This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet.
Els Quatre Rius, amb Saïd Esvai.
Entrevistes, gent, cultura, històries.
Girona pren la veu.
Al 92.7 FM.
A les plataformes i a les nostres xarxes socials.
Girona FM.
La teva ràdio.
La Gironina.
Els Quatre Rius.
A Girona FM.
Amb Saïd Esvai.
Tilluns 15 de setembre de 2025.
Tornem a començar.
No sé si com sempre o com mai, però tornem a seguir.
I tornem a ser-hi aquest curs amb més històries, més xarinola, més gent i més ràdio.
Molta més ràdio, amb els ja emblemàtics, qui dia passa en empeny, ja ho trobarem o fa demà l'opina.
En qualsevol cas, perquè hi ha coses que no cal canviar.
I algunes canvien per si soles.
Suposo que això és el temps.
I aquest passa i és com la bar, que no atura el ritme mai, que diria el bo del Lluís Gabaldà a la cançó Agost.
Aquella que tornarà a sonar d'aquí uns mesos si hi arribem.
Però ja tenim ganes de tornar.
I ja en teníem, també.
Ja tenim ganes de ser aquí, amb tots vosaltres, un curs més.
I com sempre, amb el guió just i necessari.
que la vida és anar improvisant sobre la marxa i això no cal canviar-ho.
I com sempre i com mai, jo diria que si als Estats Units la veu era Frank Sinatra,
nosaltres, la veu de la ràdio gironina és el bo de l'Arnau Vila,
però em sembla que se li ha menjat la llengua al gat.
Bon dia i bona hora, Arnau Vila!
Ens saluda amb la mà esquerra aixecant-la.
És curiós, eh, Arnau?
I t'ho dic perquè fa, quan farà, dos anys, un servidor va arribar també...
Bé, no, jo vaig arribar més tard, cap al novembre o una cosa així.
Darius, no sé si la sabies tu aquesta,
que jo vaig arribar aquí un dilluns, que havia de començar a fer ràdio,
i no vaig començar fins al dimecres, perquè aquí el senyor es va quedar fònic.
No sé què passa en aquesta casa, vull dir que quan arribem el primer dia de col·le...
Jo també estic quedant a fònic.
També avui, m'acatxin, nena, vull dir...
Bueno, ja hem avançat, eh, realment, ja hem avançat realment el que tenim d'aquí uns instants.
Ja et dic, no sé si com sempre, no sé si com mai,
però nosaltres seguirem aquí als Quatre Rius de Girona FM,
de dilluns a divendres, també en la nova temporada radiofònica,
que ja vam començar fa uns dies, però vaja, jo, per variar,
doncs sempre arribo un pèl més tard que el normal.
En qualsevol cas, avui volem recordar la figura de Dario Raola Llorenç,
també parlarem, en aquest cas, d'una taula rodona que tenim
que organitza el Col·legi de Periodistes de Catalunya,
amb motiu de la setmana, o en aquest cas, sí, la setmana del llibre en català,
en aquest cas, aquí a la demarcació.
També parlarem amb la cúpula de Girona FM, Oriol Mas,
que passarà per aquí d'aquí una estona a explicar-nos
quines novetats hi ha a aquesta temporada.
De moment, a mi no m'han enviat el paro, Arnau Vila, vull dir...
Per cert, Arnau, tenies moltíssimes ganes de tornar-me a veure aquí
a l'estudi fent ràdio, oi que sí?
L'Arnau diu que sí, i si haguessis dit que no, també haguessis dit que sí,
igualment, o sigui que en qualsevol cas.
I, a més a més, també presentarem el llibre de Vortex,
de Francesc Duc, que, de fet, dels companys de Cap de Brot,
que el presenten avui a la llibreria 22,
coincidint, també, amb la data de sortida de l'obra.
En qualsevol cas, com hem dit, anem per pams,
comencem, si us sembla, fent una miqueta de memòria.
I avui comencem amb una mirada al passat, però també al present.
Avui volem recordar la figura de Dario Rahola Llorenç,
editor i propietari de L'Autonomista,
portaveu del republicanisme aquí a Girona, entre moltíssimes altres coses.
De fet, aquest 18 de setembre tenim homenatge al Mercadal,
on treballava i també vivia Dario Rahola,
sota el títol A l'Autonomista i a la llibertat de premsa.
Per parlar-ne, ens acompanya avui el seu net, Dario Rahola.
Bon dia i bona hora.
Bon dia a tothom.
I moltíssimes gràcies per venir.
Que avui és el nostre primer dia de col·le,
i sempre intentem parlar, ostres,
sobre temes de periodisme, de ràdio,
o de coses que puguin passar aquí a la ciutat,
i t'agraeixo molt que hagis vingut avui.
Molt bé. Doncs mira, aquí estic.
Entenc que per tu és important també que recordi la figura del teu avi.
Home, jo penso francament que ja toca.
Fa 40 anys que en Franco va morir,
i Girona, no vull dir que hagi passat del meu avi,
però gairebé ni homenatges ni palaques.
No ho sé, hi ha gent que em diu com és que es fa ara?
Jo la meva pregunta seria per què no s'ha fet fins ara?
Clar. Al final...
És cert que la mort del seu germà,
que en Franco el va matar,
l'ha eclipsat.
Seu germà petit, no?
En Carles, en Carles Rahola.
Es portaven 13 anys
amb el meu avi.
Fet el Darius era el germà gran?
Sí.
I és el que et deia, és que a vegades sembla, no?,
que el cognom Rahola pesa més cap al costat del Carles,
que no pas...
Sí, sí, però evidentment, evidentment, no?
Perquè, hòstia, va ser una putada que el matessin.
Era una bellíssima persona,
una persona correctíssima,
una persona que no s'havia posat mai en política, no?
I, esclar, vull dir, aquí una mica,
la lectura que hi ha hagut,
doncs és també de dir,
home, si en Darius no hagués fugit,
no s'hagués exhalat,
tindríem aquí en Carles, no?
Em penso que, evidentment,
si en Darius no hagués marxat,
ara a la Rambla, en lloc d'haver-hi
un bust d'en Carles,
podria anar-hi amb dos.
Clar.
Allà davant del cafè en Norat, podria.
Tu no el vas arribar a conèixer, la veritat?
No, perquè l'avi
va morir el 40,
jo soc nascut del 44,
no, per tant,
no el vaig conèixer,
però, evidentment,
a casa se'n parlava contínuament
i tothom,
quan trobava algú pel carrer,
o parlàvem de l'avi o parlàvem d'en Carles.
Mira, estic molt content,
vull dir,
em fa il·lusió,
vull dir,
que la placa que posen
allà al carrer Prensa,
doncs hi ha la fotografia de l'avi
i és la fotografia que teníem a casa,
allà al carrer Ximènes,
aquell edifici que hi ha,
que has conegut com l'Ava Maria,
perquè dalt té un rètol
que es diu Ava Maria,
doncs a la sala de casa
hi havia dues fotografies penjades a la paret,
fotografies grosses, no?
Una era de l'avi
i l'altra de l'àvia de la Rosa.
I aquesta fotografia ja la guardava
i va ser la que vaig donar
a l'Esteve Casellas,
que ha sigut l'ànima
d'aquest homenatge
que es farà dijous.
Com es recordava
la figura del Darius a casa?
És a dir,
com el recordaven?
Com el periodista?
Com el republicà compromès?
El recordaven
com el director del diari,
com una persona
que tot el que feia
ho feia pel diari
i per la família.
Vull dir,
que mai tenia diners,
perquè diners que tenia
els invertia.
a l'impremta,
per això va tenir
l'impremta més important
d'aquell moment.
Va tenir una o dues linotípies
que en aquell moment
no eren
a cap lloc
de la província
de Girona.
va tenir
el Tèlex,
que tampoc
cap més diari tenia.
En aquell moment
a Girona
hi havia dos diaris
importants.
Un era
l'Autonomista,
que era
un diari
d'esquerres,
no?
I l'altre,
doncs,
era el diari
de Girona,
que era de dretes,
que era de la Lliga.
i,
però, bueno,
jo crec,
per tot el que sé
i he llegit,
doncs,
que l'impremta,
allà on s'imprimia
l'Autonomista,
era,
tenia
molt millor
maquinària
que l'altre diari.
A més a més,
tenia un avantatge
l'Autonomista,
que era un diari
que es feia
amb el seu propi taller,
que això
logísticament
valia molt,
no?
Perquè
a partir del moment
que l'impremta
tancava el diari,
doncs,
sortia d'allà
a les comarques
corrent,
no?
Era un diari
de tarda
que miraven
de tancar aviat
per poder agafar,
doncs,
els trens,
els últims
autobusos
que sortien,
repartia els diaris,
doncs,
a la línia d'Olot,
repartia els diaris
a la línia de Figueres,
en fi.
I això
el meu pare
ho portava,
ell portava
una mica
tot plegat,
no?
Perquè com que era
el fill de l'amo,
doncs,
feia una mica
de tot.
Però li interessava
molt
que el diari
es tanqués
puntualment,
perquè si no
li tocava
amb ell.
Agafar el cotxe,
anar a repartir
els diaris
a totes les línies
i sempre em deia,
home,
vull dir,
no era fàcil,
vull dir,
agafar el cotxe
de nit
i anar a repartir
els diaris
allà on havien d'arribar.
En aquella època?
En aquella època,
les carreteres
estaven com estaven,
els cotxes
eren com eren.
Carreteres,
no hi havia llum,
que si tenies pan
en una carretera
d'aquestes,
doncs,
te la jugaves,
però bé.
En aquest sentit,
a part el teu avi
va ser moltíssimes
altres coses,
a part...
Sí,
va ser regidor
de l'Ajuntament
tres o quatre vegades.
Tres etapes?
Tres etapes.
Ja,
em penso que la primera vegada
ho va ser
en temps d'en Primo de Rivera,
encara,
o al final,
no?
Va ser a l'Ajuntament.
Ell,
moltes vegades,
va ser regidor
del barri més pobre
de Girona,
el més descuidat,
que era Pedaret.
va ser regidor d'allà
i potser hi ha un motiu,
perquè per part
de la família
de la seva dona
provenien de Pedaret
i ell va treballar
molt per Pedaret,
molt,
moltíssim.
Una de les coses
que va promoure,
per exemple,
va ser l'escola,
que ara és l'escola
de Montjuïc,
no?
Que abans no es deia així,
que es deia Ignasi Iglesias,
aquella escola.
Doncs aquella escola
va néixer en aquells moments,
en una escola
que va tenir
una empenta importantíssima,
tant a nivell de local
com pedagògicament,
no?
Perquè els nanos de Pedaret
en aquell moment
no hi havia escola
i ells havien d'anar
al grup,
al Joan Bruguera,
i per tant,
tampoc eren molts
els que anaven a escola,
no?
I per tant,
va ser una fita important
aconseguida pel Lave.
A més,
el diari
era un diari
que abastava
moltes capes socials,
és a dir,
que podia promoure
doncs l'escola
de Pedaret
colònies,
es van fer moltes colònies
promogudes
pel diari
i és curiós,
no?
Perquè, per exemple,
quan la colònia acabava
feien una memòria
i val la pena
llegir-ho
perquè veus allà
doncs que si
la Casa Llens
havia donat
teixit
per fer els davantals
dels nens,
que si la Casa Peric
havia donat
joguines,
que si una altra casa
havia donat
espardenyes,
i està tot allà
enumerat
tot, tot, tot, tot, tot,
totes les empreses
que col·laboraven
amb les colònies
que es feien
promogudes
per
per el diari
i que hi havia
dos metges,
un era
l'Aurea del Mau,
molt conegut
a Girona,
que era el que
més o menys,
doncs,
amb un altre pediatre
que
escollien els nens
que necessitaven
més
de diferents
escoles
i aquests són els que
anaven a colònies
i normalment
anaven
o a Sant Feliu
o a Platja d'Aro
o a Muntanya,
no?
I, per tant,
era un diari
que això
el feia molt popular,
potser.
Mira,
precisament sobre això,
Darius,
t'ho dic perquè
mentre m'estaves esperant
aquí fora
t'he vist que estaves
fullejant al diari
i suposo que això ja és
de tota la vida.
Segur que
deus tenir encara
alguns exemplars
de l'Autonomista
on deus haver llegit
algun.
Sí,
llegit, sí.
Tenir, no.
Tenir, no,
perquè
mira,
el meu pare
quan en Franco
entrarà a Girona,
evidentment el que va fer
va ser agafar
tot el que tenia
i cremar-ho,
no?
Casi via
calefacció,
per tant,
ho va tirar a la caldera,
em sap molt de greu,
però en aquell moment
doncs es va perdre
molt de documentació,
molt de material.
Jo sí
que he intentat
recuperar
tot el que he pogut,
no?
Moltes coses
són amb fotocòpies
i això
doncs
ho guardava
perquè pensava
mira,
una vegada que estic jubilat
faràs unes memòries
no documentades
i ho estic fent,
a pas que són llargues
perquè són
unes memòries
que hi poso moltes imatges
perquè es documento,
no?
i un dia
parlant
parlant
amb el senyor
Esteve Casellas
no?
I vaig dir
home,
jo això
es perdrà
perquè les noves
els que venen
darrere meu
ja no els interessa
hauria de donar
a l'arxiu
municipal
de Girona
no ell
molt interessat
ho va venir
a casa
a veure
i per tant
el que passa
és que
pensava jo
i ell també
en primer moment
fer-ho coincidir
amb dijous
on el dia
aquest de l'homenatge
fer el lliurament
la signatura
de lliurament
de tota aquesta documentació
que guardo
però
per motius
logístics
vull dir
burocràtics
sí
una cosa
serà un dia
i l'altre
serà un altre dia
t'anava a dir
llegint el diari
ara no direm quin
no sé si veus
moltíssima diferència
sobretot
en el tipus
de periodisme
que es feia
en aquella època
que feia el teu avi
amb el periodisme
que tenim ara a dia
home
moltíssim
moltíssim
moltíssim
jo
no sé
per exemple
els diaris
d'abans
l'autonomista
com el llegeixes
veus que és un diari
compromès
tots els articles
és a dir
allò
la gent
se juga el tipus
i la veritat
és que l'avi
va estar a la presó
més d'una vegada
per la censura
va tenir
quantitat
de multes
per la censura
perquè allà
era un diari
lliure
i era un diari
republicà
per tant
era un diari
que si havia de dir
alguna cosa
envers els militars
doncs
la deia
i et venien a buscar
i et venien a buscar
i et posaven a la presó
era un diari
que s'havia de dir
alguna cosa
contra el calero
evidentment
la deia
no
per tant
va tenir molts
conflictes
i alguns
de molt concrets
que ara no tenim temps
però voldria la pena
explicar
no
era un diari
i que
l'avi havia tingut
anteriorment
havia estat
en un altre diari
vol dir que el compartia
amb un company seu
que era
l'Eco del Pueblo
que va durar poc
va durar menys
d'un any
perquè aquest encara
era més
punyent
en aquest sentit
i sobretot
eren molt en contra
de la política
que es portava
amb les colònies
d'Ultramar
que en aquell moment
hi havia
doncs
una guerra terrible
amb aquestes colònies
molts nois
d'aquí
doncs
no van a fer la guerra
i no tornaven
no
i
ells ho denunciaven
a més a més
es van anar
atrevir
a denunciar
que això
va ser
el que va fer
tancar
a l'Eco
d'aquest primer diari
que
hi anaven
només els pobres
perquè els rics
els nois
que a casa seu
tenien recursos
si podien pagar
penso que
érem un equivalent
a 1.500
pessetes
doncs
s'estalviaven
d'anar a fer la mil
i s'estalviaven
d'anar a la guerra
i per tant
l'Eco del Pueblo
ho van tancar
els militars
però l'avi
va ser
prou espavilat
doncs
per aprofitar
els subscriptors
que hi havia
en aquest primer diari
comprar maquinària nova
i
treure
el diari
l'autonomista
curiós
que ells
defensaven
l'autonomia
per aquestes colònies
no?
i d'aquí
doncs
evidentment
ve
el nom
del diari
de casa
es portava bé
amb en Carles?
total
totalment
en Carles
estava al diari
feia de corrector
quan podia
i
bé
vull dir
hi havia
llibres
d'en Carles
que eren
publicats
pel diari
totalment
es portaven
no
no
n'hi havia
cap conflicte
amb en Carles
creus que
el teu avi
va
diguem
si precisament
no l'àvia
va ser una
de les persones
que va insistir
molt
que en Carles
no es quedés
que marxés
però en Carles
sempre deia
que
bueno
per què havia
de marxar
si ell no havia
fet res
no havia
sigut polític
no es havia
posat en res
que no li
passaria res
i
pràcticament
quan en Franco
ja
havia entrat
a Barcelona
doncs
molts amics
d'en Carles
i d'en Darius
venien a Girona
a direcció Figueres
per la frontera
i molts
van passar
les últimes nits
a casa d'en Carles
i li insistien
que marxés
que marxés
que marxés
i al final
en Carles
va decidir marxar
perquè
sobretot
pel seu gendre
li va insistir molt
i pels seus amics
que venien
i que
estaven a casa seu
aquells dies
fumut va ser
que
es va trobar
que no tenia
passaport
va ser
el passaport
l'oficina
recolava
també
i estava
Figueres
van anar
a Figueres
es van fer
el passaport
van arribar
a la frontera
i no van
poder passar
a França
perquè no portaven
el visat
del consulat
el no tenir
el no tenir
el visat
del consulat
doncs
ells es van
acabar
van quedar
allà
a la frontera
el gendre
va anar
per Pinyà
mirar
de trobar
cònsul
aconseguir
formalitzar
el visat
però en Carles
el veure
aquell
de sa cabella
a la frontera
tot aquell
fullon
que hi havia allà
i tot aquell drama
doncs
no va aguantar
almenys el que va aguantar
un dia
i quan el seu gendre
va tornar
amb el visat
ell ja havia marxat
una altra vegada
a Pagirona
amb la seva dona
però al final
la voluntat
d'en Carles
era també marxar
i de fet
ell
és conscient
amb Carles
que
quan el agafen
el agafen
perquè no han trobat
el seu germà
com era conscient
de tota la família
perquè qui buscaven
eren Darius
com a republicà
com a director
de diari
com
antimilità
com a republicà
perquè es havia posat
molt clara
i tot el que tu vulguis
tot i que era una persona
molt senzilla
molt correcta
i molt poc
estrident
l'avi
perquè en Carles
l'última nit
abans
que el portessin
al matà
va escriure
unes terribles notes
molt sinceres
d'acomiadament
que s'acomiada
de la família
dels amics
del seu germà
i en una d'aquestes
diu
perdono
aquells
que
m'han
vingut
a buscar
a mi
perquè
buscant un altre
que ha marxat
com hagués
pogut
marxar
com hagués
pogut
marxar
jo
això ho diu
això està escrit
això ho trobareu
en molts llibres
que hi ha
aquestes notes
que són molt tristes
i són molt
molt sinceres
Dario Raola Llorenç
va morir a l'exili
a Perpinyà
el 1940
40
al final
probablement
el fet d'haver mort a l'exili
és el que fa que
Girona
o els gironins més joves
potser no
no el recordin tant
potser que sigui això
és possible
és possible
és possible
però
no només
la gent jove
jo penso que
hi ha hagut molt motius
per fer
un petit homenatge
amb en Darius
una persona
que va tenir
un dels diaris
més importants
en aquell moment
que va ser polític
de l'Ajuntament Republicà
que va treballar
molt per Girona
que era una persona
com diu
en Josep Pla
diu
en Darius
es dedicava
a fer favors
volia dir-te més
bueno
en qualsevol cas
un dels responsables
ja ho has dit abans
que tinguem aquest homenatge
és el Lluís Esteve
si no m'equivoco
l'arxivador
l'arxiver
d'aquí
l'arxiver municipal
d'aquí
de la ciutat
de Girona
sí
perquè
van fer un petit contacte
perquè vaig a mirar
tinc un material
l'hauries de veure
no sé si val la pena
donar-lo
a l'arxiu
municipal
i
bueno
es van fer molt amics
perquè és una persona
molt agradable
que t'hi fas amic
tant si vols
com si no vols
aquest dia 18
tenim
aquest homenatge
al Mercadal
si no m'equivoco
allà a la plaça
que es posarà un foristol
sí
on hi haurà una placa
amb dues fotografies
una de l'impremta
una altra de l'avi
i un petit escrit
i jo t'ha dit
aquesta foto
de l'avi
és el que
jo he vist sempre
doncs
a la sala
de casa meu
una foto
que podia fer
i a 60 centímetres
amb un marc
doncs penjat
a la sala
que el vaig donar
aquestes fotografies
les vaig donar
amb l'Estega Cazegues
el primer de molts altres
homenatges
esperem
del Dario Raúl
a la Llorella
sí
jo espero que no sigui
l'últim
home
l'avi
per no tenir
no ha tingut res
cap homenatge
ni tan sols
té
dues línies
al Viquipèdia
mira si és estrany
la cosa
en qualsevol cas
doncs mira
tenim el primer homenatge
aquest 18 de setembre
a la plaça
del Mercadal
Dario Raúl
moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat
perquè ja sé que
no t'agraden gaire
aquestes coses
no m'agrada molt poc
parlar en públic
doncs t'agraden moltíssim
aquesta estoneta
perquè sé que
però bueno
tot sigui també
parlar molt bé
gràcies a vosaltres
i a veure
bueno jo ja no ho veuré
si hi ha un altre homenatge
perquè ja n'has esperat
40 anys
després de la mort
d'en Franco
ja arribaran
home
ja arribaran
Darius
moltíssimes gràcies
a vosaltres
L'actualitat en 180 segons
cada hora en punt
arriba l'actualitat
concreta i directa
de la ciutat i del país
tot el que passa
a Girona i Catalunya
concentrat en 3 minuts
als botlletins informatius horaris
a Girona FM
la gironina
Cocodril Club
si t'agrada la bona música
dels anys 60
70-80
escolta Girona FM
els matins de diumenges
de 10 a 12
i els dissabtes
també de 10 a 12
però de la nit
és el temps del Cocodril Club
tot un clàssic de la ràdio
programa divulgatiu
de la cultura musical pop-rock
recorda
diumenges de 10 a 12
del matí
dissabtes de 10 a 12
de la nit
aquí a Girona FM
92.7 FM
Cocodril Club
el programa revival
de l'Albert Malla
hasta luego
no pasaste de caimà
hasta luego
Cocodril
entre el Jardí de l'Ànima
el programa sobre benestar
consciència i transformació personal
de Girona FM
amb Imma Garolera
Afra Quintanes
i Lavinia Martorano
cada dues setmanes
els dimecres
de 3 a 4 de la tarda
i quan vulguis
en podcast
a Girona
a Girona
FM
Girona
Girona
Girona
García i Terribes Associats
el programa que et convida
a explorar la realitat cultural
de Girona
amb Pere García
i Guillem Terribes
explorem el món del cinema
la música
el teatre
i els llibres
un viatge
apassionant
pel teixit cultural
gironí
cada divendres
a les 3 de la tarda
i dissabtes
a les 11 del matí
obre la finestra cultural
de la nostra ciutat
Girona FM
la teva ràdio
la gironina
el més clàssic
i el més actual
del sou
cada dos divendres
a les 10 de la nit
al 92.7
de la FM
i en podcast
a GironaFM.cat
La Càpsula
el programa dedicat
a la música sul
amb Oriol Mas
l'actualitat en 180 segons
cada hora en punt
arriba a l'actualitat
concreta i directa
de la ciutat i del país
tot el que passa
a Girona i Catalunya
concentrat en 3 minuts
als botlletins informatius horaris
a Girona FM
la gironina
Cocodril Club
Si t'agrada la bona música
dels anys 60
70
80
Escolta Girona FM
els matins de diumenges
de 10 a 12
i els dissabtes
també de 10 a 12
però de la nit
és el temps
del Cocodril Club
tot un clàssic
de la ràdio
programa divulgatiu
de la cultura musical
pop rock
recorda
diumenges de 10 a 12
del matí
dissabtes
de 10 a 12
de la nit
aquí a Girona FM
92.7 FM
Cocodril Club
el programa revival
de l'Albert Malla
Hasta luego cocodrilo
No pasaste de cañar
Hasta luego cocodrilo
I seguim en directe
als Quatre Rius
a Girona FM
avui primer dia
de col·le
per alguns
n'hi ha d'altres
que s'han passat
tot l'estiu treballant
com l'Arnau Vila
per exemple
que avui
se li ha menjat
la llengua al gat
ja ho hem comentat abans
però que va fent
que sí amb el cap
o sigui jo de moment
estic tranquil
perquè va fent així
com aquells gossos
que tens a vegades
allà al cotxe
doncs el mateix
en qualsevol cas
qui també ha treballat
moltíssim aquest estiu
per organitzar la graella
d'aquesta casa
de Girona FM
parlem amb la cúpula
de la casa
Oriol Mas
bon dia
bona hora
hola Saïd
bon dia
també he fet vacances
sí
hem treballat
però també he fet vacances
i l'Arnau també
bueno sí
però ja queden lluny
ja les de l'Arnau
no n'hem fet tantes com tu
però
bueno
Déu n'hi do
Déu n'hi do
el meu són vacances
en qualsevol cas
ets l'últim a entrar
aquí a la graella
ets l'últim
el primer en marxar
i l'últim en arribar
almenys no
ho has vist
ja que aquesta casa
té una maledicció
i és que el primer dia de curs
sempre hi ha d'haver-hi
algú afònic
sí que és veritat
fa dos anys vaig ser jo
ara aquest any l'Arnau
l'any passat
no sé qui va ser
ja veurem l'any que ve
ja toca eh
haurem de fer quarantenes
de ganes de la temporada que ve
abans de començar
farem
recuperarem coses
de la pandèmia
doncs tu
temporada 25-26
Oriol Mas
formats del matí
programes nous
què tenim per aquest any
novetats sobretot
aviam
sobretot el que tenim
en primer lloc
és la voluntat moneta
de mantenir
la grella
tal com la teníem
o sigui
d'anar consolidant
aquesta programació
que l'any passat
vam fer alguns canvis
d'hores
i també
de formats
i aquest any
doncs
hi ha un cert continuisme
de 9 a 12
fem com l'any passat
9 a 10
primer cafè
que ja portem
ja uns dies
que també vam arrencar
la tertúlia 10 a 11
que la vam començar
la setmana passada
i els 4 rius
que comences ara
vull dir
aquesta franja
de 9 a 12
de directe
de contingut local
i el que volem
sobretot
és intentar potenciar
encara més
aquesta part local
som a misura municipal
per tant
cobrir aquest
buit
que també hi és
que existeix
amb ràdio local
que existeix
aquí a Gironi
i donar
doncs aquesta antena
tot el que passa
a la ciutat
que ja
tu vull que
que arrenques
i ara has tingut
l'acte
el Dario Raula
per parlar
d'això que es farà
dijous
ara si no m'equivoco
amb les Tartús
parlarem
parlaràs
de les Tartús
que avui hi ha un altre acte
una altra presentació
d'un llibre
vull dir que Girona
vull molt
i el que volem
sobretot
és intentar
fer un pas més
en el que és
lligar
la programació
a tota
l'actualitat
que passa a Girona
tant de gent
com fas aquí
a Quatre Rius
com també
d'actualitat informativa
evidentment
avui hi ha ple
no oblidem
també hi ha ple
a l'Ajuntament de Girona
un ple que es preveu
no hi ha de calentar
sí
sí
perquè avui és el dia
bueno
ara s'acaba el termini
per penjar
la foto del rei
aquell termini
a través
per via judicial
a través d'una denúncia
de Vox
que va demanar
que es penjés
la foto del rei
en el Saló de Plens
i la justícia
li va donar la raó
i l'Ajuntament
avui ha convocat
una raó de premsabats
a començar
el ple
de l'alcalde
ajuntament
amb
Òmnium
amb el Xavier Antic
d'Òmnium
i el Lluís Dac de l'ANC
per explicar
què es farà
per tant
veurem una miqueta
com queda
però dic que bé
que estem aquí
per seguir l'actualitat
de Girona
i aquest any
volem fer un pas més
amb aquest seguiment
el dia
el minut de l'actualitat
tant en ràdio
com també
mica en mica
cada vegada
més també
a través d'internet
com sempre
però com mai
més
més que abans
però menys que demà
més que ahir
però menys que demà
es diu també
tenim programes
nous aquest curs
o què
tenim gent
jo els Quatre Rius
ja t'avanço ara
tenim molta gent nova
això també és una
de les coses
que també
clar perquè la gent
s'emprenya amb mi
després han de marxar
i he d'ocupar
forats
ara
ara podem fer veure
que no ho sabíem
els que estem aquí
a la taula
però
però si no
evidentment
hi ha un esforç
també
Quatre Rius
per exemple
d'anar renovant
col·laboradors
d'anar tinguent
gent
diferent
ara el primer cafè
també
també hi haurà
noves seccions
o ho hem vist amb el Troeta
mateix
per exemple
per això
d'obrir-nos
obrir-nos cada vegada
més a més gent
de la ciutat de Girona
aquest és l'objectiu
alguna exclusiva
de programa nou
o alguna cosa
programes nous
em deies
exacte
començarem
a partir d'aquesta setmana
ja comencen a venir
tots els col·laboradors
tots els programes
de col·laboradors
nous
hi haurà
per exemple
un programa dedicat
al benestar emocional
la consciència
tot això
que també
que tant es porta ara
doncs hi haurà
tres dones
que ens parlaran
d'això
amb l'Immaguer Ruller
al capdavant
el Jardí de l'ànima
es dirà
arrenquem la setmana que ve
serà quinzenal
els dimecres
llavors també tindrem
un programa setmanal
que es diu
la cultura cura
que són entrevistes
temes
temes culturals
però molt centrat
també en cultura
de base
de Girona
molt centrat
en els
no tant de la gent
que ve de fora
que també
però sobretot
la cultura
que es crea aquí
i després
doncs
mantenim també
els programes
de Girona
en joc
mantenim
les retransmissions
esportives
ja hi va començar
el Girona
i després també
farem el bàsquet
el masculí
el femení
vull dir que tenim
els García i Terribas
com sempre
els Escac
Alternativa
la Càpsula
la principal de Girona
i fem
els Sardanes
el Montserrat Joventeny
cada diumenge
vull dir que
i me'n deixaré
perquè segur que me'n deixo
els voluntaris
els entrevestidors
que no
que no
que arrenquem la temporada
que arrenquem la temporada
amb tota l'energia del món
això és bo Oriol
el problema és quan
els saps tots de memòria
perquè això vol dir
que són 3 o 4
i això vol dir ara
que tenim
moltes més coses
aquí a Girona
i fem
exacte
parlem de Girona
aquí parlem de Girona
i aquí el que es tracta
és el que passa a Girona
aquí a la ràdio
de la ciutat
tu què en penses Arnau
tot bé no?
ah clar
que estàs a fons
per si no havia quedat clar
per si no havia quedat clar
ai
encara et queden un parell de dies així
en qualsevol cas
Oriol Mas
cúpula de Girona FM
moltíssimes gràcies
per aquesta estoneta
i res
avui comencem
arrenquem
vinga va
i obrim el primer format
gent de la temporada
aquí als quatre rius
ho fem parlant de periodistes
i és que ens anirem cap al casino de Girona
avui dilluns 15 de setembre
dos quarts de set de la tarda
allà al carrer de l'Albreda
el número 7
tenim avui
més enllà del periodisme
periodistes que escriuen llibres
tota aquesta activitat impulsada
pel Col·legi de Periodistes de Catalunya
aquí a Girona
i per poder comentar la jugada
Anna Estartus
bon dia i bona hora
hola bon dia
què tal
avui heu muntat
em sembla una taula
que vaja
vull dir
de Territori Champions
eh
de Territori Champions
sí sí
tot de luxe
tot de luxe
tot això
és mira
tindrem
quatre periodistes
que han escrit llibres
perquè això es tracta
de parlar de la relació
entre periodistes
literatura
o periodisme i literatura
tindrem a la Gemma Busquets
que és l'autora
de Matrioshka
sota les bombes
a la Marc Amps
que és l'autora
de Sense mans pel camí fondo
a en Salvador García Arbós
que és l'autor
d'Història galàctica
del Porró
i a la Tora Soler
que és la coautora
de Sense pietat
Vuit crims terribles i cruels
que parlaran
doncs això
de què vol dir
ser periodista
i fer llibres
i tot plegat
ho moderar
en Jordi Grau
que és el president
de la demarcació de Girona
del Col·legi de Periodistes
No podia faltar
i més
si no m'equivoco
40 anys
estem d'aniversari
també
Estem d'aniversari
estem d'aniversari
a la demarcació
al Col·legi de Periodistes
de Catalunya
tot el col·legi
fa 40 anys
aquest any
i celebrarem el novembre
i de totes maneres
aquest acte
no té a veure
amb els 40 anys
sinó que té a veure
amb la setmana
del llibre en català
que se celebra
a Barcelona
del 18 al 28 de setembre
nosaltres
perdona
del 19 al 28 de setembre
nosaltres vam una miqueta
abans per temes d'agenda
però ho celebrem
també
ens hem afegit
aquest any
per primera vegada
totes les demarcacions
del col·legi
és a dir
a Girona
Tarragona
Lleida
Ebre
i Catalunya Central
totes hem organitzat
un acte
a l'entorn del periodisme
i la literatura
també
també t'he de dir
al final
aquesta figura
jo crec que la tenim
molt reiterada
la nostra societat
parlo de periodistes
que escriuen
sigui literatura
sigui sobre temes
concrets
t'ho dic
perquè sembla
que és un denominador
força comú
sí
en tenim molts
la veritat és que sí
que n'hi ha molts
no m'estranya
vull dir
hi ha molta gent
que ens han començat
a dedicar el periodisme
perquè ens agradava escriure
i va ser una miqueta
l'excusa
i jo crec que n'hi ha uns quants
que ho han sapigut
compaginar
perfectament bé
i han fet coses
molt i molt xules
i bueno
jo crec que tenim avui
són perfectes
perquè a més
els llibres
són tots ells
molt variats
amb el tema és divers
i bueno
és una manera
de demostrar
que es pot fer
les dues coses
perfectament bé
a tu t'hi trobarem
a mi m'hi trobareu
i tant que sí
home
jo estaré allà
però jo estaré allà
treballant
avui
ja m'agradaria
algun dia
estar en una taula
rodona d'aquestes
també
ja arribarà
escolta'm
home tot arribarà
tot arribarà
i també en Jordi Grau
que no ho hem dit
també
que és moderador
però que de fet
és el coautor
del llibre
que ha escrit l'atura
o han escrit
tots dos junts
és a dir
el Sense Pietat
és escrit a quatre mans
entre l'atura Soler
i en Jordi Grau
vull dir que en Jordi Grau
també és un periodista
que escriu llibres
ja hi posarà cullerada
conèixer-lo
segur que sí
segur que sí
jo crec que més que conduir
l'acte
també hi participarà
i a més a més
en aquest cas
amb molta roba de caos
ho podrà fer
doncs tot això
avui dilluns
a dos quarts
de set de la tarda
al casino de Girona
al carrer
l'Albreda
número 7
Anastartus
moltíssimes gràcies
i que vagi molt i molt bé
aquesta tarda
i així de vosaltres
una abraçada
L'actualitat en 180 segons
cada hora en punt
arriba l'actualitat
concreta i directa
de la ciutat i del país
tot el que passa
a Girona i Catalunya
concentrat en 3 minuts
als botlletins informatius horaris
a Girona FM
a Girona FM
la gironina
i no seríem nosaltres
i menys en aquesta casa
a Girona FM
els quatre rius
i menys
encara
avui primer dia de col·les
si no parléssim de llibres
i ho fem
avui de la mà
del francès Duc
Casanova
que ens presenta
Vortex
i és que avui el presentem
també a la llibreria 22
arriba a les llibreries
el premi
recull
de la mà
dels companys
de Cap de Brot
però bueno
que ens en parli el seu voltor
Francesc Duc
bon dia
bon dia
bon dia a tothom
gràcies a seguit
per haver-me convidat
aquí als quatre rius
és un plaer
aquí amb vosaltres
gràcies a tu per venir
que ja sé que les agendes
són complicades
i més un dilluns al matí
que també et diré
vull dir
que són complicades
en qualsevol cas
relats curts
no és pas el teu primer llibre
és el que dèiem ara
vull dir
molt menys
i felicitats pel premi
pel premi
recull
una miqueta
diguem Vortex
què vol dir
perquè no ho he buscat expressament
vull que m'ho diguis tu
doncs mira
Vortex
neix una mica
el títol
a través d'un dels relats
que en un moment
un dels personatges
viu
en plena convulsió
l'estrès que vivim tots
a dia d'avui
massa estímuls
la família
els fills
les feines
hi ha un moment
en què tot explota
i Vortex al final
és l'ull
d'un cicló
si tots estem acostumats
a veure
quan mirem el temps
la típica imatge
del cicló
doncs el forat
que queda enmig
és el Vortex
doncs aquest és el Vortex
a partir d'aquí
no sé si en aquests relats
vull dir
som tots completament independents
si tens un fil realment
no es tracta de si relats
que són independents
es poden llegir
amb l'ordre que s'escollir
tot i que
evidentment
estan col·locats
de manera que
que intenten ser
el màxim
interessants
pel lector
però són independents
els uns dels altres
què busques realment
com a escriptor
quan comencem a llegir-te?
a mi el que m'agrada molt
i ja no parlo com a escriptor
sinó com a lector
és que quan llegeixo
algun llibre
un relat
novel·la
el que sigui
em marqui
em marqui
i em faci estar alerta
i és una mica el que busco
que el lector
quan acabi el relat
se senti una mica diferent
o almenys
m'hagi rebut uns estímuls
diferents
al final
una miqueta
com és el escenari
que ens marques
t'ho dic
perquè no sé si va
entre la realitat
i la ficció
no
en aquest cas
es tracta
tot de
són tots relats contemporanis
que podrien
podrien viure
qualsevol de nosaltres
no n'hi ha cap que
és el nostre dia a dia
exacte
però a vegades
la realitat supera la ficció
en alguns sí
en alguns casos sí
i en algun d'aquests relats
sí que n'hi ha algun
que potser
ens encaminaríem
cap aquest costat
però no hi arriba mai a ser
i jo crec que es tracta
més de relats
això
contemporaris i reals
el que busquen és que el lector
se senti identificat
amb alguna de les històries
també intento que
en aquests relats
hi hagi
des de criatures
fins a gent gran
i així
qualsevol lector
de qualsevol edat
pugui sentir-se identificat
jugues precisament
doncs amb la quotidianitat
sobretot
sobretot
sí
jo crec que
el primer relat
per exemple
es tracta de
sense intentar
no fem espollas
exacte
cap ni un
però sí que és veritat
que la protagonista
és
de fet
m'interessa parlar del primer
perquè és la
la il·lustració
de la portada
que trobo
que és una passada
que és d'Alba Barceló
i que
representa una senyora
gran
d'edat avançada
i
exactament aquesta d'aquí
que tenim al davant
i que li surt
precisament
un remolí del cap
que representa
aquest vòrtex
del que parlàvem
clar
clar tu
fent relats
contemporanis
jo ara
estic
és que
venim de parlar
per exemple
de la figura
del Dario Raola
Llorenç
vull dir
imagina't
clar
jo hi penso
i dic
realment
el seu caràcter
contemporani
o més actual
segurament
fa que ara
les petites històries
tinguin com més accent
ho dic perquè
la quotidianitat
de fa 50 anys
no té absolutament res a veure
amb la que tenim ara
no
el que és
jo crec que és el que és interessant
d'un llibre
és que
passin els anys
i que el que segueixi
estigui vigent
i això és complicat
perquè com tu dius
la realitat que vivim
a dia d'avui
no té res a veure
amb la que vivíem
fa 50 anys enrere
per tant
crec que és una feina
també
en el moment d'escriure
aconseguir aquests relats
arribin a la gent
però també a la gent
que probablement
pugui llegir-lo
llegir-lo
d'aquí uns anys
tu a l'hora de documentar-te
com ho fas?
depèn del tema
sí que és veritat
que tiro molt d'experiències personals
la gran majoria
de relats
provenen d'una idea
d'un punt
que hagi viscut
com parlàvem ara
en el meu dia a dia
i a partir d'aquí
les tiro
si és un tema
del que no domino
després en documento
però la gran majoria
és a través
de la imaginació
de l'inventiva
i del dia a dia
jo crec que és important
que no cal anar massa lluny
per trobar històries potents
a vides
el que denominaríem
entre cometes normals
no sé si et serveix
també a l'hora de redactar
vull dir
no sé si al final
després d'escriure
tens unes conclusions
o unes reflexions
diferents
a la idea inicial
que has plantejat
és a dir
no sé si al final
escriure també et serveix
més per buidar
o per ordenar
a tu mateix
jo crec que em serveix
molt per buidar
tens una idea
la vas desgranant
mentalment
i després la buides
i li dones
un ordre
però per mi
el que és important
és el fet de treure-la
i llavors sí
el que intentes
és que aquesta idea
tingui un sentit
perquè una cosa
és escriure-la
i llavors
que agafi la forma
que tu veus
que a vegades
no és exactament
el que havies
imaginat inicialment
Clar
no sé
surten criatures
has dit alguna cosa
de paternitats
paternitats
al llibre
t'ho dic
perquè últimament
ens ho plantegen
com una epopeia
Mira precisament
crec que és interessant
que parlis d'això
perquè un dels relats
que es titula
No t'axeguis
parla precisament d'això
el protagonista
és un pare
de mitjana edat
amb una criatura petita
que fa mans i mànigues
per viure
això que dèiem
la paternitat
de manera
el més sana possible
influenciant-se
no diria el mínim
però
el just i necessari
per poder tirar endavant
sense
que el món
se li tiri sobre
i llavors
lidiant
amb la feina exigent
amb els horaris
exigents
d'avui en dia
jo crec que
hi té molt a veure
la paternitat
d'ara
no té res a veure
amb la d'abans
sobretot per això
pel que veiem
al nostre entorn
abans veiem
moltes menys coses
les xarxes socials
influeixen moltíssim
si no tens coneixement
d'alguna cosa
no te'n preocupes
a la que et comencen
a arribar inputs
de diferents llocs
és com una metralladora
t'ho dic perquè
és que l'altre dia
ho comentàvem
amb un amic meu
deia
ostres
és que fa uns anys
hi havia famílies
que amb quatre criatures
tiraven endavant
i escolta
i no miraven enrere
i ara
vull dir
tenir una criatura
ja es converteixen
en això
vull dir
el que et dic
no sé si és
vull dir
un món dissociatiu
fins i tot
però moltíssima gent
sí
jo crec que també
hi té a veure
la renúncia
que potser
potser abans
es renunciava
a més coses
de les que ara
estem disposats
a perdre
potser abans
bé quan tenies criatures
renunciaves això
a una vida
més social
a diferents tipus
d'esports
no ho sé
parlo així una mica
a l'engròs
i ara no
i ara vols tenir-ho tot
ho volem tot
volem tenir les criatures
volem que creixin bé
volem que
segui veient els amics
segui fent els mateixos hobbies
que teníem
i jo crec que en aquest segon relat
en el no t'aixequis
es veu força
hi ha força de tot això
voler-ho tot
i la immediatesa
suposo que també
l'emprengue l'estat en el llibre
exacte
i sobretot també
el voler-ho fer
sense que
mantenir les regnes
de la teva vida
que no sempre és fàcil
això m'agrada molt
perquè és com un paral·lelisme
molt bo
al nostre dia a dia
i a la nostra vida
t'ho dic perquè abans
no passaven tantes coses
i ara
de 9 a 10 del matí
podries escriure
fins i tot un mini relat
jo crec que no és
que no passen
moltes coses
el que passa
que ara ens n'adonem
exacte
abans no
abans no ens arribava
i en canvi ara
ara te n'adones de tot
nosaltres
perquè venim ja
d'una generació
que ja ho hem tingut molt
això
que de seguida
ara la informació
t'arriba de seguida
i és que no segueixes
el fil
d'aquesta
i sí que és veritat
que de fet
en algun dels relats
busques
aquesta
busca aquesta pausa
aquesta racionalitat
també de dir
a veure
vist la meva vida
i les altres
els mantinc una mica
a distància
tu també t'has impregnat
una miqueta
amb tot això
t'ho dic
perquè ets de relat curt
sí
de fet
dels cinc llibres
quatre
dels cinc llibres
que he publicat
quatre són
de relats curts
penso que és
també una mica
per la vida que vivim
és important
no deixar de banda
la lectura
i amb un relat curt
la veritat
que si està ben aconseguit
et dona per molt
descartes allà
jo què sé
fer un altre
tipus de projecte literari
una cosa més
extensa
no de cap manera
al revés
de fet ja hi treballo
i el que passa
que el ritme de publicació
és el que és
i el que parlàvem
fa una estona
el mercat està molt col·lapsat
i fer-ti
i fer-ti lloc
és difícil
ara tenim la sort
que hi ha editorials
com Cap de Brot
que per mi va ser
una il·lusió enorme
que fos l'editorial
que publicaria
el premiat
del Premi Recull
del Premi Joaquim Ruïra
i la veritat
és que
em dóna gust
veure que
hi ha editorials
joves que treballen
amb una professionalitat
que és exquisida
això home i tal
qui et va trucar
en Cudi o?
vaig parlar-hi després
amb en Germán i en Cudi
un cop
un cop ja
em van donar el premi
i després sí
després em van parlar
i hi ha hagut una feina
d'edició brutal
a darrere
i supercontent
per cert
avui tenim presentació
a les 7 de la tarda
si no m'equivoco
avui a la llibreria 22
exacte
a les 7 de la tarda
a la llibreria 22
per presentar Vórtex
avui en principi
ja ha arribat
a totes les llibreries
sí que en algunes
ja l'havien tingut
fa uns dies
però avui
teòricament
oficialment
arriba a tot arreu
a tu hi trobarem
a mi m'hi trobareu
en conversa
amb l'editor
amb en Cudi
i ara molt content
de poder presentar el llibre
a tothom
que vulgui acostar-se
a la llibreria 22
doncs Vórtex
de Francesc Duc
Casanova
ja tenim aquest premi
recull
2025
amb cap de brot
com no podia ser
d'altra manera
Francesc
moltíssimes gràcies
per aquesta estoneta
gràcies a vosaltres
i espero veure-vos aviat
te'n dec una altra
i més llarga
genial
moltes gràcies per tot
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres