...més còmode i més econòmic. Informa-te'n a gent.cat barra integració tarifària i aconsegueix la targeta on es troben tots els teus viatges. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Necessito desconnectar de tot. I si en comptes de desconnectar connectes amb el que realment importa? I com ho faig? Amb el Bibi, el festival de no turisme on olvida l'Empordà Marida amb el teu benestar. Rutes amb vici, winefulness entre vinyes i la gastronomia més autèntica. Això és exactament el que em demana el cos. Doncs tria el teu moment a bibit.costabrava.org Patronat de turisme Costa Brava, Girona, de la Diputació de Girona.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Els Quatre Rius. A Girona FM. Amb Saïd Esvall.
I avui és dijous 26 de març del 2026 i avui ens hem despertat amb la notícia de la Noelia. És la primera persona que ha demanat en aquest cas l'eutanàsia per depressió i la resolució judicial li dona la raó. La Noelia morirà voluntàriament en breus. Així ho ha decidit i així l'hi han acceptat. Una noia jove, violada dues vegades quan era més jove, en centres d'acollida, amb intents de suïcidi i amb ganes de no seguir en aquest món per patir.
La cosa és que en quin moment el sistema ha fallat tantes i tantes vegades perquè una persona amb tota la vida per davant vulgui marxar quan no li toca. En quin moment una persona ja no vol viure, per molt que costi, i el sistema no intenta evitar-ho. Aquest precedent és i serà esgarrifós.
La persona més perifràstica que tenim segurament en aquesta ràdio, Mariscal Gironí, també persona que més mana d'aquesta taula, excepte l'ordinador, Arnau Vila i Elvira, bon dia i bona hora. Sí, efectivament, perquè si l'ordinador diu que no, doncs no, eh? Per això és la persona que gairebé més mana d'aquesta taula. La primera és l'ordinador. És l'ordinador. Que a partir d'aquí ja ho trobaria. Ja n'hem fent, sí, sí. Home, Déu-n'hi-do, avui li he fet un repàs al currículum interessant entre això... Home, Mariscal, Mariscal... Mariscal. Però no tinc massa el títol jo de Mariscal, eh? Encara. Encara? Encara.
que tot està per fer i tot és possible, que deia Miquel Martí i Pol. I després l'altre, quina era? Perifràstica. És la persona més perifràstica que tenim en aquesta taula. Això ja se li ha agradat. I sempre saludava. Sí, és que estic per fer un llibre. Estic per fer un llibre que és Arnau Vila i Elvira a través dels meus ulls.
i agafem totes les... Pot ser curiós el llibre, eh? Ostres, jo espero tenir el vistiplau almenys del protagonista, que és el senyor Rau Vila. És que n'hi pot haver molts de protagonistes. Depèn. Els ulls són meus i el protagonista és vostè. Però bueno, en qualsevol cas, ja ho dic. Senyor Vila, de dijous! De dijous, un dijous especial.
Aniversari del Pau Villafanya, cal dir-ho. Per molts anys, Pau! Això sí que no ho hem comentat així entre bambelines al primer cafè, però vaja, cal remarcar-ho. 26 de març, acabem aquest mes de març i explota la primavera, eh? Explota la primavera, la sang altera i l'Arnau Vila també que va cap al garatge a trobar la bicicleta. Sí. Perquè té pinta que entre la pujada de carburants, que no té res a veure, eh? No, no, no.
A Can Vila tremolen les rajoles. Però entre la pujada de carburants, que fa bon temps, excepte aquest petit ventet que fa aquests dies, una bona opció és anar amb bicicleta i més, per què no dir-ho, en una ciutat tan agraïda amb la bicicleta com és. Però vaja, de primavera, senyor Vila, de dijous, no sé si ja veient una miqueta el cap de setmana de refons,
Sí, home, el tenim aquí a la cantonada un cap de setmana que esperem que el vent no vagi a l'alça, que es mantingui. Esperem que no, esperem que tot vagi molt bé i el que sí que anirà molt i molt bé és la conversa d'aquí uns instants amb el bo del Ramon Martrina d'edicions tremendes sobre un acte que tenen aquest mateix 27 de març.
És a dir, demà divendres, en clau del mes Mot, una de les activitats que programen i que tenen, juntament amb d'altres editorials. Això ens ho explica ara d'aquí uns instants. Avui és dijous, sac de jocs. En Pau tenia molta pressa per venir, en Pau Regincós, per tant, que vingui cap aquí. I després parlarem, no t'ho perdis, tu Arnau Vila...
El tanto, eh, el que diré ara. Has publicat mai en una revista científica? Científica no, però en una revista fa molts anys, sí. Val. Jo, aquí on te'n veus, en un temps pretèrit, jo vaig publicar també en una revista científica. Perquè també pot ser d'Humanitats. Jo tinc un paper. Un temps pretèrit imperfet o perfet?
Ostres, a Madrid. Quan estava a Madrid per la complotència vaig escriure un article. O sigui, hi ha gent que fa el TFG? I encara existeix aquesta revista o no? Sí, home, i tant. Està publicada a tot arreu. De fet, tinc perfil, que no ho sabia, que això t'ho fan a la màquina, tinc perfil d'investigador.
en no sé quina pàgina web, que de fet em deien no sé què de publicar, però després me'n vaig entrar que era una estafa, perquè el que volia era que jo pagués per publicar, i vaig dir, sí, home, demà m'afaitaràs. En qualsevol cas, parlarem de papers, ho dic perquè una gironina d'aquí, la Mireia Codina, ha publicat a una de les revistes més prestigioses del món, és a dir, que em treu 10 metres i 50 i 100 també, a mi hi agrairà bé a tothom, perquè ha publicat a Science. Com molts 10 metres, eh?,
I 20 i 30, vull dir, jo crec que em donaria mil voltes al sol. Carai. Però bueno, en qualsevol cas, ja veus que anem ben carregats de temes. Avui passen 11 minuts del punt de les 11 del matí. Demano un desig, Arnòvila. I comencem.
La poesia també pot ser un viatge, un viatge sensorial, en aquest cas, íntim, que no necessita maletes. Aquest 27 de març arriba al periple poètic, una proposta que reuneix diferents veus i editorials del territori per convertir la poesia precisament en una experiència viva. En parlem amb el bo del Ramon Bertrina, ell és l'editor d'edicions tremendes, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bon dia, Ramon.
Doncs molt bon dia, moltes gràcies per convidar-nos al vostre programa. Home, no, això a casa teva va ser que hi ha casa d'algú. Ai, que bé, que bé. Imagina't. Escolta'm una cosa, anem de cara barraca perquè si no l'Anna ens matarà. Periple poètic. Primer de tot, què proposeu vosaltres demà?
Doncs Periple Poètic és un recital de tres editorials i urines, Cap de Brot, L. Geminada, edicions tremendes, amb diversos autors i autores de les tres editorials, autors i autores molt variats, amb veus molt diferents, i proposem això, visibilitzar tres editorials amb els nostres autors i les nostres autores, demà el somia a les 7.30 del vespre...
Entenc que aquí tenim tot un fiel narratiu, entenc que el viatge el tenim com a rerefons i com a escenari. Què és exactament aquest viatge que proposeu? Aquest viatge, aquest periple poètic, que està marcat dins del Mod, el Festival Mod de Girona, que ha començat aquests dies,
És que, clar, bàsicament, la poesia és un viatge. No només el fet d'escriure, és a dir, l'escriptor, l'autor en si, el viatge que ha de fer mental, espiritual a l'hora d'escriure, sinó després, un cop tret el llibre, tot el viatge que fem les editorials per portar aquest llibre arreu, no? Llibreries, fires, bars, a qualsevol mena d'espai d'arreu del territori, no? I...
A través d'aquest viatge, a través d'aquesta simbologia, neix aquest perible poètic i aquestes ganes de mostrar la poesia com un viatge molt més enllà de tot això. Clar, i tot això com es trasllada després a un acte, per entendre'ns? O sigui, després, quan ens vau posar d'acord amb les diferents editorials, que ara les mencionarem totes perquè si no m'escanyaran, com ho vau portar, això, al plano terrenal? Mira, tot això, si pots t'explico com va començar. Vinga, va, en una taula d'un bar.
No, no, no. Va començar en una ràdio. Ah, mira. Sí, jo tinc un programa, jo formo part d'un programa de Ràdio Capital, del Viatge a les Paraules, és un programa de literatura, i aquell dia entrevistàvem a l'Anna, a l'Anna Noguer, de l'examinada, i xerrant, xerrant de l'editorial, del món poètic, etcètera, etcètera,
vam dir, ostres, perquè no fem alguna cosa junts, perquè no muntem un recital, perquè no mostrem els nostres autors, les nostres autores en algun lloc, no? I va començar així, vam pensar, ostres, doncs sí, i l'Anna ja en seguida va dir, jo tinc uns amics, que són la gent de Cap de Brot, que segurament s'apuntaran a aquest proto-viatge, perquè clar, no era un viatge en si encara.
I va sorgir així la idea de muntar alguna cosa junts a nivell de primer dues i després tres editorials. En aquest sentit, més enllà de tot això, per exemple, a quin públic va dirigit? No sé si és una cosa molt i molt concreta o realment és una cosa oberta per al públic en general. És totalment obert a tots els públics, a totes les edats, no només perquè la poesia
té i hauria de tenir aquest caràcter obert a totes les edats, sinó també perquè els autors i les autores que participaran tenen moltes edats diferents. Per exemple, dins de Tremendes, portem l'Elia Serrano, que té 20 i pocs anys. Ella va publicar amb nosaltres quan tenia 18-19, és a dir, ara farà uns 3-4 anys. Clar, veure públic d'aquesta edat en un recital o en un recital més clàssic és complicat, és difícil.
Però, evidentment, hi és, existeix i volem que vingui també el públic jove a veure qualsevol recital, presentació, espectacle poètic, etc. Escolta'm una cosa, des d'edicions tremendes, per exemple, com tracteu vosaltres la poesia? Com ho treballeu? La tractem molt bé. Molt bé, no? I clar, és que si no seria molt benvinguda. No, hem...
A veure, nosaltres ens definim com una editorial de poesia escènica. La poesia escènica va una mica més enllà de la paraula escrita, és a dir, nosaltres publiquem, evidentment, llibres de poesia, per tant, paraula escrita, però sí que el que volem és que els autors i autores que publiquen amb nosaltres i que formin part de la família tremenda tinguin un espectacle escènic al voltant del llibre que publiquen amb nosaltres.
Un espectacle escènic, un espectacle de poesia escènica, no és un paio amb la guitarra acompanyant un poeta. És com una banda, és a dir, una banda on poden haver-hi músics i els músics fusionen tota aquella capacitat creativa que tenen, baixista, guitarrista, bateria, etc., cantant.
Doncs és això, un espectacle poètic, no? I és això el que valorem i busquem a tremendes... únicament, actualment, eh? Clar, per tant, en aquest sentit, vull dir, va una miqueta més enllà de la paraula escrita. Sí, sí, sí. Ens definim així perquè sentim la poesia d'aquesta forma.
És a dir, la paraula escrita, el fet de tenir un poemari és dir-lo on vulguis i quan vulguis ho trobem fantàstic i, dic més, crec que necessari. Però la poesia escènica, a part que nosaltres la vivim d'aquesta forma...
creiem també que és una manera de fer arribar la poesia a altres públics, això que parlàvem, no? Perquè, evidentment, sabem que la poesia ha estat maltractada i està maltractada perquè és com el germanet pobre, no?, de les arts literàries, bé, el teatre escrit també és un germanet pobre, no?, però sabem que no està tan de moda com la narrativa, com altres gèneres, no?,
I què millor que portar la poesia de forma oral a un públic que la coneix poc o que no la coneix, no? I nosaltres apostem per això, no? Poesia oral per fer arribar la poesia a altres públics, no? És curiós perquè em recordes molt els artistes i quan els hi pregunto sobre si el disc l'han concebut després per la performance, discos de música, entenem, però després tot això com ho fan o com ho escenifiquen. No sé si en aquest sentit hi ha aquest paral·lelisme també en la poesia, que no sabia ni que existia.
Sí que existeix. Jo mateix, que soc també autor, a l'hora de crear un llibre ja estàs pensant en la part escènica. Dius, ostres, aquest text l'hauré de modificar molt escènicament, l'hauré de canviar o ja m'està encaixant o m'està portant a un altre lloc. I jo crec que tots els que ens dediquem a aquest gènere o subgènere de la poesia, la poesia escènica,
Doncs ja tenim la ment una mica dividida a l'hora d'escriure i per una part és l'escriptura en si, el poema en si, no sé, figures retòriques, estructura, tot el que hi hagi allà, el jo poètic, etcètera, però per una altra part la teva ment també va cap al lloc de això quan sigui dit com serà dit.
Avui, de fet, vens en representació, em sembla que de molts barrets. Sí. Ho dic perquè tu ets l'editor d'edicions tremendes, però aquí tenim diverses editorials també en paral·lel, que si no m'equivoco són Cap de Brot, L. Geminada i ja està. I ja està, i edicions tremendes. Escolta, les millors històries s'escriuen entre tres. I tant. Llavors, és veure una miqueta també a l'hora de posar-vos d'acord. Entenc que va ser relativament fàcil. Sí, com t'explicaves això, no?, en una entrevista que feia...
Fins demà!
en Josep Maria Codina, de Cap de Brot i jo, una mica per planificar què faríem, quins autors, quins autores, quants i quantes autores, no? Perquè, clar, aquí podríem vindre uns santanars, no, però desenes. Desenes sí, no? Però, clar, el bar on ho fèiem, el sovien, no sé si ens deixarien estar tantíssimes hores recitant allà, que a mi m'encantaria estar hores i hores, però, bueno, jo soc molt friqui d'això.
T'anava a dir, no, t'ho dic perquè, i és una cosa que aquí hem anat veient de tant en tant, vull dir, sobretot amb Vela Geminada, amb Cap de Brot, amb Gata Maula, també, vull dir que solen venir bastant llibres del segle, que al final les editorials petites i d'aquí de territori, per entendre'ns, que no és tant un tema competitiu, és més un tema de sumar esforços, probablement, perquè al final estem en un mercat tan salvatge, ara mateix, a nivell de producció literària, que té una part bona, perquè vol dir que en tenim moltíssima,
Però després hi ha una part molt salvatge que el que intenteu també fer veure és que el futur és el treball en xarxa, no tant la competitivitat des d'un punt de vista capitalista, per entendre'ns. Totalment d'acord, perquè sí que es podria pensar des de fora, val, es dediqueu al mateix, per tant sou competència i...
Bàsicament, la competència són els grans monstres editorials. Nosaltres no podem arribar als números, sobretot econòmics, que arriben o que generen aquesta gent. I sí, no és habitual, però sí que de tal en tant col·laborem amb altres editorials i jo crec que és una bona manera
de sumar, però exponencialment, perquè fas conèixer autors i autores d'altres editorials, alguns autors i autores d'altres editorials ja col·laboren amb altres editorials, per exemple, l'Adriana Bàstia, de Edicions Tremendes, també ha col·laborat amb Ela Jaminada, per tant, és autora de dues editorials, i no passa res, no és allò de, ah, merda, per què estàs amb vosaltres? No, no, no, al contrari...
Ves, explora, segurament aquesta obra encaixera millor en una editorial, l'altra obra en una altra, i per què no, no?, fer xarxa entre tots nosaltres i conèixer-nos, perquè jo realment, l'Ela Jaminà, i cap de brot, no els coneixia. Nosaltres...
Estàvem a Girona, vam estar molts anys a Girona, però ja fa 6, 7 anys, o 8, que vam marxar, no?, i estem a Empordà. Tenim la seva cursa. Per tant, si vam néixer a Girona, fa 10 anys, farà 11...
però vam marxar fa molts anys i jo no coneixia, sí que coneixia les editorials i coneixia la L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L
és que d'una forma analògica d'agafar, aturar-te un moment, perquè si la poesia té una cosa bona, precisament, és que no has de seguir un fil narratiu en el qual et pots perdre o no te'n recordes exactament, sinó que al final, com que un poema és aquell moment, és que és... Jo soc molt fan, però per una cosa, perquè és un kit-kat del moment, o sigui, tu pots estar-te 10 minuts al metro, per exemple, llegint un poema i intentant interioritzar-lo. No sé si exactament és el que intenteu també proposar i que la taca d'oli es faci gran.
totalment estic molt d'acord amb el que dius la poesia té aquest punt que pots llegir-la on vulguis quan vulguis la pots tornar a llegir i rellegir per sentir sensacions diferents
i no és el mateix llegir avui un poema que d'aquí una setmana perquè tu has canviat en una setmana i allò que estàs llegint també ha canviat a l'hora de rebre-ho i sí, sí visca la poesia sempre ara i només faltaria exacte
Doncs escolta'm una cosa, és demà a dos quarts de vuit del vespre, si no m'equivoco, el periple poètic. A més, vaja, vull dir que heu pogut sumar també, entenc a l'agenda del mot, que això sempre està bé, no? Això és fantàstic. Sí, quan els vam proposar de dir, mira, què us sembla fer aquest recital de tres editorials, amb aquest nom, amb aquesta idea, van dir sí, home, endavant, clar que sí.
I fer-ho el somia, no?, que és un espai superbonic. Home, i tant. Doncs mira, endavant amb tot. Periple poètic. Demà, dia 27 de març, a partir de dos quarts de vuit del vespre i fins a les nou, i seran les edicions tremendes. També hi haurà la geminada, també hi haurà cap de brot. El Ramon Bertrina també hi serà?
Sí, jo hi seré, jo hi seré com a editor, presentant... No sé si em deixaran recitar, perquè ja tant estem recitant. Vols que repassem una mica...? Vinga, va, sí, ja aquí som. Qui recita? Doncs mira, per part de Cap de Brot, Lluís Lucero i Júlia... Coneixes també, eh? Té un programa en aquesta casa. Doncs mira... Sí, home, i tant. Doncs en Lluís i la Júlia Santís... Poesia en farcell, si no m'equivoco, eh?
Vull dir, i abans tenia, no t'ho perdis, abans tenia un nocturn, que era el de Cap dia sense poemes. Que estava molt i molt bé, aquest a les 10 del vespre. Quan tothom punxava el futbol o a l'hora golfe, aquí teníem poesia. Aquests programes són els millors. Els millors, de llarg. Endavant amb la llista. El Lluís, la Júlia Santís, per part de Cap de Brot.
Per part de l'examinada, la Laura Ramos i la mateixa Anna Noguer, que farà de Rapsoda, d'autors i autores de l'editorial. I per part de Tremendes, la Isa García i l'Elia Serrano.
I no sé si hi haurà alguna sorpresa a última hora, que a vegades s'afegeixen altres autors, autors a última hora, i a veure què tal. I si us semblava poc, també hi haurà vi, també hi haurà una coseta, només faltaria el som i el vins, vull dir, l'únic que pot demanar sobretot és allò, i amb tot això també el perible poètic. Com hem dit, demà a dos quarts de vuit del vespre fins a les nou, si no hi ha pròrroga, que normalment sempre hi és. Per tant, a partir d'aquí, Ramon Bertrino, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta, per explicar-nos qui sou des d'edicions tremendes, també per aquest perible poètic i per tota la feinada que feu.
Gràcies.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Ja fa temps que ho fem, però ara és el moment, caminem contracorrent. Tu, amb un peu al canó, i a dins la foscor seguim els passos del vent. Vull que sigui menys lleuger, que no ho tinguem tot a tocar. Vull que sigui complicat, que tardem mil anys en tornar, i és la festa de
Balles del revés, et veus diferent, a poc a poc vas creixent. Però encara no ho saps, no t'ho han dit mai, et veuen des de l'espai. Vull que el dia sigui llarg, per tenir l'oportunitat. Parlar amb tots els esperts, i dir que tu ets el poder. I és aquesta lliure.
I és aquesta nit quan sabrem que el temps ja no fa mal. I és aquesta nit quan serem part de la història. Serem part de la història.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Gestiona els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Ei, saps que l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Ripollès i tota la selva ja formen part de l'àrea integrada de Girona? Això vol dir que si vas de Ripoll a Girona o de Lloret a Figueres, ho pots fer amb una sola targeta de transport públic. Una sola targeta perquè puguis viatjar més lluny i combinar tots els mitjans de transport. Més fàcil, més còmode i més econòmic. Informa-te'n a gent.cat barra integració tarifària i aconsegueix la targeta on es troben tots els teus viatges. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Uns ulls et canvien el dia.
Una mirada, un somriure, és un instant, un moment, i ja ho veus tot diferent, i el cos se't omple de vida. De cop torna l'alegria, has remuntat la partida, i allò que et va preocupar, és com passa a segon pla, i ara després energia.
Quan caus el por, vols començar de nou. Busques colors i tot ho pintes fosc. Quan més avall, menys força per lluitar. Fins que un detall de cop et pot canviar. Uns ulls et canvien el dia.
Fins demà!
Pertut, pensant, de cop arriba algú. El detonant per tornar a creure en tu. El detonant per creure en tu. Uns ulls et canvien el dia.
És un instant, un moment, i ja ho veus tot diferent, i el costa tot ple de vida.
Un jutge et canvia del dia, una mirada, un somriure, és un instant, un moment, i ja ho veus tot diferent, i el cos s'entomple de vida. De cop torna l'alegria, has remuntat la partida, i allò que et va preocupar, de cop passa a segon pla, i ara desprens d'energia. Ara fa força i vida, oi?
Bona nit!
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I és moment d'obrir el nostre particular sac de jocs i ho fem com no podia ser d'altra manera. Amb en Pau Regincós, bon dia i bona hora. Bon dia, aquí estem. Escolta, avui vens, em sembla que complicar-me la vida. Joc de cartes, bueno, complicat, caixa petita. Alfe, trio, lío. Aquest joc de paraules. Alfe, trio, lío.
Quan ho dic, aquesta caixa, aquest nom, a veure, ostres, de los creadores del taco, gato, cabra, queso, pizza. Doncs sí, som d'aquests creadors. L'Udilo ens porta aquest joc de cartes dels mateixos creadors del taco i és d'aquells jocs ràpids també de treure, de jugar, en un moment s'explica. I és molt fàcil, hem de fer trios de cartes. De quin tipus de cartes? Doncs de l'alce, de l'ardilla i de l'osso.
Són els tres animals que comparteixen aquí al bosc i és la missió nostra és col·leccionar de tres en tres. Però, com pots veure, hi ha dos colors. Hi ha el que és més de gel de color blanc i llavors hi ha els que són de color marrons. Llavors, l'objectiu és fer tres cartes del mateix animal i del mateix color.
Però s'hi val mesclar animals de diferent color. Llavors, si jo tinc l'ardilla de clor blanc, no li puc posar després la marró. Llavors, el joc és molt fàcil. Barregem les cartes. Si som tres jugadors, quatre, podem jugar al voltant de la taula. Llavors, ens repartim... A mi m'agrada el joc que et diu dos pilonets perquè tothom hi arribi, però al final és tenir les cartes amb accés. Agafes la primera carta sense mirar-la, la poses al mig, i a la de tres, que és Alce Triolio, gires la carta... Va.
I tothom ràpidament posa la mà a sobre d'alguna carta de les que s'han girat. Amb això què vull dir? Que tu no tries la carta, tu en gires una i tothom mira la que li interessa més i posa ràpid la mà. I aquí entra el joc. Tu, si vols, per exemple, una ardilla de color blanc, busques si n'hi ha algun altre, però amb el temps de buscar potser algú ja ha posat la mà ràpid i ja te l'ha robat. O t'has quedat amb unes cartes dolentes. Que les cartes dolentes són els lletis. Tenim dos tipus de lletis, el blanc i el marró.
Al joc aniràs guanyant cartes d'animals davant teu, però si en algun moment has guanyat yetis i n'has fet dos del mateix color, aquells yetis t'espanten tots els animals i perds totes les cartes que tenies davant. Carai. Llavors, tu ja pots anar col·leccionant diferents animalons, estàs a punt de fer un trio, però pretes el segon yeti i tot se te'n va fora. Llavors, a la que tens un trio, per exemple, tres trio d'ossos, aquests sí que te'ls protegeixis, ja tens un punt.
el primer que fa 3 trios s'endú la victòria però després hi ha cartes especials tens la carta comodín que com diu la paraula és un comodí de tal manera que si tu tens dues cartes iguals i ajuntes un comodí compta com la tercera o si tens dos comodins i una més et compta com 3 cartes iguals i aquí entra l'última carta l'avalanxa, l'allau que té estèticament la mateixa imatge quasi bé que l'acomodí a la que surt una avalanxa, una allau ningú pot posar la mà a cap carta
I aquí és on el joc guanya. Perquè, clar, què hem dit? Tu poses com una carta, tothom posa ràpid una mà, buscant un animal, tu vols una ardilla, poses ràpid l'ardilla, però no t'has fixat que ha sortit una avalanxa. Què passa si algú posa la mà a sobre d'una carta? Que perd totes les cartes que tenia guardades. És pitjor que l'Iadi, perquè l'avalanxa se t'endú tot, els generals...
pendent avall. Llavors, és un joc ideal, d'aquells de rapidesa de vale, però de reull has de mirar quina carta has sortit que no sigui una avalanxa, perquè més d'un cop estàs a punt de posar i frenes i dins ui, ui, m'he salvat. Tots els que no posen la mà se salven, però si algú posa la mà, no cal que sigui la avalanxa, serà un animal, però si hi ha la avalanxa...
Se les emporta totes. És tipus allò de la valandrau, no? La llava aquella, vinga, cap avall. Doncs el mateix. Te ve la balanxa i se t'emporta tots els animals que hi havia a davant teu. I avui hi ha el Cetrio Lio amb el sac de Jocs. Pau, gràcies per tot. Un dia més. Fins la pròxima.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Jo que sóc més català que les anchoves de l'escala o els galets de Nadal. Jo que tinc una erecció quan pujo pedra forca o faig trequi per Montserrat. Jo que voto convergència i que tinc sol mis eràtics amb en Jordi.
Pujol, jo que sóc soci del Barça i no trago ni en pintura els pericos de Sarrià. Jo que penso que en Serrat sempre ha estat un traïdor, el meu cotxe només sona Lluís Llach. Jo que porto els seguadors com a politó del mòbil, la senyera al balcó. Jo que sempre ha defensat els productes de la terra, ara m'he enamorat d'una Johnny de Castefa o Jennifer.
Amb tu nèixeré el cotxe per tu, oh Jennifer. Anirem a poner els dos junts i lluitarem pel nostre amor prohibit, oh Jennifer.
Jo que sóc més català que el pi de les tres branques o la guita de l'apatú. Jo que sóc un gran entès de la copla i la sardana i el mundillo casteller. Jo que sempre m'he enganxat als alials de TV3 i els matins d'en Cuní. Jo que sóc més radical que el partit Mohamed Jordi en campanya electoral.
Jo que sento devoció pel romesco i els calçons, i el pa amb tomàquet sagrat. Jo vull veure en Joel Joan actuant als pastorets, dirigit per Amanet i Jornet. Jo que sempre ha defensat els productes de la terra, ara m'he enamorat d'una chonida que estefa. Oh, Jennifer, em donaré el cotxe per tu. Oh, Jennifer.
Anirem a por aeros dos junts i lluitarem pel nostre amor prohibit. Oh, Jennifer!
Les menys estretes ens intenten parar els peus. Repetir la història de Julieta i Romeu, que no veuen que el temps ens donarà la raó. L'amor és superior a tota por, a tot rancor. I ens diuen que tenim el cor dividit entre l'amor i el país, la pàtria contra el desig. Però jo no ho veig l'expressió, només veig el conjunt. Heròia força humana que ens impedeixi estar junts. Oh, Jennifer. Em donejaré el cotxe per tu. Oh, Jennifer.
Anirem a por ells dos junts i lluitarem pel nostre amor prohibit. Oh, Jennifer. Jennifer, oh, Jennifer. Oh, Jennifer. Oh, Jennifer. Oh, i lluitarem pel nostre amor prohibit.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Ei, saps que l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Ripollès i tota la selva ja formen part de l'àrea integrada de Girona? Això vol dir que si vas de Ripoll a Girona o de Lloreta Figueres, ho pots fer amb una sola targeta de transport públic. Una sola targeta perquè puguis viatjar més lluny i combinar tots els mitjans de transport. Més fàcil, més còmode i més econòmic. Informa-te'n a gent.cat barra integració tarifària i aconsegueix la targeta on es troben tots els teus viatges. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Necessito desconnectar de tot. I si en comptes de desconnectar connectes amb el que realment importa? I com ho faig? Amb el Bibi, el festival d'enoturisme on olvida l'Empordà marida amb el teu benestar. Rutes amb vici, winefulness entre vinyes i la gastronomia més autèntica. Això és exactament el que em demana el cos. Doncs tria el teu moment a bibit.costabrava.org Patronat de turisme Costa Brava Girona de la Diputació de Girona.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Girona FM1 FM1
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Bé, saps que l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Ripollès i tota la selva ja formen part de l'àrea integrada de Girona? Això vol dir que si vas de Ripoll a Girona o de Lloret a Figueres, ho pots fer amb una sola targeta de transport públic. Una sola targeta perquè puguis viatjar més lluny i combinar tots els mitjans de transport. Més fàcil, més còmoda i més econòmic. Informa-te'n a gent.cat barra integració tarifària i aconsegueix la targeta on es troben tots els teus viatges. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I avui posem el focus en talent de casa que arriba també al màxim nivell internacional i és que la investigadora Mireia Codina Tobias de Llagostera és una de les autores d'un article publicat a una de les revistes científiques més prestigioses del món. En aquest cas parlem de Science i és que un estudi, en aquest cas, que ha aconseguit crear un mapa en quatre dimensions de com es formen els embrions. Per poder comentar la jugada, precisament, Mireia Codina, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora.
I felicitats perquè em sembla que això no s'aconsegueix pas cada dia. Moltes gràcies. Escolta, publicant una revista d'aquest tipus, vull dir, no sé si és com un dels objectius també per una investigadora.
No necessàriament, o sigui, jo crec que l'objectiu principal és fer bona recerca i aconseguir publicant aquí ja és com un regal, no?, quasi. I al final és un treball en equip que, bàsicament, aquest projecte s'ha gestat durant sis anys i jo estic en aquest laboratori els darrers tres anys i el fet d'haver-hi pogut contribuir, doncs, jo supercontenta.
Intenta'ns portar, sisplau, tot això a la part terrenal per entendre'ns de què tractava exactament l'estudi.
Sí, doncs mira, aquest estudi el que intenta és apropar-nos una mica a una pregunta que els investigadors en biologia del desenvolupament embrionari se n'està preguntant durant molts i molts anys, no? Que és fascinant el fet que a partir d'una sola cèl·lula, no?, a l'inici de la vida d'un òvul fertilitzat per l'espermatozoide, es divideix en cèl·lules que encara estan indiferenciades, no? I aquestes cèl·lules saben on anar per donar lloc, per exemple, a un peu o a un ull, no?,
I en què especialitzar-se? Quines funcions han de fer aquestes cèl·lules? I això passa durant el desenvolupament embrionari, quan som embrions. Llavors, és una pregunta, això, que fa molts anys que s'intenta treballar i el que passava és que fins ara la manera que teníem d'observar els embrions ens permetia observar dos o tres gens a la vegada.
Hem d'entendre que l'ADN a les cèl·lules és com un llibre d'instruccions i cada gen és una instrucció diferent, que donarà lloc a una funció. Per exemple, una cèl·lula del cor tindrà la instrucció de saber com contraures i s'ha d'activar aquest gen en concret que indica la funció de contraures. I el que s'ha desenvolupat al laboratori és una tècnica que es diu la transcriptòmica especial.
que és observar fins a 500 gens a la vegada, no només dos o tres, sinó 500, en un mateix embrió i veure com es coordinen per desenvolupar els diferents tipus cel·lulars. I és en quatre dimensions perquè tenim les tres dimensions especials, no? És el que t'anava a dir, jo ja em perdia en tres, imagina't, en la quarta.
I llavors la quarta seria el temps, perquè s'ha pogut observar en diferents estadis embrionaris cap on van les cèl·lules i saber quin és el futur immediat de les cèl·lules per donar lloc als diferents òrgans i teixits. És a dir, que des del 0-0, des del sistema de referència, nosaltres podem predir una miqueta quin serà el camí que tindrà. La trajectòria, no? Seria com un Google Maps de l'embrió.
Ah, i aquesta és la quarta dimensió, per entendre's. El temps, sí. Carai, t'anava a dir, i això, és a dir, vosaltres, jo entenc que vosaltres de mica en mica heu d'anar publicant en diferents revistes científiques, també i tot plegat, com és que Science, vull dir, en aquest cas, rep la proposta, no sé tu, com reps? Va per correu electrònic, et truquen?
Sí, clar, això és un treball en equip, no? Llavors hi ha la primera autora, que és la Yinan, que és una investigadora postdoctoral, que és la que va iniciar aquesta idea, és una experta en microscopia i és la que ha implementat aquesta tècnica, no? I és la que ha liderat el projecte i llavors...
es va veure el potencial que aquesta tècnica arribés a una revista com Science perquè és la primera vegada que s'observen tan gens a la vegada en un embrió i que fins ara només es podien visualitzar seccions de teixit i que eren dues dimensions. I hem pogut fer tota la reconstrucció en 3D de tot l'embrió i visualitzar totes les cèl·lules. Llavors això...
El fet que hagi pogut arribar en aquesta revista és també perquè obre una nova línia de recerca per molts laboratoris, que això acaba sent moltíssimes dades que estan disponibles per tota la comunitat científica, que poden utilitzar per respondre les seves hipòtesis i mirar els seus gens en concret preferits, diguéssim, on s'expressen en l'embrió. I a partir d'aquí, doncs...
a resoldre moltes més preguntes científiques. És el que t'anava a dir, aquest tipus d'estudis o aquest tipus de conclusions que plantegeu vosaltres en el vostre article el que fan és, precisament, obrir altres portes que potser encara estaven enquistades o tancades. Sí, sí, i a més a més, el laboratori amb aquestes dades de microscopia ja s'han pogut resoldre algunes preguntes biològiques, com per exemple, a l'inici, quan som un embrió, totes les cèl·lules són com iguals, és com una bola de cèl·lules iguals.
Llavors s'han de formar els teixits i els límits entre els teixits expressen diferents tipus de gens. I abans es pensava que potser les cèl·lules estaven desorganitzades entre elles i en algun moment es reorganitzaven per donar lloc, per exemple, al teixit muscular o a una vèrtebra, però s'ha vist que aquestes cèl·lules ja estan separades i en un moment en concret es forma aquest límit entre els dos teixits i canvia la identitat d'aquestes cèl·lules, però no es reorganitzen físicament entre.
No és que estiguin barrejades a l'inici i llavors es separen, sinó que en un moment en concret comencen a expressar diferents tipus d'agents. És curiós perquè aquest tipus d'articles el que fan és trencar com aquesta idea de l'atzar o de la casualitat a l'hora de la formació, per exemple, tant d'embrions com d'éssers vius. És a dir, estem parlant que probablement tot i més del que ens pensem està completament parametritzat, el que passa que hem de descobrir encara com, no?
Sí, sí, absolutament. Vull dir, és el que ens permet fer estudiar els gens, la diferent expressió dels gens en aquest context de desenvolupament embrionari, que al final, sí, si entenem bé com es desenvolupa un embrió a l'inici de la vida, en la majoria dels casos no podem entendre llavors què passa quan això falla, en malformacions, per exemple, del desenvolupament...
O, per exemple, hi ha moltes malalties en què s'activen programes embrionaris. Llavors, per això la recerca bàsica és tan important de mirar d'entendre a fons com funciona un sistema bàsic. I llavors, clar, nosaltres també fem aquesta recerca en un model que és el peix d'ebre.
Clar, és el que t'anava a dir també, vull dir ara, per què un peix zebra? Clar. Si no sé pas com és un peix zebra. Clar, no, pensa que també l'embrió que mirem és del tamany d'un granet de sorra i que ja té una complexitat altíssima, no? I llavors el peix zebra és un model de vertebrat
i també, o sigui, per estudiar embriologia ens va molt bé perquè tenim moltíssima accessibilitat a molts embrions i en canvi estudiar embrions humans és molt més complicat a nivell ètic i a més a més el peix ebre és transparent llavors la fertilització és externa també i el podem visualitzar tot el desenvolupament sense haver d'extreure'l de la mare ni res i també en afegir que són estadis embrionaris no és un organisme totalment desenvolupat
I això també vol dir que encara no té tot el sistema nerviós i que no pateix, no? T'anava a dir, això a la prestigiosa Universitat de Llagostera o on t'investigues? Clar, això ho faig a Basilea, a la Universitat de Basilea, que té el Departament de Ciències de la Vida, que és el Biocentrum. Val.
I allà hi ha moltíssims grups de recerca que, bàsicament, fem preguntes basades en la curiositat. L'objectiu principal d'aquest centre és mirar d'entendre com les molècules i les cèl·lules s'organitzen per crear vida. I llavors hi ha persones que estudien més des de la biologia estructural, de com...
s'uneixen les proteïnes per donar lloc a una funció concreta, nosaltres que ens centrem més en la biologia i el desenvolupament, altres persones que són més preguntes de neurociència i com es creen les memòries, llavors sí, és molt enriquidor estar en un centre així. Et va tocar anar a Basile a fer-ho o és que també tens ganes de tornar cap aquí?
Clar, a mi m'agrada molt descobrir nous llocs, no? I noves cultures, conèixer la llengua del país, moure'm pel món... I tinc la sort que m'agrada això amb la feina a la que em dedico, no? Però sí que és veritat que...
Que hi ha molta gent que prefereix quedar-se aquí, no? I llavors els recursos no són necessaris com per poder continuar investigant tenint com un sou digne. Llavors això jo ho he trobat més a fora que no pas aquí. I no sé si en un futur podré tornar fent el que m'agrada, no? Llavors hauré d'anar veient.
De moment, exacte, una inviència de cas, però de moment el que sí que és veritat és que ja has publicat a Science, per tant ja tens un paper allà, que segur que ja en deus tenir algun més. Mireia, moltíssimes gràcies per tot, escolta, i ben tornada a casa teva si és que hi ha cas o algú. Moltíssimes gràcies.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Girona és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop, també ho sentiràs a prop.