Pilar Fornès conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Girona FM obre la finestra de la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Girona FM obre la finestra de la participació donant veu a les entitats i a la pertobració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
Última copa!
Com a la frontera entro el vice i el cel. I no entenc, i no entenc, i no entenc a la gent. Que el que teca la mira, quan jo estic aquí, fer-me bé.
Mones que periten el meu firmament, que se'n sé, que se'n sé, que m'explota la ment, un delir inconscient, una ningú de ser s'obtenc de ser, que acabo pitjor moment. Per una copa, un lloc obert, per trobar-me a si dins aquest desert donaré a ser, potser mil, potser tot el que tinc.
Tanca el cari, tu i jo, amb aquest color com. No em toqueu els collons quan comença lo bo. Democràcia i legal, ni perversa, falsa moral.
i visca la seva gent i piquem per la mare del puto porter que s'ofeguin a tots amb idons de mil litres o més de whisky de garrafon per una copa d'un lloc obert per trobar-ho així dins aquest desert d'un maria, sí, vull ser mi, vull ser tot el que tinc.
Sóc a la puntena amb tot vici i el cert i no entenc, i no entenc, i no entenc a la gent que el que té que no miren quan jo sigo aquí fent-me'n. Hores que pal·lectran el meu firmament, que s'exec, que s'exec, que m'esflota la ment, un delir inconscient, un ànima sense lloc, tenc de lloc.
D'una copa, d'una copa, d'una copa, d'una copa,
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Els Quatre Rius. A Girona FM. Amb Saïd Esvall.
Avui és dijous 19 de febrer del 2026 i avui encarem aquell preciós tram de la setmana on tot comença a fer baixada. I només parlo de la setmana perquè ahir comentàvem que sí, que hem estat un parell de mesos hivernant, especialment amb el gruix de l'agenda cultural de Girona.
Però ja comencem a veure presentacions i embolica que fa fort que no queden ni dos mesos per Sant Jordi. Abans, dijous, que ve ens trobareu a l'Auditori de Girona. I és que l'homenatge als Beatles del 69 que van fer des del Terrat de la Rambla és finalista del Premi Carles Raola.
En aquest cas, 10 artistes, un concert sorpresa d'un matí de juny per a tota la gent que passava caminant. A la nostra manera, una idea d'aquelles que es resumeix amb un aguant amb el got que me n'hi vaig. Sigui com sigui, amb premi o sense, com tota la vida ha valgut la pena.
i especialista en dilema de vida, amb aquest aguanta'm el got que me n'hi vaig. Probablement una de les persones que més salva el món en pocs minuts o a contrarrellotge. I si no, preguntar-li el bo de l'Arnau Vila i el Vira. Bon dia i bona hora. Molt bon dia a totes i tots. Sí, sí, aquesta frase d'aguanta'm el got, doncs és un bon dilema. Quantes vegades ho deus haver de cafè o de cacaulat, eh? Perquè després la frase següent és sempre saludava. Sempre saludava, sempre saludable. No, no, en aquest cas el PC sempre saludava d'aquí a poc.
En qualsevol cas, senyor Vila, avui no hem de patir per res, perquè com he dit, ja estem a dijous, aquell preciós moment on tot comença a fer baixada, on la gent ja no comença a trucar i ja comença a dir, ja per la setmana que ve, i tu, que bé, tu. O no, o truquen i és per divendres, eh? És per divendres, eh, sobretot, però bueno, no. Com que tots sabem que la principal de Girona FM arriba trepitjant fort, només faltaria els diumenges al matí,
Sempre el tenim a l'obitzó, només faltaria i amb això ja ho tindríem. Per cert, l'altre dia em va dir... Que avui diria que hi ha una repetició, no, ahir van tenir una repetició, els dimecres tenim una repetició de les sardanes. Sí, doncs em va dir que si trobàvem una sardana adaptada a la màquina, que la podíem posar un dia a la principal. Vols dir?
Aviam, a mi m'ho va dir la quasi persona que mana més en aquesta ràdio, que és Montserrat Joventany. Si la trobem i la posem, possiblement hàgim de canviar de programa, perquè no hi haurà protagonista. Que no ens foti de pals, en el segon cas de Montserrat. Ara sí, escolta'm una cosa, passen 13 minuts del punt de les 11 del matí, nosaltres parlarem de la, en aquest cas, Amèlia de les Camèlies, d'Enna Miró d'aquí uns instants. També parlarem amb el bo de l'Alfons Cama, amb la presentació que té la setmana.
demana que ve i acabarem amb l'Eduquem-nos d'Anna Julià. Si et sembla, Arnau Vila... Ens hi posem.
I avui ens endinsem en una Barcelona que probablement no surt a les guies turístiques, una ciutat, en aquest cas, d'eixample i façanes, de cultura, d'esnovisme, també, per què no dir-ho, de joventut que brilla i també que s'esvaeix. Parlem d'Amèlia de les Camèlies, la nova novel·la, o la primera novel·la, més ben dit, d'Edna Miró, una sàtira lúcida i també irònica sobre una generació que zumzeja entre l'aparença i l'autenticitat.
Edna Miró, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora, Seït. Què tal? Benvinguda, eh? Moltes gràcies. Això és casa teva, si és que hi ha casa d'algú que deia el Cisa. O sigui que ja ho saps, això. Per la primera novel·la i per la cinquantena també, quan la treguis, vull dir que podràs venir aquí. A més, escolta'm una cosa, és que hem tingut un moment meravellós perquè tenim aquí també el Josep Maria Codina. Bon dia i bona hora.
Ara. No pateixis, que l'Arnau ja ho ha arreglat, això. No, deia que, si no m'equivoco, t'ha arribat el llibre avui. I tant. Ara. Ara mateix. Primera vegada. Directe. Rigurós directe. I què tal? Sí, sí. No has plorat, per cert. No, home.
Només faltaria, vull dir, no, no, home, no, no, al contrari d'alegria, vull dir, ha estat un moment emocionant, és la primera vegada que tinc com a objecte una cosa que jo he fet, jo escric des de sempre, però sí que és veritat que és la primera novel·la que em publiquen, llavors aquest moment de distanciament i alhora proximitat amb una cosa que fa tant de temps que tenies dins, doncs guau.
Com es va gestar això? T'ho dic perquè a mi em va trucar en Cudi un dia i em va dir, ei, tenim això, vine, tal, els 5 minuts ja teníem així, ja teníem hora. No sé, bàsicament, vull dir, com us vau trobar, com es va gestar tot plegat?
Ostres, és de malposar, eh, l'origen, sempre, en aquestes coses. No va ser un correu electrònic. No, no pas. Va ser un correu electrònic, però va haver-hi abans alguna cosa del correu electrònic, que és la part divertida, jo imagino. Al Cudi i jo ens vam trobar a Caldes de Maravella, va ser a Caldes de Maravella.
Allà ens hi vam trobar, jo faig clubs de lectura per joves, i ell també n'endegava un i ens vam convidar a una mena de taula rodona per parlar-ne de com era l'experiència i tot això. Llavors ens hi vam trobar i allà el Cudi, sense encomanar-se a ningú, va dir que s'estava embrancant en una aventura d'un editorial.
I jo, clar, en aquell moment, jo sempre he escrit, no?, i va ser aquell moment de dir, trio o no dir-li que soc escriptora, no?, o sigui, que també era com aquest moment, tampoc volia posar-lo en un compromís, i simplement no, no vaig dir res, vam anar a dinar, vam xerrar i ja està.
I després de potser una setmana rebo un correu, una proposta d'havia trobat el meu blog i creia que hi podia haver alguna cosa allà a picar pedra. I sí, a partir d'aquí hi ha procés fins ara. Escolta, qui és l'Amèlia? Qui és l'Amèlia? És l'Amèlia de les camèries.
L'Amèlia és una de les abelles que s'omsegen per Barcelona, és una noia, diguem-ne, que has parlat de façanes, i m'agrada la idea de façanes, perquè no només són les façanes dels edificis modernistes, sinó que són aquestes persones que s'omsegen pel món cultural i que d'alguna manera el que fan és posar aquesta façana de construir-se un personatge.
i en nom d'aquesta artificialitat d'aquest esnovisme construir-se una mena de reputació i m'agradava molt la idea aquesta d'un ecosistema cultural on la cultura és un discurs i aquest discurs diguem-ne es pot utilitzar de formes interessades o no la meli és aquesta construcció és que jo he trobat un paral·lelisme clar amb Nova York i Los Ángeles no, no, de veritat perquè són aquestes ciutats on tothom vol veure i tothom vol ser vist
sobretot tothom vol ser vist, jo diria, no? O sigui, que és la idea de ningú està veient res, només s'està veient ell mateix sent vist, no? Sí, o sigui, al final qualsevol gran ciutat, no?, i Barcelona, una mica com la centrifugació d'aquestes dinàmiques, el que fa és generar, no?, aquesta mena de xams, en aquest cas de l'ambient cultural, no?, de Barcelona, en el qual, diguem-ne, les persones van allà, no?, a escenificar, a performar
certs discursos per tal de guanyar-se potser una centralitat o una reputació, un nom el que busquen, és a dir, portar-te una miqueta el panorama terrenal és demostrar que en saben molt
Exacte, demostrar que en saben molt, però sobretot que en saben molt perquè aquest saber molt els permet una influència, una quota d'influència, una quota de prestigi, una cosa tan intangible com és el capital simbòlic. No estem parlant de diners, estem parlant d'una altra cosa.
I m'interessava precisament del món cultural, que sembla un món en què has d'aparentar que no tens interès en res, quan en realitat tot està en funció d'interessos que no s'expliciten, perquè si s'expliciten es perd el joc de mans. És que és com un laberint d'ombres.
Exacte, sí, sí. M'interessava precisament aquest esboranc, aquesta diferència entre el que seria la imatge i la intenció. O sigui, fem les coses amb una intenció i projectem aquestes imatges. I en realitat estem construint personatges. No sabem on és la línia entre l'artificialitat i la persona.
És el que t'anava a dir, en tot aquest teatre, perquè al final és metateatre, llavors, no sé en quin punt, no sé si li passa la mel i això, que hi ha moments on la gent, més que escoltar la persona que tens davant, el que busques és o rebatre-la o desmuntar el seu personatge. Exacte. Fins i tot són d'aquest perfil, és que parles, hi ha una paraula que m'agrada molt que surt aquí a la contraportada, que parla sobre verí, és verinós.
Exacte, exacte. És verinós en el sentit que l'Amèlia, al final com qualsevol altra d'aquestes abelles que s'omseja pel rus de l'Eixample, allò que està intentant d'alguna manera és fer-se un lloc en aquestes capes d'influència i ho fa a través de la utilització interessada, evidentment, d'aquests discursos culturals. Llavors, clar, on queda la cultura? On queda l'interès per l'autèntica cultura quan tot és instrumental, quan tot és pragmàtic, no?
I aquesta era l'atenció que m'interessava i que crec que està dins de la novel·la. I surt Twitter? I surt Twitter. Evidentment, perquè és el camp de batalla. És la novel·la de l'aquí, l'ara. No, clar, vull dir, surt Twitter. Quin efecte té Twitter, per exemple, a l'hora de col·locar o intentar col·locar o mostrar tots aquests discursos, també?
Clar, al final el que m'interessava és la idea de discurs, la idea de generem aquí unes façanes també de paraula en què no importa la veritat que hi ha darrere de la paraula, el que importa és l'efectivitat d'aquests discursos. I clar, al final el Twitter evidentment és l'excrescència de tot això, o sigui, allà és on es veu més que res totes aquestes pugnes, tot aquest verí en el qual...
La gent diu coses, no?, però la diu per l'efecte que suscita allò que està dient. Potser hi creuen, potser no hi creuen. En tot cas és superficial, no?, i la gràcia és que has devingut superficial. Està inspirat en fets reals. La novel·la de l'Aquilara. Això és el que sí. No és tan en fets reals com, vull dir, al final no és la meva experiència, jo no soc l'Amèlia. Jo he estat en els llocs on no estarà l'Amèlia, però jo no soc l'Amèlia. Podem citar-ne alguns, per exemple?
Bé, obrim el llibre, si et sembla. Estem parlant de l'Eixample de Barcelona, és a dir, estem parlant Gràcia. Estem parlant del carrer Enric Granados, estem parlant de tallers, estem parlant de la Filmoteca, estem parlant d'aquesta mena de constel·lació, estem parlant del menjador de la Bequet, estem parlant de tota aquesta constel·lació que al final... Que t'anava de dir el xoc o no?
El xoc allà a la costa, la discoteca aquella sota terra, segur que no. No, això no. No, al final és curiós, perquè una mica la gràcia de tot plegat és que aquestes abelles viuen en una mena de ficció, o sigui, evidentment no tothom viu en aquest ambient cultural, per això una Barcelona que potser tampoc no és tant la d'una joventut, sinó la d'una joventut concreta, que s'estilitza d'aquesta manera, que busca la cultura per tal de generar aquesta centralitat.
Aristocràcia intel·lectual? Sí, una mena d'aristocràcia, una pretensió d'aristocràcia intel·lectual, si es vol. Jo el que tinc és una pregunta molt grossa i és... A veure, no ens facis spoiler ara, no facis com tu de llegir-te l'última pàgina del llibre. Jo estic a favor dels spoilers, però respecto... Exacte, però que acaba de sortir del forn i hem de vendre llibres, que em diu per aquí el Cudi. No, si no, el Cudi... No, però, clar, tot això, jo crec que...
És a dir, jo crec que el mapa mental de tot el que estem parlant ara mateix, qui el vulgui entendre ja l'està entenent perfectament i entén amb molta més profunditat, fins i tot, vull dir, perquè a mi és el que et deia, vull dir, a mi amb una frase en Cudi ja m'ho va dir tot i jo amb això ja em vaig fer la idea. Llavors, jo el que vull saber és si és com un microorganisme, això, és a dir, neix, creix, reprodueix i com mor.
Aquesta façana o aquest intent de personatge, és a dir, no sé si és, digue'l ni com vulguis, Boulevard of Broken Dreams, o sigui, no és que arriba un moment i, per exemple, la gent desisteix, o no? O és quelcom que... Bé, al final, com he dit, no, això és una ficció, i en el moment en què aquesta ficció, totes les ficcions, arriba un moment en què friccionen amb la realitat.
Vull dir, la realitat que es viu a Barcelona no és pas la realitat d'aquestes abelles de l'Eixample. Diguem-ne que aquestes abelles de l'Eixample el que fan és estilitzar, segons uns codis culturals, una cosa que en realitat no existeix. Vull dir, el seu món és anormal o és una anomalia. Llavors, evidentment, hi ha un moment en què la realitat es menja el que seria la seva ficció o els seus intents.
La novel·la és una sàtira, és una paròdia, i la força de l'humor és aquest xoc. És aquest xoc, igual que riem quan el Quixot s'enfronta als molins, perquè evidentment són uns molins, riem quan l'Amèlia de les Camèlies romantitza la seva vida, perquè evidentment la vida a Barcelona és de tot menys romantitzable. Completament.
La majoria de vegades. I precisament aquestes dissonàncies són el que fa que l'Amèlia sempre estigui a l'encals de ser l'Amèlia de les Camèlies i mai acabi realment de poder quallar aquesta imatge. L'Amèlia és filla de Barcelona. Sí, l'Amèlia és filla de Barcelona. Tot i que hi ha personatges que no ho són. O sigui, com també m'interessava una mica...
el tipus de personatge que arriba a Barcelona una mica com els famosos pervinguts de Balzac que arriben a París, a la conquesta d'aquest espai cultural, doncs aquí també la dinàmica de Barcelona es nota molt, quan sempre hi ha aquestes fornades de persones que van allà a conquerir aquesta cultura. El tema és evident que te'l coneixies bé, llavors la pregunta és també...
O sigui, com ha estat a l'hora de desenvolupar aquesta novel·la? És a dir, primer de tot, com se t'acut fer aquest tema i de dir, vinga, va, tot això pot cristal·litzar en una novel·la i a més una novel·la divertida, jo crec. Esperem. Que jo encara, per això, segur que és divertida, perquè jo estem xerrant ara i mira, m'ho estic passant pipa. Esperem que hi hagi riures, perquè si no... O sigui, jo aquesta novel·la la vaig escriure ja fa un temps, vull dir que també és d'un moment determinat i tot plegat.
Però és veritat que el que m'interessava era una literatura, a vegades, no sé, mirava quin era el panorama i pensava, ostres, sembla que estiguem molt entutsolats, vull dir, realment tenim davant nostre unes dinàmiques d'un sector cultural que són divertidíssimes, que ofereixen unes tensions entre artificialitat i veritat, que són molt fecundes, i en canvi estem, diguem-ne, entutsolats parlant d'altres temes que no tenen res a veure.
I m'interessava precisament una novel·la que incidís en l'aquí i l'ara, per això dic, una novel·la de l'aquí i l'ara, no? O sigui, aquesta realitat que vivim tots i que sembla que la literatura no se'n faci ressò, m'interessava que se'n faci ressò, m'interessava que hi hagués gent que pogués, diguem-ne, reflectir-se en un llibre que estigués llegint i no crec que passi tant en el que es publica. Què és el que més t'ha costat de fer aquest llibre?
Què és el que més m'ha costat de fer aquest llibre? Crec que... Acabar de fer revisions? T'anava a dir, probablement no l'escriptura. No, evidentment l'escriptura és tot un procés, però potser el pitjor de tot va ser el moment aquest de tancar-lo i de dir ja està. O sigui, d'adonar-se que s'ha acabat també amb les revisions dels editors i tot plegat. Va haver-hi aquest moment de dir...
ja té una vida pròpia i aquest moment d'ascindir-se d'una cosa que fins a aquest moment ha estat teva i en canvi ara ja no és pas meva i no la sento com a meva fins a cert punt doncs potser això és el moment més potser més xocant de tot plegat i el repte? repte? meta que tinguessis al cap de dir ostres o cosa no tan més complicada sinó al final allò de dir ostres que és el que en aquest sentit ens n'hem sortit no sé si era també precisament aquest moment
Sí, per mi, aquesta novel·la, l'escriptura va ser molt orgànica, perquè el capdavall, com et dic, és una cosa que jo tenia molt a l'abast, que jo coneixia molt bé i que em vaig divertir molt escrivint-la. Va ser un procés molt divertit, va ser un procés fins i tot entusiasta d'anar veient com una cosa capilaritzava amb l'altra, com aquesta escriptura era una destil·lació de coses que jo vivia en aquell moment...
I clar, per mi el repte és haver cristal·litzat aquesta veritat, per dir-ho així, del sector cultural en aquest llibre. I crec que això està ben trobat a partir de la paròdia i a partir de la sàtira. Era un repte, en aquest sentit. Poder fer riure, no?, a partir d'una situació tan, diguem-ne, moguda com la que parlem. A la gent creus que li agradaria això? Vull dir que el...
el que s'emporti d'això és poder passar una bona estona de lectura i sobretot entretinguda també crec que espero que sigui una lectura divertida però sobretot espero que al final aquest humor no es quedi només en humor jo ho he enfocat des de la sàtira però la sàtira no és només un humor d'entretenir-nos i ja està fins a cert punt la sàtira també funciona com a purga perquè al final
queda reflectida una ridiculesa, no?, que si estàs dins, si estàs al centre, no ho perceps com a ridícul, però en el moment en què agafes distància, te n'adones d'això, de com d'ha construït i com d'artificial és, i precisament crec que la Satira té aquest avantatge, no?, que d'alguna manera ens en distanciem i ens n'adonem que res, que simplement és ridícul. Tens un dia a dia tranquil, tu?
Si zumzejo molt, és la pregunta. No, no tant zumzejar, però més o menys el dia a dia el tens tranquil, no? T'ho dic perquè ara arriba Sant Jordi, fliparàs segurament, perquè com que en Cudi et farà voltar per tot arreu. Sí, esperem que sí, que em porti a molts llocs. Sí, tinc un dia tranquil, estic fent el doctorat, o sigui que, diguem-ne, la tesi està allà, però Amèlia també està aquí. Amèlia també està aquí. Mira, jo em quedo amb això, si et sembla. Mira, Amèlia de les Camèlies, d'Etna Miró, ja està a les llibreries o encara no Cudi?
El 2 de març, doncs mira, el 2 de març el podeu trobar a les llibreries, presentacions de ben segur que en tindrem un bon grapat i un molt bon regal per Sant Jordi, especialment si esteu voltant per Barcelona. En qualsevol cas, Edna Miró, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i torna quan vulguis. Gràcies a tu, Saïd.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de Joves Cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Via D de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emociona't i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurament de premis i recital amb els guanyadors i guanyadores. No t'ho perdis. Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda, aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic.
Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Can.
Recupera tota la programació a GironaFM.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a GironaFM.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Trec el cap per la finestra del vagó. Veig algú que espera l'estació amb un paper que du el meu nom. Pujo a un cotxe que té més anys que jo. A la ràdio sona la cançó, take me home, country road.
Que tot anirà bé. Quan cau el sol, farem una pensió. Els queda lliure una habitació al costat del menjador. A mitja nit, de sobte sento un crit.
I algú que riu em fa sortir del llit. T'esperem, dius, al segon pis. I en el cor em dius que tot anirà bé.
que tot venirà bé.
I ara, vint anys després, recordo aquell moment i ens veig a tots tan bé. Tornaria a agafar el tren, tornaria a aquell hotel per trobar-te entre la gent. I ara el cor em diu que tot anirà bé.
Fins demà!
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM.
La teva ràdio, la gironina.
Gestiona els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de Joves Cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Via D de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emociona't i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurement de premis i recital amb els guanyadors i guanyadores.
No t'ho perdis. Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda, aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic. Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Cant.
Recupera tota la programació a GironaFM.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a GironaFM.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Bati l'ou, faci el que el mou, desperti i aprengui del dia que plou, faci en renou, la vida és un xou, gaudeixi cada dia, no és només grans dijous, mas pou, no porta res nou, el fet de no viure d'estar viu i prou, no per qui, freni, experimenti i entreni, faci una truita amb allò que el cremi, no es pati ni perquè la gent li ho mana, no es basteixi si no li dóna la gana, no ho menteixi, no obaeixi, no faci res perquè el món el destrueixi o la pati, no s'amagui quan no el suposti, no deixi
Bàti l'ho, bàti l'ho, pasi una truita.
Igualment farem xou, si diuen que buss de bona persona fou, és que n'era banquent i fa miliardadors. El rapero sempre canta enllou, llou, llou, llou. Si l'home del sac diu hou, hou, hou. Monti el passebre, posi-li el pou, i el costat d'una muleta, d'una muleta, d'una muleta, sense flou. Si vola trita diferent, posa-li un parell d'ús, va dir bé el políticat, cobra un sobresou. Els inles espatulats cridin gent en prou. Si cuina i el Parlament tritxat, bolzen els dos vins que pengin. Cuina encara que el gas li tallin, no deixi que li fallin, no deixi que s'alfollin. Va dir l'ús primis als cervell, que si gira fer, no van anar l'
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I quan ja encarem aquesta segona, última ja part d'aquests Quatre Rius d'avui dijous, dia 19 de febrer, ho fem avui obrint la finestra d'Eduquem-nos juntament amb l'Anna Julià, que ja aprofito primer de tot per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. I no sé si t'he de demanar perdó, t'ho dic perquè avui ens toca parlar sobre una cosa tan, anava a dir, tan polièdrica, perquè ho és, com és el demanar perdó.
Sí, no m'has de demanar perdó de res, però... Però ja que parlem de perdó, doncs mira. Sí, sí, sí, sí. En fi, sobre demanar perdó, avui, vull dir, no sé si és un tema d'aquests també marcat per... És a dir, no sé si la gent en sap prou i no sé si hem educat prou els nostres infants i adolescents i joves a demanar perdó.
Està clar que el demanar perdó està present, i que la gent ho té molt en compte, més enllà de càrregues o connotacions que s'hi ve de l'entorn cristià, de la tradició judicristiana, perquè és una cosa molt més clàssica que tot això, l'estar incòmode per un tema moral és molt més antic que aquesta tradició, i està molt present, perquè és una d'aquelles coses que sí que poder venia del món filosòfic o del món religiós, però jo crec que la societat
Perdonem més o menys, o demanem perdó més o menys, però que ho tenen present, jo crec que sí, que és una cosa que és com una neteja que necessitem tots. Anna, què sembla si fem una cosa? Com estem fent últimament, vull dir, hem sortit al carrer, també, a fer una sèrie de preguntes a la gent. A veure què tal. Llavors, ara escoltarem tot un seguit de testimonis, de per aquí a prop del carrer Jaume Val més número 15, que ens expliquin una miqueta sobre el perdó.
M'agradaria saber si demanes perdó sovint. Sí. I a tu te'n demanen? Sí, depèn de la persona, sí. Creus que és important aprendre a demanar perdó i perdonar també? Sí, és important, la veritat. I per què creus que et costa a vegades demanar perdó? Perquè crec que és un moment on has de ser sincer amb tu mateix, en què n'has de valorar que has fet una cosa malament i crec que això a vegades costa d'acceptar-ho. Saber si demanes perdó sovint. Sí, sí.
Quan hi ha problemes i tot, no? Sí. I a tu te'n demanen? Sí, no tant, segurament, però és consciència, responsabilitat afectiva i responsabilitat de ser conscient dels teus actes. Entenc que és important saber demanar perdó, disculpes, evidentment, no tinc cap prop. I per què creus que falta més aquesta consciència? Per què la gent decideix no demanar perdó? Bueno, això no em toca a mi dir-ho, és a dir, suposo que els psicòlegs ho podran valorar més bé.
Però falta treball intern. Treball intern. Demano què? Perdó, sovint. Sí. I a vostè li demanen també? A vegades sí, a vegades no, depèn. Creus que ho hauríem de fer més? Jo penso que sí. I per què no es fa més? Perquè la gent és així. Però no sé per què. Potser per l'orgull o... Potser que sí, l'orgull o vergonya.
Vergonya, també. Moltes vegades, por vergonya. I pel que fa a saber perdonar, creus que ho fem bé? O que sempre ens quedem amb el rencor? Digamos de rencor, a vegades. I per això ens quedem amb la perdó.
Demanes perdó sovint? Sí, demano perdó a la meva parella, només quan és necessari. A més persones? I a la feina potser, però ja està. I a tu et demanen perdó? Em demanen perdó.
Tu? Sí, ella també, la meva parella. I creus que les persones ens hem de conscienciar més sobre el fet de demanar perdó i de perdonar-nos? Clar, clar que sí. Si és de veritat el perdó, amb paraules de veritat... Creus que ens costa demanar perdó? Sí, clar. Per què?
No ho sé, no ho sé, depèn, no ho sé. A mi sí que em costa, però per l'orgull també, i depèn del que hagis fet. Però sí. Doncs m'agradaria saber si demanes perdó sovint. Home, sovint no, però sí que em demano. Quan hi ha problemes... Quan jo reconec que he fallat o el que sigui, sí. I a tu te'n demanes perdó?
Poques vegades, però clar, depèn qui. Creus que ho haurien de fer més? Sí, jo penso que sí, que reconèixer quan t'equivoques i... Sé que costa, eh? Perquè a vegades costa molt, però a vegades sí que ho he trobat a faltar.
I pel tema de perdonar, creus que hauríem de fer-ho més, de perdonar, de saber lidiar amb els problemes i estar tots bé? Sí, clar, emocionalment la gent està molt malament, jo estic a dins també, vull dir, perquè ens costa molt. Per què creus que costa? Perquè la vida que portem, molt estressada i anem només, ens mirem al nostre malic i no mirem, no ens posem la part de l'altra, a la pell de l'altra.
Doncs moltes gràcies. I ja hem escoltat moltíssims testimonis, tot molt polièdric, però sobretot, Anna, anem per parts. És a dir, saltem, per exemple, ara aquella mítica frase que hi ha, la de demana perdó ara mateix. És a dir, sembla que estiguem obligant l'infant a que sigui acció-reacció i no tant, potser, la reflexió.
Sí, és cert que si com a adults veiem... Andaves a preguntar alguna respecte a això? Sí, és a dir, és això, que si estem educant realment a la mainada d'aquesta manera, vull dir, en què els estem educant? Si amb la responsabilitat, en aquest cas ètica, moral, vull dir, amb una norma d'educació, com els estem educant en aquest sentit? Sí, saps què passa? Que si no fem aquest gest de demanar perdo ara mateix...
El que haurem de fer per substituir això és molt ampli i molt gran. Llavors, no sigui que per no fer això, que sembla una imposició, un entrenament, un fes-ho perquè ho dic jo, que no és l'ideal, llavors ja ens desentenem de tot el que hauríem de fer. Per tant, jo diria, davant de no fer res, com a mínim digues que demani perdó, perquè almenys haurà entrat aquesta dada que alguna cosa no ha anat bé aquí. Està clar que si volem educar moralment...
s'ha d'acompanyar d'una reflexió, de posar-se en lloc de l'altre, l'acció que has fet ha pogut ferir, no t'has donat compte que aquest nen era més petit que tu, o li has pres una joguina que no era teva, o no has compartit, o has fet alguna cosa que l'ha fet plorar o l'ha ferit. Per tant, no està tan malament demanar perdó ara mateix, però no és el punt ideal, òbviament, perquè si només et quedes amb això i després no ho treballes, però a vegades actualment hem desbancat moltes coses...
Perquè potser no estàvem prou bé de forma, perquè podies revestir una càrrega de càstig o una càrrega de... Ets molt dolent, però tampoc no ho hem cobert amb una altra manera de fer-ho. Per tant, queda descobert i llavors els nens van fent com si sense límits. Clar, i com ho podem fer perquè entenguin realment la importància de demanar perdó?
Clar, aquí és interessant dues coses. La primera, aprofitar coses petites perquè no hagin de fer-la molt grossa perquè ho treballem, accions petites, i la segona, no fer una crítica o un judici de l'infant,
infant, adolescent jove de com és ell sinó del fet que ha succeït com ho farem això? intentant-li fer veure la repercussió que ha tingut en algun altre i demanant si t'hagués passat això tu com t'hauries sentit això és una regla molt bàsica pensar no facis els altres allò que no t'agrada que et facin a tu a partir d'aquí si captes que li has fet mal a l'altre ets conscient que l'altre existeix i que té unes necessitats
i això doncs vol dir que ha de ser una reflexió i si es pot, sempre que es pugui una reparació no només un demanar perdó una reparació del mal fet un retorn Anna, quina importància té per exemple el llenguatge en tot això a l'hora de parlar-hi? Sí, exacte justament separar la persona del fet separar la persona del fet és a dir, jo t'estimo molt ets una persona molt important per mi
Però és que has fet mal a aquesta altra persona, o no te'n dones compte que estàs ferint aquesta altra persona, o t'has enrabiat i estàs tenint un comportament poc adequat, està sent poc gentil, o directament a un nen petit li has pres una cosa, etcètera. Per tant, li hem de tornar, etcètera. No dient-li, és que és molt dolent. Penseu que hi ha nens que realment van aprenent de l'entorn del llenguatge que són nens dolents i que fan moltes malifetes.
I diuen, és que jo soc molt dure, no faig sempre tot molt malament. Em porto malament. Em porto malament sempre. Això ho hem d'evitar. En canvi, si tu l'ajudes, que quan hi ha hagut alguna acció, en lloc de fer un judici de si això està molt malament, dir, escolta, m'hem fet mal aquest nen, li hem trencat això sense voler, anem a arreglar-ho, et faig un cop de mà, ostres, jo què sé, li hem pres això, doncs anem a demanar-li perdó, anem a compensar-li, anem a donar...
Els nens no pot ser que per un fet tan natural com és una correcció d'una errada, d'una cosa que no han fet bé, i a més a més ni n'eren conscients, hagin de carregar que soc un mal nen, perquè ja dic, els queda molt gravat això.
Escolta, anem a l'altra banda, és a dir, no només els que demanen perdó, sinó els que reben aquest perdó, t'ho dic perquè a vegades, i jo crec que ens ha passat a tots si hem estat en algun moment d'aquests d'educar a nens, o jo per exemple vull dir que he sigut entrenador de futbol, agafes i dius, demana perdó, perfecte, però és que després l'altre nen...
no el vol perdonar i diu no, no el vull perdonar i es creua de braços i morros i tot clar, la pregunta és què vol dir també a l'hora de parlar amb aquest nen de dir-li que cal acceptar aquest perdó? Sí, gràcies per l'exemple perquè és molt real és molt real tots necessitem perdonar
Com tots, necessitem demanar perdó. Tot això és base de remuntar, de reparar. Per tant, el nen que demana perdó també se li ha dit, escolta, Matú li has demanat perdó i ho has fet molt bé. Ell no està preparat encara, està enrabiat, li has de donar temps. Això també forma part del procés que després aquest nen que demana perdó, si encara no està prou madur,
acabarà de madurar veient que l'altre necessita més temps, no és que no te perdoni, és que ara immediatament encara no està preparat, està molt enrabiat, està molt afectat, no sé, llavors anem a respectar-li aquest temps, per tant és un reforçar la feina, encara en realitat és bo per ell que no ho tingui de seguida, perquè llavors entrem, bueno, perdona que tant se m'endona...
que deia la meva mare, no, no vull un perdó de perdona, perdona. No, per tant, ajudarà a la reflexió posterior i anar més en compte perquè no és tan fàcil obtenir el perdó. I tal com han dit els testimonis, és veritat, a vegades costa demanar perdó i que te queda dit, algú ha parlat d'un petit ressentiment. És una cura, és una autocura ser capaç de perdonar i te deixa molt descarregat com el que demana perdó també el deixa descarregat una vegada veu que realment no ha passat res, no?
és una, bueno, és una repurificació, és un tornar a donar una oportunitat, no?, o girar el karma, no?, si parléssim en termes d'altres filosofies o altres pensaments, i li has donat la volta a la situació. La pregunta és, n'hi ha prou, només em demanar disculpes, és que jo la lliçó que he après és que no, és a dir, jo, i t'hi afegeixo una cosa, és molt senzill, és a dir, si jo, per exemple, he agafat i t'he robat
Un llapis. M'agrada que diguis robat un llapis. Té robat un llapis. Sense demanar-te'l. Clar, si jo demano perdó i després el torno a robar, no té cap mena de sentit. Per això és important fer...
una mica grans les coses petites, saps aquella expressió, va, són xiquillades? No, al revés, aquestes coses, que és gran, eh, el que tu has dit, és un fet gran, però estem davant d'una irresponsabilitat, un no prendre consciència que a l'altre li pot agradar tenir les coses endreçades, i aleshores reparar vol dir, doncs, ostres, resulta que ara, que tu li has pres el llapis i ell, aquesta persona, no t'ha perdonat, perquè ja veu que sap que demà li tornaràs a fer, doncs no, no, ara tu, anem a treballar, tu demà l'obsequies amb un llapis,
Un llapis millor que el que tu tenies. Agafes els teus estalvis, vas i li compres, i reparar. I fer tot un xou és molt positiu, no? Si li has trencat, no sé què, doncs li arreglem o n'hi comprem un de nou. Si hem... O sigui, fer un servei, un acte de servei, o una reposició del que hem fet mal, o...
Jo crec que sí, si hem embrutit una cosa o hem trencat una cosa, doncs recollir-la, netejar-la, deixar-la millor de com estava. Tot el que sigui reparar ens ajudarà a nosaltres a veure que realment hem fet net i a l'altra persona a veure que hi ha un interès, una necessitat de tu. Vull tornar a refer la connexió que teníem i si necessites més temps, doncs...
S'ha de donar temps, també, però no es pot deixar, perquè si es deixa, els nens i els infants es pensen que tot el que hi ha al seu voltant és per disposar, i seria una mica això. Escolta'm una cosa, i no sé si podem parlar també de donar les gràcies, en aquest sentit, perquè quan et demanen perdó, jo crec que és de graíssimes, no?
Clar, és que hi ha aquesta expressió, no? Em sap greu, sisplau, i gràcies, no? Hi ha una cançó molt maca de Rosalén que diu, tant de bo diguis moltes vegades, no? Lo siento, por favor, y gracias, que la dedica al seu nebot. I dius, és que és veritat, si nosaltres som capaços de dir sovint, em sap greu, et demano ajuda, o perdó, o et dono les gràcies...
que són coses d'aparentment d'educació, de cortesia i de bona educació, resulta que els experts ens diuen no, no, és que això és d'intel·ligència emocional. Ja. Per tant, aquests petits aspectes o normes de cortesia repercuteixen directament en el benestar i en la intel·ligència emocional aquesta que es parla. I em sembla, Anna, que tot el que hem comentat avui no només és per la canelleta i pels infants i pels joves, això és aplicable a tothom.
I ells ens miren, eh? Si veuen adults que es demanen perdó entre ells o que adults demanen perdó a infants, doncs ho valoran molt. Doncs ho sento, per favor, i gràcies. Anna, un dia més. Gràcies a tu i gràcies a vosaltres. Bon dia.
Girona és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop, també ho sentiràs a prop.