11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Divars 24 de setembre de 2024. A Girona respira un ambient diferent, potser una mica més fosc aquests dies per la pluja, potser una mica més nostàlgic coincidint amb la nova estació, el que també és veritat és que tenim una agenda cultural que no ens l'acabem. A Girona passen coses, moltes coses, en som testimonis cada dia amb un munt d'activitats que tampoc ens acabem. Moltes des d'iniciatives individuals o associacions.
Res envejar a d'altres ciutats. Absolutament res. De fet, avui començarem a parlar explícitament sobre l'altra Girona. Però ho farem al final. I a més a més, amb moltes activitats que tenim per aquests dies. Perquè hi ha una Girona que desperta, una Girona que respira cultura.
I per si no ho sabíeu, un dels figurants del Club de la Lutxa era de Banyoles i es deia Arnau Vila. Bon dia i bona hora. Què tal? Molt bon dia, bon dimarts. Com esteu? Com va aquest matí? Per nosaltres bé, però em sembla que hi ha gent en aquest país que no els hi va gaire bé. Saps per què? Per què? O sigui, no t'ho perdis. Han desarticulat una banda que van estafar a dones fent-les passar per Brad Pitt. Títel, això, eh? Els hi van estafar, em sembla, a dues dones. 300.000?
En total, uns 150.000 a una i uns 175.000 a l'altra. I a part, vull dir, era molt sofisticat, vull dir, era un muntatge amb un sticker que hi havia la cara del Brad Pitt i un cartell en castellà, no sé si amb alguna falta d'ortografia que posava Mi amor es verdadero hacia ti, te quiero cariño, una cosa d'aquestes. Tu què en penses d'això?
Et diria que Brad Pitt potser està un pèl sobrevalorat, també. És guapo, però... Tu, però que és molta pasta, eh? Sí, sí, ja hi ha. És molta pasta? Sí, sí, sí, per això... Escolta, ara dius que està sobrevalorat. Amb criteri i amb coneixement de causa, quin creus que és un actor que sigui més guapo que Brad Pitt?
Home, el del senyor dos anells, en Deixonsis, l'Aragorn. Sí, carai, com es deia? En Vigo Mortensen? En Mortensen, ara no em sortiu el nom tampoc. Jo crec que el sopera. Sí? Bueno, ho sé, jo...
Aquí diuen que no, aquí diuen que sí Ho hem de preguntar, home Jo no ho mesuro tant per guapos Jo ho mesuro més per classe Saps? Alguna cosa anuncia en Espresso Vull dir I tema de pel·lícules, què? Tema de pel·lícules Sí, doncs mira, ara que parlem del Brad Pitt No, Brad Pitt, no surt el senyor de los anells Bueno, podia sortir, però No, home, no
No crec. Bé, no ho sé, no ho recordo. No, l'ha tornat a fer. Quina és la teva pel·lícula de Brad Pitt preferida? Que pensis així. Ja t'he dit el Club de la Lutxa, per exemple. Sí, però potser aquesta anava a dir. Sí? Sí. Però l'has vist, almenys? Sí, sí, la vaig a veure. No n'he vist massa, tampoc, però... A mi les d'Oceans. La trilogia d'Oceans, 11, 12 i 13, m'agrada. Sí.
De fet, bueno, és igual. Deixem el secret i correcte, la màgia de la ràdio. Escolta, avui parlarem del 20è aniversari, aviat és dit, del Corgospel. També parlarem, a més a més, amb Oriol Marés, que ens vindrà a presentar el seu projecte musical, juntament amb el Talal Fayad. Una combinació catalano-síria que em sembla que t'agradarà moltíssim, que tindrem a la Casa de Cultura ben aviat. A més a més, parlarem amb Bea Puig, que ha fet el cartell de fires i festes de Sant Narcís.
I per acabar, Mariona Ferrer, que l'he aconseguit enredar perquè passi per aquí per parlar de l'altre Girona. Molt bé. Ja que el destí no ens va unir a Madrid, doncs que almenys ho faci aquí a Girona. Que ho faci aquí, molt bé. Sí. Et sembla si comencem amb una miqueta més de música? Ens hi posem. Vinga, va. We've got a present today. We're deserving happy women. That's our love is something.
I ja escoltem de fons el que va ser el 15è aniversari del Cor Gospel Girona. Ara toca celebrar els seus 20 anys i per això mateix ens acompanyen avui Gloria Argany, a qui ja aprofito per saludar. Bon dia i bona hora. Bon dia. Josep Maria Cabra, històric i emblema també del Cor Gospel Girona. Bon dia i bona hora. Bon dia. Carles Planella, secretari. Bon dia i bona hora. Bon dia a tots. Primer de tot, 20è aniversari, aviat has dit, eh?
Sí, la veritat és que sí, però sembla que encara té molta més vida aquest cor. Home, sí, perquè per falta de gent no serà. No, no, no, ja som més de 80 i tenim llista d'espera, o sigui que... Sí? Sí, sí, hi ha molta gent amb llista d'espera, o sigui que bé, bé, bé. Algo transmetem que la gent vol entrar.
T'anava a dir, celebreu un 20 aniversari com Déu mana Sí, la veritat és que quan ens ho plantejàvem dèiem aquest cop hem de fer alguna cosa diferent que no sigui només el nostre concert com va ser pels 15 anys i ja fa temps que amb el Javier i jo el director teníem la idea d'organitzar un
un taller així amb algun internacional que vingués a moure aquí perquè en altres ciutats de Catalunya es fa i aquí a Girona no i llavors vam dir, bueno, ho hem de fer a Girona o sigui, Girona també s'ho mereix i aleshores vam decidir de fer això portem un internacional amb Colin Bassel, un dels grans del Gospel que ens farà un taller durant el cap de setmana dissabte i diumenge s'han apuntat 95 persones
i aleshores després el diumenge el concert a l'auditori, la primera part cantarem nosaltres per celebrar els nostres 20 anys, després en Colin i al final pujaran tota la gent que ha fet el taller, o sigui que serem com 170 persones cantant gospel i segur que la gent se li posarà la pell de gallina.
Jo us he de dir que respira un ambient completament diferent quan parlo amb vosaltres, sobretot per una cosa, i és, em sembla que sou una mica una rara avis de les associacions. Tothom va molt estressat perquè no hi ha membres, perquè no hi ha relleus a les juntes, perquè no hi ha relleus als càrrecs, però és que vosaltres sou ser i la mare.
Sí, sí, sí. No sé què teniu, vull dir que enganxeu. Ah, doncs mira, vine a veure'ns a l'auditori i ho veuràs. Vale, doncs mira, anem amb casos reals i me'ls aneu explicant. Carles, per exemple, a tu com et van enredar?
A través de gent coneguda que ja cantava en el cor, sabien que a tots ens agrada més o menys la música i cantar, i ens van animar a provar un dia, anar un dia a provar-ho, i va ser espectacular. Només de començar a cantar, sentir-te a la companyia dels altres companys, sentir-te que formaves part d'un grup, llavors això ens va engrescar de seguida, van dir, no cal ni pensar-nos-ho, va dir, penseu-ho, no, no, no cal ni pensar-ho, ens apuntem de seguida...
Jo porto-te, no tant com algun company que porti des de l'inici, però jo porto del voltant de 9 anys, i estem supercontents i amb ganes de seguir endavant, això està claríssim. Josep Maria, ara quan deia en Carles que no portava des de l'inici, em sembla que tu sí, eh? O potser sí.
Ben bé, ben bé, des de l'inici, ni si no. Bueno, que si es va fundar un dilluns, ni si vas entrar divendres, no passa res, eh? Fa més de 15 anys que hi soc. Com et van enredar, tu? I jo, com el Carles, vaig entrar per una amiga que hi cantava, i en Xavier Tió, que és el nostre director d'ara, a la que et dius, vull vindre a cantar, diu, obre la porta, diu, cap a dintre.
En aquella època hi havia un altre director i triava una mica, feia un petit càsting. El vaig passar i des de llavors ja no ho he deixat. I amb en Xavier, tio, excel·lent. Des de 2014 em sembla que porta, no? Vull dir, Déu-n'hi-do també, 10 anys, eh? Al capdavant del Corgospel. No sé si té ganes de fer relleu o...
jo, bueno, esperem que no perquè si no ens desmunta tot però, o sigui, crec que és una cosa que val la pena comentar ell porta 10 anys i de fet l'ànima del cor és en Xavier o sigui, la gent quan ve, tothom aquí és que el director, quan ens venen a veure quan venen a l'assaig, doncs veuen la marxa que té ell i que d'alguna manera la té ell i ens la transmet a nosaltres i llavors nosaltres la podem transmetre al públic o sigui que
que realment al final ell sempre diu el concert l'hem de fer entre nosaltres i el públic i acaba sent així, o sigui que l'ànima del cor és en Xavier. I tu també, Glòria, vas començar perquè algun amic t'ho va recomanar?
Jo cantava amb una altra coral clàssica i tal, que al final es va morir d'alguna manera, i em vaig trobar amb un dels companys que deia, ara estic amb una coral de gospel a Girona, hosti, Girona. Però, bueno, sí, em vaig anar i això me va encantar l'ambient i la música, o sigui, és tan energètica que vas a fer un assaig i surts, uau, uau, saps? O sigui...
Per tant, és poc recomanable assajar a les 10 del vespre, perquè si no, no dorms, no? Bueno, els problemes tenim. Ara cada vegada assajem una mica més aviat. Ara comencem a quarts de nou, però sí, quan arribes a casa, uau, no hi ha qui se dormi. Què té el gospel que enganxa tant? Ho dic perquè si ara munteu una manifestació aquí, Jaume, primer, talleu el carrer.
Jo suposo, per una banda, l'energia, l'energia que desprenem quan cantem i que és una energia molt de grup. A mi, quan canto, jo soc de la corda dels baixos i ens mirem molt quan cantem, ens comuniquem entre nosaltres, no? I això suposo que m'emociono jo ara, això ens transmet segur al públic, no?
Arnau, jo t'anava a preguntar una cosa, vull dir, tu que ets il·lustre de les associacions d'aquí de comarques gironines, vull dir, notari també de pràcticament totes, tu no t'han proposat mai en el gospel? No, però vaja, no sé fins a quin punt tindria bona peu. Jo sí que de petit te cantava amb una coral de banyoles, això sí, però a més de petit, eh? A mi una vegada m'han dit que jo serviria molt de cantant, que llàstima per la veu, que si no tota la resta ho tenia. Mira, mira...
Això amb nosaltres ho teniu bé, perquè el Xavier Tió sempre, a vegades em pregunten què es necessita per entrar. I ell sempre diu les ganes d'entrar. Si tu tens ganes d'entrar, entres. Si cantes bé, perfecte. Si no cantes bé, n'aprendràs. I realment és així. Ell sempre diu que no entén per què la gent se li ha dit que no pot cantar. Quan tu aprens a cantar, cantant. Vull dir, et pot costar més temps o menys, però ho has de fer, no? Perquè...
Em sembla, i parlant de ganes, que en teniu moltes d'aquest cap de setmana. Sí! Vull dir que és quan feu la posada de llarg a la celebració completa del 20è aniversari, com hem dit, en diferents parts. Vull dir, em sembla que ja dissabte comenceu un taller de gospel.
al llarg del matí, a dos quarts d'onze fins a les dues, després dinar i després un altre taller de gospel, la continuació, entenc, no?, la segona part, vull dir, a les quatre de la tarda, i a partir de les set, recorregut per Girona amb guia turístic, això ja és opcional. Sí, això els oferim a la gent que ve de fora, perquè heu de tenir en compte que ve gent de Balears, del País Basc, de Barcelona, de tot Catalunya, o sigui que...
Ah, que estem a la Champions del Gospel, també? Sí, sí, sí. I aleshores vam pensar que era un detall per la gent de fora que coneguin la nostra ciutat. I aleshores els convidem a fer aquest recorregut, aquestes visites guiades. Això dissabte, ja diumenge, al matí acabem amb el tercer taller de Gospel, de 10 a 1, dinar, com no podia faltar, també, i a les 4, prova de veu dels Cantaires, i a les 6...
toca el plat fort, per entendre'ns, eh? Vull dir, el concert a l'Auditori de Girona a partir de les 6 de la tarda, com hem comentat, i aviam, quines parts eren, recordem-ho. La primera part, qui sortia a cantar? Vosaltres, eh? La primera part sortim Corgos pel Girona i és el concert de celebració dels 20 anys i, a més a més, estem molt contents perquè amb dues cançons noves molt maques, que us agradaran molt, i que les estrenem aquest diumenge en el concert.
O sigui, el Colin Bassel segurament farà algun solo amb nosaltres, amb alguna de les nostres cançons, i després segurament ell farà alguna cançó ell sol, i després la segona part pujaran tots els 95 talleristes i tots plegats cantarem les cançons que haurem treballat durant el taller.
T'anava a dir, el Colin Bassel, una de les veus potents del món gospel. Molt potents, ja ho veureu. Com va ser la trucada? Com el va trucar? Com m'hi vau contactar? Què va passar? Bueno, és que coneixem un Ramon Escaler, que és un del gospel també, que organitza Barcelona, un festival, organitza un altre, diversos, el País Bax també...
I llavors hi vam dir, què fem, aquí contractem, no? I ens va donar una llista i vam anar escrivint els de la llista i, bueno, en Colin es va adaptar. També hi havia algú que entrava bé però que ja ha fet molts tallers així aquí a Catalunya, a Barcelona...
I vam pensar que en Colin no ha vingut, o potser n'ha fet alguna, em va fer una a Canàries i així, i no és molt conegut en aquest nivell i que estava bé trobar algú diferent que canter amb nosaltres. La meva pregunta és, Girona sap el que té?
perquè abans parlàvem de cultura a la portada i jo dic, ostres, els gironins creieu que coneixen el cor gospe al Girona com haurien o encara potser també és una batalla que s'ha de seguir insistint
Bé, crec que tenim encara tros per ensenyar i coses per mostrar a la gent, i per això els animem a que ens vinguin a escoltar el diumenge a l'auditori. Continuant una mica amb el que deieu del taller, el taller l'organitzem al Centre Cultural La Mercè, portem la gent al centre del barri vell de Girona, volem que també la gent que ve de fora conegui el barri vell amb les meravelles que tenim,
I per això també el que deia la Glòria, els hi hem muntat aquesta visita guiada per conèixer la ciutat i fer turisme i fer promoció de la ciutat. I volem que ens coneguin i volem que vinguin i volem que la gent assisteixi al concert perquè creiem que encara tenim moltes coses per ensenyar. Té pinta que farem ple, no?
Té bona pinta. Encara queda alguna entrada, animem a la gent que entri a la web de l'auditori i les compri, o a la nostra web de Cor Gospel Girona, i segur que encara trobarem algun foradet per col·locar.
Doncs mira, cap de setmana ha marcat per aquest 20è aniversari del Cor Gospel Girona. 20 aniversari, el meu número perfecte és el 21, t'ho dic perquè si l'any que ve em voleu convidar per anar-ho a provar, vull dir jo vinc. Vull dir que encara també tinc alguna horeta lliure i m'ha encantat l'energia que ens heu portat aquí als Quatre Rius. Glòria, Josep Maria, Carles, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui aquí i escolta, tots els èxits i que sigui una gran festa del Gospel aquest cap de setmana a l'auditori.
ho serà. Moltes gràcies a vosaltres per convidar-nos. Moltes gràcies.
Fins demà!
Som la teva veu Som la gironina
El programa Revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodrilo.
No pasaste de gaire, hasta ver un cocodrilo.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei en directe al 92.7 i a gironafm.cat amb la narració de Pau Villapanyer, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia, el partit íntegra i totes les reaccions dels protagonistes després del xiulet final. A Girona FM només som del Girona. Som la teva veu. Som la gironina.
La Gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Escoltem de fons música fusió, en aquest cas de l'Oriol Marés i del talal Fayet Quartet, una proposta musical que tindrem a la Casa de Cultura aquest divendres, dia 27 de setembre, a les 8 del vespre. Per això mateix, ens acompanya avui precisament Oriol Marés, a qui ja aprofito per saludar. Bon dia i bona hora. Bon dia a vosaltres. A més a més, també ens acompanya el Lucas Zegri. Bon dia i bona hora.
Bon dia. Primer de tot, anem per parts, d'on neix aquest projecte musical? Em sembla que no neix pas aquí a Girona, neix a Holanda. Sí, neix a Holanda amb el Talal Feiat en un context d'una sala de concerts que es diu The Four Camer.
I allà tenen un programa que es diu Culture Shock, que junta dos artistes que no s'han conegut mai, no? Llavors, en aquest cas, el programador va juntar Talal Fayad, que és expert en música aràbiga, i em busca a mi, que la meva especialitat tira més cap al Latin Jazz, no? Llavors, hi ha una premissa, que és un concert...
i la llibertat creativa que tu vulguis i en aquell concert fem un sold out i a partir d'aquí comença l'aventura de fet us estic escoltant i és bastant genuí el que proposeu em sembla que és una cosa bastant única en el panorama
Bé, això ho deixem que jutgi l'audiència en aquest sentit, perquè en aquest sentit jo crec que la cosa única és que... Per què sona únic? És perquè toquem les nostres composicions. O sigui, quin és el pont que hi ha en comú, quin és l'espai que permet que els dos ens expressem amb les nostres dues personalitats diferents, no? I trobem aquest pont en comú en les nostres composicions. Llavors això és una cosa que jo crec que de moment només podem fer nosaltres
que és tocar la nostra música i les nostres idees, i a partir d'aquí, segurament per això. T'ho dic perquè, a més a més, és que les bases són radicalment diferents del que podem trobar ara mateix, per exemple, a Spotify. Bé, o sigui... Sí, exacte, o sigui, al final hi ha molts artistes que investiguen, com diem nosaltres sempre, la Noir Braham és un hud absolutament fantàstic, i el Paquito és meravellós, perquè el Paquito de Rivera és un artista...
increïble, no?, que sempre ens ajuda a descobrir nous mons, ens ajuda a pensar quines possibilitats hi ha tècniques amb l'instrument que eren inimaginables, no?, i a partir d'aquí, doncs, sí, és nou, jo diria que és nou a Girona, sincerament, crec que és nou a Girona, i aquest pont entre el jazz, la música llatina, la música aràbiga. De fet, és una fusió entre clarinet i ut,
Sí. Com teixiu aquest diàleg entre vosaltres? Mira, doncs... El clarinet, si tu mires el jazz i la música llatina, doncs hi ha diversos paràmetres que són recurrents. Per exemple, els acords, passejar per acords, és un instrument melòdic, hi ha el ritme, la síncope, hi ha característiques del latin que són molt potents, no? I si tu mires l'especialitat del talal, hi ha les amalgames, en anglès diu odmeters...
Hi ha els microtons, hi ha el macam, hi ha el món d'una manera d'improvisar d'un sistema completament diferent. La música llatina és un sistema més tonal, diatònic i llavors el macam funciona en uns diferents paràmetres. I a partir d'aquí és on hi ha aquest diàleg, que és jo intentar aprendre més i posar-me en el seu context, estar obert a la diferència i a viceversa. I aquí és on neixen els punts en comú.
De fet, m'encanta la masterclass que ens estàs fent des de la perspectiva de fora. I a més a més, t'anava a dir, el suport normalment d'aquest tipus de propostes de fusió, fins i tot experimental, podríem dir, quin creus que és? És a dir, creus que hi ha suficient suport a aquest tipus d'iniciatives o que tot continua massa enquistat?
Mira, nosaltres a Holanda ens sentim molt lliures, és un projecte que neix, com t'he dit, a Utrecht, concretament, i ha tingut un rodatge fantàstic, o sigui, també hem tocat a la tele nacional, hem tocat a diversos festivals, vull dir, just ara, abans de venir, teníem uns quants concerts també, vull dir que com a duo...
ha funcionat fantàstic, la gent ha tingut una rebuda increïble, perquè al final la gent veu que es pot emocionar amb allò que toca una mica l'ànima i és el que nosaltres intentem fer sense pretendre-ho. Llavors aquí, jo crec que a Holanda, sempre dic una cosa, a Holanda hi ha una cosa que a mi m'encanta creativament, sobretot com a un artista que comença, que té idees, que està ple d'energia, que és que a Holanda quan hi ha una cosa nova,
la gent està oberta a veure-ho. O sigui, quan tu no coneixes una cosa, sempre tindràs algú que et vindrà a veure. Sempre, sempre, sempre, sempre. I això m'agradaria molt que també fos aquí. Ja comença a ser aquí, ja comença a agafar força i energia, però ens agradaria molt i estem també lluitant perquè això sigui així. O sigui, davant d'una cosa nova, per favor, anem-ho a veure, no? Anem a veure el desconegut.
Ara parlaves, en aquest sentit, de la performance duo, però em sembla que aquest divendres no serà duo, serà quartet. Llavors, si ens pots explicar una mica aquest gir de volta que li doneu.
Exacte, el plot twist. El giro de volta és el... O sigui, el duo, no? Llavors veiem que hi ha la possibilitat d'anar de residència internacional a la Marfà. Ah, també esteu de residència a la Marfà, em sembla, eh? Sí, sí, ara quan acabem... Sí, sí, sí, o sigui, vam arribar la setmana passada i ara hem estat a la Marfà assajant i estem assajant fins aquest divendres, que és quan hi ha l'estrena a l'Auditori Viader.
i ara per exemple quan acabem anem a assajar i avui a la tarda també tenim una masterclass amb el Conservatori de Girona que fem amb un taller sinfònic i el que dèiem, llavors a partir de la residència internacional ens permet tenir la subvenció
per venir a Girona, evidentment cobrir costos internacionals, allotjament, etc. I ens permet tenir una setmana de creació on la nostra concentració és en crear nou material i experimentar, experimentar, provar, provar, provar.
I aquí és on tenim claríssim que aquest viatge el volem que sigui maltadores i arques, contrabaixista, especialista en jazz i música de cinema, i Lucas Egrí, especialista en percussió mediterrània, música i música llatina. I aquí és on els portem i comptem amb la seva col·laboració. Doncs mira, rescato el Lucas ara mateix. Lucas, com vau plantejar aquesta col·laboració? Bueno, pues... Como una oportunidad, un momento para...
Pa' hacer música juntos, porque entre nosotros ya hay una amistad y yo toca con Uriol, Uriol la toca con Zoder, pero nunca hemos tocado todos juntos, ¿no? Y teníamos muchas ganas, entonces... Revueltos, pero no juntos. Revueltos, pero no juntos. Entonces, por fin, estamos revueltos y juntos. Y... Y nada, y bueno, porque compartimos...
Una manera de ver la música bastante parecida, entonces por fin podemos lograrlo. Además de también poder pasar tiempo juntos, que es lo bonito de este tipo de residencia o de tour, que al final, porque toca, está muy guay, pero al final lo que pasa más tiempo es compartiendo y es muy guay también tener este lado de poder compartir tanto.
Oriol, no sé si ja has tingut temps d'ensenyar-los la Girona, la ciutat, els bars, sobretot. Sí, vam començar, és que tenim molt poc temps, vam començar, vam anar-hi un dia, quan van arribar just l'endemà, però vam veure de nit, vam veure de nit i vam fer una volta. Ells tenien ganes d'un gelat i vam trobar només una botiga oberta, eren les 11, I sí, sí, queda pendent anar-hi de dia, o sigui que sí, sí, de fet ho farem aquesta setmana, sense dubte.
Doncs Oriol, em sembla que encara queden unes quantes entrades per aquest divendres. Sí, ens han dit que estan venent bé i que hi ha molta gent que està interessada en veure aquest projecte i haig de dir que és l'únic a la província de Girona perquè llavors anem a Vic, anem a Manresa, Mataró, Barcelona i anem al Lluçanès i tot aquest projecte culmina...
aquest tour culmina amb la Fira Mediterrània que és el que servirà per exportar-lo internacionalment i exportar-lo també de cares al 2025 i començar a fer teixits per al 2025 que ja avanço ara que el volem portar altra vegada a Catalunya per presentar el disc que gravarem a l'octubre
Doncs aquest projecte de Jazz Fusió d'Oriol Marés, també de Talal Fayat, aquesta unió entre Lletí, Siri, entre d'altres, també amb aquesta nova proposta en format quartet que tindrem a la Casa de Cultura aquest divendres 27 de setembre a les 8 del vespre. Oriol, moltíssimes gràcies per haver passat per aquí. A vosaltres, a vosaltres, un plaer. També, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat, Lucas. Muchas gracias.
Som la teva veu. Som la gironina.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa rival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club.
No pasaste de caimà. Hasta luego cocodrilo.
Bé, doncs, encarem ja a recte final dels Quatre Rius i no podíem passar per sobre de la presentació del cartell de les Fires i Festes de Sant Narcís 2024. Es va presentar ahir i, de fet, va ser de la mà de la il·lustradora Bea Puig, a qui ja aprofito per saludar. Bon dia i bona hora, Bea. Bon dia, bon dia a tothom. Què tal? Primer de tot, escolta'm una cosa, t'esperaves guanyar el concurs?
No, no m'ho esperava, però sí que tenia moltes ganes. Vull dir, vaig posar moltes ganes i molt d'art. Sí, va. Sient fidels a la veritat. Era la primera vegada que participaves al concurs? O sigui, això va ser arribar i moldre o ja t'hi havies presentat? Sí, la veritat és que sí, eh? Ah, que bé, no? No m'havia presentat mai. Sí, sí, molt bé, molt bé. Súper. Escolta, com vas plantejar aquesta proposta?
Mira, doncs vaig llegir sobretot primer la història de la festa, tota la història de Sant Narcís, de les mosques, vaig llegir història i després vaig llegir els principals elements de la festa, els castellers, els diables, tota l'oferta musical...
I vaig fer un matxembrat amb tot això i juntant amb una paleta de colors de tardor, doncs ha sortit aquest cartell. I sobretot el que m'agrada és això, que l'eix central també és la música, la musicalitat, que ens salvi sempre la música, sobretot per barragues.
Sí, sí, sí. Jo volia fer la música com a protagonista i a més fer un cartell sonor. Per això té aquestes onomatopeies on l'espectador pot llegir el cartell i fer sons, diguéssim, els sons típics de la festa. A més, i també com has dit, els castellers, els diables, també signes una miqueta de la catalanitat que tenim també en aquestes festes.
I tant, i tant, sí, sí, ha d'estar representat tota la cultura popular que és molt present. Com va anar-hi la presentació? Nervis? Molt bé, molt bé. Van ser molt amables amb mi, tothom va estar molt al cas i doncs amb molta il·lusió, molta il·lusió veure el cartell finalment imprès en gran perquè, clar, l'havia de digital i molt bé, la veritat és que molt bé.
T'anava a preguntar, se saben ja els grups que tocaran per barraques? T'han dit alguna cosa? No, no, no m'han dit res. No, no ens pots avançar res, vull dir... A més, si ho sabés, crec que no puc fer spoiler.
Home, seria molt bo. Ja per últim, el que sí que em sembla que et tocarà sí o sí, perquè em sembla que estàs per aquí a prop, a la Vall d'en Bas, em sembla que et tocarà passar per Girona, per fires i festes, i suposo que també serà un goig veure el teu cartell per tota la ciutat. I tant, i tant. Ja per començar vaig al pregó, estic convidada allà al balcó. Ah, mira, ja ens hi trobarem.
Sí, perfecte, doncs ens coneixerem en persona i sí, i després gaudir les festes, vull dir que a gaudir-les amb el cartell pertot arreu que també tinc ganes de veure i em fa molta il·lusió, la veritat, molt contenta de fer un cartell de proximitat, que sigui de Girona, molt bé.
També t'he de preguntar, és gaire habitual aquest tipus de concursos on presentes cartells i que al final puguin sortir escollits o és més una cosa completament complementària a la teva activitat?
No, la veritat és que és una activitat que faig sovint, perquè m'agrada el cartellisme, m'agrada i trobo que a vegades és una oportunitat, sempre que siguin concursos de cartells que estigui com valorat l'artista, doncs sí, sí que m'hi presento i també vaig guanyar-ne un a l'Ajuntament de Tarragona. Ah, mira...
Sí, per les fires de... Ai, ara és els nervis. Ah, no pateixis. Sí, exacte, de Sant Magí, exacte. Ara, home, clar, escolta'm una cosa, és que a mi també em costaria dir-ho, vull dir, no sé pas ni on te queda, o sigui, jo no has de patir. I res, doncs sí, sí, de tant en tant m'agrada presentar-me, és una activitat complementària que trobo que m'agrada, sí, i tant. Sí.
Don Rebea, escolta, felicitats per haver guanyat aquest concurs, felicitats pel cartell, perquè realment fa goig, i ens veiem el dia del pregó, i qui sap si per fires i festes de Sant Narcís. I tant, i tant, moltíssimes gràcies per aquesta entrevista, i per donar veu, i res, doncs, molt contenta, molt contenta, espero que gaudiu el cartell tant com jo, les fires, i ens veiem per allà, i tant.
Cucodril Club Cucodril Club
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Fet i pensat en digital. En exclusiva a GironaFM.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
A Girona FM, només som del Girona. Som la teva veu. Som la gironina.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. Girona FM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Doncs intentant trencar esquemes, precisament el que té de bonica ho té d'avorrida, intentem canviar una mica el paradigma, veure com és l'altra Girona. Aquesta Girona que comença a despertar, com he dit a la portada, aquesta Girona que passarem a comentar, l'altra Girona, amb Mariona Ferrer, qui ja aprofito per saludar i per donar-li les gràcies per deixar-se enredar. Bon dia i bona hora.
Jo encantada de deixar-me enredar, tenir un micròfon al davant i poder parlar de la meva Girona, que també és molt interessant, que a vegades l'ultralocal no ven en els diaris generalistes, costa una miqueta més parlar, però parlar del que tens a la cantonada i de la gent que t'ha despertat d'ençà que has tornat fa goig, i més amb tan bons companys com tu.
T'anava a dir delegada del diari ara aquí a Girona. Per tant, l'aposta local jo crec que encara hi és i cada vegada hi ha més interès, no ens enganyem tampoc. I em sembla que ara fa 3 anys tu i jo tenim una història una mica en paral·lel i és que vam coincidir en espai i en temps a Madrid però ara ens ha tocat fer-ho a Girona i és on ens vam conèixer, de fet.
Sí, sí, va ser aquesta connexió, no?, que té la seva gràcia, arran que em convoquessis per venir a Tertúlies amb en Jordi Grau, vam veure que veníem del mateix lloc i ens sentíem orfes potser una miqueta del mateix. Tot i ser gironins, tu, tot i que ets una miqueta d'adopció perquè vens de fora, però ara estàs a la ràdio...
Al final ens sentíem orfes d'un estil de vida, d'una manera de fer, i ens començàvem a preguntar per què això no existeix a una ciutat que està en boca de tots els titulars, tothom diu que és bonica, és genial, tenim un equip ja de Champions, tenim un dels millors festivals de teatre del món, sembla que ho tinguem tot.
i després et trobes a faltar tenir un nucli, tenir una colla, poder sortir a fer una cerveseta. I vam dir, aquelles cervesetes que comentem la vida sobre Girona, per què no les traslladem davant del micro, no? I és el que hem aconseguit fer aquí, i moltes gràcies per haver vingut, Mariona. Però clar, és que estem parlant, al final, parlant de l'altra Girona, no? Vull dir, d'aquella Girona que no es veu, d'aquella Girona que es vol obrir, fins i tot, al món,
o sigui, ja no és un tema autonòmic o estatal, sinó que es vol obrir el món, una Girona que també té les seves àncores, en aquest sentit...
Jo crec que la cançó que obria la portada és molt encertada, que no és actual, és de fiasco. Pensem en un grup de hardcore ja, que ha sigut un de les petums, que no sorgeix de Girona Ciutat, sinó Sarrià de Ter, com aquestes poblacions satèl·lit de Girona que ja han tingut un pes cultural al llarg de la història i a vegades ens n'oblidem, no? Sembla que tot vingui només del barri vell i de l'Eixample de Girona, sinó que hem tingut una perifèria, sal, també tenim grans grups teatrals que han sortit,
i ens oblidem d'aquest passat. I avui era fer una mirada cap a aquesta Girona, més enllà de la via del tren, més la Girona dels barris, i de nouvinguts de tot tipus, perquè ara que tenim tan en boca els expats, que a mi m'agrada parlar gaire d'aquest concepte, si no són immigrants amb un alt poder adquisitiu, amb molts diners a les butxaques, i tenim tot tipus de perfils de la ciutat, i el que jo he notat, l'últim temps, clar, porto ara aquí tres anys, treballant per l'Ara 2...
Des d'aquí, i notes com que la Girona que vas deixar, que s'ha transformat moltíssim, però que hi ha una certa fricció entre el Gironí de tota la vida, el de tota la vida és com algú molt anclat, amb el Gironí nouvingut. I aquest intent de transformació de la ciutat, que vulguis o no, ho porta a un creixement molt fort, demogràfic,
per molta població nouvinguda de tot tipus, també per ser al final una ciutat satèl·lit de Barcelona, que això ho ha transformat l'AVE i ara estem veient els seus fruits, per bé o per malament, doncs hi ha aquesta col·lisió que és constant. I en volíem parlar d'aquesta gent nouvinguda i aquestes transformacions que a vegades se'ns escapen una miqueta del radar.
És aquesta, potser, aquest joc d'equilibris entre la reticència i la simpatia, no sé si també fins i tot del, sempre ho hem dit tu i jo, aquest caràcter més endogàmic que hi ha aquí a la ciutat de Girona. Sí, el tema és, això passa a totes les ciutats intermitges?
A Manresa passa el mateix, perquè al final sembla que a vegades ens flagelem i diguem que és una cosa d'ADN gironí. Passa igual això que a un poble de Castella, aquestes barreges. Sí que hi ha una visió tancada, hi ha un gironí, clar, qui participa de Manalles, ja no, el cub del GEC, potser aquests tòtems o aquests carnets de bon gironí.
s'han anat perdent, però encara hi ha aquest on t'has estudiat, qui és el teu pare, a quin barri vius... Una miqueta el que et defineix i a qui coneixes, no? Que al final és impossible sortir per Girona a ciutat i no conèixer ningú mentre es passeges. I això és el que defineix molt una forma de fer a les ciutats que es va trencant una miqueta. Clar, en aquest sentit, què és el que està canviant perquè aquesta Girona es vagi diluint?
El que està canviant, sobretot, és que ens trobem aquesta població que deia nouvinguda, i alhora un fenomen que trobo que és molt interessant, i és que tot el jovent que podria tenir la ciutat, o bé famílies que acaben de néixer amb criatures petites, en un context en què tenim, que a nivell demogràfic, ai, que a nivell de...
amb l'errupció de l'AVE, la connexió amb Barcelona és molt curta, que triguem només tres quarts d'hora en arribar a Barcelona, doncs fa que, d'alguna manera o altra, els preus de l'habitatge augmentin moltíssim. I el mateix drama que et trobes a Barcelona s'està passant a Girona. Donem dades. Ja el 2021, Girona era la tercera ària urbana, segons el Banc d'Espanya, més cara de l'Estat per darrere de Madrid i Barcelona.
Clar, jo et poso tant l'exemple, nosaltres que hem vingut de Madrid, jo per viure al costat de Totxa pagava menys de lloguer que per viure aquí a l'Eixample.
és veritat que ara a Madrid han augmentat molt els preus de lloguer els últims 3 anys però estem parlant de 3 anys enrere que venir a Girona hi havia més pressió perquè hi havia menys oferta del mercat de lloguer estudis més recents de consultores privades i comparadors de preus la setena ciutat més cara a un viure de l'estat per tant ens estem trobant en una ciutat intermitja però que té la situació de l'habitatge i de preus d'una gran urbà
Per què? Per als nouvinguts que venen. Alhora tenim a tot de gent jove que es veu expulsada de la ciutat. I al costat de Girona tenim el municipi de Catalunya que creix més ràpidament, que és Vilablareig. Jo crec que és la il·lustració claríssima que tens tota una població jove...
que se n'estan anant i el poder, el motor, i al final qui queda la ciutat? Gent gran, gent envellida, com aquí a l'Eixample. Vull dir, tens gent... Després, pisos en què es lloguen habitacions, sigui per estudiants o bé per molta gent que no té papers o no s'ho pot permetre i que són pisos amb molta gent empadronada. I després, pisos que també es lloguen, però per temporada turística, a un alt poder per ciclistes o per gent que ve a passar l'hivern aquí o per temporades.
I a més a més, parlant d'habitatge, i alguna vegada ho hem comentat tu i jo, hi ha una gran muralla, una esquerda, que és la que separa també el vell mig de Girona, per entendre'ns. Si tenim una muralla, que crec que potser qui és de fora no n'és conscient perquè no la visita, i és...
És el que ens fa semblar potser una ciutat com Nova York o Chicago, no?, perquè tenim, bueno, pot semblar, ens passa la via del tren pel damunt i hi ha un entorn que sí que s'hi ha fet una via ciclista sota, però recordem quin entorn, és més on hi ha direcció Mercadal, Barri Vell, però si no l'altre, que són terrenys de DIF, els que tenim sota la via del tren,
que erigeixen una gran muralla els preus de l'eixample d'aquí on està l'estudi de Girona FM amb els de l'altra banda de l'eixample de la via del tren és que es dupliquen vull dir que al final és una gran muralla social durant molts anys a Girona també si volies portar els nens a l'escola aquesta muralla també existia a l'hora de portar els nens quan hi ha el gran pacte antisegregació a nivell català a Girona en part se li obliga
a canviar les zones d'on t'inscriure't el nen a l'escola i han de trencar aquesta muralla i ara et trobes a col·les com el col·le verd que diuen, ostres, és que ara ens ve molts nens de Santa Eugènia potser a alguns no els agrada gaire però s'han canviat, també per la demografia és diferent, però la via...
comença, a poc a poc, encara és d'haver una gran, perquè el parc central és una gran cicatriu, però clar, amb acabar les obres de l'AVE i en el moment en què també hi ha negociacions amb l'Estat perquè plaça Espanya es transformi, perquè alguns terrenys es transformin, això comença a canviar. I també quan hi ha tanta pressió d'habitatge. Ara mateix a la carretera de Santa Eugènia acaba d'obrir una galeria d'art
en un primer. Més amunt tenim un bloc d'habitatges que es diu el Refugi de Girona, en què per dormir-hi un mes pagues mínim 4.000 euros. Corai.
Ja no estem parlant del barri vell ni del Mercadal. Al final del carrer del Carme et pots trobar ciclistes baixant d'un habitatge que havia de ser una antiga caserna de la Guàrdia Civil i eren habitatges protegits. Per tant, aquesta pressió, ja ho diem amb l'especulació immobiliària que comença a haver-hi a la zona del Nou Trueta. Si entres a Instagram i t'interesses per mínim de coses d'habitatge, et trobes cada cop, ostres, et surten tot denuncis de noves promocions d'habitatges al futur del costat del Nou Trueta.
Clar, ara estàvem parlant d'habitatge, però em sembla que hi ha brots verds, t'ho dic perquè afortunadament la teva secció es diu l'altra Girona, em sembla que hi ha coses que també ens donen una miqueta d'esperança. Clar, al final això era una radiografia de la situació actual per entendre aquesta transformació i cap a les perifèries què neix.
I a partir d'aquí, clar, jo fa tres anys, quan aterro aquí, començo a fer recerca del que ha canviat a la ciutat, perquè jo, el que és per etna, i les petum gironines, i ja me les conec, i ens les coneixem tots, però el que volíem saber és la gent que està transformant la ciutat, potser de forma menys coneguda, o que ha apostat per altres zones, no? Per exemple, la que ha sigut directora de l'Incasol fins fa poc, la Maria Cisternes, va decidir, va fer un article publicat a l'Ara,
en què deixava Barcelona, instal·lava Girona i apostava per Santa Eugènia i per allà on s'ha de construir el nou Trueta, no? Però alhora, en la carretera Santa Eugènia també, ja fa molts anys que tenim Teixit Jasmina, que és un local d'una noia d'origen marroquí, que amb 18 anys va començar a cosir, va obrir la seva botiga salt i després l'ha ampliat a Girona i funciona de forma superviable.
Però també no me'n vull anar només cap a aquest sector. Si parlem d'immigració nouvinguda amb el poder adquisitiu, tenim la Lorraine, que ella viu en una masia al costat de Girona, parla català ja i és una ciclista convençuda jubilada, no?
Doncs jo crec que aquests petits exemples ens serviran per aquesta temporada, davant dels micròfons, anar parlant d'aquesta altra Girona amb moltes diferències, però que alhora configura el que surt del barri vell, de la Girona pintoresca de les casetes de colors.
I que coneixem, per exemple, el pont major, un barri que diuen, però què hi ha el pont major? S'acaba de consolidar una colla gegantona i s'ha creat la majordòdama del pont, s'ha recuperat una llegenda i tot de famílies que sortien de la llar d'infants han creat un nou imaginari per a un barri. Això és part d'aquestes perifèries que s'estan transformant. Potser la plaça de Girona, on juguen més nens, avui en dia és la plaça Ciutat de Figueres, al barri de Montilivi.
i dius, ostres, com és que hi ha tants nens allà i no juguen més aquí i és com aquesta altra Girona es va configurant ho anirem veient capítol rere capítol amb el teu permís i anirem parlant també amb aquests actors per conèixer aquesta altra Girona
Mariona, ja et dic, ja que no podem coincidir fora perquè les agendes són complicades, però almenys ho fem aquí als estudis. Escolta, acabem amb Gelado de Verao. No tenim temps per explicar-ne la història avui. Em sembla que t'agrada la cançó, almenys que duri de fons, i el pròxim dia m'ho expliques. Sí, parlarem la meva filia portuguesa. M'has dit que digués una cançó que em representa i avui us la deixo escoltar i un altre dia en parlem. Moltíssimes gràcies, Mariona. A vosaltres. Tu postes en totes les formes d'un país que