Divendres 14 de novembre de 2025. I avui despertem amb el tancament de Ses Mimbes al final de mes. I hi ha qui la coneixerà, hi ha qui no. És un petit comerç local de cada qués. Una petita llibreria que es veu obligada a tancar per assegurar la realitat actual i la que vindrà, que fa massa fràgil mantenir un petit comerç.
Serà que no passa gent per Cadaqués, serà que no hi va gent del territori, serà que no hi ha turistes i serà que no ens queixem sempre de la gentrificació i la massificació. Però sembla que si no és per comprar un cafè, un té matxa o fer un branch vora mar, no interessa. Una abraçada des d'aquí, Maritxell, i gràcies per tant.
I sempre agraïts, de forma inconmensurable, al que sempre saludava Arnau Vila, bon dia i bona hora. Això és quan a algú mort se li diu això. Sempre saludaves a un noi, eh? Ah, sí? Sí. Hòstia, no sabia jo què. Sí, sí, sí. Però no passa res.
Sempre saludava. Tu, escolta'm una cosa, ara que deies això de que degués, també fa poc va tancar el bar de davant de la costa. Sí, allò era per llei de costes. Allò era per llei de costes, però és que, clar, vull dir, a mi em fa nervar, això. És a dir, aviam...
Aviam, o sigui, ubiquem-nos. Cadaqués. Hem de posar un separador, la nerva del seguit. No, però cadaqués. O sigui, quanta penya va cadaqués. Llavors, m'estàs dient que una petita llibreria, que tampoc allò, entén-me, vull dir que no és Montmartre de París. No, no. M'entens? O sigui, és una taca d'oli així de petita on s'hi volen ficar milers de persones sempre.
dius, ostres, dius, de debò que un comerç local, una llibreria que toca especialment a nivell cultural... I a més a més, deu tenir la seva història. Home, i tant. Quants anys deu fer, ja? Fa temps, no? Ja ho mirarem, ja ho mirarem. I vaig veure que la va obrir l'historiador aquell, ara no em fa res, crec que era. Però jo el que et vull dir és dir, ostres, una petita llibreria, m'entens? S'ha de veure abocada a tancar?
Alguna cosa falla, a Cadaqués, que dius. Sí, sí, sí. No ho sé, és que m'ho invento, eh? Vas a comprar els taps de Cadaqués, la llibreria... No ho sé, aviam, potser Crespià costaria tenir una llibreria oberta durant molt de temps, potser. Crespià... No ho sé. Per això et dic, però potser costaria més en allà, amb tots els respectes per la gent de Crespià que ens està escoltant i que sé que ens escolten, eh? Des de Crespià. Però clar, però dius Cadaqués, que és un aparador constant.
de gent, turistes i gent local també, però si tot Catalunya vol passar per Cadaqués mínim un cop a l'any, i van a l'hivern també els caps de setmana, tu vas a Cadaqués i hi ha cua hi ha cua per passejar per allà i llavors dius, hòstia, hi han de tancar una llibreria
Vull dir, la gent, o sigui, no ho dic contra la llibreria, ho dic contra la gent. Dic, què fa la gent? Vull dir, és que la gent surt molt barato fer-se una foto. Surt molt barato fer-se una foto. Però, bueno, en fi, embolica que fa fort. Arnau Vila, com estem? De divendres, tot el dia. Sí, de divendres, tot el dia. Cap de setmana, que sembla, almenys el temps, és una mica rufol, eh? Amb aquest temps així grisós, a veure si plou. T'ha agradat aquesta paraula, eh? Sí, mira, està bé per definir un temps com el d'avui, perquè no acaba de fer sol, però tampoc plou. És una mica...
Estem allà d'entremig, no? Vull dir... Jo crec que un dels titulars del dia... La setmana que ve sembla que baixen temperatures, eh? Per tant... Bueno, ja va bé, tu. Estic mirant-me una jaqueta molt xula que he vist ara. És a dir, xula, xula, xula. Però bueno, ja ho veurem, això. En qualsevol cas, un dels titulars del dia, sense cap mena de dubte, és que jo tornaré al cinema aquest cap de setmana. Ah, molt bé. De fet, ja ho tinc fixat a l'agenda. Sí, de fet, mira, si plou o fa mal temps o fa fred, podem anar sempre al trufó, no?
Sí, home, el que passa és que la pel·lícula que vull veure no me la faran el trufó, perquè és una americanada de caldéu, però això ja ho trobarem. En qualsevol cas, temps de cinema en uns instants, també parlarem avui amb el tret de sortida de Flamengi, que tindrem, de fet, a les escales de la catedral de Girona, avui mateix, i podrem parlar amb la Noemí Osorio, també l'estrena del territori...
que ja està fent ruta de fet la proposta gironina ja es va estrenar ahir a la Planeta i encara tenim teatre avui, demà i diumenge i per si de cas encara tindrem temps de parlar sobre la cura dels professionals i del voluntariat que centra el segon hub de salut i cooperació tot això ja al final però en qualsevol cas si et sembla sempre saludava Arnau Vila seguim
I no sé si en Vil sempre saludava, perquè al final ho van acabar matant. Carles Ribas, bon dia, bon dia. Com anem? Bé, home, què? És que m'ha encantat l'experiència. Clar, jo l'anava sentint. L'anava sentint, però no sabia pas. Sí, sí, sensacional. Vull dir, veus, al final...
Un no neix après. Un no neix après, Carles. Jo sé que no vas venir la setmana passada, jo sé, per la ressaca emocional també, després de parlar del Bruce Springsteen fa unes quantes setmanes, sé que havies de deixar reposar també emocions. I què t'ha semblat al final? Què t'ha semblat?
Bé, bé, bé, una... Sí? Correcte, sí, sin más. Correcte? Sí, sí, sí. Ui, aquí... Ho demanes molt, no? Aquí hi ha motxilla, eh? Sí, sí. Aquí hi ha motxilla. No, no, i... No, la veritat és que molt bé a nivell interpretatiu. Sí, sí que et permet el que és... fer-te una idea del que era en Bruce, sobretot en aquells moments terminats. Bé, bé. Les expectatives eren massa altes, potser, no?
Potser, clar, una pel·lícula que pels fans d'en Bruce, doncs sí, ja ens està bé, però clar, per el que en general, que no conegui gaire bé el personatge, doncs potser es quedarà una mica, no? M'agrada la sensació de, bueno, sí, sí, bueno. Clar, això és com la prequela de Robin Hood, per exemple, me'n recordo que no la vam entendre.
La d'en Russell Crowe i la... A mi m'encanta. Jo no la vaig entendre. No la vas entendre. No em vaig entrar de res. Jo em pensava que anava a veure una altra cosa. Però aquí és on te veiem qui és l'entès, que és el senyor Carles Ribas, i aquí és on te veiem el papa Natas de la casa, que és el servidor Saites Bay. En qualsevol cas, comencem amb la cartellera d'aquesta setmana, que tinc ganes d'escoltar-la.
Sí, perquè de fet una de les pel·lícules que parlarem és la que en teoria tens ganes de veure tu de fet ja és increïble estava fent recompte hi ha 17 estrenes 17 és una bestiesa que és
que és insostenible. Clar, després ens queixem que les sales estan buides. I és insostenible que s'estrenin 17 pel·lícules un mateix dia, una mateixa setmana, vaja, tenint en compte que ja he fet una mica de càlculs per la setmana vinent, que estarem també al voltant de les 16-17. Sí, també? Sí, sí, sí. En fi, ens hem tornat una mica bojos, llavors, en fi...
Òbviament d'aquestes no parlarem de totes i set, perquè encara davant hi seríem. Per tant, fem uns testets, tres testets, de les tres potser que poden cridar més l'atenció pel públic, pel nostre públic. Una és la que dius tu, l'altre lliurement d'Aura Meves, Aura Meves 3, aquest grup dels quatre, com es diuen, els quatre jinetes. Jinetes.
Una franquícia que va començar el 2013 amb una pel·lículeta divertida i va aconseguir unes bones xifres de guia i el que propicia és que vagin...
Sortin seqüeles com bolets i mentre la cosa rutgi, doncs aniran fent. També t'he de dir, la segona és un trunyo. Vull dir, no serveix per res la segona. Jo em quedo mitificant encara la primera, que la primera sí que... Bueno, vull dir, la primera... Resultona, crec.
visualment és molt bona, visualment és molt bona. Sí, sí, sí. Doncs sí, una mica més de lo mismo, no? Qui li irà dir molt a aquesta franquícia, doncs entenc que xalarà bastant. Continuem amb altres repartiments, James Eisenberg, Woody Harrelson de Franco, Mark Ruffalo, Morgan Freeman, Isla Fischer, que tu tens especial d'avui. Ella torna perquè a la segona no va sortir, de fet el Mark Ruffalo, ja t'ho dic ara,
una actuació sensacional a la primera. És molt bon actor. És molt bon actor. En aquest cas, també es dona la circumstància o la curiositat que dirigeix Ruben Fletcher. Ruben Fletcher, que és el director dels dos pel·lis de Zombieland, que, curiosament, també tenen protagonistes, Woody Harrelson i James Eisenberg. Per tant, aquí s'han fet un nou, una mica, el Club d'Amiguitos. És com allò, com feien en Clooney i en Brad Pitt en Moixens
o Shans i Oshans i en Sodenberg i que anaven fent, que semblava més que rodaven per passar l'estona i riure que no pas per algú que surtis això sembla una mica per aquí en fi, poc a dir més d'aquesta pel·lícula, si us han agradat les dues anteriors o encara que la segona, com tu diguis, la segona no t'hagi agradat gaire. Saps per què m'ha agradat ara el Marc Rufalo? Per Begging Again aquesta era molt bona també
No, no t'agrada tampoc, sí que clar, aquell havia la Kira Knightley, me'n recordo també. Tenim estils diferents, Carles, tenim estils diferents. En fi, a hora meva és tres. Una altra pel·lícula nord-americana, en tot cas, bé, tot i que la directora és britànica, la Liam Ramsey, Die My Love, o sigui...
literalment, mata't, amor meu. Mare meva. Dura, dura, aquí, eh? Molt contemporani, aquesta. És un projecte molt personal de l'actriu Jennifer Lawrence, que, en aquest cas, actua per primera vegada com a productora, amb la seva recent creada producció, productora Excellent Cadàver, en la qual també de Rescrit i jo també hi trobem la producció de Martínez Corsese, que també es va implicar en aquest projecte, que, de fet, és una adaptació...
d'una novel·la i l'Imm Ramsey com dèiem és aquesta directora britànica que va donar va donar-se a conèixer molt en una pel·li realment
terrorífica, per dir-ho d'alguna manera, que és Tenemos que hablar de Kevin, també curiosament basada en una novel·la. No sé si l'heu vist, Tenemos que hablar de Kevin, és la relació amb aquest fill que surt una mica...
Ostres. Pertorbat. Sí. Després va continuar amb una raresa que hi ha gent que li encanta, hi ha altres com a mi que no m'agrada gens, que és en realitat, nunca estuviste aquí, un Joaquim Fénix. Bé, i en fi, I Die My Love, doncs, s'uneix a això, amb aquest projecte tan personal, com dèiem, de Jennifer Lawrence, que, com dèiem, és una adaptació d'una novel·la d'Ariadna Harwich, i bé, al final és la història d'una noia amb una parella, que viuen...
bé, en una casa bucòlica, tot bucòlica, ella es queda embrassada, però en el moment en què neix el nadó, doncs ella comença a patir una depressió postpart i comença a patir una sèrie de psicosi.
també arrel de què, doncs, el seu marit, que és, atenció, Robert Pattinson, doncs bé, està poc per casa, per temes de feina, i bé, aquesta soledat, doncs, li comença a provocar una sèrie de paranoies, doncs que, bé, no acabarà bé. Te remeto una mica, també, a la pel·lícula que van fer, precisament, també, Jennifer Lawrence, de
madre, la de Renan Aronofsky, que també, doncs això, el personatge aquest d'aquesta mare, doncs, amb aquests problemes, i bé, doncs, en fi, li donarem l'oportunitat, també és una pel·lícula que va passar pel Festival de Cants, també amb crítiques molt
antagòniques, hi ha gent que li va agradar molt i hi ha gent que gens, i també atenció que a part de Jennifer Lawrence i Robert Pattinson, també com a secundaris de luxe tenim a Cici Spacek i Nick Nolte, un actor que no es prodiga gaire i per tant sempre és una bona notícia veure a Nick Nolte en una pel·lícula. Carai. Bye my love.
Va, Die My Love. I encara en tenim més, eh? Anem ràpids perquè hem de parlar del trufó, no, també? Home, i tant. És que sobretot hem de parlar del trufó. Va, doncs, ràpid. La tercera, precisament, és una... Die My Love també es pot veure al trufó. I al trufó també s'estrena avui divendres la nova pel·lícula del francès Cedric Kaplich, Los Colores del Tiempo. Una pel·lícula ben curiosa que ens parla de...
A l'actualitat, una trentena de membres d'una família reben una herència inesperada, un casalot, a Normandia. I quan arriben a aquesta casa comencen a trobar records, records, i a través d'aquests records i d'aquestes pintures, sobretot, doncs viatgem amb el temps que a finals del segle XVIII, el 1895, i... XIX, perdona. M'he passat, m'he passat d'allà bé.
No, una mica com feia Woody Allen a la de París. Ostres, és que jo després de Vicky Cristina a Barcelona... No, però ha fet de més bones, sí, sí. Mira, Noche en París. Ara. El personatge, doncs, a la nit tenia la capacitat de viatjar a temps enrere. Corai. I, doncs, això, bé, a través dels quadres, aquestes pintures impressionistes, és un exercici, sobretot, molt visual, eh? Que recrea molt bé...
doncs en fi un viatge a París doncs quan París comença a sortir al cine a l'escobriment del cinema doncs aquest París que avui vull molt de noves coses i per tant una pel·li que diríem bonica per dir-ho d'alguna manera i per tant ens allunyem de Horats Meves i de Mata't Amor Meu i ens allunyem d'aquí i ens en anem amb aquestes tres propostes i aneu triant vinga
I ara sí, Trufó. Escolta, que dimarts que ve, per molts anys, per partida doble, el Trufó i el senyor Carles Ribas també hi ha qui som. I, vaja, vull dir, què tenim previst? Doncs bé, serà, com bé dius, l'acte del 25è aniversari del senyor Trufó.
que per logística hem decidit portar-lo al teatre municipal, més que res per la seva capacitat, per tal que com més gent, com més serà més riurem. Correcte. I doncs això, també molt agraïts al teatre amb totes les facilitats que ens han donat.
per acollir aquest acte i serà un acte una mica per fer balanç d'aquests 25 anys, de com encarar el futur i a banda d'això comptarem amb una gran premiere, una gran preestrena.
que és la nova pel·lícula de Richard Linklater, Nouvelle Bac, que pensàvem que era la pel·li ideal per projectar aquest dia, ja que Nouvelle Bac ens recrea el rodatge de la pel·lícula de Jean-Luc Dard al final de l'escapada.
Un rodatge en el qual molts altres membres del Cahiers de Cinema, com François Truffaut o Eric Romer, s'hi van implicar i, per tant, tot aquest grup de crítics de cinema que deixessin fer una pel·lícula, creiem que enllaça bastant bé amb el col·lectiu de crítics de cinema. De fet, és el moviment, precisament, de François Truffaut. Correcte, sí, sí, sí.
Aquí la toquem, eh, també. Jo t'escolto, eh, també. I això, i llavors, un cop acabi la projecció, una mica de cava i xerinola. Ah, molt bé. Pica-pica i tot plegat, no? Home, hauríem de fer alguna cosa, no, Carles, pel tema del trufó? Sí, home. Que et sembla recrear precisament el que fareu al teatre, però aquí a la ràdio un d'aquests dies.
Així tontos. I com es fa això? Convidem el mestre, t'arribes, et convidem a tu, algú més, potser ens asseiem aquí a la taula i xerrem una estona. I tant. Doncs vinga, va. Per cert, això fa posposar el cicle trufó de dilluns? No, perquè és dilluns igualment. Ah, val. No, no, clar, acte és dimarts. Sí, per això t'ho deia. No, no, trufó continua amb ultimòmetre, dilluns, la pel·lícula de Gerard Depardieu...
i Catherine Deneff i dimarts tots al teatre perquè recordem que aquell dia el cinema estarà tancat perquè la cita és el teatre aquell dia no el cinema el cinema dintre el teatre entrada gratuïta de fet ja estan ja gairebé esgotades totes què dius ara? si algú vol gratar encara en queda alguna però en fi tots cap al teatre municipal dimarts tots cap al teatre municipal dimarts només faltaria Carles Ribas
Moltíssimes gràcies un dia més. Gràcies a vosaltres. I sempre saludau.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i la gent de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Més que la meva sang, més que tot l'or d'un banc, més que poder cridar, més que poder plorar, tu ets molt més important. Més que poder somiar, més que saber oblidar, no et canviaria res per poder despertar i que m'estiguis mirant.
desitjar-me no és dolent, no cal que diguis res, que el que vulguis ja ho faré, jo ho sé. Més que la meva sanglès que poder saber el que hi ha més enllà, doncs no m'importa gens, el que passi demà si et dic al meu davant res no m'importarà. I és que la veritat...
Que mai no existirà, no m'importa ja tant com tenir-te al costat. Mai vaig saber esperar i és que no em sé aguantar. Si tu vols i jo vull no has de fer-me partir, no ho deixem refredar.
Desitjar-me no és dolent, no cal que diguis res, com que vulguis ja ho faré, jo ho sé. Més que tot l'or d'un banc, més que mai fer-me gran, més que poder saber qui seré d'aquí uns anys, més que no saber el dia perquè com estimar tu ja m'ho has ensenyat.
Més que la meva sang, més que poder saber el que hi ha més enllà, doncs no m'importa gens. El que passi demà, si et tinc al meu davant, res no m'importarà.
Tinguis por, desitjar-me no és dolent. No cal que diguis res, com que vulgui ja ho faré, ja ho sé. Més que la meva sang, més que poder saber el que hi ha més enllà, doncs no m'importa gens. El que passi demà, si et dic al meu davant, res no m'importarà.
Més que tot l'or d'un banc, més que mai fer-me gran, més que poder saber qui seré d'aquí uns anys. Més que no saber odiar per què, com estimat-ho, ja vols un sentiat. Gràcies. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
No hi ha manera de deixar-ho tot enrere. No hi ha manera per tornar a començar. No tinc cap pressa si em dius que tu m'esperes.
No vull saber res del que passarà demà. No hi ha manera de deixar-ho tot enrere. No hi ha dreceres quan es tracta de ballar. No tinc cap pressa si em dius que tu m'esperes. No vull saber res del que passarà demà.
I si tot va bé, passem seguint els dies. I si tot va bé, tornar-nos a trobar. I si tot va bé, que ballin l'alegria. I si tot surt bé. Yeah, yeah, yeah.
Aquesta nit tornar-nos a ballar. Abans vols dir robar la teva esquena. Has fet la nit si creues el meu mar.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Anar-nos a trobar, si tot va bé, la balla i l'alegria, si tot és un bé, deixant-nos emportar.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i l'agenda de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I seguim en directe als Quatre Rius a Girona FM d'avui divendres, dia 14 de novembre del 2025 de la Nova Era, després de Crist o del Dia del Senyor, com més us agradi. En qualsevol cas, obrim l'agenda. Extensa agenda. Jo ja no sé quantes pàgines té, però el que sí que hauríem de destacar és el projecte Estrenat al Territori, que de fet, en aquest cas, aquesta iniciativa o aquest projecte que serveix per potenciar el Teatre Emergent Català i que també té un fort accent gironí.
Qui també té un fort accent gironí, sense cap mena de dubte, és el del Jordi Subirà de La Planeta, qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora, Jordi. Bon dia, bona hora, com esteu? Primer de tot, em sembla que ja vam començar amb el primer dels projectes, i vaja, amb el projecte gironí, per entendre'ns, ahir al vespre, La Planeta.
Exacte, sí, sí, ahir es va estrenar la companyia Produccions del Carrer Massini, liderada pel director i dramaturg gironí Àlex Castro, de només 23 anys, però que donarà molt de parlar. Memoritzeu aquest nom, Àlex Castro, perquè és un petit geni que està començant a treure el cap en la professionalització del teatre català,
I bé, bé, sí, sí, ahir vam estrenar, a més amb la sala pràcticament plena, molt contents, i que esperem que li vagi molt bé. De què tracta exactament l'Estrena del Territori, el projecte? Mira, l'Estrena del Territori és un projecte pensat, ideat...
5 sales de teatre alternatiu, 5 sales privades del territori, o sigui, ja sabeu que a Barcelona n'abunden forces de sales, però no tantes a la resta de Catalunya, probablement la més antiga sigui la Sala a la Planeta,
amb molts anys d'història, com bé sabeu, de Girona. Però llavors es van anar creant altres sales al llarg dels anys, que una és el Teatre Aurora d'Igualada, la Sala Trono de Tarragona, la Mercantil de Balaguer, aquestes ja són més recents, i després la Casa del Teatre Nú, de la companyia Teatre Nú, que és una sala molt petiteta de Sant Martí de Tous, també molt a prop d'Igualada.
Llavors aquestes cinc sales es van formar com a coordinadora de sales alternatives i ja és la tercera edició que van crear aquest recolzament a produccions, a companyies joves, que és l'Estrena del Territori. Les dues primeres edicions es va premiar o es va ajudar a la producció a un sol projecte i aquest any s'ha fet un salt més endavant, més gran, en...
en què cada sala, és a dir, es van escollir cinc propostes de totes les que es van rebre i cada sala ha assumit la mentoria d'ajudar en la producció, a part d'ajudar-los econòmicament, ajudar-los en la producció per poder crear i fer créixer les seves produccions, els seus espectacles.
I tot això itinerant, si no m'equivoco, per aquestes diferents sales, i de fet ahir teníem Un Paradís a la Frontera, si no m'equivoco. Exacte, nosaltres vam acollir això, l'estrena, a part de la mentoria d'aquesta producció, de l'Àlex Castro, d'Un Paradís a la Frontera, i que avui inicia aquest espectacle, una petita gira, avui crec que està a Igualada, a Tarragona, i diumenge a Balaguer, o al revés. Vull dir que... Sí, carretera i manta.
Terreter i manta, clar, que és on tots els que ens hem dedicat a això anem a pres. Sí, sí, i és divertit anar de bolo, tu. No, sí, el problema és quan tornes rebentat. Bueno, però, si et fos això... També tens raó. Escolta, això ahir, però és que això no para, t'ho dic perquè avui, demà i diumenge tenim actuacions a la Planeta precisament en clau de l'estrena del territori.
Exacte, vull dir que entre avui, demà i diumenge acollim tres produccions més que han acollit altres sales d'aquestes que us he comentat, no? I avui, per exemple, tenim una obra de teatre documental que es diu Nosaltres Mortals, que és una obra que ahir es va estrenar a Balaguer, del qual encara hi ha entrades però que anem a bona venda, que és La Desesperada, la companyia La Desesperada,
Demà també tenim una proposta de teatre familiar, que queden molt poques entrades perquè és una cosa molt especial, perquè fem quatre sessions, les sessions són curtes perquè duren uns 20-25 minuts, però només entren 15 persones a cada sessió. Llavors tenim la segona i la tercera exaurides, les de les 5 i les 6 de la tarda, però encara ens queda alguna entrada per les 4 de la tarda.
i unes miquetes més a les 7 de la tarda, però us animem, famílies, a venir a veure aquesta proposta petita de teatre d'objectes, que es diu Chefa i tu, l'Una Inchiel, de la companyia Petit Vermell, i acabarem diumenge amb un musical esborrejat, esborgerrat, perdó, de la companyia El Celsia, que es diu Lo de Jaume I.
Ah, molt bé. Sí, el de Jaume I, que ha agafat un text de Serafi Pitarra i l'ha portat a l'actualitzat i és una sàtira política i on estan... Només dir-vos que la protagonista és una presidenta de la Generalitat Extremista que es diu Lídia Ubiols. A partir d'aquí ens podríem imaginar una mica...
cap on van els trets exacte i precisament cap on van els trets que teniu molta cosa a la planeta abans d'acabar l'any o què?
Bé, Déu-n'hi-do. Vull dir que estem amb això de l'estrenat, però encara estem enmig de temporada alta nosaltres. I vull dir que, de fet, vam començar ahir, avui, demà, diumenge, dilluns, torna a veure i torneig de dramatúrgia, dimarts una altra, una lectura de clàssics del temporada alta, cap de setmana que ve més, i més, i més. Després hi ha fins a mitjans de desembre, que després se suavitza, però ja arrenquem el 3 i 4 de gener...
una proposta per a nadons aquests que estan molt bé que agraden molt a les famílies que es diu que soni el Nadal això, afanyeu-vos famílies a comprar entrades perquè aquestes coses també s'esgoten i després us sabrà greu haver-vos-ho perdut
Sí, sí. I després, bueno, ja arrencarem el gener amb la nova temporada que presentarem d'aquí uns dies, de les quals sí que puc dir que el que vam estrenar ahir, que és el de l'Àlex Castro, un paradís a la frontera, es podrà tornar a veure el mes d'abril. Ai, que bé. Sí, sí. A més, just el cap de setmana previ a que després...
faci temporada al Teatre Tantarantana de Barcelona. Però, bé, d'això ja en parlarem i concretarem dates quan toqui. Espero que em convideu, Seït. Home, i tant. Només faltaria la màgia de la ràdio, que ja la trobarem tant si és a distància com si és aquí presencial. Només faltaria. Jordi, una abraçada molt i molt forta. Gràcies per tot. Moltes gràcies a vosaltres, Seït. I Pau. Ah, i Pau. Perdó.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona Girona FM El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat
La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la Gironina.
Cocodril Club Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
Entra el Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano.
Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM. Ja és divendres, ja encarem la recta final del programa del dia de la setmana laboral. Fem el matís, perquè encara tenim un parell de dies de xerinola, embolica que fa fort. Mentrestant, nosaltres obrim l'agenda, però no tant per veure...
què és el que tenim, sinó què és el que hem tingut aquí a la ciutat de Girona. Ho dic perquè la cura dels professionals i del voluntariat centra el segon hub de salut i cooperació, en aquest cas organitzat per la coordinadora d'ONG Solidàries d'aquí de Girona, també juntament amb la Diputació de Girona, per comentar la jugada, Júlia Valls. Ella és tècnica de projectes de la coordinadora. Bon dia i bona hora, Júlia.
Bon dia, Saïd. Moltes gràcies per convidar-me. Ho he dit bé, eh? Ho has dit perfecte. Perfecte. Sensacional. Escolta'm una cosa, què és el que vam tenir el cap de setmana passat amb aquest segon hub de salut i cooperació?
Doncs mira, el que va passar va ser que vam poder tenir en un mateix espai professionals del món de la cooperació, cooperants, que en diríem, de les entitats de la coordinadora i d'altres, de fet. Vam tenir també professionals de diversos col·legis
de Girona, després te'ls citaré perquè crec que és important tenir-los presents, vam tenir representació de DipSalut, com ja comentaves, que és l'organisme públic de la Diputació en temes de salut i de cooperació, i vam tenir també la Universitat de Girona. Doncs tots aquests actors vam estar compartint espai i valoracions, i ara te'n faré una mica un resumet. I tant, doncs com va anar això? Quines valoracions vam treure'n?
Doncs va anar molt bé. En aquest cas, com tu ja comentaves, es va centrar a la cura dels professionals. És un tema que ens afecta molt de ple, l'autocura, l'autoprotecció. Llavors vam tenir la sort de tenir una conferència per part de l'Anis Calldà, del Col·legi de Psicòlegs d'aquí a Girona, que va donar com una mica peu a després debat de com ens havíem de protegir...
a nivell de salut mental, eh, parlo, i després un cop vam acabar d'esmorzar, que també va ser un espai on vam poder, doncs, així una mica de xarxa i una mica més llistes, que a vegades amb un cafè i un croissant tot es fa més senzill. Completament d'acord.
Llavors el que vam poder en aquest espai va ser conèixer-nos, perquè després a les taules de treball, que aquí ja vam tornar-nos a posar mans de la feina, el que es va generar va ser debat. Debat arrel de tres projectes, van haver-hi tres entitats seleccionades que van fer una exposició del seu projecte. Llavors la idea i la gràcia del Hub era que...
els professionals dels col·legis poguessin donar una opinió tècnica per enriquir, per millorar, per valorar aspectes que potser l'entitat que fa cooperacions no hagués tingut present o bé, o que potser aquest professional d'experiència seva pròpia tingués informació que valgués la pena compartir entre tots, també hi havia altres entitats que formaven part de les taules i que per tant es va generar debat
Com et deia, teníem el col·legi de terapeutes ocupacionals, el de dietistes i nutricionistes, teníem farmacèutics, infermers i infermeres, treball social, fisioterapeutes, professionals de l'activitat física i l'esport, psicòlegs i psicòlegues i enginyers graduats i enginyers tècnics industrials. Tots aquests...
A més a més de la Universitat de Girona amb alguns estudiants d'algunes d'aquestes carreres. I tot això es va fer a la Facultat d'Infermeria i Medicina de la UDG, que ens la va cedir per fer aquesta segona jornada. L'any passat ja s'havia fet una primera aproximació, havia donat bons resultats, vam tenir la sensació que calia més, la qual cosa està molt bé, perquè acabar una jornada amb el copet aquest de seguir sempre és una bona opció.
I per això aquest any hem repetit i per això d'aquestes jornades tant la de l'any passat com la d'aquesta han sortit
propostes que mirarem a veure com anem desenvolupant. Una d'elles, per exemple, és la idea de poder tenir tota la informació recollida en un mateix espai web, diguéssim. En aquest cas, nosaltres, la coordinadora, que tenim la nostra pàgina web pròpia, hem creat un apartat web específic del hub, que ens l'ha finançat DeepSalut, i on els professionals...
dels col·legis, on les administracions, on les entitats que fan cooperació puguin tenir allà ofertes de feina d'uns i altres, de càlegs de bones pràctiques, puguin tenir-hi...
què més, subvencions, d'alguns col·legis tenen subvencions a cooperació. Ens vam adonar, sobretot en el primer Hub, que molts de les entitats desconeixien que existien aquestes subvencions i que per tant hi podien optar. Llavors, aquesta va ser una mica com va anar el Hub, que va anar molt bé, molt bona recepció.
Escolta, si va haver-hi un primer hub que va anar bé, un segon hub que ha anat molt bé, segurament hi haurà un tercer hub que anirà molt i molt bé, no? Segurament hi haurà un tercer hub, i tant que sí. Hem de veure com fer-lo, no? Ara ja tenim assentat una base, tenim un grup de treball que això em sembla importantíssim desmentar, perquè de tots aquests col·legis que t'he comentat que van participar...
Algun representant d'ells ha format part... Aquests col·legis ja hi havien intervingut en el primer hub, no tots, perquè han anat creixent i n'han anat afegint, però un primer grup sí. I després d'aquest primer hub va sortir la idea de tenir un grup de treball on poder anar treballant pel segon hub, que és el que hem estat fent durant el llarg d'aquest any 2025. Per tant, és un espai...
amb una taula de treball, amb representació nombrosa, i aquest grup de treball és el que, doncs, d'aquí unes setmanes, un cop haguem peït una mica l'emoció del segon hub, doncs hem de veure cap on ho enfoquem a partir d'ara. Ens volem seguir donant a conèixer, volem, doncs, arribar a altres professionals que potser no els havia arribat, perquè sí que ens comentaven que, tot i que nosaltres havíem intentat fer una difusió bastant generosa, doncs,
doncs, potser ens havíem quedat curts en algun aspecte i, per tant, hem de veure com arribar a tots els professionals de la salut. Una altra cosa que vam... que potser va sortir del primer hub, no?, de la primera jornada, va ser la idea que salut és un concepte molt ampli i que val la pena tenir una mica de representació de tots aquests col·legis. Doncs fem una cosa, Júlia, si de cas, ja m'ho explicaràs. Molt bé. Júlia Valls, de la coordinadora, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. A vosaltres, per al vostre temps...
I moment de recordar probablement dels moments més brillants que sempre o que mai hem tingut. Home, feia temps que no sonava això, eh? Anava a dir als Quatre Rius, anava a dir a Girona FM, anava a dir a la ràdio gironina des de les últimes 3-4 dècades ben bé, segurament, des que un dia dels anys 80 la irrupció d'una veu...
Del senyor Arnau Vila. L'any 87, concretament. Del 87, eh? Si no ens en anem al 81, no cal. No, el 87. L'any 87 arribava i rompia en el panorama radiofònic
El 2001, jo crec. El 2001. El 2001 i rompem. De fet, de petit, sempre amb la gravadora fèiem tonteries a la plaça amb això. Bueno, en definitiva, que és el moment de les cosetes de la raó. Exacte. El que sí que marxarem serà a principis del 2000, mira, no deia pas gaire malament la cosa, 2002, 2003 o fins i tot 2004, a les discoteques començava a sonar això. ... ...
La la la la la
Home, Déu-n'hi-do. I hi ha lanternes a l'estudi de Girona FM i il·luminen ara mateix. Dents en català, eh? Producció de Macansec amb la Xana, les veus de la Xana Blu.
Calienta, calienta, estic cap un par se module.
Aquesta que es deia, es diu, vaja, em poses a cent, eh? Home, imagina't, vull dir, tens en català del bo, de l'època, del que toca, del que vam créixer... I a més a més, comarques de Girona, eh? Exacte, i quan acabin els Quatre Rius, seguim amb la programació aquí a Girona FM i recordem sempre també la principal de Girona FM. Exacte. Per acabar de completar el ritme musical. Exacte, de la principal de Girona FM, això, hi ha un petit detall, eh? Bueno, tant.
ja ens ho diran diumenge a partir de les 9 diumenge a partir de les 9 del matí no us ho perdeu la principal a Girona FM amb Montserrat Joventeny que avui la tenim aquí perquè de vegades ens registrarem al programa això ho hem de dir això no s'ha de dir mai
Però, com dèiem, a partir de diumenge tothom engegarà la ràdio a les 9 del matí. I segurament, si esteu tornant de la discoteca, estareu escoltant primer la Xana i després... Per això mateix. Arnau Vila. Tornem dilluns. Tant de bo tinguis un cap de setmana gairebé tan fantàstic com tu. Ja ho veurem. Hem improvisat, si més no. A veure què passa. Ja ho direm. Que vagi bé.