Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona Girona FM
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Voluntaris.cat, un programa de ràdio i també en format podcast elaborat per la Federació Catalana de Voluntariat Social i produït per la Ràdio Municipal Girona FM. Escolta'l sempre que ho vulguis al podcast de gironafm.cat L'alternativa, el programa de rockcat porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit.
Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM, la gironina.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dilluns, 12 de maig de 2025. Encara amb un temps canviant, pendents al cel, dies intensos a la ciutat de Girona amb el temps de flors de fons. Amb aquestes he pogut veure tot el tema del concert sorpresa de Travis Scott a Barcelona. El més pur estil dels Beatles en aquell llege, llegegendari, migdia del 30 de gener del 69 a Londres. Imagina't, si sumem, que el Bat Bani, que no és sant tampoc de la nostra devoció, ha venut més de 600.000 entrades pels seus concerts a l'Estat.
Una autèntica bogeria de masses que indirectament també ens toca, que de gironins i gironines que el volen escoltar no en falten, o així ho hem vist. En qualsevol cas, a Girona tampoc s'atura res, però nosaltres tindrem altres coses, com l'aniversari, per exemple, de diversiones d'aquest cap de setmana que hem tingut i aquesta preciosa manera de viure la nit com una celebració, una festa amable i divertida també amb els amics. Que visca la música en viu.
I per si no en teníem prou de llegendes, aquest dilluns al matí comencem probablement amb el fill, però dic amb la nova figura revelació de la sardana catalana, ja membre de la seva idiosincràcia. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Efectivament, això serà així, eh? T'anava a dir, fenomen de masses, eh? Vull dir, m'ha dit que va revolucionar completament la pleca de caldes. Home, va ser espectacular. No, sí que és veritat que ens esperàvem molta pluja i la veritat és que va ser una jornada molt agradable a la zona de la plaça de la part de la sardana.
Déu no escanya, però no afoga. És que el dia que afogui, alguna cosa no farem bé, eh? Malament rai. Malament, això, eh? No, però sí que és veritat que vam tenir un bon cap de setmana, això sí, eh? Malgrat tot. Però ja et dic, espera la pluja. I aquesta tarda també, però és clar, és clar, veiem uns... Mira quin sol tan resplandert que tenim aquí a l'Ostajutat, eh? Però t'anava a dir, Arnau Vila. Tu te'n recordes, eh? D'aquell legendari migdia del 30 de gener del 69, a Londres.
No vaig viure, però realment sí que són imatges mítiques. Valga'm a mentir, Sopa de Cabra va fer una cosa semblant, em sembla, a l'Oficina de Turisme aquí a Girona. A unes trenes, em sembla que així. I els tients, em sembla, també van fer. Però és que s'han fet moltes coses, aquest terrat, eh?
És que jo ho trobo meravellós. De veritat, a mi m'enganxa una cosa d'aquestes. És com en un concert que jo vaig anar, no t'ho perdis, de Sam 41, tu saps qui són els de Sam 41, vull dir, també llegenda de la música. Correcte. Doncs vaig anar a la gira conjunta i va ser espectacular perquè just se'm va acabar la bateria del telèfon al final del concert. I al final del concert vam començar a marxar
Però jo sempre m'agrada veure com els llocs dels concerts es queden buits. No em diguis per què, vull dir, ho he fet sempre a Montjuïc, ho he fet en aquests llocs. Però ja m'anava a dir, si vas a aquest concert del Palau Sant Jordi tindràs feina. No, no, aniré. Ah, vale, vale. Tens feina. Però total, jo recordo que estàvem allà i de cop i volta el cantant, de forma improvisada, va sortir amb una guitarra a capel·la
a cantar-nos un últim tema. Això ho fan molt, eh, els concerts? No, no, no, però ja feia com 10 minuts que havia acabat el concert. Ja havia acabat el concert, s'havia buidat, però ell tenia tantes ganes d'esportir a cantar i el millor és que no sé ni quina cançó va tocar, no me'n recordo de res, però va ser dels moments més màgics que mai m'ha regalat la música. Però tot i això, els concerts que es toquen des de dalt als terrats, no feu això de llançar-vos, eh, perquè... No, millor no, perquè si no li preguntin a Joan Deusà. Exacte, Deusà i tirar. Aquest Deusà i tirar.
Aquest ja va prendre la lliçó, en qualsevol cas. Escolta, per donar lliçons, precisament, el Sabies que, de Bàrbara Julbé d'aquí uns moments. Avui també, Temps de Música, amb Laura West, amb la cantant en Gironina, que vindrà a presentar-nos el seu nou disc. Molt bé. També amb aquest àlbum que ja tenim en marxa i només faltaria, vaja, música urbana i gironina per tancar aquest dilluns i així aixecar una miqueta més els ànims. En qualsevol cas, Arnau Vila, no sé si des d'un terrat o no, però comencem. Esperem que no. Tomi.
Doncs sí, és dilluns, avui toca una altra vegada la secció de Sabies que, i en aquest cas, vaja, parlarem d'una d'aquestes històries, o em sembla que d'aquestes situacions, que últimament m'he trobat moltíssim a l'Instagram, em sembla que parlarem sobre nadons, també sobre goscos, però en qualsevol cas això, que ens hi posi llum a la foscor. Bàrbara Jové, periodista, bon dia i bona hora. Sí, bon dia, què tal, com esteu?
Jo t'ho he de dir, a mi a l'Instagram últimament no sé per què em sortien sempre fotos, vídeos de gossos que protegien nadons petits, etc. Jo entenc que això és un món idíl·lic, eh, també. Sí, és que agrada, no?, veure aquestes imatges i veus aquesta part tan tendra, no?, del gos que no sempre passa i, a més a més, la manera com s'interrelacionen un amb l'altre és com graciosa, no?, enganxen, sí, sí. Clar, a mi m'agrada molt com ho planteges, eh, i és, arriba un nadó i tenim un gos i ara què? Què fem?
Exacte, i ara què fem amb aquesta situació? A veure, quan passa això que ha d'arribar un nadó a casa, el que t'imagines és, bé, doncs continuarem fent els mateixos passejos, i a més a més el més desitjat és que hi hagi un bon vincle amb la família i també amb aquest nadó que ha d'arribar. Bé, això és una expectativa, són uns objectius molt exigents, i és evident que la rutina amb l'arribada del nadó es veu alterada. Opcions que tenim, per exemple, agafar el gos i portar-lo a una nova llar? No, home, no.
No, perquè realment els beneficis d'aquesta criança multiespècie són molts, és tot un repte, però val la pena intentar-ho. Tenim clar que d'entrada el que canvia, què serà el temps i la dedicació que podem donar a aquest animal. Això serà una adaptació per a tots. No hi haurà una recepta màgica, perquè no tots els gossos són iguals, n'hi ha uns que toleren les coses i d'altres unes altres. Així, d'entrada, un primer consell que us donaria...
És que, per exemple, si aquest vincle, no?, justament el té més aferrat amb la que serà la mare, no?, és bo que si la parella no ha fet mai passejos amb aquest gos, amb aquesta animal de companyia, doncs, escolta'm, comencem a fer aquest traspàs de poders, no?, abans de l'arribada del nadó per començar a crear una mica d'afinitat, perquè si no...
Un cop arribi aquest nadó, si ha de ser l'home o la parella que passegi l'animal, costarà una mica més adaptar-se. Això seria d'entrada una bona solució, però n'hi ha d'altres. No, clar, és que jo ara hi pensava, i és que l'altre dia va venir un especialista, la Marta Vila, i ens parlava de com estem humanitzant els gossos fins al punt que hi ha parelles, per exemple, que el gos ara mateix és com si fos gairebé el seu fill. Clar, llavors és normal que es pugui fins i tot el gos sentir desplaçat en el moment en què arriba un fill de veritat.
Sí, sí, això d'humanitzar els animals, especialment els gossos, és un capítol a part que realment porta moltes conseqüències negatives cap als animals de companyia. Si et sembla, en podrem parlar un altre dia perquè justament ara estic preparant un reportatge que va sobre com humanitzar els animals de cara a l'estiu, és a dir, posant-los, per exemple, unes xancletes o unes ulleres de sol...
Tu hi estàs a favor o no d'aquestes coses? No. Oi que no? Els gossos són gossos, són animals, està molt bé estimar-los, però tant com això, home, un xebusquero, un impermeable, diria, vale, però... O disfresses de carnaval, que jo n'he vist, i més d'un, per allà passejant.
Sí, però sí que és cert que cada vegada deies que en aquest cas l'educadora va venir i és que cada vegada més famílies demanen ajuda a especialistes canins, que són els que donen pautes i que donen eines. Però hi ha una cosa que és ben certa, que és que les criatures són imprevisibles amb els animals. Tant, per exemple, li poden estirar l'orella com picar-lo i això no li fan amb cap mala intenció.
De fet, bé sabem que els nadons estan experimentant amb el món a través dels seus sentits. Imaginem una situació que el gos està dormint, el nen s'hi acosta i li fa alguna cosa. Per tant, l'animal es pot sentir envaït d'alguna manera i començar a grunyir. Llavors, alerta. Un gos que sempre ha tingut una conducta acceptable i...
i ara veiem que coronyeix i que està enfadat. Què vol dir això? Que aquest gos se'ns ha tornat agressiu? Home, d'entrada no, ell també, l'animal s'està adaptant a aquesta nova situació. Hi ha molts gestos dels animals que amb l'arribada del nadó es poden malentendre i senzillament són eines de comunicació d'aquest animal, si et sembla. Escoltem a la Bet Massull, ella és educadora canina i tècnica en intervencions assistides amb gos.
en una habitació on pot estar un adult d'aquesta família, pot estar un nadó i pot estar el seu gos, el nadó en un moment donat pot anar directe cap al gos, pot voler acariciar-lo, pot voler tocar-li l'orella, es pot llançar damunt seu i el gos pot fer un grunyit. Què és el que passa? Que moltes vegades aquest adult interpreta com, ui, és un grunyit, he de castigar aquest gos perquè no està bé i perquè té conducta agressiva cap als nadons o cap als infants.
I res més enllà que el gos està comunicant, està demanant espai i que sobretot hi hagi algú que hi posi una solució que no sigui aquesta. Llavors, el que ha de fer l'adult és, en lloc de pensar, tot això és poder acompanyar, poder posar una barrera física o tenir la formació suficient per saber com comunicar-se. Però al gos l'hem de felicitar per estar a comunicar-se i no per mostrar directament l'agressivitat.
Per tant, deduïm que conèixer aquest llenguatge que n'hi és clau per entendre què pensa aquest animal. Imagina't el cas, per exemple, saït d'un gos que llepa un nadó. Què vol dir això? Que li fa petons? Tu què pensaries? Clar, jo vull pensar que sigui una mostra d'efecte, però...
No sempre, és que no sempre, un gust que remena la cua. Està content? Diries, home, sí, no sempre. L'educadora Tamara Hernán, ella és educadora canini falina i fundadora de Creciendo entre perros i creadora de la metodologia Crianza Muti Especia, per tant, una experta també en aquest sentit, ens diu que el llenguatge caní és emoció-moviment, per tant, les coses poden variar una mica. Escoltem-la també, si et sembla, què ens diu en relació a aquesta importància del llenguatge caní.
Cuando aprendemos a leer su comunicación podemos saber si algo les asusta si están incómodos o si necesitan ayuda y eso nos permite tomar mejores decisiones intervenir a tiempo y cuidar su bienestar porque cuando no se les entiende se les exige más de lo que pueden sostener y ahí es donde empiezan los conflictos especialmente cuando hay peques conflictos y agresiones que pueden terminar en abandonos a veces aislados dentro del propio hogar o en reubicaciones dolorosas
I precisament el que diu la Tamara, clar, al final la conseqüència lògica davant d'aquesta situació és si has de renunciar entre un animal de companyia o el teu fill o filla, vaja, és evident. Sí, és que són situacions una mica complexes llavors davant d'aquest desconeixement, aquesta situació que et sents com de sobrepassat...
Hi ha famílies que malauradament opten per abandonar l'animal de companyia quan arriba un nadó a casa. Tinc xifres, Saïd. Mira, segons he vist, l'estudi ell mai no ho faria de la Fundació Affinity. Per l'arribada d'un nadó a casa a l'estat espanyol, els abandonaments suposen el 2,6% del total d'abandonaments. Aquesta xifra correspon a l'any 2020.
Això significa que si l'any 2000 van arribar 2.800.000 gossos i gats als refugis, aproximadament uns 7.400 casos serien a causa de l'arribada d'un nadó. Portant aquestes xifres més en el moment present, l'any 2024, abandonament de gossos i gats per naixement d'un fill a l'estat espanyol és del 4% del total d'abandonaments. És una xifra que, com veiem,
Va creixent. I potser et preguntaries, no, quin és el motiu principal pel qual una família decideix desentendre's d'un gos? No és per l'arribada d'un nadó, sinó que és majoritàriament per motius econòmics, és a dir, un 3,9%. Aquesta és la principal causa, tot i que n'hi hauria d'altres, per exemple, com ventrades que no són desitjades...
la pèrdua que tenen de l'interès de l'animal, allò típic que passa que per Nadal regalen un gos i després o bé per problemes de comportament de l'animal i en aquest sentit al final parles o en aquest cas ens parlen també de com d'important és invertir temps precisament i en la comunicació venida
Sí, és que davant d'aquestes xifres i per evitar aquests abandonaments jo penso que la millor eina i la més factible per poder congeniar aquesta vida, aquesta multiespècie, aquesta criança, el més beneficiós és invertir temps.
contactant amb un educador caní que ens ajudi a trempejar aquesta situació i encarrilar-la i també parlar amb aquest infant sobre com es comunica aquest animal de companyia. Hi ha un llibre que va fer la Turit Rogàs, una educadora canina, que és molt interessant perquè ella fa un llistat de tots els senyals de calma que fan els gossos, com per exemple, badallar, badallar quan un gos badalla,
majoritàriament, clar, evidentment hi ha moments que no, però majoritàriament un gos vedall en una situació que ell consideri que és una mica conflictiva, vedallarà, o bé girarà el cap, o bé caminarà lentament, o caminarà en forma, com fent una forma de...
Aquest és el seu propi idioma. Per tant, si nosaltres l'aprenem, és una manera de comprendre'l de forma emocional. Tamara Hernán parlava d'aquests senyals de calma i ho deia així.
Muchas son ambivalentes, es decir, que pueden significar una cosa o lo contrario, y su interpretación va a depender del individuo y del contexto. A veces comunican incomodidad, otras nos piden tiempo, espacio o necesidad de bajar la intensidad de la interacción. En ocasiones también pueden significar autorregulación, y esta última es muy positiva.
Por eso es tan importante darles espacio para expresarse y sobre todo mostrarles que los estamos escuchando. Si sus señales se ignoran una y otra vez, pueden escalar hasta un gruñido o un marcaje a un bebé o a un niño o niña. Atender a su lenguaje no solo previene riesgos, le enseña al perro que no necesita llegar al límite para ser comprendido.
Clar, i ara escoltant la ta mare, portant tot això una miqueta a la praxi, és a dir, com ho faries tu arribat al moment? Imagina't que tens un fill o filla, tens un animal de companyia, en aquest cas un gos, com ho farien per presentar-los? Què diuen els experts en aquest sentit? Exacte, què diuen els experts perquè jo, com que també sóc un expert, una mica en situacions així... Doncs bé, el primer que diuen els experts que s'ha de fer és...
Potser la idea que surt és arribar amb el nadó a casa i ensenyar-li, no?, perquè l'olori i perquè sàpiga qui és. Doncs bé, si et sembla, anem a poc a poc, pas a pas. Primer de tot, primer de tot, el que hem de fer és estar per l'animal, d'acord? Perquè ell tingui una recepció positiva davant d'aquesta arribada del nadó.
Com fer-ho? Hem de passar una estona amb l'animal, la necessària, per saludar-lo, per veure com està sense la criatura. Fer un passeig de qualitat amb aquest animal perquè estigui tranquil. I quan hem fet això, que veiem que l'animal està tranquil, justament, més calmat, és hora d'iniciar aquest procés de presentació.
On? A casa? Al sofà? No, no, no. Millor en un lloc exterior per afavorir que no es focalitzi només en el nadó i que no es senti com si fos una intrusió. És com no forçar el moment. És que és com molt lògic, no? I, bueno, una manera és...
això, acostant el nadó en l'animal, però no cal agafar el gos pel collar, ajupint-lo, estirant-li perquè el coneguin i forçant la situació, sinó que deixant que sigui una cosa normal, que flueixi, no? I en aquest sentit, vull dir, al final també entendre una cosa i això no és d'un dia per l'altre. Exacte. És un procés, vull dir, simplement tenir-ne cura, estar al cas i a poc a poc
Exacte, és que els humans moltes vegades tenim pressa i volem que les coses siguin de manera ràpida i ens agradaria que, vinga va, que ja s'entenguessin, que ja és un bon vincle i en canvi l'arribada d'aquest o dos sí que és de cop, però aquest vincle, aquesta acceptació també és una cosa progressiva, no?
és com quan a casa arriba un germanet. Per tant, és un procés i tots ens hem d'adaptar. Natàlia Artigas, psicòloga perinatal, ens donava una mica de consell sobre com havia de ser aquesta coneixença i ella feia especial incís en que tot això és un procés.
Efectivament, l'arribada a casa d'una dona deixa de ser un esdeveniment vital que requereix un procés adaptatiu i progressiu per part de tots els membres de la família, inclús en les cases en què existeix un animal necessita també adaptar-se a aquest nou canvi vital.
I a vegades pot ser útil utilitzar una peça de roba perquè l'animal ensumi l'olor del nadó, aquesta peça de roba que faci olor del nadó, perquè es vagi familiaritzant i perquè d'alguna manera pugui rebre bé l'entrada del nadó a casa.
I em sembla que, imagina't, si els pares i mares s'han d'acostumar a olors i a sorolls nous a la seva casa, imagina't també això com li afecta a un gos. Sí, exacte. El gos ja saps que tenen una oïda molt i molt fina. Hi ha, per exemple, sorolls que nosaltres ni els sentim.
I ells, en canvi, ho perceben. Per tant, per ells també és un procés d'adaptació i necessiten acostumar-s'hi. Sílvia Pairet, educadora social amb postgrau d'antrosologia, que és aquesta ciència que estudia la relació entre humans i animals, doncs, ell em explicava, així com a curiositat, que sortia a passejar embarassada amb el cotxet i els seus dos gossos perquè d'alguna manera es familiaritzessin, no?, amb aquesta situació. Sí, ell em deia així una mica com...
En broma em dèiem, bé, amb un sofà no pots fer això, però sí que amb un cotxet, que si surts a passejar s'acostumaran en aquest soroll i és una bona manera que després no els hi resulti estrany. Tenim els dos... Tenim els dos un dia per l'altre. Exacte, l'arribada del fill i després aquest soroll del cotxet. Clar, i pels més impacients, més o menys, quan es considera que arriba el vinclar?
Com dèiem abans, sempre hi ha aquesta pressa perquè hi hagi vincle entre el nadó i el gos i, com sempre, hem de dir que cal un temps. Primer consell, el gos no necessàriament ha d'estimar el nadó. És bo que passi, perquè si no tindrem un conflicte i si o si necessitarem l'ajuda d'experts, atòlegs o educadors canins...
no podem obligar que el gos es vinculi amb el nen, però sí podem ajudar-lo. Com fer-ho? Doncs fent la vida no tan còmode possible, respectuosa possible, per evitar que hi hagi justament aquests conflictes. I els gossos no es vinculen fins que el nen no té una capacitat empàtica desenvolupada, que això sol ser cap als 5 o 6 anys. Per tant, ja veus que d'entrada necessitem...
donar-nos temps. I en aquest sentit, clar, jo el que estava pensant és, sobretot en una societat on sembla que els animals de companyia estan agafant cada vegada més pes, no només pes específic, sinó també numèric, ho dic perquè ja tothom que pot té un animal de companyia, entenc que també no deixa de ser beneficiós tant pel nen, pel seu desenvolupament, t'ho diu un nen...
que li tenia por als gossos fins als 14 anys, com aquell qui diu, o sigui, imagina't, però també per l'animal. Que te van mossegar potser? No, no, que va, que va, era perquè era un poruc de petit, jo no podia, jo m'espantava moltíssim, però entenc que vaja, vull dir, aquesta relació de coexistència en una mateixa llar entre un animal de companyia, un gos en aquest cas, i un nen o nena...
Només pot tenir coses bones en aquest sentit. Sí, sí, és així. Afavoreix a tots nivells i això és el que diuen els experts. Un nen aprèn, per exemple, què implica tenir un animal a casa, com se'l cuida, com formar part de la família, no? I si se'l té en compte, no? A l'hora de prendre decisions, és a dir, si...
Si hi ha un animal a casa s'han de prendre decisions, si marxem de vacances, on deixem el gos, és una decisió més que pol·lula per allà per l'entorn familiar i que per tant són nous reptes. Els menors, a més a més, que tenen animals de companyia a casa, segons em van explicar, són menors que són més actius, que tenen més oportunitats de jugar a l'aire lliure, que avui dia amb tot el tema de les pantalles és fantàstic,
Desenvolupen amb el seu animal una relació de vincle com la que poden tenir amb el seu cuidador principal. Per tant, també això és una cosa que els afavoreix. I aquesta relació càlida i íntima contribueix a desenvolupar la seva autonomia en aquest infant, la seva autoestima, i els permet també adquirir habilitats socials, de comunicació, verbals, no verbals. Són diferents beneficis que...
que ajuden en aquest nen, en aquesta família, en agrupar sinergies i en tenir una situació diferent, divertida, en el que és en el si de la família.
Sí, perquè és un element que no controles, de fet, vull dir, és que clar, si tu tens el gos per allà i de cop i volta, jo sempre tinc al cap aquesta imatge d'estàs trist, perfecte, el nen quan està trist, què fa? S'aïlla normalment, no? Se'n va, en aquest cas imaginem cas ideal, vull dir, d'aquestes de publicitat, vull dir, en un jardinet, agafa el nen o nena i se'n va a una cantonada, li arriba el gos i entenca d'aquesta manera, clar, li aixeca els ànims, però vamos...
I tant, que sí, algunes vegades també, no? Veus, ara m'imaginava aquesta situació que descrivies i pots veure com un gos trist, ai, perdona, com un infant trist que se va cap allà en un racó i és com fàcil imaginar-se i és una cosa que passa, que el gos tot darrere va allà, no? Al costat del gos, a fer-li companyia, com dient jo estic aquí, estic amb tu, estic per tu. Home, això li aporten al nen, no?, una calidesa indescriptible, no?, i que l'ajuda a beneficiar-se de tots aquests elements positius.
I sortim de la bombolla, també, perquè em sembla que això, clar, per als àcars, per exemple, la pols, tot això, és a dir, ja sabem que el nen arribarà brut, o nena arribarà brut al final del dia a casa, això ja ho sabem. Però jo crec que també això ajuda, no?, amb el tema d'al·lèrgies i tot plegat.
Sí, és increïble, podríem pensar que pel fet de tenir animals de companyia a casa, no un gos, doncs clar, hi ha pèl, hi ha pols, hi ha més brutícia i ens podríem posar les mans al cap pensant, mira, millor ho evitem i així ho deixem tot net. Doncs no, mira, justament una pediatra, Glòria Colli, amb qui vaig parlar, em va dir que...
Els nens que tenen gos durant el primer any de vida tenen menys risc de patir al·lèrgies als àcars de la pols. És a dir, que fins i tot per això el fet de tenir un gos a casa és un element afavoridor per a la família. És a dir, que el resum total de tot és que quan arriba un nen o nena a una llarra i tenim un animal de companyia, en aquest cas un gos, que és possible i no només possible sinó fins i tot és bo.
Sí, és bo. Per tant, jo crec que el millor consell que us podem fer, si és que teniu un entorn i ganes, és anar amb una protectora a buscar o a comprar. Volia dir, perquè hi ha gent que prefereix comprar-lo, però hi ha molts animals que necessiten un allar, que estan en les protectores, gossos joves, gossos vells també...
i, per tant, tenir-lo a casa, que hi ha moltes oportunitats i coses positives per viure en tot això, i que l'objectiu, el resum del que és aquesta secció d'avui seria endavant, amb l'objectiu, això sí, de minimitzar els riscos perquè hi hagi, entre tots, una convivència saludable i ben enriquidora. I que si teniu qualsevol dubte, truqueu a un professional que per alguna cosa hi són. Exacte. I ho tindríem. Bàrbara Julbé, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. A vosaltres.
Gràcies.
Converteix el teu pis buit en una oportunitat per a tu i un benefici per a tothom. A l'Ajuntament de Girona oferim una oportunitat a les persones propietàries que vulguin col·laborar en la lluita contra la crisi de l'habitatge. Si tens un habitatge buit o disponible a Girona, posa-la a la borsa de mediació per al lloguer social. Ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals. Missió Habitatge. Ajuntament de Girona.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
I em t'he llevat fins altres hores Atrapat dins d'un xat
En plena nit sóc com un gat i si vols atrapar-me, potser el moment està a punt d'arribar. Si vols atrapar-me, potser m'hauràs de deixar anar. I si ens tornem a liar, quina liada més gran. Tota la vida canviant, és l'únic que es manté constant. Vaig sortir de casa preparat pensant que avui no dormiríem junts. Però la veritat és que anava vestit amb la roba interior a conjunt i quina.
Si penses que podem actuar com si no hagués passat-ne entre els dos, carregant una bossa emocional plena de penes i pus. Si penses que lo nostre és un cercle que sempre torna a començar, però hem canviat, no estem al mateix lloc, és un espiral. I hem trencat fins a altres hores atrapat i ensorullat, en plena nit sóc com un gat i vols atrapar-me.
Potser el moment està a punt d'arribar Si vols atrapar-me Potser m'hauràs de deixar anar I jo no vull ser el teu superman Tramolant com un flam Em vull deixar portar endavant Però ja m'han fet mal molt abans Però sé que si hem desarmat Ens trobem en un lloc on poder anar Anem a trobar-nos on ningú mira Tira el moment
Tira de la corda quan em busquis que només et vull trobar. Mira, anem a fer-ho ja. Jo només vull confiar, però em tira l'altre. Fins altres hores ha atrapat dins d'un xat. En plena nit sóc com un gat. I vols atrapar-me? Potser el morrer no està a punt d'arribar. I vols atrapar-me? Potser m'hauràs de deixar anar. I de un i dos, ni un i dos, me das de to, menys les pors. I de un i dos, ni un i dos, me das de to, menys les pors.
Fins a altres hores s'ha atrapat dins d'un xat. En plena nit sóc com un gat i si vols atrapar-me. Potser el moment està a punt d'arribar.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Baldellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Baldellou. Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. Sento una intuïció que arriba desamplenada. Et juro que no és la primera vegada. Amiro el dolce.
Jo canto a la lluna que ens doni un ànim ves, o només el present, o que allí hi ha el que sento. Per mare fortuna vaig perdre l'interès, i ara que el present és el que menys escolto.
I ja escoltem de fons Lluna, que ens serveix com a carta de presentació de Laura West. Això ja m'ho explicarà ella, A.K. Westy. En aquest cas ens serveix també per presentar qui en soy cuando nadie mira. Laura West, bon dia i bona hora. Molt bon dia, nois. Merci per invitar-me. Quin bon dia que fa avui. Quina... Ho necessitava, de veritat. Energia pura, eh? És que depenc del sol totalment. Sí, sí, sí. També et passa això? Uf! Jo quan plou... Jo estic superdeprimida, t'ho juro. Les teves cançons no són gaire de pluja.
No. Són més de nit, allò... Són molt fosquetes, i la veritat és que sí. T'anava a dir. Escolta, avui m'han enterat del que volia dir el AK, aquest. En sèrio? No tenia ni idea del que volia dir. He vist que molts artistes ho teníeu. Sí. Què és? El Sonown As, no? El Sonown As. El Sonown As. Com un altre nom que tens que s'adapta al teu, saps? Val. I per què ho estic?
Doncs m'ho va començar a dir la gent, o sigui que sí, sí, m'ho van posar ells, també les meves ballarines. Jo crec que va començar per aquí, perquè vam dir com ens podem dir, no sé què, i algú va dir, ai, per què no es diuen Westies? I jo, pues verdad. I llavors com arregla aquí, doncs ja se m'ha quedat aquest nom. És com els mònsters de la Lady Gaga. Exacte, sí, sí, sí, totalment. Laura, segon treball, aquesta vegada en forma d'EP, de moment, com ha estat la regula?
Doncs molt guai, eh? Estic tenint comentaris molt positius, també sobre el nivell de lletra de producció, perquè està tot supercuidat, així que espero que la gent ho noti, la veritat. Ets molt i molt perfeccionista, en aquest sentit. Massa, sí. Però jo crec que està bé ser perfeccionista per fins a un punt, saps? Perquè, clar, el fer música és una cosa tan subjectiu que mai saps quin és el tope de perfecció, sempre es pot millorar, sempre pots donar-li una volta, i clar, això és pel·liagut, saps? Perquè hi ha gent que mai treu música per aquest motiu.
qui t'ha frenat en aquest sentit o qui t'ha marcat allò el deadline tu mateixa jo per sort totalment això està bé i poder continuar perquè si no et quedes en bucle amb el mateix i està molt bé doncs poder dir aquest treballar està bé sí que per exemple quan em passen a la mescla i màsters sempre canvio alguna coseta volums però més tema de volums tema també d'equalitzar els sons però jo la que dic això ja està i així passo pàgina perquè si no et quedes en bucle de veritat eh
I start with the Foglin.
Sí, bueno, bueno, mitjana menys, o sigui, porto un any treballant amb això. És que necessito fer pim-pam perquè al final, si et quedes anclat en un àlbum, al final és la mateixa època que no es passa, saps? I ara mateix jo tot això ja ho he passat, o sigui, és una cosa que ha format part de la meva vida tot el que vaig escriure, però ara ja és com... ja han passat moltes més coses, saps? Però com estàs gesticulant i per tot? Exacte, vull dir, jo crec que estàs parlant com de capítols de la teva vida. Totalment, sí, sí, sí. Vull dir, una miqueta és el fil conductor d'aquest EP? Sí.
Sí, 100%. Jo vaig passar una època l'any passat que estava molt a casa meva, havia tornat de Madrid, havia passat molts dies allà amb la meva exparella i em venia de gust fer un treball per mi mateixa, que no parlés tant d'amor i de desamor, sinó de... doncs vaig fer una mica de teràpia de qui soc i d'investigar una miqueta sobre mi i arrel d'això va sortir l'àlbum realment. Quants anys vas estar a Madrid?
Però vaig estar durant dos anys, molt, molt de temps. Mira, jo també, dos anys. En sèrio? Vam coincidint allà, t'anava a dir, és que Madrid marca, eh? Madrid marca molt, eh? Jo ara mateix no tinc ganes de tornar-hi, de dir.
Jo he tornat amb la consciència molt tranquil·la. Sí? Sí, no tinc pas gens de ganes de tornar-hi. Jo tampoc. De visita sí. Exacte. De visita a veure amics i això sí, però... Però a nivell d'indústria em fa molt de par ara mateix. Sí? Sí. M'agrada més la indústria catalana. Vull dir, tan heavy va ser l'experiència a Madrid? Sí. O també vas intentar treure el cap? Moltes emocions, sí. Molta gent, masses d'energies diferents. Jo soc una persona que soc com una esponja, saps? I...
I l'haver-me d'enfrontar tanta gent diferent, molt Javi. Ja. Sí, sí, jo soc més tranquil·leta d'estar protegida a casa meva i ja està. I al final, vull dir, és una miqueta l'exemple aquest que estàs dient també, que també es pot fer música des de Girona, que no cal estar a Madrid. 100%, 100%, o sigui ara mateix, sí que sempre, a veure...
Et va millor estar allà en el sentit que et coneixen promotors, et coneix molta gent, per aquest tema sí, però per nivell de créixer tu com a artista no crec que et faci falta, o sigui, al final sóc una persona que m'agrada fer música amb la gent que hi tinc confiança, saps? Perquè és una cosa molt vulnerable per fer música, saps? No ho trobo com un producte de dir, vale, pots passar allà amb aquest productor que ja tenen pràcticament la cançó feta, jo no treballo gens així, no m'agrada gens. Laura Oeste ha fet una miqueta com allò que diuen de tornar als orígens?
Sí, bé, més que els orígens, descobrir quin sóc tinc com a artista, saps? Perquè també al final quan estàs amb tanta gent tens tantes opinions externes que al final no ets conscient de dir quina música vols fer, quina música et surt dins teu fer i llavors jo crec que sí, he tornat una mica els orígens i he de descobrir qui sóc.
Descobrir qui ets és el resum d'una miqueta d'aquest EP. 100%. O sigui, jo aquest àlbum me l'agafava en plan de dir, soc aquesta artista i sono així, i escric així. Evidentment, sempre evolucionant, perquè ara mateix estic fent música més bona que l'àlbum, però clar, és necessari també passar per aquell procés, no? Clar, és el que t'anava a dir, una vegada finiquitat aquest, ja estàs treballant en el següent segur. Sí, ja quasi el tinc fet. Sí? Sí, tio, sí.
Sí, sí. I això? És que treballo amb el meu millor amic aquí a Girona, saps? I al final cada setmana estem treballant i és que van sortir moltes coses. T'ho passem superbé i tot és supernatural i al final surten com xurros. Hi ha hagut algun moment de bloqueig? Però, vull dir, perquè...
No, ara mateix no, però el vaig tenir abans de fer l'àlbum. Per mi, fer l'àlbum va ser una mica de desbloqueig. Perquè t'ho juro que hi havia un moment que tenia bloqueig creatiu de dir que res del que estic fent és prou bo, no sé què, i al final va ser una mica de dir, plogeix una mica, filla, saps? Que al final ens posem molta pressió nosaltres mateixos, també.
És a vegades aquestes obligacions que t'automarques, eh? Totalment. Però està bé l'autoexigencia, però al final també és saber-se regular. És regular-te, exacte. No està bé també treure qualsevol cosa que soni malament i que estigui mal mesclada. Depèn del rotllo que vulguis fer, també et dic. Però també està bé una mica de... Faria una mica de qualitat, no? De dir, bueno, anem a... També a nivell de producció, de fer coses diferents, que la gent li sorprengui, que no s'esperi aquest gir, que no s'esperi aquest instrument, saps?
Per cert, vas anar a l'estrenes, ara fa relativament poc. Sí, senyor. Què tal, com va anar? Molt guai, però ens van cansar de concert la primera vegada perquè plovia moltíssim. Per la pluja, no? És veritat. I el següent dia també estàvem una mica que plovia o no plovia, vas una mica estressant. Que un dia podria ser una cançó sobre ballar sota la pluja, que també està molt bé, eh?
Sí, és una mica estressant. Vaig cantar aquest dissabte a Cornellà al Llobregat i s'ha posat a ploure. A l'aire lliure va ser una mica estressant. La gent marxava i jo no sabia què fer. Però hi havia gent ballant. Has de cantar per aquests. Sí, totalment. Això ho vaig fer. Però també estava preocupada perquè tenia l'ordinador o la traixa de soca al final. Si això s'espatlla, què fem? Jo sempre fico els microns darrere i què fem? Què fem?
I al final vam seguir, va parar de ploure, gràcies a Déu. Què, vas anar amb la Jules, no em sembla? L'estrena sí, vaig cantar amb la Jules, sí. I a part, l'espai guapíssim, o sigui, allà davant de l'estació Espai Jove, les palmeres...
total, espai molt guai, però a mi m'agradaria cantar, o sigui, m'encantaria cantar a la plaça d'independència a Girona perquè hi ha tots els joves, o sigui, jo crec que seria una festa espectacular bueno, ja arribarà, de fet, ella és el segon any que feia estrenes, vull dir, vaja, tu és el primer, doncs el segon per la independència i ja està
Des d'aquí una abraçada, vull dir, a qui sigui que se n'encarregui. Totalment. Parlem dels directes, una miqueta com fas per convertir el que tens com a cançó gravada, masterings i tot? És a dir, com trasllades totes aquestes capes cap a la performance?
Doncs al final el que jo tenia molt clar també abans de fer l'àlbum era buscar una estètica Llavors clar, jo ja tinc una carpeta Pinterest amb fotos, amb maquillatge, amb coses de tretzo I llavors quan estic muntant el directe tiro una mica d'aquí, no? En plan, què podria fer servir? Com ho podríem transmetre? I també les meves ballerines com són coreògrafes, elles treballen a escoles de música És molt fàcil i tot flueix molt, llavors és com molt fàcil, la veritat
Per tant, vull dir, és bastant fidel, també, una miqueta, ja, a l'album, perquè ja l'has concebut d'aquesta manera. 100%, 100%, 100%. Gaires volos, ara, per l'estiu, o què? Ara, bueno, tinc el 31 de maig, tinc un volo aquí a Girona, la primera, que és un bar musical, allà on estava en Mondo abans, i després... Tothom coneix Mondo de la meva edat, no? I després canto Emporia Brava Passarela, el 4 de juliol. Però mira, jo vinc de Passarela aquest cap de...
Però mira, ja t'espero A dalt segurament, no? La sala de dalt de la terrassa No, crec que és a dins, eh?
Clar, hi ha com tarima i tot, bueno, no ho sé. Sí, doncs és a dalt, a Terrassa, just al costat de la piscina, on hi cau a vegades la gent que va molt dispersa. Mentre no hi caigui jo, de veritat, és que sóc supercapaç de caure-hi. Doncs passa per la dreta, que no hi ha piscina, ja t'ho dic ara. Tu, més enllà de tot això, també a l'hora de plantejar-ho, ara parlàvem una miqueta sobre com és això de ser artista des d'aquí Girona, una miqueta quins són els grans hàndicaps que et trobes ara mateix?
doncs és que clar aquí no es fan no es fa cap avent musical no es fa cap avent de música urbana de música com la que faig jo llavors clar el poder-me relacionar i conèixer artistes aquí és molt complicat o sigui mínim és d'anar a Barcelona
Creus que els cartells una miqueta estan a vegades com molt monopolitzats, no? 100%, sí, 100%. Però bueno, esperem que això canvi, no? I a poc a poc sí que se'ns va donant com més oportunitats, però encara falta, encara falta. Faltaria un espai, per exemple? Vull dir, més enllà de la primera o...? Aquí a Girona, sí, 100%, però també t'he dit que crec que no és el públic.
Crec que al públic de Girona no li agrada la música així més urbana, saps? Què seria, més cap a... Més cantautor, diria... No, dic, més fora de Catalunya, poder el teu públic... No, Barcelona mateix. Barcelona mateix. O Tarragona, també vaig cantar l'estiu passat, i la gent li va flipar. O sigui, el meu millor públic, eh? A Tarragona? Sí. Hòstia. Sí. Tarragona i Alicante, també. Els meus dos millors públics que tinc molt. Ah, Alicante ho veig, sí, també. Bé, i Madrid, també. Deu haver-hi alguna cosa.
Sí, Madrid també, Madrid també, Madrid al final hi ha molta oferta i allà la gent li encanta sortir, es fan molts events, llavors ja és com l'estil de vida que tenen allà, saps? Aquí a Girona la gent no té tant aquest estil de vida, saps? T'he de preguntar per al teu pròxim treball, però ja m'has dit, no sé si pots avançar alguna coseta conceptualment almenys, vull dir...
Conceptualment barrejo molts estils, sí, tinc una cançó que és super comercial però et fico sightruns a l'estribillo, això és raro ja de per si, tinc una cançó que és així més flamenca però és en català, sí, hi ha coses molt xules i coses també experimentals però al final sonen comercials que és el que jo vull intentar fer, intentar jugar una mica amb la música i a la vegada et faig un estribillo que la gent se'n recorda, saps?
algun festi a l'horitzó, alguna cosa? jo ho sé, encara crec que alguna cosa s'ha de estar movent ara alguna cosa s'està movent ai que bé precisament per moure'ns una miqueta més vaja, ara t'hem sentit xerrar la idea de sentir-te cantar també una miqueta més net, de fons per tant, jo crec que la millor manera d'acabar és escoltant amb el qui soc em sembla que serveix també una miqueta de resum de qui ets
Exacte, espero que us agradi molt. Laura West, acauesti, eh? Vull dir que diuen aquestes coses modernes. Ara, moltíssimes gràcies per aquesta estona. A vosaltres, nois, ha sigut superxulo. Moltes gràcies. Ja n'he prou de descansar, toca jugar. L'ànima pena cau la nit. Escolto l'eco del meu clit. S'ha catat el car. Recordo, se m'oblidarà.
Que és el que? Que és el que? Que és el que? Que és el que?
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7 Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club.
No pasaste de caigar, hasta luego cocodrilo.
Som la teva veu. Som la gironina.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Per la força de la lluna, perquè el mar bategui amb ell eternament. Perquè caiguin les banderes que no ens deixen veure el cel. En sabor del moment i per la bona gent. Brindem, per les nostres arrels, per la música dels dies que creixien rebels. Brindem, per les coses senzilles, perquè el món va llençar.
Vosaltres he pogut aixecar el vol i ara el vent ja sap que sol no soc ningú. Vindu per tu ni per l'aire perquè bufi terra en dins i quan arribi a la frontera que rebenti el mil buss i uns mans amunt. Pels que veniu de lluny perquè junts serem els dits d'encar.
Recollirem el fruit, sembrarem les llavors de l'amor. Vindem per les nostres arrels, per la música dels dies que quedem.
Tens illes perquè el món va allí quan brillen els estels. Quan brillen els estels penso mirant al cel. Ai que bonica, deu ser la terra des d'allà de l'espai. Tendré mai, com mica en mica, li estem xoclant tota la mel i només cal. Entendrem sense recel que la lluita és compartida. Ai, ai.
i necessitem un lloc per brindar per aquesta vida brindem
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Ei, va, tu què fas? Quina pel·li t'has muntat? Una nova ratllaeta ja comença el mal de cap. Tinc un ascensor que em puja les pedres al meu terrat. Jo d'inventar tantes merdes que no em deixen respirar.
que sí que sí, ja estan així, s'han apoderat de mi, les mogudes que m'inventen sempre i no em deixen creure en mi. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 12 de maig i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyes.