Això vol dir que si vas de Rifoll a Girona o de Lloreta a Figueres, ho pots fer amb una sola targeta de transport públic. Una sola targeta perquè puguis viatjar més lluny i combinar tots els mitjans de transport. Més fàcil, més còmode i més econòmic. Informa-te'n a gent.cat barra integració tarifària i aconsegueix la targeta on es troben tots els teus viatges. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Necessito desconnectar de tot. I si en comptes de desconnectar connectes amb el que realment importa? I com ho faig? Amb el Bibi, el festival d'enoturisme on el viva l'Empordà Marida amb el teu benestar. Rutes amb bici, winefulness entre vinyes i la gastronomia més autèntica. Això és exactament el que em demana el cos. Doncs tria el teu moment a bibit.costabrava.org Patronat de turisme Costa Brava, Girona, de la Diputació de Girona.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Avui és dimecres 25 de març de 2026 i encarem el pitjor dia de la setmana, que a vegades es complica però avui no és el cas. Moltes coses per explicar, moltes per comentar i tan poc temps per fer-ho. Però sí que és veritat que ens quedarem amb les paraules que ens comentava el bo del Miquel Trulls, bomber fa una estona, sobre com hem de fer cas a les recomanacions des de les autoritats per incidències de vent i pluja. Fa de mal comentar això en un dimecres gairebé primaveral a la ciutat de Girona.
Però és en aquests dies on hem de recordar que tot canvia a vegades de pressa, també sense esperar-ho fins i tot el que sona de fons.
I persona que té un màster també doctorat, honoris causa, d'anar de cara a barraca, és ni més ni menys que el bo de la Rau Vila i el Mira Bon dia i bona hora. Ràpids avui, eh, escolta'm. Avui, sí, sí, o sigui, ja t'ho he dit... Però no queda pas malament això, tampoc, eh? No, el que passa, l'altre és més melòdica, sentimental, saps? Vull dir, també és veritat que avui, com que parlàvem del temps, que això vol dir que hi havia poqueta cosa a comentar, també fa d'agrair. Què tal, senyor Vila? Avui de dimecres.
Sí, a veure, dia de la setmana que està a la balança, ja espero que vagi més cap al cap de setmana, no? Jo t'he de dir una cosa, quin temps més primaveral el que tenim aquí a Girona. Espera que els plataners deixin anar al polen, eh? Mare de Déu, senyor, et dic perquè és que és sensacional el bon temps que fa, o sigui, terrasses escalfant motors, ara mateix, els vermuts ja traiem fum, però vaja, nosaltres també traiem fum.
I és que, indubio, el grup de música de Sant Cugat passen per aquí a presentar el seu debut en disc, en aquest cas, en el temps de música de Girona FM, el temps de música dels Quatre Rius. Parlarem també amb el bo del Jep Soler, avui amb un altre barret, i és que vindrà a parlar de part de l'Associació de Vipulars de Girona, d'Avi Girona, que celebraran el Dia Mundial.
de la bipolaritat, aquest 30 de març, i ens explicarà una miqueta tota la programació. També parlarem de programació amb el Pau Planes, en aquest cas del Festival Recòndit, que ja van donar el tret de sortida amb la SU fa relativament poc, i podrem seguir comentant una miqueta què tindran la gent d'aquests pròxims mesos, i avui Catalunya Business es xul, es cool, es xul, es xul. Home, dinido quanta cosa que hi ha, eh? Molta, molta. Per això mateix, Arnau Vila passen 9 minuts al punt de les 11 del matí, i si et sembla... Doncs comencem. Wow!
Jo hauré d'aprendre a viure, viure après. Un sentiment penjat, un món que viu a dins. Coses tan boniques que no et s'hauria dit.
I ja escoltem de fons poesia als ulls. En aquest cas és el segon tema del disc On el món s'atura. En aquest cas d'Indúvio, el grup que ens presenta precisament aquest seu nou disc. Un treball que neix de vivències reals, emocions compartides i també, per què no dir-ho, una necessitat molt actual. I és aturar el ritme i preguntar-nos cap on anem. Un disc que, segons expliquen ells mateixos, és el projecte més important que han fet fins ara. Anem per parts. Bruno Garcia, bon dia i bona hora.
Bon dia. Carles Freixedes, bon dia i bona hora. Bon dia. Luan Bofi, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. En aquest cas, vull dir, vosaltres tres formeu l'indúvio i, vaja, primer de tot, indúvio, què vol dir? Indúvio vol dir en dubtes. En dubtes. En dubtes, en llatí. Quan vam començar amb el grup no sabíem molt bé què anàvem a fer.
I la veritat és que amb molts punts encara no ho sabem, i aquí està la cosa, punt filosòfic o de no tenir ni idea. I precisament em sembla que sou molt i molt fidels al nom del grup, que fins i tot pràcticament heu dedicat el vostre primer disc llarg, per entendre'n, sí que teníeu un EP anteriorment, però aquest disc llarg on el món s'atura, que és precisament per veure una miqueta en quin punt estem, no? Vull dir...
Sí, al final sempre ens ha agradat enfocar tota la música que escrivim, tot el que fem, des d'un punt una miqueta donar-li unes voltes més poètiques i també que hi hagi un rerefons, que no sigui gaire superficial i sempre tenint això en compte també hem pretingut, hem pateix que tingui aquest missatge una miqueta al disc, que doni a pensar una mica. On el món s'atura, deu ser de Sant Cugat això o...?
No, o sigui, on el món s'atura és el disc, una mica. La gràcia és també que cadascú s'ho agafi com s'ho vulgui agafar, quin és el seu lloc on el món s'atura, però una mica el que busquem en algunes de les cançons és aquest lloc on tot va ara mateix, justament ara on tot va tan de pressa, on no hi ha temps per...
Per aturar-nos i preguntar-nos què estem fent, com volem reaccionar amb les coses que ens passen a la nostra vida, cap a on volem anar, doncs l'agradació una mica és en l'art i en el nostre cas en la música, en les nostres cançons. Nosaltres almenys poder trobar aquest lloc i si algú més el pot trobar també en la nostra música, doncs conviadíssim està. Neix d'una experiència unipersonal en aquest sentit o és una mirada que compartiu des del grup?
Aviam, el disc són històries, les històries són històries reals, meves que escric, o també escric històries seves, suposa, en punyetero. Perquè som amics, però ho compartim a un altre nivell. De fet, quan... Clar, nosaltres quan fem un disc...
pensem que connecta les cançons, que les connecta amb nosaltres darrere a fons i amb el primer EP va ser més senzill perquè era quasi un carpe diem a tope de quan teníem 15-16 anys i ara la cosa era més complicada per això també hem fet aquest pròleg i aquest epíleg per intentar encapsular una mica la cosa i igual que ens reunim per gestionar coses i per tocar música de vegades ens discutim i surten formes de veure el món
Anava a dir, què és aquest fil sota la pell del que parleu, vull dir, aquest fil invisible? És... d'alguna forma com mirem moltes de les coses. Es tracta de, no sé, educar la mirada o no sé com massa explicar-ho, però és d'una forma més responsable, que és una cosa que no està molt de moda. És més fàcil molts cops aïllar-se, dir, no, no, això no és meu, ja està amb un suïcidi mental, me'n vaig i faig de meva...
Però hem trobat, i a més, quan vam posar-nos a parlar de què hi ha sota les cançons, i de fet vam dir, anem a fer un pròleg, i vam presentar poemes, i vam presentar trossos de fragments de llibres del que ens agradàvem, i dèiem, sí, sí, és que això està aquí. Vull dir, mirar a l'altre als ulls i assumir que et pot fer mal va molt més enllà que anar a la teva bola, que em sembla que he fet.
bé, és que fem tots i a part teniu una mirada bastant crítica t'ho dic perquè expliqueu històries però al final no deixen de ser històries on parlen d'una generació que viu sota pressió ara mateix
Sí, al final cançons com el Noi acaba trepitjant Mart dins del disc ens parlen d'una miqueta d'aquella figura de l'home que hem de ser, aquella figura estereotipada que ens marca uns cànons, aquell home fort que ha de complir amb una sèrie d'expectatives que al final nosaltres d'alguna forma fem una ironia, ens en fotem una miqueta del que seria aquesta idea, perquè també al final...
el que ens trobem al dia a dia sempre és que aquesta persona aquesta figura perfecta estereotipada no existeix al final i una mica el que volem dir en aquesta i en general durant el disc i més enllà del disc també a les nostres vides és una mica això voler trencar amb aquest estereotip que sempre se'ns estableix i que no és realment el que podem trobar al dia a dia amb la gent
Escolta'm una cosa, a nivell de sonoritat, com heu treballat això exactament? Com vau plantejar-ho? No sé si precisament volíeu fugir una miqueta del que havíeu fet en l'EP anterior o...? Sí, aquest disc l'hem volgut plantejar en molts sentits, molt diferent a com havíem treballat. El primer és que, en comptes de fer-ho tots nosaltres sols a casa durant
tres mesos, ho hem fet en un any i mig i hem delegat moltíssimes feines i hem pogut comptar amb amics i professionals i un d'aquests canvis més forts s'ha vist reflectit en la sonoritat sí que hem emmaquetat les cançons nosaltres, hem fet les nostres produccions maquetes per veure cap on volíem tirar el...
la discussió musical, no?, de què podia aportar cadascun, què volia cadascun, com entenia cadascun la manifestació d'aquesta lletra o aquest missatge en la música, però després hem pogut comptar amb un productor, amb l'Arnau Moreno, que ha fotut bona mà en totes les cançons i...
i ens ha ajudat també com a professional que és i que a més treballa molt bé a aconseguir el so que volíem que ho hem dit algun cop també en altres entrevistes que és una barreja clar, cada cançó necessita el que necessita però sí que hem intentat trobar aquesta barreja de potser la música pop molt produïda que aconsegueix una proximitat molt xula però sense perdre l'energia del rock frenètic canyero
és que a més té una cosa i és quantes vegades us ha tocat cedir a l'estudi t'ho dic perquè normalment tants caps, tants barrets o sigui cadascú segurament amb els seus punts de vista i al final aquest disc no deixa de ser com el vostre espai comú com aquell qui diu però quantes vegades heu hagut de cedir cadascun de vosaltres segurament no sé si fins a arribar a les mans o això ja m'ho diríeu vosaltres jo he cedit més segur bueno
Arribem a l'estudi o abans de l'estudi i canvies coses de lletra, no, això tal, però no veus que això t'ha de dir això? No, no, però això no connecta. No, aquí la bateria, no, això la bateria, però bueno. Al final ens presenta sempre la cançó el més perfecte que se te cuida tu, com és el que composa.
i al final sempre des de l'única injustícia a nosaltres agafem i ataquem la cançó i a més a més amb el productor i tal al final sempre tots aportem aquell trosset que fa que cadascú pugui fer que sigui millor si una idea no funciona a ningú i només funciona a un també entenem que el ser tants és per alguna cosa o sigui sempre entenem que tot el que pugui intervenir cadascun sempre farà que tot pugui anar millor Us ha sorprès alguna cosa especialment d'aquest disc a l'hora de fer-lo vull dir més enllà de l'aventura en si que suposo que ja és sorprenent?
Jo confio més, eh, en vosaltres, sorprenentment. Perquè... 6 anys després està bé. Normal que fos el que cedís més, eh, des que ja ho veig. Ara ja ho fa, ja. No, perquè en el moment, i de tots ens ha passat, que un tenia molt clar una cosa i tota la resta al contrari. I al final acaba cedint i, mira, la democràcia, més o menys, a la llarga, s'ha demostrat que moltes coses... Home.
Jo us he de dir que han passat per aquí artistes que porten 20 anys potser i que cada vegada, algun amb 8 discos a sobre i el 8è disc em deia, no he après que no sempre tinc raó. I m'ho deia el 8è disc, eh? Vull dir, no m'ho deia pas el primer.
però bueno, això en qualsevol cas no sé si és un disc també pensat pel directe no sé si vosaltres des de l'estudi ja l'heu pensat directament per després, bueno, ara començar aviam a voltar una miqueta o és un plantejament que feu un cop ja heu tret el disc
Una de cal i una d'arena. Al final nosaltres sí que en la nostra trajectòria hem pensat molt en com és el directe, perquè és una de les coses que més ens agrada fer i és un dels grans motius pels quals volem fer música i apostar per la música.
Les cançons no les hem pensat en si pel directe, perquè també pel directe pots arranjar coses i hi ha coses que al directe funcionen molt bé, que estudi no i viceversa, però sí que quan fem cançons no deixa d'estar present aquesta cosa de, això es tocarà amb gent, haurà de connectar in situ amb gent,
Però ja ho farem d'aquella manera. Hi ha una frase quan estem discutint que no estem pensant en el directe. Ara és per escoltar el casco a casa seva. Molt cop ens anem aquí, som un grup molt de directe. A part m'agrada molt el plantejament que teniu en el disc de Proleg i Epíleg. No sé si serveixen també com fer un petit paraigua abans d'entrar i abans de sortir precisament del disc.
Sí, o sigui, una cosa que sempre ens passa a nosaltres, no sé si potser perquè com a músics ho vivim més així, però tal com actualment no es consumeix més la música, sembla que sigui com una cançó, vas com de tirar-hi, usar-hi tirada, no? Fast food musical.
També el que nosaltres hem volgut dir és, ostres, el poder que té l'artista també a l'hora de fer un àlbum és poder englobar més un missatge, poder encadir moltes més coses, no? Al final, per nosaltres, el peròleg i la píleg no ens serveixen de més que de dir tot això és un uníson, d'alguna forma, anem a dir alguna cosa amb tot això, volem que no s'entengui això com un recull de cançons, que si t'agrada molt una cançó te la pots escoltar i tant, perfectament, però que realment cada cançó pren més valor quan les escoltes al costat de tot l'àlbum. Teniu previsió de concert de presentació?
ja l'hem fet? vam fer un concert a l'octubre a Sant Cugat que sí que es va presentar el disc de forma inèdita abans que sortís el disc el vam publicar la setmana passada això va ser a finals d'octubre era una presentació un petit comitè
Era un petit comitè en una sala d'allà i va ser molt maco perquè, clar, si passes la meitat de l'estona tocant cançons que ningú ha escoltat mai, t'ha una mica de vertigen, no? De dir, ostres, agradarà, no? La gent s'ho passarà bé, no? Però sí que va ser molt maco, va haver molta bona rebuda i ara mateix sí que ja un cop hem pogut tancar, s'ha publicat el disc i ja se'ns treuen moltes feines a sobre, estem, ja portem temps amb això, en procés de tancar bolos de l'estiu, de presentar-lo... Per nens de dates, no? Vull dir...
De moment, així que es pugui anunciar, i a més coincideix que és de les primeres, tenim el 6 de juny a Roca del Vallès. Ah, molt bé. Allà serà un dels primers cops que tocarem aquest nou directe amb el disc sense inclòs als escenaris. A veure si cola cap a la Costa Brava, que sempre és bona excusa pujar cap aquí.
Sí, i tant, si ens conviden... Jo vol o no, de moment amb això, escolta, si us sembla, marxem, però escoltant-vos, aquesta vegada no parlant, que ho hem fet una bona estona, ho escoltem tocant i cantant. Bruno, Carles, Luan, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé. A vosaltres, marxem.
I això és un regal dels teus i al món.
Fins demà!
I és moment d'obrir la nostra particular agenda aquí als Quatre Rius de Girona FM. Seguim en directe i ara mateix parlem amb Avi Girona i és que torna el Dia Mundial del Trastorn Bipolar, és el que tenen els dies mundials, que cada any en tenim. Per tant, es va repetint de forma cíclica, el que no repeteixen és programació i per poder comentar la jugada de què tenim aquest pròxim dia, 30 de març, parlem amb el bo del Jep Soler. Bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Avui amb un altre registre, eh? Sí, sí. Avui més serios, no? No, no, no.
Podem estar exactament iguals sense frivolitzar, això mai, però sí que podem... Normalment no frivolitzem, avui menys. Avui menys encara. Menys encara, ja que parlem del Dia Mundial del Trastorn Bipolar, i de fet, si no m'equivoco, tenim acte programat pel dia 30 de març a les 6 de la tarda. Sí, tenim un acte programat, i primer de tot dir que la gent que ens escolti, possiblement molta gent no sap que existeix una associació Girona,
de persones amb trastorn bipolar. És a dir, Avigirona és una entitat que es va criar fa més de 30 anys per familiars de persones amb trastorn bipolar i cal dir que segurament a la zona de Catalunya som els que tenim més anys d'experiència en aquest camp.
I com bona entitat que vol fer promoció de la salut i també que vol explicar a la gent què és el trastorn bipolar, doncs fem aquest acte, dia 30 de març a les 6 de la tarda, al Caixa Fòrum.
Al Caixa Fòrum, al carrer Ciutadans número 19. Especifiquem-ho, t'ho dic perquè jo l'altre dia també m'han convocat, no sé si a l'Espai Caixa i no sé on, i vaig acabar d'un lloc a un altre i després tornant corrent. A partir d'aquí tindrem dos, per entendre'ns, eixos principals. El primer de tots és... Aquesta vegada no és una pel·lícula, eh, gent? No, pel·lícules amb trastorn bipolar, que l'expliquin bé, n'hi ha poques. Ja van fer una sessió al trufó i al...
Cineclub de Bascanó, d'Un amor intranquilo, una pel·lícula belga que l'explica molt i molt bé el Tres Norbipolar, però és difícil trobar material de qualitat. La gent que està enganxada a la sèrie Modern Love, no sé si l'has vist mai... No, no miro sèries. Doncs és una sèrie Modern Love, d'amor, i cada capítol és una història diferent, doncs n'hi ha una interpretada per Anne Hathaway...
que interpreta una persona amb tostona bipolar. Ah, doncs sí que l'he vista, crec. Que és una persona de molt d'èxit, que de cop agafa una depressió, és igual. Està molt bé per entendre el que pot arribar a patir una persona amb tostona bipolar. Però és clar...
l'anjatagüey no té trastorn bipolar, per tant actua, no? I per entendre ben bé què se sent en un trastorn bipolar, què millor que ens ho expliquin persones que tenen aquest diagnòstic i que conviuen el dia a dia amb ells. Nosaltres, des de l'associació, fa uns dos anys i mig, tres, intentem que ens vagin donant-li pluja d'idees, no? Del que podríem fer, del que els agradaria fer. I uns de les persones amb trastorn bipolar ens van demanar
que volien fer com una espècie de monòleg explicant la seva vida, la seva realitat, el seu dia a dia. I vam muntar com un taller, un taller de guió, un taller de... Es van apuntar cinc persones, en van quedar tres, i elles tres van fer una obra...
de teatre, que vam interpretar a la Casa de Cultura, ara ja fa un parell d'anys, i que després de fer-la s'hi va afegir una altra persona a l'Astona Biopolar, ara són quatre, elles quatre en l'Espai Caixa van fer la representació teatral. El del bar Núria, per entendre'ns. Elles van fer la representació teatral, i ara com que és una obra que realment la durada és una durada molt assequible, una mitjoreta interpretada, vam decidir... Això el públic ho agraeix cada vegada més, també et diré...
Sí, a vegades és anar, com ho diuen, allò, al peu i directe... De cara a barraca. De cara a barraca, anem de cara a barraca. Doncs el que es fa és aquesta lectura dermatitzada, l'obra que ja es va interpretar, i el que fan és les quatre actrius, que també són les guionistes de tot el que allà ha passat, perquè expliquen la seva vida, doncs han repartit el que seria el transnord bipolar amb set escenes...
I cada escena de curta durada ens expliquen la vivència de les persones que tenen tot el servei polar, des del diagnòstic, els tractaments, l'enamorament, la depressió, la fase mania, l'eufòria, la felicitat, la neutralitat, tot. Tot apareixerà. I aquesta seria la primera part, i jo crec que és molt interessant per al fet que allò no està escrit per algú que no ho ha viscut.
Ho ha escrit algú que realment ha viscut el testor bipolar en primera persona. I més enllà de tot plegat, una taula rodona, si no m'equivoco. Sí, quan acabem, la lectura aquesta dermatitzada...
El que hem preparat és... Clar, la lectura, quan tu escoltes tot el que t'han dit, com que és molta informació amb poques paraules, crec que necessitem mastegar-ho una mica i entrar una mica amb escena a escena o frase a frase d'aquestes frases contundents que van apareixent per...
Estirar una mica del fil d'això. Com que és un acte obert a tot el públic perquè el que volem és que la gent sàpiga, conegui què és el trastorn bipolar i això farem una lluita contra l'estigma i contra l'autoestigma i que la gent no digués que el trastorn bipolar no sabem què és. Doncs veniu i ho sabreu. Perquè després farem aquesta taula rodona on vindrà l'Enric Monguilot que és treballador social al Santa Caterina de Salut Mental i
i la Núria Rigau, que és psiquiatra a TVL Santa Caterina de Sal. I ells dos, juntament amb les actrius que es quedaran allà a compartir aquesta taula rodona, irem desgranant totes aquelles coses que aniran sortint en el guió i que creiem que interessaran molt a la gent, perquè es tracten temes molt...
Nosaltres, quan al principi es va fer aquesta obra, no sabíem si era una comèdia dramàtica o un drama-comèdia, però el que sí que és veritat és que s'expliquen coses molt dures, amb humor...
Però darrere l'humor ja sabem que a vegades hi ha aquest missatge que després s'ha d'anar desgranant. I per això, amb l'ajuda de dos professionals de la salut mental, el que volem és que tots els dubtes que puguin haver sorgit durant l'obra es puguin parlar. I si algú tingués qualsevol dubte, assegurem i reafirmem aquí que al finalitzar hi haurà un refrigeri que això vol dir un pica-pica.
Això vol dir un pica-pica, sí. Això vol dir un pica-pica que, clar, normalment en aquests actes intentem, depèn de la durada que tenim, perquè això és, en tot plegat, nosaltres comptem que amb una hora i mitja ho tindrem tot enllestit, hora i quart, o hora de teatre més tard o rodona. Clar, normalment...
El refugiari per què serveix? Perquè tota aquella gent que hagi hagut algun dubte, que hagi volgut preguntar coses més personals, tant a la psiquiatra com al treballador social, com a les actrius, clar, si donem microobert, a vegades...
Es pot fer més dens. Se'ns en va una mica a la jornada. Camí d'aquesta manera, si teniu alguna pregunta a fer, donant el pica-pica, ens busqueu, en parleu... Doncs mira, és una lectura molt i molt bona, t'ho dic perquè jo normalment simplement el que faig és arrasar amb tot.
I algun d'aquesta taula també. Però bueno, ja ho trobaríem, això. Bueno, sí, sí. Però el pica-pica hauria de servir, a més a més, per hidratar-nos i consumir alguna cosa, ja no diríem saludable o no saludable, tot depèn. Ja ho trobaríem. Clar.
En qualsevol cas, com dèiem, Dia Mundial del Trastorn Bipolar, en aquest cas de la mà de l'associació AVI Girona, l'associació de bipolars d'aquí de Girona, dia 30 de març, 6 de la tarda, al Caixa Fòrum, al carrer Ciutadans número 19 de Girona. Jep, a tu t'hi trobarem, eh? A mi, i espero que moltíssima gent, oberta a tothom, entrada gratuïta, no cal inscripció.
Veniu puntualment a les 6 menys 5 o a les 6 menys 10 i cap a dins i a disfrutar d'un dia mundial del desnambiculat. I de cara a barraca, Gep Soler, moltíssimes gràcies. A tu, adeu.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM. Quan passa un minut del punt de dos quarts de 12 del matí, és normal que amb aquest temps primaveral seguim fent o seguim repassant la nostra particular agenda. És normal perquè tenim moltíssimes activitats, ja no...
tancades, sinó totes o pràcticament totes a l'aire lliure. Seguim ara en aquest cas amb el recòndit i és que arriba la seva nova edició després del tret de sortida amb la SU ara fa un parell de dies, com aquell qui diu, i de fet seguirem tenint més recòndit per poder comentar la jugada. Pau Planes, de la tornada, bon dia i bona hora. Bon dia. Escolta'm una cosa, si no m'equivoco, el pla de l'Estany va poder gaudir de la SU a crespiar, si no m'equivoco, aquest cap de setmana passat?
Exacte, l'arrencada de recòmbit, també és un concert que va anar superbé, moltíssima gent, va ser un dia esplèndid a més i va ser un gran dia de recòmbit per arrencar.
Escolta'm una cosa, més enllà de com va anar aquest primer concert, aquest tret de sortida, no sé si vau aconseguir el sold out? Segurament sí. Bueno, en aquest cas era gratuït, llavors no teníem un aforament de limitat, però sí que estem parlant d'un poble de 300 persones, en van venir més de 500 al concert, o sigui que no sé si podem parlar del sold out, però sí d'una entrada excepcional. Què tenim ara, d'ara endavant, pel recondit d'aquests pròxims mesos?
Doncs mira, el més immediat és aquest mateix diumenge, un altre consell gratuït, en aquest cas amb en Lil Dami, Sarinyà, i llavors ja tornant de Setmana Santa tindrem des de Ramon Miravet, Mishima, més endavant també vindrà Ismael Serrano, Maribel Margonet, un gran reguitzell de noms, sempre diem noms de primer nivell i noms molt reconeguts a nivell mediàtic, però també propostes emergents i propostes potser amb no tant nom, no tan conegudes, però de moltíssima qualitat.
En aquest sentit, més enllà d'això, també m'agrada molt el recòndit que feu un contrapunt, no només amb artistes consolidats, sinó que també sou la porta d'entrada per artistes més emergents. No sé si en aquest cas o en aquesta edició seguiu amb aquestes parelles de ball.
Totalment, totalment. Tindrem des d'artistes locals, per exemple, com la Judith Jaquet, que és una cantant de Banyoles. Sempre intentem que hi hagi presència de la comarca en el festival. I hi ha altres propostes d'aquí, comarques gironines, per exemple, Santa Mandra, que és un grup d'Olot, que nosaltres pensem que pot créixer moltíssim. Moltes propostes d'aquestes que estan creixent i que pensem que han de poder ser en un espai com el Recondi.
En aquest sentit, Pau, més enllà del que tenim aquest cap de setmana, no sé si ara per Setmana Santa seguirem tenint-ne o és una programació que anirem tenint els pròxims mesos. Ara per Setmana Santa fem un peron, que ja hi ha prou coses aquests dies, però tornem el dia 11 d'abril, que tenim el concert de Ramon Mirabet.
I a partir d'aquí són uns 5 mesos, fins al 17 de juliol, amb concerts gairebé cada cap de setmana, en 9 municipis diferents, en aquests espais recòndits diferents que ens agrada descobrir, i combinant des de concerts de més gran format, concerts de més petit format, però sempre amb aquesta vocació de proximitat, que volem reivindicar molt. No sé si reptes que pugui tenir el recòndit, no sé si seguir consolidant-se una vegada més, democratitzant també la música, no només els grans escenaris, sinó també els pobles petits.
Totalment, aquest és el nostre principal repte de seguir, sempre diem, no omplint de vida aquests petits pobles. Tenim molts pobles molt petits que a vegades ens semblen invisibles o no sabem ni que existeixen, potser, jo què sé, penso en pobles com Sant Miquel de Can Major, Camós, Palau de Reverdip, possiblement hi ha molta gent de Girona que no té ni idea que aquests pobles existeixen i els tenim a 10 minuts.
I ens agrada, ens agrada donar-los a conèixer i sobretot reivindicar els espais que tenen, perquè tenen llocs increïbles. Aquest dissabte vam estar al Camp de Nues de Crespià, que és un espai increïble. Diumenge vinent ens anem a les coves prehistòriques de Sarinyà, però és que en descobrirem molts altres d'espais. I evidentment seguir consolidant aquest projecte. Sempre ho diem, aquest any teníem un repte important, l'any passat va anar molt i molt bé, va ser el millor any de recòndit. Aquest any teníem el repte d'estar a l'alçada.
De moment hem arrencat bé i crec que ho podrem mantenir, o sigui que esperar que la gent em segueixi fent confiança. Doncs jo et diria, Pau, que segurament aquest any serà pitjor que l'any passat, perdó, serà millor que l'any passat i pitjor que l'any que ve. Ui, que quasi m'hi faig mal aquí. Tant de bo, tant de bo. Pau Planes, a la tornada, moltíssimes gràcies. Una abraçada molt forte, company. A vosaltres, merci.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. La Gironina.
Fins demà!
Doncs un dimecres més, i si s'acosta final de mes també, per donar-nos una alegria ni que sigui, Catalunya Business School, avui és moment de parlar amb el bo del David Martí. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora, què tal? Escolta'm una cosa, em sembla que avui sol no vens, al contrari, vens ben acompanyat. Vinc acompanyat, molt ben acompanyat, i com que deies molt bé que estem a final de mes, què millor que parlar de finances, de números i d'aquestes coses, que són els dies més optimistes del mes. Doncs sí, venim molt ben acompanyats avui amb l'Albert Grau,
que és CEO, director d'Esforça Wealth Management. Ell és assessor financer independent, gestor de patrimonis, també porta temes de premsa financera, és un divulgador habitual de temes de finances. I avui, Albert, si no ens sorpréns, en principi vens a parlar una mica de finançament de pymes, finançament d'empreses
Però amb idees molt bàsiques, idees molt... que quallin, no? Bona tarda, eh? Doncs sí, de fet jo crec que és la manera més fàcil i entenedora de poder agafar i parlar una miqueta d'això, però sí, amb un d'allò molt proper i planer, perquè s'entengui des del bon principi, eh?
M'encanta perquè sonen els telèfons, vull dir que això vol dir que ets un professional molt i molt sol·licitat. En aquest cas, jo el que sí que volia preguntar, i si et sembla començo jo, David, t'ho dic perquè hi ha un mite que els diners són diners i no sé si tots els diners són bons.
Doncs et diria que no. Ui, ara ve el per què, ara ve quan el maten. No, hi ha maneres i maneres de diners. Aquesta segurament és bona pregunta, a més et diria, perquè no tots els diners són bons i la manera d'entendre-ho també. Podem extinguir una miqueta, però no tots són bons, depèn d'on vinguin i depèn del per què. Llavors aquesta pregunta la dividiríem aquestes tres. I en funció del per què,
Pot ser una cosa o una altra. Això ho dius sobretot pensant en el finançament d'una empresa? És una empresa quan arrenca la inversió, d'on ve, d'on deixa de venir? O t'estàs referint a coses també ja més del dia a dia? Per finançar circulant, per finançar tresoreria...
Podríem entrar també a dir-ho que també és una cosa més global, però si entrem a dintre d'una PIME en concret i amb el que hem dit al principi del programa, és precisament també adaptat a la PIME i tot el que fa falta, però està clar. Sí, sí. Jo crec que el més important és saber el per què, per què es necessiten i de quina manera, perquè hi ha moltes maneres de finançar-se, no només som bancs. Clar.
La gent ha de ser una mica més creativa, potser, a l'hora de buscar finançament, perquè em sembla que aquesta d'anar al banc ens la sabem tots ja de memòria. És que jo diria que, i aquí és una mica el d'allò, no sé, em perduran els oients, però poder haurien de tenir la mirada una mica més llarga, i no tan curta, i només quedar-nos a poder amb el que hem viscut sempre a la vida, que és el que hi entenem, o el que ens han dit, o aquí... Jo diria que al segle XXI i a les dates que estem, haurien de tenir una visió molt més gran de tot plegat.
En aquest sentit, altres maneres, per exemple, de finançament que poden tenir les pimes? Jo al cap, per exemple, me'n ve una, però que és molt d'antes, que és la dels préstecs entre particulars.
De fet, és una manera, crec que és interessant, també. Ja hi ha gent que ho té en compte avui en dia i segurament es pot fer d'una manera, jo et diria, no tant d'estar per casa, però sí, sí, és una bona manera. Però pot haver-hi altres eines. Evidentment, un finançament especialitzat com pot ser un ICO, per exemple, no? Un determinat. Que es van posar de moda pel Covid. Amb la pandèmia. Donaven crèdits ICO a tothom.
A la pandèmia la gent va tirar d'ICO, com que estàvem bonificats, hi havia també tota la part d'amotització que quedava pendent sense tenir que pagar durant un temps tots els interessos, en períodes de carència i tot això, però ojo, el problema o el que es té que fer és pagar, que jo diria que aquesta segurament és la part més complicada
De quan es van a demanar diners. Hi ha molta gent que els va demanar i no saben ben bé el termini tampoc, només es tiren a llarg, veuen una quota i ja està. Jo crec que amb tot això estic a fer una feina prèvia de realment per què fan falta i a quin termini. Aquest diria que és l'exercici més important.
De fet, totalment d'acord amb això últim que dius, i t'anava a preguntar en aquests mateixos termes, que és, la gent quan demana diners, les empreses, estem parlant d'empreses, té clar quants diners necessita i per què els necessita? Que és la primera pregunta que ens hauríem de fer, i de fet la primera és per què els necessito, no quants, sinó per què, no? Doncs et diria que no.
Ja ho sospitava, per si t'ho preguntava. Jo et diria que no. No, no, perquè a més no ho tenen clar, perquè a més no saben, moltes vegades falta fer realment una bona provisió de tresoreria.
si és un projecte determinat, si és perquè es té que finançar la compra d'una altra empresa, d'un immoble, de maquinària, és que és molt diferent en cada cas. I no s'estudia, no s'estudia ni es mira, i l'únic que es fa directament és anar al banc i demanar, anem a demanar un préstec de tant, què és el que ens farà falta per X. I el banc ha encantat.
Bueno... Sí, sí, sí. Aviam, el banc ha encantat, evidentment, perquè aquest forma part del seu negoci. Que em vinguin a demanar préstecs i que jo cobri els tipus d'interès que cobraré, que ja no vull entrar en aquest debat, que això diria que és un altre dia, eh? Ens posem deures ja, però si voleu ens posem deures, eh? Que això és molt interessant, a més. Però crec que sí, sí, estan contents i tot. Però és la manera, segurament, de pensar el per què...
I després, una cosa que moltes empreses no saben fer-ho, que és el fet de com demanar-los.
Entrem en el com. Com ho fem per demanar diners? Doncs bàsicament anem a mirar per què els necessitem, si és un projecte determinat, i en quin període els necessitem, i a partir d'aquí, quan tenim això, la quantitat de diners i el per què els necessitem, anem a veure si podem ampliar la manera no només d'anar a un banc, sinó de veure el banc, quins tipus de préstec té un banc, perquè el banc...
Té préstecs a curt, però també té préstecs a llarg. El mateix, si hi ha subvencions en moment determinat per la compra del que sigui. Poder anar a veure altres inversors particulars que també puguin entrar en una operació. Això ja estic posant la mida molt gran. Però fins i tot podem trobar petits inversors o inversors que els puguin interessar en moment determinat, quan tu tens falta de diners per fer un projecte determinat, que ells te puguin ajudar com una eina. Aquí estem parlant ja allò famós de...
private equities, inversions aquestes més a llarg termini per empreses que necessiten poder un finançament ja més a només sortir... Creus que hi ha un dels factors que fa que... Perquè ara tu anomenaves instruments i coses que hi són, que existeixen, que són molt útils per determinar situacions, però creus que aquí ens falta una mica de cultura encara d'aquesta mena de transaccions o de finançaments? Perquè...
Això en altres latituds, no? Silicon Valley i en altres ecosistemes i tal, és més habitual, no? Però això que, per exemple, algú posi diners en un negoci o que financiï en un determinat moment un negoci entre particulars, que deia abans en Saïd, això és un tema cultural, no? Aquí no s'estila gaire, encara. Ha evolucionat una mica, però molt poc. De fet, queda molt camí per córrer. I queda molt camí per córrer perquè, a més, et diria que el que falta és aquesta cultura.
Falta aquesta cultura financera, falta aquesta formació financera també, perquè no s'entenen moltes de les operacions. Al final només és un tema finalista. Vaig a buscar diners, aquella quantitat, i ja està, i tindré que pagar una quota, perquè penseu una cosa, jo ho he tastat i ho he vist, hi ha gent que no sap ni el percentatge que està pagant d'una operació.
dius, però escolta, el percentatge no només és el tipus d'interès que et cobren amb el famós diferencial, que és on l'entitat financera guanya els seus diners i tot això, sinó que són les famoses comissions d'apertura, comissions d'estudi, comissions de possibles cancel·lacions, tot això la gent no ho té en compte moltes vegades, que al final el que fan és fer realment si aquella operació creditícia és viable o no
i amb quins termes econòmics al final. Clar, jo ara estava pensant, per exemple, sobre el percentatge d'interès d'un deute, és molt important potser saber-ho, però sobretot per una cosa, i és també una cosa que s'hauria de popularitzar, que és el de refinançar deute, perquè en funció de la situació i de la coyuntura, vull dir...
tu signes amb unes condicions, pot anar favorablement, i no cal que segueixis pagant en aquells termes, ja que la gent s'hi fixa tant en la quota, i tu després, sabent, m'ho invento, que tens un 10% d'interès, ostres, si després un altre banc o tens una oferta que t'ho refinancien el 7%, això també es tresoraria que al final no deixen de ser interessos que deixes de pagar el banc. Sí, sí, estic totalment d'acord. És un tema de mirar-s'ho, però jo diria...
amb lupa, com tindria que mirar-se els números de l'empresa, perquè al final, tot això al final acaba donant un impacte real a la compta de resultats. Sí, sí, això afecta el marge, afecta directament el marge, que ja en general és esquifit, no? Si a més a més aquí ho carregues de cost financer, encara... És que quan anem a mirar la partida 6, 2, 9, no sé què de despeses financeres, en el balanç, etcètera, etcètera, te'n dones compte realment de la quantitat de comissions que estàs pagant al banc.
Amb tots els conceptes, no només del tipus d'allò, sinó aquelles coses de més a més que comentar. Recàrrecs, comissions... Recàrrecs, comissions, etcètera. Sí, sí. És igual que la gent que no té... Que jo diria que al principi també el que s'hauria de fer és anar a mirar aquest famós...
La tresoreria. Això és importantíssim. Tenir un bon quadre de tresoreria, només de començar, és el més important de tot. Perquè tu saps allà on et reflexen les entrades de diners, per les vendes que tu puguis fer, els impostos famosos que ja sabem, de caràcter trimestral, IVAs i tot això, però clar, sous, salaris i tot, i allà veus realment, sí, quina capacitat de tresoreria tens tu per poder després tornar aquestes famoses quotes.
Escolta, hi ha una cosa que deies aquest matí quan parlàvem del programa, una frase que és impactant, que es diu la caixa és el que realment mana. Quan dius la caixa no et refereixes a l'entitat bancària coneguda com la caixa, tot i que mana, mana molt.
Però et referies a això que deies ara, a la tresoreria? És a dir, el que manen una empresa és la tresoreria? Sí. Que és una cosa molt bàsica, ja el serien els nostres avis, això, diguem. És de les parts més importants. De fet, si us ho fixeu, només per fer un exemple, així a tall d'exemple, eh?
Totes les empreses grans, etcètera, etcètera, que cotitzen en borsa i totes aquestes, el que saben fer més bé és manegar o tenir la caixa i amb aquells diners que tenen a la caixa o al calaix poder fer operacions a qualsevol tipus. Aquests sí que són els que en saben. I jo veig aquí, però no vull dir noms, però Amazon, Apple, Microsoft... I ara has dit tres. Sí, sí. I a més el que no poden fer, que aquesta és l'altra,
és tenir-los a tots a la caixa. Llavors aquesta és una mica, jo diria, la part importantíssima. Per bé i per mal. En aquest cas tu ara posaves tres exemples de tres empreses digitals, però ara, per exemple, a mi se m'acut. Grans cadenes de distribució d'alimentaris o supermercats cobren a la vista i, en canvi, els seus proveïdors els paguen els 60 o 90 dies. Aquí hi ha un negoci financer i probablement una part del marge
No és la diferenciada entre que jo compro aquella llauna d'espàrrecs i la venc, sinó els que faig amb els diners mentre els tinc jo i no els té el que ha fet els espàrrecs. Aquest és una part del negoci financer que molts depèn d'aquest tipus de negocis, i ara en puc comentar un que a tu et sonarà també, i és així, això és un negoci financer perquè mentre jo ja tinc els diners, i aquests diners fins i tot els puc invertir. Els puc fer treballar a dos mesos vista, tres mesos vista...
Mira, això passa molt en el recorrent de les famoses que l'altre dia en parlàvem, quan tu t'apuntes a la Marató de Barcelona.
T'apuntes a la Marató de Barcelona, t'apuntes 9 mesos abans, perquè si no ja no arribes, i aquests 9 mesos, els 80 euros teus ja estan treballant. Perquè veiem les xifres de la Marató de Barcelona, que van ser 32.000 corredors, ja surten amb números ràpid, a 80 euros cobrats 9 mesos abans.
només amb interessos sense ser gaire arriscats això posant-ho en deute públic o el que vulguis o un dos o un tant pots treure un 3% a nosaltres tranquil·lament és com la jugada mestra tapada completament legal, només faltaria
però és precisament perquè la pregunta venia en aquest terme és important la tresoreria? jo ho plantejava també segurament la majoria de la gent empresària que ens està escoltant són petits empresaris, botiguers el que es coneix com micropimes autònoms o empreses de menys de 10 treballadors pensen ja m'agradaria a mi generar aquests fluxos de caixa més allà també el que em passa és al revés quan la caixa mana per malament per tensió
Llavors, quan probablement tendim a vegades a prendre decisions poc raonades, o una altra cosa que és, anem corrents al banc a demanar un crèdit, que per pocs solvents que siguem ens el donaran, perquè a mi ho han de donar crèdits, entre altres coses, però tu, abans que han llegit el teu currículum així molt ràpid, deies consultor financer independent, no? Hi ha molt poca tradició d'anar a buscar un consultor financer per dir, necessito això, vés-me a mirar a veure on m'ho faran millor, què em convé més, hi ha molt poca tradició de fer això, no?
Molt poqueta. Molt poqueta perquè, a més, pensen... Primer de tot és que sempre es va amb pressa. Sempre es va que no atrapem el d'allò. Doncs ara ja anem al banc a demanar-ho quan resulta que això ja era una feina que la tindríem que tenir feta ja fa mig any. A mi, perdona, Albert, és que si no som enrenyada al cap, fa molts anys em van dir una frase que me va quedar gravada de per vida...
Que és els diners sempre s'han de demanar quan no els necessites. Correcte. No sé si l'he deixat d'anar aquí alguna vegada perquè ho dic sovint. No, no, és encertada. El fet és això, és tenir la previsió. Per això us deia jo que la tesoreria és importantíssima perquè és la manera ràpida de veure realment si tindràs un flux d'ingressos o no.
allò n'hi ha en funció de les teves vendes i en funció de les teves vendes que aquí pots posar-hi el que vulguis però si ho vas fent tu any a any i saps que tens un increment de ventes de X o posar-te dos o tres escenaris que jo crec que és el que es té a fer llavors dius, mira, a partir d'aquí és quan ho tinc que demanar i avançar-te sempre i una altra de les coses molt importants és posar-hi i fer-hi un llaç ben maco quan ho vas a presentar al banc
O l'entitat financera de torno. Quan dic de posar-hi un llacet, és vendre de tu mateix la necessitat del per què. Ja. Si m'explico. Ah, no, no, és que tinc els models 115 i tal, qual, i pum, pum, pum. No, no, no. Explica amb el raonament bo i sincer de veritat de per què el necessites, els diners, i fes-ho maco.
I això no. El Departament de Comptabilitat va a tot drap, no sé què, envien els models que els demana el banc, i això és una operació com si fos automàtica, doncs no. Tindria que quedar-hi darrere una mica de l'explicació del per què. I altres coses també, perquè ara posem per un moment a la pell de les entitats financeres.
Que és que les entitats necessiten entendre què fa la teva empresa, no? És a dir, si jo tinc una fusteria, tothom sap què és una fusteria i quina mena de coses faig i és una cosa fàcil d'entendre, no? O un bar o un restaurant. Però si jo tinc una start-up que va demanar diners per no sé quin model de negoci estrany, escalable i no sé què, el banc ho ha d'entendre. I si no ho entén, bé que farà de no deixar-te els diners. Perquè al final un bank és una botiga
tens que saber-ho explicar molt bé i posar-te d'altra banda com si tu te mateix fossis al banc jo em deixaria diners a mi mateix seria una bona pregunta entendré el per què els necessites i com és per què els necessites i tot i a partir d'aquesta pregunta ho treballes t'anava a preguntar quin seria el millor consell que podem donar-li a la gent però em sembla que seria trucar-te a tu directament no? vull dir d'aquesta manera sí, perquè a més és una cosa que és interessant
perquè no hi ha ningú que tingui la mateixa necessitat i aquesta jo diria que segurament és la meva part més potent perquè cadascú té una necessitat concreta per una cosa concreta i en aquest moment determinat es pot
Fer d'una manera i cada client té el seu, llavors ho demanes d'una manera. Tenim 30 segons. Doncs 30 segons que em demanen. I això no estava previst, ara m'ha vingut al cap, per tant ja me perdonaràs l'atropellament, però en el context econòmic mundial que tenim ara mateix, amb la incertesa que hi ha...
Com afecta això a curt termini a les finances de les empreses? Perquè jo, per exemple, ja m'estic trobant en casos de clients meus o proveïdors meus que veus que estan parant moltes decisions de tot tipus, a vegades d'una manera que a priori no sembla gaire lògica, però dius, no, tu això de les bombes d'Iran i d'Israel i de no sé què, això no t'afecta per res, però quan es genera incertesa això para les coses.
De fet, segurament... I es restringies el crèdit. Sí, sí, sí. Automàticament. Sí, sí. De fet, jo et diria que venia a comentar-ho, que és el que us deia. Molt probablement tu tens que tenir dos o tres escenaris sempre contemplats a la teva empresa, de dir, la facturació, etcètera, etcètera, o les vendes i tot, em aniran sempre amb el mateix? No. Si és d'una manera que el mercat es pot contraure per un...
moment determinat, i en aquest moment és el que toca i el que està passant, el que tens que fer, si en tot cas, ja és avançar-te i tenir aquest famós plan B.
I aquesta és la manera una miqueta de... I el que es coneix de vegades, que no és el B, aquest seria el C, un pla de contingència. Un pla de contingència. Que farem quan caiguin xuzos de punta. Sí, sí, no hi és, no hi és. Escolta, i si no venc? I si els meus clients no em paguen prou? Si no tinc eines, eh? Tenim eines per assegurar les vendes, etcètera, etcètera, depèn de quin tipus d'empreses, no? Però vigilar sempre molt i conèixer realment també a qui li vens. Més que mai.
Fem una cosa, més que mai també, vull dir, és que ens hem quedat amb ganes de més, però com que em sembla que hem tocat moltíssims temes, tornaràs, no, Albert? Farem una segona. Segur, i tant, de moltes ganes. David, tu tornes, no? Home, i sí, com cada mes Catalunya visites a tu. Per anar bé, sí. Que vagi molt bé, gràcies. Adéu, bon dia.
La teva ràdio La Gironina
Jo que sóc més català que les anchoves de l'escala o els galets de Nadal. Jo que tinc una erecció quan pujo a Pedraforca o faig trekking per Montserrat. Jo que voto Convergència i que tinc somnis heròtics amb en Jordi Pujol. Jo que sóc soci del Barça i no trago ni amb pintura els pericos de Sarrià.
Jo que penso que en Serrat sempre ha estat un traïdor, el meu cotxe només sona Lluís Llach. Jo que porto els seguadors com a politó del mòbil, la senyera al balcó. Jo que sempre he defensat els productes de la terra, ara m'he enamorat d'una Joni de Castefa. Oh, Jennifer, amb tu neixaré el cotxe per tu. Oh, Jennifer.
Anirem a poder els dos junts i lluitarem pel nostre amor prohibit. Oh, Jennifer.
Jo que sóc més català que el pi de les tres branques o la guita de l'apatú. Jo que sóc un gran entès de la copla i la sardana i el mundillo casteller. Jo que sempre m'he enganxat als alials de TV3 i els matins d'en Cuní. Jo que sóc més radical que el partit Mohamed Jordi en campanya electoral.
Jo que sento devoció pel romesco i els calçons, i el pa amb tomàquet sagrat. Jo vull veure en Joel Joan actuant als pastorets, dirigit per Amanet i Jornet. Jo que sempre ha defensat els productes de la terra, ara m'he enamorat d'una txonida que estefa. Oh, Jennifer, em donaré jo el cotxe per tu. Oh, Jennifer.
Anirem a por aeros dos junts i lluitarem pel nostre amor prohibit el genit.
Les ments estretes ens intenten parar els peus, repetir la història de Julieta i Romeu, que no veuen que el temps ens donarà la raó. L'amor és superior a tota por, a tot rancor, i ens diuen que tenim el cor dividit. Entre l'amor i el país, la pàtria contra el desig, però jo no ho veig l'expansió, només veig el conjunt. Però hi ha força humana que ens impedeixi estar junts, oh Jennifer.
Girona és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat.