molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
11 i 5. Benvinguts als Quatre Rius.
Divendres 7 de febrer de 2025. Avui ens hem despertat amb dades esgarrifoses del lloguer, de la compra d'habitatge i també de la precarietat per a la gent jove. Moltes vegades ens han dit que és un tema de mentalitat, que no ens agraden les feines per a tota la vida, que ens agrada viatjar, que ja no creiem en el model de parella i família tradicional i, esclar, això condiciona tota la nostra situació.
Perquè si volguéssim posar les bases per un projecte de futur digne, és una opció que descartem. Valgui també el to d'ironia. El que abans era una opció, ara ja no ho és. I no és culpa dels joves, tampoc de la vida. Les coses s'han fet malament i n'estem pagant les conseqüències. Tant de bo algun dia la història no es resumeixi en un camp i qui pugui.
I sempre ens han dit que quan el vaixell s'enfonsa, l'última en sortir és el capità del vaixell. Mentida, perquè l'altre dia vaig encendre un flamizell aquí als estudis del carrer Valmes. Es pensava que hi havia foc i va ser el primer en sortir per la porta. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia, però tenim també aquell do de ser bombers i a vegades paguem algun foc. Petitot, però la paguem. Et vaig veure, que més ajudeu-me...
Sí, però marxo i se'n va la llum de la ràdio, eh? No, no, completament. El capità del vaixell s'ha de quedar aquí especialment quan va... Tu has vist Titanic? Sí. No has vist mai Titanic? L'últim que no sortia mai era el capità.
Que a veritat es quedava. I mirant i plorant, eh? Era una imatge molt bucòlica, molt romàntica. La tinc una mica borrosa, però sí que és veritat que estava allà mirant el programa. Doncs tu t'has de quedar aquí aguantant la taula, apagant focs i el que faci falta, el que toqui, Arnau Vila. Sí, sí.
El problema és que a vegades els tripulants fan de mal dir. A vegades no sempre són estables, diguem-ne. És el que diuen també, que els vaixells els primers que surten corrents són les rates quan passa alguna cosa. Sempre saps contradictor com el que acabes de dir, eh? No, perquè jo et vaig veure sortir però jo ja estava a la vorera del davant.
En fi, és com una pel·lícula, això, eh? És com una pel·lícula. Ja estàs anticipant temes? Bueno, perdona. Això és feina meva, eh? No, però els ociens saben perfectament que els divendres d'aquesta estona. A més a més, tu morris davant. Jo ho he dit al matí. Ah, sí, clar, també tens raó. Què tenim avui? El cinema. I tu què faràs aquest cap de setmana? A mi sempre implica la curiositat sobre com ocupes...
Aquella cosa meravellosa que ben diuen temps. Sí, de vegades és difícil d'emplenar, però és que hi ha gent que s'estressa quan no fa res, però és que no fer res també està bé. Està molt bé. Sí, sí, sí. Està molt bé no fer res. Jo molts cops a vegades dic, no, és que no tinc res a fer. Bueno, és que està bé. Ho hem de dignificar. La volta a l'estanya te l'asseguro, això sí, a cada setmana sempre la fem.
Encara per baixar torrons o ara hi ha... Algun sempre encara queda d'encallar si fa demà baixar. Tu, la setmana que ve molerà, eh? La setmana que ve és el dia de la ràdio, el dijous. El dia 13. Per tant, serà de bon celebrar. Sí, home, sí, ja ens ho passarem bé i si de cas, escolta, tornem... O sigui, deixem enrere la nostra pel·lícula particular.
Vull dir que sempre hi estem. Nominada amb l'Òscar, potser. Sí, home. No ens calen nominacions, Arnau Vila. Nosaltres no necessitem aplaudiments perquè la vida sigui una pel·lícula. No, però a veure si cau un rola. Però sí, això és evident. Escolta, deixem-nos ja de pel·lícules, almenys de les nostres, i parlem de les pel·lícules de les de veritat, les que hi ha al cinema.
Se m'acaben els adjectius, com l'heu Messi? Carles Ribas, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Tu al·lucines cada dia que vens, eh? No, no. Titànic cal recordar que a banda del Capità són els músics, també els que es queden. Els músics. Aquell petit quartet que decideix dir, mira, almenys acabarem amb música a la nostra vida. De les imatges més boniques que he vist jo al cinema, eh? Bona escena, sí, sí. Molt bona escena, molt ben interpretada. Sí, sí. Que, de fet, perdona, un dels músics no sortia després dels Quatre Fantàstics?
Ara me n'hem recordat. Era aquell, el tio de goma, saps? Un dels músics era... Sí, aquest. Crec que estava allà... Bueno, en fi, 4 Fantàstics, no, en som 3 avui i aviam com podem comentar la jugada.
Què tenim? Doncs bé, comencem amb l'estrena potser més destacada de la setmana, que és el Maria Calas, aquesta biografia de la gran diva de l'òpera del segle XX, que a partir d'avui ja podeu veure als cinemes de tot arreu.
Maria Cala és una pel·li de Pablo Larraín. Pablo Larraín és un cineasta xilè que va combinant més o menys la seva filmografia entre pel·lícules del seu país i de tant en tant fa alguna incursió a través d'una gran producció dels Estats Units i ho fa bàsicament...
per traçar relats biogràfics sobretot de dones que han marcat sobretot la segona meitat del segle XX. Recordem que el Pablo Larraín ja ens va portar la biografia de Jackie Kennedy, la Jackie...
al voltant de la figura dels dies posteriors a la mort del seu marit i també va incidir en la figura de Diana Spencer a la peli Spencer i sembla ser que en Calas tanqui aquesta trilogia de dones que li han marcat potser a ell i sobretot a la història d'aquesta segona meitat del segle XX
Protagonitzada a Berangerina Jolie, em sembla, que ara feia dies que... Doncs sí, recordava anar rebuscant la filmografia, així és una cosa amb cara i ulls, l'últim que va fer és malèfica. Des d'abans del divorci amb el Brad Pitt, em sembla, i ara s'ha agafat el seu temps per tornar... S'ha agafat el seu temps i, doncs bé, sembla que la rain la va convèncer per...
per tornar a primera fila amb aquesta pel·li. La Ryan, quan ha fet aquestes figures femenines, sempre ha volgut tenir unes bones a la màniga. Recordem que Jackie Kennedy la interpretava Natalie Portman i Diana Spencer, Christian Stewart. És a dir, no... Va a valor segur, eh? Que tot s'ha de dir que l'Angelina, vull dir, molt de cinema comercial, és veritat, però ostres, jo crec que en propostes de profunditat com aquesta, vull dir, també dona la talla, eh?
Sí, sí, sempre és una molt bona actriu, encara recordo potser una de les seves millors interpretacions, que és la pel·li que hi ha de l'intercanvi de Clint Eastwood, d'aquella dona que reclama el seu fer i que li han robat, es farà i dobra la interpretació que va fer, i sí, sí, és una actriu que potser la vida social o mediàtica potser se la menjar més del que... La Purpurina.
Exacte, de lo realment bona que és. Doncs bé, bé, que en fi, Maria Calas, tampoc cal dir gaires coses al voltant d'aquesta diva de l'òpera. Com dèiem, considera la cantant d'òpera la millor i la més coneguda de tota la història. I bé, aquí...
Òbviament, la reina ens intudeix més en les ombres que en les llums. De fet, el film es centra bàsicament en els darrers dies de la vida de Calas, a París. Sí, a París, no? Sí, exacte. Quan, bé, ja la seva carrera està totalment diluïda...
bé, i aquesta vida amb l'afició als barbitúrics i als domnífers, doncs que va acabar amb la seva vida. En fi, una pel·li d'aquestes, no?, d'una gran producció, probablement esperàvem més de cara les nominacions, l'abús d'or als Òscars no ha sigut així, però bé, sens dubte, segur una proposta interessant, perquè com deia Pablo Larraín,
és el cineasta Xile aquest, té una molt bona filmografia, no tan sols aquesta trilogia. A Xile recordem que es va donar a conèixer una pel·li que es deia No, amb Gael García Bernal, i un dels seus films poder més celebrats és El Club, aquella reunió de quatre sacerdots que comencen a explicar les seves bestieses, que va crear una polèmica brutal, però que, sens dubte, és una molt bona pel·lícula.
Doncs i tant. En tenim més, eh, suposo, vull dir, perquè la cartellera sempre arriba una miqueta més carregadeta. Tenim, curiosament, dues propostes d'animació en stop motion. Ah, mira.
Han arribat juntes, mira què et dic. Curiós, eh, també, que arribin juntes, normalment. Sí, sí, sí, sí. Aquest tipus de... No, no, no, al contrari. Independent? Estem parlant de dos projectes som-independents. Ah, carai. Per sort, aquests projectes cada cop surten més a la llum, ja no estem a l'ombra dels grans...
productores. Perquè això era molt típic de la Warner, que era la de contraprogramar propostes independents, vull dir, posant les estrenes al mateix dia. Això és molt de la Warner, eh? En aquest cas no és així. Veus que la toquem aquí, Arnau? Veus que dominem molt bé els intrínculis de la indústria cultural a nivell global, eh?
i bé, no, no, però que està molt bé que surti en aquest tipus d'animació més independent fa dies parlàvem de Flow d'aquesta pel·lícula al voltant d'aquest gat doncs aquí com dèiem tenim dues una sí que és per tots els públics per tota la família que es diu Salvatges Salvatges és una pel·li del suís Clop Barras que aquest senyor ho va petar molt molt fa uns anys amb una pel·li que es deia La vida d'en Carbassó
una pel·lí que, bé, va guanyar tots els premis de Bucs i Parabé, anomenada als Òscar, i en aquest cas de Salvatges ens trasllada a Borneo, i doncs bé, és una mica la història d'uns micos, uns oracutans, que han de lluitar contra la destrucció del bosc, i bé, òbviament hi ha tots els...
les línies de canvi climàtic de defensa de la natura i com dèiem amb una producció stop motion i amb un nivell artístic molt i molt bo per tant una molt bona pel·li per tota la família per gaudir-la
Aquesta, la primera, i encara en tenim una altra, ja has dit. L'altra, sí que, tot i ser una pel·li d'animació, m'inscriuríem realment al públic adult, no és una pel·li per tot, tot i que, òbviament, sou lliures de fer el que vulguis.
És Memòries d'un Caracol. Ah, mira. Memòries d'un Caracol. Una pel·li australiana, el director és Adam Elliot, aquest senyor ja l'any 2003 va guanyar un Òscar, un curtmetratge que es deia Harvey Crumpet, després va fer una altra pel·li que es deia Mary and Max, que era una relació una mica estranya entre un senyor gran de Nova York i una nena a Melbourne, que curiosament li donaven veu Toni Collette i Philip Seville Hoffman,
I Memones d'un caracol, doncs també, val a dir que el director és australià, doncs en estresia de l'Austràlia als anys 70. Bé, i al final ens parla de la vida o la relació que hi ha hagut de dos germans que en el seu moment els van separar i com ha evolucionat una mica la vida de cadascú. Una pel·li molt melancòlica, personatges...
tristos, de vides difícils però que sempre, òbviament el director sempre li vol donar una mica de llum a la foscor, com diria aquell senyor sí però tot i això, una pel·li dura, dura i també òbviament aquí tornar a destacar la corrada que s'ha fet aquest senyor pensem que els personatges ho fa tot amb cartró plastilina tot el que troba els ferros
Aquest senyor s'ha passat 12 anys fent aquesta pel·lícula, vull dir que... I el resultat és molt, molt, molt i molt bo. De fet, aquesta sí, m'hauràs d'un caracol, sí que està nominada a l'Òscar a la millor pel·lícula d'animació. En aquest sentit, em sembla que el Truf... No, abans del Trufó, parlant de cinema independent, com va anar la presentació l'altre dia de l'Associació de Cinema Independent de Girona? Bé, bé, molt bé, doncs amb la...
amb la companyia de Jaume Ripoll, fundador de Filmin, que ens va oferir una xerrada espectacular al voltant de com està el món de les plataformes, de la distribució, molt interessant, la veritat, i bé, bé, un acte que va reunir força gent i molt contents per
Doncs per la rebuda dels gironins. Quan serà la setmana, més o menys? No es pot dir això. No es pot dir encara. Serà sorprès. A 15 dies vista, no? Ens ho dirà. Home, una mica abans. Una mica abans. Ja esperava la corresponent roda de premsa. I ara sí. Trufó.
Bueno, destacarem el clàssicàs Filmografia de Kurosawa Toca una de les grosses M'encanta dir Kurosawa Li donem un toc internacional amb baroma, salsa de soja de punts
I bé, que ha dit de los siete samurais, una de les pel·lis de referència ja no tan sols ni de Kurosawa ni del cinema japonès, sinó del cinema mundial. Una pel·li que ha deixat una influència brutal. De fet, òbviament, en el seu moment, als Estats Units ja van fer el seu particular remake, que va ser los siete magníficos. I bé, un film que de Kurosawa, que si amb Rashomon Kurosawa es va donar a conèixer el món, quatre anys després, amb los siete samurais...
doncs ja va deixar enlluernat el món, més que conegut el va enlluernar amb aquesta obra magna, una pel·li de 3 hores i quart. Potent, eh? Sí, rotllo brutalist. Aquí no hi ha mitja part, això sí, us ho heu d'endur a l'entrepar i el que sigui, i bé, bé, un clàssic de clàssics que per mirar i remirar totes les vegades que calgui,
Em sembla que no hi ha millor manera d'acomiadar aquest temps de cinema que amb el mestre Kurosawa com a tema. Tu quina és la teva preferida del mestre Kurosawa, Arnau Vila?
en tinc diverses fa de mal triar perquè els carretos són tan bons aquesta signia japonesa, aquesta aroma japonesa fa sempre de mal triar a vegades fem veure que ens sabem d'alguna cosa és com més patinem m'ho dic a mi mateix m'ho dic a mi mateix Carles Ribas, moltíssimes gràcies un dia més per aquest toc de cinema i aquests efectes especials que sempre t'acompanyen gràcies a vosaltres, fica, bon dia
Que la teva cara sigui un oceà, eh, eh. La, la, la, la, la. Que la teva cara sigui un oceà, eh, eh. La, la, la, la, la. Que la teva cara sigui un oceà, eh, eh. La, la, la, la, la. Que la teva cara sigui un oceà, eh, eh.
Faig més pel que vindrà que pel que ha de ser. Veig que no tinc res clar del cert, que el cel obert és fosc. I dic més del que sé, que el cel obert és fosc.
Ja genero més amor en la tremolor del terra. Sento que estic viva, sento que el meu cos batega. I amb sobreneguir necessito més paraules per escriure't aquest fet que pugui que s'infi l'amunt. Sacsejar-te el cos i fer fora les pors. Veure't tots com marxa a treure un amb el món. Gospires de foc i onades de calor. Mirar-te a la cara i que sigui un oceà. Que la teva cara sigui un oceà.
Fins demà!
T'estàs equivocant, però vas pel banc, camí correcta, sempre amb les mans en blanc, sempre amb les mans obertes. Tens, tens les camarades de tan jardí blanc, com et diria que t'estimo, que t'estimo quan genero més amor.
Sento que estic viva, sento que el meu cos batega i em sap reneguit. Necessito més paraules per descriure't aquest duit que puja i que s'enfila amor. Sacsejar-te el cos i fer fora les pors, veure-te'ns com marxa traure un amamor. Guspires de foc i onades de calor, mirar-te a la cara i que sigui el ceà.
Sexe i gent tancor.
Cada teva encara sigui un musea.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer, viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com Cocodril Club.
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club.
no passaste de caimà, hasta bé el cocodrilo.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Un dia més, Sac de Jocs, Pau Regincós, bon dia, bona hora. Bon dia, aquí estem. Avui, escolta'm una cosa, veig unes ulleres, veig una ruleta, em sembla que... Bueno, però el més important, retolador i pissarres. Avui et porto un joc d'aquells divertits, un party d'aquests de dibuix.
que no és tan important saber dibuixar, perquè hi ha jocs que sí que has de fer allò filigranes perquè encertin el dibuix i tot això. Aquest joc es diu Garabato Express, ens el porta l'Údilo, és a partir de 10 anys, 4-6 jugadors i uns 20 minuts de duració. Un party, això ja t'ho diu tot, un party d'escriure, de dibuixar. Tens unes rodonetes, cada jugador, cada jugadora agafa una rodoneta amb un llapis d'aquests per poder borrar després el dibuix i si et toca tu el torn et poses aquestes ulleres tan xules així de cartró
Li col·loques, com que les ulleres te les posen, no veuràs el que dibuixa la resta de gent, perquè et quedes amb els ulls tancats, aquestes ulleres són així opaques, i tens unes targetes amb cinc colors que diuen diferents paraules, diferents coses que s'hauran de dibuixar. Fem girar una rodeta del taulell, ens indica el color que haurem de trobar, vampir, en aquest cas, tothom ràpid ha de dibuixar vampir sense el que cal portar les ulleres, ho vegi, no? Quan tu ja has fet un dibuix que creus que és el millor vampir que has pogut dibuixar mai...
El col·loques en el lloc on t'apunturà més punts. El primer que col·loques són 5 punts. Però faltarà que l'encerti. Tothom va posant 4 punts, 3 punts, 2 punts, 1 punt. Quan tothom ha col·locat la seva rodoneta amb el seu dibuix, per torns anirem comprovant. El primer, Albert, aixecarà la rodoneta i dirà, a veure... I, sense les ulleres, intentarà deduir què és això.
Com que ho va fer molt ràpid, la gràcia del joc és que com que intentes ser el primer, fas garabatos, que dius, hosti, això no s'assembla res a un vampir, no li he pogut fer ni la capa ni res, simplement li he fet la boca amb punxes. Si li juntes això és molt divertit riure, és que rius molt, perquè clar, dius, què coi és això? Tothom sap el que és, menys el que ho està intentant encertar, llavors...
Si no l'encerta ha de dir alguna cosa, diu unes punxes de no sé què, diu no, no. Següent, el de 4 punts, doncs ara té l'opció de guanyar 5. I es va rotant això fins que l'encerta, o no, però si l'encerta s'endurà 5 punts, el que ho ha dibuixat, i la resta sí que puntuarà en funció del número que tenen a la seva albona. Si se t'ha passat de llarg, doncs només 1, 2, 3, 4 punts. Tothom guanya algun punt, ho anotes aquí, després de 10 rondes, qui tingui més puntuació guanya.
Molt divertit, el que dèiem, no cal dibuixar molt bé, és la rapidesa i l'enginy de dir, ostres, com puc sintetitzar en quatre línies? Això, un vampir, doncs com ho puc fer? Pots fer un repenat i tal i tal, ja perdem massa temps. Si fas ràpid una cara amb els ullals i una capa i un crucifix o el que sigui, dius, ostres, sí, un vampir. És la gràcia d'aquest tipus de jocs, ajunta molta gent a la taula, són d'aquests que quan hi ha una festa a celebrar, doncs el treus i es passa molt bé la gent que hi juga.
i un èxit segur. Dinàmic també, i a més a més que té una cosa molt bona, i és que mira com són ara els jocs, que té la pissarreta, que la pots esborrar, que no ho has de fer amb paper i boli, que és de tota la vida. Sí, abans et venien amb llibret, papers, que sí, que pots agafar un paper de tota la vida, dibuixar tal, però la gràcia és la immediata és aquesta, un cop has acabat la ronda, borres amb el mateix retolador té aquí el borrador, i ja estàs preparat per la següent.
Ja t'ho dic jo, acabes empalmant una darrere l'altra i les 10 rondes se t'acaben molt ràpid i molts cops que l'hem jugat diuen, nostre, tornem-hi, que més ganes de tornar-ho a intentar endevinar, perquè hi ha un piló de targetes amb tot de categories i la gràcia és això, que no te l'acabes mai i sempre et venen ganes de tornar a fer més rondes per seguir jugant. Qui m'anava a dir a mi, abans de conèixer-te, Pau, que jo només coneixia el Parxís, el Catant i l'Uno, em sembla que hi havia tant. No m'has dit el Pictionari, les Categories i tots aquests que teníem classe.
Aquí ja em vaig perdre, però mira, per veure una miqueta quin és el camí, sempre hi seràs tu. Pau Ràgicó, sec de joc. Gràcies. Hasta la próxima.
I si és divendres, també tornem a mirar què tenim a l'agenda aquí als Quatre Rius i mirem cap al Foment perquè demà dissabte, 8 de febrer, a dos quarts de 9 del vespre, tenim l'espectacle Gènere i figura. En aquest cas, protagonitzat per Vida Priego, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora, Vida. Hola, bon dia. Amb ganes de venir a Girona o què? Moltíssimes, Girona m'encanta i és un públic molt guai.
Sempre és bona excusa, eh, passar per aquí Sí, sí, és bo Es queda, es queda el cor Ah que sí, doncs Nosaltres ja tenim ganes que arribis T'ho dic perquè, vaja, anava a dir Gènere i figura, no, gènere i figura És el teu espectacle Gènere i figura, sí, sí, gènere i figura A veure, que pesades, que pesades Ja estan parlant del mateix, doncs sí
Doncs sí, perquè s'ha d'insistir, a vegades. Clar, i tant. Sí, després saber veure com es fiquen les coses sobre la taula. Vull dir que hi ha maneres de parlar d'això. De què va exactament el monòleg?
Bueno, el monòleg parla una mica, a veure, parla de la meva identitat una mica, però parla de coses molt universals. Vull dir, tothom... O sigui, tothom dia a dia té situacions absurdes per la seva identitat, ja siga... O sigui, no per la identitat de gènere, sinó per totes les identitats que hi ha al món que habitem. Llavors, o sigui, parla una mica de... A mi em passa això, però molta gent després connecta. Molta gent, jo som una persona trans...
però que molta gent que no és trans o que mai ha tingut relació amb les persones trans diu, ostres, doncs sou normals i a mi això m'ha passat també quan he anat al banc o he anat al gimnà. Al contrari, coses que, hòstia, doncs no m'havia mai plantejat això. Doncs mira, maca, això passa.
Amb humor, molt humor, hilarant. És el que t'anava a dir, que fas servir l'humor també per enviar un missatge bastant clar i l'estan punyent que a vegades el dia a dia també es fa complicat. Sí, però és que per mi és que sense humor aquest món seria insuportable. L'humor és imprescindible, l'humor ho té tot, està a tot arreu.
Estic veient, veig que a tu també t'agrada trucar i parlar a la gent de Jastel, eh? Ah, sí, bueno, clar, quan et truquen i veuen el teu nom, David Priego, que és el nom que tinc els contractes de tot, doncs clar, això també és un tema, com li passa a tothom, quan et truquen 50 vegades a la mateixa setmana. T'anava a dir, riure segur que riurem, no?, si venim demà.
Jo crec que sí, jo quan he anat a Girona, a mi m'ha trencat també tòpics, no? És que són molt seriosos, no, no, per res del món, o sigui, sou humans i tenen l'humor català que a mi m'encanta, té els seus codis, no? Riureu. Riureu. S'està fa poc els estimants i va estar molt bé, després he anat als pobles, he anat a Camp de Bànol, he anat a...
Ja t'ho coneixes, eh? T'ho coneixes més bé que jo
Ah, doncs sí, clar. Com aquell qui diu, és que jo sóc fill de Figueres, vull dir, jo vinc aquí i vaig... Ah, però és fill de Figueres. Sóc fill de Figueres, o sigui que depèn del dia i depèn de l'hora, a veure on te m'enganxes. Però a mi si m'assegures que riurem, mira, jo només ho recordo per a la gent que encara no tingui entrada, demà dissabte, 8 de febrer, a dos quarts de nou del vespre, al Foment. Tenim gènere i figura. Vinga, que queden poques a més, eh? Sí, no? Queden poquetes. Sí, ja està...
O sigui, que doneu-vos pressa. A més, jo soc de València, que als catalans i a les catalanes els fa molta gràcia l'accent valencià. O sigui, que si voleu jo, mos parla aixina, eh? Doncs escolta, vida, quedem d'aquesta manera. Si de cas, tu i jo ja ens veiem demà a dos de nou, allà al foment. Molt bé, molt bé, carinyet. Vida, Priego, moltíssimes gràcies. Bon dia, adeu, moltes gràcies a vosaltres.
Som la teva veu. Som la gironina.
Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure en Mart. La roba estès al meu agost, un camp d'espigues i cargols. Esperarem que passi el fred i sota l'arbre parlarem de tot.
M'ha lamentat un mar d'antenes i animals Els astronautes volen baix Els núvols passen com qui no diu res Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres peus Esmorzarem pambol i sal Ho vestirem amb unes copes de vi
Deixa endavant de la ciutat, la tarda és llarga i potser més, molt més la nit. Un altre lloc, un altre temps on parlarem amb altres veus.
Música Música Música Música
Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres greus. Esmorzarem pan bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixa endavant de la ciutat la tarda enllarga i potser més.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
I ja en ple mes de febrer, volem saber aviam què podem fer aquest cap de setmana, si més no per alegrar una mica els panxa contentes, i ho farem de la mà de Lídia Casademont. Va de teca, bon dia i bona hora. Bon dia. Escolta, aquest mes de febrer jo ja sé que encara continua la fred i tot plegat, però què podem fer aquest cap de setmana per alegrar una mica la panxa, l'estómac, el gust? Home, doncs mira, una pizza no estaria malament, eh?
És que mai falla, això mai falla. És que sí, és encert segur. Avui sí, eh? Avui apte per tothom, tothom, petits, grans, tothom. Clar, aviam, i ara el repte és, i quina pizza en recomanes? Doncs mira, dues pizzeries italianes, que no fa massa que són a Girona, que alguns potser les coneixeu, que una és la pizzeria Margue,
que és una pizza autèntica nepolitana, és a dir, d'aquelles gruixudes, amb una fermentació de massa lenta, un tomàquet espectacular, i a un preu excel·lent, perquè la seva relació qualitat-preu per tot el treball que porta la massa i tots els seus ingredients italians,
És fantàstic, hi ha menú de migdia i s'hi pot anar al cap de setmana perquè ja us dic la pizza a partir de 10 euros tens la margarita i hi ha molts ingredients de temporada que els posen a la pizza i llavors són pizzas de temporada que hi són un cert temps i també val molt la pena gaudir-ne d'alguna d'elles que no estan habitualment a la carta.
És que jo t'he de dir una cosa, eh? Jo em vaig acostumar, perquè hi va haver una època que sempre menjava pizzes de supermercat, que també estan bé per sortir del pas, però vaig decidir que, mira, com que no cal abusar també a vegades d'alguns aliments, vaig dir, mira, doncs la pizza sempre que pugui me la compraré fora de casa. Si és un cop per setmana, és un cop per setmana, eh? Però dius, fem-ho bé.
I tant, sí, una pizza amb massa fresca, ben elaborada, amb la seva fermentació, clar, la massa és que és boníssima, és que una pizza així pocs ingredients li fan falta perquè la massa ja és bona. Totalment. Això com a primera recomanació i em sembla que encara en tenim una segona.
Exacte, també italiana, la Bartali Pizza, que està al carrer Nou del Teatre, que són unes pizzas boníssimes, el local és molt xulo, així és ambientat com per ciclistes, i la seva carta de pizzas és perfecta, extraordinària, amb productes italians, i el que va bé és que les pots combinar amb begudes també italianes, com el seu de llimona, que el porten realment d'Itàlia, o una de taronja sanguínia, que aquí no es fa i és molt típic menjar-la a Itàlia, és a dir, que tenim l'oportunitat de menjar...
una autèntica pizza italiana amb una beguda italiana, també. Quin gust escoltar-te i mai més ben dit, i més ara que encara no hem dinat. Lídia Casademont va de teca, gràcies. Moltes gràcies a vosaltres.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Caus a terra molt avall, creus que no te'n sortiràs, però amb els besos te n'adones que tornes a començar. Hi ha força de molt de caure i de tornar-te a aixecar, veus que les coses no canvien però ja no ets qui eres abans. Doncs he estat ja cinc o sis i sóc el que ara tinc, no vull pensar en el que arribarà.
que ens ara és l'únic que repartirà. Sento que el cor ja no para de m'atregar. I diu que em llenci, que no creixi tot el que vindrà, que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
I perquè els meus pensaments que sempre viuen en present no conjuguen altres temps que ja faré el que no vaig fer. Doncs avui o potser demà seré aquí o seré per allà. Seré un tros de l'univers que no nota el pas del temps. El que faig a cada instant és la força que em fa gran. No vull pensar en el que arribarà demà.
que dins d'ara és un no repetirà. Sento que el cor ja no para de mategar. I diu que em llenci, que no pensi tot pel que vindrà, que un llapis me no dibuixa sense una mà.
El salt és l'únic, no repetirà, sento que el cor ja no para de batregar. I diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà, que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
Fins demà!
Fins demà!
Va ser una tarda molt llarga, no s'acabava mai. Tu estaves assentat esperant-me, vestit molt elegant, rap amb tina tan gomina. Crec que vaig flipar deixant anar les aparències, sense por em vaig apropar. Va ser una tarda molt llarga, no s'acabava mai.
Tu parlaves de la bellesa, i a mi això m'és igual. La nit en què et vaig conèixer, em vas encantar, però semblaves una altra persona, quan et vas posar a parlar. Portes un munyo molt maco, la samarreta et senta bé, aquesta llum accentua el teu somriure. Estàs molt guapa, tu he dit o què? Prefereixo.
Música Música Música Música
Després de mitja hora escoltant-te, m'estava cansant, vaig dir. Portant-me a la plaça de sempre, caduc la guitarra i vull desconnectar.
I obrim recte final dels Quatre Rius d'avui, no només del programa, sinó també de la setmana, i per fer-ho com no podia ser d'altra manera, la Girona Secreta, la gent de Carles Pintià, de bon dia i bona hora. Molt bon dia, com estem? Doncs bé, home, sempre que arribes, ja ho saps, temps de descompte, vull dir, ja és allò, tothom mira en el cronòmetre, a veure si acaba ja...
Aquesta bona vida setmana que hem tingut. I nosaltres començarem amb un tema que m'encanta, que és el carnaval que tindrem ja avui divendres. Aquesta nit. Sí, sí, un homenatge també a la musiqueta que li agrada l'Arnau, per tancar el cap de setmana. Avui ja hi ha carnaval? Avui hi ha carnaval electrònic a la Sala Univers. Ah, carai, escolta'm. A la Sala Univers? Hòstia. Antic blau. Antic blau. Ja, ja, ja. Joder. Doncs hi ha aquest carnaval electrònic. Jo crec que el primer de la temporada...
A mi recordo que tu us explicaré una anècdota del Blau. Serà el primer de la temporada, però em sembla que seran els últims a acabar, eh? Ja t'ho dic, ara que acabarà en el mes de març, que és la festa. Hòstia, tu. Vas arribar, no, tu, al Blau, Arnau Vila? Ja us explicaré l'anècdota del Blau. Després ens expliques. Al final ens expliques. Seguim l'agenda, va. Demà dissabte tenim per tots els gustos. Primer de tot una calçotada amb DJ, que l'organitza a la Cerveseria del Barri Vell, allà al centre del Barri Vell. Serà demà dissabte a partir del migdia.
Tenim un parell de monòlegs demà al vespre. El primer de tots a les 8 del vespre, l'Auditore Girona, El Monaguillo. Si sou d'aquests que veieu l'Hormiguero, us heu sonat la seva cara. Si no, potser no sabeu qui és. Jo no ho sabia. Ja ho hauríem, això. Això que és bastant famós. A dos quarts de nou, Vida Priego. Hem parlat amb ella fa una estona. Foment, molt bé.
I a la mateixa hora, dos quarts de nou, a la Mirona hi ha un concert d'una banda que es diu Neon Collective, que fan un xou que es diu The 80's Show, i és un tribut tres en un, no? O sigui, ells fan el tribut a The Cure, a U2 i a The Page Mode. Ah, molt bé. Per tant, demà, qui li agradi als 80 pot anar a la Mirona, que s'ho passarà bé. A les 8 del vespre, al Teatre Municipal, l'espectacle de dansa La Quijà, que l'ha fet la coreógrafa i ballarina extremenya Paloma Muñoz,
I a les 10 de la nit, el Sunset, ja sabeu, jazz, Albert Vila, Organtrio i Perico Sambit. Mira que bé. Això, el dissabte. Sí. És que després, el diumenge, pels que no hagin sortit gaire o els que no hagin anat al blau... Exacte, exacte. El diumenge, doncs, un parell de plans. Tots per la mateixa zona, perquè tenim el bàsquet Girona contra el casal de Montsaragossa, a Fontejau,
I, si creuem el riu, bueno, allà mateix, camineu una miqueta, com ja sabeu els diumenges, per moltes jardins gala, aquest cap de setmana, a partir de les 2 del migdia, amb les 4 de 4. Entrada gratuïta... I la pregunta més important del cap de setmana, o abans d'encarar-lo, i tu què faràs, aquest fin de... Jo desapareixo. Jo d'aquí dues hores me'n vaig a casa rural, aquest cap de setmana. Ah, sí? Ah, molt bé. Es pot dir més o menys de localització? Amb cap oblot. Cap oblot, eh. O sigui, quan estic a casa diré on és la casa i aniré...
No diguis al carret, no fos cas que la gent que ens està escoltant vagin a preguntar-te i a veure... No sé què és per allà dalt, perquè van dir, potser neva, i dic, no fotis. Què, hi neu? Molta gent, o què? Ui, què, 20, 30? Sí, 20. Ah, sí? Planazo. Carai. Rebut policia local, anem cap allà. No, no, tu dius...
No, t'ho dic perquè, hòstia, el pla de muntanya està molt bé aquests caps de setmana de febrer. Però sí que és veritat que 400-500 metres aquesta matirada possiblement pugui caure alguna bo, eh? Eh, fa molta fred, eh? Jo el cap de setmana passat vaig anar a la... On vaig anar, Arnau? És que no ho vull patinar. Vas anar a la muntanya o a tocar neu. Cerdanya.
Cerdanya o Cerdanya? No, Cerdanya és l'illa Cerdanya és l'illa, no? Vaig anar a la Cerdanya, després vaig anar a les angles, també Em pregunto on va anar ella Als Alps A l'Alp, perdó, a la regió de l'Alp I feia una fred Però una cosa És el que toca, perquè Jo me'n recordo Que clar, jo sortia de tant en tant Perquè no em deixaven d'allò I jo sortia així Deu i pico de la nit, nou del vespre
Una fred, una cosa, arribant a la hipotèrmia, que me'n recordo que també vaig arribar aquí diumenge tard i vaig sortir del cotxe, que anàvem de suadora només, no portava ni jaqueta, vaig dir... Ah, bueno, aquí no, eh? Clar, i estava aquí que semblava que hagués arribat a Costa Rica. No, no, aquí ens està fent un hivern molt suau, la veritat. Bueno, digue-m'ho aquest cap de setmana amb l'entrada d'aquest pols... És el que toca, és el que toca. Sí, també és veritat, això.
Ara queden 5 minutets, Arnau Vila. Què hi queda? És una pols? Pols, no. Aire polar, perdó. Aire polar. Aire polar. Quan entra pols de l'Antàrtida. No, la pols entra del sud. Del Sàhara, malament. I del blau? Això us ho explicaré després. Ah, vale, vale. Després. Fora micros. Fora micros, perquè si no malament... Per què? Bueno, què...
Hombre! Com sempre, la secció final per acabar la setmana. Aquesta la coneixeu, eh? És la belga Kate Ryan. Eh-la, eh-la. Del 2008, eh? Eh-la, eh-la.
Teniu el micro obert, eh? Si voleu cantar, podeu cantar. Sort que és ràdio, perquè aquí estàveu fotent unes criografies que tenia jo. És que saps què passa? A mi m'ha agradat molt aquesta cançó, el seu moment. Sí, sí, que... Bueno, jo no sabia que la Kay Ryan, de fet, clar, jo era molt jove, i no sabia que tenia tanta trajectòria a les esquenes, aquesta dona. Mare de Déu. Clar, jo quan la vaig descobrir, era com un...
Oh, qui deu ser aquesta? No ho sé, la nova Melody. Tenia 40 tacos. Ja fa uns quants anys que té una carrer de portes. Aquesta és dels 90, no? A part aquesta li molava el putrum-putrum. Aquest tema és dels antics, eh? Vull dir, 2007-2008 començava a sonar això a les pistes de banda.
Doncs ja et tocaria marxar, no? I mira, no ho fem a la francesa, perquè la Kate Ryan és belga. És la belga Kate Ryan. Per això mateix que no ho fem a la francesa. Mareixem a la belga. Mareixem a la belga, que és acomiadant-nos amb tot l'amor, l'estima, il·lusió, orgull, alegria. Carles Pintiado, una setmana més. Bon cap de setmana. Que Déu t'ho pagui, perquè jo no tinc un dubbio. Arrau Vila. Bona setmana i ho serà la setmana que ve. Que passeu molt bon cap de setmana. Fins dilluns.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Girona FM obre la finestra de la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris. La Ràdio de Girona
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.
És divendres 7 de febrer i aquesta és l'actualitat...