d'avançar en la direcció correcta. Dos minuts i un quart de deu. Ara sí, és moment per connectar amb en Luis Mi, que ens expliqui com està la situació del temps.
Doncs connectem amb ell, Lluís Mimo, bon dia, a veure com pintarà això d'avui. Bon dia, les últimes hores, una bona ploguda a la que hi ha hagut en moltes comarques de Girona, i de fet hem arribat a fregar els 50 litres per metre quadrat en alguns indrets, per exemple al voltant de Pals o Palafrugell, també al sud del Mongri, aquesta pluja destacable, i com no, una bona nevada una altra vegada,
Agota no pas gaire alta, a 700-800 metres ahir a la tarda. De fet, aquesta nit està plovent encara i en aquests moments ens queda algun ruixadet, però ja és molt més esporàdic. I la tendència és que acabin desapareixent. Per tant, al llarg de les immediates hores, clarianes, que seran més nombroses en el cas gironí. Aquests núvols més trencats cap a la Cerdanya, però amb una bona fradurada en aquella banda, i a la resta de comarques, alguns núvols que també s'han d'anar dissipant. Per tant, al llarg del migdia de la tarda,
Més moments de sol, que escalfaran una miqueta. Igualment, no serà un dia precisament càlid. I, a més a més, també, a hores d'ara, hivern. Ho seguirem a la xarxa. Molt bé, doncs, moltes gràcies, Lluís, per aquesta informació. Ja ens trobem demà, que tinguis un molt bon dia. Aquesta hora del matí, arriben els esports.
I parlem de l'empat aquest dissabte del Girona contra el València per 1 a 1. Un gol de l'Uruguai Astuani a la segona part donava un punt al Girona contra un València que s'havia avançat poc abans en un partit igualat. L'equip en cadena 5-6 jornades sense guanyar, però manté 7 punts d'avantatge sobre la zona baixa. Escoltem la crònica de Josep Coll.
6è partit consecutiu sense guanyar del Girona, que ha sumat només 6 punts dels últims 27 en joc. Són 3 empats ara consecutius que ha aconseguit el Girona. L'últim aquest dissabte contra València, amb 1 a 1 en el marcador. El Girona, que semblava que portava la iniciativa amb la possessió de la pilota, però amb el València, que tenia clar el plantejament per sortir al contratac. Després d'una primera part que va acabar amb empat a 0,
Els visitants que van aprofitar una de les transicions ofensives per fer el 0-1 al minut 58 amb un gol de Diego López. El partit, però, que va canviar amb l'entrada de Christian Astuani, que el 63, i amb una bona rematada de cap, va posar l'empat a un en el marcador, el Girona, que va tenir diferents ocasions per sumar els tres punts, però no ho va aconseguir i es va haver de conformar amb el punt. I l'entrenor del Girona, Michel Sánchez, que comentava això en la roda de premsa.
Més determinació, més agressivitat en zona 3. Són capaços de fer que el rival estigui més a prop de la seva porteria que de la nostra. Però fins al 0-1, a primera part, moltes situacions de ui, sí, però no.
El Girona continua a 7 punts per sobre del descens, quan falten 10 jornades per acabar el campionat, i el pròxim partit, després de l'aturada per seleccions de la setmana que ve, serà al Camp del Barça, sense l'amnèbic sancionat, perquè contra el València va veure la cinquena tarjeta groga, i segurament tampoc sense Iván Martín, que en l'últim partit va patir una lesió muscular.
I avui també hem de parlar de la victòria aquest dissabte de l'ONI Girona contra el Gran Canària per 41 a 82. L'Esper Girona guanya amb molta facilitat i aprofita les derrotes del València i ha venida per col·locar-se al capdavant de la Lliga femenina quan només falten quatre jornades. Escoltem la crònica de Jean Torrent.
L'Uni Girona va guanyar a la pista de l'Spar Gran Canaria 41-82, un partit en què l'equip rival va jugar amb poc ritme i intensitat, però pel contrari va començar amb moltíssima energia per part dels locals. 19 punts van ser els que van encaixar l'Uni Girona al primer període i en els 3 restants només en va rebre 22.
L'Uni Girona amb un joc coral va marxar en el marcador. A la segona meitat la diferència era abismal i en el parquet encara més. En tres minuts jugats del tercer període l'Esper Girona va marxar de més de 20 punts de diferència. Les locals van tirar la tovallola ràpidament i no van intentar capgirar el marcador. La base sueca Clara Lundqvist va ser la més valorada amb 20, anotant 9 punts i capturant, atenció, 13 rebots.
Sumada a la 22ena victòria i la derrota del València Bàsquet i del Perfumeries Avenida, es troba en líder en solitari. Jordi Sargatal, segon entrenador, valora el partit. Bé, doncs content per al resultat final, gràcies a una mica del treball de tot el partit. La primera part amb poca circulació de pilota i alguns detalls defensius que hem parlat.
Ho hem ajustat a la mitja part i hem sigut capaços de ser més dinàmiques, de ser més sòlides de darrere, poder córrer, poder treure millors tirs contra les seves defenses canvians. I de l'Uni Girona parlem del bàsquet Girona, perquè fa un gran partit des de la defensa i s'endú la victòria a la pista de l'Ocamp Múrcia per 64 a 76.
L'equip dirigit per Moncho Fernández va guanyar els quatre parcials del partit i va sumar la segona victòria seguida, també la segona com a visitant. Escoltem la crònica de Marc Treserres.
Al basquet Giron ha aconseguit una victòria de mèrit a Múrcia per 64-76. Els gironins han anat des de l'inici de partit per davant del marcador amb un joc molt coral i fent una excel·lent defensa. Al segon quart, els punts de Juani Marcos, Pep Busquets i Martínez Geven han mantingut l'equip per davant tot i l'augment d'intensitat del seu rival. A la mitja part, 33-37.
A la repesa, el Girona ha sortit com un Troy i ha aconseguit un parell de recuperacions consecutives per anotar de forma còmode i fer un parcial de 0,9 amb un triple de Juan y Marcos que permetia ampliar la diferència per sobre dels 10 punts 33 a 44. El Murcia ha reaccionat amb un parcial de 7,0 però els tribles de Pep Busquets i Fierro han aguantat l'embrenzida local.
En els últims 10 minuts, l'UKAM no s'ha rendit i amb una millor defensa s'ha col·locat només a dos. Lluïn però de deixar-se intimidar, els de Moncho Fernández han mantingut la compostura en defensa i en atac han sabut trobar els avantatges a través de la seva parella interior, Juan Fernández i Martinez Geben. De fet, el pivot lituà ha brillat, ha acabat amb 16 punts i 25 de valoració.
El Múrcia ha patit el seu desencer de tres, i en canvi Pep Busquets, que han aclavat tres, i Susims, que han fet dos, han anotat de la llarga distància per acabar tancant el partit. Per tant, ha rescut triomf del Girona, segona victòria fora de casa i vuitena de la temporada. Dissabte que ve, rebrà el Gran Canària fontejal. I passem de la pilota del motor, parlem en aquest cas del Ràdic H7 Costa Brava de la talla del Mundial, perquè el Atlava el guanya.
El rally finalitza a Girona amb la victòria del tres cop subcamió del món Jari Mati Blatlava. La 73è edició del Costa Brava ha superat el seu propi rècord de participants amb 256 equips i una nombrosa participació femenina amb 67 dones participants, incluent-hi 6 dones pilot. De fet, és el segon any consocatiu que el Costa Brava el guanya un equip mixt. El llegendari Lancia Rally 037 ha estat el vehicle homenatjat d'enguany.
amb la presència de Miki Biazón i Salvador Servià com a estrelles convidades. 9 i 20 d'aquest matí arriba la cultura. I parlem de l'oferta pública de la docència en català a les universitats. Es manté en l'entorn del 65% de les assignatures. Els graus, els percentatges, s'enfilen fins al 75% de les matèries, mentre que els màsters només una de cada tres es poden cursar
en aquesta llengua cosa que suposa un retrocés en respecte al curs 2016-2017 quan era la meitat. Una mateixa signatura pot ser impartida en una, dues o més llengües i en aquest sentit hi ha també un 35% de signatures en oferta en castellà i fins a un 24% en una tercera llengua, dues opcions a l'alça als últims anys. Des del curs 21-22 s'han recollit 200 queixes d'alumnes per canvi de llengua a l'aula i un terç dels casos s'ha restituït al català.
D'altres qüestions parlem de caçar de la selva perquè ret la sessió del jaciment Iber del Puig del castellà que permetrà reprendre les excavacions. L'acord és el primer pas per poder reiniciar les excavacions al jaciment aturades el 2010 després de 10 anys d'intervencions organitzades des de l'Ajuntament per mitjà de l'arxiu municipal i amb la col·laboració del grec, la colla excursionista Casanenca i el consorci de les Gabarras.
I avui parlem d'Esterics i Obèlix perquè viatgen a l'Occitània en la 41a aventura de la sèrie que es publicarà el 23 d'octubre. Tu ets gaire d'Esterics i Obèlix? Jo sí. Era més de Tintín, però m'agrada molt. Més de Tintín. Tu a Lòria? M'agraden tots dos, a mi Tintín i Esterics. Tu eres de massa gran.
Demassa gran, heu estat mai a l'Occitània? Bé, potser anirem aquest estiu. Bé, podeu veure Ocídica d'Astèrics i Obèrics perquè hi ha la coberta provisional que ha trascendit aquest dilluns. Es veu Els Inseparables d'Astèrics, Obèrics i d'Èfics sobre una típica calçada portuguesa. Aquest serà el segon treball de Fabriz Caro, Fab Caro com a guionista, amb Didier Conrad el dibuix. Fab Caro ha explicat que els venia de gust fer un àlbum
D'altres qüestions d'aquest matí parlem de la coordinadora de colles castellers de Catalunya,
Albert Torres, com a nou president. Torres, dels xiquets de Serralló, assumeix, en aquest cas, el càrrec en substitució de Carles Cortés, de la jove xiquets de Valls, que ha comunicat a la final de la seva etapa a la CCCC. En relleu a la presidència es va donar a conèixer aquest dissabte en una assemblea amb 150 persones, representants de 58 de les 104 colles membres de la Federació.
El nou president va situar la millora de la seguretat, la revisió dels sistemes de drets audiovisuals i la celebració del quinzea aniversari de la inclusió dels castells com a patrimoni imaterial de la humanitat per la UNESCO com els principals reptes.
Va, gairebé amb 5 minuts ens haurem plantat el punt de dos quarts de deu ja d'aquest matí de lluns. Moment per conèixer la gent, de veure com pinta avui aquest Sant Patric Day. Tenim alguna cosa interessant? Es nota que s'han fet moltes coses aquest cap de setmana, eh? Sí. Es nota moltíssim, t'ho dic perquè, bé, tenim algunes activitats, per exemple un taller, ara a partir de dos quarts,
de 10 al Servei Municipal d'Ocupació, ajuda't de la intel·ligència artificial per definir el teu objectiu laboral, tot això també seguit d'una xerrada, per exemple, opcions de mobilitat internacional, sessió de tarda de març, a partir de les 5 a l'estació Espai Jove, taller de cuina, per exemple, també clubs de lectura, diferents activitats, avui, per exemple, una projecció
del mestre Kurosawa, que no podia ser d'altra manera, filmoteca de Kurosawa, projecció a dos quarts de 7 de la tarda al cinema Truffaut, Sant Juro.
També conversa sobre Shakespeare i els actors, a partir de dos de set, també, en aquest cas al Centre Cultural, la Mercè, Davart, Post-Impressionisme, seguim amb aquest cicle de debats sobre Art, al Centre Cívic Pla de Palau, a partir de les set de la tarda, també una conferència Dona i Conflicta amb Anna Ponsoda, Conferència a les set a la Casa de Cultural a la Diputació de Girona, també
Més cal recordar que demà a dimarts tindrem, si ho estic avançant Arnau Vila, què creus que tindrem? Donació de sang. Correcte. A l'ODG, al campus Montilivi al llarg de demà a dimarts. Tot això per tancar l'agenda d'avui dilluns.
Molt bé, doncs aquestes són les propostes. Ja us sabeu que a través d'agir a un apocat barregenda podreu descobrir molts més detalls. Ara mateix, quan ja falten 5 minuts clavats per arribar a dos quarts de deu, moment per repassar les efemèries del que passava un dia com avui, un 17 de març.
Ens plantem a l'any 1987 el ministre d'Obres Públiques i Urbanisme, Javier Sáenz, signa a Girona l'aprovació del tracet definitiu de la variant de la carretera nacional 2, el seu pas per Girona, amb els alcaldes dels municipis afectats. El 1990, un dia com avui, s'inaugura al carrer Enrique Druer i Pasqual, en aquest cas al barri de Font de Jau, conegut per la Gironella.
L'any 1995, un dia com avui, Josep Fontanet de Mesó fa donació de l'Arxiu Municipal de 12 autòcroms, en aquest cas de Joan Mesó i Valentí. El dia com avui de l'any 2007 s'inaugura l'escultura La Mamarroca, en aquest cas coneguda popularment com la ben plantada obra de Francesc Torres Monzó i ubicada al davant del Centre Cívic de Santa Eugènia.
El 17 de març, en aquest cas de l'any 2019, mor l'actriu i directora de teatre gironina Cristina Servià. I finalment, malauradament, hem de parlar que es produeix l'any 2020 la primera mort per Covid-19 a la regió sanitària de Girona. Tot això passava un dia com avui.
Molt bé, doncs amb les esfermerides ja haurem acabat aquesta primera part, farem una petita pausa i avui dilluns com seguim? Doncs mira, tindrem biblioteques d'aquí uns moments que passaran per aquí aviam què ens expliquen, tot això fins al punt de les 10 del matí on tindrem tertúlia amb Jordi Grau i companyia i arribarem doncs fins al punt de les 11.
A les 11 escoltarem el Bulletí, en aquest cas de l'Aulàlia, i a les 11 i 5 tenim els Quaterrius. Com comencem la setmana? Doncs mira, avui comencem amb l'altre Girona, Mariona Ferrer, i també passarà per aquí Albert Vallesta, que presentarem el seu llibre 10 anys menys 53 dies.
Perfecte, doncs ho descobrirem tot plegat. I avui dilluns, doncs ja us sabeu, a partir de les 3, per acabar de recuperar tot el que hem tingut pel que fa a l'esport de Gironí, doncs el Girona en joc, doncs ja us sabeu per actualitzar-nos. A partir d'aquesta hora del migdia, després de ben dinat, doncs podeu connectar amb nosaltres. Fem una petita pausa i ens hi posem amb tot plegat. Ara tornem. Fins ara.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem per que estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Aquest abril, la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba el Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la Ruta del Vi de l'ADEO Empordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, meridatges exquisits... Entra vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust de vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava Girona, Diputació de Girona.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
I say hi, you say bye bye I say hey, you say na na I say hi, you say bye bye I say hey, tell me why why do you want money money money
És més fàcil tirar-me la bona vida. És més fàcil tirar-me la bona vida.
i ens pot faltar valor, ens obren els motius per fer-li cas al cor I say hi, you say bye bye I say hey, you say nana I say hi, you say bye bye I say hey, tell me what to do
Sóc feliç sobre volant el cel prohibit, sobre el vius com un estel amb un desig. Pel bon camí hi ha una moneda amb dues creus, hi ha una por que m'agafa els peus, no es pot tornar a viure el que he vist.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM. La gironina.
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les deu de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul amb Oriol Mas.
Pirulines i camins de pas Tu i jo en un marge espiant com ballant al sant Sóc imparell i surt a la calor
Jo sé d'un lloc on fa solet ja estaré millor. Hem escoltat mormoris i elefants. Trapitja el merbe i sentim la pluja a les mans. Ets imparell i pesa l'horitzó. Ara com ara la veritat és una cançó. I pensar que la ciutat sona.
sense massa pressa fas un bloc i somrius i és de veritat la llum que ens omple els ossos és com un cicle constant de les estones que no vols que acabin malament
4 fotos, passar un avió al nostre camp natura sàvia i gravar un racó som un parell gine des dins del mar i ens amaguem a l'aigua com un fil de pescar i pensar que la ciutat s'enfonsa i tu i jo ens trobem
s'omple els ossos, és com un cicle constant de les estones que no vols que acabin mai.
que la ciutat s'enfonsa i tu i jo encara somrius. A una barqueta sense massa pressa fas un lop i somrius. I és de veritat la llum que ens omple els ossos, és com un cicle constant de les estones que no vols que acabin.
Mai no vaig sentir que fèiem tard El mar va créixer massa de pressa No vaig saber que era la mort Fins que em vaig quedar sol Sol amb la ment en blanc Sol amb els vells records
Tots els moments que feien mal, també els moments més bons en blanc.
Vam travessar el desert, resàvem sense fe, no eren mai rectes les nostres gestes. Ens vam fer un lloc al cel, et vaig cobrir d'estels, fins que va ploure i tot es va fondre, sol amb la mena en blanc, sol amb els vells records.
aquells moments que feien mal també el record més dolç se'n va.
Junts vam aixecar una casa, una vida i molts miracles. No vam fer cap guerra, no vam conquerir Amèrica. No vam preveure el diluvi i ens vam creure que érem únics. Mira com l'aigua se'n passa a la terra. Sol en la ment en blanc, sol en vals ben record.
Tots els moments que feien mal també ho record més dol.
recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona, els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Sóc el fill d'un home senzill que dormia a coloms amb la mà. Titular d'un càrrec de pes a casa de gent benestant. Capità del silenci quan toca la mesura perfecta i la puntualitat. Escrivar de paraules senzilles els mots encreuats
Quarts de sis ja som a la platja i sembla que tot prepara. Els senyors, el vestit vermell i els núvols que venen de franc. Un pintor de silenci tranquil parla del vell somriure que avui té la llum i la sèrie que espera pacient com ho fa del curs.
Són escorts.
Un dimarts de primavera a la riva d'Ultra Mar on no paren les sirenes. Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles. Que amb tu peces d'un jubil que aquí on em veieu jo soc el senyor que aguanta per aigua mentre balla.
Vaig pensant les coses que penso que no tinc res més per pensar. Ell es riu, ell fa aquell posat de tio seriós i elegant. Gira el vent, el terra se'ns mou i la sèrie que es prema al barret contra el camp. Com que et dura una idea que avui li ha donat per gust.
Primavera a la riva d'Urtraman On no paren les sirenes Benvinguts al cel més alt Que han vist mai les nostres celles Que en toquesses d'un jubant Que aquí on em veieu Jo soc el senyor que aguanta per tu
El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanye, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I obrim aquesta segona part del primer cafè de Girona FM quan ja encarem el punt de tres quarts en de deu en del matí i ho fem com hem dit per parlar amb biblioteques. En aquest cas ens acompanya Gloria Matas de la biblioteca Antonia Adrué, que ens parlarà d'una cosa que ens tocaria aprendre segurament a molts fer. Bon dia i bona hora, Gloria. Bon dia. Com anem? De dilluns, eh? De dilluns, sí.
El millor, ja t'ho he dit abans, el millor del dilluns és que tard o d'hora s'acaba. Però en qualsevol cas, i ara no ho estava fent, però ho hauria d'haver fet, potser, i és que avui parlarem de lectura mevalta. Aviam d'aquest tracte, exactament.
La lectura en veu alta és un acte, jo crec que és de compartir el que és lectura, un text, una literatura que ha estat escrita per algú detingudament i és un acte de comunicació i de compartir aquesta literatura per gent que ens escolti.
Noteu molt el pas, el handicap, el problema a vegades que representa llegir per nosaltres mateixos, és a dir, dintre del nostre cable, del nostre ment, i després fer el pas a llegir amb veu alta, amb una entonació, amb una intenció, amb una seguretat, també entenc que noteu moltíssim, i més en aquests temps que corren.
Sí, jo crec que és de gran importància recalcar que té un gran valor l'electora meua alta, i que moltes vegades l'associem només en un primer període, potser en pre-elector, quan els nens encara no llegeixen.
i en la primera infància, i té molta, molta importància. A mesura que ens anem fent grans, perdem aquesta gran ocasió o no, o no hi recorrem massa. I és vital. I és vital perquè, com dius tu, hi ha molts, molts aspectes que hi tenen en compte, com moltíssim la projecció, la dicció, l'entonació,
Però és que és com un univers, perquè hi ha moltes capes, diguéssim. Arradere de llegir en veu alta vol dir enfrontar-te a un text que t'interpel·la tu com a lector o lectora. I per transmetre-ho, realment, si volem fer-ho bé, hi ha moltes capes. És això, no? Has d'entendre què et diu el text de tu.
I és, com deia una professora que ens ha fet un curs de lectura en veu alta, la Montse Maestra, que hi ha l'ànima de qui ha escrit el text i després hi ha l'ànima de qui el transmet. I per això has d'haver entrat en aquest text, l'has d'haver fet teu, has d'haver decidit on posar l'èmfasi. Completament. A on posar els silencis, a on posar la intensitat i tot això
Quan t'ha arribat, ho pots transmetre. I aquí hi ha un camí molt llarg que... no sé com dir-ho, que... No, jo si vols t'ho poso amb un exemple perfecte que és a mi mateix. Mira que dedicant-me a això, jo fins als 28 anys no vaig aprendre a llegir amb veu alta, com aquell que diu.
Fins als 28 anys. O sigui, em costava molt, havia de repetir els textos quatre, cinc vegades per poder-ho fer a la primera. Ara no, ara ja. Tira. Però és una cosa que o l'entrenes o ja t'hi quedes. Sí, sí, sí. És una cosa d'entrenar, de practicar, de poder-te posar davant de les persones, però sobretot, record una altra vegada en la Montse,
Allà ens ensenyava els textos, i a mi també m'ha passat, quan he hagut de fer una lectura meua alta, guixadíssims. I per tant requereix d'això, d'aquesta valentia també de posar-te davant d'un text i poder-lo transmetre.
I sí, sé que es fa a les escoles i al mateix temps penso que caldria més encara, no? I a totes les etapes. I a mi encara em fa por, a vegades, que alguna col·laboradora arriba aquí i em diu després llegiràs una cosa i jo dic no, jo no llegiré res i que a mi no m'enredis, dic deixa'm en pau. Però a més a més d'això, jo crec que un dels grans secrets, no sé si tu me'l compartiràs, és llegir-ho per tu mateix o mateixa.
És a dir, és obviar que algú t'està escoltant, és a dir, crear una atmosfera completament íntima amb tu mateix, tu ho llegeixes per tu i ho tires. I vinga, jo és el que faig. Depèn, és a dir, clar, hi hauria com diferents aspectes. Si és, per exemple, de dir-ho en el mitjà radiofònic, doncs està clar que jo ho llegiré com per mi, intentant transmetre, abocar, etc.
Hi ha una altra cosa de lectura en veu alta que és quan la compartim en un grup en una comunitat. Imagina't un recital de poesia i on aquí sí que tenim molt en compte el meu auditori, i això també ens ho han dit, no? Qui hi ha? Quines edats? Com són? Fins i tot la mirada, no? Jo estic llegint, però també en algun moment, si tinc el text ben integrat, puc acompanyar la gestualitat amb la mirada.
amb la posició corporal. Per tant, diferenciaria una mica aquesta lectura oral. En un mitjà, potser radiofònic, i en un mitjà en un entorn en el que és compartit. I allà es crea una comunió. I allà és això, la persona ha de connectar i rep. És com el teatre, potser, diferent, però podria tenir alguna similitud. I és com aquella persona connecta amb el públic i es crea...
Em pica la curiositat, perquè a vegades jo me'n recordo quan era quan era més bailet, anàvem a la biblioteca i se'n sentia xerrar...
Clar, la pregunta és, en l'espai de la biblioteca, hi ha algun espai moment on es llegeixi en veu alta? Entenc que sí, que hi ha el seu programa d'activitats, etc. Perquè jo recordo d'estar per allà, no llegint, estava fent el gamberro i se sentia... Sí, sí, sí. Mira, anècdota, per exemple, és que jo tenia la meva teatera bibliotecària d'aquí a la caixa i era de l'època del sifó, per dir-ho.
Ha canviat molt. Les biblioteques, si tu véns un dia a la tarda, doncs silenci absolut no n'hi ha, perquè és un espai molt divers i molt compartit. I a les sals infantils hi ha lectura en veu alta. Hi ha lectura de famílies que venen, s'asseuen l'infant a la falda, llegeixen un conte o un altre. És a dir, ja és present i hi ha aquest espai
còmode, perquè les famílies se sentin a gust, hi ha sofàs, hi ha parquet, i llegeixen, com que tens en veu alta, fomentem que hi hagi aquest espai de gaudi entre ells. I al mateix temps, ens tenim les activitats, si em permets, doncs... I tant. Concretament, per exemple, de lectura en veu alta, realment, que hem fet els cursos. Mira, en el meu cas, a la biblioteca Antonia Drui hem fet dos tallers de lectura en veu alta per nens i nenes de tercer i quart de primària, i és això que hem intentat, intentat,
que a les sessions escollim textos, els llegim, els practiquem, ens posem davant dels àltres, i aquest seria, específicament, un taller de lectura meu alta. Llavors, també tenim clubs de lectura, en els que es llegeixen llibres, i a vegades, quan s'introdueix es pot llegir un fragment, o hem pogut fer també un club de lectura de poesia, que ara s'està fent a la Llenda i a la Montse Maestra, en el que, evidentment,
A part de, es comparteix el lector i es llegeix en veu alta. I bé, altres espais en els que intentem cada vegada més incloure la lectura en veu alta. Gloria, què et sembla si passem a la pràctica? Sí! Jo no m'atreveixo. Em sembla que et deixo pas a tu, aviam si ens pots llegir alguna cosa.
Doncs molt bé. He escollit un fragment d'un conte que es diu L'os que estimava als llibres, de Dennis Hasley i Jim Lamarge, editorial Joventut, en el que va d'un os que un bon dia descobreix una fulla, li sembla que són formigues, però és una fulla de paper,
i s'acosta i un dia veu que hi ha una dona que fa uns sons peculiars quan nosaltres sabem com a lector que llegeix i aquest os es va acostant i un bon dia aquesta lectora li comença a llegir. I comença una part en què ja aquest fet que l'os escolta a la lectora. Dia rere dia, l'os va visitar la noia al llarg de tot aquell estiu.
Quan llegia amb veu tremolosa i li feia saber que el mariner s'havia perdut, l'os patia. Quan la noia reia amb els trucs i tipijocs del mariner, l'os també se sentia estranyament feliç. Quan li parlava de l'amor de l'home, l'animal aixecava el cap per mirar la seva lectora amb ulls enterbolits i observava com li sortien les paraules dels llavis.
Cada paraula que ella li llegia formava part d'una història. Una història per al seu os. Sempre que li llegia, l'os se sentia embolcallat amb onades misterioses que li arribaven per mitjà de la seva veu.
A vegades, la veu de la noia era suau i l'os sentia una gran pau. En altres ocasions, la seva veu s'omplia d'angoixa o por i els pèls de l'os s'arissaven i la bèstia deixava anar un llarg gruny. Hi havia cops que la lectora parlava fluixet i aleshores l'os mirava com els seus dits passaven pàgina rere pàgina amb delicadesa. Sovint,
Tots aquests sentiments tan especials romanien dintre seu mentre tornava cap a la seva cova a acabar el dia. I fins i tot hi havia vegades que confonia el barboteig d'algun rierol amb la veu de la seva lectora. I això el feia feliç.
Ara fem exactament el mateix però que ho llegeixi l'Arnau i fem la comparativa. Que xindena! Ostres, jo és el que t'anava a dir no és el mateix llegir amb veu alta que llegir-ho amb veu alta.
Són coses diferents. Em sembla que aquesta és la diferència que acabes de marcar. Si jo hagués estat una tristòria completament diferent. I al final jo crec que la clau també està en l'intonació. En el tipus d'importància que li dones a segons quines paraules i com acabes. El que dèiem abans de l'addicció també. Totalment.
Què es triga més o menys en què una mainada pugui agafar això? Depèn de cada infant, de cada procés. El que sí remarcaria molt és que és molt important que els llegim, que els llegim amb veu alta.
ja a l'escola, i si és possible, doncs a casa o en família o en un cerca de lectura amb amics, amigues, per tenir aquest hàbit de que et llegeixin, que et llegeixin amb veu alta, primer de tot, que tu t'hagin pogut explicar un conte i t'hagis empapat d'aquesta música, d'aquesta tonalitat, d'aquesta cadència. Tot això, si es fa prèviament,
és que l'infant reconeix aquesta música. A mi m'ha agradat escollir aquest conte perquè l'os no sap què passa, no entén el que passa, però li arriba aquesta música, no? La lectura en veu alta és com una música, la poesia és com una música i t'arriba l'emoció com es transmet. Per tant, si l'infant ha escoltat, li ha enllegit en veu alta, tot això li arriba i a més a més és que li millora la comprensió de l'actora, el vocabulari,
molts respectes que repercuteixen i això ajudarà. Aneu a la biblioteca i llegiu, que és el que toca. I a mi em toca ara també llegir entre línies perquè veig l'Arnau que em diu que hem d'anar tancant la paradeta. Gloria Matas, moltíssimes gràcies per aquesta estona. Moltes gràcies a vosaltres.