Els 4 Rius
El magazín diari de Girona FM, amb Saïd Sbai. Històries i realitats amb denominació d'origen El magazín diari de Girona FM, amb Saïd Sbai. Històries i realitats amb denominació d'origen
Transcribed podcasts: 217
Time transcribed: 8d 7h 5m 31s
Time transcribed: 8d 7h 5m 31s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Punt de trobada del món de la moto.
Motos d'ocasió, ofertes, exposició, venda, accessoris i demos per provar.
Vine a viure la passió sobre dues rodes.
Entrada gratuïta. El motor més viu que mai.
Girona Motor Fest. 27 i 28 de juny a Fontejau.
Tens un negoci i no domines la tecnologia?
T'ajudem a formar-te en l'ús d'eines digitals,
a implementar-les i a sol·licitar el kit digital.
Contacta amb nosaltres al 972 143 061
o a codigital arroba ddgi.cat.
Digitalitza la teva empresa. No et quedis enrere.
Codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona.
Vine al Mercat del Lleó
i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat.
Més de 50 parades al teu abast
per comprar tot el que necessites.
Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més.
Compra producte local.
Compra al Mercat del Lleó.
Ajuntament de Girona.
Escolta el que diu Girona.
Sent el que passa a la ciutat.
Els Quatre Rius.
Amb saït esvall.
Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell.
L'Unyà, el Galligans i el Ter.
Sintonitza el 92.7.
Disponible a totes les plataformes
i a les nostres xarxes socials.
Girona FM.
La teva ràdio.
La gironina.
11 i 5.
Benvinguts als Quatre Rius.
Dijous 26 de juny de 2025.
I si us digués agost, també colaria.
Que ningú ens enganyi, aquesta calor no és normal,
diguin el que diguin,
i encara no és ni tan sols unaada de calor.
El que ens toca ara és menjar-nos-ho,
però tinguem paciència.
El cos i el cap no funcionen igual.
Per molta aigua o aires acondicionats que fem servir,
ens sentim més passats, pesats, feixucs i també lents.
El que em fa patir és que encara no hem arribat ni tan sols al juliol.
I encara no hem vist com de destructiu pot ser un incendi
a aquestes altures de la pel·lícula del 2025.
En qualsevol cas, paciència,
que és el que ens queda,
i aigua.
Molta aigua.
Ja no sé si és fill del desert, del foc,
però vaja, vull dir, amb una consistència impretèrita, completament.
Arnau Vila, bon dia i bona hora i calorós dia.
Molt bon dia.
Home, jo vaig estar 40 dies al desert caminant sense aigua, eh?
Aquest no era Moisès.
Sí, em porti Moisès, si vols.
No, eren 40 anys.
No, el Moisès és el dels aigües, el que vas separar les aigües.
Sí, bueno, però pel desert també va passejar.
Jesús Crist.
Ah, Jesús Crist.
Em porti Jesús o Moisès, depèn.
Sí, depèn de com t'enganxi el dia.
Què tal, Arnau Vila?
Veig que tu sí que ets lleuger,
o sigui, tu vas molt lleuger, eh?
Però la resta anem lents, avui.
No, home, no, depèn.
És que faci-ho bé,
intentar estar en zones amb ombra.
És que no és bo per la salut.
Que no és bo.
És a dir, no és que ens queixem per bici,
és que no és bo tanta calor.
No és bo.
Doncs agafem un coet i ens anem a un altre planeta,
perquè aquí és el que hi ha.
Sí, noi, ens l'hem carregat pel camí.
Encara hi haurà algun llest que dirà
no, això del canvi climàtic no existeix, no sé què.
Ai, en fi.
Gairebé 40 graus, eh, Cabanes, ahir.
Ahir, 40,9.
A Cabanes.
A Cabanes, sí, sí, sí.
A Cabanes.
No sé pas si ha sobreviscut algú.
Tinc amics, eh, però encara no els he trobat.
No, sí, home,
i molts punts de les comarques de Girona
van picar fort, també, sí, sí.
No, no, i el pitjor és el que et deia abans,
que no és ni tan sols onada de calor.
No hem arribat ni tan sols al mes de juliol
i encara no són ni les 12 del matí.
Però, bueno, en qualsevol cas,
paciència, que ja ho he dit al principi,
paciència, també.
La que haurà de tenir en uns moments
la Cristina Sagrera per parlar-nos,
per parlar amb mi, almenys,
que vaig molt lent avui,
per presentar-nos el quart llibre
de l'editorial Gata Maula.
Paillet, també parlarem avui de llibres,
només faltaria amb el bo del Guillem Terribas,
que em sembla que va una mica més fresc
que nosaltres, això sempre,
és igual la temperatura.
També parlarem amb Magui Noguer
de la Fundació Balbi,
aviam què fan avui, allà,
que tenim la data marcada al calendari,
i acabarem la temporada
de l'Eduquem-nos amb l'Anna Julià
parlant sobre caràcter,
temperament
i baralles entre germans.
Ara ja veurem, aviam com acaba tot això.
Arnau, pren nota de l'última secció.
però ens hi posem.
Vinga, va.
Montsem.
I presentem el quart llibre
de l'editorial Gata Maula,
Paillet,
de Carolina Rangvist,
en qualsevol cas,
no sé si ho he dit bé,
Cristina Sagrera, bon dia, bona hora.
Bon dia.
Ho he dit bé, sí, no?
Jo m'atreveia a dir que si no sóc expert en suec,
realment,
però si no li donem la culpa a la calor
i ens quedem tan tranquils.
Sí, exacte.
Tenim bona excusa aquests dies.
Cristina,
quart llibre ja de Gata Maula,
Paillet,
qui ho diria?
Ha vingut ràpid, eh?
Des de febrer,
amb els primers,
hòstia,
ha passat rapidet.
A part,
heu aprofitat una finestra molt bona
que una vegada comentàvem amb la Laia,
que és aquella finestra just abans de l'estiu,
on la gent busca lectures suaus,
lleugeres,
refrescants,
per poder amortitzar les tardes de calor,
i vaja,
ha arribat perfecte allò a finals de juny.
Sí,
perquè poca cosa amb aquesta calor podem fer,
vull dir,
tancar-te per cert o ventilador si el tens,
piscina,
plats,
el que puguis,
un ombra,
i mira,
si tens un llibre,
doncs fantàstic perquè t'acompanyi.
Com és la intrahistòria
que diteu aquesta traducció,
en aquest cas de Paillet en català?
Doncs mira,
ens va presentar,
bueno,
presentar,
va introduir l'autora,
per dir-ho d'una manera,
en Marc Jiménez,
que havia traduït el llibre d'en Josep Ros,
que vam fer al principi i al febrer,
el de la tranyina,
i res,
jo buscant,
vaig llegir moltes coses que em va passar,
em va agradar,
i buscant,
buscant,
no trobava l'agència que la representés,
i vaig acabar enviant un e-mail,
resulta que era el seu personal,
i res,
portem un any parlant,
a nivell personal fantàstic,
vull dir,
mira,
ho considerem,
que és una bona amistat,
ella fins i tot ha vingut de vacances,
aquest costa brava,
pobreta,
passant una calor terrible,
no ens vam poder trobar allò personalment al final,
espero que aviat sí que ens puguem conèixer allò cara a cara,
però sí,
sí,
una enamorada d'aquí,
de la gastronomia,
de la costa,
de la gent,
del clima no tant,
perquè clar,
pobreta,
depèn del dia,
depèn del dia,
clar,
t'ho enganxes aquí de cop,
allò 37,
tots de sueca,
i això no t'accent.
Ella filla de Göteborg,
com aquell qui diu,
diran allà,
això no ho ha encatat en sa vida.
No,
no,
no saben pas el fet,
eh?
Escolta,
Paillet,
em sembla que ja el títol ens comença a dir una miqueta de què va la cosa.
És com una espècie d'autobiografia,
que a veure,
allà també ja t'avisa,
com sempre,
quan tu recordes coses de la teva infància,
o de com han sigut anys enrere la teva vida,
sempre hi ha un marge,
no?
Perquè ho recordis d'alguna manera que potser no és,
bueno,
100% verídica,
sempre hi ha aquell marge,
no?
Per una miqueta d'adornar la veritat,
però crec que és una cosa bastant valenta de fer,
no?
Parlar de tu mateix,
independentment de si és maco,
si no és maco,
de la teva família,
de tots aquells records,
de les teves parts bones,
de les teves parts dolentes,
de les teus encerts,
dels teus fracassos,
i tot això ho fa intentant seguir aquell fil connector dels records amb el menjar,
no?
De què recordes que et preparava la teva àvia de menjar quan eres petita,
o què et deixava la teva mare si no hi era a casa i tu havies de quedar-te sola quan tornaves,
aquest tipus de records que ja no només és,
és llegir les memòries d'algú,
sinó que també és reconectar amb coses que tots tenim.
La memòria gustativa,
per entendre'ns.
Sí,
els olors,
els colors del menjar,
sembla quasi que puguis tocar el tacte de les coses que t'està comentant en el llibre,
com les mandarines,
per exemple,
que té tot un fragment bastant extens de quan les va descobrir en tres anys,
ella sola robant les mandarines que havia comprat la seva mare,
i ostres,
és veritat, no?,
que llavors comences a fer memòria i vas recordant coses de quan eres petit
i aquella primera vegada en provar alguna cosa o aquella primera vegada en veure el que sigui,
no?,
i reconectes molt amb aquella part més personal teva.
És que al final, vull dir,
el que fa és narrar-nos la seva pròpia vida a través d'aquesta memòria gustativa,
del menjar, etcètera,
vull dir,
també és una forma interessant de donar-li la volta al que podria haver estat una biografia normal i corrent.
Sí, sí, sí,
és que podria ha sigut,
doncs tal qual això, no?,
mira,
jo m'assento i escric els meus records des que era petita fins ara i aquí te quedes,
però vas fent tot aquest recorregut amb el menjar i també el trobo bastant enriquidor,
perquè, sigam sincer,
jo, la meva cultura culinària sueca és més que limitada,
però, ostres,
descobreixes coses que són úniques de la zona,
coses que compartim tots,
com tipus de fruita o algun postre en concret,
i pots connectar molt amb ella,
és com si estiguessis parlant amb algú que fos amiga teva,
el m'ho conegut,
i és maco,
és maco poder connectar així amb algú, realment.
Escolta,
com és el repte d'adaptar aquest text al català?
Home, jo 100% difícilment t'ho podré comentar perquè no soc traductora del suec, però...
Però coses amb les que t'hagis trobat tu en el dia a dia, per exemple.
Jo crec que ha facilitat bastant la traducció,
el fet que tracti tant aquest tipus de sentiments tan universals, no?
I aquests records que podria ser qualsevol persona a qualsevol altre lloc del món.
Realment, tu ara canvies quatre coses típiques de la zona d'ella i em poses d'aquí,
i podria ser un escriptor d'aquí tranquil·líssimament.
perquè, al final, els nostres records i els nostres sentiments és un tema universal.
Però sí que, clar, llavors hi havia temes molt més específics, culinàriament parlant,
que per en Marc han suposat bastant més un repte,
i per nosaltres un enriquiment personal, que sempre està allà.
És el que t'anava a dir, o sigui, és una visió una miqueta més àmplia
del que a vegades podem trobar a la literatura fora de casa nostra.
Vull dir, al final vosaltres també busqueu això, no?
Aquests petits espais, potser no comuns aquí a Catalunya,
però sí que podem fer aquesta tensió entre el local i el global, en aquest sentit.
Sí, bé, que tinguis...
Jo realment també el selecciono bastant, com l'hagués seleccionat com a lectora, eh?
Jo necessito tenir aquell enamorament amb el llibre,
perquè, si no, difícilment llavors puguis defensar-lo, no?
De la gent em resultaria molt poc on és també defensar un llibre
que no m'he llegit o que no m'ha agradat,
perquè llavors, com li puc dir a la gent que se'l compri,
seria bastant estrany,
però sí, intentem que siguin diversos,
que puguin, no necessàriament que siguin tots iguals,
però que tinguin tots alguna cosa interessant a explicar,
aquella xispilla, aquella cosa, que puguin resultar interessants.
Tu te'n recordes el pa amb xocolata de petita?
Sí.
No sé si en algun moment del llibre t'ha vingut al cap.
Sí, sí, sí, aquell panet,
que, bueno, que no tenia gaire gust de res en algunes vegades
i que et ficava en aquella tableta petiteta de xocolata a dintre.
Correcte, ni tan sols amb ganivet.
No, no, no, endossada allà, força.
Així, taca, taca.
I ja podia quebre, eh?
Vull dir, és el que intento fer jo i no me n'en surto.
La meva àvia se n'en sortia totes les vegades,
absolutament incomprensible.
Sí, home, i també me'n recordo del pollastre per quan eren les festes del poble
i feia un pollastre llologrant amb salsa fins i patates i coses per l'estil, sí, sí, fantàstic.
Cristina, quan presenteu oficialment el llibre?
Doncs surt el dia 2 de juliol.
2 de juliol.
Que no crec jo que hagi baixat la temperatura, però...
Vull pensar que sí, però...
Esperem que potser sí, però el dia 2 ja sortirà.
I també puc adelantar que el juliol, abans que no acabi el mes, portarem una altra novetat.
Una altra novetat?
Una altra novetat, hem pensat, mira...
Això no estava guió, com aquell que diu, però mira...
No estava guió, és fora de guió, però...
Mira, deixa'm...
Què millor que una lectura a l'estiu que tenir-ne dos?
Puc jugar-me-la?
Puc jugar-te-la, sí, sí.
És que has horitzat de la vida, hotel desconeguts?
És, és.
És, no?
Sí, sí, sí.
Hotel desconegut d'Eimer McBride.
Ima McBride.
Ima McBride.
Irlandesa, els noms així.
Va, filla de Liverpool.
Ets aquí, eh?
Sí.
Filla de Liverpool, el 76.
Vull dir, mira...
Els pares van emigrar d'Irlanda cap allà, a Liverpool, llavors van tornar un altre cop...
Compte, era prop de Cork, si no m'equivoco, i llavors un altre cop cap a Anglaterra.
Clar.
Ha pol·lulat una miqueta.
Cinquè llibre de Gatamaula, si no m'equivoco.
Aquest sí que podem fer una miqueta una pinzellada.
De què va, hotel desconegut?
Doncs mira, seguint una miqueta l'estela de la Carolina, també és fer un recorregut pel que seria els últims anys del que és la narradora.
I ella, degut a la seva feina, per viatge, té que anar d'una destinació a l'altra, i bàsicament tu segueixes el seu monòleg interior d'hotel en hotel.
I és, bueno, del tipus de novel·la que ell havia fet, que més o menys seguia sempre aquest tipus d'estil, sí que és veritat que es nota molt que han madurat moltíssim.
O sigui, ara ja no hi ha possiblement aquella passió tan bèstia de quan en tenia 20, però si arribes als 40, evidentment, la teva vida també pot tenir drames, però te'ls agafes d'una altra manera.
I, bueno, és una altra manera de seguir-ho.
Ella ja no ho segueix tant seguint el tema del menjar, sinó el record d'una persona en concret de la seva vida.
I fa tot el desenvolupament a partir d'aquell record.
Carai, o sigui, arribeu cargadets, eh? Aquest serà el cinquè llibre, si no m'equivoco, mitjà any de vida? Porteu-ho amb...
Sí, sí, sí, sí.
En cap de maula? Vull dir, Déu-n'hi-do, no? Vull dir, sis mesos, cinc llibres.
Sí, hem pensat, mira, tu, escolta, home, i ara que eres tio dius, dos llibres, dos llibres, perquè mira, quan t'acabis aquest, el de la Carolina, llavors te pots agafar el de la Guillemars per llegir-te a la sombra i no morir-te de calor.
Aprofito que et tinc aquí, vull dir, com valores aquest primer mitjany de vida?
Molt contenta.
Molt, molt contenta, sí, sí, sí. La gent ha sigut fantàstica i, hombre, des dels mitjans no tinc cap queixa, eh?
Faltaria. Això és casa vostra.
La veritat és que està siguent un viatge genial.
Jo ja tenia ganes, no?, de començar amb el projecte i tirar els primers llibres,
però no m'esperava realment que tinguéssim tan bona acollida.
No tinc res, res, res, res, res de negatiu a dir, a part del que serien les feines bàsiques i qualsevol feina administrativa,
però tot fantàstic i molt, molt, molt agraïda. Realment el suport genial.
També et diré, com deia el bo del Lluís Gabaldà, que arribi l'agost i si de cas ja de cares al setembre ja mirem a veure què, no?
Sí, sí, però al setembre també portarem alguna altra cosa pel setembre.
Sí, però descanso una miqueta.
Però sí, s'ha de pujar una miqueta.
Clar, és que sí, normalment res.
En qualsevol cas, mentrestant, pa i llet, anem fent una miqueta de boca abans d'hotel desconegut,
quart i cinquè llibre de Gatamaula, recomanacions per aquest estiu.
Cristina Sagrera, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta.
Gràcies a vosaltres.
I tinguis unes vacances gairebé tan fantàstiques com tu.
Merci igualment.
I tinguis unes vacances gairebé tan fantàstiques com tu.
L'estiu és una època que la majoria de la gent que té més temps i està de vacances
llegeix llibres que durant l'any ha anat acumulant i que no ha pogut anar llegint i per tant recupera
o fins i tot de vegades el que fa és llegir d'aquells totsos perquè ja tingui material per anar fent.
Hi ha un llibre que acaba de sortir que és un tot xuc que té uns 500 i escaig de pàgines
i que està escrit per Toni Hill i es diu El Último Verdugo.
Toni Hill va néixer a Barcelona l'any 1966, és llicenciat en psicologia però des de fa bastants anys
es dedica a la traducció literària i també ha col·laborat en diverses editorials.
El 2011 va iniciar-se com a escritor amb una novel·la que es diu El verano de los juguetes muertos
editada de Bolsilló. I llavors també va començar una famosa i molt llegida i molt ben criticada
amb bé per bé d'una trilogia amb l'inspector Entor Salgado.
El Último Verdugo és... bé, Toni Hill és un senyor que escriu molt bé,
que explica històries molt ben explicades i sempre amb morts entre mig.
Per això li diuen que nadie mata com a Toni Hill, que és un dels eslògats que porta aquest llibre.
O, per exemple, él no puede dejar de matar, tú no podrás parar de leer.
Són frases sobre aquest llibre, El Último Verdugo.
Toni Hill ha reinventado el thriller desde Barcelona.
És una nota del país, una crítica.
El Último Verdugo, doncs, és d'aquesta novel·la que recomano la seva lectura
i va d'una sèrie d'assassinats que porten de bòlit a la policia.
Perquè resulta que els morts presenten una estranya marca a la nuca
i que amb ell s'apareix sempre una nota amb un missatge molt animàtic que diu, en castellà, eh?
Alguien tiene que hacerlo.
Bé, a partir d'aquí, doncs, algú ha de llegir aquest llibre
i, de fet, us el recomano.
Aquest llibre de Toni Hill i repeteixo el títol
El Último Verdugo i està editat per l'editorial Grijalgo.
Girona FM
92.7 FM
La ràdio de Girona
Girona FM
El Motor Fest arriba a Girona.
Els dies 27 i 28 de juny, Fontejau es converteix en el gran punt de trobada del món de la moto.
Motos d'ocasió, ofertes, exposició, venda, accessoris i demos per provar.
Vine a viure la passió sobre dues rodes.
Entrada gratuïta. El motor, més viu que mai.
Girona Motor Fest. 27 i 28 de juny a Fontejau.
Tens un negoci i no domines la tecnologia?
T'ajudem a formar-te en l'ús d'eines digitals, a implementar-les i a sol·licitar el kit digital.
Contacta amb nosaltres al 972 143 061 o a codigital.gdgi.cat.
Digitalitza la teva empresa. No et quedis enrere.
Codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat.
Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites.
Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més.
Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó.
Ajuntament de Girona.
El Gironès Gaudí de la Natura té premi.
Participa en el repte dels cims del Gironès, Sant Grau, Sant Miquel, Els Àngels, Sant Roc, Rocacorba
i així fins a 10 rutes a la teva disposició.
Si en completes un mínim de 5 cims i penges la foto a Instagram, t'emportaràs un petit obsequi.
Consulta les condicions a turismegironès.cat.
Desafia't i conquereix la comarca. Una iniciativa del Consell Comarcal del Gironès.
El musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí.
Del 25 al 29 de juny amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó.
I diu l'experiència gastronòmica del Musicantast.
Musicant, el festival de música del país.
Converteix el teu pis buit en una oportunitat per a tu i un benefici per a tothom.
A l'Ajuntament de Girona oferim una oportunitat a les persones propietàries que vulguin col·laborar en la lluita contra la crisi de l'habitatge.
Si tens un habitatge buit o disponible a Girona, posa-la a la borsa de mediació per al lloguer social.
Ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals.
Missió Habitatge.
Ajuntament de Girona.
Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona.
Girona FM
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat
La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona.
Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat
Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
I ja ens n'anem ara quan s'acosta perillosament al punt de dos quarts de dotze del matí cap a la Fundació Balbi.
I és que ens agraden molt les històries circulars i on la història va començar fa molts i molts anys amb una primera exposició, avui podríem dir que es tanca el cercle.
De fet, que ens ho expliqui millor, la Magui Noguer. Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
Avui, si no m'equivoco, tenim una exposició de maduresa de la mà de la Fundació Balbi, que de fet ja vau presentant el seu moment a Federico.
Doncs ens agafes en ple muntatge. Avui hem començat el muntatge. Us aprofito per convidar-vos a tots el dia dimarts que ve, 1 de juliol.
I aquesta exposició és de les que diguem de maduresa, el que dius tu. Tanquem un cicle. Sentiu els taladres?
I tant.
Sí? Vale.
Més en directe que això, no existeix res.
Més directe ja no hi ha. Doncs això, que just de les primeres exposicions, quan es va obrir fa 20 anys la Fundació, va ser la d'en Federico, perquè la seva trajectòria i la seva personalitat ens va atrapar i vam fer la seva exposició, no?, de la seva obra recent en aquell moment.
Llavors, ara, el que és molt interessant per al públic, el que serà, és que fem una exposició que ressegueix la seva trajectòria que comença als anys 70, 75...
Als anys 70, quan aquí Girona bullia els artistes que hi havia, hi havia una activitat d'exposicions molt interessant, i va ser quan va començar, a la Fontana d'Or, a fer exposicions d'artistes d'aquestes contrades.
I va fer una exposició individual amb Federico, també.
Si no m'equivoco, t'acompanya també l'Enric Tubert, amb qui podrem parlar una miqueta més extensament, que és, de fet, l'autor del catàleg de l'exposició.
Enric Tubert, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
Vaja, una miqueta, què ens hi podem trobar en aquesta exposició, a la Balbi?
Mira, en aquesta exposició, de fet, això és cosa també, la culpa i el mèrit és de la Magui, no?, de fer un exercici que pot ser interessant pel públic.
L'Antoni Federico, quan va començar, és un autor autodidacta, i quan va començar, el que va fer va ser invertir moltes, moltes hores,
em va estudiar a fons, quan dic a fons, vull dir presencialment, en el Parado, diguem, després a Milà, davant del Sant Sopà de Leonardo,
va estudiar molt bé Goia, no?, ha estudiat molt bé els clàssics, i és una persona que està molt, diguem-ne, influïda per Picasso, també, en un moment determinat, no?,
I llavors ell va fer com molts, molts, molts esforços al començament, per dominar la tècnica, i feia unes peces d'un realisme extraordinari, o d'un surrealisme així molt combatiu, molt contundent,
però llavors, a poc a poc, ja va anar com definint un llenguatge molt personal, no?, un llenguatge on hi havia uns paisatges que estaven resolts amb col·làgios matèrics, no?,
fer servir molt fusta de caixes d'aquestes de fruita, materials aquests pobres, però en canvi amb un color i amb una definició que van tenir molt bona acollida en aquells moments, no?,
Aleshores la Magui, amb un criteri, el que va voler és que en la primera part de l'exposició trobéssim peces d'aquest moment, no?, dels anys, entre 70 i 80,
que és un moment que ell va fer, bueno, va tenir un reconeixement molt més gros del que ell mateix havia sospitat, i, clar, hi abunden, doncs, molt, una mena de ninfes, de personatges femenins molt lleugers,
que estan resolts, això, amb tècniques de col·làgios...
I d'aquí ve el títol, no?
Sí, i aleshores per això, doncs, vam dir, per fer també una mica de literatura, no?, doncs, vam pocar-hi com a títol aquesta referència al jardí de les espèrides, no?,
que seria aquest lloc on hi havia aquest arbre que donava unes pomes daurades i que qui les arreplegava, doncs, aconseguia una mica la immortalitat, no?
Federico és un autor molt atípic, és a dir, és una persona que si el vols trobar només hi ha un lloc, que és el seu taller, on passa totes les hores del dia, tots els dies de la setmana, no?,
No trobareu les xarxes.
Sí, no fa vida a les xarxes, no li agrada gaire invertir temps en fer vida social, entre cometes, allò de promoció, no?, i per tant, quan tens l'oportunitat, com en aquest cas, doncs, de veure obres seves, sempre és una sorpresa, no?
És una persona allò que fa unes obres molt... li agraden els tamans grans, li agraden les formes sorprenents, no?, i aleshores el que hem volgut és que en la primera part de l'exposició
ens trobem moltes d'aquests dibuixos que són figuracions femenines, moltes, que a poc a poc es van com furadant, no?, i que van donant-nos una geometria molt intel·ligent, molt definida, no?, és a dir, aquests rostres acaben sent com estructures que van acostant-nos a el que és el llenguatge, aquell que a poc a poc ha anat definint, no?
És a dir, en el catàleg hi ha un moment determinat que dic això, que per arribar a fer una proposta de pintura abstracta d'un cert nivell has d'haver invertit moltes, moltes, moltes hores a mirar, a mirar amb una mirada aguda, no?, és a dir, a observar com està fet el món, llavors ell jo penso que pinta intentant donar resposta a grans preguntes sobre el per què del món que ens envolta.
És una mica científic, una mica matemàtic, una mica físic, no?
Sí, jo crec que sí, vull dir que a vegades quan en parlem amb ell ell diu, bueno, si jo no vull pas explicar el que faig, no?, perquè vull dir, en realitat, jo li dic, a veure, perdona, és que la teva manera d'explicar-te és justament amb les imatges, no?, amb aquestes propostes.
Fa servir molt sovint ceràmica, fusta, metall, el que sigui, i ho articula, no?, hi ha moltes peces, han pràcticament deixat de banda el format rectangular o quadrat, eh?, i les peces totes tenen una forma molt orgànica.
En qualsevol cas, aquest pròxim dimarts, dia 1 de juliol, tindrem aquesta posada de llarg a l'expo del Federico a la Fundació Balbi.
Enric Magui, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta, us deixem muntant.
A vosaltres.
A vosaltres.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, els quatre rius, amb saït esvai, una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter, sintonitza el 92.7, disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials.
Girona FM, la teva ràdio, la Gironina.
I ja amb ganes d'acabar el curs, em sembla que ja sé qui ho ha fet, nosaltres volíem obrir la secció d'Eduquem-nos una última vegada abans de marxar a l'estiu.
Avui volem parlar de les baralles, les gelosies, també de les enveges entre germans.
Moltes famílies es troben sovint i potser ara amb les vacances ja aquí al costat encara més amb aquesta mateixa situació, amb baralles entre germans, gelosies que semblen desproporcionades, reaccions intenses, vaja.
Avui volem posar una mica de llum en aquestes situacions quotidianes i per fer-ho cal entendre també una diferència clau que sovint passem per alt, que és la diferència entre temperament i caràcter.
Per parlar del tema ens acompanya avui Anna Julià, llicenciada en Filosofia i Lletres, també en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport i responsable de Formació i Innovació de l'Escola Montessori Palau.
Bon dia i bona hora, Anna, ben tornada.
Hola, bon dia a tothom. Què tal?
No sé si amb el ritme de revolucions hi ha més en ball, ara que ja heu acabat curs escolar.
Sí, exacte. Comencem el període aquest de formació dels professors, d'una mica de recuperar i de tu també rebre, que portem molts mesos donant, entregant-te i passant tota mena d'obstacles.
Aleshores, aquests dies, fins ha entrat el juliol, la major part de professors continuem rebent formació i treballant entre nosaltres, que és molt necessari.
Clar, i per acabar el curs de ràdio, un tema tan lleuger com aquest, que és el de les balles entre germans.
És un tema molt maco, perquè, mira, jo soc tercera de quatre germanes.
Val.
A casa, jo he tingut, el meu marit i jo hem tingut tres fills.
Per tant, d'alguna manera, més enllà del tema de les reflexions més professionals, jo crec que en primera persona sé el que és, no?
Lo dels gelos i les enveges i tot això, no? I la realitat és que els pares i mares, per exemple, que no tenen fills o que només en tenen un, vaja, l'última cosa que els diria és que, oh, quina muntanya, els gelos i les enveges i les baralles.
És que no, que no, que no, és un camp d'entrenament per situacions que es trobaran els nens i nenes a fora.
Anem per parts, si vols. Anem definint elements per després poder jugar i fer malabars. Primer de tot, què és el temperament?
Clar, el temperament és justament la part més innata de la nostra personalitat. Per tant, els infants, des que neixen, ja venen amb un estil emocional natural, de mena.
Hi ha el que plora més, el que plora menys, el que és més actiu, els que, en canvi, per exemple, són més, es queden centrats en una cosa i sembla que dius no hi són, els més tossuts.
I això no és ni bo ni dolent, és només el punt de partida. Per tant, quan l'infant, els primers mesos de vida, els primers anys de vida, presenta un determinat temperament,
doncs no cal atabalar-se si és que és un nen, potser, que plora molt, que a la mínima, doncs, això s'enfada, perquè tot això és el que ens ve de natural
i el que hem de pensar és, ostres, tot això segur que ben canalitzat en farem alguna cosa, no?, entre tu i nosaltres, no?, hem de pensar els pares,
ja en traurem alguna cosa, no?, d'aquesta energia i tot això. El que passa és que, clar, no pots anar pel món, o sigui, t'ho hauràs d'anar modelant
i anar, això, doncs, construint el teu caràcter i tu hi posaràs de part teva, però nosaltres t'hi ajudarem, aquest és això.
Ara has parlat de caràcter, que és diferent al temperament.
Clar, el caràcter és justament el que anem formant amb el temps i que és el resultat de l'educació, l'educació formal i també no formal,
és a dir, l'educació, el que aprenem a l'escola, el que veiem a casa, nosaltres mateixos, com les conseqüències que ens porta
a l'haver tingut, doncs, un cop de temperament dolent, doncs, també n'aprenem, per tant, és l'experiència que vas agafant
i et vas autocontrolant, inhibint, o sigui, a mesura que anem creixent, una de les coses que aprenem a fer,
i això és la modulació del caràcter, i també ens serveix per l'aprenentatge, doncs, és dir, ui, això ara no puc dir perquè ofendré,
o, ostres, aquesta persona ara m'ha ferit però no passa res perquè aquesta persona jo sé que m'estima,
no cal que em reboti, tot això és aquest modelatge que m'hi ajuda l'entorn, però jo vaig forjant el meu caràcter
i, en principi, a mesura que anem creixent, arriba un moment, al voltant dels, a partir dels, i a poc a poc, a poc a poc,
ens anem autoconegant aquest caràcter, l'anem modelant, i una cosa molt típica que passa a vegades a l'adolescència,
com que sembla que torna a entrar una mica el temperament, torna a entrar, degut a tota una sèrie de canvis que hi ha al seu cervell,
i hi ha adolescents que diuen, és que no m'aguanto ni jo mateix, no?, tranquil, doncs, a veure, fes alguna cosa per aguantar-te,
perquè està a les teves mans, en canvi el temperament és allò que ens ha florat, no?,
per tant, el caràcter és el que ens permet construir, revisar, fins a l'hora de la mort.
I anem a veure una miqueta el sal i pebre de tot plegat, ho dic perquè, i em sembla que és la primera vegada que ho comentem així obertament,
què són els gelos, com els definiríem en aquest sentit o en aquest àmbit?
Bé, el gelos seria com la pèrdua d'uns privilegis o una pèrdua d'una vinculació efectiva,
i aleshores nosaltres, com a resposta al dolor que ens genera l'amenaça de la pèrdua d'atenció dels pares,
doncs és un mecanisme d'aferrament que es pot manifestar en forma de por, tristesa, ràbia, etcètera.
No té per què ser sempre perquè arriba un germà nou.
Pot ser, doncs, això, aquesta, un trencament d'una cosa que estava confortable, que estava bé, no?,
jo tenia, doncs, a lo millor, doncs, un pare i una mare que estava molt per mi, o una mare,
i ara ve un germà i he de compartir, no?, o a lo millor jo era el millor amb tot, era el millor, brillava sempre,
i ara ve un nou que ha arribat ara i mira, ara s'ha de fer millor que jo.
I t'avança per la dreta.
I t'avança per la dreta i llavors tu tens aquesta mena de gelos, no?,
si parlem de gelos infantils, etcètera, no?, ja si vols un altre dia parlarem d'adults i de parelles.
Ja arribarem.
Però si parlem de nens és això, no?, és aquesta resposta, aquest sentiment de que he perdut una cosa, un estatus, no?,
és el símptoma del príncep destronat, una mica.
Clar, i tot això comporta, que això ara, de fet, ho hem, com hem comentat, que era el tema dels mecanismes de defensa.
Vull dir, al final, els mecanismes de defensa com vénen?
És a dir, és a través del caràcter, del temperament, van barrejats amb gelos?
Va tot barrejat, però, clar, els mecanismes de defensa és com me'n surto.
A casa m'han ensenyat, doncs, per exemple, el valor del compartir.
Si te'n recordes, un dia...
Ho vam parlar.
No, vam parlar que és molt important l'autoconeixement o l'identificació de les emocions que sentim.
Però jo vaig recalcar, si només sé com em sento, però no tinc una brúixola, no tinc un valor,
em quedo allà col·lapsat, ho he d'aguantar, o em sento així, ja em passarà...
No, no, potser jo em sento amb un dolor perquè he de compartir una cosa, però ja m'han ensenyat que compartir és bo.
Per tant, el que he de fer és traslladar el meu benestar o la meva felicitat del tenir aquella cosa
a veure que estic compartint, perquè un tercer, un adult, m'ha dit
és que compartir és molt bonic i si ho fas ja veuràs que content que estaràs.
D'alguna manera, jo passo, trasllado el meu benestar a una cosa en la que jo puc tenir alguna cosa a veure,
perquè si jo el germà ha arribat i ja està, aquest noi és millor que jo, corre més de pressa que jo,
per tant, he d'estar content.
L'altra cosa, l'empatia, per exemple, l'estar content perquè un altre ho ha fet més bé que tu,
ho ha fet molt bé, això és molt bonic també.
Però, esclar, si ningú t'ho ha ensenyat i només t'han ensenyat que has de ser el millor,
a la que ve un i treu un millor resultat que tu, és un drama.
Però si tu t'han ensenyat, ostres, des de ben petit, quina il·lusió, que bé que ho ha fet,
o que bé li ha anat, o... no? Compartir un èxit.
La mítica d'aquestes és que a casa teva ho aconsegueixes tot plorant una mica
i després arribes a l'escola a vegades i allà falten clínexs.
Clar, és això. És això.
Si tu no vas equipat amb aquesta brúixola de valors,
aleshores allà, que normalment a les escoles el que fem els educadors
és tractar de regir-nos justament pels valors,
els nens que venen presos i amb els valors incorporats, esclar, ho passen molt bé,
però els que no van equipats, doncs és això, treuen el temperament, no?
Perquè el caràcter no l'han modelat, perquè no ho poden reinterpretar,
perquè ens poden sentir contents de participar d'allò.
Clar.
És un... si agafen molt bé els nens a estar content perquè a un altre li ha anat bé les coses,
però no de manera espontània, s'ha d'ensenyar.
Ja.
És a dir que... se'n parla molt de l'empatia, eh?
L'empatia seria un valor d'aquests, però és que l'empatia vol dir també
que si un altre està content perquè li ha anat bé alguna cosa,
jo estic content per ell.
Clar.
I clar, això dona molta satisfacció, eh?
Perquè és com un acte de generositat molt gran.
A mi m'hauria agradat, no?
Per exemple, és l'aniversari teu i tu reps un regal.
Experimentar que jo estic supercontent perquè tu has rebut aquest regal
és molt bonic i els dona molta, però clar, això s'ha de treballar.
Clar.
I al final és un tema de temps.
Temps, temps i més temps.
En qualsevol cas, jo volia preguntar-te sobre el verem de tot això.
És a dir, a l'hora de mesurar, parlo de la figura dels pares, per exemple,
vull dir, aquesta sensació de gelos, d'enveja, podria ser també,
vull dir, un sinònim, d'aquesta enveja que poden sentir,
jo crec que és força innocua el per què,
però jo volia preguntar-te sobre en quin moment nosaltres podem mesurar
i podem dir, val, això és una disputa entre germans, normal i corrent,
i després és quan dius, ostres, això se n'està anant una miqueta de mare.
Clar, els pares tenim molta tendència a observar-ho, això,
i en general jo crec que els pares són bastant bons detectant
si hi ha gelos del petit cap al gran, del gran cap al petit.
Jo crec que si els nens tenen una edat propera entre ells,
no sé si ho tens germans, però si tu et portes poc amb el germà,
amb el que tens aquestes petites trifulgues,
o trifulgues, perdó,
crec que ho resolen millor
i les petites disputes tu pots estar observant
i pensar segurament que s'han mesurat les forces
i s'han mesurat el llenguatge
perquè estan en el mateix, no t'es diguem, pla de desenvolupament,
però estan pròxims, no?, dos anys, un any i mig, dos anys, dos anys i mig, tres.
Que poden tenir més empatia entre ells.
Clar, perquè a més a més, empatia però també les mateixes, això, com dic, forces,
és més difícil que un abusi realment de l'altre.
Clar.
Jo crec que és més, s'ha de estar més al cas, no?,
quan es produeixen aquest tipus d'enveges,
però quan les edats són més separades,
perquè aleshores és més sofisticat tot plegat, no?,
i potser, doncs, el germà petit realment pot estar cavilant, no?,
que els pares culpin el gran d'alguna cosa
o el gran del petit, per exemple, així.
Per tant, jo crec que s'ha de estar més al cas.
Ara, si, clar, si tu el...
Clar, parlem de germans, no?, és a dir,
nosaltres diem que, els educats diem que quan arriba un fill
fa molta il·lusió, d'acord?
Te l'estimes molt i vols el millor per ell.
però no l'has de posar a cap tró.
O sigui, al fill no li has de fer creure
que ell és el centre de tot, el centre de l'univers.
O sigui, has de reprimir-te una mica.
Clar.
Perquè aquest fill, tant si ve un germà,
com si ve un cosí, com si va a l'escola,
haurà de compartir moltes coses.
Aleshores, has de deixar espai
perquè pugui veure, inclús,
no soc de la lliga,
però dos gossos i dos gats per família.
No, però sí que és veritat que a vegades
que la família hi hagi...
Si n'hi ha un altre fill, almenys que hi hagi un gos, no?
Perquè els gossos reclamen molt l'atenció
i al nen no li fa cap bé
que sigui tant al centre.
Perquè aleshores,
si ha estat amb un tró tan elevat,
quan ha de compartir
o quan hi ha algú que li disputa
la caiguda és més alta.
Funcionaris de la vida, que et dius tu.
Sí.
Clar, ets el rei,
tothom ha treballat per tu, etcètera, no?
Llavors, ja dic,
amb edats properes jo crec que és observar
quan els nens petits són nadó, no?
Ara que molts pares ho fan,
això de posar-los a terra en un lloc net,
dius, bueno, hi ha un espai, no?
Hi ha un espai de joc,
hi ha un espai d'uns llibres
i arriba un germà petit.
El nen ja s'ha fet gran,
potser té un any i mig,
dos anys i mig, tres...
Clar, si és molt més gran,
aquell espai ja ha desaparegut
perquè el gran ja té un altre tipus d'espai.
Però si el nen encara té aquell espai evolucionat,
perquè ja no hi ha coses per nadons
o per nens d'un any i mig,
sinó que hi ha coses per nens de 4 i 5 anys,
com unes pintures o coses diferents,
però arribarà el nen allà
i el gran haurà de compartir,
haurà d'adaptar-se,
poder ajudar a preparar
l'avinguda del germà,
ajudar a preparar l'avinguda del germà
i implicar-te,
eh, tu que ja ets gran...
Perquè una de les coses que jo recomano sempre
és quan veus que hi ha unes gelosies
que potser, greus o no, greus,
que puguin preocupar o no,
però a tu et preocupen,
has de donar espai a cada germà.
O sigui, de la mateixa manera
que necessiten estar molt junts,
els germans,
la relació entre germans
segurament és la més llarga
que tindrem a la vida,
més que amb els pares.
Segurament.
I més que amb els fills.
Llavors, amb les parelles potser no,
depèn de quines parelles,
però amb moltes parelles també,
més que amb parelles, no?
Per tant, val la pena
que estigui molt ben entrenada, no?
Sí.
Però, aleshores,
quan tu veus una petita de...
dius, ostres, és que m'incomoda,
veig que tal,
separa,
dona una mica d'espai
per dir,
tu que ets el gran,
vine amb mi,
que m'ajudaràs,
anem a fer unes compres especials,
necessito algú que m'ajudi,
tu pots venir,
tu això,
vine cap aquí,
que t'ho explicaré,
que tu ho pots fer,
el teu germà petit no,
perquè encara ets petit,
donar una mica d'espai
a cada germà
perquè cada un vegi
que té el seu protagonisme.
I el mateix
amb les tasques
que sempre hem parlat,
la importància
de les tasques de l'allar.
Si el petit
hi ha para taula,
el gran no pot estar
parant taula,
el gran ha de parar taula,
però ha de fer altres coses,
perquè si no,
tu l'estàs equiparant per baix.
El gran ha de tirar amunt,
amunt, amunt, amunt.
És dimensionar-ho, no?
Clar, sí,
i anar fent evolucionar,
perquè a vegades
ens fixem molt en el peque,
que aprenen molts els grans,
però pel que sigui,
per l'atenció del petit,
ja el gran,
quan tenen gelos,
moltes vegades
tenen tendència
a fer regressions, no?
És a dir,
parlen com un nen petit,
es posen a fer tonteries
com un nen petit, no?
Aleshores vol dir,
eh,
l'he d'espavilant aquest,
perquè ell vol ser petit
i jo el que vull
és que continuïa
el seu progrés
endavant
a saber fer més coses.
Per tant,
si fan això,
que és molt habitual,
és molt habitual
que els petits
imitin els grans,
però és molt habitual
també que els grans
quan tenen gelos
fan d'anem petit.
doncs no l'has de renyar
perquè fan d'anem petit.
No,
és la seva manera
d'expressar això.
Porta-la a fer coses
més difícils al gran,
és això.
I,
escolta'm una cosa,
quin efecte té
el tema dels estils afectius
dels adults?
És que ells
ens imiten, no?
Els estils afectius...
És el mirall.
És el mirall.
Si tu ets positiu,
ets alegre
i això endavant,
doncs ells
ells t'acopien.
Si tu
renyes,
renyes,
ets un renyaire,
doncs els seus fills
renyen.
Si tu procures
doncs observar
i dir,
aviam,
aquí què ha fallat?
I analitzar-ho
d'una manera més divertida
i en sentit de l'humor,
ells també buscaran
solucions en sentit de l'humor.
Clar que canvien ells,
però d'entrada
els hi marquem molt,
són molt un mirall.
Aleshores,
a l'hora de...
com parlàvem abans
de temperament cap a caràcter,
doncs hi ha
una imitació important.
Vull dir,
cada fill és diferent,
però tenen moltes coses
en comú,
moltes, moltes.
I què és això
que tenen en comú?
Els estils afectius
que han...
No és genètic,
però no sé,
potser hi ha un punt
de genètica també,
però queda molt impregnat.
Si no és genètic,
serà epigenètic.
Escolta,
i nosaltres com a adults
què podem fer
respecte a tota aquesta
situació casuística
amb la que ens trobem
amb temperaments,
caràcters,
gelos...
Observar molt,
no actuar
davant d'una baralla,
d'una disputa,
si no és estrictament necessari,
no?
Allò,
arriba la sang al riu,
no,
doncs dona temps
que potser ells mateixos
ho resoldran.
Perquè són capaços
de resoldre
aquell petit conflicte,
tu els pots dir,
ah no,
si us feu mal,
no,
i els vas traslladar
que passin a la paraula
si s'estan barallant,
diguem-ne físicament,
no ho has de permetre,
però si estan discutint
o s'estan barallant una mica,
els dius,
bé,
doncs no podeu dir paraules
malsonants,
podeu argumentar,
però fins i tot
quan som molt i molt petits
que a vegades
tenen alguna topada,
ostres,
dona una mica de temps
perquè ells
se sabran mesurar,
per tant,
observar-los,
conèixer el temperament
que tenen els nostres fills
i ser conscients
de com van evolucionant
amb el caràcter
i què és el que
en van fent
d'aquella energia
i acompanyar-los
amb això,
llavors donar-los
validació
de la seva emoció,
entén que ara
estàs enrabiat,
va,
doncs descansa un momentet,
després veiem què podem fer,
com ho podíem solucionar,
o sigui,
donar,
que posin paraules,
si estan enrabiats
perquè,
doncs perquè no sé,
perquè ells volien
una joguina
i la té el seu germà,
per exemple,
perquè el germà gran
moltes vegades
és una joguina
del petit,
ell ja hauria de jugar
amb altres coses,
teòricament,
però també té el seu dret
de voler recuperar això,
llavors,
i després no deixar-ho passar tot,
que jo ja m'agrada
fer el programa
d'avui al darrer,
que recordem
que està fent
molt de mal,
no?,
aquesta mena de tendència
que els nens petits
no poden sentir cap no,
i els experts diuen
els nens petits
han de sentir
molts sis,
molts sis,
si podem córrer pel parc,
si podem pintar,
si podem fer quarelles,
si podem fer un pastís plegat,
si podem retallar
i enganxar,
però uns quants no,
els temes necessiten,
com i tant,
aquí no fem mal als altres,
aquí no agafem
les coses dels altres,
això no està bé,
aquí no,
algunes coses sí,
alguns no sí,
per tant,
jo crec que és el nostre paper.
Jo crec que ja ho has anticipat,
però jo crec que hi hauria
un dia d'aquests,
de la temporada que ve,
que hauríem de parlar
dels sis i dels nos,
i crec que és un gran,
un gran què el dir
sis i nos en l'educació,
per exemple.
sí,
perquè ja dic
que hi ha una mena
de tendència
a no dir no,
a no,
no,
no,
no sé si una criatura,
no sé si estava donant
una empenta a algú,
a algú altre,
i algú li ha dit no,
i es va posar a plorar
de manera desesperada,
i diu,
bueno,
escolta'm,
només li he dit que no i tal,
i la mare li va preguntar
és que no havia sentit mai cap no.
Uau.
Clar,
dius,
home,
o malament rai no això,
vull dir.
Clar,
clar.
Va,
doncs,
escolta,
no vull sentir no-nos ara mateix,
vull dir,
la temporada que ve,
què,
Anna?
Ah,
d'acord.
No sé si podrem seguir comptant amb tu,
en aquest cas m'has de dir que sí,
eh?
Ben enllaçat,
ben enllaçat,
sí,
no,
et dic que sí,
i segur que hi ha molts temes que ens esperen
i alguns que els podrem recuperar
i repassar o ampliar.
I tant,
perfecte,
i si no ja et demostraré el meu geni
i el meu temperament també.
Moltíssim,
i caràcter,
no?
Que jo crec que tens un bon caràcter.
Però molt dolç,
el dic molt dolç en qualsevol cas.
No,
per això,
és un temperament dolç
més un caràcter treballat.
Moltes gràcies per proposar-m'ho.
Gràcies a tu,
Anna Julià,
que tinguis un estiu gairebé tan fantàstic com tu
i ens tornem a veure a la rentre.
El mateix dic,
gràcies,
fins aviat.
Girona FM
92.7 FM
La ràdio de Girona
Girona FM
El Motor Fest
Arriba a Girona
Els dies 27 i 28 de juny
Fontejau es converteix
en el gran punt de trobada
del món de la moto.
Motos d'ocasió,
ofertes,
exposició,
venda,
accessoris i demos per provar.
Vine a viure la passió
sobre dues rodes.
Entrada gratuïta.
El motor
més viu que mai.
Girona Motor Fest
27 i 28 de juny
a Fontejau.
Tens un negoci
i no domines la tecnologia?
T'ajudem a formar-te
en l'ús d'eines digitals,
a implementar-les
i a sol·licitar el kit digital.
Contacta amb nosaltres
al 972 143 061
o a codigital
arroba ddgi.cat
Digitalitza la teva empresa.
No et quedis enrere.
Codigital és un servei gratuït
de la Diputació de Girona.
Vine al Mercat del Lleó
i trobaràs productes frescos
de qualitat i de proximitat.
Més de 50 parades
al teu abast
per comprar tot el que necessites.
Carn, peix,
verdures,
grana,
plats cuinats,
fruits secs
i molt més.
Compra producte local.
Compra al Mercat del Lleó.
Ajuntament de Girona.
El gironès
Gaudí de la Natura
té premi.
Participa en el repte
dels cims del gironès.
Sant Grau,
Sant Miquel,
Els Àngels,
Sant Roc,
Rocacorba
i així fins a 10 rutes
a la teva disposició.
Si en completes
un mínim de 5 cims
i penges la foto a Instagram,
t'emportaràs
un petit obsequi.
Consulta les condicions
a turismegironès.cat.
Desafia't
i conquereix la comarca.
Una iniciativa
del Consell Comarcal
del Gironès.
El Musicant
amb més ànima de poble
que mai
ja és aquí.
Del 25 al 29 de juny
amb els Catarres,
Manu Guix,
Tomeu Penya,
Mariona Escoda,
Mireia Tarragó
i Bernardo Rambó.
I diu
l'experiència gastronòmica
del Musicant Tast.
Musicant,
el festival de música
del país.
Converteix el teu pis buit
en una oportunitat
per a tu
i un benefici
per a tothom.
A l'Ajuntament de Girona
oferim una oportunitat
a les persones
propietàries
que vulguin col·laborar
en la lluita
contra la crisi
de l'habitatge.
Si tens un habitatge
buit o disponible
a Girona,
posa-la a la borsa
de mediació
per al lloguer social.
Ajudaràs a oferir
un habitatge digne
a persones i famílies
amb ingressos mitjans
o baixos
i gaudiràs
d'ajuts
i avantatges fiscals.
Missió Habitatge
Ajuntament de Girona
Girona FM
92.7 FM
La ràdio de Girona
Girona FM
Recupera els millors moments
de la nostra programació
a gironafm.cat
La web on trobaràs
tots els continguts propis
que fem
perquè estiguis informat
del que passa a Girona.
Els 4 rius
les entrevistes
els informatius
i tots els programes esportius
culturals i musicals
a gironafm.cat
Escolta'ns on vulguis
i quan vulguis
Som la teva ràdio
Som la Gironina
va ser una tarda molt llarga
No s'acabava
No s'acabava mai
Tu estaves sentat
esperant-me
Vestit molt elegant
Rap amb tina
tan gomina
Crec que vaig flipar
Deixant-ne les aparències
Sense por em vaig
apropar
Va ser una tarda molt llarga
No s'acabava mai
Tu parlaves
de la bellesa
I a mi això
M'és igual
La nit en què et vaig conèixer
Em vas encantar
Però semblaves una altra persona
Quan et vas posar a parlar
Portes un munyo molt maco
La samarreta et senta bé
Aquesta llum accentua
el teu somriure
Estàs molt guapa
Tu he dit o què?
Prefereixo que em passis la birra
Que em tiris la canya
Perdona'm si em rico
És que em fas molta gràcia
Lliga no és lo teu
Em sap molt la greu
Prefereixo que em passis la birra
Que em tiris la canya
No diguis bonica
Que t'escolts amb cançó
Després de mitja hora
Escoltant-te
M'estava cansant
Vaig dir
Portant-me a la plaça
De sempre
Que duc la guitarra
I vull desconnectar
Ai, maca
Quina bona idea
Ets tan llesta
Tan interessant
Sisplau
Girona FM
Els titulars de GironaFM.cat
Arriben també a la teva ràdio
És dijous 26 de juny
Aquesta és l'actualitat del dia
Us parla Pau Villafany
Motos d'ocasió, ofertes, exposició, venda, accessoris i demos per provar.
Vine a viure la passió sobre dues rodes.
Entrada gratuïta. El motor més viu que mai.
Girona Motor Fest. 27 i 28 de juny a Fontejau.
Tens un negoci i no domines la tecnologia?
T'ajudem a formar-te en l'ús d'eines digitals,
a implementar-les i a sol·licitar el kit digital.
Contacta amb nosaltres al 972 143 061
o a codigital arroba ddgi.cat.
Digitalitza la teva empresa. No et quedis enrere.
Codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona.
Vine al Mercat del Lleó
i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat.
Més de 50 parades al teu abast
per comprar tot el que necessites.
Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més.
Compra producte local.
Compra al Mercat del Lleó.
Ajuntament de Girona.
Escolta el que diu Girona.
Sent el que passa a la ciutat.
Els Quatre Rius.
Amb saït esvall.
Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell.
L'Unyà, el Galligans i el Ter.
Sintonitza el 92.7.
Disponible a totes les plataformes
i a les nostres xarxes socials.
Girona FM.
La teva ràdio.
La gironina.
11 i 5.
Benvinguts als Quatre Rius.
Dijous 26 de juny de 2025.
I si us digués agost, també colaria.
Que ningú ens enganyi, aquesta calor no és normal,
diguin el que diguin,
i encara no és ni tan sols unaada de calor.
El que ens toca ara és menjar-nos-ho,
però tinguem paciència.
El cos i el cap no funcionen igual.
Per molta aigua o aires acondicionats que fem servir,
ens sentim més passats, pesats, feixucs i també lents.
El que em fa patir és que encara no hem arribat ni tan sols al juliol.
I encara no hem vist com de destructiu pot ser un incendi
a aquestes altures de la pel·lícula del 2025.
En qualsevol cas, paciència,
que és el que ens queda,
i aigua.
Molta aigua.
Ja no sé si és fill del desert, del foc,
però vaja, vull dir, amb una consistència impretèrita, completament.
Arnau Vila, bon dia i bona hora i calorós dia.
Molt bon dia.
Home, jo vaig estar 40 dies al desert caminant sense aigua, eh?
Aquest no era Moisès.
Sí, em porti Moisès, si vols.
No, eren 40 anys.
No, el Moisès és el dels aigües, el que vas separar les aigües.
Sí, bueno, però pel desert també va passejar.
Jesús Crist.
Ah, Jesús Crist.
Em porti Jesús o Moisès, depèn.
Sí, depèn de com t'enganxi el dia.
Què tal, Arnau Vila?
Veig que tu sí que ets lleuger,
o sigui, tu vas molt lleuger, eh?
Però la resta anem lents, avui.
No, home, no, depèn.
És que faci-ho bé,
intentar estar en zones amb ombra.
És que no és bo per la salut.
Que no és bo.
És a dir, no és que ens queixem per bici,
és que no és bo tanta calor.
No és bo.
Doncs agafem un coet i ens anem a un altre planeta,
perquè aquí és el que hi ha.
Sí, noi, ens l'hem carregat pel camí.
Encara hi haurà algun llest que dirà
no, això del canvi climàtic no existeix, no sé què.
Ai, en fi.
Gairebé 40 graus, eh, Cabanes, ahir.
Ahir, 40,9.
A Cabanes.
A Cabanes, sí, sí, sí.
A Cabanes.
No sé pas si ha sobreviscut algú.
Tinc amics, eh, però encara no els he trobat.
No, sí, home,
i molts punts de les comarques de Girona
van picar fort, també, sí, sí.
No, no, i el pitjor és el que et deia abans,
que no és ni tan sols onada de calor.
No hem arribat ni tan sols al mes de juliol
i encara no són ni les 12 del matí.
Però, bueno, en qualsevol cas,
paciència, que ja ho he dit al principi,
paciència, també.
La que haurà de tenir en uns moments
la Cristina Sagrera per parlar-nos,
per parlar amb mi, almenys,
que vaig molt lent avui,
per presentar-nos el quart llibre
de l'editorial Gata Maula.
Paillet, també parlarem avui de llibres,
només faltaria amb el bo del Guillem Terribas,
que em sembla que va una mica més fresc
que nosaltres, això sempre,
és igual la temperatura.
També parlarem amb Magui Noguer
de la Fundació Balbi,
aviam què fan avui, allà,
que tenim la data marcada al calendari,
i acabarem la temporada
de l'Eduquem-nos amb l'Anna Julià
parlant sobre caràcter,
temperament
i baralles entre germans.
Ara ja veurem, aviam com acaba tot això.
Arnau, pren nota de l'última secció.
però ens hi posem.
Vinga, va.
Montsem.
I presentem el quart llibre
de l'editorial Gata Maula,
Paillet,
de Carolina Rangvist,
en qualsevol cas,
no sé si ho he dit bé,
Cristina Sagrera, bon dia, bona hora.
Bon dia.
Ho he dit bé, sí, no?
Jo m'atreveia a dir que si no sóc expert en suec,
realment,
però si no li donem la culpa a la calor
i ens quedem tan tranquils.
Sí, exacte.
Tenim bona excusa aquests dies.
Cristina,
quart llibre ja de Gata Maula,
Paillet,
qui ho diria?
Ha vingut ràpid, eh?
Des de febrer,
amb els primers,
hòstia,
ha passat rapidet.
A part,
heu aprofitat una finestra molt bona
que una vegada comentàvem amb la Laia,
que és aquella finestra just abans de l'estiu,
on la gent busca lectures suaus,
lleugeres,
refrescants,
per poder amortitzar les tardes de calor,
i vaja,
ha arribat perfecte allò a finals de juny.
Sí,
perquè poca cosa amb aquesta calor podem fer,
vull dir,
tancar-te per cert o ventilador si el tens,
piscina,
plats,
el que puguis,
un ombra,
i mira,
si tens un llibre,
doncs fantàstic perquè t'acompanyi.
Com és la intrahistòria
que diteu aquesta traducció,
en aquest cas de Paillet en català?
Doncs mira,
ens va presentar,
bueno,
presentar,
va introduir l'autora,
per dir-ho d'una manera,
en Marc Jiménez,
que havia traduït el llibre d'en Josep Ros,
que vam fer al principi i al febrer,
el de la tranyina,
i res,
jo buscant,
vaig llegir moltes coses que em va passar,
em va agradar,
i buscant,
buscant,
no trobava l'agència que la representés,
i vaig acabar enviant un e-mail,
resulta que era el seu personal,
i res,
portem un any parlant,
a nivell personal fantàstic,
vull dir,
mira,
ho considerem,
que és una bona amistat,
ella fins i tot ha vingut de vacances,
aquest costa brava,
pobreta,
passant una calor terrible,
no ens vam poder trobar allò personalment al final,
espero que aviat sí que ens puguem conèixer allò cara a cara,
però sí,
sí,
una enamorada d'aquí,
de la gastronomia,
de la costa,
de la gent,
del clima no tant,
perquè clar,
pobreta,
depèn del dia,
depèn del dia,
clar,
t'ho enganxes aquí de cop,
allò 37,
tots de sueca,
i això no t'accent.
Ella filla de Göteborg,
com aquell qui diu,
diran allà,
això no ho ha encatat en sa vida.
No,
no,
no saben pas el fet,
eh?
Escolta,
Paillet,
em sembla que ja el títol ens comença a dir una miqueta de què va la cosa.
És com una espècie d'autobiografia,
que a veure,
allà també ja t'avisa,
com sempre,
quan tu recordes coses de la teva infància,
o de com han sigut anys enrere la teva vida,
sempre hi ha un marge,
no?
Perquè ho recordis d'alguna manera que potser no és,
bueno,
100% verídica,
sempre hi ha aquell marge,
no?
Per una miqueta d'adornar la veritat,
però crec que és una cosa bastant valenta de fer,
no?
Parlar de tu mateix,
independentment de si és maco,
si no és maco,
de la teva família,
de tots aquells records,
de les teves parts bones,
de les teves parts dolentes,
de les teus encerts,
dels teus fracassos,
i tot això ho fa intentant seguir aquell fil connector dels records amb el menjar,
no?
De què recordes que et preparava la teva àvia de menjar quan eres petita,
o què et deixava la teva mare si no hi era a casa i tu havies de quedar-te sola quan tornaves,
aquest tipus de records que ja no només és,
és llegir les memòries d'algú,
sinó que també és reconectar amb coses que tots tenim.
La memòria gustativa,
per entendre'ns.
Sí,
els olors,
els colors del menjar,
sembla quasi que puguis tocar el tacte de les coses que t'està comentant en el llibre,
com les mandarines,
per exemple,
que té tot un fragment bastant extens de quan les va descobrir en tres anys,
ella sola robant les mandarines que havia comprat la seva mare,
i ostres,
és veritat, no?,
que llavors comences a fer memòria i vas recordant coses de quan eres petit
i aquella primera vegada en provar alguna cosa o aquella primera vegada en veure el que sigui,
no?,
i reconectes molt amb aquella part més personal teva.
És que al final, vull dir,
el que fa és narrar-nos la seva pròpia vida a través d'aquesta memòria gustativa,
del menjar, etcètera,
vull dir,
també és una forma interessant de donar-li la volta al que podria haver estat una biografia normal i corrent.
Sí, sí, sí,
és que podria ha sigut,
doncs tal qual això, no?,
mira,
jo m'assento i escric els meus records des que era petita fins ara i aquí te quedes,
però vas fent tot aquest recorregut amb el menjar i també el trobo bastant enriquidor,
perquè, sigam sincer,
jo, la meva cultura culinària sueca és més que limitada,
però, ostres,
descobreixes coses que són úniques de la zona,
coses que compartim tots,
com tipus de fruita o algun postre en concret,
i pots connectar molt amb ella,
és com si estiguessis parlant amb algú que fos amiga teva,
el m'ho conegut,
i és maco,
és maco poder connectar així amb algú, realment.
Escolta,
com és el repte d'adaptar aquest text al català?
Home, jo 100% difícilment t'ho podré comentar perquè no soc traductora del suec, però...
Però coses amb les que t'hagis trobat tu en el dia a dia, per exemple.
Jo crec que ha facilitat bastant la traducció,
el fet que tracti tant aquest tipus de sentiments tan universals, no?
I aquests records que podria ser qualsevol persona a qualsevol altre lloc del món.
Realment, tu ara canvies quatre coses típiques de la zona d'ella i em poses d'aquí,
i podria ser un escriptor d'aquí tranquil·líssimament.
perquè, al final, els nostres records i els nostres sentiments és un tema universal.
Però sí que, clar, llavors hi havia temes molt més específics, culinàriament parlant,
que per en Marc han suposat bastant més un repte,
i per nosaltres un enriquiment personal, que sempre està allà.
És el que t'anava a dir, o sigui, és una visió una miqueta més àmplia
del que a vegades podem trobar a la literatura fora de casa nostra.
Vull dir, al final vosaltres també busqueu això, no?
Aquests petits espais, potser no comuns aquí a Catalunya,
però sí que podem fer aquesta tensió entre el local i el global, en aquest sentit.
Sí, bé, que tinguis...
Jo realment també el selecciono bastant, com l'hagués seleccionat com a lectora, eh?
Jo necessito tenir aquell enamorament amb el llibre,
perquè, si no, difícilment llavors puguis defensar-lo, no?
De la gent em resultaria molt poc on és també defensar un llibre
que no m'he llegit o que no m'ha agradat,
perquè llavors, com li puc dir a la gent que se'l compri,
seria bastant estrany,
però sí, intentem que siguin diversos,
que puguin, no necessàriament que siguin tots iguals,
però que tinguin tots alguna cosa interessant a explicar,
aquella xispilla, aquella cosa, que puguin resultar interessants.
Tu te'n recordes el pa amb xocolata de petita?
Sí.
No sé si en algun moment del llibre t'ha vingut al cap.
Sí, sí, sí, aquell panet,
que, bueno, que no tenia gaire gust de res en algunes vegades
i que et ficava en aquella tableta petiteta de xocolata a dintre.
Correcte, ni tan sols amb ganivet.
No, no, no, endossada allà, força.
Així, taca, taca.
I ja podia quebre, eh?
Vull dir, és el que intento fer jo i no me n'en surto.
La meva àvia se n'en sortia totes les vegades,
absolutament incomprensible.
Sí, home, i també me'n recordo del pollastre per quan eren les festes del poble
i feia un pollastre llologrant amb salsa fins i patates i coses per l'estil, sí, sí, fantàstic.
Cristina, quan presenteu oficialment el llibre?
Doncs surt el dia 2 de juliol.
2 de juliol.
Que no crec jo que hagi baixat la temperatura, però...
Vull pensar que sí, però...
Esperem que potser sí, però el dia 2 ja sortirà.
I també puc adelantar que el juliol, abans que no acabi el mes, portarem una altra novetat.
Una altra novetat?
Una altra novetat, hem pensat, mira...
Això no estava guió, com aquell que diu, però mira...
No estava guió, és fora de guió, però...
Mira, deixa'm...
Què millor que una lectura a l'estiu que tenir-ne dos?
Puc jugar-me-la?
Puc jugar-te-la, sí, sí.
És que has horitzat de la vida, hotel desconeguts?
És, és.
És, no?
Sí, sí, sí.
Hotel desconegut d'Eimer McBride.
Ima McBride.
Ima McBride.
Irlandesa, els noms així.
Va, filla de Liverpool.
Ets aquí, eh?
Sí.
Filla de Liverpool, el 76.
Vull dir, mira...
Els pares van emigrar d'Irlanda cap allà, a Liverpool, llavors van tornar un altre cop...
Compte, era prop de Cork, si no m'equivoco, i llavors un altre cop cap a Anglaterra.
Clar.
Ha pol·lulat una miqueta.
Cinquè llibre de Gatamaula, si no m'equivoco.
Aquest sí que podem fer una miqueta una pinzellada.
De què va, hotel desconegut?
Doncs mira, seguint una miqueta l'estela de la Carolina, també és fer un recorregut pel que seria els últims anys del que és la narradora.
I ella, degut a la seva feina, per viatge, té que anar d'una destinació a l'altra, i bàsicament tu segueixes el seu monòleg interior d'hotel en hotel.
I és, bueno, del tipus de novel·la que ell havia fet, que més o menys seguia sempre aquest tipus d'estil, sí que és veritat que es nota molt que han madurat moltíssim.
O sigui, ara ja no hi ha possiblement aquella passió tan bèstia de quan en tenia 20, però si arribes als 40, evidentment, la teva vida també pot tenir drames, però te'ls agafes d'una altra manera.
I, bueno, és una altra manera de seguir-ho.
Ella ja no ho segueix tant seguint el tema del menjar, sinó el record d'una persona en concret de la seva vida.
I fa tot el desenvolupament a partir d'aquell record.
Carai, o sigui, arribeu cargadets, eh? Aquest serà el cinquè llibre, si no m'equivoco, mitjà any de vida? Porteu-ho amb...
Sí, sí, sí, sí.
En cap de maula? Vull dir, Déu-n'hi-do, no? Vull dir, sis mesos, cinc llibres.
Sí, hem pensat, mira, tu, escolta, home, i ara que eres tio dius, dos llibres, dos llibres, perquè mira, quan t'acabis aquest, el de la Carolina, llavors te pots agafar el de la Guillemars per llegir-te a la sombra i no morir-te de calor.
Aprofito que et tinc aquí, vull dir, com valores aquest primer mitjany de vida?
Molt contenta.
Molt, molt contenta, sí, sí, sí. La gent ha sigut fantàstica i, hombre, des dels mitjans no tinc cap queixa, eh?
Faltaria. Això és casa vostra.
La veritat és que està siguent un viatge genial.
Jo ja tenia ganes, no?, de començar amb el projecte i tirar els primers llibres,
però no m'esperava realment que tinguéssim tan bona acollida.
No tinc res, res, res, res, res de negatiu a dir, a part del que serien les feines bàsiques i qualsevol feina administrativa,
però tot fantàstic i molt, molt, molt agraïda. Realment el suport genial.
També et diré, com deia el bo del Lluís Gabaldà, que arribi l'agost i si de cas ja de cares al setembre ja mirem a veure què, no?
Sí, sí, però al setembre també portarem alguna altra cosa pel setembre.
Sí, però descanso una miqueta.
Però sí, s'ha de pujar una miqueta.
Clar, és que sí, normalment res.
En qualsevol cas, mentrestant, pa i llet, anem fent una miqueta de boca abans d'hotel desconegut,
quart i cinquè llibre de Gatamaula, recomanacions per aquest estiu.
Cristina Sagrera, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta.
Gràcies a vosaltres.
I tinguis unes vacances gairebé tan fantàstiques com tu.
Merci igualment.
I tinguis unes vacances gairebé tan fantàstiques com tu.
L'estiu és una època que la majoria de la gent que té més temps i està de vacances
llegeix llibres que durant l'any ha anat acumulant i que no ha pogut anar llegint i per tant recupera
o fins i tot de vegades el que fa és llegir d'aquells totsos perquè ja tingui material per anar fent.
Hi ha un llibre que acaba de sortir que és un tot xuc que té uns 500 i escaig de pàgines
i que està escrit per Toni Hill i es diu El Último Verdugo.
Toni Hill va néixer a Barcelona l'any 1966, és llicenciat en psicologia però des de fa bastants anys
es dedica a la traducció literària i també ha col·laborat en diverses editorials.
El 2011 va iniciar-se com a escritor amb una novel·la que es diu El verano de los juguetes muertos
editada de Bolsilló. I llavors també va començar una famosa i molt llegida i molt ben criticada
amb bé per bé d'una trilogia amb l'inspector Entor Salgado.
El Último Verdugo és... bé, Toni Hill és un senyor que escriu molt bé,
que explica històries molt ben explicades i sempre amb morts entre mig.
Per això li diuen que nadie mata com a Toni Hill, que és un dels eslògats que porta aquest llibre.
O, per exemple, él no puede dejar de matar, tú no podrás parar de leer.
Són frases sobre aquest llibre, El Último Verdugo.
Toni Hill ha reinventado el thriller desde Barcelona.
És una nota del país, una crítica.
El Último Verdugo, doncs, és d'aquesta novel·la que recomano la seva lectura
i va d'una sèrie d'assassinats que porten de bòlit a la policia.
Perquè resulta que els morts presenten una estranya marca a la nuca
i que amb ell s'apareix sempre una nota amb un missatge molt animàtic que diu, en castellà, eh?
Alguien tiene que hacerlo.
Bé, a partir d'aquí, doncs, algú ha de llegir aquest llibre
i, de fet, us el recomano.
Aquest llibre de Toni Hill i repeteixo el títol
El Último Verdugo i està editat per l'editorial Grijalgo.
Girona FM
92.7 FM
La ràdio de Girona
Girona FM
El Motor Fest arriba a Girona.
Els dies 27 i 28 de juny, Fontejau es converteix en el gran punt de trobada del món de la moto.
Motos d'ocasió, ofertes, exposició, venda, accessoris i demos per provar.
Vine a viure la passió sobre dues rodes.
Entrada gratuïta. El motor, més viu que mai.
Girona Motor Fest. 27 i 28 de juny a Fontejau.
Tens un negoci i no domines la tecnologia?
T'ajudem a formar-te en l'ús d'eines digitals, a implementar-les i a sol·licitar el kit digital.
Contacta amb nosaltres al 972 143 061 o a codigital.gdgi.cat.
Digitalitza la teva empresa. No et quedis enrere.
Codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat.
Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites.
Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més.
Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó.
Ajuntament de Girona.
El Gironès Gaudí de la Natura té premi.
Participa en el repte dels cims del Gironès, Sant Grau, Sant Miquel, Els Àngels, Sant Roc, Rocacorba
i així fins a 10 rutes a la teva disposició.
Si en completes un mínim de 5 cims i penges la foto a Instagram, t'emportaràs un petit obsequi.
Consulta les condicions a turismegironès.cat.
Desafia't i conquereix la comarca. Una iniciativa del Consell Comarcal del Gironès.
El musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí.
Del 25 al 29 de juny amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó.
I diu l'experiència gastronòmica del Musicantast.
Musicant, el festival de música del país.
Converteix el teu pis buit en una oportunitat per a tu i un benefici per a tothom.
A l'Ajuntament de Girona oferim una oportunitat a les persones propietàries que vulguin col·laborar en la lluita contra la crisi de l'habitatge.
Si tens un habitatge buit o disponible a Girona, posa-la a la borsa de mediació per al lloguer social.
Ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals.
Missió Habitatge.
Ajuntament de Girona.
Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona.
Girona FM
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat
La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona.
Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat
Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
I ja ens n'anem ara quan s'acosta perillosament al punt de dos quarts de dotze del matí cap a la Fundació Balbi.
I és que ens agraden molt les històries circulars i on la història va començar fa molts i molts anys amb una primera exposició, avui podríem dir que es tanca el cercle.
De fet, que ens ho expliqui millor, la Magui Noguer. Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
Avui, si no m'equivoco, tenim una exposició de maduresa de la mà de la Fundació Balbi, que de fet ja vau presentant el seu moment a Federico.
Doncs ens agafes en ple muntatge. Avui hem començat el muntatge. Us aprofito per convidar-vos a tots el dia dimarts que ve, 1 de juliol.
I aquesta exposició és de les que diguem de maduresa, el que dius tu. Tanquem un cicle. Sentiu els taladres?
I tant.
Sí? Vale.
Més en directe que això, no existeix res.
Més directe ja no hi ha. Doncs això, que just de les primeres exposicions, quan es va obrir fa 20 anys la Fundació, va ser la d'en Federico, perquè la seva trajectòria i la seva personalitat ens va atrapar i vam fer la seva exposició, no?, de la seva obra recent en aquell moment.
Llavors, ara, el que és molt interessant per al públic, el que serà, és que fem una exposició que ressegueix la seva trajectòria que comença als anys 70, 75...
Als anys 70, quan aquí Girona bullia els artistes que hi havia, hi havia una activitat d'exposicions molt interessant, i va ser quan va començar, a la Fontana d'Or, a fer exposicions d'artistes d'aquestes contrades.
I va fer una exposició individual amb Federico, també.
Si no m'equivoco, t'acompanya també l'Enric Tubert, amb qui podrem parlar una miqueta més extensament, que és, de fet, l'autor del catàleg de l'exposició.
Enric Tubert, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
Vaja, una miqueta, què ens hi podem trobar en aquesta exposició, a la Balbi?
Mira, en aquesta exposició, de fet, això és cosa també, la culpa i el mèrit és de la Magui, no?, de fer un exercici que pot ser interessant pel públic.
L'Antoni Federico, quan va començar, és un autor autodidacta, i quan va començar, el que va fer va ser invertir moltes, moltes hores,
em va estudiar a fons, quan dic a fons, vull dir presencialment, en el Parado, diguem, després a Milà, davant del Sant Sopà de Leonardo,
va estudiar molt bé Goia, no?, ha estudiat molt bé els clàssics, i és una persona que està molt, diguem-ne, influïda per Picasso, també, en un moment determinat, no?,
I llavors ell va fer com molts, molts, molts esforços al començament, per dominar la tècnica, i feia unes peces d'un realisme extraordinari, o d'un surrealisme així molt combatiu, molt contundent,
però llavors, a poc a poc, ja va anar com definint un llenguatge molt personal, no?, un llenguatge on hi havia uns paisatges que estaven resolts amb col·làgios matèrics, no?,
fer servir molt fusta de caixes d'aquestes de fruita, materials aquests pobres, però en canvi amb un color i amb una definició que van tenir molt bona acollida en aquells moments, no?,
Aleshores la Magui, amb un criteri, el que va voler és que en la primera part de l'exposició trobéssim peces d'aquest moment, no?, dels anys, entre 70 i 80,
que és un moment que ell va fer, bueno, va tenir un reconeixement molt més gros del que ell mateix havia sospitat, i, clar, hi abunden, doncs, molt, una mena de ninfes, de personatges femenins molt lleugers,
que estan resolts, això, amb tècniques de col·làgios...
I d'aquí ve el títol, no?
Sí, i aleshores per això, doncs, vam dir, per fer també una mica de literatura, no?, doncs, vam pocar-hi com a títol aquesta referència al jardí de les espèrides, no?,
que seria aquest lloc on hi havia aquest arbre que donava unes pomes daurades i que qui les arreplegava, doncs, aconseguia una mica la immortalitat, no?
Federico és un autor molt atípic, és a dir, és una persona que si el vols trobar només hi ha un lloc, que és el seu taller, on passa totes les hores del dia, tots els dies de la setmana, no?,
No trobareu les xarxes.
Sí, no fa vida a les xarxes, no li agrada gaire invertir temps en fer vida social, entre cometes, allò de promoció, no?, i per tant, quan tens l'oportunitat, com en aquest cas, doncs, de veure obres seves, sempre és una sorpresa, no?
És una persona allò que fa unes obres molt... li agraden els tamans grans, li agraden les formes sorprenents, no?, i aleshores el que hem volgut és que en la primera part de l'exposició
ens trobem moltes d'aquests dibuixos que són figuracions femenines, moltes, que a poc a poc es van com furadant, no?, i que van donant-nos una geometria molt intel·ligent, molt definida, no?, és a dir, aquests rostres acaben sent com estructures que van acostant-nos a el que és el llenguatge, aquell que a poc a poc ha anat definint, no?
És a dir, en el catàleg hi ha un moment determinat que dic això, que per arribar a fer una proposta de pintura abstracta d'un cert nivell has d'haver invertit moltes, moltes, moltes hores a mirar, a mirar amb una mirada aguda, no?, és a dir, a observar com està fet el món, llavors ell jo penso que pinta intentant donar resposta a grans preguntes sobre el per què del món que ens envolta.
És una mica científic, una mica matemàtic, una mica físic, no?
Sí, jo crec que sí, vull dir que a vegades quan en parlem amb ell ell diu, bueno, si jo no vull pas explicar el que faig, no?, perquè vull dir, en realitat, jo li dic, a veure, perdona, és que la teva manera d'explicar-te és justament amb les imatges, no?, amb aquestes propostes.
Fa servir molt sovint ceràmica, fusta, metall, el que sigui, i ho articula, no?, hi ha moltes peces, han pràcticament deixat de banda el format rectangular o quadrat, eh?, i les peces totes tenen una forma molt orgànica.
En qualsevol cas, aquest pròxim dimarts, dia 1 de juliol, tindrem aquesta posada de llarg a l'expo del Federico a la Fundació Balbi.
Enric Magui, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta, us deixem muntant.
A vosaltres.
A vosaltres.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, els quatre rius, amb saït esvai, una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter, sintonitza el 92.7, disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials.
Girona FM, la teva ràdio, la Gironina.
I ja amb ganes d'acabar el curs, em sembla que ja sé qui ho ha fet, nosaltres volíem obrir la secció d'Eduquem-nos una última vegada abans de marxar a l'estiu.
Avui volem parlar de les baralles, les gelosies, també de les enveges entre germans.
Moltes famílies es troben sovint i potser ara amb les vacances ja aquí al costat encara més amb aquesta mateixa situació, amb baralles entre germans, gelosies que semblen desproporcionades, reaccions intenses, vaja.
Avui volem posar una mica de llum en aquestes situacions quotidianes i per fer-ho cal entendre també una diferència clau que sovint passem per alt, que és la diferència entre temperament i caràcter.
Per parlar del tema ens acompanya avui Anna Julià, llicenciada en Filosofia i Lletres, també en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport i responsable de Formació i Innovació de l'Escola Montessori Palau.
Bon dia i bona hora, Anna, ben tornada.
Hola, bon dia a tothom. Què tal?
No sé si amb el ritme de revolucions hi ha més en ball, ara que ja heu acabat curs escolar.
Sí, exacte. Comencem el període aquest de formació dels professors, d'una mica de recuperar i de tu també rebre, que portem molts mesos donant, entregant-te i passant tota mena d'obstacles.
Aleshores, aquests dies, fins ha entrat el juliol, la major part de professors continuem rebent formació i treballant entre nosaltres, que és molt necessari.
Clar, i per acabar el curs de ràdio, un tema tan lleuger com aquest, que és el de les balles entre germans.
És un tema molt maco, perquè, mira, jo soc tercera de quatre germanes.
Val.
A casa, jo he tingut, el meu marit i jo hem tingut tres fills.
Per tant, d'alguna manera, més enllà del tema de les reflexions més professionals, jo crec que en primera persona sé el que és, no?
Lo dels gelos i les enveges i tot això, no? I la realitat és que els pares i mares, per exemple, que no tenen fills o que només en tenen un, vaja, l'última cosa que els diria és que, oh, quina muntanya, els gelos i les enveges i les baralles.
És que no, que no, que no, és un camp d'entrenament per situacions que es trobaran els nens i nenes a fora.
Anem per parts, si vols. Anem definint elements per després poder jugar i fer malabars. Primer de tot, què és el temperament?
Clar, el temperament és justament la part més innata de la nostra personalitat. Per tant, els infants, des que neixen, ja venen amb un estil emocional natural, de mena.
Hi ha el que plora més, el que plora menys, el que és més actiu, els que, en canvi, per exemple, són més, es queden centrats en una cosa i sembla que dius no hi són, els més tossuts.
I això no és ni bo ni dolent, és només el punt de partida. Per tant, quan l'infant, els primers mesos de vida, els primers anys de vida, presenta un determinat temperament,
doncs no cal atabalar-se si és que és un nen, potser, que plora molt, que a la mínima, doncs, això s'enfada, perquè tot això és el que ens ve de natural
i el que hem de pensar és, ostres, tot això segur que ben canalitzat en farem alguna cosa, no?, entre tu i nosaltres, no?, hem de pensar els pares,
ja en traurem alguna cosa, no?, d'aquesta energia i tot això. El que passa és que, clar, no pots anar pel món, o sigui, t'ho hauràs d'anar modelant
i anar, això, doncs, construint el teu caràcter i tu hi posaràs de part teva, però nosaltres t'hi ajudarem, aquest és això.
Ara has parlat de caràcter, que és diferent al temperament.
Clar, el caràcter és justament el que anem formant amb el temps i que és el resultat de l'educació, l'educació formal i també no formal,
és a dir, l'educació, el que aprenem a l'escola, el que veiem a casa, nosaltres mateixos, com les conseqüències que ens porta
a l'haver tingut, doncs, un cop de temperament dolent, doncs, també n'aprenem, per tant, és l'experiència que vas agafant
i et vas autocontrolant, inhibint, o sigui, a mesura que anem creixent, una de les coses que aprenem a fer,
i això és la modulació del caràcter, i també ens serveix per l'aprenentatge, doncs, és dir, ui, això ara no puc dir perquè ofendré,
o, ostres, aquesta persona ara m'ha ferit però no passa res perquè aquesta persona jo sé que m'estima,
no cal que em reboti, tot això és aquest modelatge que m'hi ajuda l'entorn, però jo vaig forjant el meu caràcter
i, en principi, a mesura que anem creixent, arriba un moment, al voltant dels, a partir dels, i a poc a poc, a poc a poc,
ens anem autoconegant aquest caràcter, l'anem modelant, i una cosa molt típica que passa a vegades a l'adolescència,
com que sembla que torna a entrar una mica el temperament, torna a entrar, degut a tota una sèrie de canvis que hi ha al seu cervell,
i hi ha adolescents que diuen, és que no m'aguanto ni jo mateix, no?, tranquil, doncs, a veure, fes alguna cosa per aguantar-te,
perquè està a les teves mans, en canvi el temperament és allò que ens ha florat, no?,
per tant, el caràcter és el que ens permet construir, revisar, fins a l'hora de la mort.
I anem a veure una miqueta el sal i pebre de tot plegat, ho dic perquè, i em sembla que és la primera vegada que ho comentem així obertament,
què són els gelos, com els definiríem en aquest sentit o en aquest àmbit?
Bé, el gelos seria com la pèrdua d'uns privilegis o una pèrdua d'una vinculació efectiva,
i aleshores nosaltres, com a resposta al dolor que ens genera l'amenaça de la pèrdua d'atenció dels pares,
doncs és un mecanisme d'aferrament que es pot manifestar en forma de por, tristesa, ràbia, etcètera.
No té per què ser sempre perquè arriba un germà nou.
Pot ser, doncs, això, aquesta, un trencament d'una cosa que estava confortable, que estava bé, no?,
jo tenia, doncs, a lo millor, doncs, un pare i una mare que estava molt per mi, o una mare,
i ara ve un germà i he de compartir, no?, o a lo millor jo era el millor amb tot, era el millor, brillava sempre,
i ara ve un nou que ha arribat ara i mira, ara s'ha de fer millor que jo.
I t'avança per la dreta.
I t'avança per la dreta i llavors tu tens aquesta mena de gelos, no?,
si parlem de gelos infantils, etcètera, no?, ja si vols un altre dia parlarem d'adults i de parelles.
Ja arribarem.
Però si parlem de nens és això, no?, és aquesta resposta, aquest sentiment de que he perdut una cosa, un estatus, no?,
és el símptoma del príncep destronat, una mica.
Clar, i tot això comporta, que això ara, de fet, ho hem, com hem comentat, que era el tema dels mecanismes de defensa.
Vull dir, al final, els mecanismes de defensa com vénen?
És a dir, és a través del caràcter, del temperament, van barrejats amb gelos?
Va tot barrejat, però, clar, els mecanismes de defensa és com me'n surto.
A casa m'han ensenyat, doncs, per exemple, el valor del compartir.
Si te'n recordes, un dia...
Ho vam parlar.
No, vam parlar que és molt important l'autoconeixement o l'identificació de les emocions que sentim.
Però jo vaig recalcar, si només sé com em sento, però no tinc una brúixola, no tinc un valor,
em quedo allà col·lapsat, ho he d'aguantar, o em sento així, ja em passarà...
No, no, potser jo em sento amb un dolor perquè he de compartir una cosa, però ja m'han ensenyat que compartir és bo.
Per tant, el que he de fer és traslladar el meu benestar o la meva felicitat del tenir aquella cosa
a veure que estic compartint, perquè un tercer, un adult, m'ha dit
és que compartir és molt bonic i si ho fas ja veuràs que content que estaràs.
D'alguna manera, jo passo, trasllado el meu benestar a una cosa en la que jo puc tenir alguna cosa a veure,
perquè si jo el germà ha arribat i ja està, aquest noi és millor que jo, corre més de pressa que jo,
per tant, he d'estar content.
L'altra cosa, l'empatia, per exemple, l'estar content perquè un altre ho ha fet més bé que tu,
ho ha fet molt bé, això és molt bonic també.
Però, esclar, si ningú t'ho ha ensenyat i només t'han ensenyat que has de ser el millor,
a la que ve un i treu un millor resultat que tu, és un drama.
Però si tu t'han ensenyat, ostres, des de ben petit, quina il·lusió, que bé que ho ha fet,
o que bé li ha anat, o... no? Compartir un èxit.
La mítica d'aquestes és que a casa teva ho aconsegueixes tot plorant una mica
i després arribes a l'escola a vegades i allà falten clínexs.
Clar, és això. És això.
Si tu no vas equipat amb aquesta brúixola de valors,
aleshores allà, que normalment a les escoles el que fem els educadors
és tractar de regir-nos justament pels valors,
els nens que venen presos i amb els valors incorporats, esclar, ho passen molt bé,
però els que no van equipats, doncs és això, treuen el temperament, no?
Perquè el caràcter no l'han modelat, perquè no ho poden reinterpretar,
perquè ens poden sentir contents de participar d'allò.
Clar.
És un... si agafen molt bé els nens a estar content perquè a un altre li ha anat bé les coses,
però no de manera espontània, s'ha d'ensenyar.
Ja.
És a dir que... se'n parla molt de l'empatia, eh?
L'empatia seria un valor d'aquests, però és que l'empatia vol dir també
que si un altre està content perquè li ha anat bé alguna cosa,
jo estic content per ell.
Clar.
I clar, això dona molta satisfacció, eh?
Perquè és com un acte de generositat molt gran.
A mi m'hauria agradat, no?
Per exemple, és l'aniversari teu i tu reps un regal.
Experimentar que jo estic supercontent perquè tu has rebut aquest regal
és molt bonic i els dona molta, però clar, això s'ha de treballar.
Clar.
I al final és un tema de temps.
Temps, temps i més temps.
En qualsevol cas, jo volia preguntar-te sobre el verem de tot això.
És a dir, a l'hora de mesurar, parlo de la figura dels pares, per exemple,
vull dir, aquesta sensació de gelos, d'enveja, podria ser també,
vull dir, un sinònim, d'aquesta enveja que poden sentir,
jo crec que és força innocua el per què,
però jo volia preguntar-te sobre en quin moment nosaltres podem mesurar
i podem dir, val, això és una disputa entre germans, normal i corrent,
i després és quan dius, ostres, això se n'està anant una miqueta de mare.
Clar, els pares tenim molta tendència a observar-ho, això,
i en general jo crec que els pares són bastant bons detectant
si hi ha gelos del petit cap al gran, del gran cap al petit.
Jo crec que si els nens tenen una edat propera entre ells,
no sé si ho tens germans, però si tu et portes poc amb el germà,
amb el que tens aquestes petites trifulgues,
o trifulgues, perdó,
crec que ho resolen millor
i les petites disputes tu pots estar observant
i pensar segurament que s'han mesurat les forces
i s'han mesurat el llenguatge
perquè estan en el mateix, no t'es diguem, pla de desenvolupament,
però estan pròxims, no?, dos anys, un any i mig, dos anys, dos anys i mig, tres.
Que poden tenir més empatia entre ells.
Clar, perquè a més a més, empatia però també les mateixes, això, com dic, forces,
és més difícil que un abusi realment de l'altre.
Clar.
Jo crec que és més, s'ha de estar més al cas, no?,
quan es produeixen aquest tipus d'enveges,
però quan les edats són més separades,
perquè aleshores és més sofisticat tot plegat, no?,
i potser, doncs, el germà petit realment pot estar cavilant, no?,
que els pares culpin el gran d'alguna cosa
o el gran del petit, per exemple, així.
Per tant, jo crec que s'ha de estar més al cas.
Ara, si, clar, si tu el...
Clar, parlem de germans, no?, és a dir,
nosaltres diem que, els educats diem que quan arriba un fill
fa molta il·lusió, d'acord?
Te l'estimes molt i vols el millor per ell.
però no l'has de posar a cap tró.
O sigui, al fill no li has de fer creure
que ell és el centre de tot, el centre de l'univers.
O sigui, has de reprimir-te una mica.
Clar.
Perquè aquest fill, tant si ve un germà,
com si ve un cosí, com si va a l'escola,
haurà de compartir moltes coses.
Aleshores, has de deixar espai
perquè pugui veure, inclús,
no soc de la lliga,
però dos gossos i dos gats per família.
No, però sí que és veritat que a vegades
que la família hi hagi...
Si n'hi ha un altre fill, almenys que hi hagi un gos, no?
Perquè els gossos reclamen molt l'atenció
i al nen no li fa cap bé
que sigui tant al centre.
Perquè aleshores,
si ha estat amb un tró tan elevat,
quan ha de compartir
o quan hi ha algú que li disputa
la caiguda és més alta.
Funcionaris de la vida, que et dius tu.
Sí.
Clar, ets el rei,
tothom ha treballat per tu, etcètera, no?
Llavors, ja dic,
amb edats properes jo crec que és observar
quan els nens petits són nadó, no?
Ara que molts pares ho fan,
això de posar-los a terra en un lloc net,
dius, bueno, hi ha un espai, no?
Hi ha un espai de joc,
hi ha un espai d'uns llibres
i arriba un germà petit.
El nen ja s'ha fet gran,
potser té un any i mig,
dos anys i mig, tres...
Clar, si és molt més gran,
aquell espai ja ha desaparegut
perquè el gran ja té un altre tipus d'espai.
Però si el nen encara té aquell espai evolucionat,
perquè ja no hi ha coses per nadons
o per nens d'un any i mig,
sinó que hi ha coses per nens de 4 i 5 anys,
com unes pintures o coses diferents,
però arribarà el nen allà
i el gran haurà de compartir,
haurà d'adaptar-se,
poder ajudar a preparar
l'avinguda del germà,
ajudar a preparar l'avinguda del germà
i implicar-te,
eh, tu que ja ets gran...
Perquè una de les coses que jo recomano sempre
és quan veus que hi ha unes gelosies
que potser, greus o no, greus,
que puguin preocupar o no,
però a tu et preocupen,
has de donar espai a cada germà.
O sigui, de la mateixa manera
que necessiten estar molt junts,
els germans,
la relació entre germans
segurament és la més llarga
que tindrem a la vida,
més que amb els pares.
Segurament.
I més que amb els fills.
Llavors, amb les parelles potser no,
depèn de quines parelles,
però amb moltes parelles també,
més que amb parelles, no?
Per tant, val la pena
que estigui molt ben entrenada, no?
Sí.
Però, aleshores,
quan tu veus una petita de...
dius, ostres, és que m'incomoda,
veig que tal,
separa,
dona una mica d'espai
per dir,
tu que ets el gran,
vine amb mi,
que m'ajudaràs,
anem a fer unes compres especials,
necessito algú que m'ajudi,
tu pots venir,
tu això,
vine cap aquí,
que t'ho explicaré,
que tu ho pots fer,
el teu germà petit no,
perquè encara ets petit,
donar una mica d'espai
a cada germà
perquè cada un vegi
que té el seu protagonisme.
I el mateix
amb les tasques
que sempre hem parlat,
la importància
de les tasques de l'allar.
Si el petit
hi ha para taula,
el gran no pot estar
parant taula,
el gran ha de parar taula,
però ha de fer altres coses,
perquè si no,
tu l'estàs equiparant per baix.
El gran ha de tirar amunt,
amunt, amunt, amunt.
És dimensionar-ho, no?
Clar, sí,
i anar fent evolucionar,
perquè a vegades
ens fixem molt en el peque,
que aprenen molts els grans,
però pel que sigui,
per l'atenció del petit,
ja el gran,
quan tenen gelos,
moltes vegades
tenen tendència
a fer regressions, no?
És a dir,
parlen com un nen petit,
es posen a fer tonteries
com un nen petit, no?
Aleshores vol dir,
eh,
l'he d'espavilant aquest,
perquè ell vol ser petit
i jo el que vull
és que continuïa
el seu progrés
endavant
a saber fer més coses.
Per tant,
si fan això,
que és molt habitual,
és molt habitual
que els petits
imitin els grans,
però és molt habitual
també que els grans
quan tenen gelos
fan d'anem petit.
doncs no l'has de renyar
perquè fan d'anem petit.
No,
és la seva manera
d'expressar això.
Porta-la a fer coses
més difícils al gran,
és això.
I,
escolta'm una cosa,
quin efecte té
el tema dels estils afectius
dels adults?
És que ells
ens imiten, no?
Els estils afectius...
És el mirall.
És el mirall.
Si tu ets positiu,
ets alegre
i això endavant,
doncs ells
ells t'acopien.
Si tu
renyes,
renyes,
ets un renyaire,
doncs els seus fills
renyen.
Si tu procures
doncs observar
i dir,
aviam,
aquí què ha fallat?
I analitzar-ho
d'una manera més divertida
i en sentit de l'humor,
ells també buscaran
solucions en sentit de l'humor.
Clar que canvien ells,
però d'entrada
els hi marquem molt,
són molt un mirall.
Aleshores,
a l'hora de...
com parlàvem abans
de temperament cap a caràcter,
doncs hi ha
una imitació important.
Vull dir,
cada fill és diferent,
però tenen moltes coses
en comú,
moltes, moltes.
I què és això
que tenen en comú?
Els estils afectius
que han...
No és genètic,
però no sé,
potser hi ha un punt
de genètica també,
però queda molt impregnat.
Si no és genètic,
serà epigenètic.
Escolta,
i nosaltres com a adults
què podem fer
respecte a tota aquesta
situació casuística
amb la que ens trobem
amb temperaments,
caràcters,
gelos...
Observar molt,
no actuar
davant d'una baralla,
d'una disputa,
si no és estrictament necessari,
no?
Allò,
arriba la sang al riu,
no,
doncs dona temps
que potser ells mateixos
ho resoldran.
Perquè són capaços
de resoldre
aquell petit conflicte,
tu els pots dir,
ah no,
si us feu mal,
no,
i els vas traslladar
que passin a la paraula
si s'estan barallant,
diguem-ne físicament,
no ho has de permetre,
però si estan discutint
o s'estan barallant una mica,
els dius,
bé,
doncs no podeu dir paraules
malsonants,
podeu argumentar,
però fins i tot
quan som molt i molt petits
que a vegades
tenen alguna topada,
ostres,
dona una mica de temps
perquè ells
se sabran mesurar,
per tant,
observar-los,
conèixer el temperament
que tenen els nostres fills
i ser conscients
de com van evolucionant
amb el caràcter
i què és el que
en van fent
d'aquella energia
i acompanyar-los
amb això,
llavors donar-los
validació
de la seva emoció,
entén que ara
estàs enrabiat,
va,
doncs descansa un momentet,
després veiem què podem fer,
com ho podíem solucionar,
o sigui,
donar,
que posin paraules,
si estan enrabiats
perquè,
doncs perquè no sé,
perquè ells volien
una joguina
i la té el seu germà,
per exemple,
perquè el germà gran
moltes vegades
és una joguina
del petit,
ell ja hauria de jugar
amb altres coses,
teòricament,
però també té el seu dret
de voler recuperar això,
llavors,
i després no deixar-ho passar tot,
que jo ja m'agrada
fer el programa
d'avui al darrer,
que recordem
que està fent
molt de mal,
no?,
aquesta mena de tendència
que els nens petits
no poden sentir cap no,
i els experts diuen
els nens petits
han de sentir
molts sis,
molts sis,
si podem córrer pel parc,
si podem pintar,
si podem fer quarelles,
si podem fer un pastís plegat,
si podem retallar
i enganxar,
però uns quants no,
els temes necessiten,
com i tant,
aquí no fem mal als altres,
aquí no agafem
les coses dels altres,
això no està bé,
aquí no,
algunes coses sí,
alguns no sí,
per tant,
jo crec que és el nostre paper.
Jo crec que ja ho has anticipat,
però jo crec que hi hauria
un dia d'aquests,
de la temporada que ve,
que hauríem de parlar
dels sis i dels nos,
i crec que és un gran,
un gran què el dir
sis i nos en l'educació,
per exemple.
sí,
perquè ja dic
que hi ha una mena
de tendència
a no dir no,
a no,
no,
no,
no sé si una criatura,
no sé si estava donant
una empenta a algú,
a algú altre,
i algú li ha dit no,
i es va posar a plorar
de manera desesperada,
i diu,
bueno,
escolta'm,
només li he dit que no i tal,
i la mare li va preguntar
és que no havia sentit mai cap no.
Uau.
Clar,
dius,
home,
o malament rai no això,
vull dir.
Clar,
clar.
Va,
doncs,
escolta,
no vull sentir no-nos ara mateix,
vull dir,
la temporada que ve,
què,
Anna?
Ah,
d'acord.
No sé si podrem seguir comptant amb tu,
en aquest cas m'has de dir que sí,
eh?
Ben enllaçat,
ben enllaçat,
sí,
no,
et dic que sí,
i segur que hi ha molts temes que ens esperen
i alguns que els podrem recuperar
i repassar o ampliar.
I tant,
perfecte,
i si no ja et demostraré el meu geni
i el meu temperament també.
Moltíssim,
i caràcter,
no?
Que jo crec que tens un bon caràcter.
Però molt dolç,
el dic molt dolç en qualsevol cas.
No,
per això,
és un temperament dolç
més un caràcter treballat.
Moltes gràcies per proposar-m'ho.
Gràcies a tu,
Anna Julià,
que tinguis un estiu gairebé tan fantàstic com tu
i ens tornem a veure a la rentre.
El mateix dic,
gràcies,
fins aviat.
Girona FM
92.7 FM
La ràdio de Girona
Girona FM
El Motor Fest
Arriba a Girona
Els dies 27 i 28 de juny
Fontejau es converteix
en el gran punt de trobada
del món de la moto.
Motos d'ocasió,
ofertes,
exposició,
venda,
accessoris i demos per provar.
Vine a viure la passió
sobre dues rodes.
Entrada gratuïta.
El motor
més viu que mai.
Girona Motor Fest
27 i 28 de juny
a Fontejau.
Tens un negoci
i no domines la tecnologia?
T'ajudem a formar-te
en l'ús d'eines digitals,
a implementar-les
i a sol·licitar el kit digital.
Contacta amb nosaltres
al 972 143 061
o a codigital
arroba ddgi.cat
Digitalitza la teva empresa.
No et quedis enrere.
Codigital és un servei gratuït
de la Diputació de Girona.
Vine al Mercat del Lleó
i trobaràs productes frescos
de qualitat i de proximitat.
Més de 50 parades
al teu abast
per comprar tot el que necessites.
Carn, peix,
verdures,
grana,
plats cuinats,
fruits secs
i molt més.
Compra producte local.
Compra al Mercat del Lleó.
Ajuntament de Girona.
El gironès
Gaudí de la Natura
té premi.
Participa en el repte
dels cims del gironès.
Sant Grau,
Sant Miquel,
Els Àngels,
Sant Roc,
Rocacorba
i així fins a 10 rutes
a la teva disposició.
Si en completes
un mínim de 5 cims
i penges la foto a Instagram,
t'emportaràs
un petit obsequi.
Consulta les condicions
a turismegironès.cat.
Desafia't
i conquereix la comarca.
Una iniciativa
del Consell Comarcal
del Gironès.
El Musicant
amb més ànima de poble
que mai
ja és aquí.
Del 25 al 29 de juny
amb els Catarres,
Manu Guix,
Tomeu Penya,
Mariona Escoda,
Mireia Tarragó
i Bernardo Rambó.
I diu
l'experiència gastronòmica
del Musicant Tast.
Musicant,
el festival de música
del país.
Converteix el teu pis buit
en una oportunitat
per a tu
i un benefici
per a tothom.
A l'Ajuntament de Girona
oferim una oportunitat
a les persones
propietàries
que vulguin col·laborar
en la lluita
contra la crisi
de l'habitatge.
Si tens un habitatge
buit o disponible
a Girona,
posa-la a la borsa
de mediació
per al lloguer social.
Ajudaràs a oferir
un habitatge digne
a persones i famílies
amb ingressos mitjans
o baixos
i gaudiràs
d'ajuts
i avantatges fiscals.
Missió Habitatge
Ajuntament de Girona
Girona FM
92.7 FM
La ràdio de Girona
Girona FM
Recupera els millors moments
de la nostra programació
a gironafm.cat
La web on trobaràs
tots els continguts propis
que fem
perquè estiguis informat
del que passa a Girona.
Els 4 rius
les entrevistes
els informatius
i tots els programes esportius
culturals i musicals
a gironafm.cat
Escolta'ns on vulguis
i quan vulguis
Som la teva ràdio
Som la Gironina
va ser una tarda molt llarga
No s'acabava
No s'acabava mai
Tu estaves sentat
esperant-me
Vestit molt elegant
Rap amb tina
tan gomina
Crec que vaig flipar
Deixant-ne les aparències
Sense por em vaig
apropar
Va ser una tarda molt llarga
No s'acabava mai
Tu parlaves
de la bellesa
I a mi això
M'és igual
La nit en què et vaig conèixer
Em vas encantar
Però semblaves una altra persona
Quan et vas posar a parlar
Portes un munyo molt maco
La samarreta et senta bé
Aquesta llum accentua
el teu somriure
Estàs molt guapa
Tu he dit o què?
Prefereixo que em passis la birra
Que em tiris la canya
Perdona'm si em rico
És que em fas molta gràcia
Lliga no és lo teu
Em sap molt la greu
Prefereixo que em passis la birra
Que em tiris la canya
No diguis bonica
Que t'escolts amb cançó
Després de mitja hora
Escoltant-te
M'estava cansant
Vaig dir
Portant-me a la plaça
De sempre
Que duc la guitarra
I vull desconnectar
Ai, maca
Quina bona idea
Ets tan llesta
Tan interessant
Sisplau
Girona FM
Els titulars de GironaFM.cat
Arriben també a la teva ràdio
És dijous 26 de juny
Aquesta és l'actualitat del dia
Us parla Pau Villafany