Una sola targeta perquè puguis viatjar més lluny i combinar tots els mitjans de transport. Més fàcil, més còmode i més econòmic. Informa-te'n a gent.cat barra integració tarifària i aconsegues la targeta on es troben tots els teus viatges. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM, a les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio, la gironina. Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Esvall.
I avui és dimarts 24 de març del 2026, el pitjor dia de la setmana segons el doctor Vila. Però ja amb la mirada posada també a la Setmana Santa, aquell petit respir que tenim i mereixem per encarar el tram final del curs. Entretant, venim de dies frenètics, i més que en vindran, que a Girona sempre passen coses, però on sembla que no en passaran gaires, almenys de moment, és al Parc de la Devesa.
I és que el Ludivers canvia d'ubicació per responsabilitat. Aquella bonica paraula que quan brilla per la seva absència pot arribar a fer molt soroll. Acostumem-nos també a la reubicació d'espais o a canvis de calendari en una agenda tan salvatge com la gironina. Que ja ho deia Darwin, adaptar-se o morir.
I quan Darwin va començar a plantejar precisament aquesta retòrica, aquesta frase d'adaptar-se o morir, segurament el seu cap tenia una imatge molt i molt clara, que era algú que s'adaptava cada dia, pràcticament cada minut, com és el bo de la Rauvila i Elvira. Bon dia i bona hora. Molt bon dia a totes i tots. Home, i ens haurem d'adaptar també el canvi de l'hora, que la setmana que ve perdem una hora. Les tres seran les dues. Què dius? Ah, el dissabte.
A les tres seran les dues. No, perdona, és al revés. A les dues seran les tres. Sí, correcte. A les dues seran les tres. Perquè, de fet... És que sempre ho confongui, això. No, hi ha una manera molt fàcil. Això vol dir que has sortit poc per barraques de Girona. Sí. Ho dic perquè hi ha una nit de barraques de Girona que és llegendària, tots a la barraca del forn, celebrant... Ah, sí? Correcte, que a les tres eren una altra vegada les dues, per tant...
Teníem una hora més de festa. Doncs una hora més... Això, que se't quedi per sempre més. Tu imagina't barragues de Girona. La gent s'alegra o s'entristeix? S'alegra. Per què? Perquè té una hora més de farra. Per tant, a la primavera en tenim una de menys per dormir.
D'aquesta manera, és una regla nemotècnica sensacional. Sempre heu confós, les 3 a les 2, i fixa't que sempre posem l'exemple de les 2 i les 3, no diguem les 4 a les 5. Puc dir una cosa jo ara, és que clar, jo tinc un problema molt gros, i és, em vaig comprar el cotxe, el que tinc ara potser farà... anem camí de dos anys. Tot just el mes passat, vaig aprendre a canviar l'hora del cotxe.
Llavors, què passa? Que ara el vaig canviar al mes passat i jo crec que la setmana que ve encara aniré segurament uns mesos amb una hora que no és la que toca. Això pot ser perillós, eh?
No, bueno, clar, sí, perquè no vull anar mirant el mòbil, perquè a part com que no tinc... El meu cotxe és molt cuco, és molt maco, és preciós, és super retro i tot el que vulguis. Has de girar la rodeta, encara. No, però no té on posar el suport del telèfon mòbil, que també ja està bé, perquè d'aquesta manera no el veig. Llavors, què passa? Que em cau sempre perquè el poso al celler del copilot i com que no hi enganxa el cinturó i sempre m'acaba sortint volant. Però bueno, ja ho trobaríem, després d'aquest petit anecdotari... Ai, sí. Però sí que és veritat que a mi m'agrada perquè, escolta, en els dies comencen a allargar-se, això està bé també, eh?
Buah, sí, però a mi no massa, eh? A mi la primavera no... No? Les al·lèrgies i aquestes coses? No, jo no soc zero al·lèrgic, el que passa que a mi... Jo soc d'estiu, d'estiu i d'hivern. Tardor també m'agrada molt. No falta pagar gaire per l'estiu. La primavera no m'agrada gaire. No sé si serà pel canvi de temperatura, per treure'ns les jaquetes, no ho sé, no ho sé pas, però és una cosa que se'm fa... Em deixa moix, moix, molt moix. Ai, carai. Sí. Això que la primavera sempre, escolta, amb la sang altera, que diuen, eh? Sí, bueno, però això...
Les males llengües ho deuen dir, perquè a mi almenys no m'afecta pas. Però bueno, ja ho trobaríem en qualsevol cas. El que sí que n'estic segur és que per primavera toquen llibres, Arnau Vila. T'ho dic perquè ara, d'aquí uns moments, parlarem amb Blanca Busquets sobre la seva novel·la, Habitacions Compartides, d'aquí uns instants, que de fet es presenta avui mateix aquí a la llibreria 22. Tot això fins al punt de dos quarts, on si tot va bé parlarem amb el Lluís Gendrau, director del grup Enderroc, també sobre els premis Enderroc que tindrem aquesta setmana. Dijous. Sí, dijous, eh?
Però tenim una altra gala també, el dimecres, en tenim dues aquest any, dos per un. Carai, tu. Has vist que bé, és ben bé que l'agenda de Girona ja era complicada, que ara, a més a més, ens la volen complicar. És més del jazz, no? Parlen? Sí, és el 440 Clàssics Jazz. Ah, veus? Si no m'equivoco. Sí, ja et dic, són diferents línies, això en qualsevol cas, que ens ho expliqui el bo del Lluís d'aquí una estona, i passarà per aquí també el doctor Josep Maria Sirvent, per parlar-nos, evidentment, de salut.
Aviam com ho té. Avui anem molt de sol, hem parlat amb el Troeta, tenim el doctor també. Sí. És important saber com hem de lliure el món. M'ho van demanar des de la cúpula de Girona FM, no fos cas que algú caigués malalt una altra vegada i tinguéssim aquí problemes de recursos humans. Però bueno, en qualsevol cas, passen 10 minuts del punt de les 11 del matí. Comencem.
Casualitat o no, ara ho deies, Arnau Vila, entrem avui en un hospital, però també entrem en un espai molt més profund, en aquest cas la memòria, els silencis i, per què no dir-ho també, les vides que s'entrecreuen. Blanca Busquets publica Habitacions Compartides, una novel·la on dues persones comparteixen espai, però sobretot també comparteixen fragilitats, records i tot allò que no s'han dit mai.
Banca Busquets, bon dia i bona hora. Bon dia, gràcies per convidar-me, encantada de ser aquí i de sentir-vos parlar de la primavera, encara que a tu no t'agradi. Només faltaria, mira, això és casa teva, si és que hi ha casa d'algú, que diria encisa, vull dir, que ja ho saps, que això és casa teva, però si mai has de tornar una altra vegada per Girona i no saps què fer, que arribar al més 15, baixos. Molt bé, m'ho apunto, eh?, immediatament.
Escolta, avui aquesta tarda et trobarem, de fet, a les 7, si no m'equivoco, a la llibreria 22, molt ben acompanyada, esperem que molt acompanyada també, perquè això voldrà dir que hauran servit els ganxos del Martí Gironell i del... Home, el Guillem, t'arribes, no podria ser. Imagina't. No, són un parell que sempre presenta aquí a Girona i que m'estimo molt, molt, molt, i a part d'estimar-me'ls molt, és que són uns cracs. En Martí, a part, és un excel·lent escriptor i en Guillem, què ha de dir, en Guillem, figura emblemàtica.
tot un de Girona és garantia de xerinola si cada vegada que surt un reportatge a la televisió que hi ha a Girona a casa diem a veure si veiem en Guillem és que és molt bona és a tot arreu, és com l'esperit sant igual que per exemple l'esperit sant crec que l'invoquen bastant malauradament als hospitals ho dic perquè la novel·la de fet neix d'aquesta idea tan potent de dues persones en un hospital que comparteixen espais sense conèixer-les pràcticament de res
Teòricament no es coneixen de res i teòricament és un hospital però que no se m'esveri ningú és la planta de traumatologia vull dir que no hi ha coses tràgiques ni fatals ni no sé què és gent que s'ha trencat ossos i que es recupera durant set dies a l'hospital i llavors a habitacions que van seguides una és la 269 l'altra la 271 i no es coneixen de res
Repeteixo teòricament i a més a més no és cap història d'amor entre ells perquè un és un noi d'uns 40 i l'altre és una senyora acabada de jubilar d'uns 65 i quan es troben al passadís a poc a poc resultarà que potser sí que es coneixen.
Tot i així, vull dir, encara que no hi hagi una gran història tràgica al darrere, almenys en el context hospitalari, vull dir, un hospital és un escenari tan complex. Sí, totalment, totalment. La persona que m'ha ajudat a escriure, no, a escriure no, la que va revisar la novel·la, la primera que la va llegir, va ser la meva neboda, que és metge traumatòloga a l'Hospital de Granollers,
I quan vaig acabar em va dir, pots posar-hi més? Té que hi ha, perquè en un hospital passa de tot, de tot i molt. Vull dir que el que has posat està bé, però pots posar-hi més serà. Encara l'altre dia em deia una cosa, que jo no l'havia posat, i et dic, no, home, no, que això m'ho havies d'haver dit i t'ho hauríem posat, que es veu que a la nit canvien els llits, no sé què fan.
Ah, sí? Sí, perquè aquest no s'entén, com que són un hospital públic i hi ha dues persones, aquest no s'entén amb aquest, els altres són més pacallats, un es queixa que l'altre ronca, i a la nit diu, de cop i volta es canvien als llits. Carai! No ho sé.
Dic, això m'ho havies d'haver dit abans, això no hi és el llibre. És que jo estic pensant, per exemple, i em sembla una manera sensacional de fer caure les caretes. És a dir, m'explico, perquè tu quan estàs en un hospital l'última cosa que fas és preocupar-te per la careta que tens o per la imatge projectada que pots donar cap al món. Al contrari, jo crec que potser l'estat més pur d'una persona probablement el trobaràs ella entrant a l'hospital.
Sí, perquè aquestes persones, tu saps que a la vida no ens aturem, no parem atenció a res, anem corrent, sempre corrent, amb la feina, amb la vida, amb els amics, amb la parella o no parella, amb tot.
i de cop i volta una cosa d'aquestes com ara un cibleos trencat o en el cas del noi molts ossos trencats ens obliguen a aturar-nos i estar en mans dels metges i ja no fer absolutament res que no sigui lluitar amb el dolor mentre en tens, després ja no en tens i pensar llavors què passa quan penses
que se te'n va cap al que tens ocupat, cap al que has viscut, cap a la teva motxilla plena de records i d'idees i sobretot del que t'ha fet mal. I llavors podem dir que aquestes persones és el que fan, no? Recordar i a poc a poc el lector sabrà abans que ells per on es toquen i què és el que...
el que els uneix. Això sí que és trobar-se a si mateix i no anar-se'n a la Índia de viatge com feien ara últimament, per moda. No, exacte. Més que res perquè a l'Índia tindràs feina a veure on t'han de deixar les maletes, quin hotel era i jo no vull anar aquí...
A canvi, aquí les maletes no hi són. I jo no vull anar aquí, tampoc hi és. Vull dir, és que no et pots moure. A més, això dels ossos dona per molt. És a dir, si vas amb un altre tipus de planta d'un hospital, encara que sigui una malaltia més greu, segurament et pots moure més. Però quan t'has trencat, no.
No, t'has d'estar allà durant un temps i després surts, després ve el primer pas, que és aixecar-se, després, bueno, allò que l'endemà ja t'han assegut a la cadira, això passa sempre, que dius, no, per favor, encara no, doncs sí, a la cadira. En fi, llavors vas al lavabo, una altra pas, després surts al passadís, un altre pas, i després, bueno, el fisioterapeuta, que ve i et diu, fes això, i tu no, que em trencaré, i sí, ho has de fer, perquè si no, no te'n surts, és evident.
I totes aquestes coses d'hospital, també és cert que abans vaig parlar amb la Mònica, amb la Neboda, abans d'escriure'l i li vaig demanar un munt de dubtes i així vaig aconseguir fer les entrades i sortides de metges, de fisioterapeuta, d'infermeres, de la senyora que porta el menjar, de tot, fins i tot de la noia que ven entrepans a la cafeteria. D'on va sortir la idea?
a mi m'agrada tancar personatges i aturar-los i de la mateixa manera que tinc un llibre que està de rabiosa actualitat sempre perquè es diu Trena Puigcerdà
És veritat, és del 2007, però era un tren que s'aturava. Ah, doncs mira. S'aturava dues hores, que estrany, no? Això dic que sempre està rebies de qualitat. Explica l'actualitat millor que alguns diaris, mira què et dic.
I llavors hi havia una sèrie de persones a dintre i també es pensaven que no els coneixien i mitjançant monòlegs es veien que sí, que el que tens al davant resulta que és el fill del de no sé qui. En fi, a Trena Puigcerdà es vaig tancar, també es vaig tancar amb altres llibres com l'anterior aquest és Els dies robats, en el qual em vaig inspirar en una pandèmia.
una pandèmia però saps què? em va sortir el 2024 els dies robats jo l'hauria volgut escriure abans perquè volia gent tancada en una casa i que no els deixessin sortir però pensava no, és impossible escriure aquest llibre perquè és que no s'ho creurà mai ningú que no deixen sortir la gent i de cop i volta ve la pandèmia i vaig dir aquesta és la meva
I la de l'hospital encara l'havia fet. Llavors, com que jo vaig estar... A mi em van operar quatre vegades quan era jove. I més jove. I no de res d'això, sinó d'aquestes coses de dones que t'obren tipus cremallera per baix, tampoc res deu, eh? Però...
Em van operar quatre vegades i jo recordo aquells passejos pels passadissos i allò que trobes un que no veus mai més, trobes l'altre que t'explica la vida i després te'n vas perquè ja estàs tip de tothom i la gent que entra que surt. I pensar un dia has de fer alguna cosa, amb un hospital o amb una clínica. A mi van operar amb una clínica però això és un hospital o un hospital públic. Llavors per això són les habitacions compartides.
T'ho dic perquè es nota molt que, és a dir, on te li dones força és en els personatges. T'ho dic perquè es podria caure en la cosa fàcil de marcar una història en un hospital i de marcar-ho per la tragèdia, per la pèrdua, per la mort, per una cosa molt complicada, per un quelcom... Però és el que et dic, però al final m'agrada molt per això, perquè l'escenari convida a tot això, però al final és com el mag, no? Vull dir que et mous la mà dreta, però al final la màgia està passant a la mà esquerra. Sí, sí.
I realment tu estàs movent la mà dreta en l'hospital, però la màgia realment està passant amb el Ricari i amb la Montserrat. Ah, ara has dit una cosa que m'interessa moltíssim. Sí, sí, això és veritat. Això saps qui m'ho va ensenyar? Una de les meves grans referents que vaig llegir com una boja quan era jove, l'Agata Cristi, em vaig llegir tots els seus llibres. L'Agata Cristi feia això.
Em movia per una banda i tothom s'estava fixant en allò i en realitat el que estava passant era l'altra banda. Això mateix. L'hospital és l'hospital i a mi em serveix per transicions i per fer... Per vestir-ho. Per vestir. És per vestir-ho. És el decorat. És el decorat.
I llavors els dos personatges, la història no és aquesta, no és l'hospital. La història és la que tenen ells, la que han viscut ells, que tots dos han tingut històries fortes. Les històries que s'expliquen o que es callen? Quines? Les fortes? Les fortes.
O sigui, quines són més fortes, les que... Les expliquen o anant al llibre, o vols dir en veu alta. Entre ells. Ah, no, no, no, les que callen. T'anava a dir. Sí, sí, sí, les que callen, però és que aquest llibre acaba que el lector ho sap tot i el lector diu d'aquí una setmana o dues ells ho sabran tot.
És veritat o no? Carai. Llavors, són les coses que callen ells, que l'actor sap i que alguna no, alguna sí que la deixen anar i llavors aquesta alguna que deixen anar, aquesta alguna que els serveix per comunicar-se de base, és la que fa que surtin de l'hospital
No només havent s'ha arreglat els ossos, també havent arreglat una part molt important de la vida, que és el sentiment de culpa que porten tots dos a dins. M'imagino que aquesta novel·la l'has escrit en premeditació i nocturnitat. I a la vosia. Segurament, i a la vosia també. Però no sé si... És a dir, t'has emportat també alguna sorpresa tu mateixa de tot aquest procés?
Alguna sorpresa del teu mateix llibre, sí, exacte. Ah, no, sempre, sempre. Com per exemple? No, perquè vaig escrivint i no sé cap on anirà la cosa. Aig de, com li diuen, brúixola? No, no ho sé, escric a raig. A raig, eh? No, perquè un dia em van dir que hi havia escriptors de mapa o de brúixola.
No, no, Mapa no mai. Mapa res, eh? No, no, tinc una amiga que és de Mapa, diguéssim, que és molt bona escriptora i que un dia em va dir em va dir, tu saps al final quan comences, dic, no, ni idea, ni idea, o sigui, ni la més remota idea, diu, jo és que si no tinc al final no puc anar, dic, és que escrivim diferent, vull dir, cadascú té la seva manera de fer-ho. Sí, sí. No, no, en el meu cas, no, vull dir, va, com ho has dit? Brúixola? Brúixola li en diuen, sí. Doncs amb la brúixola, recte avall, anar i anar, no, vull dir...
Rectamunt, se't va dir que és com pujar una muntanya, a mi m'agrada molt la muntanya, llavors és com pujar una muntanya, que tu passes molt bé però estàs allà bufant i tires amunt, amunt, amunt, i quan ets a dalt dius, ah, ja veig cap on vaig, vaig cap allà, però abans no ho saps, i mentre estàs escrivint jo tenia clara una cosa.
Una cosa que es trobaven els dos en algun moment, però la resta no, la resta se m'acuta a la meitat i llavors m'agrada el marro, no hi puc fer res, i ho embolico i ja ho. T'anava a dir, a més el lector més o menys sap què anirà passant, vull dir, és més veure els personatges cap on van.
en certa manera sí, exacte, veure ells quan cauen en allò i ells no hi acaben de caure tot i que el lector jo crec que, i jo ho he fet expressament, que comença amb sospites i que perquè jo també començo amb sospites i si l'autora comença amb sospites doncs suposo que el lector també
comencen sospites per després adonar-se que les sospites són certes, i després de les sospites són certes, llavors resulta que no només és allò, sinó que hi ha molt més al darrere, vull dir que és un iglú.
Blanca, no seguiré apretant per intentar fer l'espoiler, tranquil. No, no, no el farem. No el farem pas, ni de broma. Potser aquesta tarda a les 7 a la llibreria 22, però no serà el cas pas ara aquí, el que sí que et volia dir és... Pobres d'ells que facin espòiler, el que ell envia a partir. El que sí que és veritat és... A tu què t'agradaria que se'n portés el lector un cop t'hagi llegit?
Jo el que vull per sobre de tot, no d'aquest, sinó de tots els meus llibres, per sobre de tot és que els hagi enganxat i els hagi tret les cabòries que tenen fora del llibre. Perquè aquest llibre és molt important a una cosa, un missatge, i és que llegir salva la vida. De fet, a dintre del llibre hi ha diverses vegades que es diu això, «Llegeix o llegir et salvarà la vida».
I a tots els personatges llegir els salva la vida.
llavors pretén que això se li quedi al lector i que quan tanqui el llibre se senti una mica més feliç i entengui que tot s'arregla que tot s'arregla, que tot té solució excepte la mort, evidentment i que s'ha de mirar endavant i si vas endavant ja se t'ajuntaran els que se t'han d'ajuntar si et gires per mirar enrere no serveix de res
Escolta, i ara mirant cap endavant t'ho dic perquè no sé si, no cap allà literalment, cap a tu, cap a mi no fos cas que entrés ara algú per la porta, en Guillem t'arribes potser, mira en Guillem en tenia una de molt bona que era que si no llegeixes no passa res, i si llegeixes passen moltes coses. Sí, efectivament I a tu la deia molt. No, i Michel Olavec, l'escriptor francès també deia que no llegir és perillós perquè t'obliga a conformar-te amb la realitat. Doncs això.
Blanca, mirant cap endavant, m'has dit abans que estaves intentant escriure, no sé si ara mateix tens gaire temps com per poder-ho encarar, o... Ara sóc a Girona, i no tinc l'ordinador aquí, si me'l deixes potser m'hi poso. Sí, t'hi posaries, bueno, sí, clar, tu ets de brúixola, tu tiraries, a veure què passa, no? Cap problema, sí, sí...
Això preocupa poc. Però sí que és veritat que jo fins ara, ja ho podem dir, jo fins ara he estat treballant en bona ràdio i estava de guionista a Catalunya Ràdio. Tot el matí fent de guionista. Llavors ara tot el matí escriuré, però escriuré el que jo vull escriure. Tu m'ho has dit abans allò de les obligacions? La gent quan es jubila les obligacions les tria.
Doncs jo trio aquesta obligació que tenia clara feia molt de temps, perquè abans ho compaginava tot i jo no sé com podia, perquè feia set hores fent guions, a més a més estava estudiant a la UOC, i a més a més escrivia i traia llibres, va ser quan vaig guanyar el primer llibre. Ara no, ara no, o sigui arribes a una edat que...
És que no totes les superheroïnes porten capa, eh? A vegades porten ulleres. Ah, m'acabes de dir superheroïna? Home, malabar of un embolista, que com vulguis, això ja depèn. T'ho compro.
Ai, senyor. I t'hi veus en el dia a dia? Vull dir, el dia a dia escrivint, sigui dilluns, sigui dissabte. No, dissabte no. Tinc la vida superorganitzada. Els dissabtes i els diumenges jo visc normalment al Coll Sa Cabra, a Can Toni Gros. Llavors vaig a caminar per la muntanya i els altres dies escric i també faig pilates i faig altres coses, però els altres dies sí.
O sigui, simplement substitueixo el que he escrit a la ràdio per escriure el que a mi m'agrada. Em pots contestar amb sí o no les següents preguntes? Sí. Avui a les 7 de la tarda a la llibreria 22, amb el bo del Martí Gironell i el Guillem Terribas, presentes Habitacions Compartides? Sí. Ha anat bé aquesta entrevista com perquè vinguis també per la teva pròxima novel·la? Sí.
Doncs camí del punt de dos quarts de dotze del matí. Blanca Busquets, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Que vagi molt i molt bé la presentació, la nova vida i la que m'explicaràs quan vinguis. Moltes gràcies a vosaltres i esperant tornar.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Necessito desconnectar de tot. I si en comptes de desconnectar connectes amb el que realment importa? I com ho faig? Amb el Bibi, el festival d'enoturisme on olvida l'Empordà Marida amb el teu benestar. Rutes amb bici, winefulness entre vinyes i la gastronomia més autèntica. Això és exactament el que em demana el cos. Doncs tria el teu moment a bibit.costabrava.org Patronat de turisme Costa Brava, Girona, de la Diputació de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Ei, saps que l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Ripollès i tota la selva ja formen part de l'àrea integrada de Girona? Això vol dir que si vas de Ripoll i Girona o de Lloreta Figueres, ho pots fer amb una sola targeta de transport públic. Una sola targeta perquè puguis viatjar més lluny i combinar tots els mitjans de transport. Més fàcil, més còmode i més econòmic. Informa-te'n a gent.cat barra integració tarifària i aconsegueix la targeta on es troben tots els teus viatges. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
La Gironina.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Girona FM1 FM1
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvai. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Passen sis minuts al punt de dos quarts de dotze del matí. M'encanta aquesta sintonia perquè és de les més elegants que tenim, sobretot amb aquest toc de trompeta que ens serveix també per parlar del temps de salut. Ens serveix també per donar la benvinguda al doctor Josep Maria Sirvent. Bon dia i bona hora tingui vostè.
Què tal? Bon dia. Tot bé o què? Tot bé, tot estupendo, sí. És vostè més de primavera o de tardor? La primavera ja m'agrada, és un temps excel·lent, sí. Estava llegint aquí el diari, aquí al banc, aquí fora, no? Esperant entrar a la ràdio i no vegis, està de conya. O sigui, que l'únic equivocat aquí soc jo.
perquè tothom anirà de la primavera, però a mi no massa. El que sí que és veritat, i anem a parlar sobre una cosa. T'ho dic perquè últimament s'ha demonitzat moltíssim, especialment a nivell alimentari, de dietes, fins i tot per la salut, la paraula i el concepte de gluten. T'ho dic perquè ara tothom fuig, més enllà dels celíacs, evidentment, només faltaria, perquè ara ho comentarem millor, però ara parlarem sobre la sensibilitat al gluten i si realment es deu el mateix gluten.
Bé, mira, és un tema superinteressant, com has dit tu, no? Hi ha també molt de marketing, hi ha molta informació falsa, informació que vol condicionar la població. Ara la població es condiciona amb un titular, amb un TikTok, ja tens la població comprant aquesta cosa, comprant aquell altre, menjant això o menjant allò. Quan van al metge, no fan cas de res. És així.
aclarirem conceptes la malaltia celíaca és a tots aquelles persones que no poden ingerir gluten el gluten és una proteïna dels cereals, sobretot el blat l'ordi, la cibada i aquesta proteïna és enganxifosa gluten, aglutina i
l'organisme actua amb un excés d'immunitat contra el seu propi budell i lesiona les microvellositats intestinals. Per tant, té un problema de malabsorció. Això és la celiaquia. Hi ha un 2% de la població que és celíaca. És a dir, que no pot provar el gluten de cap de les maneres. Entenem que diagnosticada.
evidentment, aquests 2% és el percentatge de població que no pot ingerir gluten perquè lesiona aquesta proteïna lesiona el seu propi budell i llavors li genera tot un problema de mala absorció etcètera, aquí ho veurem però això és un percentatge molt petit de la població l'altre tema és la sensibilitat al gluten no celíaca
Que això és un calaix desastre, no? És el que t'anava a dir. Hi ha una publicació de l'Ancet, que és una revista de molt de prestigi, no? Que diu, ostres, no em puc aclarar. Aviam, fixa't. El grade blat.
Té gluten, que és una proteïna, però també té hidrats de carboni, oligosacàrids. I aquests oligosacàrids, que es diuen oligosacàrics de baix pes molecular, tal i qual, aviam, no entrem en detalls, però...
molts problemes potser són deguts als oligosacàrids i no al gluten què passa? que com que no anem al metge no ho diagnostica correctament i rebutgem el gluten rebutgem tots els aliments que contenen gluten a més
Aviam, l'altre problema del gluten és l'al·lèrgia al blat. O sigui, que són tres coses diferents, i fins i tot hi hauria una quarta, que és la malaltia herpetiforme, deguda al cereal. Però bé, deixem-ho amb aquestes tres. Malaltia celíaca, que ha d'estar diagnosticada,
En aquest cas, el gluten te lesiona el budell, vull dir, te fa mal, és com si tinguessis un lupus o un artritis reumatoide, que és l'organisme que reacciona contra si mateix. Podem dir que és tòxic. És tòxic. El gluten aquest és com un berí. No pots tenir contacte amb ell de cap de les maneres. Perquè...
sempre et posaràs malalt. I, a més a més, a llarg plaç et fa problemes perquè no absorbeixes el ferro, no absorbeixes el calci, pots fer problemes ossis, problemes... I els símptomes sempre són igual, una distensió abdominal, una... Tinfla la panxa. Tinfla la panxa i, a més a més, et fa mal. Sí, correcte, però això també... Aviam, la gent gran també...
pel fet que ha envellit el seu sistema digestiu, també pot tenir aquesta sensació d'inflor. I llavors tot ho atribuïm al gluten, no? No, no. La celiaquia és una cosa que ha d'estar diagnosticada amb un anàlisi de sang i una biòpsia intestinal. Si no és celiaquia, és tot a l'altre grup. Sensibilitat al gluten. Però hi ha un efecte que també és molt important, que és l'efecte nocebo. L'efecte nocebo és aquell que
Prenem un tros de pa, no?, ens infla la panxa i diem, hòstia, igual. Probablement soc intolerant al gluten, no? I ens eliminem de la nostra dieta per si mateix, no?, el gluten. I diem, no, és que jo...
Sóc intolerant al gluten, no? I anem a comprar i veiem tots els productes al supermercat sense gluten i són autèntiques productes porqueria, són tots processats. És a dir, un bon pa no es pot fer sense gluten perquè no aglutina correctament bé.
Què passa? Que és molt més car. Exacte, aquí és on t'anava. I aquí hi ha més marge comercial. Això amb les xarxes socials és salvatge. T'ho dic perquè a vegades, i a una amiga més li sortia el mòbil molt, et deia que tot inflamava.
O sigui, jo me'n recordo que era, tot inflamava. Tot inflamava. Què no inflamava? El més car. Sí, sí. O sigui, tot el que era més car, que això ja seria un altre debat, que de fet ja el vam parlar un dia sobre el tema del pressupost a l'hora d'anar a comprar, d'anar a fer la compra i tot això per la digestió, però, dit això, tot era el més car. I jo pensava i deia, no, si al final no és que vagis inflat, fill meu, pel tall de pa que t'has menjat, potser són les 5 Coca-Cola que t'has fotut abans, no? Correcte.
Pregunto, dic jo, eh? Correcte, correcte. Mira, mira, t'explicaré una cosa que ara s'ha posat molt de moda, de veritat, tot és novisme i tal, i influencers i tal. S'ha posat molt de moda el cafè d'especialitat, no? Al costat de la cafetera d'especialitat hi ha un tetrabric, no?, d'una beguda de soixa o de cibada, no?, que li diuen llet de cibada, llet de soixa. Jo et faré un...
Et faria que fessis una observació, perquè jo observo molt el comportament humà. Tu entres allà, jo no he entrat mai, però bueno, i entres i mira i compta la gent que demana algun cafè, especialitat, el de 4 euros per fer-te la floreta a sobre, i que la demana amb llet de...
no de vaca. La majoria... Perquè, a més a més, te l'estan afavorint, perquè veus allà i posa barista, no? Aviam, és aigua amb soixa. Si ets al·lèrgic al blat o tens celiaquia, vigila, perquè la llet de cibada, cibada és gluten. Clar. Però ens trobem amb això. Som intolerants, o sigui...
Són sensibles, algú l'ho té. I anem allà i diem, em pots passar llet de cibada, sisplau? Bé, i jo... És que, és que... Però no, no, és que més em sembla que estreu, eh?
És que a mi m'agrada molt fer aquesta... Verga santa, és que és veritat. Bueno, i si no, de soixa. Soixa que et ve d'Argentina, que ha passat amb un barco tot amb una petjada de CO2 bestial. Correcte. I que probablement sigui transgènica...
No? Sí, sí, total. I amb pesticides que aquí no estan autoritzats. Olé! I amb això fabriquem la llet. Aquesta llet de soixa, que és una beguda de soixa, de soixa només en té el 2%, el 98% és aigua.
Aigua del grifo. I és més cara. Que si és més cara? Un cafè d'aquest val 4,5 o 5. I nosaltres amb la floreta i el cafè estem supercontents. I a més som intolerants al gluten i ens fotem la llet sessivada.
Però és que tens raó, perquè també hi ha hagut una campanya de màrqueting molt forta contra la llet de vaca. Per exemple. Que dius... És la millor. És la millor. La tenim aquí, a Camllong, a les nostres vaques d'aquí. I després diem, no, escapullem la nostra agricultura. Mentira.
mentira per això et dic que a vegades llet semidesnatada per tot que és lo millor jo ho he sentit també en veu de gent de dir ui no no és que a mi la llet ja no em senta bé i jo li deia una vegada ho vaig fer quan vas anar a fer-te proves és l'autodiagnòstic que està per tot i està potenciat pels tiktokers i totes aquestes històries
La llet sense lactosa... A veure, també hi ha llet sense lactosa. La pots comprar, és d'aquí, de les nostres vaques. Sense lactosa ja està. Si et va bé, vol dir que eres intolerant a la lactosa, m'entens? D'acord, però...
no ho fem a la babalà, no fem aquest desnovisme i aquestes tonteries, perquè si jo veig això, és que algunes vegades agafaria el set i li donaria, perquè em fa ràbia, perquè després ens omplim la boca dient que hem de potenciar la nostra agricultura i tal, sí, i tu t'afartes de soja de l'Argentina, per exemple. Bé, ja està, ja ho he dit. Jo crec, jo crec, que el resum de tot això és...
Si tu creus que el gluten no et senta bé, sisplau, ves al metge i fes-te les proves. Si el metge et diu ets celíac, ep, cuidado, palabras mayores. Exacte. Llavors sí que tens un problema, perquè has de bypassar i és difícil fer una alimentació sense gluten, eh? I si no, totes les intoleràncies comprova. Fes a casa, cuina més, compra els productes del costat i cuina a casa.
Si t'has sentit malament allò que has fet, ep, t'has de ser sensible amb aquesta cosa. Però no, el gluten, igual és. Els oligosacàrids, és que són molt llestos, és que ho sabem tot, no? Això és el gluten, allò és... Però, tio, consulta els especialistes i després treu conclusions. I t'ho apliques. És que tens tota la raó que s'ha d'anar un especialista, t'ho dic, perquè jo un dia vaig pecar, però també perquè em vaig trobar un cas únic al món, em sembla, i és...
i és que algun dia te la presentaré i una abraçada molt forta perquè segur que d'allò és que jo conec una noia
Intolerant, o sigui, el gluten, és a dir, celíaca. Intolerant a la lactosa, a la fructosa. O sigui, crec que tenia com tot un seguit de 5, 6, 7 intoleràncies que se li barrejaven allà i que, de fet, jo li vaig preguntar, i tu què menges? El vi sí que el veu, per exemple. De vi sí que en veu, eh? I és intolerant a la fructosa, per exemple. Però era un cas molt concret. I ella sí, perquè ella va veure, o sigui, va veure que de cop i volta, no sé si em va dir en 20 anys o una cosa així, va notar
Ostres, que havia fet una baixada molt forta a nivell d'energia i de tot plat. I va dir, ostres, vaig a mirar-m'ho. I va anar a mirar-s'ho i li van trobar tot. Però això pot passar i és el que s'ha de fer. És a dir, tu has d'anar amb un diagnòstic fefaent per la vida. No pots anar aquí amb impressions, el que et deia, del nocebo. Això m'ha sentit malament, doncs deixe intolerant. Això és l'efecte nocebo. Està tot ple d'efecte nocebo.
Mira, i sempre és curiós perquè sempre creiem que som intolerants a la cosa que habitualment més ens beneficia, biològicament. M'entens o no? Diu, el pa, el pa és fenomenal, si no tens-li aquí, el pa és que és la millor menja que hi ha. És un bé de Déu, sí senyor.
Serà el pa. No serà l'embotit i el colorant. O l'hamburguesa aquella plena de ketchup. És que som així, el ser humà. A urgències te'n venien alguns quan hi eres. No, però que et deien jo soc intolerant al no sé quan, no eren intolerants a res. Això és bestial. Vull dir, o al·lèrgics i tal. Però, clar, tampoc pots comprovar-ho ja. Perquè si la cagues i t'equivoques, vens i diu ei, que jo havia dit què. Ah, clar.
Vull dir que és molt important sempre consultar els que en saben, no el TikTok. Torno a dir, eh? Sembla que els tinc ràbia, no, però és que estan fent molt de mal, de veritat. Bé, i alguns estan omplint les butxaques molt, perquè amb l'etiqueta de sense gluten tu estàs autoritzat a aquella pressa de xocolata que valgui un euro més. Ai, un euro més, saps? Totalment. Vull dir, amb facilitat.
En qualsevol cas, ja ens hi farem mal i si ens hi fem mal, com que ens vindrà a curar vostè, ja ho trobaríem. Molt bé. Doctor Josep Maria Sirvent, moltíssimes gràcies. Vinga, moltes gràcies. Fins una altra.
Necessito desconnectar de tot. I si en comptes de desconnectar connectes amb el que realment importa? I com ho faig? Amb el Vivid, el festival d'enoturisme on el vida l'Empordà marida amb el teu benestar. Rutes amb bici, winefulness entre vinyes i la gastronomia més autèntica. Això és exactament el que em demana el cos. Doncs tria el teu moment a vivid.costabrava.org. Patronat de turisme Costa Brava, Girona, de la Diputació de Girona.
Ei, saps que l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Ripollès i tota la selva ja formen part de l'àrea integrada de Girona? Això vol dir que si vas de Ripoll a Girona o de Lloreta Figueres, ho pots fer amb una sola targeta de transport públic. Una sola targeta perquè puguis viatjar més lluny i combinar tots els mitjans de transport. Més fàcil, més còmode i més econòmic. Informa-te'n a gent.cat barra integració tarifària i aconsegueix la targeta on es troben tots els teus viatges. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Tancarem ja recte final d'aquests quatre rius d'avui dia 24 de març i és que, vaja, demà dimecres i també aquest dijous, és a dir, 25 i 26 de març, tindrem els Premis en Derroc 2026 aquí a la ciutat de Girona novament, en aquest cas amb la tercera edició dels Premis en Derroc 440 de Clàssica i Jazz i també tindrem, com no podia ser d'altra manera, la Gran Gala. Per poder comentar la jugada, ens acompanya avui
El Lluís Andrau, director de la grupa Enderroc, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Molt bon dia i bona hora. Què tal? Primer de tot, em sembla que encara no ets per Girona, però quasi...
Bé, part de l'equip ja està a Girona preparant la doble gala d'aquest any, però res, nosaltres arribarem demà a primera hora i ja tot l'equip es desplega per poder acollir tots els convidats. T'anava a dir, uns premis, unes gales, tant la de demà com la de dijous, ningú s'ho vol perdre, Girona tornarà a ser una altra vegada l'epicentre de la música en català del país.
Doncs sí, volem que sigui una gran festa de la música. Ja fa 28 edicions que ho fem. Tenim clar que és un punt de trobada important, que és un punt de trobada important pels músics, pel sector industrials, de totes les empreses de la indústria musical del país. I a la vegada també és un reconeixement. Pensem que val la pena reconèixer la qualitat de la música d'aquest país, les grans figures que en tota la seva vida han fet música. I a la vegada jo crec que és important posar l'accent en que això és una mena de xec al taló de la música.
Volem que la gent que vingui a les dues gales pugui gaudir de les estrenes de les noves gires de la temporada, les presentacions en exclusiva dels nous discos i, per tant, és una mica...
l'obertura, ara que arriba la primavera, l'obertura de la temporada musical del país. T'anava a dir, de fet, les actuacions musicals no podien faltar tant demà dimecres com també la de dijous. Anem a diferenciar-les, si et sembla. Primer de tot, la tercera entrega dels premis de la música catalana de clàssica i jazz. Això és el que tenim demà dimecres a l'auditori a partir de les 8 del vespre.
Exacte. Hem volgut donar-li una especial atenció a la clàssica i al jazz. Fins ara ho havíem fet allà al Centre Cultural de la Mercè. Enguany ho hem volgut incorporar en una doble gala
just el dia abans els premis en derroc i, per tant, és una manera també que la gent que fa clàssica, que el sector de la clàssica o del jazz tinguin una major difusió, una major també promoció i, per tant, hi haurà un cinc actuacions, també són propostes que fusionen jazz, clàssica, però també hi ha música d'arrel i hi ha algunes sorpreses i, sobretot, alguns dels premis que ja hem anunciat i que seran reconeixements importants.
El tenor Josep Carreras, per exemple, és una de les persones que rebrà aquest reconeixement dels Premis Anderroa. També un pianista com Ignasi Terrassa, o un compositor que també és important situar les dones en el món de la composició, com Raquel Garcia Tomàs.
I ara sí, ja saltem a dijous amb la 28a edició dels Premis de la Música Catalana. Vaja, Epicentre aquí a Girona, també actuacions musicals. No sé si és una gala on Lluís Gendrau també la pot gaudir una miqueta o ha d'estar pendent d'unes quantes coses.
Intentem gaudir-ho, però no que la gent ho gaudeixi. Nosaltres hem d'estar pendents que tot funcioni perfectament. Pensa que això es fa en directe, són 12 actuacions de l'escenari que s'han de fer en menys de dues hores i, per tant...
sempre hi ha una extensió perquè tot surti com com ha de sortir i per tant el que volem és que sobretot la gent es trobi la gent pugui posar-se el dia del que ha fet durant tot l'any i que a la vegada sigui una manera de gaudir d'aquesta escena musical del país que penso que ha
Ara que es parla tant de la llengua, no?, de que si la llengua retrocedeix en quantitat part abans, de que si la llengua retrocedeix en tots els àmbits socials, doncs la música no. La música és un dels àmbits on en els últims deu anys ha crescut, pràcticament s'han doblat les producions de Molligan Català, han crescut els oients, han crescut també els espectadors de Molligan Català, i per tant jo crec que val la pena...
apostar per la música d'aquest país, la música d'aquest país continua sent viva, continua sent una potència que ens identifica i que jo crec que ens marca també la identitat com a poble. Si ha crescut la música en català, em sembla que inevitablement també ha crescut el grup Anderroc i també han crescut els Premis Anderroc, no?
Home, mira, fa 20 anys que ho fem, vam començar amb una petita sala i estem molt contents de poder-ho fer aquesta any a Girona, amb aquesta doble gala, és una sala endavant, i per tant se'ns fa petit ja l'auditori. De fet, hi ha molta més gent que voldria venir, ja no hi ha més entrades de la venda, ja no hi ha més espai per posar-hi més convidats, però estem encantats de poder fer-ho a Girona, i per tant penso que és una...
Fa 10 anys que ho fem, fem la victòria de Girona i fa 20 anys que aquest equipament funciona i per tant hi ha una relació de suma també amb les entitats que ens ajuden i per tant estem molt còmodes amb aquest creixement i hem incorporat en guany un premi nou a més a més, el Premi de Foment de la Llengua i la Música i per tant estem convençuts que
Tot és a favor de la música i de la música del país. Qualsevol excusa és bona per celebrar-ho i n'estic segur que vosaltres en teniu unes quantes, moltes, bastantes d'excuses per celebrar. Lluís Andrau, grup en de rock, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé. Moltes gràcies. Demà, a partir de demà, tota la música és girona.
Girona és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop, també ho sentiràs a prop.