This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïd es bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dilluns 27 de gener de 2025. Cap de setmana marcat per la taula rodona de tots els alcaldes i alcaldesses de la ciutat per parlar de futur. Girona 2100. Present i futur perquè tots hem de tenir clar d'on venim, però arriba el moment de veure on som i cap a on anem.
Sense la pressió habitual de les eleccions i els marges polítics, parlar de futur amb els responsables de la Girona, de la Girona que tenim avui dia, va marcar un debat sa, optimista i escrupolós sobre el que ens trobarem d'aquí a 75 anys. Qui viurà en aquella Girona no tan llunyana encara no ho sabem. Sabem més o menys on som, el que hagi de ser serà i el que hagi d'arribar també. Mirar endavant sempre és la millor opció.
I n'estic segur que la persona que ens enterrarà a tots, probablement alcalde de Girona l'any 2100, això en tot cas les urnes ho diran, i també els diaris i els rotatius. Nosaltres no ho veurem, però segurament ho podrem sentir abans. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Com està? Efectivament, jo estic preparant la meva campanya electoral pel 2100, eh? Pel 2100, eh? Sobretot. Estaré potser en una vitrina, o en una urna...
Però vaja. Ai, Arnau Vila. És ben bé que, no sé quin filòsof ho deia, que al final ell no moriria fins que no es demostrés, al contrari. És que a mi tampoc m'ho demostrarà ningú que m'he mort, eh? També té raó. Ho deia en punt 7, això. Ho deia en punt 7, no? És veritat. En pal descansi. Sí, sí, sí. Però al final li van demostrar. Sí, però a ell ningú li ha dit, eh? No, a ell ningú li ha dit, probablement.
Qualsevol cas, és que això de la mort és molt efímer. Un dia hi som i l'altre dia no, eh? Sí, per això cal sempre escoltar-nos amb alegria, eh? I no només això, Arnau Vila, un dia hi som, l'altre dia no, i el que compta és el que passa entremig de tot aquest període, de tot aquest temps, i que al final del temps és molt important. Mira, jo faig la reflexió que hi ha molta gent que li preocupa qui pensa, però és que no cal pas qui pensem, perquè quan arribi poc obrir el pas, per tant no caldés un tonta dia a pensar-hi. Tens tota la roda del món.
I mentrestant que ens triguin el que hem ballat, tu. Això sí, això sempre. Les coses com són. Sí, sí, sí. Que la vida és alegria, tu, és un carnaval, és una festa cada dia. Carnavals que els tenim ja aquí, eh? I celebrem-ho d'aquesta... No, no, de veritat, la vida s'ha de celebrar. Sí, home, sí. Qualsevol altra cosa, de veritat.
Hi ha algun dia que falta algunes serpentines, però vaja, ja arribaran les serpentines. Ah, cap problema. I si no, sempre ens portaran aquí coca per... Exacte, exacte. Ens em porten aquella tan enganxosa i tot plegat. Una salutació a la Joventenya, que si ens escolta... Una abraçada ben forta a Montserrat Joventenya.
Exacte. Sí, sí, els diumenges, a partir de les 9. La principal. De Girona FM, que aquest dijous tenim una sorpresa, eh? Ah, sí, més sorpresa. Ja us ho dirà ella, però jo ja us abanço que tenim una sorpresa. Semblem la caja roja aquella de Nestlé. Exacte, exacte. Tot el dia amb mons diferents, amb sorpreses, nanu. Vinga, va, escolta, pel programa d'avui, la Marc Camps, que ja treu el cap
Per venir a liar la troca, avui veurem una miqueta els pobles de la Llera d'Alter, com comentàvem, i també la seva pròpia intrahistòria, que va arribar fins i tot al Parlament Espanyol. En qualsevol cas, nosaltres seguirem amb el programa, i avui és dilluns, i com que volíem que ens aixequessin una miqueta més els ànims, vindrà l'Adrià Giné, el nostre trobador contemporani. El nostre tarlada de música, eh? Aquella persona que sempre, sempre, sempre, sempre ens regala felicitat per l'oïda.
Home, dilluns sempre és interessant que tinguem bones cançons i bons temes per escoltar. Anem pas a pas. Deixem entrar la Mari i companyia? Doncs vinga, Samir. Ja va.
Un minyons més per aixecar els ànims, com no podia ser d'altra manera si són afetos de fons, vol dir que hem de liar una mica la troca, i això vol dir que presentem a la Marc Camps. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia, Seït. Encara no ens havíem vist, eh, en aquest 2025. No, molt bon any. Com l'has tingut? Com ha anat l'entrada d'any? Ha anat bé, ha anat bé. De moment anem tirant. Qui dia passa nyempeny. Bueno, així no és gaire bé, una mica enigmàtic aquest.
I tu amb un accent italià, no? Un po' d'accent italià, no? No sé quants idiomes domines, però em sembla que l'italià una miqueta bastant, eh? Sí, l'italià per sort, sí. Però avui no hem vingut a parlar de coses de gaire lluny? No, quedem-nos per aquí. No, avui més en el terreny local i avui tampoc no enredarem gaire la troca, sinó que jo diria, Said, que la descapdallarem, que la desfarem una mica. Mira, avui parlarem de dos pobles gironins, empordanesos, també diríem, amb una història bastant singular.
Per una banda tenim Medinyà, que és un poble sense ajuntament, i de l'altra tenim Sant Llorenç de les Arenes, que és el poble empordanès que no vol ni pot créixer més. Doncs mira, recullo el fil i ens acompanyaran, em sembla, per parlar-ne el Guillem Trias, regidor de Medinyà, i l'Eduard Carreras, també veí de Sant Llorenç de les Arenes. Bon dia, Guillem Eduard. Bon dia.
I per situar-nos una mica, són dos pobles units pel riu, el Ter. I ara també per la revista La Llera del Ter, perquè seguit avui venim a fer una mica d'autobomb de la nostra revista. Per això estem. I tant. I el proper número, això, surt a finals de gener i celebrem que Sant Llorenç de les Arenes s'uneixi en aquest projecte, juntament amb onze pobles que ja el formem. I en aquest número, efectivament, en Guillem i l'Eduard ja han escrit parlant dels seus pobles.
Comencem parlant, doncs, de la pobla que no vol creixer més, Sant Llorenç de les Arenes, un petit nucli d'una vintena de cases i una cinquantena de veïns, que poc ha canviat en les últimes dècades, un fet que no és gaire habitual a l'Empordà. A finals dels anys 90 es va redactar un pla que pretenia urbanitzar part dels terrenys, però la gent del poble s'hi va oposar. I no només això, sinó que en aquest cas em sembla que ho van aconseguir.
Sí, és un poble molt curiós a nivell geogràfic, toca el riu, està envoltat de bosc, un poble històricament aïllat, que no ve de pas però com passa sovint en aquests casos, com aquell dia que parlàvem de la carretera entre, te'n recordes, Sant Martí Vell i Madremanya, aquesta carretera també té una de les vistes més boniques que hi ha aquí. Eduard, acaba'ns de situar aquest nucli que a més està a cavall entre dues comarques.
Exacte, tal com bé dieu, Sant Llorenç de les Arenes està entre el Gironès i el Baix Empordà. Si miréssim un mapa de Catalunya, des d'amunt, si veiéssim l'últim meandre que fa el riu Ter, just abans on comença la plana de l'Empordà, doncs just allà, abans de l'últim meandre, és on hi ha Sant Llorenç de les Arenes, no? I està ben bé a la frontera entre...
Gironès i vaig a Empordà. Limita amb Fuixà, que és amb qui perteneixem de forma administrativa, Flaçà i a l'altre costat de riu tindríem Colomés. Clar, en aquest sentit, aviam si ens pots explicar una mica els orígens d'aquest nucli, que són prou recents i que em sembla que neix a partir de la desaparició del poblat de Sidilià.
Sí, Sant Llorés de les Arenes, bueno, sí, allà hi va haver un moment que va començar a estar colgada de sorra, no? I en aquell moment els habitants d'aquell poble, aquí estem parlant de...
va començar al segle XI i va acabar cap al segle XIII, van començar a moure's cap a un altre nucli, i aquí van tirar cap al nucli de Sant Llorenç de les Arenes, on després la parròquia de Sant Llorenç de les Arenes va ser la parròquia principal d'aquella zona.
A mi també hi ha una cosa que m'han explicat, no sé si és veritat o ho he llegit en algun lloc, que és que la gent de Sant Llorenç de les Arenes, un cop ja es va desplaçar, va continuar tenint un vincle molt fort amb Cidillà i que s'enterraven, és veritat, fins al segle XIX, les persones a Cidillà? Això no ho conec, però podria ser. De fet, ara fa uns anys van tornar a reactivar les tasques d'arqueologia
i han arribat a descobrir coses molt interessants han trobat tombes amb escalets i han trobat si d'allà hi ha com dos nuclis un que era la vila romana i després un altre que està una mica més apartat que és conegut com Sant Sebastià
que és del segle IV, crec, i que van dir que d'estructures com aquestes a la península ibèrica n'hi havia molt poques, unes 5 o 6, i que aquesta és una de les més importants i més ben conservades.
Clar, en un article de la revista de Girona, el Jordi Gaich va explicar, o més ben dit, va escriure, que Cidilià té l'encant innegable de les coses que han mort en el camí de la història. Fins a finals del 2013, Cidilià va ser un conjunt preromànic, abandonat. Des de fa una dècada, em sembla que s'ha reprès també tot el tema de tasques d'arqueologia i també s'han restaurat les restes del jaciment, em sembla.
ara estan restaurades hi ha parts que s'han tornat a cobrir perquè com que no estan del tot acabades les cobreixen un altre cop perquè es mantinguin però hi ha uns plafons amb tota la informació i és un bon lloc per ja que si s'aprofita i es fa
Allà passa la ruta del Ter, es pot fer caminant o amb bicicleta, doncs visitar l'entorn de Cidillà, que és un entorn molt bonic i està enmig d'una pineda que és molt màgic. Sí, és un lloc molt inspirador. Però a part, més enllà de Cidillà, també val la pena visitar Sant Llorenç de les Arenes, el nucli, i la seva església de Sant Romà, que és de les poques que té origen templer, perdona? Exacte, sí, té un origen templer,
que més endavant va passar a ser de l'ordre de l'hospital i va formar comandament amb Castelló d'Empúries i Avignonet.
i va ser un nucli molt important per l'ordre dels hospitalers tenia un petit claustre que no en queda res i una de les notícies que potser més gent se'n recorda d'aquestes esglésies que van desaparèixer uns capitells quatre capitells i se'n va poder recuperar un que ara està al Museu d'Art de Girona
Clar, en el teu article també expliques que, tot i el pas dels segles, al final l'estructura del poble ha canviat relativament poc. Em sembla que això... Em sembla, no, vaja, jo soc de l'Alt Empordà, també estem parlant del Baix Empordà, però això passa o és molt poc habitual. Com és?
Sí, és totalment molt poc habitual, perquè només ens hem de desplaçar a pobles del voltant i veiem com van creixent i creixent, i allà fa uns 30 anys es va decidir, des del municipi, fer un canvi de terreny, poder passar alguns terrenys urbanitzables...
I en aquest moment els veïns i veïnes de Sant Llorenç de les Arenes van decidir que no volien transformar cap dels terrenys en urbanitzables, sinó que volien continuar com havia estat fins ara. I així és, així ha estat i serà, no es pot construir cap nova vivenda ni res.
Sí, sens dubte un fet singular, probablement perquè es va fer aquest projecte als anys 90, si hagués estat als anys 70 o 80 potser hagués estat diferent. Bento Cas, ara amb una vintena de cases que sou i una cinquantena de veïns, com és la vida al poble de Sant Llorenç?
Bé, la vida sí que és veritat, no tenim cap lloc social per trobar-nos, però és un nucli on tothom hi fa vida, és a dir, de les cases que hi ha, la majoria són primeres residències, això vol dir que a cada nit a totes les cases o la majoria hi ha gent dormint, per tant també és una altra...
fet diferencial d'altres pobles de l'Empordà i és gent que s'estima molt el poble per això entenc que en el seu moment i ara es continuaria fent el mateix la gent va decidir que no volia que canviés res de tal com estava perquè la gent que hi viu valora molt tal com està el que sí que anem fent són petites activitats durant l'any com la festa major
que també és una festa major molt bonica, està mig de la natura, i la veritat és que ve gent dels pobles del voltant i sempre diuen la frase, no?, ja no queden festes com aquestes, no?, i realment és una de les coses boniques. Moltes gràcies, Edu.
A vosaltres. Gràcies. I tenim... Bueno, ens hem d'apuntar a la festa de Sant Llorenç. Quan és Sant Romà? Per Sant Romà és o per Sant Llorenç? És per Sant Llorenç, per les llàgrimes de Sant Llorenç. El juliol. Sí. Primera setmana d'agost. Ah, primera setmana d'agost. No ens costa pas gaire sumar-nos a una festa. No, no, bé, ja ens ho apuntem. Sí, sí.
Escolta, acabem amb una cita del gran Lluís Montada, com no podia ser d'altra manera, l'escriptor que després de la pandèmia va escriure un article a la Llena del Ter, com no podia ser d'altra manera. Petites virtuts en la catàstrofe sobre el plaer de caminar i descobrir l'entorn més proper sobre també el plaer de caminar per Sibilià. I des d'aquest, diu així, des d'aquest niu d'àligues que s'enyora sobre la plana, ho veus tot. Al sud, al massís de les Gavarres, al nord...
els contraforts de les Pirineus encerrar llats també de neu, a l'est els pujols vaporosos del Pla de l'Estany i tot l'Empordà, i davant teu els camps reticulats per canyissars o també rangleres d'arbres, i els pobles i els campanars i les finestres de les cases que al capvespre i a la nit fulguren contra la foscor.
Que bonic. I els campanars també, que es veuen entre ells. No es veuen de Sant Llorenç a Medinyà, perquè és una mica lluny, però ara sí que parlarem de Medinyà, que és el poble sense ajuntament. A mi m'heu de fer un dia ruta per allà. Una ruta per l'allera del Teres.
Un gran territori, afortunadament, crec, poc explorat, poc explotat, no volem que ho siguin. Afortunadament poc explotat. Correcte, correcte. I ara això, el poble de Medinyà, bé, hem fet ja una mica de ruta a Sant Llorenç, jo crec que ja ens hagi escoltat, se n'ha fet una idea, i ara una mica de Medinyà, però és més la part política.
El 3 de juliol del 1972, a Los Sitios, va publicar en portada Se incorpora el municipio de Medinyà al de San Julián de Ramis. I d'aquesta forma els veïns i veïnes de Medinyà es van assabentar de l'anecció entre els dos pobles. Des d'aleshores el poble lluita per la restitució del seu ajuntament i per convertir-se en el 222è municipi de les comarques gironines. Bon dia, Guillem. Bon dia.
En el teu article expliques que els veïns es van sentir traïts. Sí, és així, o sigui, els veïns no es van assabentar de res fins al dia que van llegir aquest diari. O sigui, no sabien què passava dins l'Ajuntament, cal situar-nos a l'època franquista, o sigui, tot passava en despatxos, ningú no s'assabentava de res, i un dia per un altre va sortir aquest titular...
I és així com sempre m'ho ha explicat el meu pare. I en aquell moment l'alcalde de Medinyà era l'Eduard Fonsa Viala, que era el marquès del poble, i a Sant Julià era en Josep Puig, de Can Caballer, i van formalitzar aquesta anecció justificant
Ells, doncs, que hi haurien millors serveis, podrien servir molt millor a la població, però la finalitat última era cobrir un endeutament que va generar el propi Ajuntament de Matinyà,
fent unes obres públiques exagerades pel que era el municipi però alhora molt progressistes comparat amb altres pobles del costat com són clavegram i enllumenat o sigui, coses bàsiques a dia d'avui però en aquell moment era el més progressista que es podia veure en els pobles del voltant Sant Julià tenia capacitat econòmica Medinyà estava endeutada doncs podem dir que Sant Julià va cobrir el deute de Medinyà i
es van enoccionar per aquest motiu. Clar, en aquest sentit, amb quin pretext es va forçar aquesta enocció?
la justificació és econòmica purament, o sigui la justificació final la que han amagat és econòmica ells ho van justificar-ho que podien oferir un millor servei a la població s'ha comprovat que no, les anexions no sempre són bones potser el millor és encomunar serveis entre diferents municipis però la justificació final va ser cobrir l'endeutament que malauradament Medinyà va assumir
per unes potser males decisions en aquell moment. Sí, ja porteu 50 anys sense Ajuntament, però no s'ha perdut la consciència de poble, sinó que jo diria tot el contrari, la reforçada, però el moment en què la gent es comença a organitzar, podríem dir que és el 95 per restituir l'Ajuntament? Correcte, el 95 es constitueix el col·lectiu Proma d'Inya Independent, presidit per en Martí Ferreres,
Perquè, encara que del 72 al 95 no passi res, Medinyà mai ha perdut la identitat de poble. O sigui, Medinyà sempre ha tingut la seva festa major, ha tingut la seva cavalcada de reis... O sigui, ha tingut activitat pròpia respecte a Sant Julià de Ramis. Llavors, també, fins i tot, mantenim el Codi Postal, que...
Actuem totalment independent amb Sant Julià de Ramis. Llavors, el col·lectiu Prometinllà Independent es va iniciar els treballs del 1995 i van iniciar un expedient a la Generalitat de Catalunya a través d'una recollida de firmes que van aconseguir unes 334,
si no recordo malament però la Generalitat les va recórrer perquè la llei determinava que aquestes signatures havien de ser davant del secretari o protocolitzades notarialment i la Generalitat deia que havien de ser davant del secretari i protocolitzades notarialment aquesta petita conjunció va tombar aquest expedient
Jo crec que al final, amb la perseverança de la gent del poble, si no m'equivoco, tu m'ho diràs, l'any 2011 es va aconseguir que l'Ajuntament de Sant Julià aprovés per unanimitat el suport a la restitució de Medinyà i després el 14 el Parlament de Catalunya va aprovar una llei per a la creació del municipi de Medinyà.
Sí, el 2011 tot el ple en el seu conjunt va aprovar per unanimitat iniciar els tràmits per la restitució de Medinyà. Fins a aquell moment no s'havia aconseguit l'unanimitat entre tots els grups. Va ser un gran acte que excepcionalment el ple es va fer al local social de Medinyà per aquest motiu.
I llavors el 2014 la Generalitat va iniciar el procés de la llei que es va acabar aprovant finalment el juny del 2015. Una llei on determinava que Medinyà tenia unes característiques, una identitat i que era mereixedora de tenir una llei específica per la seva restitució.
Sí, però la història de Madinyà sembla que és això, de fer un pas endavant i dos enrere, perquè quan ho teníeu a tocar, com es diu, l'estat espanyol va entorpir la independència del poble el 2018. Correcte. El gener del 2018, amb un recurs del Tribunal Constitucional i també en aquell moment hi havia el 155 aplicat, es va anul·lar la llei de la restitució de Madinyà, entre altres moltes lleis.
Em sembla que tot i així la batalla continua, com aquell qui diu, perquè em sembla que a dia d'avui encara es busquen noves vies legals per aconseguir-ho. Exacte. O sigui, la via que havíem fet fins al 2018 ha quedat tancada, ja no es pot tornar a obrir, doncs la feina de la gent del poble de Medinyà i de l'Ajuntament ha sigut trobar noves vies. Aquesta nova via és a partir de la llei de memòria democràtica. Ara és un tema molt actual, la memòria democràtica,
i l'estat espanyol ja ha aprovat la seva llei de memòria democràtica on inclou que totes aquelles institucions que van ser anul·lades o abolides pel franquisme puguin tornar-se a restituir i ara la Generalitat comença els tràmits per aprovar aquesta llei catalana de memòria democràtica en la qual també hi haurà segurament un article que anirà dirigit en aquest sentit
i per tant Medinyà tindrà aquesta via per tornar-se a agafar i tornar a lluitar una altra vegada la restitució de Medinyà. Guillem, no marxis, t'ho dic perquè acabem aquesta història del poble de Medinyà amb un altre fragment literari, en aquest cas publicat a la Llera del Ter i en aquest cas signat per Eloi Sánchez i Telm Terrades parlen de l'aventura que suposava per als nois i noies adolescents de Salrà anar a casa dels seus companys d'institut de Medinyà.
o també de Flaçà o Sant Llorenç de les Arenes. I diu així aquest fragment. Segurament així us podeu fer una imatge d'aquest paisatge visual que ens ofereix Medinyà. Aquesta és la part potser menys maca, no t'ofenguis, Guillem, però diu així. Recordo perfectament la primera vegada que el cotxe de la meva mare arribava per la Nacional 2 fins al Virà als pisos.
Un autòcton insistia, com que només n'hi ha uns, en dèiem els pisos. Aquest totèmic caprici urbanístic era el xiprer de benvinguda a un món fins aleshores només somiat arran de pel·lícules americanes. Un motel de carretera, un gran aparcament de camions i una botiga de materials de construcció que recordaves haver-hi estat abans oferien
A la visita dels clients, calendaris de noies amb banyador o sense, allà entre mostres de terres enrajolats. Tot aquest univers conferia, com és obvi, un aura de misteriós prestigi a aquella localitat. I la recerca de la casa de l'amic en les profunditats d'aquella cultura es presentava com una aventura apassionant.
Què més hi afegiries aquí, de Medinyà? Que a part de la carretera, que és el que la gent coneix, Medinyà té un territori extens, preciós, i que cal conèixer, cal disfrutar pas a pas, igual que el territori de Sant Llorens i les Arenes. Absolutament.
Mira, és que si tiréssim de memòria, em sembla que hauríem de tornar a fer allò que fèiem durant la pandèmia, que sembla que estigui molt lluny i que sembla que no n'haguem après gaire res, que seria la de visitar, caminar, també per aquests pobles, que si més no els tenim a prop, i m'incloca el primer, eh?
Sí, i que en aquests casos les històries que m'han explicat avui ens demostren que amb l'organització de la gent a vegades s'aconsegueixen coses. Esperem veure un medinyà independent ben aviat. I tant. I tant. Jo el que tinc clar és que la gent no ho sé, però que quan organitzes tu alguna cosa surt perfecte. Això, hi ha gent a qui ens agrada muntar, tinc clar, doncs està bé això.
Marc Camps. Molt bé. Moltíssimes gràcies. Ai, moltes gràcies. Ens adirem floretes a cada vegada que animo a gravar. Encara són massa poques. A poc a poc arriba Sant Jordi. Ah, sí. Marc Camps, gràcies per aquest. Gràcies a tu i a tots els convidats.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
I al ser llano y adiós.
La situació ha canviat, tot alerta per la humanitat. El ritme ha de salir, i aquí tots hi tenim molt a dir.
I la vida ens convida a pensar. Té una clau menuda però no sap on anar. Taranja florida per verenar. Una mà amiga cal de un tasmaní.
Una bala perduda surt a espumaral. No hi ha sortida, no saps no fer mal. Déu no fer ferida, a tu t'és igual.
No saps no fer mal o no fer feria. A tu t'és igual. Un astre vigila quan és hora de tornar. S'atreu, s'acamia, l'altre no sóc.
No hi ha sortida No saps no fer mal
Jo no fer ferida, a tu t'es igual. No hi ha por ti, no saps no fer mal. Jo no fer ferida, a tu t'es igual.
Deixa que em destrossin les misèries silencioses que amagaven tots els teus secrets.
Deixa que retrovi l'esperança d'una vida exiliada darrere els teus retrets. Deixa que t'estimi com estimes tu. Deixa que t'estimi.
i el pater i el puto gerró que m'hem pegat tants cos. Deixa que alliberi tots els dies que callaven el que pensava per no fer-hi-te amor.
Deixa que te estimi com estimes tu. Deixa que te estimi. Deixa que te estimi com estimes.
Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat.
I com hem dit abans, per intentar alegrar una mica més aquest dilluns, no sé si Blue Monday, que això era la setmana passada, això que ens ho digui, l'Adrià Giner, bon dia i bona hora. Bon dia, com esteu? Bé, home, bé. Tu com estàs? Et noto un accent així com tancat de l'est? Tancat de l'est? No, el que em notes és que estic refredat, segurament. Ah, ara.
Que fa una setmana que... Bueno, suposo que tothom s'ha posat malalt aquest mes de gener i desembre. Jo no hi ha hagut manera, perquè volia agafar-me la baixa tres dies, però no ha colat. Mira que ho he buscat, eh? Em vaig posar l'altra diamànica curta que feia vent i tal. Però no hi ha hagut manera, eh? Tothom ha caigut malalt, però jo no. Jo, allà, amb la meva colla d'amics, és que tots, tots hem caigut... Sí, sí, eh?
jo què sé, una mica de febre, alguns més que altres, amb grip i tot, però... i jo porto una setmaneta bastant xunga, però bueno. Has portat algú del Japó o Toblerone aquesta setmana? Sí, jo. He portat arròs. Arròs. Arròs i salmó. Arròs i salmó. Està... Mira, deixa'm dir una cosa...
A Japó, ara em tiran pedres, eh, segurament, però crec que està sobrevalorat, tio. Sí? És que t'ho dic perquè està molt de moda, tio. I va, toquisqui ara mateix. És dur dir-ho, és un país molt guapo, molt preciós, una cultura brutal i tal, tal, tal, però al final...
No sé, m'esperava una mica més potser Sí, t'esperaves més O potser m'havia fet la idea que era molt més Que no vull ara dir Opinions personals Tòquio és una ciutat espectacular, és superguapa El menjar és molt bo Però també és cert que la que portes dues setmanes Menjant sushi, ramen Ja estàs farta Però és un lloc que ha d'anar un cop a la vida
Ja ho has dit, bé, per visitar segur que sí, perquè per viure millor que l'Empordà no hi ha absolutament res. Exacte, això segur. En qualsevol cas, Adrià Gini, el nostre trobador contemporani particular, tot teu... Anem a veure la música, avui es porta un cantant que ja coneixia, perquè té un tema que ha sonat milions de cops aquests últims mesos, saps aquelles típiques cançons que les escoltes a la ràdio un dia i un altre però no saps de qui collons és, però coneixes la cançó. Mhm.
doncs ahir estava venint allò avorrit al llit mirant l'Instagram i tal i em va sortir un directe a l'O2 de Londres de Benson Boone
Fins demà!
Fins demà!
Doncs sí, com podeu escoltar, aquest en Benson té un rotllazo increïble. Sí. A part de menjar-se a l'escenari com poca gent he vist fer-ho, és un sex símbol total. Té una veu increïble que, sumada a aquest bigotet que s'ha deixat, molts l'estan comparant, que són aquestes comparacions odioses, no? Sempre que surt algun grup nou, acostumem a dir, oh, aquests són els nous, tal, els nous... El Freddy. Sí. Doncs li diuen que és el nou Freddy Mercury. Imagina. Benson Boone és una...
Una d'aquestes estrelles que està sortint de TikTok, aquesta xarxa social tan coneguda, que no tot són noies maques ballant cançons o gats fotent-se sustos o puntazos de pàdel, que a mi surt molt de pàdel ara mateix. Total, dins del TikTok també hi neixen futures estrelles de la música. També neixen cançons molt maques i també és un molt bon lloc per descobrir nova música.
Fins demà!
Fins demà!
Això que sona tant i tan bé són tres criatures de només 15 anys. S'han fet extremadament virals a TikTok i ho han petat com una de les millors bandes de tots els Estats Units. Fins al punt que vaig veure l'altre dia que van fer un concert que estava a rebentar de xavals de 15 anys. Però a rebentar, vull dir...
milers de persones, de 15 anyets. Això és com el nano aquell del piano, no? El de Si no estàs, que també rebalia d'aquesta manera. Iñigo Quintero, correcte. Doncs això, concerts de rebentar, tothom saltant i cantant totes les seves lletres. Són tres xavals, tres nens, que semblen els nous Green Day, no? Tornant allò de comparar. Amb aquesta veu trencada, el més pur estil Kurt Cobain,
Si els busqueu, de veritat que us ho recomano, flipareu amb el rollazo que tenen i aquest sabó a fer, que es nota que aquí hi ha qualitat, vaja. No sé què passarà amb aquests cebalillos, però si es poguessin comprar accions, jo hi entrava segur.
I agradi o no està clar que si vols petar-ho ara mateix el que no pots fer és ser invisible a TikTok. Qui diu TikTok diu Instagram, eh? O sigui, qualsevol xarxa social. I és que els temps canvien. El meu pare m'ha explicat mil cops que tenia un amic que li portava vinils d'Anglaterra i que era d'aquesta manera tal com ell coneixia la nova música i la punxava al seu bar.
I potser sí, que era més maco, era més romàntic, més real, no? Però, hòstia, la capacitat que tenim ara mateix de descobrir nova música quan volem, la capacitat que tenim d'escoltar la cançó que tant i tant ens agrada els cops que vulguem només apretant un botonet, hòstia, hem d'estar molt contents i orgullosos d'això.
Fins demà!
Who do you want me to be?
Cause I'm too messy And then I'm too fucking clean You told me get a job And you asked where the hell I've been And I'm too perfect Till I open my big mouth I want to be mean
Bona nit.
Que bé que sona aquesta cançó per acabar. Una cançó que s'ha fet extremadament viral avui, parlant així de cançons de TikTok i tal. Segur que ja l'havíeu escoltat més d'un cop, perquè l'ha escoltat tothom. I és bona, eh? És boníssima. En mi em té totalment fascinat. Ho trobo un temazo exageradíssim. Messi, de la cantant anglesa, que només té 24 anys. Lola Young. Aquest tema, de fet, és un cant i una reivindicació a la imperfecció i a la llibertat de què collons de ser com un vol i de ser un mateix. Doncs sí.
Ella diu que Messi és un himne, Messi, amb Y, no Messi del Barça. Ella diu que Messi és un himne al TDH, al dèficit d'atenció. És un, mira, jo soc massa desordenada, vull ser això, vull ser allò, i vull que m'estimis així.
Bona nit.
Bona nit.
Què vols que et digui, Adrià Giner, un altre dia a Masterclass creant càtedra, no? Això del món de la musiquilla. Bueno, és el que agrada, no? Per tant, aquí estem. I si no agrada, també, que per alguna cosa el missatge de Messi ens l'hem de quedar. Correcte. Al final cadascú és com és. Exacte. A la seva manera. Has pot d'acceptar i estimar com siguis, no? Totalment. Però passa primer per un mateix i després ja si això hi ha, algú altre.
Qualsevol cas, Adrià Giner. Ens escoltem a la propera. Tant de bo. Que vagi bé.
Girona FM obre a la finestra la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
He viscut la vida i les paraules en la nit. He anat enllà de mi per poder veure-m'hi. Quan la m'encanta ho calla tot en el paper. I t'he vist en la carn. Lilosa, arreglosa a prop meu. I t'he vist en la carn.
Lilosa, araclosa a prop meu. M'he tocat mai la neu i és tan blanca i m'he perdut per la ciutat.
He viscut la vida com un desig que ens ha setjat. He escrit cançons i he volgut retenir en mi tots els llibres, els he portat cremable.
Els hem pogut cremar amb la llengua. He negit amb la boca hostil, he demut en els carrers dels homes, i tres camins de foc.
No he tocat mai l'anel i és tan blanca, i mai he conegut l'or. I mai he conegut l'or. I mai he conegut l'or. La ràdio de Girona. Girona FM.
qui no té por a la vida, qui no té por a l'amor, són els efectes del nostre dia, de persones amollant dolor, no sé què volen de mi, sols fan què dir i què dir, tu també em veres patir, ara tu sols saber-te un medic.
T'espenda, t'agafa l'esquena. Riu i no veu el problema. S'acxetja la bossa per veure què tinc. Estem a l'escola, són llibres prim. L'odi i s'enfreda. Volien exagerar, qui t'espera? Fora les dues s'acaba el problema. Que merda de person t'espera, ta abuela. Tu volies el verdó, però no. Nàixes sols, es pot una vegada. Deixa que parli que et diga. Porta la motxilla, records d'infantesa. I pesa perquè tu la plena res de treure.
No sé què volen de mi, sols fan que dir i que dir, tu tan que em fer és fàcil, ara tu sols saber el teu melic.
La teua condemna el silenci t'ofegar. Jo sempre la meua, no tinc altre lema. Sempre de que res de bre que te crezca. No, jo no queda ningú. L'última mica has venut. Tu i el Meli, però.
de persones amor i en dolor, no sé què volen de mi, sol son que dir i que dir, tu tan que em fer es patir, ara tu sols amb el teu melic, i no te por a la vida, i no te por a l'amor, són els efectes de nostre dia, de persones amor i en dolor, no sé què volen de mi, sol son que dir i que dir, tu tan que em fer es patir, ara tu sols amb el teu melic,
Girona FM. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.