logo

Els 4 Rius

El magazín diari de Girona FM, amb Saïd Sbai. Històries i realitats amb denominació d'origen El magazín diari de Girona FM, amb Saïd Sbai. Històries i realitats amb denominació d'origen

Transcribed podcasts: 217
Time transcribed: 8d 7h 5m 31s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
Dijous, 18 de setembre de 2025.
Aquesta setmana ho hem vist, que s'ha acabat el temps de la sorra i la sal.
Les agendes ja comencen a solapar-se perillosament una altra vegada.
Sincerament, ja he perdut el control de tot el que tenim.
Però, posats a triar, vaig treure el cap pel casino de Girona.
Presentaven el Filosofia de la Moda de la Rita Racòsnic de la mà de la Geminada.
Entrada plena de gom a gom per passar una bona estona a ritme de llibres
i, per si no en teníeu prou, la Carles Simón, que va treure el cap també pel trufó.
Ah, i per cert, que ja n'ha presentat també al cartell de Pires.
Quan Sant Narcís, en aquest cas, ja ho tenim pràcticament a la cantonada
i que no us enganyin al termòmetres d'avui,
que la tardor ja ha arribat a Girona.
I m'encantaria dir bon dia, Arnau Vila,
però com que no el tenim avui aquí, sí que diré bon dia, Àlex Gascón.
Com estàs? Ja sé que no parlaràs, fill, però...
Molt bé, molt bé.
Molt bé, no? Vull dir, escolta, ho hem aconseguit, eh?
Per fi que xerris una miqueta pel micròfon.
En qualsevol cas, nosaltres avui ens anticipem una mica a la cartellera.
Avui parlarem de cinema, temps de cinema amb el Carles Ribas,
ja que demà recordem que ens n'anem cap a la Cioter.
També parlarem d'una exposició que tindrem aquí,
al local de l'Associació de Veïns de l'Eixample, del nostre barri,
d'aquí de Girona, en parlarem tot seguit amb l'Amèlia Barbero.
També més agenda, bienal d'art, de la mà d'Alexandra Planes,
que en parlarem també després.
I per si no n'en tinguéssim prou d'art,
parlarem també amb l'artista Josep Massana,
que presentarà la seva exposició,
L'olor i la pols, a la Fundació Balbi.
Per tant, avui ja ho veieu, monogràfic d'arts,
principalment, ars plàstiques, ars figurades,
però sobretot comencem amb el setè art, si us sembla,
que és amb el temps de cinema.
I quan són les 11 i 11 minuts del matí,
demaneu tots uns un desig.
Ja se'ns ha complert.
Carles Ribas, bon dia, bona hora.
Bon dia, Saïd.
Com ha anat l'estiu?
Bé, home, prou bé.
Bé? Curt?
Curt, sí, se'l dir, no? Se'l dir que va curt.
No em queixo, no em queixo.
Ja fem el que podem.
Que se'ns va morir el Robert Redford aquesta setmana.
Sí, sí, sí.
Hem de recordar una de les millors pel·lícules de la història del cinema.
Todas las sombras del presidente.
Podria ser una, sí, sí.
Sense cap mena de dubte que és on tenim...
Tot és molt clar, tot és molt clar.
Home, i tant, que teníem el Dustin Hoffman, també me'n recordo.
És que saps què passa?
Que jo, per pandèmia, és que ara al·lucinaràs,
que diràs, aquest d'on t'ha tret una pel·li dels anys 70 o 80?
Doncs mira, jo durant la pandèmia em vaig menjar totes les pel·lícules que hi havia de periodisme.
Ah, molt bé.
De la professió.
Llavors, a mi em parles de Zodiac, em parles de Night Crowners, em parles de tot el que sigui periodisme,
Spotlight, evidentment, 25 vegades, me la sé de memòria.
I totes les sombras del presidente em sembla un exercici preciós de com funcionava abans el món.
Sí, sí, sí. És d'aquestes primeres pel·lis que van ser molt crítiques amb el sistema, no?
I sí, sí, molt valenta per la seva, perquè, per cert, has destacat Night Crowners,
que jo sempre és una pel·li que reivindico.
Brutal.
Perquè, ostres, és una meravella i com s'anticipa també o reflexa una mica el que ja és el sensacionalisme
en el món periodístic, eh? Molt bona pel·lícula, sí senyor.
Sí, sí, amb un Jake Gyllenhaal estelar, que després la va cagar amb Prince of Persia, vull dir...
Bueno, tots fan... Bueno, fan el que...
Tothom fa el que pot, ja ho sé, amb el que té només faltaria, i Prince of Persia,
que havia de ser també una nada d'olla de pel·lícula, al final es va quedar allò amb Jim Martin,
tot me'n recordo, també, però sí, Night Crowners, ostres, bueno, en fi, pel·lícules no en blanc i negre,
però sí que d'una altra època, d'aquelles que ens agraden a nosaltres.
Nosaltres ens situem en aquesta setmana, però abans de tot això, que vau tenir a la Carles Simón ahir,
aquí al Trufó, com va anar?
Fantàstic, fantàstic, a més, ella és fantàstica, vull dir que molt propera, molt agradable,
i sí, sí, la Carles, de fet, sempre ha vingut al Trufó a presentar les seves pel·lícules,
vam començar amb Estiu del 93, al Carràs i ara a Romeria,
en aquest cas no va ser possible que vingués els primers dies d'estrena,
perquè recordem que ja fa 10 dies que estem projectant Romeria amb un èxit espectacular de públic,
però bé, bé, diguem, més val tard que mai, no?
Molt bé, sí, sí, molt bé, i el públic molt content de poder, doncs, compartir xerrada amb la Carla,
que bé, necessitament per ella, Romeria no ha estat seleccionada per l'Acadèmia Espanyola,
per anar als Òscar, però bé, en el seu cas també ho ha fet Sirat, que també és una gran pel·lícula,
o sigui que està molt ben representada la cinematografia espanyola aquest any, sí senyor.
Però diré també que a vegades els criteris de les acadèmies, vull dir, són molt peculiars.
Sí, per dir-ho així, però jo crec que aquest any ho han fet bastant bé.
A més, les tres que havíem preseleccionat ja eren molt bones, perquè Sorda també és una pel·li que a mi em va agradar força.
Sirat és la de la Rabe, no?
Sí, senyor, de Oliver Lachse, que va guanyar Premi Especial a Cannes,
i que a més a més s'ha estrenat aquesta setmana passada a França amb un èxit espectacular.
Vull dir que és una pel·li que està anant molt bé també a nivell internacional,
per tant això li pot donar molts punts també a l'hora que els acadèmics de Hollywood
la valorin com una dels possibles candidates a l'Òscar.
I ara estava pensant, dic, d'aquí unes setmanes no hi sereu pas, no?
Ja va a Valladolid, em sembla.
No, però encara queda...
Sí, i tant?
Sí, a final. Mira, és per fires.
Ah, toca per fires?
Senyor, què fareu?
Doncs anar a Valladolid, sí, sí.
Les fires ja les tenim molt vistes.
Però no queia per fires?
Sempre queia...
La setmana abans?
Sí, és a dir, tornaves el dia començant les fires.
És veritat, tens raó.
Però aquest any ha anat així, i per Sant Narcís estarem a Valladolid, sí, sí.
Bueno, escolta, vull dir, ja farem un FaceTime o qualsevol cosa.
Jo estaré a la barraca del forn.
Ah, molt bé.
Com sempre.
Vull dir, com sempre, des de fa no sé quants anys.
Les poques vegades que he tornat de Barracas de Girona, vull dir, sempre em trobareu allà
amb tota aquesta cor celestial que hi havia fa molts anys per Girona.
En qualsevol cas, ara sí, entrem a la cartellera.
Què tenim per aquesta setmana, Carles?
Mira, us faig un parell de propostes que s'estrenen.
A la primera, Un gran viaje atrevido i meravelloso.
El títol, ja, complicat, eh?
Però, bueno, en fi, és la nova pel·lícula de Margot Robbie, que no l'havien vist ella
des de Barbie, no s'havia prodigat.
I, per tant, molta expectativa en aquesta nova interpretació de Margot Robbie.
És una pel·li difícil d'encasellar, perquè és com un viatge, com...
De fet, el punt de partida és un noi i una noia que van a un casament, no es coneixen
de res en absolut, es coneixen en aquest casament, i a partir que em prenen com un viatge al passat
on cadascú reviu els fets com més bons o dolents del seu passat.
I d'aquesta manera es van coneixent.
Carai.
És complicat, eh?
Complicat.
Home, sí, vull dir...
Però, bé, vull dir...
De fet, als Estats Units la crítica l'ha bastant, l'ha matxecat bastant.
L'ha matxecat bastant, no?
Perquè, però bé, és una pel·li, això, molt atrevida.
L'altre ego és en Colin Farrell, l'altre partener, diguem, de la Margot Robbie.
O sigui, tenim un bon duo protagonista.
I dirigeix Cagonada, que és un cineasta d'origen coreà,
perquè ja fa molts anys que està fincat als Estats Units.
L'havia fet a Columbus, que era una pel·li bastant bona, l'any 2017.
I el 21, una que es diu Despindiendo a Young,
que ja comptava amb Colin Farrell com a actor principal.
Per tant, ha repetit, doncs, diguem, el protagonisme a Colin Farrell.
I en el guió tenim a Set Reis, que el recordarem pel guió del Menú,
que és una pel·li, aquesta d'Anna, entre els Jons i Ralph Fiennes,
d'aquell xef que fa uns plats molt especials.
Una pel·li realment curiosa, a mi em agradava bastant, la veritat.
I, per tant, doncs, això, si us atreviu a aquest viatge atrevido,
doncs, després ja ens comenteu què us ha semblat aquest atreviment.
T'anava a dir, és que els coreans són molt d'aquest tipus de viatges retrospectius
en les històries íntimes de cada personatge.
T'ho dic de memòria, però recordo alguna pel·lícula més d'aquestes,
d'alguna de les que...
Aquella, la de la parella aquesta, que no sé si era japonesa o coreana,
una parella que es coneixia de joves,
però que després passaven uns quants anys i es tornaven a trobar i tot plegat.
Vides passades.
Vides passades, vull dir, també anava per aquí, una miqueta la cosa.
Bueno, un pel més convencional en cada aspecte,
perquè sí, és dos que de nens es fan molt amics i ells s'enamoren,
i llavors ell ja se'n va als Estats Units,
i llavors al cap dels anys és quan ell va als Estats Units
a veure-la després d'això, de molts anys.
Sí, bona pel·li.
Són molt de mirar aquesta retrospectiva.
Viuen en el passat, hauríem de mirar cap al president i cap al futur,
però bueno, qualsevol cas.
Aquesta, la primera, va a l'amargot i el bo del Colin.
I anem a un cavall guanyador que soluc dir,
com és Cesc Gai,
Cesc Gai ens presenta la seva darrera pel·lícula,
mi amiga Eva.
Dic cavall guanyador perquè Cesc Gai sempre fan els pel·lis
molt per tots els públics que agraden força.
recordem poder el seu hit, va ser Truman,
aquella pel·lis amb Ricardo Darín i Javier Càmera,
que va sabandur cinc golles,
i bé, després anar fent Sentimental,
Història Esperant a Contar.
Bé, un director que ja més o menys el pamem,
sempre té un estil molt determinat,
juga una mica en aquestes comèdies dramàtiques,
incidint molt en els diàlegs dels personatges.
En aquest cas és curiós perquè mi amiga Eva
no compta amb Tomàs Aragai,
que és el seu guionista,
co-guionista habitual,
sinó que l'ajuda Eduard Sola,
que és el guionista de Casa en Flames.
A mi no.
Per tant, aquí, aquest tàndem,
doncs ens construeix això,
la història de l'Eva,
aquesta noia interpretada per Nora Navas,
que acaba de fer 50 anys,
i decideix, doncs,
un punt existencial
en el qual decideix deixar-ho tot,
llançar-ho per la borda,
separar-se
i perseguir el que seria
com una segona adolescència, no?
És com aquesta crisi de...
Abans eren els 40,
ara suposo que la posem.
Però si ara en tenim cada dos per tres.
No, no, això,
un dia m'ho van preguntar,
que em van entrevistar a mi,
no tu perdis, Carles,
i em van preguntar
sobre les crisis existencials,
i vaig dir,
però si en tenim 70 ara?
hem de conviure constantment
amb una crisi existencial?
Sí, sí,
però bé,
sempre s'havia dit, no?
Abans era la crisi dels 40,
ara, com que som més llungeus,
la situem als 50.
Tu les crisis, Carles,
tu van passant davant teu
i tu te les vas mirant, no?
Jo vaig, clar,
t'has d'anar tirant la pilota endavant.
Tu les mires de lluny
i quan em facis 50,
diré que és als 60.
Tirem als 60,
ja m'ho trobaré, no?
Això,
i què dia passa any en peny, tu?
Doncs bé,
com dèiem...
Peli de consens, no?
Jo crec que sí,
mi amiga Eva,
com dèiem,
amb Nora Navas,
que és una superactriu boníssima,
i l'acompanyen també Juan Diego Boto
i Rodrigo La Serna,
que és aquest actor argentí,
que tot i que ha fet moltes pel·lis i bones,
sempre és recordat,
pobre,
pel seu paper de Palermo
a la Casa de Papel.
És el que passa
amb aquestes sèries d'èxit.
És el que hi ha.
Sembla que només has fet això.
Sí.
Rodrigo La Serna
és un actor argentí
que porta molts anys a l'ofici,
i però, clar,
el pobre se l'ha encasillat
amb la Casa de Papel,
però aquí també apareix.
Doncs això, com dèiem,
mi amiga Eva,
peli, comèdia romàntica,
dramàtica,
que pot agradar molt.
Això respecte a la part superficial,
ens n'anem amb profunditat,
ara sí,
cap al cinema trufó,
perquè alguna coseta
devem tenir,
hem començat el curs.
Sí, sí, no,
de fet,
mi amiga Eva també
és projecto del trufó,
continuem amb romeria,
òbviament,
perquè, com dèiem,
el públic ha rebut molt bé,
i mi amiga Eva,
però el trufó,
el que ens fa molta il·lusió
és el que estem fent,
vam començar a fer
a partir de dilluns,
que és un cicle dedicat...
Ara.
...a François Trifó.
Ole!
Vinga, tu!
Després de 25 anys,
precisament per celebrar
els vits del 25è aniversari
del cinema Trifó,
doncs,
per fi,
el cicle,
una molt bona retrospectiva
de la filmografia
d'aquest geni
que és François Trifó.
I què tocarà aquesta setmana?
Bé,
vam començar,
com dèiem,
el dilluns,
com una sessió doble,
vam voler començar
amb un documental
que es diu
Hitchcock Trifó,
que es basa,
doncs,
en el...
en com van ser
la creació del llibre
que va fer
François Trifó
amb Alfred Hitchcock
en aquestes converses,
que és,
tiene que ser un Hitchcock,
un dels llibres
de capçalera per tot,
cinèfil,
perquè t'ensenya
grans lliçons de cinema,
i després,
òbviament,
amb la seva òpera Prima,
un dels seus fils
més celebrats,
que era els 400 cops,
i, com deia,
fins a l'1 de desembre,
doncs,
anireu tinguent
tot,
òbviament,
no tenim tota la filmografia,
però sí,
una molt bona tria
de 12 títols,
que bé,
aquest dia
ens comencem,
ens toca tirar
sobre el pianista,
però bé,
també repassarem
els hits,
els hits hi són,
Jules et Jim,
l'infant salvatge,
la nit americana,
l'último metro,
en fi,
per tots aquells,
a més a més,
algú us preguntarà,
el mà,
després de 25 anys
no havíeu fet mai
res de trifó,
sí,
però també el problema
era trobar còpies,
en bon estat,
i sortosament,
aquests darrers mesos,
una distribuidora
ha tingut la gran idea
de restaurar
molt bona part
de la filmografia
de trifó
i,
per fi,
ara teníem
les condicions
de poder projectar-les
com Déu mana,
i,
per tant,
ara era el gran moment
de fer-ho
i,
com dic,
totes aquestes pel·lis,
si no les heu vist,
aneu-hi,
i els que l'heu vist,
penseu que són còpies
restaurades
i,
per tant,
amb una molt bona qualitat
d'imatge.
Un dia no hauríem de parlar
d'això,
t'ho dic,
perquè la gent encara es pensa
que la gent nadarà
amb MP4,
a veure les pel·lícules,
i es pensen,
jo crec que es pensen
que hi ha un pendrive
allà al trufó
i la poseu així
i vinga.
A MP4
o encara es pensen
que anem amb 35
amb les bovines
i salsa l'oloida
i el cel·lo,
sí,
sí,
clar,
carai,
tu,
és que jo...
Cal,
també el tenim,
eh?
Ja m'ho imagino
que el teníeu.
Sí,
sí,
sí.
Algún dia m'agradaria
visitar la sala
de projecció del trufó.
Estàs convidadíssim,
ja ho saps.
Però ja treuré el cap
un dia d'aquests.
Molt bé.
Tot això en doble sessió,
també,
que ho feu a dos de set
i a dos de nou.
Sí,
sí,
dos sessions,
cada lluny,
o sessions
de cada pel·li
per qui li convingui
venir més a la tarda
o més al vespre
que pugui triar.
I tenim pizza,
també?
Què vols dir que tenim pizza?
Ara m'has matat.
Perquè me'n recordo
que amb el Kurosawa
vau fer la pizza Kurosawa.
Ah,
bueno,
clar,
això dels nostres amics
del restaurant Bartali,
sí,
sí,
sí,
se'ls va acudir
fer una pizza
dedicada a Kurosawa.
Doncs mira,
se'ls hi podria proposar,
no?
Una pizza trifó.
És que a mi Kurosawa
em va calar,
vull dir...
I la pizza també.
La pizza també.
Tava, tava,
era bona, eh?
Sí, sí, sí.
Vaig agafar
i vaig dir
me'n recordaré
de Kurosawa sempre.
I deia una pizza,
clar,
òbviament,
amb elements francesos,
no ho sé,
mira,
ara,
avui jo els hi preguntarem,
a veure...
Home,
vull dir,
escolta,
aquí per innovar
que no quedi,
només faltaria
Carles Ribas.
Escolta'm una cosa,
el Jep ja torna
la setmana que ve o què?
Sí, sí,
bueno,
espero que sí.
Sí, no?
Home,
si no et toca venir tu,
no?
Exacte.
Ai, senyor,
doncs res.
Carles Ribas,
moltíssimes gràcies
per venir el primer dia
i espero que no sigui l'altre.
No, no,
serà pas l'altre.
Gràcies, Seid.
Adéu.
L'actualitat en 180 segons.
Cada hora en punt
arriba l'actualitat
concreta i directa
de la ciutat i del país.
Tot el que passa
a Girona i Catalunya
concentrat en 3 minuts
als botlletins informatius horaris.
A Girona FM,
la gironina.
Cocodril Club.
Si t'agrada la bona música
dels anys 60, 70, 80,
escolta Girona FM
als matins de diumenges
de 9 a 11
i les nits de dissabtes
de 10 a 12.
És el temps del Cocodril Club,
tot un clàssic de la ràdio.
Recorda,
dissabtes de 10 a 12 de la nit,
diumenges de 9 a 11 del matí
a Girona FM,
92.7.
Cocodril Club,
el programa revival
de l'Albert Malla.
Hasta luego,
Cocodril.
No pasaste de caimà
Hasta luego, Cocodrilo.
Girona entre vestidors.
Vols descobrir que es cou
a Fira de Girona?
Els dijous,
un cop al mes?
Alexandra Cantos
et posa el dia
de les activitats,
fòrums, concerts
i tots els esdeveniments
que t'ofereix la Fira
amb totes les anècdotes
i curiositats.
A Girona FM
i també en podcast.
Som la teva veu,
som la Gironina.
Escacs en Joc,
el programa
més estratègia de Girona.
Cada dimarts
a dos quarts
de quatre de la tarda,
Josep Serra
ens prepara
el tauler d'escacs
i juga les peces
a Girona FM.
Cada dimarts
a dos quarts
de quatre de la tarda.
Som la teva veu,
som la Gironina.
El meu nou xicot
és molt alt.
Té massa panxa
i poca pastilla,
però té un encant especial
i és que sempre
em fa reure.
Ja sé que és un noi
molt normal,
no té els duts clars
ni xaleta
en els illes,
però mira
i em sent important
i el que més
no em fa reure.
Quan soc sóc a la casa
i el silenci
em prossegue per dintre,
arriba i m'abraça
i a l'instant
es portem
com dos nens petits,
un d'amor
d'altre estirat seguit.
Vull seguir el seu somriure
amb els meus fills.
que no n'estem a l'estir.
Baixem abracats
fent barrer,
abracats
que no ens portem
de les tones
que inspirem.
Ens anem greu
baixant pel carrer
i ens passem
i ens va reure.
Ens passem
i ens va reure.
quan soc sóc a la casa
i el silenci
em prossegue per dintre,
arriba i m'abraça
i a l'instant
es portem
com dos nens petits,
un d'amor d'altres
estirats a ell.
Vaig-me seguint
amb els dits
els seus somris.
i ens va reure.
Ja sé que aquí
sempre on va llant,
que no se veu
els seus rompents
i dels seus plenius,
però sé
per què los tributan.
Perquè sempre on fa riure.
Perquè sempre on fa riure.
Perquè sempre on fa riure.
Perquè sempre on fa riure.
Doncs una agenda que no ens acabem
aquí a la ciutat de Girona
i tampoc al barri de l'Eixample
ho dic perquè, vaja, demà divendres
s'inaugura una exposició
aquí a l'espai de l'Associació de Veïns
i per poder comentar la jugada
Emèlia Barbero, bon dia i bona hora
Hola, bon dia, què tal?
Tenim exposició de dibuix i pintura
Ocell sense sales
Exacte, això serà el divendres
a les 7 de la tarda
farem la inauguració oficial
després ho vendran al local social
de l'Eixample
durant tot el mes
Llavors tenim també l'artista
l'Ismael Jaber
que vindrà, que ell és pintor
La veritat és que l'Ismael és un artista especial
jo dic especial perquè és un artista migrant
que ha tingut un recorregut vital
o sigui una vida amb experiències molt dures
i ha hagut de lluitar molt
però ha estat capaç de transformar
tot aquest valor i totes aquestes marques
que li han anat deixant la vida
doncs amb una expressió artística
i llavors a través dels seus dibuixos
doncs és capaç de
bueno, ens transmet, diguéssim
una esperança
o sigui que
és una exposició que
penso que ens arriba
ens toca una miqueta el cor
perquè veus una persona jove
que ha patit molt
però que en comptes de tancar-se amb ell mateix
doncs ha estat capaç d'obrir-se
i com ell diu
doncs gràcies a l'art
doncs ha trobat la força per trobar-se
i per continuar endavant
doncs, escolta, a més a més
vaja, això recordem
aquest divendres 19
a les 7 de la tarda
aquesta inauguració
i em sembla que ho tindrem al llarg
de tot el mes, eh?
vull dir, fins al 19 d'octubre
exacte, tot el mes estarà local
i la veritat és que ens agradaria molt
que ens acompanyessin
bueno, els ciutadans de Junts
òbviament
però sobretot
les persones que viuen a l'Eixample
perquè nosaltres som l'associació de veïns de l'Eixample
i per tant seria fantàstic
que el divendres a les 7 de la tarda
ens poguessin acompanyar
a la inauguració oficial
i més amb aquest tros de local que tenim
vull dir, que el tenim al barri
que nosaltres també som de l'Eixample
exacte
doncs queda dit
divendres demà
a les 7 de la tarda
aquesta inauguració
també amb l'artista
amb l'Ismael Enjaber
també amb presentació a càrrec d'Amèlia González
també pica-pica
no podia faltar, eh?
exacte
això sí que és manera de convocar la gent
en qualsevol cas
Amèlia Barbero
moltíssimes gràcies per aquesta estoneta
i l'exposició d'Ocells sense ales
fins al 19 d'octubre
que tindrem allà
exacte
doncs vinga
moltíssimes gràcies a vosaltres
per donar veu a l'associació
en aquest barri
Som gent de Girona
Som gent de Bàscat
el programa de Jan Torrent
que parla sobre el Bàscat Girona
tot el que passa a Funtejau
actualitat
protagonistes
curiositats
i tot el dia a dia
del club
a gent de Bàscat
dimarts a dos quarts de nou del vespre
i dimecres a la una del migdia
gent de Bàscat
tota la realitat esportiva
a Girona en Joc
Bau Villafanya i Josep Coll
fan el repàs a tota la informació
i actualitat de l'esport gironí
cada dilluns a les 3 de la tarda
i a les 9 del vespre
Girona en Joc
futbol, bàsquet
i totes les disciplines esportives
amb una mirada propera i de ciutat
Girona FM
la teva ràdio
la gironina
recupera tota la programació
a gironafm.cat
tots els nostres continguts
de quilòmetre zero
informació, entrevistes, esports, cultura
i tot el que passa a Girona
descobreix el que tenim per oferir-te
a gironafm.cat
disponible on i quan vulguis
Girona FM
la teva ràdio
la gironina
el primer cafè
comença el dia
connectant Girona FM
per conèixer què passa a Girona
i saber de primera mà
l'actualitat local i de servei
un programa per començar el dia
sabent tot el que necessites
de dilluns a divendres
a partir de les 9 del matí
amb Pau Villafanyer
Pau Villafanyer
Saïd Svall
i Arnau Vila
Girona FM
la teva ràdio
la gironina
i quan passen 5 minuts
el punt de dos quarts
de 12 del matí
seguim en directe
als Quatre Rius
a Girona FM
ho he dit a la portada
una agenda
que no ens acabem
i ho dic
perquè demà divendres
19 de setembre
a partir de les 7 de la tarda
durem el tret de sortida
almenys per aquí
a l'exposició
Vienal d'Art Contemporani
i Gastronòmic
de Cambrils
però amb accent gironi
almenys a comarques
si de cas que ens ho expliqui
l'Alexandra Planes
bon dia i bona hora
Hola, bon dia
com esteu?
Bé, escolta'm una cosa
ubica'm sisplau
perquè no ens n'haurem
d'anar fins a Cambrils
no, aquesta vegada
us ho posem
estant allò
a Huevo
i hem itinerat
aquesta exposició
a l'Espai i Tard
de Banyoles
allà a la plaça major
de Banyoles
Això a l'Espai i Tard
de la Fundació Lluís Colomí
d'aquí de Banyoles
Escolta'm una cosa
d'aquest tracte exactament
aquesta Vienal d'Art Contemporani?
Bé, doncs bé
aquesta mostra
doncs ofereix
diguéssim
un registre plural
i evocador
del buncle
que s'estableix
entre l'art contemporani
i la cultura gastronòmica
llavors el que es fa
és presentar creacions
de les creacions
més destacades
que diguéssim
es presenten
als guanyadors
de les cinc edicions
de la Vienal
d'Art Contemporani
i Gastronòmic
que es ve celebrant
des del 2014
fins al 2024
llavors
la mostra
es presenta
una mica
coincidint
amb el reconeixement
internacional
de Catalunya
Regió Mundial
de la Gastronomia
i Primera Regió Europea
que rep
aquest reconeixement
i llavors
una mica
hem volgut
fer l'exposició
coincidint amb aquest tema
i que també
se celebra
a Banyola
llavors
l'Espai Tart
que està especialitzat
en exposar projectes
que comunen
el tema
de l'alimentació
i les arts visuals
doncs
vindrà a ser
un escenari
perfecte
per donar projecció
a aquesta exposició
temporal
que es podrà visitar
fins l'1 de novembre
Ah, fins l'1 de novembre
Déu-n'hi-do
el 19 de setembre
o l'1 de novembre
no?
Exacte, exacte
vull dir
amb horari habitual
també hem previst
si hi ha algun tipus
d'activitat
per a l'exposició
que són
visites guiades
o alguna presentació
d'un llibre
en l'Espai Tart
Tenim prevista
doncs
la inauguració
demà divendres
a les 7 de la tarda
A les 7 de la tarda
ja s'inaugura
ja es dona per oficial
i ja t'he dic
fins l'1 de novembre
podreu venir-ho
a visitar
de forma
doncs
diguéssim
o fins a l'1 de novembre
podrem ser visitat
concertada
no hi ha problema
eh?
De mai
però en allà
en allà
el que s'exposen
ja t'he dic
són els primers premis
i els excessis
que es donen
a tots els premiats
de les 6 edicions
que s'han celebrat
fins ara
de la Bienal
Déu-n'hi-do
eh?
Llavors
sempre
aquesta Bienal
sempre s'ha celebrat
sempre s'ha
diguéssim
els premiats
sempre s'han escrit
amb un jurat
molt expert
independent
i que diguéssim
una mica
doncs
donava el primer premi
amb un preu
de 6.000 euros
el primer premiat
i fins
i els excessis
amb un preu
de 3.000 euros
eh?
Nosaltres
ens hem adonat
doncs que
sobretot
la Bienal
ha tingut
cada cop
ja més participants
ha anat
diguéssim
augmentant
en participació
i llavors
doncs
com que ha crescut
de forma
molt notable
doncs
nosaltres
el que volem
és anar-ho promocionant
per tot Catalunya
eh?
la Bienal
perquè així
els artistes
s'hi vagin presentant
eh?
una mica
és el que estem
captant
captant
amb aquest itineratge
el que volem
és captar
artistes
que es vagin
presentant
en aquesta edició
i que la propera
ja serà el 2026
i ja farà
doncs
diguéssim
ara ja porten 10 anys
i la propera
ja seran els 12 anys
doncs
demà
a les 7 de la tarda
tothom cap a la Fundació
Lluís Colomina
de Banyoles
Alexandra
moltíssimes gràcies
i una abraçada
molt i molt forta
perfecte
moltes gràcies
a vosaltres
us hi esperem a tots
Girona
entre vestidors
vols descobrir que es cou a Fira de Girona
els dijous
un cop al mes
Alexandra Cantos
et posa el dia de les activitats
fòrums
concerts
i tots els esdeveniments
que t'ofereix la Fira
amb totes les anècdotes
i curiositats
a Girona FM
i també en podcast
som la teva veu
som la gironina
Escacs en Joc
el programa més estratègia de Girona
cada dimarts
a dos quarts de quatre de la tarda
Josep Serra
ens prepara el tauler d'escacs
i juga les peces
a Girona FM
cada dimarts
a dos quarts de quatre de la tarda
som la teva veu
som la gironina
Garcia i Tarribas Associats
el programa que et convida
a explorar la realitat cultural de Girona
amb Pere Garcia i Guillem Tarribas
explorem el món del cinema
la música
el teatre
i els llibres
un viatge apassionant
pel teixit cultural gironí
cada divendres a les 3 de la tarda
i dissabtes a les 11 del matí
obre la finestra cultural
de la nostra ciutat
Girona FM
la teva ràdio
la gironina
som gent de Girona
som gent de Bàsquet
el programa de Jan Torrent
que parla sobre el Bàsquet Girona
tot el que passa a Fontejau
actualitat
protagonistes
curiositats
i tot el dia a dia
del club a gent de Bàsquet
dimarts a dos quarts de nou del vespre
i dimecres a la una del migdia
gent de Bàsquet
tota la realitat esportiva
a Girona en joc
Pau Villafanya i Josep Coll
fan el repàs a tota la informació
i actualitat de l'esport gironí
cada dilluns a les 3 de la tarda
i a les 9 del vespre
Girona en joc
futbol, bàsquet
i totes les disciplines esportives
amb una mirada propera i de ciutat
Girona FM
la teva ràdio
la gironina
recupera tota la programació
a gironafm.cat
tots els nostres continguts
de quilòmetre zero
informació, entrevistes
esports, cultura
i tot el que passa a Girona
descobreix el que tenim
per oferir-te a gironafm.cat
disponible on i quan vulguis
Girona FM
la teva ràdio
la gironina
i quan ja encarem perillosament
la recta final del programa
camí del punt
de 3 quarts de 12 del matí
seguim en directe
als 4 rius
a Girona FM
ja hem dit que avui faríem
pràcticament un monogràfic d'art
si hem començat amb cinema
si hem seguit amb una exposició
aquí al centre de l'Eixample
si hem continuat també
planificant la de demà
a la Fundació Coromines
de Banyoles
ara ens n'anem
cap a la Fundació Balbi
i és que aquesta tardor
a la Fundació
tindrem l'olor i la pols
una exposició
de l'escultor Josep Massana
que reuneix 10 anys
de recerca
però em sembla que són uns quants
o molts més d'experiència
això segur
avenista de formació
Massana treballa també
en aquest cas el Xipre
m'encantaria que m'ho expliqués ell
per tant
Josep Massana
bon dia i bona hora
bon dia
matisos
matisos
comencem
perquè dius
ara
toquem el tema del Xipre
és l'última part
de l'exposició
que doncs
és la que presento
aquí a la Balbi
i la peculiaritat
és que està feta
quasi un 100%
amb fusta de Xipre
és aquest fet
que jo recupero
les fustes autòctones
del meu entorn
i el Xipre
doncs
és un arbre
que doncs
d'un passeig
d'una finca
de la meva rodalia
de dos quilòmetres
de casa
que s'ofegaven entre ells
que era un passeig
molt maco
però doncs
per salvar aquest Xipre
van haver de tallar-ne
un per altre
pel fet de poder-lo salvar
jo és quan entro
en aquest espai
de recuperar
aquestes fustes
i treballar-les
perquè donen
un sentit
al meu treball
amb la seva procedència
del meu entorn
m'agrada molt
fer aquest
i una peculiaritat
que té el títol
de l'exposició
és que el Xipre
és una fusta
molt perfumada
no és corca
és una fusta
que té un encant
que quan entres
a l'exposició
ja notes
l'olor present
i llavors
doncs és
és que t'ho he comentat
per això
encara no he pogut anar-hi
però sí que és veritat
que jo he d'anar
tres vegades
a la Fundació Balbi
aquest mes d'octubre
o sigui que podré passar
tres vegades
per l'exposició
i m'han dit
que només entrar
a la Fundació
l'olor a Xipre
ja t'impregna
ja t'impregna
i llavors
és una manera
que tu ja fas entrar
en el treball
a partir de l'olor
i llavors
és aquesta cosa
que també és un viatge
interior
aquesta part última
perquè és un treball
que jo
he perforat
els arbres
és anar a buscar
el cor de l'arbre
llavors
és aquesta cosa
que és com un viatge
que faig la combinació
de combinar
la natura
amb la part
de l'ésser humà
llavors
és un nésser viu
l'arbre és una fusta
sempre és un nésser viu
i a mi em serveix
per fer aquesta comunicació
a través de l'arbre
però parlant d'un mateix
i llavors
aquest viatge
cap al cor de l'arbre
és un viatge interior
que tu expresses
tot el que veus
és a dir
jo pel que vaig poder veure
o pel que he pogut veure
una miqueta
de l'exposició
abans d'anar-hi
és al final
són arbres
que estaven
en el teu entorn
és a dir
prop de casa teva
a l'avinguda
i a més a més
els has fet servir
com aquest simbolisme
o aquest mirall
de tu mateix
exacte
no?
perquè forma un part
que un arbre creix
o ha estat viu
durant cent anys
en aquests cent anys
doncs
hi ha passat de tot
des de la guerra civil
hem viscut
hem passat
jo ja he passat
quan era canalla
petit
passegem per davant d'ells
i en cavall hi ha aquest
component
que dius
quan has fet
aquests treballs
i d'allò
doncs resulta
que uns arbres
que han sigut presents
tota la vida
et toca
clar
el tacte aquest
de recuperar-los
i donar-los
i una altra vida
un vol
s'han
desaparegut
no?
i aquesta cosa
és aquest punt
que dius
parles del record
parles de la presència
parles de tot
un entorn
que lligues
a través de l'arbre
i de tot
el paisatge
que t'envolta
a més
a nivell
tècnic
si no m'equivoco
vull dir
tu treballes
la fusta
com es feia
antes
que ens agrada dir

perquè jo
tinc l'ofici
d'avenista
i llavors
des de l'època
que jo vaig aprendre
l'ofici
es feia tot a mà
vull dir
llavors aquí
en aquesta exposició
hi ha un llibre
per exemple
que també parlo
de la vida
i el mecanisme
que faig servir
amb el llibre
per obrir les pàgines
doncs tot són
unes frontises
fetes
amb la mateixa fusta
que no hi ha
cap mecanisme
metàl·lic
no hi ha res
sinó que tot
és la construcció
tal com jo
havia pres
l'ofici
d'avenista
en el seu moment
encara ja no s'ensenya així
vull dir que ara
tot és molt més mecanitzat
i tot és d'una altra manera
i tens la sort
de poder mostrar
aquestes construccions
a partir
de la saviesa aquesta
de poder haver
après l'ofici
d'aquesta manera
en aquest sentit
jo et volia preguntar
sobre la T
perquè és un símbol
bastant predominant
com dius
la T
o sigui crec que tens
com una simbologia
molt pròpia
de com agafes
a dins de l'arbre

això són referències
del paisatge
és una cal·ligrafia
que jo crec
que a partir dels ceps
que m'envolten
llavors quan el paisatge
aquest
que és de secar
arriba a l'hivern
és tot esquelètic
i vas directe
a la terra
llavors
aquest
et queden com uns dibuixos
molt geomètrics
molt orgànics
i la forma del cep
s'ha aconseguit
amb el temps
de donar-li
una simbologia
que et queda
com una cal·ligrafia
del paisatge
i això ho faig
amb tots els temes
que has anat tocant
inspirats
en aquest entorn
que tenim
em sembla que en total
hi ha més de 200 peces
de fusta
en tota l'exposició
jo et volia preguntar
sobretot
com has narrat
el fil
de l'exposició

saps què passa
que quan tu recuperes
aquesta fusta
et ve trossejada
ja
llavors el fet
que vingui trossejada
em permet treballar
cap a la part
del cor del tronc
però també a la vegada
és una manera
que quan ho apiles
ho apiles
com si fos
una pila de llenya
vull dir que
et pots
però en canvi
queda tot un frontal
que és un llenguatge
visual
d'interpretacions
que jo hi faig
en cada un d'ells
que és anar a trobar
aquest punt
del cor de l'arbre
llavors també
a part
sóc un home
que faig fulles
les fulles
per mi són
l'essència
d'un cicle
d'un arbre
com arriba
la primavera
l'estiu
i la tardor
que calen les fulles
marca aquesta roda
que és el temps
que nosaltres
vivim
creixem
fem llavor
arriba la tardor
marxem
però hem deixat
una petxada
i deixem la llavor
i tots els cicles
tots continuen
llavors
per dir-te d'una manera
amb això de les fulles
per mi
és aquest tacte
de trobar
ser la procedència
de cada arbre
si és cirerer
si és un roure
si és una alzina
qui me l'ha donada
i faig com un record
llavors per mi
és com un mantra
aquí per exemple
en el procés
d'aquesta exposició
que he preparat
especialment
per presentar-la aquí
he fet mil fulles
però són mil fulles
que per mi
és com un mantra
que és una manera
d'entendre
aquest
el pas del temps
aquesta continuïtat

i és una cosa
que la fas molt mecànica
però et permet
tenir tots aquests pensaments
mentre els fas
i una fulla
per exemple
hi ha 260 cops
d'eina
i multiplicat per mil
són 260 mil cops
d'eina
llavors
jo no li dono importància
ni amb la quantitat
ni amb el temps
però
em permet
treballar d'una manera
que
puc exposar
puc estendre
puc apilar
vull dir
llavors també
hi ha una part
que és com una finestra
que les fulles pengen
que allà em permet
expressar també
aquesta part social
de la meva visió
del món
a través
de la natura
llavors cada fulla
té una interpretació
que
la pots fer quotidiana
la pots ser més social
és el fet
aquest
que tu pots ser
una crítica
a partir
del que tu dibuixes
o
fer una
una
una
una
una visió
que la
que la gent
l'entén
llavors
pots tocar
des dels temes
socials
que ens influeixen
en el món
com pot ser
una agressivitat
econòmica
les religions
l'agressivitat
de les guerres
de tot el que hi ha
i tu
aquesta
tenir sempre
aquest punt
de dir
nosaltres
podem frenar-ho
o no
tot depèn de nosaltres
una mica
la paraula
que m'aboca tot plegat
és consistència
és a dir
no només la de la fusta
sinó també la de l'exposició
en aquest sentit
a nivell conceptual

llavors també
saps què passa
que és un treball
que a la vegada
presento
és dels últims
10 o 15 anys
que són
interpretacions
d'un
de la part
de la mirada
a partir de la mirada
no?
tot és aquella cosa
que jo
faig servir
el trepitjar
el caminar
el mirar
i el pensar
i tot és un punt
de partida
a partir
de tota aquesta
visió
que tu t'aporta
un paisatge
d'assecar
que és a vegades
et sueta
diguéssim
que tu veus
un horitzó
aquesta connexió
entre terra
i cel
vull dir
que llavors
l'arbre creix
arrelat en un lloc
creix mirant el cel
però la vida
passa al seu vol
no?
amb la part
horitzontal
no?
i una de les coses
que també interpreto
molt
amb el fet
que jo vinc
del moble
és que aquest
posicionament
que jo t'heia explicat
ara
l'horitzontal
i la vertical
doncs és
que el moble
si t'hi fixa
sempre hi ha
una part horitzontal
i dues de verticals
no?
que hi ha un suport
i una part horitzontal
és com
per exemple
el llit
el llit
és horitzontal
i té dos suports
que jo dic
la força
la resistència
i la part espiritual
i la part horitzontal
on t'hi passi tot
neixes
vius
mores
i fas de tot
la taula passa el mateix
la cadira passa el mateix
i sempre hi ha dues parts
de suport
i una part
d'on t'hi passa la vida
no?
la taula
aquí estem parlant
discutim
mengem
i fem de tot
no?
i el llit també
no?
i aquest joc
hi és amb la dura
constant
a tot arreu
no?
en un procés creatiu
normalment
o sigui tu surts
o parteixes d'una base
i al final
doncs la materialitzes
no?
i mai més ben dit
llavors
la pregunta és
t'has emportat alguna sorpresa
des d'aquell primer moment
on t'aconseps
l'exposició
fins ara que realment
vull dir
ja cristal·litzat
tot plegat
bueno
no
sorpresa no en tens
vull dir
la sorpresa
a mi el que em fa
em fa molt content
és aquest punt
que jo tinc l'oportunitat
de quan he fet aquest treball
que és el punt
culminant
que quan arriba públicament
no?
i llavors
tenir aquesta oportunitat
i a més a més
venint
d'on te vinc
tenir-ho
poder-ho fer aquí a Girona
en un espai
com un d'allòs
és com treginar
un espai
d'un paisatge
que estem allunyats
però a canvi
tens l'oportunitat
que la satisfacció
que això vagi corrent
i transmets aquest missatge
que tots el tenim a dintre
vull dir
no és una cosa
que tu dius
és nou
ni era allòs
sinó que quan ho expliques
la gent s'ho sent seu
per què?
perquè s'ho sent a prop
perquè formem part
d'aquest tros
de la natura
de fet
la inauguració
va ser ahir dimecres
si no m'equivoco
i ho tenim disponible
fins al 31 d'octubre
ben bé

i també
anem a la llarga
del jardó
i entre mig
doncs això també
provocarà
que doncs
hi ha
visites comentades
hi ha el dia 2
d'octubre
em sembla
i després
l'altre dia
no me'n recordo
ara mateix
però
hi ha una visita
entre artistes
hi ha una taula rodona
vull dir que fan activitats
i fan concerts
i fan de tot
i és un temps
que per mi
és molt gratificant
el fet que
crec que és molt de temps
per poder
tenir l'oportunitat
d'exposar
al final és una exposició
de maduresa
també
al final
precisament és això
és com
té aquest apartat
que tu
no és una exposició
que els presentes
un treball
sinó
que et presentes
també un trajecte
i una manera
de viure
per dir-ho
d'una manera
doncs precisament
sobre el trajecte
de Josep Massana
l'Oloi La Pols
a la Fundació Balbi
fins al dia 31 d'octubre
Àlex Gasconi
has d'anar-hi
no t'ho perdis
ja sé que tu ets de Banyoles
però escolta
no ets de Banyoles
però bueno
vius a Banyoles
llavors et ve de camí
si Girona és molt petita
per això mateix
en qualsevol cas
Josep Massana
moltíssimes gràcies
i que vagi
molt i molt bé
les visites comentades
i sobretot
tot aquest
mesi escats
d'exposició
molt bé
moltes gràcies
gràcies