logo

El primer cafè

L'informatiu matinal de Girona FM. Notícies, entrevistes i informació de servei. L'informatiu matinal de Girona FM. Notícies, entrevistes i informació de servei.

Transcribed podcasts: 58
Time transcribed: 2d 6h 17m 30s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Són les 9 del matí i això és el primer cafè de Girona FM, avui és dimarts 10 de juny del 2025
i ens hem aixecat a Girona, doncs ara, ara mateix ja ben escalfats, amb 23 graus de temperatura
en un dia que es preveu molt calorós, per tant, vigileu amb les temperatures perquè no puguin donar algun ensurt.
En tot cas, comencem aquí el primer cafè, com dèiem, en aquest cas calent, també, tot i que ens agradaríem una mica amb gel,
però haurem de conèixer totes les notícies, també el temps.
Avui amb en Luismi, l'esport, que tenim algun apunt important, l'agenda cultural,
i tot això hi sumem al centural i dies mundials per fer d'aquest dimarts Arnau Vila, un dia molt més entretingut.
Sí, home, sempre és bo que sigui entretingut i, com dius, després parlarem amb en Luismi,
però sembla que vagi a l'estiu, ja el tenim aquí, comença el 21 de juny, però sembla que ja treu el nas, si més no.
Sí, sí, aquesta setmana, entre avui i demà, sobretot els dies que hi haurà més pic de calor,
però, per tant, res, una mica de crema, anar a l'ombra, hidratar-se bé,
i a partir d'aquí, doncs, res, esperar les vacances, eh, Arnau, que estàs ja allà a la línia de sortida,
amb la tombona i el parasol preparat.
Ets gaire de parasol o no?
Sóc més de... diria que sí, però m'estimo més potser a l'ombra natural,
un arbre i una bona... la cadira, eh, que jo la tinc a punt també.
Sí, ets cadira o tombona, o ets cadira inclinable?
Tinc la cadira de jubilats, eh?
Ostres, que bé, que bé, que bé.
Saps aquella de la marca tan famosa?
Sí, sí, sí.
Per posar una mica el refresc i tot això.
Ah, ostres, tu, pensava que et posaves gorra amb el refresc al cap.
Ah, també el tinc, també el tinc, també el tinc.
En tot cas, veurem com avança l'estiu.
Seït, es va, i molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Tu estàs gaire calent avui pel matí, amb aquesta temperatura, o encara has d'escalfar?
Definim calent.
Bueno, a veure, si està...
Acalorat, acalorat.
Home, sí, fa una calor que espanta, vull dir, són espats normal, estem a 10 de juny.
Però sí que és veritat que migdia puja, però la tarda, vespre, s'està una mica més bé.
Tato, perquè aquesta tarda, fins i tot, he sentit que hi podria haver alguna tempesta, eh?
O sigui, que veurem què passa, normal.
Jo crec que pot ser, sí, potser més del Pirineu, però vaja.
Normal, perquè, sí, explica'ns ràpidament.
Se li diuen tempestes explosives, normalment solen venir generades per la calor
i l'evaporació que hi ha hagut quan entra en contacte amb l'aire fred en capes altes.
Molt normal, però fa 10 dies deia que no era normal aquesta calor i ara diuen que sí.
Ens hem de calir una mica.
He dit normal les tempestes, no la calor.
Abans sí, fa 10 segons ho has dit que és normal.
Arnau, vi, la sort que les paraules se les emporta el vent, que si no...
Hi haurà vent avui, esperem que una miqueta perquè ens doni, doncs...
Jo no sé, jo.
Un enviat agradable.
A què arribarem de màximes avui, és que clar...
Avui, doncs, 33, 33 anant bé, però si estàs al sol, potser una mica més.
Banyaré l'unyà.
Banyaré l'unyà, tio.
No es pot dir l'unyà?
No es pot, no es pot.
A seure ni que sí.
Fica el teu.
Avui coipu, vigila, no et vols ser un coipu.
Un coipu, me'l menjaré el coipu jo.
A veure, avui, 10 de juny, mira, avui tenim dos sants, són fàcils i senzits, i els dos són, en aquest cas,
religiosos, com no pot ser d'una altra manera, el sant oral és religiós, però mira, avui, en aquest cas tenim Sant Maurici.
Home.
Oi, Sant Maurici?
Sant Maurici?
Sant Maurici Abad.
Ara.
I Sant Astèri, bisbe.
Que no estèrics, eh?
Ah, anava a dir.
Ah, no puc demà estèrics, eh?
Ah, que ja el vaig a venir.
Sense la X final.
Molt bé.
O sigui, Sant Astèri i Sant Maurici.
Avui tenim aquests dos sants, dia de juny.
I dies mundials o dies internacionals en tenim uns quants més, és que en tenim cinc.
Avui, per començar, és el Dia Internacional pel Diàleg entre Civilitzacions, que a vegades
aquest diàleg brilla per la seva essència.
També és Dia Internacional de l'Heràldica.
De la?
Heràldica.
Saps el que és l'Heràldica?
No sé què és l'Heràldica.
Els escuts i tot el seu significat.
La simbologia d'aquests escuts que fan les famílies.
Històries del línatge.
Has dit poc joc de trons.
No, la veritat és que no.
He vist el de Capítol de Giron.
M'encantaria veure l'escut de Can Vila.
Jo també, jo també, sí.
No l'has vist mai?
No, no, no.
Hi ha pàgines.
Ho buscaré.
Ho buscaré, ho buscaré.
Que es poden buscar, sí, sí.
Igual és espectacular.
Igual no, igual.
Has de buscar el castell aquell que teníeu.
Sí, certament.
A vosaltres a casa.
No, el que teníeu, no.
En el que viu, a la torre aquella en la que viu allà.
Mirant en un arc, a veure qui passa per allà a Banyoles.
Doncs allà mateix.
En tot cas, mira, avui, aquesta setmana, que és la setmana dels arxius.
Ah, sí, sí.
Doncs mira, no és mala idea, eh?
Mira, avui també és Dia Mundial del Modernisme, que és una mica aquest moviment artístic.
Sí, no sé si el teu castell és d'aquest segle.
És més de gaudir.
Però, bueno, en tot cas, de gaudir ho has dit de passar-ho bé, no?
Sí.
I també, per anar acabant, doncs mira, Dia Mundial de la Malaltia d'Andrade.
Saps quina malaltia és la d'Andrade, Arnau?
Pinta difícil, aquesta malaltia, eh?
Sí, és en aquest cas una polineuropatia.
Ah, val.
O sigui que, bueno, que afecta més, és una malaltia neurodegenerativa, eh?
I hereditària.
Vaja.
Que afecta el sistema nerviós perifèric.
Gran central del depor, també.
Sí, no la volia fer, he saït, perquè és una malaltia, però és veritat que, bueno...
Bueno, per intentar treure una miqueta de ferro...
Els futboleros...
Sí, home, sempre es pot treure una mica.
Sempre surt la pena.
Sí.
I per últim, en aquest cas un dia que se celebra especialment a Argentina, però, bueno, com que ja el món és globalitzat
i aquí ens apropiem de tot el que ens vingui de gust, és Dia Nacional del Desenvelopament Científic i Tecnològic Especial.
Arnau, a tu que t'agrada tant l'espai, l'astronomia i tot plegat, doncs mira, avui és el dia nacional, doncs, de tots aquests avanços tecnològics
que afecten a l'espai i es fa sobretot per, mira, pel llançament d'un satèl·lit argentí que es va fer, doncs, justament aquest dia, 10 de juny, però del 2011.
Carai.
Sí que veus que cada dia aprens una cosa més aquí.
Ja l'estima que hi ha massa ferralla per allà dalt, eh?, que quan comenci a baixar ho veurem.
Bueno, mira, mentre si hi ha algun maturit petit que impacta primer en el satèl·lit i no arriba aquí, doncs...
Per a dir que si impacti, cauré cap avall.
Bueno, esperem que no.
No, no.
En tot cas, aquest és el centoral, els dies mundials, si us sembla, anem per les notícies que ja t'acan.
Bé, doncs, ens hi posem quan ara ja passen vuit minuts del punt de les nou d'aquest matí
i comencem parlant que Salelles critica la manca de concreció absoluta del govern
una setmana després del pacte amb els comuns pel nou Trueta.
Sí, Salelles assegura que, de fet, fins ara ningú de l'executiu de Salvador Illa s'ha posat en contacte amb el consistori,
tot i que ell mateix va trucar al president i li va escriure també una carta.
L'alcalde diu que estan oberts a escoltar opcions per modificar la proposta consensuada,
la que trasllada al parc, però reclama la Generalitat moure fitxa,
perquè és ella qui l'ha d'explicar.
Per això, davant d'aquesta manca absoluta de concreció, així ho va dir Salelles,
que des de l'equip de govern només poden mantenir el calendari pactat per garantir el compliment dels acords
i permetre que el campus no acumuli més retards.
Això a la pràctica suposa tirar endavant l'aprovació provisional de la modificació urbanística del sector,
que ara mateix hi ha damunt la taula.
De fet, el dia 20 de juny es celebrarà el ple extraordinari per aprovar la modificació urbanística del campus de salut.
Així ho anunciava ahir l'alcalde Salelles.
Vam aprofitar també aquest ple per anunciar que el divendres 20 de juny, a la 1 al migdia,
celebrarem el ple extraordinari per fer l'aprovació provisional del planejament
que ha de permetre la construcció del nou campus de salut Hospital Josep Trueta.
Durant tots aquests mesos sabeu que hem estat treballant amb les alegacions que hi havia hagut en l'aprovació inicial,
amb tot el que és el projecte, vam celebrar, i també va ser posteriorment a l'últim ple,
i per això crec que és important dir-ho,
l'assignatura d'un protocol amb la Generalitat de Catalunya,
l'Ajuntament de Sala de la Universitat de Girona,
el dia 14 de maig amb la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa,
on se'ns demanava per calendari aquesta aprovació del planejament provisional
fos prèvia a l'arribada de l'estiu,
per poder complir amb tots els calendaris que des de l'any 2020 s'han anat treballant de forma consensuada,
i amb aquest objectiu i amb aquesta voluntat,
doncs el dia 20 de juny farem aquest plenari.
Per últim, Salell es va recordar que l'actual proposta és la que s'ha validat per tots els actors
que han pres part a les comissions mixtes pel desenvolupament del nou campus de salut.
D'altres qüestions d'aquest matí, 9 i 10 parlem del ple de Girona,
perquè aprova el pla financer per aixugar un dèficit conjuntural
amb el vot del govern i l'abstenció del PSC.
Un pla econòmic financer que ha de permetre afrontar els més de 8 milions
que han costat la sentència del Garatge Forner i la FI en les desigualtats en retributives.
El pla servirà també per aixugar el dèficit de 250.000 euros
amb què s'ha tancat l'últim pressupost.
La tinent d'alcaldia i regidora d'Hisenda, Sílvia Liu,
ha suprallat que es tracta d'una situació conjuntural
i que, de fet, el document no inclou mesures correctores
perquè no es preveu que es repeteixi.
El pla ha tirat endavant amb l'aval del govern
l'abstenció del PSC i el vot en contra de Vox.
Girona lamenta els terminis estrictes per complir amb els projectes Next Generation.
El tinent d'alcaldia i regidor de Transició Ecològica i Área Urbana,
Sergi Font, va lamentar en el pla municipal els terminis
per part dels diferents ministeris que han fet que l'Ajuntament perdés
1,2 milions d'euros d'una subvenció Next Generation.
L'ajut total va ser de 3,1 milions per executar diferents projectes de mobilitat,
alguns dels quals no es van poder complir dins del termini
i, per això, el consistori es va haver de replantejar el tema
i va optar per tornar, la part que veia més complexa de poder executar.
El regidor va detallar que no s'han pogut tirar endavant projectes
dins del termini indicat a causa d'imprevistos externs.
I aquest matí també us expliquem que aproven fer un ple extraordinari a Girona
per parlar de l'Estat General de la ciutat.
El PSC de Girona va presentar una moció que es va aprovar en el ple municipal
per demanar que es faci un ple extraordinari
per parlar de l'Estat General de la ciutat.
Entre d'altres, reclamen parlar de la recollida d'escombraries
i del nou campus de salut, els temes que, ara per ara, estan marcant el mandat.
També de l'Estat General dels carrers, parcs, places i jardins de la ciutat
o de la manca d'habitatge assequible.
La proposta ha prosperat perquè tant l'equip de govern,
Guanyem Junts i Esquerra, com el regidor de Vox,
el del Partit Popular no hi era per motius de salut, s'han abstingut.
I també parlem que Girona no ha pres la decisió sobre la sentència
que l'obliga a col·locar el retrat del rei a l'Ajuntament.
L'alcalde de Girona, Lluc Salell, es va apuntar en el ple que s'estava acabant de valorar
i treballar amb el que diu la sentència,
que va donar la raó al regidor de Vox, Javier Francisco Domínguez.
El regidor de la formació d'Ultradreta va demanar així com estava el tema,
per col·locar el retrat i posar la bandera,
ja que l'Ajuntament tenia dos mesos per fer-ho
quan va sortir la sentència i el termini acaba el mes de juliol.
L'Ajuntament de Girona proposa una reducció del 25% del mercat de la Devesa.
La nova ordenança relativa a la venda no sedentària en mercats de marxants a la ciutat
i un cop creada també la comissió d'estudi de l'ordenança,
també amb una nova assentadora del mercat,
el consistori partirà d'una reducció del 25% respecte a l'actual
i on també s'estudiaran els criteris d'espais i estètics de les diferents parades.
Gemma Geis és vicealcaldessa i regidora de promoció econòmica.
I aquí hem fet un plantejament de reducció del mercat,
de posar ordre, perquè això també ens ho demanen,
de favorir el producte de proximitat, la qualitat
i per tant llavors també hi haurà nesmenes, al·legacions
i del que jo proposi al principi, també per buscar pactes,
hem de fer la millor opció política,
però també és veritat que hem de posar ordre al mercat de la Devesa
i molts gironis i gironis ens ho demanen i per tant és una oportunitat.
Com estan fent molts ajuntaments perquè aquesta també és una realitat.
La proposta que treballàvem també, i també escoltant queixes d'allà,
és que aquestes parades que estan tancades,
doncs posar una mica de criteri estètic i d'igualtat per tothom.
Geis va deixar clar que això és la proposta inicial
en la qual després hi haurà esmenes i al·legacions
per obtenir un document definitiu que ajudi a posar ordre al mercat.
Un quart de deu d'aquest matí i d'altres qüestions
parlem que l'Ajuntament de Girona intensifica
la retirada d'herbes de la via pública.
Concretament es reforça la retirada d'herbes de les voreres
i places pavimentades en aquells casos que dificultin la mobilitat
i que puguin malmetre el paviment o el patrimoni de la ciutat.
Aquesta setmana els equips de neteja manual es reforcen
amb una desbrossadora.
Això permetrà intensificar l'eliminació de les herbes silvestres
que impedeixen el pas, també la visibilitat o l'ús de l'espai públic.
En aquest sentit, des de l'Ajuntament es vol remarcar la diferència
entre els sistemes de renaturalització
que busquen fomentar el creixement de la flora autòctona
per les millores que aporten a les condicions ambientals
amb aquells elements silvestres que dificulten el dia a dia.
Gairebé 4 de cada 10 infants preinscrits a les escoles berson municipals
o a les llars d'infants de la Generalitat a Girona
s'han quedat en llista d'espera.
Això un cop feta la primera assignació.
En total s'han presentat 645 sol·licituds per a les 415 places,
les mateixes que aquest curs,
que ofereixen les escoles bressol municipals
i les llars d'infants de la Generalitat.
El nombre de sol·licituds, però,
ha experimentat una lleugera davallada
respecte als dos cursos anteriors.
El 2023-2024 es van preinscriure 692 infants
i el curs 22-23-680.
Davant d'aquesta situació,
moltes famílies gironines han optat per trucar a la porta
de les escoles bressol municipals de localitats veïnes.
D'altres qüestions i en clau comarques de Girona,
parlem que imposen fins a 10 anys i mig
d'internament psiquiàtric a l'home
que va atacar una parella de gent gran a Palafruxell.
El Tribunal li aplica l'eximent complet d'alteració psíquica
i conclou que en el moment dels fets
el processat tenia la capacitat volitiva totalment anul·lada
a conseqüència d'una descompensació psicòtica pel consum de tòxics
i també per haver deixat el tractament farmacològic.
Per això, l'audiència l'absol de dos delictes de lesions agreujades,
un delicte de resistència i un delicte lleu de danys
i acorda la mesura d'internament per tractar la seva malaltia mental.
Més de 100 identificats i diverses denúncies
en dos dispositius policials de locals de Cinturn,
de Banyoles i Olot.
Una de les inspeccions es va fer a una discoteca
de la capital del Pla de l'Estany, on es van detectar
8 infraccions fiscals que passaran a mans de la Guàrdia Civil,
a més de 3 infraccions documentals de caràcter divers.
També es van trobar fins a 17 persones
que estaven citades per qüestions relacionades
amb la llei d'estrangeria
de les que se'n farà càrrec la Policia Nacional.
A més, en aquest local es van identificar 78 persones
que es trobaven a dins.
El segon dispositiu va ser en un bar d'Olot,
va ser en aquest establiment, on els Mossos van trobar
dues armes blanques que es van acabar emportant
i van aixecar acte contra els dos homes que les portaven.
I també parlem avui que comissen
2.700 peces de roba i bambes falsificades,
valorades en més de 200.000 euros al mercat de Platja d'Aro.
La intervenció es va dur a terme divendres passat
i a l'operatiu hi van participar 22 agents
de la Guàrdia Civil i la Policia Local
que van inspeccionar diverses parades.
Segons la Benemèrita, en algunes hi havia
una gran quantitat d'articles
presumptament falsificats,
principalment roba i calçat
de reconegudes marques comercials.
A més dels objectes comissats,
l'operació es va saldar
amb dos paradistes investigats
com a suposats autors
d'un delicte contra la propietat industrial.
I avui també us expliquem
que Interior engega una campanya
de prevenció i autoprotecció
en urbanitzacions en cas d'incendi forestal.
L'objectiu és assegurar-se
que les parcel·les estiguin en condicions
i que la neteja es faci amb la seguretat
per evitar, en aquest cas,
el risc d'incendi.
A l'hora també es vol conscienciar
les persones que viuen en aquests indrets
que sàpiguen què han de fer
en cas que es declari un foc
i es doni una indicació concreta
per part dels cossos de seguretat.
Jordi Martínez, el cap de Bombers a Girona.
Santa Cristina va ser un exemple,
com també a llarg de la història
hem tingut el del 2012 de la Junquera,
on va haver-hi una afectació
molt important d'habitatges
o a Pont de Vilomara
també fa un brell d'estius.
La situació és que quan ens trobem
davant d'una presència important de persones,
aquí s'han de prendre decisions importants
intentant evitar que els cossos de bombers
col·lapsi assignant un vehicle
a cada edifici,
sinó que el que hem de fer
és intentar ubicar-los,
fent una estratègia
preservant el màxim de seguretat
per a les persones
i per tant aquí el que sí que és important
és que les urbanitzacions,
com comentaven els agents rurals,
estiguin autoprotegides,
que això vol dir que les parcel·les
estiguin netes,
que l'entorn estigui desbussat,
per dos fets importants.
Un és que l'incendi
no ens pugui entrar
en unes condicions
ingestionables
pel que fa als bombers
i per tant
puguem optimitzar
els recursos que hi assignem,
com també si s'ocasiona
a l'interior de l'organització
també pugui sortir
en unes condicions
que també puguin ser gestionables.
La campanya també inclou
la difusió de tríptics
a veïns i negocis
que estiguin en urbanitzacions
amb informació pràctica
i indicacions
en cas d'incendi.
Més notícies,
canviem de tema,
parlem d'Illa
perquè presenta aquest dimarts
l'ampliació de l'aeroport
de la Prat
i es farà públic.
Com afectarà la Ricarda?
El president català
ho explicarà
després de la reunió
de la Comissió Tècnica
en què en els últims mesos
ha elaborat una proposta
i políticament,
després d'haver tancat
amb els socis d'investidura,
Esquerra i Comuns,
els tres suplements de crèdit
que injecten 4.000 milions d'euros
als pressupostos prorrogats.
Aquesta nova proposta
arriba quatre anys
després de l'acord fallit
entre el govern
de Pere Aragonès
i l'Estat.
I el sector de la pirotècnia
augura un Sant Joan
a l'alça
un cop superats
els riscos extrems
de la sequera.
Ho ha explicat a l'ACN
Josep Maria Vilardell,
president de l'Associació
de Fabricants i Majoristes
de Pirotècnia de Catalunya,
que ha previst
que els beneficis
rondaran els 23 milions d'euros.
Pel que fa als productes
més venuts,
es consolidaran els de llum,
com les fonts
i les bateries
amb efectes
sobre el cel
per garantir
un bon espectacle.
Amb tots els petards,
en detros
seguiran mantenint
el seu públic,
així com també
les propostes infantils
basades en bombetes,
bengales
o animals
que es pateguen.
Es pateguen.
Es pateguen.
Més qüestions d'aquest matí.
Es pateguen.
Som-hi.
Sí.
Parlem, en aquest cas,
del Tribunal Constitucional,
perquè amplia a cinc dies
el ple per l'aprovació
de la sentència
de la llei d'amnistia.
Inicialment,
el ple estava previst
del 24 al 26 de juny,
però el president
del Tribunal Constitucional
ha decidit finalment
habilitar també
els dies 23 i 27.
Així,
el ple durarà cinc dies
i ho ha fet
a petició
del magistrat conservador
Enrique Arnaldo,
que ha demanat la mesura
per poder analitzar
a fons
la ponència elaborada
per la vicepresidenta
del Tribunal Constitucional,
Immaculada Montalbán,
que avala
la constitucionalitat
de la llei.
I en temes internacionals,
avui parlem d'Israel
perquè obliga
el vaixell
de la flotilla
de la llibertat
a tracar
al port d'Esdod
i impedeix
l'entrega d'ajuda a casa.
El Ministeri d'Exteriors
israelià
ha informat
que el Buc
ha arribat aquest vespre
al port d'Esdod
i que els passatgers
s'estan sotmetent
a revisions mèdiques.
A bort
hi havia
una dotzena d'activistes,
entre ells
l'activista sueca
Greta Thunberg
i un voluntari espanyol,
Sergi Toribio,
que han denunciat
haver estat
segrestats
perquè el vaixell
es trobaven
aigües internacionals
quan l'exèrcit israelià
els ha interceptat
aquest dilluns.
Més qüestions?
Parlem de Donald Trump
perquè envia
2.000 soldats
a Los Angeles
per contenir
les protestes
contra l'actuació
de la policia migratòria.
En diversos missatges
publicats
a la xarxa
de Truth Social
el líder republicà
ha carregat
contra el governador
de l'estat de Califòrnia
i l'alcaldessa
de Los Angeles
per la gestió
de la situació
i ha assegurat
que prendrà
totes les accions
necessàries
per alliberar
la ciutat
d'una invasió migratòria
i d'unes protestes
que han enfrontat
més d'un miler
de persones
contra agents federals.
Arriba el temps.
Molt bé,
i és moment
de connectar
amb en Luis Mi
a veure què ens explica.
Luis Mi,
molt bon dia,
a veure com pintarà
això d'avui.
Bon dia,
un temps calorós
el que ens espera
aquest dimarts
a les comarques de Girona
i de fet
una bona mostra
són les temperatures actuals
que en molts casos
no han baixat
dels 19
o dels 20 graus
amb aquest ambient
humit
amb aquesta sensació
de xafogó
evident
i només
en alguna vall
de la Cerdanya
o del Ripollès
a hores d'ara
l'ambient és més confortable
però de seguida
aquesta tarda
la calor
s'intensificarà
tot arreu
cap a la plana cerdana
arribarem a fregar
els 30 graus
ja en seran
33-34
els graus de màxima
al voltant del Gironès
del Pla de l'Estany
del Baix Empordà
de l'Alempordà
o també cap a la Baixa Garrotxa
atenció
perquè sí que es formarà
alguna nubolada
amb alguna tempesta
aquesta tarda
entre el Ripollès
la Garrotxa
i el sud
de la Cerdanya
sobretot serà més ja
cap a la demarcació
de Barcelona
on tindrem
alguna tempesta
més destacable
a casa nostra
fins i tot
domini del sol
cap a la Costa Brava
ho anirem seguint
a la xarxa
molt bé
doncs moltes gràcies
Lluís Mim
per aquesta informació
ja ens en retrobem demà
que tinguis un molt bon dia
a aquesta hora
arriben els esports
i avui parlem de Juan P
perquè deixa el Girona
després de nou temporades
i 265 partits oficials
a l'esquena
que el converteixen
en el segon jugador
amb més partits disputats
amb el Girona
després d'Estuani
el central posa així
punt final
a una etapa
que va començar
a l'estiu del 2016
quan va aterrar
Montilibi
procedent del Valladolid
després de rescindir
amb el Granada
el club ahir
va publicar un vídeo
a les xarxes
on el Canari
fa un repàs
de la seva trajectòria
i on Juan P
confessa que
quan va aterrar Girona
mai s'hauria imaginat
viure-hi
tot el que ja ha viscut
després de 9 anys
toca
toca despedir-me
i sincerament
no és
més fàcil
explicar
el que significa
aquest club
i aquesta ciutat
per a mi
mai pude pensar
tot el que
iba a viure aquí
venia amb il·lusió
amb ganes de creixer
i m'encontré
amb alguna cosa
molt més gran
de què
de què pudeixi
imaginar
aquí he crecido
com a jugador
però
sobretot
com a persona
aquí nació
mi família
aquí nació
mis hijos
aquí he sido feliz
cada dia
dentro y fuera
del campo
Juan Pé
que deja el Girona
amb 265 partits
a l'esquena
amb 265 partits oficials a l'esquena
en els quals ha fet 13 gols
recordant i destacant
el que va fer aquesta temporada
a la Champions
a més a més
ha viscut els dos ascensos
a primera del club
el 2017
i el 2022
i també
el descens a segona divisió
en tot cas
Juan Pé
que ara posarà rumb
al futbol mexicà
un altre
que diu
adeu
però en aquest cas
el seu equip
és l'Englet
que marxa
o acaba el subcontracte
amb el Barça
bueno
ja he dit
el rescindeix
i a partir d'aquí
doncs
directament
signa per l'Atlètic de Madrid
fins al 2028
així el Barça
doncs
s'estalvia
una de les fitxes
més altes
que fins ara
tenia el club
imagineu-vos
la situació
que hi havia
i a partir d'aquí
doncs l'Englet
que després de la rescissió
ahir mateix
ja es va comunicar
el seu fitxatge
per l'equip
del Xoló
Simeone
i us volia explicar
també una situació
o una història
millor dit
i és que
en aquest cas
fa poc
es va anunciar
la sentència
per un futbolista
que
en una lliga de veterans
va deixar
tetraplègic
a un rival
finalment
han estat
6 anys de presó
Raül Sánchez
en aquest cas
és el jugador
que va quedar
tetraplègic
per una agressió
en aquesta lliga de veterans
i ha hagut d'esperar
al tanto 11 anys
perquè arribés la sentència
el Tribunal Suprem
després
en un llarg recorregut
ha sentenciat
a l'agressor
a 6 anys de presó
i també
haver d'indemnitzar
en Raül
amb 770.000 euros
la sentència
és pionera
en diferenciar
les accions violentes
emmarcades
en el joc
amb violència
que fins ara
s'emparava
precisament
en el fet
que el futbol
era un esport
de contacte
si l'agressor
no pot pagar
la indemnització
l'haurà d'assumir
la lliga organitzadora
per no haver tingut
seguretat
per evitar
que tot
hi ha expulsat
perquè ja estava
expulsat
i fora del camp
hagués pogut
entrar al terreny de joc
i atacar en Raül
per sorpresa
per tant
doncs aquesta sentència
que per fi
posa una mica
de justícia
molt bé
doncs aquesta és
l'actualitat
pel que fa
els esports
ara mateix
com sempre
aquesta hora del matí
arriba
la cultura

avui parlant
que reïden
5 poemaris
de Vinyolí
i apleguen
les versions
de Raül
per reivindicar
la vigència
de la seva obra
que fa dècades
que només està
a l'abast
dels lectors
en un volum
de poesia completa
l'edició en 62
torna a posar
en circulació
5 llibres de versos
El Callat
Tot és Ara i Res
Llibre d'amic
Cans de Belone
i també
Dimoni Màgic
ha plegat
Domini Màgic
i ha plegat
en edicions bilingüe
totes les seves versions
de Rilke
i també
de Nietzsche
La poeta
de Santa Coloma
de Farnès
va publicar
el primer llibre
de versos
el 1937
i els dos últims
l'any mateix
de la seva mort
el 1984
La llarga trajectòria
que va
de l'un
als altres
es pot veure
com un procés
de recerca
de la veu pròpia
i avui també
parlem en aquest cas
de Brad Pitt
perquè compra
la famosa casa
Omni
de l'Empordà
i l'envia
a Califòrnia
Te l'ha tret
Arnau Vila

Te l'ha tret
Però ja en tinc més
L'actor nordamericà
Brad Pitt
ha adquirit
la casa
Chesteros
una joia històrica
de l'arquitectura
prefabricada
del segle XX
dissenyada
pel visionari
arquitecte grec
Nicolaos
Chesteros
l'any 1969
Aquesta casa
que recorda
un Omni
va ser restaurada
pel col·leccionista
francès
Clement Sividini
Sividino
va ser
en aquest sentit
exposada
també a les vinyes
del terra remota
de Sant Climent
de Cebes
a l'Empordà
convertint-se
en un pol d'atracció
de visitants d'arreu
I el concurs
de Castells de Tarragona
consensuarà
amb les colles
una nova taula
de puntuacions
Aquesta nova taula
és un compromís
adquirit
l'any 2023
en la comissió
assessora
del certamen
La puntuació
s'ha d'adaptar
els reptes
presents i futurs
del món casteller
i establirà
un ordre
de dificultat
que estigui
reconegut
àmpliament
El procés
participatiu
inclou
enquestes
a les 42
colles
castelleres
participants
en l'última edició
del concurs
70 prescriptors
del món casteller
i 16 periodistes
i es mantindran
converses
personalitzades
amb més experts
La nova taula
ha d'entrar en vigor
l'1 de setembre
d'aquest 2025
Doncs aquestes són
les notícies
pel que fa la cultura
fem una mirada
de com tenim l'agenda
i les propostes
per aquest dimarts
com ho tenim això d'avui?
Últim dia
per algunes exposicions
ho podem veure
a girona.cat
barra agenda
al llarg de la jornada
d'avui
per exemple
podem destacar
a l'Auditori Palau
de Congress
us una xerrada
com tenir cura
del teu cor
a partir de les 5
de la tarda
avui dimarts
també destaquem
per exemple
el concert
de Leila Claude
i Inat
en aquest sentit
a partir de les 6
de la tarda
el centre cívic
Pla de Palau
Tertúlia també
que fa lingüístic
un govern
que incomplés
les pròpies lleis
en format pregunta
això al foment
a partir de dos quarts
de 7
de la tarda
també xerrada
sobre el teletreball
què passa
amb la meva esquena
molt bona xerrada
aquesta
a partir de dos quarts
de 7
a l'espai
Casa Sabater
també destaquem
per exemple
concert
de conjunts
instrumentals
de Lem
a partir de tres quarts
de 7
a l'Auditori
de la Mercè
acte institucional
també la celebració
del 90è aniversari
del Còlegs Anònims
a partir de les 7
de la tarda
centre cívic
de Sant Narcís
per exemple
podem destacar
també
una cursa
marxa
de 5 quilòmetres
al pavelló municipal
de Girona
a Fontajau
a partir de les 7
de la tarda
d'avui dimarts
també 25è aniversari
de l'oficina
del defensor
defensora
de la ciutadania
a partir de les 7
de la tarda
avui al teatre municipal
passarà per aquí
d'aquí uns moments
a defensora
de la ciutadania
precisament
per parlar-nos
sobre aquest acte
tot això
per tancar
l'agenda
d'avui dimarts
moment per repassar
les efemèries
del que passava tal dia
com avui
un 10 de juny
doncs ens desplacem
fins l'any 1967
es crea
el Premi de Novela
Immortal
Ciutat de Girona
el 1987
un dia com avui
se celebren eleccions
municipals
que serien guanyades
pel PSC
l'any 1991
s'inaugura
al Palau
de la Diputació
de Girona
després
de les obres
de la rehabilitació
practicades
l'any 99
s'inicia
la segona fase
de l'enderrocament
dels pisos
Barcelot
al barri de Sant Narcís
i finalment
un 10 de juny
de l'any 2004
mort Joan Maria Gelada
regidor de l'Ajuntament
de Girona
i gerent
de l'empresa
de transports
municipals
del Gironès
aquestes són
les efemèries
del que passava
un dia com avui
molt bé
doncs
amb tot plegat
haurem acabat ja
aquesta primera part
farem una petita pausa
i després
ho hem dit ara
fa uns moments
tindrem la defensora
de la ciutadania
la Marta Alzina
puja amb el volum
ara
se'm sent
se'm sent eh

Marta Alzina
i Curesa
defensora de la ciutadania
que parlarem
doncs d'aquests 25 anys
d'aniversari
del departament
de la institució
en aquest cas
tot això
per arribar
fins al punt
de les 10 del matí
on tindrem
Jordi Grau
i companyia
amb la tertúlia
d'actualitat
i tot aquest tema
ruent
que sempre tenim
aquí en el
Vox Populi
de Girona
tot això
per arribar
fins al punt
de les 11 del matí
a les 11 i 5
després d'escoltar
els bolletins
arribarem amb aquests 4 rius
de dimarts
avui alguna cosa a destacar
sempre
sempre
què vols saber
doncs un programa interessant
que tindrem
avui toca llibres
avui toca llibres
va clar
lectures d'estiu
Bernal Vila
em pensava que era
recorrent
el tema de llibres

per això
lectures d'estiu
carai
parlarem avui
amb Pau Martí
Reimbau
no el conec
jo no el coneixia
fins fa poc

i bé o
sí home
vindrà fins aquí
vull dir
ens explicarà una miqueta
com ha teixit
la seva obra
també passarà per aquí
el temps de música
craig
ester
ester
ester
aixi mateix
amb gran
amb TH
en gros
ester
que ven també expressament
a presentar
el seu nou disc
aquí a Girona
FM
i vaja
craig
doncs
no us ho perdeu
llibres
música
com sempre
la cultura
que està farcida
Bernal Vila
que també el tindrem aquí
sí home

com cada setmana

si un rei
molt bé
no us ho perdeu
que segur que és ben interessant
escoltar aquestes propostes
i avui
atenció
tenim entrevista també

tenim entrevista
en aquest cas
una mica diferent
no grups municipals
sinó avui
ens centrarem
en el Consell Comarcal
i per això
hem convidat
a Girona FM
la seva presidenta
la senyora Sònia Gràcia
que també és alcaldessa
de Forneix de la Selva
i ens explicarà
una mica
la tasca
del Consell Comarcal
en l'Equador
d'aquesta legislatura
per tant
veurem
què ens comenta
la presidenta Gràcia
molt bé
doncs
ens hi posem
amb tot plegat
fem una pausa
i ara tornem
fins ara
ADN Gironic
ADN 92.7
la ràdio de Girona
Info Podcast
la càpsula informativa
de 3 minuts
amb tota la informació
bàsica del dia
notícies, agenda
i informació de servei
un producte
de Girona FM
i la xarxa
fet i pensat
en digital
en exclusiva
a gironafm.cat
i les xarxes socials
de l'emissora
subscriu-t'hi
Converteix el teu pis buit
en una oportunitat
per a tu
i un benefici
per a tothom
A l'Ajuntament de Girona
oferim una oportunitat
a les persones
propietàries
que vulguin
col·laborar
en la lluita
contra la crisi
de l'habitatge
Si tens un habitatge
buit o disponible
a Girona
posa-la a la borsa
de mediació
per al lloguer social
Ajudaràs a oferir
un habitatge digne
a persones i famílies
amb ingressos
mitjans o baixos
i gaudiràs
d'ajuts
i avantatges fiscals
Missió Habitatge
Ajuntament de Girona
Vine al Mercat del Lleó
i trobaràs
productes frescos
de qualitat
i de proximitat
Més de 50 parades
al teu abast
per comprar
tot el que necessites
Carn, peix,
verdures,
grana,
plats cuinats,
fruits secs
i molt més
Compra producte local
Compra al Mercat del Lleó
Ajuntament de Girona
Recupera els millors moments
de la nostra programació
a gironafm.cat
La web on trobaràs
tots els continguts propis
que fem
perquè estiguis informat
del que passa a Girona
Els quatre rius
les entrevistes
els informatius
i tots els programes esportius
culturals i musicals
a gironafm.cat
Escolta'ns on vulguis
i quan vulguis
Som la teva ràdio
Som la Gironina
Quan jo n'era un marrec
Somiava a viure
les bogeries
que encara no he fet
I ara ens queden per fer
No sé ben bé per què
M'encanta que vinguis
a despertar-me
i se'm posi malament
El teu cafè amb llet
Demà em despertaré
Muntaré una festa
a casa teva
i no em convidaré
Però vindré igualment
Seré més fort que tu
Quan em calguin forces
per aguantar-me
I riuré
Mirant al cel
Cridant des de llum
No n'hi ha prou
que la música no pari mai
No n'hi ha prou
que la música no pari mai
No n'hi ha prou
que la música no pari mai
No n'hi ha prou
que la música no pari mai
I no m'ensia a venir
Com el temps m'atrapa
No hi ha manera
i tot segueix igual
Però tan diferent
Vindré sense pensar
El dia que pensis
que em necessites
i et trobaré a faltar
Quan et falti somiar
Només vull cantar
Que estic encantat
d'estar al teu costat
Només vull cantar
Que estic encantat
d'estar al teu costat
Només vull cantar
Que estic encantat
d'estar al teu costat
Només vull cantar
Que estic encantat
d'estar al teu costat
No n'hi ha prou
No n'hi ha prou
Que la música no pari mai
No n'hi ha prou
que la música no pari mai
No n'hi ha prou
que la música no pari mai
No n'hi ha prou
que la música no va i mai.
Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona.
Girona FM.
I obrim segona part d'aquest primer cafè de Girona FM.
Ho fem tirant uns minuts enrere i és que ho hem comentat, que avui a partir de les 7 de la tarda a la sala de descans del Teatre, al Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona,
tenim, doncs, el 25è aniversari, o els 25 anys, en un debat també sobre el paper de la defensora de la ciutadania.
Per poder-ho fer, comentem la jugada amb Marta Elzina i Cunesa, defensora de la ciutadania. Bon dia i bona hora.
Molt bon dia, moltes gràcies per convidar-me.
Només faltaria, i felicitats també, vull dir que 25 anys d'una institució no es fan tan aviat.
No, estem molt il·lusionades amb la celebració d'aquest acte i pensem que era una data que no podíem deixar passar,
doncs, per això, per fer un acte, per posar en valor la nostra feina i per reivindicar aquesta institució.
Un acte, precisament, el que diem, eh?, a vegades els aniversaris serveixen precisament per reivindicar.
Em sembla que, de fet, Lluc Salelles ja n'ha parlat i ja ha apuntat la importància que té la defensora de la ciutadania a Girona.
Sí, estic molt d'acord amb el que hi ha l'alcalde. Nosaltres pensem que a més és una figura que en el futur estem esperant
si s'aprova finalment una llei que es va presentar al Parlament perquè es reguli amb la finalitat d'aconseguir
que cada vegada hi hagi més defensors locals en els municipis i aconseguir tenir una llei que ho reguli,
que ho prevegi i que faci o faciliti la implantació dels defensors locals arreu.
25 anys són molts anys, eh?
Sí, són anys, són anys, eh? Són anys per fer balanç. Valia la pena...
Mira, pensa que he de dir una cosa que avui ja ho explicaré.
De fet, els 25 anys, aplicant-ho estrictament, es van complir l'any passat.
La primera defensora de la ciutadania de Girona va ser la Teresa Eseres
i va ser anomenada just el desembre de l'any 1999.
Per tant, aplicant les matemàtiques, el desembre del 24 es van complir aquests 25 anys.
Com que encara hi som dins, encara no hem arribat als 26,
i perquè l'any passat no vam tenir manera de poder-ho organitzar,
per dèficit de personal que tenia a la meva oficina,
doncs vam decidir fer-ho aquest any i no perdre l'oportunitat d'aprofitar, no?,
aquesta ocasió, doncs per fer balanç, per explicar la importància d'aquesta institució,
per donar a reconèixer més i per plantejar els reptes de futur que se'ns presenten.
Precisament, ho dèiem abans i ho acabes de comentar, vull dir,
a vegades als aniversaris, t'ho dic jo, que el vaig tenir la setmana passada també,
et serveixen per veure una miqueta, primer de tot, d'on vens.
I la pregunta que et llenço és, tu quan entres al càrrec, una miqueta,
quina era la sensació o quins eren els inputs d'on veníem?
Home, jo quan entro al càrrec he de reconèixer que ho tinc fàcil,
ho tinc fàcil perquè tot això ja ve dels defensors anteriors,
és a dir, i avui parlarem d'això precisament amb la Teresa Saceres i amb en Ramon Llorente,
ella, la Teresa és la que té la dificultat major, que és la que comença,
és a dir, l'any 2000 o a finals de l'any 99,
ella comença de nou i té el repte d'implementar o implantar aquesta oficina
i decidir com es fa, i decidir com es fan les recomanacions,
fins on pot arribar, què li diu la llei, què li diu el reglament,
com acull aquestes queixes i posar les bases.
I ho fa, i ho fa molt bé.
I a partir d'aquí, en Ramon Llorente segueix,
tal com ha plantejat l'oficina la Teresa Saceres,
amb les seves millores i les seves actuacions,
i després, quan arribo jo, ells ja porten molts anys.
La Teresa hi va estar 8, en Ramon gairebé 13,
i llavors jo em trobo ja amb una oficina consolidada,
amb un personal que sap molt bé el que ha de fer
i que coneix molt bé l'oficina,
i, per tant, jo tinc fàcil.
Per mi, ara han sigut plantejar nous reptes,
amb nou personal que ara tinc,
i és on estem.
Com millorem i com arribem a tothom
és el que ens hem plantejat en el meu mandat, diguéssim.
Parlant de present, com és el teu dia a dia
com a defensora de la ciutadania?
Mira, el dia a dia és un dia a dia
que a vegades és molt imprevisible,
perquè jo estic presencialment dos, tres dies a la setmana,
fixes dos,
i a vegades hi vaig un tercer dia,
si tinc feina acumulada,
perquè jo ho compagino amb la meva activitat professional,
i moltes tardes també me'n vaig,
si hi ha veïns que em reclamen,
o associacions de veïns,
que ara estem fent una ronda de reunions,
per donar-nos a conèixer,
i posar-nos més a l'abast de la ciutadania,
però, en definitiva,
jo tinc visites,
que molta gent em demana hora i ben,
o no fan queixes online,
jo els registro i els dic on haurà per venir,
però també atenc a gent que ve sense hora,
perquè jo he sigut la gran crítica de la cita previa obligatòria,
per tant jo atenc a tothom que ve amb cita o sense cita,
hi ha dies que les coses es compliquen,
perquè ve algú enfadat,
perquè no l'han atès,
pel que sigui,
i llavors és escoltar la ciutadania,
sobretot escoltar-la,
i recollir les queixes
que sempre que estiguin fonamentades
i hagin anat primer a l'Ajuntament.
He de recordar que nosaltres
no som una oficina de reclamacions,
sinó que som una oficina on,
quan el ciutadà se sent agreujat,
perquè no ha obtingut una resposta,
perquè hem passat els terminis
que té l'administració per contestar i no ha fet,
perquè s'ha trobat amb notificacions defectuoses,
o s'ha trobat amb una inactivitat
de l'administració,
per posar el cas,
o no és atès correctament
pels serveis socials,
o se li deneguen determinats drets,
o se sent agreujat,
és quan nosaltres actuem,
és a dir,
sempre que primer hi ha hagut aquesta
o mala actuació,
o no actuació de l'administració.
I el dia a dia és aquest,
i moltes vegades també fer trucades,
buscar la col·laboració dels tècnics,
que la tinc,
l'Ajuntament ningú va posar cap impediment,
per demanar informació,
requeria als tècnics,
requeria que hi digui,
que m'expliqui què està passant,
perquè també,
ho he de dir,
hi ha moltes coses que s'arreglen,
és a dir,
també fem aquesta funció d'intermediació,
que dic jo,
que a vegades pots trucar i dir,
escolta,
heu fet una cosa malament,
jo ho he vist molt clar,
per què no us ho mireu,
i reviseu la vostra actuació.
I això és una de les coses
que també fem en el dia a dia.
A vegades,
és que jo sempre ho he pensat,
hi ha moltes queixes,
no sé si el,
és que no m'atreveixo donar un percentatge,
però hi ha moltes queixes
que a vegades es resolen
simplement escoltant,
i és que la gent,
doncs, bueno,
se sent agreujada,
està emprenyada parlant popularment,
i al final el que volen
és desfogar-se amb algú
de l'administració,
que els escolti,
i que digui,
avall,
la meva pregunta és,
quin percentatge creus que és això?
No,
no és que,
és a dir,
percentatge,
quasi tot és això,
moltes coses són,
La gent el que vol és sentir-se escoltada.
Sí,
sentir-se escoltada,
però també que resolgui el seu problema,
és a dir,
a vegades,
primer de tot,
l'administració ha de saber
donar una bona informació,
i moltes vegades
la ciutadania,
doncs,
no rep aquesta informació,
també és cert
que hi ha molts serveis,
doncs,
que estan col·lapsats,
que falta personal,
que no,
que l'administració no dona per més,
pensem que l'administració municipal
és la més propera del ciutadà,
i la que cada vegada
està prestand més serveis,
des de la neteja,
els serveis socials,
els tributs,
en fi,
hi ha molta l'escolarització,
i per tant,
moltes vegades falten recursos,
o hi ha manca d'informació,
i no és només
que la gent vulgui ser escoltada,
que sí,
però moltes vegades també,
la gent se sent que,
no només que no és escoltada,
sinó que no se l'atén correctament,
o no se la respon,
o no entén per què
fa mesos que espero una resposta,
i una mica és també
aquesta ineficiència,
o ineficàcia,
que no tinc resposta,
que no em donen hora,
que estic trucant
per demanar una cita previa,
i no em responen,
sí que molt,
un gruix important
de queixes
deriva d'aquí,
eh,
i després,
evidentment,
hi ha les altres queixes
per vulneració de drets,
no?,
perquè no m'han notificat
correctament una cosa,
perquè l'Ajuntament,
doncs,
no ha respectat un tràmit,
etcètera,
etcètera.
La gent jove hi creu
en la vostra institució.
La gent jove ens costa,
ens costa,
per això una de les tasques
que estem fent,
tenim ara uns recursos educatius,
que nosaltres hem posat
a disposició de tots els centres,
per anar a presentar-nos,
i per anar a explicar,
que potser els hi sona
qui és el defensor del poble,
i els hi sona
qui és el síndic de greuges,
però el defensor local
costa més d'entendre,
no es coneix tant,
tot i que és contradictori,
perquè és més proper,
i per ser la gent jove
és una cosa
que no li pertoca tant,
perquè no és qui va a fer gestions
a l'administració local,
però vaja,
quan comencen a haver-ho de fer
i s'hi enfronten,
doncs és important
que també coneguin això.
La veritat és que
el gran gruix d'aquí
sí que és de gent més gran,
i ara estem intentant
demanar més dades
per poder tenir
una estadística clara
de qui ve més a queixar-se,
però sí que és veritat
que és gent més gran,
més gran vull dir,
hi ha gent de 40 o 50
anys o més gran,
i també és veritat
que ja les dones
solen queixar d'unes coses
i els homes d'unes altres.
Això,
de cara a l'any que ve
ho tindrem ja més clar
per fer una estadística.
I un dels objectius
és aquest,
donar-nos a conèixer
en els barris,
amb la gent jove,
i bé una mica
apropar-nos a tothom.
Aquest seria un dels reptes de futur.
És un dels reptes que tenim,
i de fet estem començant
a anar als barris
i anar amb les associacions
de veïns,
que ja ho havíem fet
amb algunes,
amb intenció
de signar convenis
de col·laboració,
perquè...
Allà teniu feina, eh?
Sí,
perquè de totes maneres
és feina però està bé,
està bé perquè
hi ha molts problemes
que a vegades
no arriben a tothom
o no arriben als regidors
o arriben i no es resolen
i llavors jo penso
que la defensora
com a mínim
els ha de conèixer,
ha de conèixer la gent.
També és veritat
que no sempre
els hi dono la raó, eh?
És a dir,
no sempre tothom
té raó de queixar-se,
també els explico
que hi ha obligacions
ciutadanes, eh?
I que amb el tema
de les escombraries
que és el tema...
L'estrella deu ser
últimament.
És l'estrella
que hi ha queixes
i que hi ha moltes coses
a millorar,
com vinc dient sempre
i ja vaig dir
la meva recomanació,
també penso
que la ciutadania
té l'obligació
d'acceptar
uns deures
determinats, no?
I que també
no s'hi val dir
jo pago taxes
i m'has de recollir,
sinó que la gestió
dels residus
ens en conveix
a tots
i tots
ja hem de participar.
Es nota
l'efecte capitalitat
de Girona
en aquest sentit?
Vull dir,
tota la població flotant,
per exemple,
la que passa
el dia a dia aquí,
però, per exemple,
viuen en altres localitats
o és exclusivament Girona?
No,
bé,
sí que venen queixes
de gent de fora
que...
però sobretot
si és que
s'han vist afectats
per un acte
de l'administració.
Val.
Clar,
si no,
és bàsicament
gent d'aquí,
depèn del problema
que et vinguin
a exposar.
Quan és gent de fora
més aviat
sol ser
per temes
de sancions
o per temes
de multes
d'aparcament
o d'això,
per defectes
de notificació,
això sí,
o inclús
gent,
empreses de fora
que es queixen
per el retard
amb els tràmits
urbanístics,
això sí que ja
afecten
activitats empresarials
que poden ser
gent de fora.
És una altra dimensió,
això.
Sí,
són en aquests casos,
però bàsicament
els problemes
ciutadans locals
en general
afecten
a la ciutadania
de Girona.
Ara parlàvem de futur,
no sé,
més enllà de la gent jove
també,
vull dir,
i de les associacions
de veïns,
per exemple,
vull dir,
tenim altres carpetes
en aquest àmbit?
Obertes?
Altres carpetes?
O per abordar
sobre reptes de futur?
Mira,
sí,
primer,
els reptes de futur
és aquest,
donar-nos a conèixer
i col·laborar
amb les entitats,
amb les associacions veïnals,
donar-nos a conèixer
com a recurs educatiu,
que és el que ja tenim preparat,
i també hi ha un repte
que no és meu,
sinó que és un repte
que ha assumit
el fòrum de síndics
i defensors
i defensores locals
de Catalunya
que ens agrupa a tots,
que és aconseguir
que el Parlament de Catalunya
aprovi una llei,
una llei
que reguli
les nostres funcions,
que considerem
que és necessària,
perquè això facilitarà,
perquè ara estem
només previstos
en els reglaments municipals
i a la llei
de base
és de règim local
i a la llei municipal
del règim municipal
de Catalunya
i per tant
no tenim
una revolució
prou,
no dic prou clara,
però sí que ens garantís més
com fer les nostres
recomanacions,
quina validesa tenen,
com els ajuntaments
poden
i han
de tenir
aquests
índics locals
i per tant
la proposta de llei
que està en el Parlament
i que entenc
que està en tràmit
però ara
no conec
la fase en què està,
ens ajudaria molt,
perquè seria una eina
perquè tots els municipis
acabessin convençuts
i si ja poguéssim
obligar
que es tingués
un cíndic local
seria fantàstic
però bé,
aquí s'ha de respectar
l'autonomia
municipal
i per tant
en tot cas
seria una eina
que ens facilitaria molt
la nostra feina
que es donés a conèixer
que en el futur
fos normal
que hi hagués
aquesta figura
a tots els ajuntaments.
Què estàs?
En el quart any?
Si no m'equivoco,
jo vaig entrar l'octubre del 21
l'octubre del 25
farà 4 anys
exactament
farà 4 anys
em sembla que va a 5
la idea
t'agradaria continuar?
A veure,
és una feina
que m'agrada molt
perquè
no és una feina
sinó que és
el contacte amb la gent
el conèixer de prop
tots els problemes
a l'altra banda
de l'administració
com percep la ciutadania
com les deficients
actuacions de l'administració
que es donen
això no hem de negar-ho
i és una feina
molt gratificant
en aquest sentit
conèixer moltes coses
però no depèn de mi
és a dir
és el ple
que és el que ha de decidir-ho
el ple s'obrirà amb això
ja ha de ser el ple
que ho proposi
i veurem
el mandat
en principi
són 5 anys
i veurem
veurem què passa
veurem què passa
el que sí que sabem
que passarà
és que aquesta tarda
a les 7
tenim
en aquest cas
els 25 anys
de l'oficina
de l'alvençora
de la ciutadania
d'aquí de Girona
acte d'11
al saló de descans
del teatre municipal
a partir de les 7
de la tarda
mentrestant
Marta Elziner Conesa
defensora de la ciutadania
aquí a Girona
moltíssimes gràcies
per aquesta estoneta
i que vagi molt i molt bé
aquest vespre
moltes gràcies
esteu tots convidats
és un acte obert
a la ciutadania
i encantada
que vingueu tots
gràcies