Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Tens mobles vells, electrodomèstics espatllats o objectes grans que no saps com llençar? Utilitza el servei gratuït de recollida de voluminosos de Girona. Truca al 972 244 400 i acorda la recollida a prop de casa. Els residus, on toca i quan toca. No fer-ho pot comportar sancions de fins a 600 euros. Girona, Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona, pren la veu. Al 92.7 FM, a les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio, la gironina. Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Esvall.
Avui és dimarts 17 de febrer del 2026 i avui hem tornat a venir en cotxe perquè Rodalies no funcionava bé. Però vaja, el més important és que avui sí, ja hem cremat el rei Carnestoltes, ja hem enterrat la sardina i donem el tret de sortida a la prèvia de la primavera a la ciutat de Girona.
Tot un munt d'activitats, festivals i jornades culturals a l'horitzó per acabar d'envolcallar una primavera. Per deixar enrere esperem els cops de vent, les lleventades i tots aquests capítols meteorològics que sembla que han vingut per quedar-se o que ja hi eren i simplement no ho recordàvem. En qualsevol cas, com sempre, i també val per aquest 2026, no és com comença, sinó com acaba.
Diria que de moment una de les poques persones que nota que estic una mica refredat perquè no m'he posat la manteta aquesta nit per dormir és ni més ni menys que el bo de l'Arnau Vila i Elvira. Bon dia i bona hora. Molt bon dia i bona hora a tots. Home, sí que és veritat que la màgia de la ràdio té aquestes coses, eh? Que ahir sembla que tenies més bona veu que avui, eh? No, perquè és que quan he anat a dormir no m'he posat bé la manta, tampoc el buf.
I clar, arriba a tocar... Sí, sí, a més a més, ara vindran unes èpoques que comencem a entrar la primavera i és veritat que les pluges, la calor, tot farà un conjunt de... Canvis de temperatura... Sí, sí, això, això... És important. És alert, vull dir, tot això també afecta en... Déu-n'hi-do. A la veu. Però bueno, en qualsevol cas, jo ja et dic, de moment a mi m'han dit que només m'ho està notant de debò la Nòbil, la resta...
Vull dir, més o menys, diuen que ho estic trempejant prou bé. A veure, a veure. Podria haver estat pitjor. Tenim un carrer a veure de programa. Què tal, senyor Vila? Com ha anat el seu cap de setmana? Que ahir no li vaig preguntar. Doncs mira, un cap de setmana força estable. A més a més, vaja... Vas rebre l'alerta, tu, Banyoles? Ah, sí? Feia bé, no, Banyoles? No, no, és que no n'ha fet de bé. Una mica de brisa, però...
Mirava un mica les fulles, es movia alguna cosa l'estany, però vaja, no hi ha res. És curiós rebre un alerta i que se'm ha de passar alguna cosa i no passa massa res. És el que va passar dijous, per exemple. Havia de passar, però no va passar res. Afortunadament, almenys per aquí. A Barcelona sí que la va dir a més, però aquí a comarques de Girona sembla que la cosa...
Va ser força suau. Força suau, sí, correcte. Dissabte ja va anar pitjor, però ja t'ho asseguro, almenys... Va bufar allà. Sí, va bufar molt i molt fort, es van haver de suspendre coses, però bueno, ja ho trobaríem. En qualsevol cas, senyor Vila, ara sí, ens hi posem bé en aquesta setmana. Ho dic perquè demà, per exemple, a la Fundació Balbi tindrem una conversa entre artistes que intentaran contestar-nos a una pregunta tan...
complicada com simple a la vegada, i és o fals, o en aquest cas fals o real, que és el títol de la trobada que tindrem demà. En qualsevol cas, també marcarem a l'agenda una activitat que tindrem avui, en aquest cas l'EmoTour, que el parlarem o el comentarem més ben dit, amb Cristina Gutiérrez Leston d'aquí uns instants, amb una activitat que tindran aquesta tarda al Caixa Fòrum, i acabarem parlant a senyor Arnau Vila sobre postura corporal, no s'ho perdi, i també, aviam...
Tu, és a dir, per exemple, et diuen si a tu et fa mal el genoll, per exemple, tu què penses? Jo faria la salutació al sol.
que mous molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts molts
Doncs ja ho saberé, si els fa mal el genoll, tots a córrer. No, bueno, tampoc això, ara no enviïs tu a la gent a córrer a la Devesa. Esperem-nos que vingui la Maria José. Que ens ho expliqui. I si més no, que ens ho demostri. Molt bé. I llavors ja ho trobaríem. En qualsevol cas, senyor Vila, si et sembla, passen 10 minuts del punt de les 11 del matí. Ens hi posem.
Molt bon dia
També ens acompanya el Víctor Pérez Porro, bon dia i bona hora. Bon dia, com estem? I a més a més també el Vicenç Uedo, bon dia i bona hora. Bon dia, bon dia. Primer de tot, activitat que tenim demà a la Fundació Balbi, si no m'equivoco a les... A dos quarts de set comencem, potser fem una mica de passada per l'exposició, és com una petita vegita guiada, però després ens assentarem així enrotllant en família. És un debat obert per a tothom, pel públic. Hem convidat també altres artistes perquè doni la seva opinió. Mhm.
I sobre aquest tema que diguem que si és real o no, que si és fals o és real, tindrà com dues vertents. Primer ens enfocarem a les dues exposicions, que són molt contrastades, i llavors també ho allargarem amb un tema més general, perquè avui dia és difícil saber el que és de veritat i el que ens colen.
Tota la raó del món, i més aquest matí que estava escoltant jo també la ràdio i ens ho explicaven. En aquest cas, si us sembla, vull dir, fem primer de tot un petit repàs sobre les exposicions, abans d'entrar potser una miqueta en el diàleg. Comencem pel Vicenç, ho dic perquè en aquest sentit parles de matèria, també de poesia, no sé si estàs reivindicant també la fisicitat d'aquest món cada vegada més digital.
Si em preguntes a mi, et diré que el títol d'aquesta exposició està donat perquè és una de les moltes que estic fent ara, i aquesta tenia la possibilitat de tenir aquest títol. Poesia, en el sentit que és com l'aspecte subliminal amb el que jo estic treballant últimament,
i sobretot és el cant o la decisió realment vertical de treballar sobre allò que és el més infinitament petit, lo que seria de la natura la part més infame, més...
poc visible i que també és tan veritat com la part més gloriosa, més èpica. Llavors aquí ve aquest títol que està donat per aquesta sensació. És la part més perceptible per entendre'ns? Pude sí, no sempre però pude sí, normalment sí.
Per tant, si relaciones el fet que sigui la més perceptible, potser la més real. És que la realitat, en aquests casos, està buscada des del punt de vista filosòfic. Plàsticament, ja ho veurem després, com tot és realment mentira. Perquè no deixa de ser un dibuix. O sigui, no és la realitat. Però és la intencionalitat que jo poso de...
Dirigia aquesta mirada a la part més humil i més anodina, a priori, que no en realitat, de la naturaleza.
Ara ve quan es complica tot això. Víctor, què t'ha semblat a tu l'exposició del Vicenç? Mira, m'ha agradat molt perquè és curiós, perquè el contrast que tenim entre els dos estem en pols oposats, però a la vegada crec que hi ha un lligam de la manera de...
Ell s'endinsa en la natura, jo fuig de la natura, però tots dos tenim un procés d'acostar-nos al procés pictòric i al procés del sentiment o la manera de treballar. Crec que és una mica així, no ho sé. Però m'agrada molt que amb aquest contrast arribem a un punt de trobada
que estem molt junts i estem molt a prop. I això és també com fals o real. Perquè fals és tot, perquè les pintures, jo tinc allà les pintures que no són reals, són pigments, tal, però allò no és real. Però el que és real és la percepció del que la mira. I crec que el mateix amb el Vicenç. El Vicenç...
Mira la natura, la plasma, la seva vivència, però tampoc és real, perquè allò és 2D i la natura és 3D. I jo no pinto arbres, però pinto el meu sentiment o la necessitat sense referent de la realitat.
Aleshores, tot és fals, però és real, la percepció de tots dos. Jo crec que és complementària. Jo crec que sí. Jo diria sí, en un argot molt vulgar, que és com un gran restaurant que té carn i peix. Tots dos plats exquisits. I no hi ha vegetarià, però, bueno, ja ho trobaré. Jo ho trobaré. Jo ho trobaré, jo ho trobaré. Però, com el de carn i peix, que era més clàssic, l'editat. Sí, està bé.
A tu què t'ha semblat de moment l'exposició del Vicenç? Ara entrarem amb tu, Víctor. No us la podeu perdre, aquestes exposicions. Fins i tot ho hem allargat una setmana més. Mira que ve molta gent, eh? I ho hem allargat una setmana més i tothom surt molt content perquè diuen que aquests dos artistes tenen aquella pulcritud, aquella exactitud, aquell domini del que volen fer.
que els oposa en un nivell alt i paral·lel, saps? Llavors, no decepciona ni un cantó ni l'altre, i és el que diuen ells. Magui, a l'hora de programar-ho, no sé si ha estat una miqueta també una casualitat el fet de trobar aquest diòleg. Tot és exprés. Oi que sí, ja anava a dir...
Tot està fet després perquè l'espectador s'hi senti bé, perquè veure obra en directe no té preu, no? I per tant volem això, que la gent vegi la pintura a pintura, el dibuix a dibuix, i quan tenim artistes que això, que dominen tant el material i que es poden expressar tant i tant bé, llavors els captem. I sí, sí, sempre mirem que...
que sigui tot d'una forma molt agradable i intensa fins i tot, que es trenquin el cap per percebre les obres que porten.
No, només anava a dir, això que m'has preguntat, que l'exposició d'en Vicenç, com que és de petit format, petitíssima, n'hi ha cent, i és com una mena de dietari dels dibuixos que ell va fent segons allò on es troba, fins i tot quan marxa del seu estudi, diguem-ne, que està de viatge o el que sigui, i és una obra recent també, igual que la d'en Víctor, també són obres recents, és a dir, hem anat a buscar l'últim que s'havia fet en els estudis.
Doncs és una obra, la d'en Vicenç, molt i molt abocadora...
És a dir, no és com aquestes últimes exposicions que teníem, per exemple, que eren una mirada molt més retrospectiva en el temps i tot plegat? No, no, no, nosaltres hem portat l'últim de cada artista. Doncs mira, precisament parlant de l'últim de cada artista. Víctor, passem a mòdul cromia, si et sembla. En aquest sentit, vaja, no sé el color que representa aquí, si és estructura, si és emoció, si és una miqueta de tot. Bueno, és una mica tot, no? Però jo aquesta exposició realment...
Quan la Magui em va proposar fer l'exposició, jo em vaig tancar i vaig fer tot aquest bloc expressament per l'espai. A més, a mi m'interessa molt com es relaciona l'obra amb l'espai on anirà. I, de fet, sempre treballo amb una maqueta, estudio l'espai i tal...
Aleshores, jo sempre he partit d'una pintura més realista, he anat fins a l'extracció geomètrica i després m'he endinsat últimament. És curiós perquè a la hora que visc a Camallera fa uns anys estic més a prop de la natura i és una contradicció però cada vegada estic més geomètric.
O sigui, he deixat de mirar la natura, però la natura m'arriba i m'endinso la geometria, perquè la geometria també està a la natura, d'alguna manera. Però aquesta exposició, jo he partit d'un mòdul...
que és d'un quadrat el quadrat el divideixo en dues parts amb la proporció àurea que és un número esotèric això que no té fi i a partir d'aquí he començat a treballar el color, les relacions de color les estructures i les diverses variabilitats amb les composicions i tot això m'ha donat un cos d'obra en què la gent és explosió de color això també és veritat
i explosió de moltes estructures que al final el que busca és que la percepció del que l'està mirant provoqui algun moment de cert engany a la vista o l'ombra llum...
O que li doni alguna sensibilitat o li provoqui alguna cosa en si mateix. És que entenem que la part geomètrica, per exemple, és ordenada en si mateixa per definició, però per exemple la cromàtica en aquest cas, no sé si et dona un plus d'ordre o et dona desordre.
Bé, el color, jo jugo molt amb el color, però també és molt intuïtiu, perquè jo sí que me faig un croquis, me faig una maqueta de l'estructura que tinc a fer, però el color em deixo anar. El que sí que és dins d'uns paràmetres geomètrics, però el deixo córrer, vull dir, perquè és una mica acent. O sigui, començo a fondre el color a l'oli, de l'ombra a la llum, i vaig a aquest gradient...
Això em deixo anar. I les relacions entre els diversos colors també és una mica intuitiu. O sigui, tinc els pigments, tinc els tubos d'oli, i em deixo anar una mica. O sigui, hi ha una part molt racional i hi ha una part de sensibilitat. Ara bé, quan el maten. Vicenç, com vas veure l'exposició del Víctor? Què et va transmetre? Estic molt content del que acaba de dir perquè és la mateixa sensació que he tingut jo.
És un món absolutament pla, cromàtic, però a l'hora mentida, perquè té un relleu visual interessantíssim. I he gaudit molt de la seva obra i també de la seva presència humana, perquè he descobert un artista encantador, i jo m'he trobat molt còmode i molt orgullós i molt content d'haver compartit aquest temps, aquest espai, amb ell, perquè hi ha una diferència aparentment
gloriosa entre el seu i el meu, però després, quan sumereixes una miqueta en la contemplació d'ambes dues, veus que realment hi ha una continuïtat una de l'altra. I crec que és molt interessant, molt interessant. Aparentment són molt diferents en l'estructura
en la intenció i en la visualització del problema són molt semblants. És que és de les primeres vegades que trobo dos conceptes per entendre'ns que poden ser a la vegada pols oposats però també que tenen com vasos comunicants. No sé si és la primera vegada que us hi trobeu també vosaltres amb això.
Possiblement no sigui la primera vegada, però sí que és veritat que és la més contundent. I sobretot perquè ja són trobades de maduresa, que tens l'experiència més arrelada. Jo no havia tingut, suposo que sí en alguna ocasió, però tan concreta com aquesta no. Magui, en aquest cas, quan vas veure l'exposició del Víctor, què et va abocar?
L'exposició d'en Víctor, a més sapigant els seus antecedents, perquè ell no ho ha explicat, però ell ve d'un realisme. Ell feia pintura al fresc i feia paisatges, paisatges reals, per això ho ha dit. D'alguna manera sí que estava emmirallant-se a la natura i aprenguent totes aquestes tècniques. Llavors, al veure aquesta fase final...
la seva vida, que ha canviat d'aquesta manera, doncs és sorprenent i a la vegada ja té un sentit, també, quan ell t'ho explica. Vull dir que és una exposició molt i molt recomanable, esclar. I, de fet, vull dir, és en aquest sentit novedosa, almenys des que ens coneixem aquí, t'ho dic perquè últimament teníeu l'agenda molt plena, la Fundació Balbi, però que trobéssiu també dues exposicions en aquest sentit que dialoguessin tan fort
Ara feia uns quants dies que no ho teníem així. Bé, perquè fèiem exposicions de totes les sales. Ens ha passat que la Fundació Balbi fa moltes exposicions de maduresa, que diguem,
per què? doncs perquè fem un reconeixement a trajectòries llargues perquè hi ha molt de discurs són molt sòlides, molt coherents i llavors l'espectador pot disfrutar molt amb aquestes trajectòries per això hem fet moltes exposicions de les dues sales un sol artista quan fem aquestes de maduresa però en el seu cas ho vam fer partit perquè així el calendari ens funcionava millor
i els vàrem encaixar quan vàrem veure que quedarien precisament contrastats. Una cosa hi és, no sé què és el que més us ha pogut sorprendre en aquest sentit, no tant de l'obra de l'altre, sinó de tot aquest procés, és a dir, des del procés de creació fins ara, cristal·lització fins a les portes d'aquesta taula que protagonitzareu demà, no sé, quina és la sorpresa més agradable que us heu emportat de tot plegat?
Per mi ha sigut un plaer treballar amb la Magui i amb la Germina. Tot ha sigut fàcil. Des del moment que ens vam conèixer, vam vindre a l'estudi, vam dir aquesta obra, jo vaig treballar, després... Ha sigut facilitat, ha sigut un plaer treballar. I després, la sorpresa bona és que en Vicenç, que no ens coneixíem, i...
Al principi jo pensava, bueno, no tenim res a veure i tal, i a poc a poc ens hem anat coneixent, hem trobat un sentit de l'humor que als dos ens agrada molt, i això també ens fa una connexió molt bona, i per mi ha sigut la sorpresa aquesta de les dues exposicions, dos espais paral·lels, que diem duetos, eh?,
Jo no sé si estic amb maduresa o trajectòria, perquè crec que no he madurat encara, perquè això de la pintura continua, però sí que és veritat que la sorpresa ha sigut que tot ha sigut molt fàcil, ha sortit bé i estem tots contents que això no és fàcil. O sigui, sempre hi ha alguna cosa i aquí...
Tot ha sigut fàcil, còmodo i bones sorpreses. A la Fundació Balbi sempre surt tot molt bé. És la galeria molt professional. Disneyland. Que a Milán hauria d'aprendre molt.
Magui i l'equip saps amb absoluta garantia que cuiden l'obra, que te mimen com a autor i que fan tot el possible perquè estiguis content. Això per a mi és sorpresa, però no és sorpresa. La sorpresa hauria sigut el contrari. La sorpresa és la quantitat de gent que està visitant l'exposició, els comentaris, la familiaritat amb la gent que la visita...
Trata, y tampoco habría de ser una sorpresa, pero está bé reconèixer això, ¿no?, de que la fundació és seria i la llena és amable. Por tant, la sorpresa és que en aquesta peste no ha canviat res.
Aquí hi ha alguna sorpresa? Molt de públic, diuen per aquí. Molt de públic, sí, sí. Això també ha vingut donat, siguem francs, perquè en Vicenç Oedo té totes les exposicions a l'hora, i llavors el públic va en una sala i diu, ui, ens falta l'altra, i nosaltres vam ser els primers, però jo tant. Vam ser els primers i tenim l'hora més nova, l'última. Però no us perdeu cap de les exposicions de Res és veritat, perquè valen molt la pena.
Precisament per això, de fet heu ampliat una setmana més que ho hem comentat abans Fins al divendres 6 de març Divendres 6 de març És l'últim dia T'acabo de llegir la mirada perquè has dit és l'últim dia i m'ho has dit amb una mirada de dir seria hora que vinguessis d'una vegada no segurament i de fet em dones molt bona excusa perquè demà precisament que és com hem començat
Tenim aquesta trobada entre els dos artistes, per intentar contestar-nos, falso real, sobretot aquest diàleg de matèria i poesia, per una banda, també de mòdul cromia per l'altra, del Vicenç Uedo i del Víctor Pérez Porro, en el marc d'aquestes dues exposicions a la Fundació Balbi. Si no m'equivoco, demà dos quarts de set de la tarda, eh? D'acord, sí. Demà és dimecres, 18 de febrer.
Perfecte. I sereu, no vosaltres tres? Espero que sí. No fos cas, no? No, jo m'imagino que arribaré. Víctor, Vicenç, Magui, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Que vagi molt i molt bé demà i també fins a aquesta primera setmana de març. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
A Girona millorem el sistema de recollida de residus. Durant aquest primer trimestre del 2026 arriba el nou model de contenidors intel·ligents. Un contenidor per a cada fracció per llançar els residus qualsevol dia i a qualsevol hora amb la targeta identificativa. Tots els contenidors a tota hora. Fem-ho més fàcil. Fem-ho més bé. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Arriba el GiroStudy, un projecte innovador de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya que impulsa una nova manera de fer salut pública de proximitat. Hi participaran unes 4.000 persones de 18 municipis gironins d'entre 16 i 79 anys.
I les dades que obtindrem ens permetran ajustar les polítiques socials, ambientals i de salut a la realitat de cadascun dels nostres municipis. Si et truquem, digues que sí. La teva participació és clau. Giroestudi, el gir que impulsa la nostra salut. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat.
La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.ca.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Abre la nostra particular agenda quan passen 3 minuts del punt de dos quarts de 12 del matí i és que avui, 17 de febrer, arriba a Girona una nova edició de L'EmoTour, en aquest cas el cicle de conferències d'educació emocional que posa el benestar docent al centre. En aquest cas, avui podem parlar amb una de les ponents, ella és la Cristina Gutirret-Leston, educadora emocional i també investigadora, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora.
Bon dia. Primer de tot, Cristina, si no m'equivoco, aquesta tarda tots cap a l'espai de la Fundació La Caixa. Doncs sí, els que són... I és que estan apuntats, ja no ens podem apuntar més perquè està ple, però amb Rafael Bisquerra, el doctor de Rafael Bisquerra, el doctor David Bueno, parlarem...
i jo mateixa parlarem del benestar, de com és important, o com aconseguir el benestar de docent, de les persones que estem davant de la canalla. En aquest sentit, t'anava a dir, aconseguir un soldat a Girona últimament, mira que Girona és una plaça complicada, però... Però no!
No, no, sempre que venim a Girona, que ja fa anys, sempre hi ha molt d'interès, i jo crec que també la manera com es fa l'emotour, que és pràctic, és aterrant les coses, és del rigor científic, fa que hi hagi molt d'interès. El tema del benestar, de l'educació emocional, de la gestió emocional, és del màxim interès des del principi que vam començar a fer l'emotour, que parlem ja de l'any 2015, eh?
Carai, Déu-n'hi-do. En aquest sentit, com es reinventa una proposta que porta activa des del 2015? Doncs està en el dia i, sobretot, responent a les necessitats diàries o reals dels docents. Com això ho impulsa la Gratja Ability Tenient Center, en passen cada any més de 40.000 escolars i una mitjana de 3.000-4.000 docents cada any. Estem molt al dia de tot el que està passant, de les dificultats que cada vegada són més...
i busquem eines, recursos per poder resoldre, solucionar aquestes necessitats, aquests reptes avui en dia amb els nois, amb els joves, amb els adolescents o amb els infants, de manera que sigui pràctica i de manera que sigui real, però sempre amb rigor científic. En aquest sentit, Cristina, com teixireu la conversa? No sé si serà una conversa de tres bandes, ponències independents...
No, hi haurà una taula rodona després, però comencem amb el David Bueno, que ens parlarà de com la neuroplasticitat del nostre cervell ens ajuda a adaptar-nos als reptes, una mica per entendre el perill del burnot, de l'ansietat, de l'estrès, i com de manera física o biològica afecta el cervell d'aquells que no només hem d'educar els nostres fills i filles, sinó també moltes vegades a infants, alumnes, no?,
I llavors, com podem fer-ho d'una manera intel·ligent? Després segueix el doctor Rafael Vizquerra, que tots sabem que és el màxim guru de l'educació emocional al món, i ell ens farà la connexió entre la part biològica, la neuroeducació, la neurociència, amb la part del sistema emocional, des d'aquest rigor científic que tant el caracteritza, però també d'una manera, perquè aquest any inclou, fem un format diferent de la motor pel que deies,
re-inventar-se, llavors farà dinàmiques perquè tota aquesta teoria, que a vegades pot ser feixuga, la faci d'una manera que sigui divertida, entenedora i que faci llavors l'element de connexió fins a la tercera, que llavors és quan la meva part és aterrar tota aquesta part de la teoria que tant David com Rafel parlen, i això està molt bé, però com això ho faig perquè aquests nens, o jo quan estic baixa, o jo quan estic amb ansietat o estrès, com faig, què puc fer jo per gestionar-ho a mi mateixa, però també amb els meus alumnes,
Com ho puc fer amb els meus companys docents de claustro? Com ho puc fer amb les famílies? Entendre, alleugera tot aquest pes que portem a la motxilla, a sobre. Sobretot, repeteixo, en un complex en el que cada vegada necessitem més recursos per educar avui en dia.
Noteu que potser és, no és que, al final tot esforç és bo, però no sé si es dediquen moltíssims esforços potser en el benestar emocional dels alumnes, és a dir, de l'últim esglaó de la cadena, per entendre'ns, però aquell aro intermig, que és el dels docents, que és qui cuida, qui cuida, no?, en aquest sentit, no sé si a vegades són els grans oblidats.
Són els grans oblidats, no només, i permetem molt l'opinió de la societat, és molt fàcil opinar de la feina dels altres, no només són els grans oblidats, sinó que normalment els perfils d'educadors o docents, normalment són perfils cuidadors, és a dir, sempre posem els altres per davant de nosaltres, i això també és un...
és un fet afegit que fa que ho hem d'aprendre a ser més autònoms nosaltres per poder cuidar-nos d'estar nosaltres bé per poder educar millor. Perquè ja sabem, quan estàs bé tractes bé, quan estàs malament tractes malament. Com podem estar bé quan encenem la tele i passa el que està passant, que no està passant, quasi podríem dir? Com podem tenir esperança, tenir passió, tenir il·lusió, tenir optimisme davant d'una situació real que jo que treballo a la trinxera de l'educació, a vegades penso, mare meva...
on anirem a parar, però malgrat això hem de tenir un discurs d'esperança, ens hem de creure perquè els nens es mereixen un món millor del que els estem deixant. I si no els deixem el món millor del que tenim, almenys preparem-los a ells i a elles perquè puguin estar, siguin valents, tinguin fortalesa i autonomia per poder canviar el món que nosaltres no tenim ja força per canviar.
T'anava a dir, Cristina, tothom cap a l'espai de Caixa Forn demà, però no... Només els inscrits. Només els inscrits, sisplau, vull dir, perquè si no després hi haurà una cua que arribarà fins al Pont de Pedra. En qualsevol cas, hem aturut 2026, que el tenim avui, aquesta tarda. Cristina Gutiérrez de Leston, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta, que vagi molt i molt bé i que hi pugui entrar el màxim de gent possible, amb reserva prèvia, evidentment. Moltes gràcies a tots.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
A Girona millorem el sistema de recollida de residus. Durant aquest primer trimestre del 2026 arriba el nou model de contenidors intel·ligents. Un contenidor per a cada fracció per llançar els residus qualsevol dia i a qualsevol hora amb la targeta identificativa. Tots els contenidors a tota hora. Fem-ho més fàcil. Fem-ho més bé. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
La llum al cel com dos volcans en erupció Ballant junts fins que acabem perdent
en la que vam créixer plegats. Em vas fer creure que tot estava al nostre abans. I ara tot canvia i ens té atrapats. Busquem una sortida entre mitges veritats. És una guerra i vull lluitar al teu costat.
Sense negles que ens boiveixin ser qui som, com si a la nit d'avui se'ns acabés el món. La llum al cel com dos volcans en erupció, ballant junts fins que acabem perdent la raó.
I és imparable quan ho fa. Treu-me la pena.
i encén-me com un volcà. I quan tot destorça tu ets l'escalfor, la meva força sempre que em guanya la por, no hi ha bombers que apaguin el que ens crema el fort. Sense regles que ens prohibeixin ser qui som, com si a la nit d'avui se'ns acabés el món.
La llum al cel com dos volcans en erupció. Ballant junts fins que acabem fent.
L'olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu Els plats del sopar que ningú té el valor de rentar I penso en tu a cada moment Des que el sol treu el cap pel tag amarent I va il·luminant els somriures de la meva gent
El parell de mitjons de colors oblidats dins el llit. Els veïns del tercer que se'm queixen dels teus crits d'ahir. I quan dius que tens pressa però encara tens temps d'enganxar-te als llençols durant cinc minuts més fent el goix, fent l'amor, expulsant-los la mandra molt lentament. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars.
Que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu, jo vull estar amb tu. Quan m'enfado i esclates a riure per sota el nas, quan et dono peixet en els jocs que t'agrada guanyar,
La vida tranquil·la dels dies d'estiu, les nits a la fresca banyant-nos al riu, petons i cançons a la platja de Tamariu. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars, ningú podrà fer-me dubtar. Que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu, jo vull estar amb tu.
La teva veu comença el dia, la promesa d'una alegria que viu entre els teus gestos quotidians. Em quedaré amb tu per sempre a la vora de la primavera que desplegues generós a cada pas.
I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars. Ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Quan passen dos minuts del punt de tres quarts de dotze del matí, seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM. No seguirem parlant ni de gats ni de gates, no seguirem parlant tampoc de coipús. Ara és moment de parlar, en aquest cas, del que hem comentat al principi, de si el moviment realment ens pot servir com a medicina o és millor operar. Això en qualsevol cas, que ens ho digui la Maria José Morata, que des de fa 27 anys dirigeix un centre, en aquest cas, el de reeducació postural, rehabilitació i recuperació a través del moviment.
És que és, per part meva, eh, vull dir, pobra de mi, que sempre m'he trencat, per mi és un contrasentit, però explica'm-ho. Maria José Morata, primer de tot, bon dia i bona hora. Hola, bon dia, què tal, com esteu? Estic encantada d'estar aquí. Benvinguda a casa teva, si és que hi ha casa d'algú, que hi ha encisa. Escolta'm una cosa, ho dic perquè tu planteges, o sigui, la teva hipòtesi és, el moviment és directament una medicina.
Totalment, a veure, el cos és moviment, si el cos és moviment és realment lo important és que tipo de moviment, cadascú és diferent, cadascú trepitja d'una manera, això fa, el cos va compensant i evidentment a la llarga, passant els anys, si tu dius un dia «ostres, m'està fent mal el genoll»,
El genoll està fent mal perquè trepitja es fa durant molts anys i la musculatura i sobretot l'articulació comença a trepitjar més un costat que l'altre, per exemple, i desgast o qualsevol patologia o dolor, no té per què ser una patologia, pot ser un dolor.
I evidentment la musculatura és el més important que tenim per donar espai a l'articulació, per reforçar, no només reforçar el que està de moda el reforçar, sinó la col·locació articular que és la clave, l'estirament per no perdre la longitud del múscul,
I això fa que la biomecànica, el moviment de l'articulació, es pugui fer bé. Si tu eres moviment, el que no te pots quedar és quiet. Una cosa és, m'han posat una pròtesi, evidentment, necessitem una camilla, més que repòs, i al principi sí, però vigila, perquè a l'hospital què et diu el dia següent quan t'han posat una pròtesi? Aixeca't del llit i comença a caminar. I t'han posat una pròtesi, esclar, perquè el cos és moviment.
i torno a dir que tipus de moviment i a més a més hi ha uns dies quan han fet una operació o alguna cosa greu que sí que és d'anar a un fisio, un osteopata que és importantíssim, tots som un equip però després es sapiguem moure també després del que t'hagin fet
Fins a quin punt és contraproduent descansar massa en aquest sentit? Sí, totalment, i gràcies a Déu hi ha metges cada vegada més, de fet hi ha metges que venen a les classes, perquè són metges que s'han donat que, home, un moviment intel·ligent, i sempre ja t'estan recetant el poder, doncs això, que et moguis. Molt important això, el més important. I de fet jo, mira, jo vinc del món de la dansa, jo era ballarina professional.
Des dels 4 anys que vaig començar a estudiar, jo soc de Madrid, porto ja molts anys aquí a Girona, estic encantada, m'agrada molt, i els meus fills són d'aquí, el meu home també, i jo tota la meva vida fins a les...
30 anys que vaig visquer, estudiant, com a professional, com a ballarina, i evidentment m'he fet de tot en l'esquena. Tinc carnits discals, tinc desgast, tinc menis trencats, no m'he operat de res, gràcies a la llista d'espera. Jo quan vaig quedar al llit dos mesos que no podia aixecar,
Jo vaig anar, evidentment, al metge i em va dir, has d'operar-te, perquè si no quedaràs en una cadira de rodes. I jo tenia 33 anys, jo ara tinc 62 anys. I, bueno, jo per mi, l'únic que jo sabia fer era ballar. I, doncs, què vaig fer?
i el metge em va dir, llista d'espera, gràcies a la llista d'espera, jo vaig començar a investigar per mi compte, perquè hi havia moviments que a mi m'aliviaven, i hi havia altres moviments que no.
I ahí és quan jo em vaig adonar que aquí fallava alguna cosa. Per què? Home, m'ajudava moltíssim. Massatges, osteopatia, fícies... Però jo no acabava. Jo seguia igual. I bueno, vaig començar a investigar, el meu home em va ajudar. Vam trobar gent, també, curiosament, ex-ballarines, que també es dedicaven a recuperar a través del moviment.
sobretot una que em va obrir els ulls, que és la Blandine Calé, una francesa ex-ballarina que venia aquí a Palafuriel a donar formació, i per mi ha sigut el més. I és quan jo, a les 33 vaig quedar molt malament,
I gràcies a totes aquestes formacions, perquè era curiós, em deien, escolta, tu estàs així, que bé, perquè el que puguis formar-te amb dolor i amb les patologies que tu tens, entendràs millor el tema de la recuperació a través del moviment. I res, vaig estar formant, és una rama de la fisioteràpia,
I, bueno, porto ja 26 anys aquí a Girona, saps la publicitat? Que això és el que, jo, el que més me vaig donar és que la gent tenia que explicar a la seva amiga, a la seva família. Boca a orella. Boca a orella, exactament.
Això als pobles funciona molt i Girona és un poble. Sí, i tant. En quin moment tu agafes i... Per exemple, la pregunta que jo crec que tothom es fa i cada vegada se la fa més gent i és la gent coneix realment el seu cos...
no, no hi ha consciència corporal no és conèixer per mi és molt important no només el cos evidentment com ets tu a treballar les emocions com ets tu a nivell de personalitat però això és tota la vida fins que te'n vagis i el cos
Pots tenir a la llarga més consciència corporal. Clar, pensa que tu, la part darrere del teu cap, el cabell, per exemple, a l'esquena, no t'ho pots veure tu. No pots girar el cap. T'ho has de veure a través d'un mirall. Clar, jo veig això, perquè jo soc el mirall. I a la gent li començo a dir, eh, tu t'has adonat que quan m'escoltes t'asseixis, quan camines, camines així, jo què sé, qualsevol postura errònia...
Això la gent no es t'adona i a més a més jo sempre en broma dic a les classes, jo veig pel carrer fantasmes que porten el seu cos sense adonar-se que és que no porten el seu cos, no hi ha força, no hi ha elasticitat, no hi ha col·locació, hi ha peus que caminen mal, que la pelvis està mal col·locada, és impressionant.
I quan se n'adonen és quan venen a la classe i diuen, eh, ara estic flipant de tot el que veig al carrer, com caminen, com estan en una cadira, etc. En aquest sentit, Maria José, més enllà de tot això, no sé si al final la gent cada vegada n'és més conscient, és a dir, quan venen, no sé si quan venen amb tu flipen bastant.
Home, totalment, perquè a veure, nosaltres pensem que l'esport, l'esport és una meravella, jo, bueno, ballarina, art, però és moviment, i m'he trencat, m'he fet molt de mal, perquè la gent no coneix el seu cos.
i jo tenia que haver fet les coses d'una altra manera per exemple a mi em van aixecar massa en el peu i resulta que jo el que tinc és una articulació del turmell molt petit a un espai molt petit i jo no podia gaire flexionar els genolls vaig haver de canviar d'estil de dansa perquè la dansa clàssica em feia molt de mal el tendor de quills, els bessons i això hauríem de tenir
realment formació de com som cadascú per no matxacar la persona perquè potser té uns tendons molt llargs laxos una articulació laxa i això te pot fer mal per exemple en un genuvalgo que són cames enics un genuvaro quan són cames com si estàs a cavall tot el dia que són arquellades tot això fa un mal
pots reforçar, però si no canvies aquesta postura, perquè s'ha de canviar la postura per fer un bon esport, així podràs fer tot el que vulguis.
Fem una cosa, Maria José, perquè com que jo estic fet un Cristo, no només avui, cada dia, em fa mal tot i tot plegat, què et sembla si més endavant seguim xerrant en un altre dia? O jo feliç. Sí, t'enredo, vull dir, vens aquí i xerrem terminament. Sí, perquè jo vull transmetre aquesta informació que a mi m'ha anat tan bé. I de fet he començat a escriure el llibre del meu mètode. Carai. Perquè, sí, i això per mi crec que, sobretot per als professionals de l'esport,
perquè fem sempre un esport o, per exemple, el mètode pilatesa és una meravella, però crec que encara falta una mica més, les quatre pates de la taula. Vinga, va, doncs buscarem. De moment hem posat la primera ja avui i les altres tres ja les trobarem. Maria José Morata, moltíssimes gràcies i parlem més aviat que tard. Moltes gràcies a vosaltres.
Mira com la nit avui s'encén, i el crit a la nostra gent, una sola veu que esclata. Mira com fas veure que no em sents, i com si no hi hagués després, balles perdent la millada. Amor! Digue'm si vas trobar la teva sort, digue'm que et vas guardar tots els records, no t'aturis quan no puguis més, no et rendeixis quan no puguis més. Digue'm que no hem canviat capítol,
Hem vingut a tombar les fronteres per anar més enllà.
Mira com el temps ens ha fet grans, a poc a poc hi ha anat tirant, res ha estat com esperàvem. Mira, tot ens ha volgut canviar, però entre somnis hem trobat el millor de cada casa. Digue'm si vas trobar la teva sort, digue'm que et vas guardar tots els records, no t'aturis quan no puguis més, no et rendeixis quan no puguis més. Digue'm que
Hem vingut a tombar les fronteres per anar més enllà. Caminem llum i llum canviem-ho. Girona és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop, també ho sentiràs a prop.