Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
Dimecres 21 de gener de 2026. L'endemà de la lleventada i l'endemà de dos accidents a la xarxa de Rodalies encara amb tot el que ha passat a Còrdoba molt i molt recent. Ara bé, Renfe em recorda a aquell estudiant que no ha fet els deures i aprofita que se suspenen classes per no anar examen. El que em pregunto és que si després de tants anys i totes les situacions que hem viscut, la decisió de suspendre tota la circulació de Rodalies d'un país com Catalunya és una decisió tècnica o política?
I amb això no tregui importància a la desgràcia i a l'amor d'una persona. Però la sensació és que Renfe s'ho ha fet venir bé i, aprofitant que el pisuerga passa per ballar bolid, deixa sense servei a milions de persones que van a treballar. El problema és que, entre uns i altres, les situacions excepcionals es repeteixen constantment i deixen de ser excepcionals.
Segons ell, el Pissuerga no només passa per Valladolid, també passa pel Pla de l'Estany, a vegades. Bon dia, Arnau Vila i Almira. Molt bon dia a totes i tots. Home, la veritat és que el Pla de l'Estany sí que ha passat el Tren Pinxo, eh? Home, el Tren Pinxo no ho sé, però ahir vaig veure fotografies d'ahir de Banyoles. No sé per què, és que tenies tota la santa raó del món una altra vegada, Arnau. Perquè et vaig preguntar i et vaig dir, Arnau, i Banyoles què? Em dius, no ho he vist...
Però sabent com és, allà vora l'estany, em vas fer així, quatre dits. Quatre dits amunt d'aigua i fora. I jo vaig veure unes fotos ahir al vespre, mirant a casa i dic, hòstia, no ho ha vist? I té tota la raó del món. Quatre dits, hi havia quatre dits d'aigua per sobre de l'estany de Banyoles. I la Draca, i poc més. Sí, sí. Per sort, eh? Sí, sí.
No, no, no sé com t'ho fas, Arnau, però ho visualitzes tot. No, no, visualització no, el que passa és que és el de sempre. Una llevantada són quatre dits al bord de l'estany. No, no, mesurats, eh? És que eren quatre dits, vaig al·lucinar. En qualsevol cas, Arnau Vila, tu vas tenir gaires problemes per arribar a casa, no? No, la veritat és que no. No, no. Quan vaig marxar al vespre, doncs, les carreteres eren força fluïdes. Que ara prou bé, no? Sí, sí, sí, no vaig tenir massa problema. El que sí que després la sorpresa va ser al vespre, amb aquest malaurat accident, dos accidents, recordem, a Massanet i a Tordera,
Massesnet Tordera, i després el de la zona de... Sí, la capellà en vall. El del Penedès, la Gèlida, ara. Això, Gèlida. Sí, sí, no, no, ha estat... Bueno, és que al final, és el que deia jo ara, crec que és l'última frase de la portada, és que al final...
Amb Renfe tens la sensació que cada dia passen coses excepcionals. Cada dia. Bueno, i poc se'n parla, però fa quatre dies també va petar la catarània forta tortosa. Sí, vull dir, però clar, és que al final el problema és com si jo ara agafo i et dic que em poso malalt, Arnau Vila. Si em poso malalt un cop l'any, és allò que dius, bueno, doncs escolta, aquí tothom té dret... Home, està bé, un cop l'any més d'infermeria segurament. No, per això et dic, però tothom té dret a posar-se malalt i estar a casa al llit, no? Ara, si jo Arnau Vila els dilluns i els dijous
i els divendres, imparells, vinc i et dic, a Nòbil, estic malalt, tu ja agafes i em mires així i dius, ostres, què vols que et digui? És que crec que Renfe no passa. No, no, no, a més que et diria, cap altrueta. No, bueno, sí, també, però clar, em veuries la cara i diries, ostres, tio, què està passant, no? Jo crec que amb Renfe passa una miqueta el mateix. Llavors, ahir jo crec que la decisió és política, o sigui, no és tècnica, és política,
és en el moment en què tots ara mateix tenim molt recent el que ha passat a Còrdoba, ahir va morir una persona, tampoc hem de treure-li la gravetat a la situació, però d'allà a paralitzar el servei de rodalies de tot un país on milions de persones van a treballar amb això, a part avisat de matinada, allò que dius, ostres, jo perquè m'he aixecat d'hora, relativament d'hora, i he pogut més o menys trempejar-ho.
Però hi ha gent que no ho ha pogut fer. I sí que és veritat que demanen paciència i tot plegat. El problema no són les excepcions com avui. El problema és que anem sumant setmanes i que cada setmana en passa alguna. No tan greu, però en passa alguna. Possiblement, però això que dius de la part política i tècnica, no sé si podrien anar de la mà, perquè, vaja, dintre de tot, i també hi havia tècnics, m'extranya que políticament s'hagi pres això tant a la Babelà. Jo crec que tècnicament alguna cosa hi hauria. Més que a la Babelà estem en un moment
on venim d'una desgràcia i ens sumem dues en mitja hora i jo entenc que més val prevenir que curar i que tothom vol curar-se molt amb salut jo això ho entenc perfectament ara, és que clar el problema de Rodalies no és un problema d'ara, és que no és una cosa puntual que diguis que és d'avui
Jo ja no sé si és la infraestructura, si jo no hi entenc d'això... Aquí treu un meló important, eh? Clar, però jo no hi entenc. Si jo no hi entenc d'això, jo reconec que no hi entenc. Ara, jo el que sí que entenc és que soc usuari de Rodalies i que jo, per venir cap a Girona...
El 80%, perquè anava a dir el 100% no, però el 80% de les vegades, perfecte, però hi ha vegades que no hi ha trens, hi ha vegades que directament sospenen un tren, i després per tornar, doncs, sempre són 10, 15, 20, una hora de cortesia. O sigui, és allò que dius, si és aquest horari, suma-hi una miqueta més, perquè no arribarà mai puntual per tornar cap a dalt. Aquí veig una tertúlia amb usuaris de Renfe a la Gironina, eh?
Cuidado. És que no acabaríem. Seria complicat, sí. En tot cas, però, això sí, informem-nos. Informem-nos. Ja ho direm cantant. Sobretot llocs i pàgines oficials. En fi, sí, en qualsevol cas. Després d'haver alliberat una miqueta tensió i d'haver fet...
teràpia en aquests moments amb l'Arnau Vila. Nosaltres ara parlarem del nou llibre de Gavarres que ens venen a presentar, de la Mar de l'Ernest, Costa i Saboia. Roques i baumes viscudes. Tot això ens portarà fins pràcticament al punt de dos quarts, on escoltarem novament el Bo del Pau Regincós amb el seu sac de jocs. Aviam què ens explica en el primer capítol d'aquest 2026. I també parlarem del Cúndit Girona, Arnau Vila. Saps el que és el Cúndit Girona? Jo tampoc ho sabia, fins fa una estona. Doncs vos
Escoltarem. Serà un festival de música. Ah, carai. Sí, que venen algú del Fortu. Ens el ve a presentar ara d'aquí una estona, juntament amb el Quimo, que és col·lega seu, suposo. Dic jo, vaja, vénem junts. O sigui, vull pensar que sí. Ja els hi preguntarem. Esperem que sí. En qualsevol cas, nosaltres, si et sembla Arnòvila, doncs ens hi posem.
I avui us proposem un viatge lent, fet a peu, amb els ulls oberts i també, per què no dir-ho, amb un exercici de memòria. Roques i baumes viscudes és el resultat de dècades de caminar, observar, fotografiar i escoltar. Un llibre on la pedra, coves en aquest cas, baumes, cingles, penyes i també, per què no dir-ho, camins, no són només paisatges sinó que també són testimoni de vida. L'autor Ernest Costa i Saboia ens convida a recórrer 171 escenaris
passen per la Garrotxa, l'Alguer, també pel Ripollès, per l'Empordà, com no podia ser d'altra manera, i per poder comentar la jugada, Ernest Costa i Saboia, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. I benvingut a casa teva, si és que hi ha casa d'algú, que deia el Cisa. Molt bé, magnífic que recordeu aquesta frase. Home, i tant. Escolta, Ernest, t'he de dir, m'encanta el llibre, primer de tot. És enorme, vull dir, i entenc que és un llibre que havia d'entrar, sobretot, pels ulls.
Sí, bàsicament és fotogràfic. De totes maneres, no he menys tingut el text, sobretot recollint informacions orals de gent que avui encara tenim la sort que ens acompanyen, però que d'aquí 10 anys pràcticament tots hauran desaparegut i per tant no tindrem aquesta memòria de la relació que els humans havíem tingut amb la pedra. Això respecta a la paraula, perquè la imatge perdura i més si parlem de pedra.
Sí, sí, evidentment, evidentment. A més, es va alterant també la pedra, eh? També es va erosionant, també va desapareixent amb els anys. Escolta, per què la pedra? Vull dir, aquest ja ha fet tornar una vegada i una altra i una altra al llarg dels anys. Sí, m'hi ha fet tornar una raó molt elemental. Vull dir, el món n'és ple de pedra.
Per tant, és un element que d'entrada podria semblar-nos hostil, de fet ho és, però els humans hem tingut l'habilitat, la intel·ligència d'acostar-nos-hi i de fer que no solament ens sigui hostil, sinó de treure'n partit. Només cal veure la quantitat enorme de construccions de tota mena, castells, esglésies, colomars...
que tenim arrapats empenyals que semblaria que no haurien de servir de res, però han servit de peanya per aquestes construccions. Quants centenars, centenars, milers de baumes tenim als països catalans, que han aprofitat una bauma, una cova poc profunda, per instal·lar-hi una casa, un celler, fins i tot a la Noguera hi ha un castell, també colomars, habitatges, corrals, etcètera. O...
llocs semblaven totalment inaccessibles, els humans hi hem obert un camí a base de paciència i d'enginy, o hi hem obert un rec, etcètera, etcètera. Per tant, l'objectiu del llibre és parlar d'aquesta relació que els humans hem mantingut amb aquest element que en principi ens seria contrari, que són les roques.
171 escenaris, em sembla que molt diversos, molt diferents. Sí, abans has esmentat les comarques, vull dir, n'hi surten una colla de comarques sense deixar-nos l'Alguer, perquè desgraciadament l'Alguer sovint ens l'oblidem, el deixem mar enllà, i en aquest cas l'he agafat per 16 actes, vull dir, el llibre... També és nostre. També és nostre.
Abraça des del Segre, des d'Andorra i l'Alt Urgell, fins a la Marina Empordonesa, sense oblidar les comarques del Dord, el Capcí, el Conflent, el Rosselló i el Pellespí, i pel sud arribo fins i tot.
a la selva. Diràs el perquè d'aquesta selecció de comarques, doncs és molt senzill i molt elemental. Jo visc al Pla de l'Estany i, per tant, m'era fàcil en un dia de vehicle vull fer cadascun dels centenars de desplaçaments que he fet per elaborar el llibre. Però, per altra banda, també hi ha una raó més, diguem-ne, més rigorosa, més científica
i és que aquest territori a grans trets correspon a l'àrea catalana que tenim més begàlits, amb molta diferència respecte d'altres. Per tant, ja és una justificació, penso, també de pes. T'anava a dir una cosa, i és, entenc que has hagut de fer moltíssima selecció. O sigui, la feina ingent, potser, d'aquest llibre, sobretot, més enllà de teixir-lo, és, sobretot, seleccionar què hi posem. Sí, tens molta raó amb això, i m'agrada que hagis observat aquesta qüestió.
Jo penso que a l'hora d'escriure de determinats espais o de determinats elements, siguin els que siguin, és molt interessant poder-ho contextualitzar, és a dir, coneixen molts, el que no podem fer és parlar d'un arbre, dir aquest arbre, que això ho veus sovint, aquest arbre és el més gros que tenim.
dius, home, no, serà el més gros del municipi, però ni tan solament de la comarca ho és. Per tant, aquí podia caure fàcilment en aquest error de dir que aquesta bauma és la més grossa, la més profunda. Clar, calia conèixer moltes. De tal manera que tu has parlat de 171 espais, que de fet són alguns més. Ah, mira. Sí, però per no desorientar el lector vam posar 171, perquè dintre d'algun d'aquests espais, fins i tot en un capítol, se n'inclouen 5, que
que són molt propers i molt semblants, per tant són 5 espais inclòs en un. De tal manera que per elaborar el llibre, jo he visitat, he conegut a fons, posem-hi que 300 o més de 300 espais, i a partir d'aquests 300 i escatxa d'espais he seleccionat aquests, diguem-ne, 171 que apareixen a la portada, i que apareixen a l'interior, naturalment. Escolta'm una cosa, què fa que les roques o les baumes siguin viscudes?
Bé, clar, perquè és que, clar, allò que deia al començament és un element en principi hostil. Per tant, l'home s'hi ha hagut de... També viu. Bé, sí, això és evident, però avui a mi el que m'interessava era la relació amb els humans, perquè, clar, els geòlegs ens parlen molt a nivell científic de les roques, cosa que està molt i molt bé.
Però fixa't-hi que no ens parlen de la relació que els humans hi han mantingut, malgrat ser tan important i tan intensa. Només cal que ens adonem que, per exemple, en quant a les plantes, en aquests moments, i per sort, es parla molt de botànics, però també d'etnobotànics. En canvi, parlem de geòlegs, però sí que la paraula etnogeòleg no crec ni que existeixi als diccionaris.
vol dir que per tant d'aquesta relació se n'ha parlat molt poc, per tant és una relació viscuda amb molta intensitat perquè clar, no li ha estat fàcil a l'humà de construir per aquell exemple que jo posava abans construir damunt d'un penyal rocós arrapar-hi les parets no ha estat fàcil i a més a més ho ha fet d'una manera mestra és admirable veure una construcció medieval arrapada arran de timba a la mateixa timba i que malgrat les malvestats dels humans i meteorològiques continua d'en peus
Ernest, jo t'he de dir que jo pel que he pogut veure del llibre és que hi veig una visió, una concepció molt i molt mediterrània
Bé, no oblidem que la roca és una essència, n'hi ha tot el món, però la Mediterrània en tenim per donar i per vendre. I als països catalans n'és un exemple claríssim. Són ben poques les contrades que han construït en fang. Vull dir, normalment n'hem construït en pedra, perquè és el que teníem a mà. O els pagesos. Els pagesos, abans de ser pagesos, abans de ser agricultors, els ha calgut ser enginyers.
ha hagut de treure munts i munts i munts tones i tones de pedra i ha tingut la saviesa aquest pagès que aquesta pedra que li molestava per tenir camps per conrear l'ha aprofitada per diferents qüestions per fer marxes a les feixes d'aquesta manera quan hi ha una llevantada com la d'aquests dies l'aigua no ha arrossegat la terra cap avall i si l'ha arrossegat l'ha arrossegat en una petita quantitat amb aquesta pedra
N'ha fet barraques, per exemple. N'ha fet partions. Separar els espais de pastura dels espais agrícoles. Separar propietats, per exemple. Fer fites de tota mena. Per tant, aquesta pedra que l'entrebancava n'ha tret un partit realment extraordinari. Jo el que veig també és que amb el pas del temps, per exemple, s'ha perdut aquesta relació
La relació de les persones, que és el que parles ara mateix amb la pedra, no deixa de ser una relació també amb el territori. Exacte, sí, sí, clar, és que, a veure, el món pagès es va despoblant a una velocitat vertiginosa i, per tant, clar, aquesta relació amb la pedra s'ha tingut sobretot en el món rural, en el món de la muntanya.
A les grans ciutats aquesta relació ha estat més escadocera o més puntual, el qual no vol dir que algunes... Girona, per exemple, ha tingut una relació estratíssima amb la pedra. Més cal pensar que tenim pedret i que tenim les pedreres i que durant centúries una riquesa molt important, per no dir fonamental, això haurien de dir els historiadors, ha estat la pedra de Girona. Per tant, a ciutat també s'ha viscut aquesta pedra. Però és indultable que l'allunyament amb l'entorn natural es produeix en tots els àmbits. Aquest és un d'ells.
Quants anys has trigat a fer aquest recorregut? Mira, per fer el llibre hi he estat des que havia acabat l'anterior, fa uns dos anys, i em vaig pujar amb aquest. Però, clar, aquest llibre no s'hauria pogut fer sense tota una vida dedicada a voltar arreu del territori, arreu dels països catalans, i fer-ho sobretot a peu, que és l'única manera que tenim per conèixer a fons un territori.
Quin grau hi té la casualitat en aquestes imatges? T'ho dic perquè, normalment, quan planifiques i dius, mira, jo què sé, m'ho invento, aniré a Cadaqués, per exemple, no? Vull dir, més o menys mentalment ja tens un mapa mental del que és Cadaqués i de què vol dir. Però, per exemple, quan anaves a un escenari que no coneixies o coneixies poc, vull dir, quin grau hi té la casualitat aquí? Jo crec que la casualitat no hi crec bastant, en aquest terreny, en la casualitat. Vull dir, si vas a un indret i vas a buscar una bauma, només que consultis un mapa en corres de nivell...
i que sàpigues quin tipus de material geològic que hi ha allà ja pots entreveure el que et trobaràs. Per tant, aquesta lectura prèvia ja la fas, no sé si l'altre dia mateix, fa dos o tres dies vaig anar a les muntanyes de Montserrat a conèixer unes baumes. Sabia d'una, però no sabia de les altres. Però clar, mirant un mapa detallat, un mapa a escala 5.000 i que ja vegis totes les corbes de nivell i que sàpigues...
que el material d'allà és el conglomerat, el pinyolenc, doncs ja et pot ser una idea, ja pots preveure, poc o vol, el que trobaràs. Per tant, jo diria que casualitat n'hi ha poca, més aviat hi ha un coneixement, perdona que em vanti d'això, un coneixement de molts anys del territori.
T'anava a dir, el xargepte no l'has fet pas servir, no? No, no, no, per ignorància, a mi em costa molt fer servir aquestes coses, però per altra banda, ni que ho fes servir, ho faria servir molt puntualment, no ho faig servir, però ho faria servir molt puntualment. No, t'ho dic perquè ara parlaves de corbes de nivell i tot plegat, i jo encara ho vaig estudiar, encara me'n recordaria, però ara hi ha quintes que parles de corbes de nivell i tot plegat, a nivell cartogràfic i geogràfic,
És que el telèfon mòbil s'ho ha carregat tot. Sí, però t'haig de dir una cosa, que tu surts de fora amb gent jove i que no els coneixes o que els has conegut de fa poc i han projectat una sortida i quan al començar la sortida veuen que desplegues un mapa bé.
riuen per sota el nas obertament aquest vell ara aquí va molt bé però et puc assegurar que al cap d'una estona desen els aparells i diuen escolta, on trobaré aquest mapa? haig de comprar mapes és que desplegar un mapa és apassionant primer que ja des de casa tu el desplegues i veus una superfície enorme en tot el pots contextualitzar tot a la perfecció i pots interpretar aquell espai amb les corbes de nivell que dèiem
Diràs, aquí tenim uns desnivells sobtats, aquí és plat, etcètera, ho veus perfectament. En canvi, amb els aparells, vull dir, sí que et serveixen i et són molt útils en un moment concret, que vagis perdut, etcètera. I un altre problema que jo crec que tenen és que et vicies amb aquests elements i no aprens
a veure, veure és molt important, mirar mira tothom i amb aparells també es mira, ara veure ja costa més i clar, si ho fies tot els aparells no t'entrenes a veure jo a muntanya no havia trobat mai tanta gent perduda és veritat que ara hi va més gent que no pas abans sobretot des de l'epidèmia però mai havies trobat aquest nombre importantíssim de gent perduda a muntanya i molts de domingueros
Bé, sí, hi ha gent que et diu... Jo m'he arribat a trobar gent que et pregunten on vaig, i tu sabràs, vas bé, en última instància veus que volen saber on desemboca aquell camí, però no en tenen ni la més menor idea. A mi els que em fan molta gràcia són els que van amb el cotxe, amb aquells cotxes petitets de ciutat. Els quats, sí. No, no, petitets de ciutat. Els petits. Sí, que diuen anem d'excursió a la muntanya, perfecte, i es foten per un corriol o alguna cosa, que de fet el cotxe es queda allà,
que dius, ostres, vés amb cuidado, que encara haurà de venir un helicòpter aquí a buscar-te. I algú, ben he trobat algú, que et diu, oh, és que el GPS, m'ho deia, home, no deus saber manejar, suposo, el GPS, o a veure, això és de lògica. N'hi ha uns que es van posar en una pista que donava en un embassament. Aquesta pista és per practicar quan l'embassament, el nivell de les aigües, és baix. Això va sortir a la premsa, va ser per allà a Extremadura, em sembla. I bé, no, no, com que el GPS els embarcava la pista...
i era de nit, es van tirar dintre l'aigua i en van morir un o dos un que va sortir va dir que posaria una denúncia però que no ho veies és allò que dèiem, veure i mirar és que al final veure vol dir entendre sobretot sí, sí, entendre el territori per exemple vas perdut, home tens molts recursos
Vull dir, mirar, per exemple, si hi ha plantes, doncs mirar aquell alzino, aquell roure, a quina banda de la planta hi ha les molses, més, les molses més verdes i més esponerosos, diguem, home, això serà el nord, o si és una àrea planosa i no saps per on van les aigües, mirar les herbes de terra, veure les herbes cap a l'aigua, on les ha abraçat, si les ha torçat cap a la dreta, vol dir que cap a la dreta, cap allà va l'aigua i a l'escorrentia del riu.
Aprendre a comprendre el territori. És que és molt curiós perquè, clar, amb les teves fotografies és com una distopia, en certa manera, perquè el que fa que la gent miri i no vegi és precisament anar embobat amb la pantalla del telèfon o també amb la càmera del telèfon, perquè en comptes de fixar-se en una planta el que fan és la foto de la planta i marxen. En canvi, tu no. És a dir, tu fas tot això però ho fas com a...
com t'ho diria, com a part accessòria de tot el que vol dir i no al revés. Totalment, totalment, sí, sí. A més, les fotografies ara moltes vegades ho veus a la carretera. L'altre dia a Cerdanya para un cotxe en un aixamplament que hi havia a la carretera. No, no el va parar, va deixar de córrer, el va aparcar però sense parar el motor, va baixar el vidre i des del vidre va fer una sèrie de fotografies.
Jo ho sé, això, perquè clar, la fotografia, si la fas tal com l'has de fer, t'ensenya molt a veure i entendre les coses. Clar, te les dissecciones i llavors les recordes tota la vida. Si les fas des del cotxe és allò d'aquella pel·lícula francesa, em sap que era francesa fa una colla d'anys, que deia si allò d'aquella foto era dimarts, allò era Florència. Ha, ha, ha.
Ernest, dintre de tot, és a dir, més enllà que ja coneixies força el territori i els escenaris, hi ha hagut algun escenari, alguna fotografia que t'hagi sorpresa especialment? Segur que n'hi deu haver hagut alguna, sí, segur, perquè el factor sorpresa, evidentment, per sort, sempre hi és, el factor sorpresa...
Sí, potser una al Berguedà, a prop de Gironella, és una que m'hi vaig escaure en un moment que baixava força aigua i aquesta està just a sota el llit d'una riera. I clar, baixava força aigua, devia haver fet una llamentada o una ploguda forta i clar, era fantàstic veure com l'aigua es despenjava per davant, era una cortina que feia tancament...
a la bauma, clar, són aquells moments estel·lars, no? O això, per exemple, una vegada al Pirineu Aragonès ho vaig viure, avui em va venir una tempesta enorme, era l'alt Pirineu, em vaig veure de refugiar en una bauma i allà vaig posar-me, vaig dir, bé, aquí quedo a dormir, vaig posar-me al sac de dormir, es va desencadenar una tempesta de trons i llamps i a més a més aquesta cortina d'aigua em queia pel davant. Clar, són aquelles visions inesperades i que realment recordaràs tota la vida.
És que tu amb aquest llibre ens demanes caminar, observar, escoltar, fins i tot... Tot això demana temps, eh? Tocar. Tocar. Les escorces, les roques, ja que parlem de roques. Les textures, cada textura té un tacte absolutament diferent. T'ho dic perquè tot això demana temps i últimament la gent no en té gaire, eh? Temps, evidentment. Sí, sí, el temps és fonamental. No dic què fem perquè la gent en tingui una miqueta més de temps per poder fer això. No ho sé, la primera cosa és plantejar-s'ho.
I a partir d'aquí trobar-hi rebells, no? Si no, clar, ja ho trobaríem, no? En qualsevol cas. Jo crec que si tu proposes allò que l'home es proposa, en general, per poca sort que tingui, ho aconsegueix. Què t'agradaria que s'emportés el lector d'aquest llibre? Sobretot ganes de descobrir. Jo crec que és una de les mancances que tenim actualment.
la falta d'interès per descobrir. Hi ha una cançó nord-americana de fa molts anys que ho tractava, això. Deia, m'agrada pujar un turó, diu, perquè des d'aquell turó en veus un altre, i tens la il·lusió d'anar a aquell altre i a veure què hi ha, i així successivament. Una cançó magnífica. Jo no recordo ni qui la cantava, però el sentit sí que era aquest, que era claríssim. Jo crec que el sentit de descoberta, de conèixer-la,
Jo diria que els últims temps, diria, no n'estic segur, però diria que potser s'ha perdut una mica, potser els aparells ens han obnubilat una mica, ens han apartat d'aquest afany de descoberta i de saber més. Jo com més vell em faig, més ganes tinc de descobrir coses, probablement, vaja no, probablement segur, perquè m'adono que això s'està acabant, i per tant m'hi haig d'afanyar, i he d'afanyar els últims moments que encara puc fer aquestes descobertes.
Diuen que estarà de moda aquest 2026 passar temps lluny de les pantalles. Sí? Sí. No sé si ets gaire tu de modes o... No, no, gens. No, no, mira'm. Ja veuràs que de modes no en soc pas gens.
Ernest Costa, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Pol, Roques i Baumes, viscudes, també, de Gavarres. Escolta, tenim presentació del llibre? Va ser amb Gavarres en tindràs unes quantes. Avui, a veure, ja n'hem fet una colla, eh? Per això t'anava a dir. No ho sé, no les he comptades, però n'hem fet una colla. És que a Gavarres normalment volteu molt, eh? Passeu el dia voltant. Sí, perquè jo pateixo per l'editor, que clar, l'editor et fa confiança.
Una abraçada a l'Àngel des d'aquí. I després imagina't, li passaré aquesta tarda, i després imagina't que el llibre, després de la confiança que t'ha fet, que el llibre no surt ni a fums de sabatots. Bé, avui aquest vespre, a dos quarts de vuit del vespre, a Figueres tenim una presentació. Ah, molt bé, jo sóc d'allà. Doncs mira, a Figueres en tindrem una avui, dos quarts de vuit. Aviam si arribo, perquè clar, com que no hi ha temps. I els propers dies, els propers dies n'hi ha la Seu d'Urgent, n'hi ha Puigcerdà, a Barcelona n'hi ha dues de preparades, en fi, i el calendari ja és atapeït.
Ernest Costa, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i, escolta, eh, que sigui la primera i no l'última, aquesta entrevista, ja tornaràs, no?, més aviat que tard. Esperem-ho. Si tinc corda, estic a la teva disposició. Moltíssimes gràcies, Ernest.
Girona FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. Quan dones sang, fas créixer una comunitat més unida, més gran, immensa.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Bé, ara ja portem uns quants dies de 2026, i no podíem pas tornar, o encara millor aquest any, si no ho fèiem també de la mà del sac de jocs d'en Pau Regincós. Bon dia, bona hora i bon any. Bon dia, bon any, anirem diguent bon any fins l'estiu, crec, que va passant. Encara per mail vas escrivint i, clar, dius, ah, aquella persona encara no li felicitat allò de bon any, doncs vinga, diguem-li bon any i quedarem sempre bé. Han anat bé aquestes vacances, tu no?
Vacances no massa, perquè sempre tenim feina, intentes que sí, perquè si no la família al final, clar, ja has de passar-hi dies, i amb l'escola també, amb les nenes a casa i tot, intentes desconnectar, però sí, sempre hem tingut alguna cosa per fer, parts de Nadal, activitats, vàries, tallers...
Intentant desconnectar, però sí, sí, amb energia, tornar a començar l'any i vinga, reprenem les activitats i reprenem els programes com el d'aquí. Et diré una cosa, Pau, i és que em sembla que l'has clavat bastant perquè ens hem tornat molt pitzeros en aquesta casa últimament i més que ho serem i em sembla que avui ens emportes un de pizzas.
Avui t'aporto P de Pizza, un joc que entra pels ulls. La gent el veu allà quan el muntem a la ludoteca i de seguida els nanos es tiren a sobre del joc perquè diuen, què és això? Una pizza? És una caixa en forma triangular, com si fos una porció de pizza. És l'editorial Mercurions, l'ha portat en castellà. És un joc d'un editorial que es diu Big Potatoes, que fa parties d'aquests molt entretinguts. I en aquest cas Mercurions el porta en castellà. A partir de vuit anys, de dos o quatre jugadors, al final poden jugar tots al voltant de la taula perquè és aquell típic joc de respondre
Preguntes, respondre, hi ha unes categories, comencem a explicar-lo. Són obres l'envàs aquest de pizza, que és aquesta forma triangular, i a dintre et trobes unes cartes en forma triangular, a més a més. Són triangles que per una cara tenen tres lletres, una a cada aresta, i a l'altra tres categories, que també van amb tres colors. El color verd és fàcil...
Mitjà i difícil, et fa verd, groc i vermell, són les tres categories del joc que això és important si vols jugar com toca, que és que has de respondre primer la categoria que vulguis, les fàcils, mitjanes o difícils, llavors has de fer les mitjanes i l'última per guanyar has de ser de la difícil, per fer-ho més complicat, que no sigui tan fàcil.
Llavors, col·loques aquesta pila de cartes al mig de la taula, en gires tres que toquin les lletres, que a l'altra cara hem dit que hi ha tres consonants, o vocals, que toquin a la categoria, i a la d'allà comencem a jugar. Llavors, es tracta de respondre cada categoria. El que costa, potser, en aquest joc, és llegir, a vegades, les paraules que et queden girades. I aquí et diu, per exemple, alguna cosa que estigui afilada...
amb el nivell fàcil, ho pots construir o un llac, a vegades són coses, o una ciutat, un llac, o més coneixements varis. El primer que digui alguna cosa que comença amb l'inicial de la consonana vocal que diu la lletra que toca en aquesta categoria...
s'emporta la carta que toca. Algo filat, amb una i tal, doncs hauries d'anar pensant. Aquí està molt bé jugar a pares amb criatures, totes les generacions possibles, perquè al voltant de la taula, per les festes de Nadal, per exemple, aquest és un joc que funciona molt bé, perquè tothom està allà al tanto de veure què pot llegir, i contestes ràpid, i si tens raó, doncs te quedes la carta i et construeixes una piràmide.
Començant per baix de la base, vas col·locant aquestes cartes triangulars, fent una base de 5, llavors una de 3, de 4, i al final arribes amb la torre de dalt. Vas fent 5, 3 i 1, i et queda aquesta forma triangular de 9 cartes. El primer que arriba amb 9 cartes s'endú la victòria. Així de fàcil, ràpid, i d'aquells que, bueno, si t'agraden els trivials o jocs d'aquells de respondre ràpid preguntes de coneixements generals, aquest P de pizza és un d'aquests jocs que has de tenir en compte.
I dels que et toca estar atent, eh? Vull dir, sobretot veig allò que qui no corre vola. Quan ja es resposa aquesta categoria, girues, col·loques la següent carta amb la consonant que toquin aquí, a vegades que et quedes encallat, diguem, doncs canviem alguna de les cartes perquè doni un altre consonant, o fem servir una de la mateixa carta que tenim girada, o simplement retirem la que hi ha aquí, que ningú s'ha inspirat, i anem buscant que algú respongui ràpidament la que veu. Doncs mira, ens ha entrat ganes, i de cas ens anem a dinar a Pau Regincó, sac de jocs. Gràcies, i a la pròxima.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM.
Va ser una tarda molt llarga, no s'acabava mai. Tu estaves assentat esperant-me, vestit molt elegant, repentina tan gomina. Crec que vaig flipar deixant anar les aparències, sense por em vaig apropar. Va ser una tarda molt llarga, no s'acabava mai.
Tu parlaves de la bellesa I a mi això m'és igual La nit en què et vaig conèixer Em vas encantar però semblaves una altra persona Quan et vas posar a parlar Portes un munyo molt maco La samarreta et senta bé Aquesta llum accentua el teu somriure Estàs molt guapa, tu he dit o què?
Però és que em fas molta gràcia i ja no és lo teu. Em sap molt de greu. Prefereixo que em passis la birra, que em tiris la canya, no em diguis bonica, que tants cops en cançó.
Després de mitja hora escoltant-te, m'estava cansant, vaig dir. Portant-me a la plaça de sempre que duc la guitarra i vull desconnectar. Ai, maca, quina bona idea. Ets tan llesta, tan interessant. Sisplau, marxeu, canviï el tema. O seré jo que acabi volent.
Pensa, a mi m'agraden les coses senzilles
I la sinceritat que si em vols dir bonica. Que sigui de veritat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
I encarem ja a recte final d'aquests quatre rius de Girona FM. D'avui és dimecres, eh? Dia 21 de gener, Arnau Vila, que abans, me'n recordo que d'avui matí, he cantat el que tocava demà dijous, després hem tornat cap enrere quan he vist la cara del convidat a fora i he dit, ostres, deixa-m'ho mirar.
Però bé, en fi, nosaltres deixem enrere de moment les roques i baumes viscudes del bo de l'Ernest Costa. Aviam si el podem enredar perquè torni més aviat que tard aquest bon home. I encarant una miqueta més, sobretot cap a aquest cap de setmana, la Sala La Mirona acollirà dissabte vinent una nova proposta musical que vol anar més enllà del concert convencional. Es tracta de Condit, Girona.
Un nou festival que aposta pel talent emergent, local, gironí, vaja, una d'aquestes reivindicacions que fa molt i molt de temps que fan els artistes d'aquí a Girona. I per poder comentar la jugada, parlem amb qui hi ha darrere d'aquest projecte, en aquest cas dos músics del territori. Primer de tot, Quimo, bon dia i bona hora. Molt bon dia, com estem? També ens acompanya el Bo del Fortu, bon dia i bona hora.
Hola, molt bon dia. Home, tu ja t'haurem de fotre en nòmina ja, eh? Sí, sí, sí. No sé quantes vegades ja. Content de venir a la sala. Escolta'm una cosa. Condit, Girona. Primer de tot, etimològicament, parlem-me d'on té la paraula, que jo ja tinc una certa edat, i m'expliquem una miqueta d'on surt aquesta idea.
Bueno, Condit Girona, bàsicament, el nom surt de Macunde, Macunde, Mamola, i el que ens agrada fer tots els artistes de per aquí a Girona és música. Música, música i més música, per tant, el nom no podia ser un altre que Condit, representant una mica l'escena de per aquí. Sí, una mica com parlem amb joves i ja enfocar-ho una mica d'aquesta manera. T'anava a dir, jo ja no parlo així, eh? Ja, tu ets un senyor.
Escolta, quan parleu d'artistes gironins, de gent gironina, de talent gironí, vull dir, més enllà de vosaltres dos, que també esteu amb el món de la música, vull dir, a quanta gent aglutineu ara mateix, en aquest sentit?
Ostres, doncs, a veure, nosaltres tenim coneguts que fan música dintre del món de la música, que són gran part els que hem portat a tocar aquest dissabte, però també creiem que hi ha molts artistes gironins que nosaltres no coneixem i que, segurament, tota la ciutat de Girona tampoc. Per tant, la idea d'aquest festival és una mica donar aquesta visibilitat en aquests talents que creiem que hi ha aquí a Girona.
Sobretot és això, ja no és la ciutat de Girona com a tal, sinó Girona i voltant tota la comarca, tota aquesta gent que no té un lloc on donar-se a conèixer, doncs volem que Condit sigui el seu espai per connectar amb nova gent, per fer noves xarxes, noves relacions i sobretot explotar-ho tot el que tenen. De fet, dieu que no voleu que sigui només un concert.
Què vol dir això exactament? Sí, clar, la idea de fer aquest concert o aquest esdeveniment parteix de fer créixer una mica l'escena de Girona i voltants, per tant, clar, la idea és, ara aquest dissabte hi ha aquest cartell, però la idea és que si funciona es pugui repetir les vegades que es pugui, portant un nou cartell a la segona edició, un altre cartell nou a la següent, perquè així...
Tota la gent, com ha dit en Quimo, d'aquí Girona i voltants pugui trobar el seu espai per donar-se a conèixer. I per què no és només un concert? Bàsicament és una gran festa, hi ha tres concerts, hi ha DJs, llavors segueix la festa amb el que serà la Mirona...
Però la idea d'això no són ni els concerts ni el DJ, sinó és crear el que estem dient tota l'estona, aquesta comunitat, poder connectar productors amb artistes, poder connectar artistes amb filmmakers que també vinguin aquí amb l'objectiu de conèixer nova gent, és a dir, gent de Girona i als voltants que poder, des d'un inici, no pot crear aquestes relacions, té l'excusa de vingui aquí, disfruto de música local i a part conec nova gent que em pot aportar en altres sentits. Per col·laborar, diguéssim.
Clar, en aquest sentit, com ha influït la vostra pròpia experiència a l'hora d'imaginar aquest festival? Sí, parteix de la base que les nostres necessitats una mica, que dèiem, ostres, veiem que a Barcelona potser hi ha més sales per fer el teu propi concert, o hi ha més festivals o moviments, clar, que dius, ostres, doncs aquí es mouen, al final hi ha més gent, hi ha més indústria, hi ha més tot, però...
Però la idea és d'aquí, doncs, de donar un espai que creiem que són una mica escassos. És una mica això. Entre tota la gent d'aquí a Girona, que ja ens coneixíem, sempre hi havia el tòpic aquest, no?, de ostres, ens falta un lloc on poder... On tot, falta un lloc on tot. Exacte, exacte, on poder fer de tot.
No, però que es pugui fer alguna cosa amb condicions, que soni bé, que estigui ben preparat, on la gent vingui també amb ganes d'escoltar això, no? I és una mica això, detectem que hi ha el problema, anem a atacar-lo i aviam si hi posem remei.
El que esteu fent bàsicament és generar, és a dir, és convertir de la necessitat virtut de totes les necessitats que més o menys us heu anat trobant vosaltres. Exacte. Nosaltres com la gent del nostre voltant. Perquè ja no és només per artistes o gent que canta, sinó tot el que envolta el món de la música. Teniu un grup de WhatsApp? Existeix aquest grup? Quanta gent hi ha en aquest grup de WhatsApp? Som tots els que actuem. És que és una mica que l'hem fet per...
clar, nosaltres vam com proposar aquesta idea però els vam agafar ells com que ens ajudessin a organitzar-ho tot a pensar per organitzar-ho tot bé i no sé quan serem 13 o així clar, per exemple
posar-te un exemple, el productor d'un altre grup que ve, que són xalats, ens ha ajudat molt a muntar el que és el directe. Clar, en Fortu i jo no som productors, però aprofitant que hi ha un productor en un altre grup que canta, doncs aquest productor ens ajuda a nosaltres a muntar tot el directe, que tot tingui una línia i que vagi com... que tingui un sentit, no? I, clar, amb això ens ajudem...
uns amb els altres, portem gent de diferents grups que coneixeran uns i altres i així aconseguim anar fent pujar aquesta comunitat. Al final no deixa de ser una proposta completament col·laborativa. Qui té naps posa naps, qui té cols posa cols i fins que tinguem l'amanida. Exacte, no hi ha més.
Sí, és això d'agrupar aquests grups que hi ha en Quimo i després el tema de tota la gent, artistes així, que aprofitin per venir i per conèixer altres artistes, altra gent del sector i que li pugui beneficiar, diguéssim. Escolta'm una cosa, i la Mirona com s'hi va posar al primer moment bé, no?
Això en Quim ho va parlar amb ells i des del primer moment... Enviar correus i tal i al final que sigui donar suport a la gent d'aquí i al producte local sempre agrada i nosaltres ben agraïts que ens hagin rebut amb les mans obertes també Escolta, Condit aquesta en aquest cas és la primera edició com aquell qui diu no sé si és quelcom que voleu tenir és a dir, és alguna cosa que concebem com quelcom anual
és que el com que agafem i diem és una marca que a partir d'aquí la podem explotar fins i tot mensualment, qui sap? Ara és més un tester. És a veure què passa. Sí, és a veure què passa i una mica si veiem que la gent s'hi implica, que la gent li dona suport, seguirem fent amb més freqüència, però la idea és...
Bueno, és repetir-ho sempre que la Mirona també ens rebi i estigui content amb nosaltres, no? És repetir-ho sempre que puguem. Al final és valorar-ho veient aquesta prova pilot que fem dia 5 dissabte. Si veiem que té molta rebuda, doncs dèiem, ostres, això interessa molt, doncs anem a fer-ho amb més freqüència. Si veiem que no tanta, però que ha servit tant als artistes com a la sala com a tothom que s'ha implicat, doncs bueno, podem mirar de repetir-ho i ajudar així altres artistes.
en aquest sentit, no sé si en tot aquest temps previ suposo que és xarxes a full i tot plegat, no sé si ja heu tingut allò artistes que no coneixíeu o gent que no coneixíeu que de cop van enviar un DM i han dit, ei, escolta, què és això? Sí, sí, sí, de fet ens ha escrit bastanta gent de, ostres, està guai això que feu i és una cosa que realment necessitàvem la gent de per aquí i em molaria venir, em molaria venir i clar, nosaltres ens sap greu perquè ja teníem el cartell tancat Sí, a part són gotsos No hi ha més temps, no hi ha més temps
però és això vull dir al final aquests artistes han d'entendre que en aquest moment teníem el cartell tancat però que a la propera edició podem comptar amb ells com podem comptar amb ells sí o sí l'essencial és venir a donar suport a la primera edició de Condit Girona i vulguis o no serà un punt diferencial el fet que estiguis allà apujant i donant suport a la moguda perquè al final a tots ens interessa
Vull dir, tots hi sortim guanyant. Així, també per conèixer-nos, perquè sí que algun que ens ha obert el coneixíem, sabíem qui era, però algú tan digeis com així ens han obert i, ostres, no el coneixia, el tindrem en compte per la segona edició, però clar, és important que si et vols sumar en aquest moviment que estem intentant crear, doncs que siguis el primer dia per ajudar a créixer això.
Bé, és que al final és, m'ho invento, eh, vull dir, un dia actuo jo i l'altre dia animo jo i així successivament i al final, doncs, mira, escolta, vull dir, si som, m'ho estic inventant, eh, 200 artistes de per aquí, doncs saps que en actuaran 10 i que hi haurà entre amics, coneguts, saludats i artistes, doncs tindràs una massa de 500 persones...
que al final sortiran els números a la sala, li sortiran els números a tothom i això podrà tenir una continuïtat. Aquesta és la idea. Clar, la idea de portar diversos artistes és aquesta, de crear, o sigui, juntar els petits grups de cada grup i després els mateixos grups en si.
seri, i doncs els grups de cada grup que no ens coneixen, a mi o en Quim, o que nosaltres no coneixem, o que els nostres amics no coneixen els seus, doncs una mica ajudar això que coneguin un grup que potser no haguessin conegut abans, però que a l'escoltar-los en directe els agrada i els segueixen. Això pot servir també com, diguem-ho d'una manera, no direm una plataforma de suport, però gairebé des del punt de vista de, per exemple, un cop resol
El primer dia, no ho sé, si es detecta que falten bucs d'assaig i es veu que realment hi ha aquesta massa de gent que potser algú s'animi i habiliti un espai, sigui públic o privat. Aquí hi ha coses seva, que habiliti un espai i digui, doncs mira, ja que sé que hi ha en un moment 60 artistes que formen part d'això, doncs vaig a fer un buc d'assaig i que d'aquesta manera que ells puguin anar venint. Exacte, al final és això. És anar atacant les diferents
carpetes una per una, no suposo que com he dit Girona no és només l'artista el que canta i tal, sinó és tot, vull dir des de books d'assaig, des de gent amb material ja siguin llums, altaveus pantalles pels directes gent que munta els directes, productors si inclús hi ha gent que maquilla pel directe vull dir tot el que englobi esdeveniments en directe
La idea és ajuntar tothom i venir aquí i crear com una sala, un espai de networking, diguéssim, que a la vegada, doncs, disfrutes escoltant i passant-ho bé, no? Teniu lloc per advocats? També podríem fer un espai, no? Sí, sí, sí. Però tens un amic teu que és advocat, que segur que... Que si veieu algun problema ja... Sí, algun problema. I si no en teniu cap, també, perquè segur que el provoca ell, no? Una abraçada des d'aquí, Eloi. Des d'aquells.
Escolta'm una cosa. Forto, Quima, moltíssimes gràcies per aquesta... Quan és això, dissabte, eh? Dissabte 24. Aquest dissabte. A partir de les dos quarts de nou s'obren les portes i el closing és a dos quarts de dotze. Que per cert, si van al nostre Instagram hi ha un sorteig de dues entrades gratis amb hamburgueses. Ah, que teniu Instagram i tot. Sí, sí. Amb K. Amb K. Amb K, eh? Sí. K-U-N-D-I-T-Girona. Vale. I...
I a quina hora has dit que hi ha l'obertura de portes? A dos quarts de nou. A dos de nou, doncs mira, si voleu quedar molt bé, molt bé, molt bé, a les vuit ja aneu a fer cua. Exacte, exacte. Saps? Vull dir que hi hagi allò al plano aquest d'imatge... El primer artista. Exacte. Porto aquí moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Escolta, tota la sort i tots els èxits i que soni la música aquesta i serà. Moltes gràcies, un plaer. Gràcies a vosaltres.