Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dilluns 3 de març de 2025. Tornem a la vida després del parèntesi. Deixem enrere l'hivern, donem el tret de sortida a la primavera amb moltes ganes de bon temps, d'alegria i també amb moltíssima il·lusió. Que no queda tant per Sant Jordi i encara menys per a gaudir tots junts d'una de les èpoques més boniques de tot l'any.
I no l'hem cremat encara, el rei, que no carnes soltes, Arnau Vila, bon dia i bona hora. Veig que tens molt bona deu avui. Estem bé, eh? Home, i tant, clar, ens hem cuidat. Sí, sí, però vigila perquè avui baixant temperatures i que demà no vinguis a bona deu més diferent. No, encara seguiran baixant perquè aquest cap de setmana ja ens ha fet fresqueta, però bueno, Déu-n'hi-do, escolta.
Que màgic és el Carnaval. Que bonica és la vida. Que bonica és tot. T'ho dic de veritat. Que sí, que sí. Però ha anat bé aquests dies o cap de setmana no? Molt, molt bé. M'ha encantat. Com sempre, cada any és un dia menys. O un dia més, disfrutat. Queda un dia menys pel Carnaval de l'any que ve.
Ja estem pensant en l'any que ve, eh? Home, i tant, només saltaria. Això, vamos, això és com el Festival Mot. Carai. Que abans de començar-lo ja s'està plantejant el de l'any que ve, però vaja, avui és dilluns, per tant, toca venir a aixecar la ràdio, toca també parlar de llibres. Avui ens acompanyarà Escarret Palacios per comentar la jugada. A més a més, també, si et dic mel, què et ve al cap?
Algú de música? Doncs l'has clavat. Ah, sí? Sí, avui parlarem de música. Ah, va, carai, mira. Amb la Mel, descobrirem qui és la Mel. Es nota que és dilluns, que venim un cap de setmana llavors refrescant, eh? Sí, Déu-n'hi-do. En qualsevol cas, Arnau Vila, escolta'm una cosa, el guió ja està escrit. Això. L'únic que hem de fer és seguir-lo. Ah, això sí. I si no hi hagués guió, també. O sigui que... Ens hi posem. Vinga, va.
Bé, doncs avui dilluns comencem amb una nova proposta literària, en aquest cas no només una sinó dues, que és el que ens proposa Scarlett Palacios amb una història que va començar fa molts i molts anys i que encara té continuïtat. En qualsevol cas que ens ho expliqui millor ella. Scarlett, bon dia i bona hora. Bon dia. T'ho dic perquè quants anys tens ara?
Ara 27. 27. T'ho dic perquè fa 13 anys va començar una història que va cristal·litzant un any o en coma, que després ha tingut continuïtat. Un any o en coma, primer de tot. D'on et neix a tu una noia de 14 anys en aquell moment d'agafar i d'escriure un llibre?
Sobretot en aquell moment la nostra generació ens anul·laven molt, o sigui, no feien cas els nens, era com... són nens, no fa falta fer cas aquests nens, ni res. Ara és com que s'escolta més els nens, o els tenen més en compte. Per tant, jo considerava que era la meva manera de desfogar-me. Vaig començar a escriure sense intenció d'escriure cap llibre.
I al final, mira, a poc a poc vaig anar lligant una cosa amb l'altra fins que va arribar a fer-se un llibre. Recordes el primer dia? No, no, exactament no. Sé que començava la llibreta a escriure coses que en veritat no tenia sentit una cosa amb l'altra. O sigui, no anaven lligades. Però al final vaig dir, aquesta història m'agrada, anem a lligar això. I bueno, vaig anar fent així. Quina és aquesta història que et va agradar?
Doncs no sé, la història aquesta és bastant, com diuen els meus amics, és bastant sanguinària, perquè com es veu a la portada, a més a més, crec que tothom és dual i tenim com la part bona i la part dolenta. Totalment.
i hi ha bastanta sang suposo perquè en aquell moment també jo no he tingut la millor infància però tampoc he tingut la pitjor i hi ha més d'un protagonista que no passa al segon perquè ens entenem a la segona part i comença que és una noia que pateix un accident i acaba en coma i mentre està en coma l'any, com diu el títol doncs van passant esdeveniments i a partir d'aquí va fent-se tota la trama
Entenc que, vaja, vull dir aquell parèntesi de vida d'un any i de cop i volta tornar a una realitat que ja no és la mateixa. Exacte, clar, quan ella desperta es troba que tot és molt diferent, no? És com, no és el mateix, òbviament, però és com el que marxa fora a viure en un altre país, el tornar, un pensa, perquè jo he estat vivint a l'estranger, i penses que te trobaràs tot igual, que els amics seran iguals, et tractaran igual, tothom estarà igual, com si tot...
hagués pausat. I no és així, tothom continua, tothom té la seva vida i tot es va moguent. És el que t'anava a dir, a tu t'ha passat una mica això? Bueno, el viure a l'estranger, sí, perquè vaig estar visquent a França, després a Irlanda, i clar, al ser petita també penses, bueno, quan torni serà igual, però no. Sobretot a Irlanda, que vaig estar un any sencer,
Quan vaig tornar no tenia els mateixos amics i els amics ja no hi eren o estaven a un altre lloc, perquè un va creixent i es va fent gran. I tot canvia. Al final canvis, és el que t'anava a dir, una novel·la plena de canvis.
Sí, sí, sí. Aquesta, la veritat, en té molts. En aquest sentit, conflicte principal, entenc que és aquesta readaptació a la vida de la protagonista? Primer és l'accident. O sigui, et posa una mica en context per conèixer la ella i els protagonistes. Després hi ha l'accident i a partir d'aquí ja es va veient tot el que passa mentre ella no hi és, per dir-ho d'una manera, i després quan desperta. Però tot i així la defineixes com a novel·la romàntica.
Sí, sí, sí. Aquí coneix algú. No és que conegui algú, sinó que hi ha una persona de tota la vida, que hi ha sentiments, que mai ho has dit, perquè penses que no sent el mateix. I sí, em sembla que sí, però al final no acaba de... No, tranquil·la, no t'apretaré perquè em facis un espòiler, però sí que, vaja, si la vas començar amb 14, quan la vas acabar, més o menys...?
Sí, la vaig acabar quasi amb 16. Per acabar-la d'estructurar bé i que tingués sentit, el 16. Va ser quan vaig començar amb Siempre Tolado, que és la segona part. I t'anava a dir, quan la vas acabar, tu creus que et va servir? No direm de forma terapèutica, però sí que per posar-te a ordre algunes coses.
El primer no estic segura, però el segon sí. El segon no la versió que jo tenia, perquè he reciclat la idea principal, però la versió que he fet aquest any sí que m'ha anat molt bé. Perquè vaig crear uns personatges nous en el segon, que no estan en el primer, que tenen una relació molt tòxica.
I jo just fa dos anys em vaig separar d'una relació molt tòxica. Està molt de moda tot això, d'una relació tòxica. Sí, ojalà no n'hi haguessin, eh? Tant de bo. Però no és així, sí que n'hi ha ni moltes. I bueno, és això. I em va anar molt bé en aquest sentit perquè jo pensava que ho tenia més superat però al començar a escriure em vaig donar que no, que la ferida encara era molt oberta.
i em va anar molt bé per desfogar-me del tot. A vegades, amb aquestes històries i aquestes coses, quan ens passen a nosaltres, el pitjor que hi ha és de les coses que no te n'adones. Quan te n'enteres és quan ve la plantofada, però ja que estàvem parlant de la primera, que tenim un accident, tenim una persona que sempre ha estat allà,
tirem cap a Siempre Atulado. Vinga, va, continuem. Què ens hi narra en aquesta segona història que es pugui avançar i que la gent pugui llegir-se primer a la primera? Sí. Ah, i una cosa que et volia dir. En el primer hi ha unes escenes eròtiques que, òbviament, no he escrit en 14. Les he afegit. Ah, te n'ho he dit? Sí, les he afegit ara. Però sí que me diuen que es nota perquè, clar, al començar a llegir la part eròtica, la forma d'escriure canvia. Saps? Jo vaig intentar fer-ho més, diguem... Difuminant. Sí, però... Subtil.
Però es nota que és diferent, hi ha la forma de parlar i tot i expressar-me és molt diferent. És el que t'anava a dir, però la segona sí que agafa més poc. La segona és foc, o sigui, literal. Si l'obres, la segona pàgina ja veuràs, hi ha una flor. Aviam, la segona ho estic fent, això de ràdio, podeu creure que ho estic fent. La propera, la propera. Una més. Aquesta, què posa?
Ho diré en català. Compte, aquest llibre és inflamable. Ja que estàs aquí, crema't. Em sembla una filosofia molt maca, la veritat. I al final el que et diu és que et tiris pelante sempre. Sí, però aquest ja és eròtic. Per això... Explícitament, eh? Sí, és super explícit. O sigui, les meves amigues ho han catalogat 99% eròtic i 1% història. Carai. Sí, sí. Comença tot just a acabar el primer...
Hi ha retrobaments, personatges nous i d'a més, i aquesta parella tan tòxica és una mica dark romance, que és el que es diu ara. I donen molt de joc dintre de tot. Jo tinc una organització de capítols que no és utípic. Els capítols canvien per personatges, perquè ens entenguem.
Per exemple, el primer parlo d'un, el segon parlo d'un altre i vaig fent així. I si vols saber d'un, tens que continuar llegint i sabent dels altres també. Que és una no lineal, sinó que al final són completament complementàries en aquest sentit. Sí, perquè al final es junten tots, però com que vas sabent-ho tot per separat fins que arriba un moment que estan tots junts en un mateix capítol. Què és el que més t'ha costat de teixir aquesta història?
Doncs el que crec que és més difícil i potser no es valora és escriure en tercera persona. Perquè clar, al final jo tinc d'escriure els sentiments de les tres persones, o de les quatre o cinc persones que hi ha en aquell moment, en el capítol. T'anava a dir, deies abans relacions tòxiques, és que hi ha molta gent aquí, eh? Sí, sí, hi ha bastants de persones. Hi ha massa gent, eh? Sí, però en aquest cas són dos, eh? Ah, bé, tot.
Sí, aquesta parella són entre un i l'altre, no és que hi hagi més gent. Però és això, i costa a vegades dir, aquest pensa això i després a l'altre això, tens que fer una mica de pluja d'idees i una mica de croquis. Perquè clar, a vegades surt tot de cop i a vegades no. Però sí que és veritat que jo per escollir la millor hora és a la matinada, perquè és quan estic més inspirada. Sí, ets un Stephen King. Per escriure, sí.
En aquest sentit, clar, tu quan planteges tot això, jo entenc que al final també et trobes tu mateixa amb què... Jo sempre ho dic, cada autor deixa alguna part seva a la seva obra. Totalment. Tu què hi deixes en aquests llibres? Jo... A mi mateixa, crec. Sí? Sí, sí. Sobretot el segon, perquè és el que dic, m'identifico més perquè l'he escrit aquest any. Per tant, la forma de pensar i d'escriure i d'expressar-me és la que tinc ara, no?
Però el segon és això, és com que em desfaig d'aquesta relació que he tingut, tan tòxica, tant per part meva com per part d'ell, en aquest cas. I com que m'he lliberat, saps? I moments que he tingut tan eròtics com romàntics que ho he plasmat, no? Conversacions, perquè tinc conversacions literals de WhatsApp o cara a cara que he escrit.
És a dir, que és una realitat ficcionada, per exemple. Sí, sí, sí. Al final agafes fregaments de la teva vida i fas una història. I bastes així amb una miqueta de sal i pebre, però... Sí, exacte. Però crec que és això, que et deixes completament tu, crudament, per dir-ho així, i et despulles, i comences a escriure, i és el que surt. En el teu cas, la realitat supera la ficció.
No, no crec. Només li deu un toc més maco, no? Però... Perquè també em diuen quin percentatge de les escenes eròtiques has viscut, saps? I dius, bueno, és que clar, aquí et fan mullar-te bastant, no? Però, bueno, bastantes, diria. No totes, però també hi ha algunes que he viscut, però no 100% com l'he escrit, perquè ja seria perfecte, saps? He acabat de maquillar l'escena com a mi m'hagués agradat que n'és, no?
T'anava a dir, ja van dos llibres, entenc que el tercer està en marxa. No, no, no. Encara no? No, no, no. La saga ja s'ha acabat. S'acaba aquí? Sí, sí, sí. Ara estic amb altres, perquè tinc dos altres que també em vaig escriure en aquell moment amb 16, que amb 16 estava amb uns quants, i no tenen res a veure, no són ni eròtic ni romàntic. Són psicològics, aquests. O sigui, que no, res a veure. Però...
M'agrada molt escriure eròtic, m'he adonat sobretot aquest any, que gaudeixo molt escrivint escenes eròtiques i no descarto fer-ho més endavant, la veritat. Escarlet, t'anava a dir, on podem trobar els llibres? Perquè ara ho està pensant. Doncs estan a casa del llibre, a Amazon o directament amb l'editorial, que és Loto Editorial. I també em podeu trobar a l'Instagram per Primavera14, que és el meu pseudònim. Perfecte. En qualsevol cas, que t'escrigin o qualsevol cosa i el tenim...
Ja està, ja estaria. Scarlett, moltíssimes gràcies per aquesta estona. Gràcies, que vagi molt bé. Adéu.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local.
A Girona FM, la Gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd es bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Quan et perds, obre la mà i toca pell. A poc a poc hi nota com la teva veu, ja suau, omple l'aire. I tres gotes no fan el nostre mar, ni dos cometes al cel.
endavant. Ja hi ha fa aquest llençol que et tapa i que et
Ben, atentà meni, fiks o't siel car?
I si vols volar amb mi i seré a punt per enlairar els peus de terra i marxar.
i tres gotes no fan el nostre mar, ni dos cometes al cel.
Aquest llençol que et tapa i que et pot convertir.
Fa temps que des d'aquí he volgut explicar Les coses que no em passen i si mai han passat Resulta que era un d'altres que ja havia sentit I com ho veus? Com ho veus?
Si ho dubto més ja no ho faré, és igual si per ells tots els dies el mateix. Tres quarts d'hora per una Coca-Cola, molt curiós el que fas. Sona guai en plens relax i que no ho veus, que no ho veus? Jo estic provant i deixa'm que em distreus, però no passa res. Si això no canvia què hi vols fer?
Ja no passa res, si te'n vas et quedes més temps. Papau, papau, papau, papau, papau, papau, papau, papau. Papau, papau, papau, papau, papau, papau, papau.
Sabreu aquells qui intenteu esbrinar la fórmula prohibida que ningú mai us dirà, doncs resulta que era un home que vestia de gris. I què no el veus, què no el veus? Demà passat ja trucaré i és igual si de fet el que busques no és concret. Ei, aquesta mola la podem sentir una estona, és millor si te'n vas, no voldria allargar pas. I què no ho veus, què no ho veus?
Millor somriure i quedar bé Però no passa res Si això no canvia, què hi vols fer? Ja no passa res Si te'n vas o quedes, m'està bé Però no passa res Si això no canvia, què hi vols fer? Ja no passa res
en base a aquestes mestres. Pau, pau, pau, pau, pau, pau.
Bapau, bapau, bapau, bapau, bapau, bapau, bau.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Els Quatre Rius, el magazín matinal obert a la ciutat.
Ja sé que encara queda potser una mica lluny, però nosaltres intentem ser sempre previsors. Ho dic perquè tornarà a arribar el FITAC aquest any 2025 a la seva 25a edició del Festival Internacional de Teatre Mater de Girona entre el 26 i el 30 d'agost, però abans, evidentment, s'han de presentar les propostes i em sembla que ja tenim el termini obert. Per comentar la jugada, Xavier Valentí, bon dia i bona hora.
Com dèiem, ja sé que ens enganxa cap al 26 d'agost, però hi ha tota una feina prèvia pel FITAC.
Sí, evidentment, com qualsevol esdeveniment cultural, hi ha una tasca de producció ingent al darrere que s'ha de començar amb molts mesos d'antelació i en això estem ja, amb portes obertes, en recepció de propostes, termini d'inscripcions i, bueno, tota aquesta pasa. Inscripcions obertes fins quin dia? Fins a finals d'abril.
Encara tenim marge fins a finals d'abril, una mica. Sí, perquè entenem que en època hivernal molts grups de teatre estan fent incubació de projectes i a la primavera es fan algunes estrenes, la gent té més clar si ho tindrà o no...
Perquè si ho demanem, estem parlant de teatre amateur, hi ha moltes més variables que un teatre professional. Aleshores, bueno, s'ha de deixar aquest coll, no? Ara ho parlem, eh?, vull dir, Festival Internacional de Teatre Amateur. En aquest sentit, una mica, quin és el perfil ideal, quin és el perfil que us encantaria que arribés?
No, a veure, nosaltres ens agradaria molt dissenyar el món, però no som Déu, perquè ens entenguem nosaltres. Obrim i en funció de les companyies que es presenten, evidentment fem un altre triatge.
per adequar una mica a les idees generals del nostre projecte, però una mica sempre és un atzar, la programació, la matisem, perquè nosaltres tenim sempre molt en compte...
espectacles que parlin de la vida, però des d'un costat ètic, amb valors humans, no importa si drama o comèdia, però ens agrada la gent que hi posa una mica de pensament i intenció a darrere. Un teatre despullat de qualsevol mena d'orientació, d'enfoc,
tampoc ens interessa, perquè fins i tot el més absurd dels teatres, el més gestual dels teatres, sempre té una intenció, explica alguna cosa. I això anem, no? Adonant al públic de Girona a fer que tot aquest públic que sempre a final d'agost idealment ocupa espais en plena, doncs, tingui una experiència meravellosa amb el teatre, perquè és un festival de teatre amateur,
I amatès vol dir amar, estimar. I és això, el que no podem fer és fer coses que vagin en el sentit contrari, no? Tot i així, ha passat alguna vegada que aquestes propostes han servit de parador per després fer una miqueta un pas endavant?
Sí, evidentment. Catalunya té una tradició teatral molt antiga i trobarem molts dels... Això sempre es diu, estem potser repetint un tòpic, però molts dels actors que ara estem trobant a les cartelleres professionals evidentment tenen uns inicis en el camp del Teatre Mater, perquè és un camp, és un terreny
molt ben sembrat a Catalunya. Hi ha grups a per tot. Això és un orgull de país. Ja sé que encara queda uns mesos, però vaja, arribeu a una 25a edició aquest any 2025. Sorpreses...
Sí, sempre fa una mica de por i ara l'equip que per tercer any consecutiu estem tirant endavant tota aquesta producció del FITAC, doncs bé, el repte que ens ha caigut un aniversari, unes bodes de plata com aquestes, no?
A veure, els pressupostos són els que són, no és que hi hagi una dotació especial per un 25è aniversari, però sí que hem de fer per manera de ser imaginatius i posar l'accent en això, que són 25 anys fent de Girona una ciutat referent a nivell com a mínim europeu,
en això del teatre amateur i aleshores aquesta data ens volia una mica a mirar enrere i a posar en valor coses i la gestió de la gent que ens ha precedit i potser fer-los venir, conversar amb ells, recuperar
algun dels espectacles més emblemàtics... Bé, estem donant voltes a tota una sèrie de possibilitats, però la cosa anirà per aquí. Una mirada també, a part d'endavant amb les companyies d'aquest any, una mirada al millor del passat, perquè nosaltres som on som gràcies a tot l'esforç dels de darrere. Clar.
Doncs no caldrà esperar 25 anys, em sembla que queda un dia menys per la 25a edició del Festival Internacional de Teatre Amater de Girona, el FITAC. Xavier Valentí, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres per, amb tanta entelació, ja parlar d'aquesta gran efemèride. Serà un èxit, serà motiu i, bé, tindrem ocasió de tornar a convidar la gent, però gràcies a tots per ser-hi.
per als millors moments de la nostra programació a GironaFM.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a GironaFM.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat.
Girona FM, la teva ràdio, la gironina. El més clàssic i el més actual del soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
Cucodril Club. Cucodril Club.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Es tomben les barreres, em perduen els detalls, es canvia tant. I tu ni te n'adones que ja anets com abans, no, tu ja anets com abans.
Molt perquè ara és massa tard. És massa tard. Tan vi blanc. M'atrapen els meus dubtes quan veus et fa tan mal. L'has cagat.
Em dius mentre m'evides que ja no em pots mirar, no, els ulls no em pots mirar. Quan arribi l'entemà, em transformaré i quan m'acabi la fondra,
Contesta'm Que és el que m'has amagat Contesta'm
Que ja n'ets com abans, no, tu ja n'ets com abans, quan arribi l'endemà. Me transformaré i quan m'acabi la por.
Arribi l'entamà, m'esfumaré, i quan m'acabi d'afondre, quan m'acabi desfent, em mudaré a una altra fe, desfumaré, ja va ser en hora que escoltis, te donis amor, que ara és massa tard.
No cal que viatgis constament. No cal fer plans eternament. No cal forçar el moment.
que rentis ara les dents, perquè tot és sentir fluir com un ocell volant vora el mar, mercè dels vents.
No cal deixar-s'hi la pell. No cal morir al vintent. No cal resistir-se al pas del temps. No cal córrer per no perdre el tren.
Gràcies.
Munir brillant Potser cap al moment Osmosi Osmosi Osmosi
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Dicen alguien te hizo daño, ya no eres el mismo, todo se acabó Si le hago caso al destino que quiso cruzarnos hasta que nos unió Si todo lo cura el tiempo, vamos a curarnos hasta que salga el sol Que nada ni nadie nos calle, que no nos apague el lugar
I ja escoltem de fons Lala, el primer capítol que ens presenta la jove artista gironina o saltenca, això que m'ho digui millor ella. Mel, amb el seu primer EP. Inri, com que jo acabo de tornar de Carnaval i no m'entero gaire de la pel·lícula, millor que ens ho expliqui ella mateixa. Mel, bon dia i bona hora. Bones.
Primer de tot, jo suposo que les primeres vegades sempre són especials, i més per un EP. Sí, molt especials. La veritat que vaig fer aquest projecte amb molta il·lusió, amb moltes ganes, perquè al final és com el primer projecte més consolidat que tinc, fins ara havia estat traient singles, i per tant això va ser com un projecte en si, diguéssim, de pensar des d'inici a final, tot el que havíem de fer, cada pas que havíem de donar,
I al final, fer un projecte tan tancat, havent de pensar tantes coses, fa molta il·lusió, comporta moltíssima feina, a diferència del que havia fet fins ara, tot i que també havíem treballat molt. Però va ser com un pas una mica més avançat a la meva carrera i supercontenta i superemocionada. Què vol dir, Enri?
Doncs bé, per explicar-te el significat, jo crec que hauríem de partir que, si et fixes, en l'EP va per capítols. Cada capítol és un element natural. Inri és una paraula de l'idioma hebreu. Si tu agafes cada sigle, és a dir, si cada element natural el transformes a l'hebreu i agafes cada sigle d'aquests elements naturals, acaben formant la paraula Inri. Això és en el...
en l'àmbit filosòfic. És a dir, perquè Inri també, si et fixes, estava a la creu de Jesucrist o d'aquestes figures com més elevades. Però té com dos significats. El significat més cristià, diguéssim, i el més filosòfic. I jo vaig dir, jo vull fer un EP que parli de la mort, d'una relació tòxica que en aquell moment jo estava vivint i al final per mi era molt més fàcil escriure Ima...
venia de gust a escriure alguna cosa real, per ser el primer EP, i vaig agafar aquesta relació tòxica i vaig dir, la vull explicar d'una manera maca, com m'ho puc explicar? Doncs com un llibre, fem-ho per capítols, i al final cada etapa de la relació va lligada a un element natural. Per exemple, el primer capítol és el capítol de l'aire, que per mi és com la primera etapa de la relació perquè simbolitza com que...
l'amor està a l'aire, les papallones, llibertat, i així amb cada capítol que simbolitza com una etapa que es veu superclar a cada cançó, perquè cada cançó té moltíssima personalitat i l'element aquest està superreflexat. Al final és el que et deia, sis cançons en forma de capítols, narres una miqueta aquesta història, vaja, és que està de moda també parlar d'amors i desamors.
Sí, a veure, al final és el que et dic, jo volia fer alguna cosa personal perquè ara tinc l'oportunitat. De moment puc decidir jo sobre la meva carrera i volia fer alguna cosa que em vingués de gust, que em vingués de gust escriure alguna cosa que jo sentís real
i mira, en aquell moment estava en aquella situació de la meva vida i vaig decidir escriure sobre això i em vaig influenciar dels meus sentiments i de la meva situació en aquell moment. I és això, vaig decidir fer aquest EP sobre aquesta relació tòxica i en comptes de fer-ho en primera persona deixo entreveure com en la intro, que parla d'un personatge que es diu Luna, que en la intro explica com una mica
el que seria una introducció del que s'escoltarà després al llarg del disc. T'ha servit a tu mateixa també per ordenar-te, potser, aquest disc? Sí, jo crec que és un disc molt personal, però a la vegada crec que tothom es pot sentir identificat, perquè tothom, amb qualsevol etapa del disc, perquè tothom està enamorat i si no ho ha estat ara ho estava, tothom ha patit un desamor, ho estarà...
Tothom ha patit un desamor. Per exemple, la cançó de Jeremías parla sobre la ira, sobre el rancor, sobre la venjança. Tothom ha patit. Encara que no sigui d'amor de parella, però d'alguna situació d'amistat o d'alguna cosa així semblant, vull dir que tothom es pot sentir identificat. I al final parlo de mi, però el maco de la música és que tothom també s'ho pugui emportar al seu terreny, a la seva història. I jo crec que amb aquest DP ho pots fer.
És que estàs molt contenta, em sembla que t'han passat moltes coses bones. Sí, la veritat és que sí. Va ser una feina molt dura, realment, el fet de ser un artista emergent que porta tan poc recorregut, com dir...
Em llenço a fer un EP, no? Perquè realment és molt aviat. Gairebé fa un any només que trec música, o sigui que és molt aviat. Però realment volia fer algo consolidat, algo que em donés molt de joc també després per temas shows, perquè al final, doncs, quan fas un EP, en el meu cas que és conceptual, doncs tens tota una estètica. Vull dir, has de pensar moltes coses que et donen joc a que després tinguis tot molt tancat
per tenir una imatge molt concreta d'aquell EP, tant estèticament, visualment, en els shows, en tots els àmbits que has de tenir en compte quan fas un EP, que no és només la música, sinó després has de pensar com ho portaré als shows, quina manera aniré vestida per reflexar això. I les coreografies dels ballarins, hi haurà visuals, són moltes coses. No, que al final, vull dir, per fer un camí necessites fer un primer pas i el primer pas és el primer EP. Sí, sí, sí.
T'ho dic perquè estem parlant de les coses bones, però entenc que de hàndicaps t'hi deus haver trobat a saco. Molts, molts, perquè tot i que tu tinguis moltes idees i moltes ganes, les ganes no ho són tot, perquè al final partint de la base que soc un artista emergent, torno a repetir que porto un any només a la indústria, és una indústria molt gran, molt competitiva, que ha canviat molt durant els anys, que ara importa poder més altres aspectes
en el món de la música, que no són tan musicals, com per exemple les xarxes socials han influenciat molt, el número de seguidors influencia molt, i et veus una mica condicionada amb això, perquè tu pots tenir molt de talent, tu pots tenir moltes ganes per fer coses, et pots moure moltíssim per aconseguir coses,
però poder-se t'avançar algú que té molts més seguidors que tu, encara que poder no tingui tant de talent com tu, o que saps què vull dir? Que al final ets emergent, ets petita, i has de... Jo faig tota la feina que puc, vull dir, a mi ningú mai me dirà... És que no, perquè jo poso tot de la meva part, el meu projecte, tota la gent que hi ha implicada en el meu projecte, curre com els que més, o sigui, jo estic superorgullosa d'això, però és veritat que quan ets un artista petit...
costa molt aconseguir les primeres vegades, que et deixin com demostrar el que pots fer, no? I sobretot en això, en el món en què vivim avui dia, de les xarxes socials, ajuda en algunes coses perquè et deixa com mostrar-te i molta gent et pot veure sense voler, fins i tot, però a la vegada també per aquesta banda dels seguidors, de si tens més likes, menys likes, tal, doncs això també condiciona molt. Però jo crec que ja has après i si no ja ho aprendràs que les coses les has de fer per tu.
Exacte, sí, sí, però vull dir que al final quan algú em contracta, malauradament moltes vegades, miren, quantes persones escolten aquesta artista? Exacte, i és això, això et condiciona moltes vegades a poder créixer, no? Perquè no sempre, o sigui, no depèn de tu. És evident que una gran part sí, no? Perquè si tu no tens ganes, no tens idees, no t'hi poses a currar, no et sortirà res, perquè el primer pas és aquest, vull dir, has de posar de la teva part, si és del que tu vols.
però després hi ha molta feina que no depèn de tu i aquesta que no depèn de tu jo crec que és la més difícil dels artistes emergents d'avui dia.
que al final és seguir aguantant i seguir remant. Exacte, o sigui, no et pots rendir, jo sempre ho dic, no em puc permetre gairebé tenir un mal dia, perquè aquell mal dia, si tinc uns seguits de mal dies, anem malament, o sigui, la meva carrera va com així, saps? He d'anar com il·lusionant-me, trobant coses que em facin il·lusió, tal, per seguir remant i avançant, perquè al final sobreviu el més fort.
És que estàs parlant de reptes també, em sembla, i vaja, quin tros de repte també convertir els samples que tenim a l'Inri en el directe. Sí. Perquè em sembla que, si no hi estàs a sobre, et tocarà currar-t'ho a sac.
De fet, si nosaltres treballem molt amb els shows, amb els singles ja teníem un show superguai, supercurrat. Les meves artistes referents tenen shows superguais d'inici a final, que tu veus aquell show i dius que és aquell artista, per exemple, la Indigo, l'Emilia Mernes, que les he vist en directe i agafa referències de quina posada a l'escena o quines visualizers que ha fet tan xula. Jo vull agafar aquestes referents
Jo sempre dic que tinc un projecte d'un artista nacional o internacional, però amb el pressupost d'un artista emergent. O sigui, les meves idees i el meu projecte està a aquesta alçada, però, evidentment, compto amb el pressupost que tinc jo d'un artista emergent i amb la gent que col·labora amb mi perquè confia en el projecte. Però el show que tenim és molt guai, perquè el fet d'haver fet un EP...
que és com un llibre, diguéssim, és com una història realment per capítols, em dona la possibilitat de poder explicar que hi ha història en el directe, a partir de Visualizers, que seran superxolos, que explicaran aquesta història i acompanyaran, seran molt importants, tindran una veu molt important. Les coreografies, també, ara hem incrementat ballarins en el meu equip de ball, ara som sis ballarins, nois i noies, i jo la cantant, o sigui, som set a l'escenari,
I això, tenim coreografies, tenim canvis de vestuari, vull dir que per idees no és. El que passa... No, ni per idees ni per ganes. Exacte. O sigui, jo crec que això, que si tu t'ho curres, arribarà el dia en què tot això arribi a algun punt i jo de moment no em vull rendir i vull seguir endavant perquè el projecte em fa molta il·lusió, hi ha molta gent implicada que també està amb les mateixes ganes que jo i seguirem endavant. Doncs et sembla que fem una cosa, et seguim escoltant però cantant.
Ostres! Mel, moltíssimes gràcies per aquesta estona i, escolta, si mai necessites res, això és casa teva, siscaia a casa meva. Moltíssimes gràcies. Tantas horas de mi cuarto soñando tan alto, nada de esto he regalado.
Tantos tiempos y nunca me rendí Siempre supe que estoy el baby Luché contra mí misma Aunque tenía miedo, nada de mí me frenó Y ahora estoy en la cima Nada de esto he regalado Nunca pude olvidar lo que dijo papá