Doncs va, som-hi. Arrenquem la segona hora, nosaltres estarem aquí fins a la una del migdia, si Déu vol, i si no comença a ploure, que bueno, veig algun núvol així perillós, però sembla que no, en qualsevol cas, per intentar animar una miqueta dels ànims, amb una de les guitarres més espectaculars que he vist en ma vida, segurament, Lluís Figueres, acompanyat avui. Ara ho pots dir, eh? Sí, obreu-me micros, acompanyat de... Sí, de Miquel Bruguès, estaclats. Ara...
del projecte Lluís Figueres en Dedemons que també ho vau passar amb mi als Quatre Rius un dia us ho vau passar bé o no? si no? si no no estaríeu aquí en qualsevol cas senyors tot vostre
Vale, Lluís. Guay. Sí. Don't care my sleeping But nowadays all men I say
Can't sleep at night, can't live at day. She was an angel in double shoes. They say you're an angel in double shoes. House on town, it's burning down. Burning down like guru things. Now give me some gasoline in my juice.
Show you how it turns to ashes How it turns to ashes How it turns to ashes How it turns to ashes How it turns to ashes And if they come for me again Tell them I'm in the burning house When they come for you again You'll be living a burning house And if they come for me again Tell them I'm in the burning house
Fins demà!
Has no done, it's burning down. Burning down like cool world days. Now give me some gasoline in my tears. I'll show you how it turns to ashes.
How it turns to that shit. How it turns to that shit. How it turns to that shit. How it turns to that shit. And when they come for me, tell them I'm in the burning house. They come for you, you'll be living a burning house. And when they come for me, tell them I'm in the burning house.
Gràcies. Stop breaking down. Gràcies. Gràcies.
Every time I walk in, all down the street So pretty mama starts breaking Down in peace, stop breaking down Oh baby please, stop breaking down Still gonna burst your brains out of there It's gonna make you lose your mind
I love my baby 99 degrees But a woman got a pistol Lay down on me, stop breaking down Oh baby please, stop breaking down Gonna punch your brains out of it It's gonna make you lose your mind
I love my baby 99 degrees But that woman got a pistol Lay down on me, stop breaking down Oh baby please, stop breaking down Still gonna punch your brains out there baby Gonna make you lose your mind
Every time I walk in, on down the street Some pretty mama starts breaking Breaking down on me, stop breaking down Oh baby please, stop breaking down Still gonna push your brains out there but I'm gonna make you lose your mind
Thank you, thank you. Moltes gràcies. Guai. Aviam puja amb això. Això és ràdio, eh? Ràdio en directe, només faltaria. Em senten? No, encara no em senten pas.
ara sí sí sí sí sí sí que em senten moltes gràcies pels ànims aquí baix vull dir què faria amb nosaltres sense vosaltres ole vosaltres qualsevol cas quan vulguin m'acompanyen ja el Lluís es va preparant de fet Penélope i tal
En Pablo Hens. Maggio. No és italià. És una barreja entre l'Alt Empordà i Barcelona. Encara no m'ha quedat mai clar d'on és. Aitana també. Qualsevol cas. Es va preparar en Penelope per pujar cap a dalt. I nosaltres aviam si... Espera, eh? Clar, hi aniria jo, però estic parant pel micro. Ai, senyor...
Anem a pujades, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Escolta'm una cosa, a tu t'agrada la música? M'encanta la música, sí. De fet jo t'he vist en algun escenari cantant i tot. Sí, tinc un parell d'amics que fan música també. T'animaries tu a pujar i ara a cantar-nos alguna coseta, que anem molt bé de temps? Ni de conya, que siguin ni de conya. Què hi fas aquí dalt? He vingut a assessorar-los, a ajudar-los, per si de cas, per si de cas.
Ai, senyor. Rubén, tu que t'encarregues de tota la part d'imatge, de fotos, de vídeo, què tal estàs? Bueno, fa una miqueta de calor, no? Però s'aguanta. S'aguanta, no? Sí, ho passem bé. Estem pillant bones imatges de tothom, vull dir, per aquí, sí? Estem pillant bones imatges de tot i de tothom. De tot i de tothom. Tu toques algun instrument, Rubén?
Mira, jo vaig començar a aprendre a tocar la guitarra quan era petit. El que passa és que me van robar la guitarra i ja no hi va haver pressupost per una altra guitarra. I em vaig quedar sense aprendre la guitarra. I cantar saps cantar gaire, tu? No gaire, eh? No? No gaire. T'ho dic perquè jo a la dutxa, per exemple, sí que canto. Jo sóc un cantador de dutxa, també, però d'aquí no surto. A mi una vegada em van dir...
Que jo era un artista collonut, o sigui, era molt bon artista, que llàstima per la veu, que si no, el rotllo de popstar i tot això ho tenia. Bueno, l'ho va parlar al micròfon, ho portes bé, jo crec. Clar, jo només podria parlar entre cançons, en qualsevol cas, no? Bueno, ja és una miqueta el que fas, eh? Ja és una miqueta el que fas. Mira, doncs, ara sí, que tenim aquí el Lluís Figueres, bon dia i bona hora. Bon dia, bona hora, què tal? Com esteu? Escoltar. Què hem pogut escoltar?
Doncs mira, hem fet un tema del disc, del que vam venir a presentar en el teu programa, un tema que es diu Burning Hell, així duet amb en Miquel, i llavors hem trobat una versió molt bella, un tema de Robert Johnson, molt antic, que es diu Stop Breaking Down. T'anava a dir una miqueta el feedback respecte al disc que em vas presentar fa unes setmanes amb mi.
Com ha anat? Bueno, estamos en ello, anem fent. Estem en procés d'anar buscant bolos i van sortint cosetes i és a partir d'aquí anar fent. Et volia preguntar, tu quina és la teva història amb la música? Quan va començar tot això?
Hòstia, la meva història amb la música, clar, va començar fa molts anys, tio, jo vaig començar a tocar relativament tard, pel que es considera ara, potser tenia 15 anys, però de seguida vaig veure què era el que jo, què era el que a mi m'agradava, i m'hi vaig posar molt a tope, llavors vaig venir a viure a Girona,
vaig començar a tocar en grups i vaig anar a no estar estudiant i llavors vaig anar a Barcelona, després vaig marxar a Irlanda vaig estar 6 anys a Irlanda però està tota la via tocant en molts grups i llavors vaig tornar aquí i des de fa 7 o 8 anys que vaig decidir que tenia ganes de fer el meu projecte d'una vegada Tu també vas començar amb el violí, com molts han dit per aquí? Hòstia, no, tio No, no, per re, per re Jo vaig començar directe a la guitarra Directe a la guitarra Ja t'hi vas quedar? Toques alguna altra cosa? No, amb la guitarra en tinc no sobres
Ah, el teu primer grup el recordes? Sí, i tant. El meu primer grup ens dèiem Shark Bubbles Blow. Val. I tocavem rotllo blues, rock i així. Sí, sí, i érem empenyament aquí a Girona, músics d'aquí. Molt ironí, eh? Com has dit? Black Bubbles? Shark Bubbles Blow. Molt ironí, eh? Vull dir allò entre Camprodoni... El tema de l'anglès sempre va molt lligat amb el tema del blues, llavors...
Tu, una pregunta, i és, en un panorama musical, abans ho deia, a vegades tan sobressaturat, tantíssimes propostes, per bo i per bo i per bo i per bo dolent, eh? Com pot destacar un artista? Al final, que és un tema més de personalitat, potser?
És molt complicat això de dir. Jo et diria que el mercat està, a part de sobresaturat, està molt monopolitzat. És que vull dir, llavors hi ha un tipus de música que és el que ha funcionat relativament bé i tots els altres, sense tenir a veure si són més o menys bons, però costa molt ficar-se i guanyar-se la vida perquè no hi ha espai per segons quins tipus de música, només hi ha espai per un tipus de música concret. Llavors...
Si haguessis de demanar una banda sonora que t'acompanyés en un moment bonic de la teva vida, quin seria? M'estàs parlant d'una cançó o d'una... Una cançó. Hòstia, ara m'has matat. Mira, doncs mira, el primer que m'ha vingut al cap, un tema de Led Zeppelin que es diu Since I've Been Loving You. M'agrada molt. En quin moment t'acompanyaria aquesta? Aquesta podria acompanyar moments bastant diferents, però serien moments nocturns en tot cas. Moments nocturns, eh? Sí. Tots més de dia o de nit? Sí.
I jo era bastant de nit, ara soc més de dia per qüestions familiars, però me continua agradant molt la nit. A mi també em passa el mateix, no per qüestions familiars, però sí que abans era molt nocturno, però ara cada vegada menys.
En qualsevol cas, Lluís Figueres, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquí amb aquesta calor. Et deixem amb aigua i escolta... Això és molt divertit poder tocar aquí d'ara, eh? Molt xulo. Això és casa teva, si és que hi ha casa d'algú, t'ho vaig dir l'última vegada. I Lluís, a la pròxima que munti alguna coseta també et tornaré a trucar, perquè ja que et deixes enredar... Com que fa una estoneta que no sentim música, va ser en hora que sí que continuï sonant. És el moment...
que en Pablo comenci a xiular, que l'Aitana comenci a cantar i que en Magí comenci a tocar. PNLOP i tal, per a tots vostès. Ei, ei. Sí, sí. La guitarra no se sent re, però bueno. Bueno que millor que no. Ah, sí. Ho tenim.
Pots a mi que no m'entribaix per aquí, no? Pots a mi que no m'entribaix per aquí, no? Pots obrar? Va. Mira...
Esas palomas cruzando la rambla Son cubos Tú y yo buscan dónde comer No ven o entran a un sitio que les haga el peso Llevan mucho rato discutiendo qué hacer
Pasan las horas, pasan las horas, ¿quién debe cambiar?
Decidido en la vida dejar de esperar Tú has decidido llegar siempre a algo tarde ¿Quién debe cambiar? Cada uno es de su padre y de su madre Cada uno en su casa y Dios en la tenacia
Pasan les hores, pasan les hores, pasan les hores, pasan les hores, pasan les hores, pasan les hores, pasan les hores, pasan les hores, ¿quién debe cambiar?
Vinga.
No quiero estar triste como Keanu Reeves Quiero contarte chistes, hacerte reír Que intentes beber agua y tengas que escupir Que dobles el ombligo para resistir Ya no quiero estar triste como Edithiab No es que no me arrepientas, que me da igual Ahora soy como el junto, me dejo llevar Todas las estaciones van quedando atrás
Ya no me conoces, ya no te conozco.
No quiero que estés triste como Elliot Smith Que al pensar en nosotros puedes sonreír Y si nos encontramos cerca de Joanique Te puedas tomar algo y no tengas que huir No quiero que estés triste como Nick Drake Tienes que prometerme que aprendiste Para yo perdonar lo que me hiciste Tengo que recordarte que estoy triste
Que estoy triste Que estoy triste Que estoy triste Que estoy triste Que estoy triste Que estoy triste Que estoy triste Ya no me conoces
Moltes gràcies.
Pene López, m'acompanyeu cap aquí tranquil·lament. Rau Vila, ja anem acabant, eh? Sí, esteu quasi bé? Home, encara... Ara, mentrestant... No, no, aquí baix volent més música encara, eh? No, sí, home, mira, mentre Pene López va baixant... Clar, nosaltres ens acostem ja perillosament al punt aquest de la una del migdia, que vosaltres marxeu a dinar. Nosaltres, doncs bueno, volíem muntar una miqueta de sarau. Ara em diuen que sortim pels Instagrams i aquestes coses...
Vull dir, Girona i FOM, vam dir, vinga va, què fem pel dia de la música i tot plegat? Doncs anem a muntar algun sidral, i com que no sabíem ben bé on anar, i vam veure que els Beatles van fer això, i després el Gerard Quintana i els de sopa de cabra, doncs vam dir, vinga va, fem això. Qualsevol cas, Magí Valls, bon dia i bona hora de PNLP. Bon dia i bona hora, Cedit, què tal? Aitana, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora.
Pablo Hens, bon dia i bona hora. Bon dia, Seid. Portes un rotllo Julio Iglesias avui que no t'aguantes, tio. Clarament l'estrella del grup, eh, avui? O sigui, mira quin outfit. Sí, sí, vull dir, ja et dic, vas amb el pantaló blanc, amb el d'allò, qualsevol deria que vens de Miami. Escolta, què hem pogut escoltar ara mateix?
doncs heu escoltat dos temes que no han sortit encara del nou disc que just l'hem acabat i està allà mesclat fet el màster i no sé encara quan sortirà però bueno són així tercer disc ja i tant a qui us ho anava a dir el dia que us vau trobar? qui ens ho anava a dir? sí és fort, és fort, sí, sí més que res t'anava a dir tu quan en Pablo comença a xiular què fas?
Em poso contenta, és una cosa en plan, no sé, alegria, alegria.
Pablo, aquí, o sigui, ara, molta atenció, sisplau, la poca gent que ens estigui escoltant o molta. Pablo, tu tens un record Guinness, si no m'equivoco. Sí, però no està registrada, no és oficial encara. No és oficial. Però tens un record Guinness. De què? El xiulet més agut. Xiulet més agut? Amb més alta freqüència. Amb més alta freqüència. I això no és conya, eh? No us estic vacillant i mira que porto tot el matí fent broma.
No sé si ens podries fer alguna intro d'aquestes de xiulet que a vegades tens. No molt heavy, però una intro d'aquestes melòdiques i que la gent pugui al·lucinar. Una d'ocells? Sí, la de fantasia estaria bé. La de fantasia. Fes-ho els ocells.
Això... No està a l'esqueleta, però és digne, eh? Jo acabo de flipar, eh?, ara mateix. Esqueleta. Has flipat, Norno Vila, tu? Sí, sí, sí, semblava aquí uns ocells que deus. Ja veuràs. Hans, un altre. Estem a la selva, eh?
Com vas descobrir el teu talent per això, Pablo? Em vaig criar al bosc i amb 7 anys em van recollir els meus pares. Em van deixar ja, fins als 7 anys. Sempre em vas nevar, eh? Visca Reus i visca Girona. Us anava a dir, tercer disc, ja que sortirà, ja deu estar al forn.
Però, Magí, una miqueta com és el repte de fer un tercer disc quan ja n'heu fet un, un segon, i quan us hi heu implicat tant en els dos primers?
Doncs no ho sé, la veritat, o sigui, ens surt una mica natural ja, jo crec que ja tenim l'acostum de fer música, llavors anem fent i surt, o sigui, no és un repte real, o sigui, sí que és un repte després finalitzar-lo, però no ho podem evitar, no?, de fer música i tal, és el que ens agrada, som amics i ens ho passem bé fent això i ja està, bàsicament. Aitano, que tothom es pregunta, l'any passat de fet vau triure un tema que es deia Xula de Platja, la Xula de Platja ets tu?
Clarament, sí, clar. Exacte, sí, sí. De què ens parlava, aquesta cançó? Bueno, una mica va del que és passar un estiu currant a Barna, de l'agovio, de la gentrificació turística, d'estar al centre, una mica la meva experiència ara mateix als estius. I, bueno, volia treure una mica l'humor d'aquesta situació i de...
I una cosa que tothom sol idealitzar, que la majoria de gent té vacances i tal, hi ha altres realitats, i l'estiu no sempre té per què ser la millor època de l'any.
He de dir que Penelope encara queden dos integrants, però aquest taulat no aguantava tanta classe junta. Vull dir que en aquest cas ens falten en Tremo, en Tremoleda, que és el baterí, el percussionista del grup, i el gran Elleo, també. Com? I el Paco de Lucía. És el Paco de Lucía de l'Empordà, no? Hombre, sens dubte. O sigui, si haguéssiu de qualificar també en Tremoleda, qui seria? Un xetau. Un xetau, el xetau de l'Empordà, sí.
Com a bateria, no sé, no domino tant de bateries. El loco gati de l'Empordà. És el loco gati, no?, una miqueta. Mira, és una llàstima, ja et dic, però, bueno, com que m'inventaré algun tinglado més algun dia d'aquests, ja veurem com acaba tot plegat. Penélope, sí, t'estic assenyalant a tu, on acaba allò, vine amb mi. Penélope, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta amb nosaltres. A tu, Saïd, ets el millor. Moltes gràcies, Saïd.
I mira, tinc una sorpresa també, que no estava escaleta, però mira, com que he de guanyar temps mentre ens preparem, Ona Cabello, bon dia i bona hora. Hola, bona hora, què passa? T'anava a dir, no, tu, en representació de qui vens ara aquí? Anem a fer una miqueta de publicitat. Ara, per en Juki Valverde, i fa una estona també ha tocat Foresta. Per Foresta? Sí. I també hem de dir que un dels noms que havia de venir, però que és una llàstima que no poguéssim venir per temes aliens a la producció d'aquest programa, som el Minibus Intergalàctic també.
Exacte, els meus amors. Els teus amors. Bueno, la S potser a vegades s'obre, no? Depèn de com tu miris. Ona, tu que estàs en el món de la gestió cultural, del món de la música, en aquesta intrahistòria, tu que has començat com aquell qui diu, i trepitjant fort, a part, vull dir, en tot això de la música gironina, quin panorama t'estàs trobant? Al tant, tu amb el que dius.
Sí, aviam, no sé si dir-te el primer que se'm passa pel cap, eh, perquè diria un món carca, però no, no, crec que, bueno, precisament, ara és un bon moment, hi ha com molts tipus de, o sigui, molts gèneres, molts, o sigui, hi ha molt tipus de música en català, és un bon moment, jo crec.
A part jo crec que també ha passat una cosa, no sé si t'hi has fixat tu, que després de la pandèmia els concerts de petit format ara ploriferen moltíssim i jo crec que també els artistes ho agraeixen perquè és un ambient molt més íntim. No sé si t'hi trobes també una miqueta amb els grups que portes a vegades.
O sigui, el guai que trobo dels grups que porto és que realment són molt diferents i em trobo a foresta, que sí que és com més petit format, sí que trobes com el que això dius tu, com algú més íntim, per poc van tocar el recòndit, com un ambient més de poble, de gent gran, que potser està més cansada i vol estar...
seguda i quieta, doncs sí, està guai. I sí que jo crec que el més important i sempre el que funciona són les festes majors, no?, al final. Has trucat a gaires festes majors? Pregunto. Sí, sí, jo ho intento tot amb totes les que puc, sobretot a Viladamat. Home, a Viladamat, clar, és que si aconseguim anar a Viladamat, filla gratis, allò d'estrangis de darrere...
ja s'aconseguirà aquest any no, aquest any no qualsevol cas Ona Cabello, moltíssimes gràcies per allargar-me el directe vull dir que ja saps com va això de la ràdio en directe nosaltres ja comencem encara la recta final queden 20 minutets, no patiu veïns i veïnes també, que en 20 minuts us deixem dinar tranquils i recollim els trastos, mentrestant com que fa molta estona que no sona música que soni arbre per a tots vostès aquí a la ramba de la llibertat de Girona
Heu vingut a acompanyar-nos. No heu vingut a treure pit. Heu vingut a il·luminar-vos on encara som tots al llit. Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai.
Heu vingut a escoltar i cuidar-nos i a jugar amb les ones sota un pèl de lli, com el sol que cau lent en un vespre d'estiu.
Això era cap vespre, tot i que som al matí, oi? Què tal? Girona! Digueu, doncs aquesta que ens la tenia uns dos anys, ara quan pari la poli segueixo, i la propera té com 22.
El dia en què vas marxar. Duies aquell sol vestit flany. El teu cabell clai platejat.
I un somriure ple de pau Una nit tristat vaig somiar Brillant com unes peles fogades
Caballets i caramels. Brut de sucre, gas i blanc. I ara ho veus tot des d'allà.
Desplescant.
que estàs amb nosaltres i que no has marxat i aquest cap espès et segueix saludant encara et reconeix i t'estima tant quan tinc un
que estàs amb nosaltres i que no has marxat. I aquest capespès et segueix saludant, encara et reconeix i t'estima tant.
que estàs amb nosaltres i que no has pensat i aquest cap espèix et segueix saludant en què et reconeix i t'estima tot t'estima tot
t'estima tant Gràcies, fins ara Moltíssimes gràcies Arbre, baixa cap aquí que ara parlarem tu i jo
Mira, t'ajudo. Coses del directe. Mentrestant el Lluki, que ara ja es va preparant. Si ja estàs preparat, espera l'ombret, eh? T'ho dic perquè, com que tu i jo tindrem una estoneta allà. Aviam, a poc a poc. I... El barret, que no falti. Vols una gorra, Lluc? Sí? Mira, doncs mira, jo tinc una gorra.
Sí? Un barret? Vinga, va, el barret. Coses del directe. Ai, moltíssimes gràcies. Si és que no només ens ve a tocar, sinó que també ens ve a salvar la vida.
Primer de tot, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui. A vosaltres, què tal? A part de la calor, la resta bé. Molt bé, molt bé, fantàstic. Crec que és un espai on no havia tocat mai. Per tant, genial, acompanyar-vos. Et diré una cosa, ara ho comentàvem amb la gran on acaba allò ara fa uns moments, i és que em sembla que a sobre d'aquest teulat només podran dir que hi han tocat Gerard Quintana amb sopa de cabra, l'Ovo Lesbian i els 10 artistes que heu passat per aquí.
Veus que bé? Hola Gerard, hola Santi, i tots els altres, eh? És un espai fantàstic. He tingut concert de les sirenes, de l'ambulància, i estaven a to. Carai, han anat una miqueta... Sí, sí, estaven a to, sí, sí, per tant...
Meravellós. En qualsevol cas, jo et volia preguntar una miqueta, què hem pogut escoltar? Doncs mira, una cançó del meu darrer disc d'Arbre, que es diu Cap Vespre, i una del primer disc de Bus, que es diu Cap Espès. Per tant, una de fa dos anys i una de fa 22 o 23 anys. Com vas començar en el món de la música? Doncs al segle XVIII...
Benjamin Franklin va inventar un instrument que és l'armònica de vidre l'armònica de vidre em va fascinar tant que vaig dir, haig d'aprendre a tocar això i, hòstia, el que passa és que porto uns plats de cristall es trenquen és molt complicat llavors ma mare un dia em va agafar i dir, nen, fes el favor de buscar-te alguna cosa que puguis anar pels llocs i deixar d'anar pel sac a casa i llavors em vaig passar la guitarra
Havia de tenir 12 o 13 anys, així. I després de tot això, a part del Benjamin Franklin, en quin moment pujés? Recordes el teu primer bolo, per exemple? Sí, devia tenir uns 15 anys en un club de dotació de Sant Andreu, de Palma, que és d'on soc jo. I vam fer amb uns col·legues el primer grup que tenia, que es deia Kinesi, que en grec vol dir ple. I vam fer com...
o sigui, tocàvem World Like an Egipcio, o sigui, covers i també algun tema allà original, perquè sempre m'he esforçat molt a fer material original. I t'anava a dir, com d'important ha estat la Marfà en aquest camí? La? La Marfà. La Marfà? No ho sé. Com es diu? A l'espai? No, home, no. Però és que no em volen a mi la Marfà.
Igual a partir d'avui, sí Potser a partir d'avui, sí No, no, sí, perquè el 21, perdona El 21 fem el concert aquí a les 6 Anava a dir Ah, clar, és que ara no vas fer un marí, això, ara, tio M'has enganxat per banda, nen, aquí Sí, sí No, no, que el 21, aquest dissabte a les 6 Estaré a Foment Al escenari Foment Que està, com es diu A la plaça Mercaders Correcte, aquí darrere
Perdó, Marfà, perdó. En qualsevol cas... Bueno, truqueu-me, eh, truqueu-me. No m'heu trucat, tampoc. El Xavi Calvet, una abraçada. Això sí que l'ho he dit. En qualsevol cas. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquesta estoneta i feliç dia de la música d'aquí quatre dies. Igualment, una abraçada a tothom. El Marfà especialment. Perci per tot. En qualsevol cas, Arnau Vilar, així ja recte final. En deu minutets nosaltres ja marxem.
Tu estàs bé per aquí baix? Aquí estem perfectament i encara tenim ganes de més música, eh? Doncs mira, jo m'he hagut de posar gorra, el Lluqui, que em sembla que ha actuat amb ulleres de sol també de nit, eh? Alguna vegada?
L'altre dia ho vas fer, no? T'anava a dir, doncs avui no podíem faltar les ulleres de sol. M'encanten, ho dic, si de cas fem un change ara quan d'allò. T'estic passant la pilota, eh? Tu em diràs quan... Sí? Jim? Tot a punt? Doncs mira, última actuació d'aquest matí de ràdio i de música des d'aquí. Amb tots vostès, Lluqui.
Aquest pont sobre l'M30 s'han creuat dos camins i m'alegro tant de veure't com tu de veure'm a mi. Però què hauràs de cometre el més deliciós dels cris?
Esquim, quin passadís connecta. La teva cripta fins aquí. Que tu ets tot, tot, tot. Un màgic de la onda. Un traficant. Ai, de marfil. I Madrid és un almeny.
I és amargo el seu destí per tots els que han vingut a veure el miracle aquesta nit. Ta-ta-ta-ta-ta... Ta-ta-ta-ta-ta...
Tia, doncs que marxis amb pressa. Al repòs d'un teut gris diré que ets, ai, ai, m'ha entrat una ava dreta. El meu tresor, el meu amic, però Madrid és un almer.
Però Madrid és prou petit per trobar qualsevol vorera, el pitjor de les teus enemics. Per trobar qualsevol vorera, el pitjor de les teus enemics. Tu, tu, tu, tu, tu.
Hola, gràcies. Jo soc el llengua del Verde, i això era la Mendrita, i no parlaré gaire perquè els bombons al sol es ponen, però ara tocaré una de les noves també, que es diu el Carmel. I posaré la sojeta. I baixi, si des d'aquí al carrer que esteu ben còmodes veu cantar, em semblarà increïble. Baixi.
Carmel, Carmelet, he pujat amb compte per robar els esters. I amb una dinam, he encès els carrers, els plaers elèctrics que sempre busqueu. A sobre aquesta muntanya, hi he posat un despatxet en un cop.
I aquí ve la meva oferta 15 paus, 15 i prou Jo faig bé la meva feina Tu t'oblides del meu nom D'aquesta nit absurda D'aquest dia tan cabró No hi haurà lluna i estrelles Ni cap rastre de l'amor Mentre encara quedi 15 paus en el món
Tu hauràs fet tot aquest temps, hauràs trobat la porta d'un local de ser. Ho apurant un rancol, hauràs dit ja un error, sóc collada de coure, no un simple mort.
Però aquí dalt on són les hores, passen lentament, mirant com s'acosta la línia del cel, una veritat.
I permeta'm insistir-te, 15 paus, 15 i prou, jo faig bé la meva feina, tu t'oblides del meu nom. En aquesta nit absurda, d'aquest dia tan cabró, no hi haurà lluna i estrelles, ni cap rastre de l'amor, mentre encara quedi. 15 paus en el món, vinga engegueu-m'ho, i aquí ve la meva oferta.
Fins ahir prou, jo faig bé la meva feina i tu, tu t'oblides del meu nom. Aquesta nit absurda, d'aquest dia tan cretida, encendré 10.000 bombetes perquè t'oblidis demà.
Moltes gràcies. Fins una altra.
Lluqui, primer de tot, moltíssimes gràcies per venir a tancar això i més amb aquesta calor. No, que bé, moltes felicitats pel tinglado. Sí, t'ha molat? Sí, portem molta rata només. Portem des de les 11 pràcticament. Molt bé, molt bé. Escolta, ara vas en solitari en aquest projecte de Lluqui, Lluqui Valverde, una miqueta. Sortia la necessitat de fer-ho, de poder...
No sé, sortir una miqueta d'aquests barems de banda? Bueno, ho faig perquè puc, també, perquè és molt guai, perquè... Des que estic amb la Ludwig he après molta música, i llavors... Escriure ho he fet sempre, però des que he après tanta música ja em sortia, i a més a més estic molt ben acompanyat de molta gent que en sap molt i que m'estima molt i que em segueix allà on vaig. Llavors he escoltat una cosa bastant fàcil i bastant orgànic.
Molt maca aquesta paraula, últimament tothom la fa servir la d'orgànic, vull dir, és precisament aquesta naturalitat, no?, amb la qual s'ha pogut gestar el procés. Sí, com el container, no? Sí, d'acord. Això mateix, el que vol dir orgànic. Lluqui, ja vau presentar, si no m'equivoco, proposta, una miqueta, que ara és aquest estiu, no sé si hi ha bolos, vull dir, on et podem sentir? Ara em podeu sentir molt a prop, de fet, a la Fónica, a Banyoles, el dia 25, no sé quina hora és, però deu ser-ho als concerts.
A les set. Diuen a les set de la tarda. Set, vuit de la tarda. Gràcies, Ona. Que sort que estigui. El dia 25 a la Fònia Cavanyoles i el 27 a les 3 Chamelles de Sant Adrià, que una cosa bastant guai, que fem la prèvia a la projecció de la pel·li a la fresca del Bob Dylan, l'última. I després, el dia 22 de juliol, la Vic, a la que s'escava.
Com va començar el teu idilio amb la música? Quin és el primer instrument que vas agafar de petit? Anava a dir el violí també? No, el meu va ser, jo diria que va ser alguna cosa com un xilòfon, una flauta dolça o així. Ah sí, perquè a la flauta Màgica de Figueres feia molt de xilòfon i d'això. Però mira, ara em vull ser emocional perquè des d'aquí aquest terrat es veu
El conservatori de Girona, on vaig passar 6 meravellosos anys i que m'ha portat aquí on estic, que és a dir, a 200 metres de conservatori. I estic molt content de poder fer-ho aquí, en concret. I en quin moment el Lluqui Valverde agafa i fa... Ostres, la que estem liant. La música.
Bueno, o algun cop de fes d'un concert fas un parell de copes i et poses emocional i estàs content i fa estiu i encara pots anar sense ser i penses en el que fas i el que vius i et penses que està molt bé i et dones que tens ganes de fer-ho tota la resta de la teva vida i llavors més o menys ho deixes així. Crec. I t'adones així que tens un bon tinglado entre les mans. Eh, aquesta és la pregunta o no? Sí. Perfecte. I ja per últim, Lluc, què t'ha regalat la música al llarg de la teva vida?
Bueno, crec que és una parcela del meu cor que no sabia que tenia abans de saber de música i ara que en sé de música sí que la tinc més present i li tinc molta, molta estima, perquè em fa parlar molt i molt bé, crec. Exacte.
Joaquí Valverde, estàs convidadíssim un dia a l'estudi, saps que tenim aire acondicionat i tot, no? Quan vulgueu, quan vulgueu. Enviu un missatge a l'Ona i vinc quan vulgueu. No sé per què, sempre tot acaba passant per tu. No sé per què, en qualsevol cas. Joaquí Valverde, moltíssimes gràcies per tancar això. Un plaer molt gran. Ens veiem a la següent.
I nosaltres, vaja, ara ja sí que començarem a deixar-vos una miqueta en pau a tots. Arnau Vila? Sí, estem, no? Anem bé, això? Ja hauríem d'estar nosaltres. Bé, bé. Tu vols marxar cap a casa a dinar, no? Home, aquesta hora ja seria allò, hora de fer un mos, no? O què?
Sí, però saps que primer de tot toca desmuntar, no? Recollir, sí, sí. Bé, aquí baix ja ho tenim força neta. Jo, Arnau Vila, soc bastant fan dels finals circulars i m'agradaria acabar més o menys com hem començat i és dimarts 17 de juny de 2025.
Avui ens hem avançat a tot i a tothom celebrant el Dia Mundial de la Música. Ahir us explicava també al programa com de bonica és aquella sensació quan se'ns en va al cap. Doncs se'ns han anat. Si els Beatles van poder fer-ho a Londres el 69 i si el vol del Gerard Quintana va poder pujar a aquestes escales diabòliques per fer-ho al festival Estrenes, nosaltres també. Que la vida al final són reptes i si hem de pujar a sobre un taulat per fer ràdio i fer que soni la música, doncs es fa.
Tot sigui per aquella preciosa melodia que ens acompanya al llarg de la vida o també aquella preciosa banda sonora que ens marca. Tot sigui per la música, no, Arnau Vila? Tot sigui per la música i esperem que tingueu un molt bon dia de la música el dissabte. Doncs això ha estat tot. Moltíssimes gràcies a tothom per acompanyar-nos al llarg del matí. Escolta, 92.7 de la FM. Per això i molts més tinglados. Un aplaudiment, sisplau!
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 23 de juny i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany.
Detingut un jove a Girona per una agressió sexual a una menor. Els Mossos d'Esquadra han detingut un jove a Girona per una agressió sexual a una menor tal com va avançar el diari de Girona i va poder confirmar l'ACN. Segons confirmen Fons del Cos, l'arresta es va produir el dimecres 18 de juny.