Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
Dimarts, 16 de setembre de 2025.
Ahir ho parlàvem amb el bo del Dario Rahola sobre el llegat del seu avi.
De com la història, a vegades, no és del tot justa amb tothom.
Sobre memòria vam parlar, però també sobre periodisme, sobre ràdios, sobre llibres,
amb el vòrtex del Francesc Buch i els amics de Cap de Brot.
Ahir ho deia, no sé si com sempre, ni tampoc si és com mai,
però aquesta setmana ens serveix per anar obrint la veda del nostre dia a dia
i recuperar també el pols d'aquest petit estudi de ràdio.
Avui és el torn de la música, que no ens ha acabat d'abandonar mai ni ho deixarà de fer.
Avui dimarts tornem a començar, però no des de zero.
I no sé si té tres gats, t'ho dic perquè ahir ja li va menjar un la llengua,
avui potser el segon s'ha encarregat de menjar-se-la una altra vegada,
tot i que Arnau Vila, bon dia i bona hora, almenys saluda,
ens saluda a tothom des d'aquest petit estudi de ràdio.
És fomut això de treballar en ràdio i estar fònic?
És fomut, va fent que sí amb el cap.
No t'atreviràs a dir ni bon dia encara? No, no?
Tu o tot o res, o tot o res.
Has vist que maco que és anar aguantant el micròfon una persona sola
que va parlant, preguntant-se i de com es va contestant?
Ai, senyor, tu creus que demà ja estaràs allò com per...
Sí? Sí, vas fent que sí, eh?
Vull dir, escolta, aquí els compromisos s'han de complir, eh?
Només faltaria Arnau Vila.
Et va agradar allò del Darius Rahola ahir a la tarda?
Ahir al matí? Sí, no?
Aniràs a l'homenatge aquest pròxim 18 de setembre?
Allà a la plaça del Mercadal, a Santa Susana?
Sí, no? Vull dir, ho hem comentat abans amb els companys de l'arxiu.
Què faria jo sense tu, Arnau Vila i Elvira?
En qualsevol cas.
Ahir, com deia, vam començar a parlar de periodisme,
com no podia ser d'altra manera per obrir la veda aquí a Girona FM,
als Quatre Rius.
Vam seguir parlant de més periodisme, aquella taula rodona,
amb periodistes que escriuen,
que de fet va poder moderar el gran Jordi Grau, només faltaria,
i també vam acabar parlant de llibres.
Doncs avui és el moment d'obrir la veda amb la música.
Ahir és que ho farem parlant de la sinfònica de Copla i Corda de Catalunya,
en veu de Francesc Casú.
També acabarem de parlar avui amb els companys de Lleal Tulsà
sobre una nova normativa barra llei que tindrem sobre el servei domèstic,
també actualitat com sempre.
I, a més, acabarem de descobrir el Roger Fortuny, el Fortu,
que ja el vam poder entrevistar a, si no m'equivoco, Arnau Vila,
va ser allà la cosa aquesta que fèiem, el pregó.
El pregó de fires de l'any passat,
i és molt graciós perquè vaig agafar...
Estàvem allà i era complicat a dir
«Bueno, tu, ja vindràs, eh?, un dia d'aquests a la ràdio».
I vam dir «Sí, sí, cap problema».
I hem anat parlant durant no sé quant de temps,
i mira, al final ve un any després.
En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla,
comencem amb música.
I ja ho hem comentat.
La sinfònica de coble i corda de Catalunya estrena Maremundi,
un espectacle amb una cinquantena de cançons
que giren al voltant del mar i també de l'aigua.
No vull escombrar cap a casa, però sonarà l'himne de Maricel,
i també clàssics com «My Heart Will Go On»,
de la gran Celine Dion,
a la cartell, vaja,
hi trobem veus tan conegudes com la de Bet,
Samantha o el grup de veneres Arjau.
Ens en dona tots els detalls
el director de la sinfònica.
Francesc Casubo, bon dia i bona hora.
Bon dia, què tal?
Primer de tot, tu, ja sé que aquestes coses
sempre es fan amb molt de temps,
però entenc que moltíssims malabars
per intentar coordinar tantíssima gent
en un projecte tan i tan gros.
Sí, clar, tenim un equip
un equip molt trempat,
un equip molt potent,
que fa que totes aquesta quantitat de persones
caminin amb el mateix pas
i actuïn de la manera correcta,
en positiu,
per tal que el projecte tirin endavant.
En aquest cas, vull dir,
la seva essència, el mar i mundi,
d'on surt la idea inicial de dedicar-li al mar?
Doncs d'una pluja d'idees
que fem amb aquest equip.
És democràcia, per tant, s'escull
i a partir d'escollir la temàtica
doncs comencem una altra pluja d'idees
amb aquesta inspiració, per entendre'ns.
Em sembla que vau començar
amb una llista, buah,
200 cançons.
200 perquè ens vam aturar, sí.
Clar, al final ja ho has dit bé,
no sé si ho vau triar tot de forma democràtica
i és allò que dius
ostres, i hem de deixar aquesta fora, també?
Sí, sí, sí, sempre.
I et vindrà algú el dia del concert
i et dirà
com és possible que dedicant al mar
no hàgiu fet tal, no?
És molt català, això, eh?
De buscar més el que falta
que no pas el que tenim.
Però, en fi,
és el que nosaltres decidim,
el que nosaltres dissenyem
i el que nosaltres oferirem
ara a finals de novembre
en els tradicionals concerts
de la Sinfònica.
Hi ha alguna peça
que t'hagi costat més especialment
deixar fora?
A parer teu, eh?
Vull dir...
Bueno, hi havia una sèrie de temàtiques, no?
Hi havia una sèrie de temàtiques
que, clar,
el projecte pot ser molt seriós,
extraordinàriament seriós,
però també pot tenir algun toc.
Jo crec que era imprescindible.
Per exemple, la peça que més m'ha costat de posar,
però que al final crec que és un encert,
és que farem el tiburon.
Ah, clar.
Aleshores, això,
ho poses enmig del mar i cel
o de les cançons de llac
dedicades al mar
o aquests grans clàssics
i dius, calia el tiburon?
Bueno, doncs hem de donar toc,
hem de donar espurna,
també hem de donar obertura
a la diversitat de públic que tenim, no?
I, per tant, en fi,
era una cosa.
Però sí que hi havia algunes,
sobretot algunes àrees,
perquè, esclar,
mar i munt dins va molt bé,
perquè el mar,
per bé,
per bé,
està pertot arreu.
I, per tant,
podem trobar mar
a qualsevol lloc del món,
no?, com aquell que diu,
i això ens permetia, doncs,
que el ventall fos molt ample.
És que això m'agrada molt,
perquè et carregues directament
aquesta paraula que no ens agrada tant,
que és arcaic,
que a vegades t'aboca aquesta sensació
de, bueno,
de viure pràcticament en un altre segle
de forma pejorativa.
Sí, sí, sí.
Jo crec que hi ha d'haver-hi
una mica de tot, no?
És aquell concepte del viajuno,
que diguem de vegades, no?
Que hi ha d'haver-hi una mica de tot.
Per exemple,
començarem el concert
i comencem el disc amb Tuldrà,
que té unes vistes al mar,
una obra absolutament extraordinària, no?
No la tocarem tot, evidentment,
perquè no es tracta
d'un concert de música clàssica,
però ens venia molt de gust
que aquesta fos la primera música
que sonés,
perquè segurament no hi ha
compositor català més important
ni obra dedicada al mar
més important que aquesta, no?
I, en fi,
a partir d'aquí
és anar confeccionant el sudoku
d'aquesta tria, no?
Parlar d'aquest sudoku,
clar, com decidiu
quin artista interpreta cada cançó?
Doncs perquè som molt trempats.
Bé, i parlem amb ells, eh?
Parlem amb ells
i els oferim
un parell d'alternatives,
tampoc masses,
perquè, clar,
s'ha d'acotar una mica, no?
I tenim clar, per exemple,
quin tema ha de ser
suficientment potent
com perquè s'interpreti sol,
sense estar inclòs
dintre d'alguna selecció,
i un cop tenim clar això,
ho relacionem
amb algun dels solistes que tenim.
O, de vegades, fins i tot,
potser al revés,
per la tipologia de solistes que tenim,
potser li trobem un tema
més adequat.
De vegades tenim sorpreses
i el tema que trobàvem més adequat
per un solista
resulta que el tria un altre.
Clar.
I dius,
mmm,
val,
doncs,
ja està,
ho acceptem
i aleshores la feina
de l'arranjador
és la feina
que adapta
aquest tema
a la veu adequada.
En aquest sentit,
vull dir,
com definiries la química
que es genera
entre tot el col·lectiu?
T'ho dic perquè,
a vegades,
és allò que
cada any
o cada projecte
entenc que és
obrir un meló.
Sí.
Més enllà de la predisposició
de tothom,
entén-me,
però després,
al final,
hi ha intangibles
que entenc que
tu també,
al capdavant,
simplement t'hi trobes.
Sí.
I a més,
aquesta orquestra
és una orquestra nova,
una orquestra
que no pot anar
a una biblioteca
de partitures
que estigui penjada
d'aquestes d'internet
i baixar-se
a tal partitura
perquè
la nostra orquestra
és una orquestra
d'unes característiques
molt peculiars,
una orquestra
intrínsecament catalana,
com sempre dient,
i que, per tant,
cada vegada
que vols interpretar
una cosa
l'has d'escriure.
No?
La combinatòria
d'elements
és bonica,
jo crec,
perquè és el que
sempre,
la filosofia
sempre ha sigut
una mica
el sènior
i el júnior,
no?
L'orquestra jove
de les comarques
gironines
és la que configura
la corda
i la percussió.
La principal
de l'abisbal
és la que configura
la part més sènior,
per entendre'ns,
però bé que
és una principal
de l'abisbal
molt jove
en aquests moments
i que dona
una mica
aquesta part
més sènior,
no?
Els solistes,
cadascú
dintre de la seva
branca,
poden ser gent
més o menys
experimentada,
però són gent
que ja tenen
un cartell
important.
La polifònica
de Porreig
és un altre
element imprescindible,
no?
Una massa
de gent
que aporta
un color
i una
trempera
fenomenal.
En fi,
els arrenjadors,
els tècnics,
els dissenyadors
de llums,
l'equip
directiu,
el director tècnic,
molta gent.
Com és treballar
amb veus
com la de Bet,
com la de Samantha?
és un luxe,
com la Mariona Escoda,
sí, sí,
és un luxe.
És un luxe perquè,
a més a més,
són veus molt diferents
entre si,
també ho busquem això,
són veus que tenen
una màgia especial
i que els hem de saber
trobar
el seu encaix
i el seu encant
també
dintre del projecte,
però és un luxe.
també l'espectacle
té una part
clarament reivindicativa
sobre sostenibilitat,
sobre posar en valor
també
la cura del mar.
Clar,
del moment en què
parlem del mar
i que parlem de l'aigua,
bàsicament
era un moment
en què
el projecte
que es va dissenyar
l'any passat
venia
d'aquesta
saquera
amb la qual
havíem conviscut.
És veritat
que en el moment
en què presentàvem
el projecte
estava aquí en una tromba
d'aigua
impressionant
a Girona
però en fi
no deixa
que és un homenatge
al mar
que desgraciadament
ens l'estem carregant.
Al final tu
després de tota una vida
també dedicada a la música
com d'important és
també la música
com a canal
per enviar un missatge
més enllà
de la sonoritat.
Total, total.
És un canal
que dius tu
a més a més
un canal
és una paraula
també aquàtica
i a la vegada
també és un
una manera
de fer feliç
a la gent
no?
És a dir
el que pretenem
per damunt de tot
és que la gent
quan surti del concert
surti
més feliç
de com
hi ha entrat
i en certa manera
jo crec que ho aconseguim
com a mínim
és la sensació
que palpem
quan acabem els concerts.
En una part més tècnica
vull dir
tu com a persona
que ha demanat
sobre
dos aspectes
molt clars
que són
un
per una banda
l'orquestra sinfònica
i l'altre
la cobla
vull dir
clar
com
com aconseguiu
aquest diàleg?
No, la cobla
està integrada
està integrada
dintre de l'orquestra
i en conseqüència
no és
no és un
agent externa
un cigró allà posat
la cobla està integrada
amb la gràcia
diguéssim
que la cobla
ha substituït
els instruments sinfònics
de fusta i de metall
que estarien
que formarien part
d'una orquestra sinfònica
normal
el que sí que és evident
és que hi ha molta gent
hi ha molts de colors
molta paleta tímbrica
hi ha
la polifònica
que són 50 persones
que estan allà davant
mirant-te
hi ha els solistes
que estan al costat
que vulguis que no
són coses que canten
per primera vegada
segurament en la seva vida
i que també tenen
el seu moment
de dir
ara entro
ara callo
ara això
i tot plegat
tu has d'anar
mantenint
no?
evidentment
hi ha hagut
un previ
que és
que el concert
ja està enregistrat
i això ha provocat
doncs
uns assajos
una gravació
unes repeticions
un treball amb els cantants
a l'estudi
un treball amb la polifònica
també a l'estudi
i ara estem en aquell procés
tan sensacional
que és agafar les
crec que són
150 pistes
i fer play
i a veure què sona
i començar a posar les coses
a lloc
ara estem en aquest procés
jo em quedo
a mi m'ha encantat
aquesta anècdota
que m'acabes de dir
perquè em sembla
que és molt reveladora
també una miqueta
de la teva figura
i és que de cop i volta
tens 50 persones allà dalt
tens 4 o 5 a banda i banda
i de cop
tothom t'està mirant
a tu
tothom te mira
i tu estàs ensenyant
el cul a la gent
però et miren
a part amb aquells ullets
de
i ara què faig
tu diràs
no, no
a veure
la gent
la gent sap perfectament
el que ha de fer
però clar
necessita
la senyal
necessita el moment
i a més a més
ens hem de conjurar
perquè hi hagi
una complicitat
i que tot plegat
traspassi
i caigui la platea
i això arribi
arribi la bona música
però també
la complicitat
és important
és a dir
veure que hi ha
una comunió
de
que la gent
capti
que hi ha un bon rotllo
no
que no és una cosa
difícil
i que no estem patint
tu notes això
d'esquenes
al públic
no sé si per atmosfera
i tant
i tant
es nota moltíssim
per sensacions
el tipus d'aplaudiment
també és molt
és molt
simptomàtic
es nota
sí
veus
jo no
perquè no em puc girar
bueno queda lleig
però veus
els músics
que tenen temps
per mirar el públic
i veus que
estan contents
veus que el públic
per tant està receptiu
i a vegades toca remuntar
suposo
de vegades sí
i de vegades
els concerts
fan peixons
però són peixons
previstos
de vegades tens
subidons espectaculars
que dius
bueno
poquet a poquet
etc
la qüestió és
arribar
a bon port
al final
quina és la sorpresa
més gran
que t'has emportat
de moment
amb el que portem
de projecte
amb aquest projecte
bé
és
clar
combinem
combinem coses
molt heterodoxes
no
és a dir
d'entrada
l'orquestra en si
ja ho és
és a dir
la cobla fa
que
la combinatòria
ja sigui
allò que dius
això és una orquestra
sinfònica
sí
perquè
sinfonia vol dir
unió de sons
i és una unió de sons
està clar
però
se surt
de lo normal
després
tens una diversitat
de
de tipologia
de veus solistes
que també fa
que
que surti
de lo normal
el cor
la polifònica
ens dona
uns coixins
i ens dona
uns
un
no sabria què dir
un resort
per exemple
sí
ens dona
tot plegat
no sabria triar
no sabria triar
exactament el que
en aquest sentit
Mare Bundi
si no m'equivoco
s'estrena aquí
a Girona
finals de novembre
diria
l'auditori
de Girona
vaja
te'l coneixes bastant bé
l'auditori
sí
entenc que al final
en aquest sentit
és com jugar a casa
com aquell que diu
absolutament
absolutament
aquest concert va començar
siguent
bàsicament
inicialment
perquè és la
13a
edició
és el projecte
número 13
i va començar
siguent un acte social
bàsicament
de metalquímia
que és l'empresa
que ens patrocina
el que passa
que això
es va escapar
de les mans
absolutament
i de passar a ser
un concert
van passar a ser dos
i ara ja en fem tres
amb la gent
absolutament indignada
perquè no troba entrades
ja
és a dir
ha ultrapassat
l'espai Girona
per descomptat
això sí
ja tenim gent
de pertot arreu
i
moltíssima gent
que se'n va
a metalquímia
absolutament indignada
per dir
però no hi ha entrades
com pot ser
doneu-me entrades
carai
sí sí
esclar
és important
això vol dir
que són 1200 persones
per concert
són moltes persones
per ser aquesta
per ser
aquesta tipologia
d'història
jo ara
portant-ho
jo faré de cunyat
ara val
però això és com
els concerts
del Hans Zimmer
de les bandes sonores
del Hans Zimmer
no creus que hi ha hagut
com un augment també
de l'interès de la gent
d'escoltar
instrumentals
en directe
sí
sobretot
perquè fa
perquè són instrumentals
que són
llaminers
val
és a dir
si tu
muntes la novena
de Beethoven
bé
potser sí
però no tindrà
l'èxit
Pirates del Carip
sí
no tindrà l'èxit
que el que fan ara
les orquestres sinfòniques
que és
de tant en tant
muntar un projecte
davant de sonores
sí
això seria
és a dir
nosaltres sempre hem tingut clar
que és un projecte
que vol
acostar-se
i agradar al públic
està claríssim
clar
i per tant
sempre hem tingut
aquest element
com a
com a intenció
com a
com a objectiu
és que fins i tot
la sinfònica
s'ha hagut d'adaptar
o reinventar també
els temps moderns
per poder arribar
precisament
a més gent
evidentment
evidentment
les orquestres sinfòniques
són
són entitats
musicals
entitats sonores
que
que han de servir
per tot
és una
segurament
la unitat sonora
més rica
que tenim
no?
i ara
que hi ha
tantes coses
digitals
i tantes intel·ligències
i tantes coses
aquestes
s'han de reinventar
evidentment
un amic meu
em pregunta
si queden entrades
doncs
no en tinc idea
no en tinc ni idea
que vagi a la web
provar de mirar
la web
de l'auditori
i que ho miri
i que tingui sort
perquè em sembla
que
sí
estàvem
tentats
d'obrir
un quart concert
però de moment
aguantem
bueno
ja es veurà
això
si els Rolling Stones
poden anunciar
una setmana abans
vosaltres també
però és evident
que clar
no deixa
que
la gràcia
és
també
la sensació
aquella
que entres
i et trobes
l'auditori ple
ple a vessar
ple a vessar
vol dir
tot l'auditori ple
i això
sempre
és un element
més
que contribueix
a que
la trilogia
aquesta de concert
sigui especial
segur que l'auditori
serà ple
només faltaria
Francesc
moltíssimes gràcies
i a més a més
perdó
tenim present
que tenim
un altre objectiu
que és un palau
de la música
al mes de juny
que
no és la primera vegada
que hi anem
ni la segona
ni la tercera
però que sempre
també l'omplim
i allà ja és
la música
en estat
excel
és molt xulo
també
us anirem a seguir
Francesc
moltíssimes gràcies
per aquesta estoneta
gràcies a vosaltres
a les 10 de la nit
al 92.7
de la FM
i en podcast
a gironafm.cat
La Càpsula
el programa dedicat
a la música sul
amb Oriol Mas
L'actualitat
en 180 segons
cada hora en punt
arriba l'actualitat
concreta i directa
de la ciutat
i del país
tot el que passa
a Girona i Catalunya
concentrat en 3 minuts
als botlletins
informatius horaris
a Girona FM
La Gironina
Cocodril Club
Si t'agrada
la bona música
dels anys 60
70
80
Escolta
Girona FM
els matins
de diumenges
de 10 a 12
i els dissabtes
també de 10 a 12
però de la nit
és el temps
del Cocodril Club
tot un clàssic
de la ràdio
programa divulgatiu
de la cultura musical
pop rock
recorda
diumenges
de 10 a 12
del matí
dissabtes
de 10 a 12
de la nit
aquí a Girona FM
92.7 FM
Cocodril Club
el programa revival
de l'Albert Malla
Hasta luego cocodrilo
No pasaste de caimà
Hasta luego cocodrilo
Entra
el Jardí de l'ànima
el programa
sobre benestar
consciència
i transformació
personal
de Girona FM
amb
Bim Magarolera
Afra Quintanes
i la Vínia
Martorano
Cada dues setmanes
els dimecres
de 3 a 4
de la tarda
i quan vulguis
en podcast
a Girona
FIMA
FIMA
ADN Gironí
ADN 92.7
La ràdio de Girona
L'olor de cafè
dels matins
quan em llevo amb tu
els plats
els plats del sopar
que ningú té el valor
de rentar
i penso en tu
a cada moment
des que el sol
treu el cap
pel tagamenent
i va il·luminant
els somriures
de la meva gent
el parell
el parell de mitjons
de colors
oblidats
dins el llit
els veïns
del tercer
que se'm queixen
dels teus crits
d'ahir
i quan dius
que tens pressa
però encara tens temps
d'enganxar-te
als llençols
durant 5 minuts més
fent el goix
fent l'amor
esbolsant-los
la mandra
molt lentament
i és que per mi
els teus defectes
som tan espectaculars
ningú podrà
fer-me dubtar
que vull estar amb tu
jo vull estar amb tu
vull estar amb tu
jo vull estar amb tu
quan m'enfado
i esclates
a riure
per sota el nas
quan et dono
peixet
en els jocs
que t'agrada guanyar
la vida tranquil·la
dels dies d'estiu
les nits
en la fresca
banyant-nos al riu
petons i cançons
a la platja
de Tamariu
i és que per mi
els teus defectes
són tan espectaculars
ningú podrà
fer-me dubtar
que vull estar amb tu
jo vull estar amb tu
vull estar amb tu
jo vull estar amb tu
la teva veu comença el dia
la promesa d'una alegria
que viu entre els teus gestos
quotidians
em quedaré amb tu
per sempre
a la vora de la primavera
que desplegues
generosa
cada pas
i és que per mi
els teus defectes
són tan espectaculars
ningú podrà
fer-me dubtar
que vull estar amb tu
jo vull estar amb tu
vull estar amb tu
jo vull estar amb tu
vull estar amb tu
jo vull estar amb tu
per l'olor de café dels matins
quan em llevo amb tu
adn gironí
adn92.7
la ràdio de Girona
i passa un minut
dos quarts de dotze del matí
seguim en directe
els quatre rius
a Girona
FM
obrint bloc
d'actualitat
i és que avui parlem
d'un canvi important
en el servei domèstic
la reial decret
893
barra
2024
estableix que les famílies
que contracten
personal de la llar
hauran de garantir
la seguretat i salut laboral
igual que qualsevol empresa
per explicar
què implica
i com complir
la normativa
ens acompanya
Albert Lleal
responsable de Lleal
Tolsà Assessors
bon dia
bona hora
molt bon dia
primer de tot
què canvia
amb aquest nou decret
i a qui afecta
principalment
bueno doncs
principalment
el que s'ha volgut
amb aquest real decret
és equiparar
diguem-ne
l'ampleat domèstic
amb un altre empleat
d'Hem de comptaliar
i per tant
tot el personal
contractat
per un empleador domèstic
doncs
tenen dret
a aquesta protecció
eficaç
que diuen
en matèria
de salut
i sort de tant
el treball
Clar
quines són
les obligacions
bàsiques
per exemple
que han de
complir ara
les famílies
ocupadores
doncs
els cartes de família
el que hauran de fer
és fer una evolució
inicial
dels riscos
que tenen
a casa seu
i anar
d'actualitzant
periòdicament
adoptar
les mesures
preventives
necessàries
perquè
es compleixin
els requisits
i proporcionar
l'equipament
de treball
adequat
el que és
el conegut
pels EPIs
per posar-te un exemple
si una persona
que cuida
el jardí de casa
i fa anar
l'esborçadora
que tingui
la màscara
els guants
les sabates
etc.
entenc
que això
era una
reivindicació
força
accentuada
des de fa
molts anys
aquesta regulació
exacte
bàsicament
ens trobem
un col·lectiu
ajutariament
en aquest cas
de dones
que
ja siguin
familiars
dels cap de família
o de la casa
i que
hi havia un buit legal
en aquest sentit
i que
gràcies a aquest real
s'ha ficat
fil a l'agulla
En quin termini
vull dir
s'està jugant
ara mateix?
Això entra en vigor
a partir del 14 de novembre
és a dir
el passat 14 de maig
va sortir una eina
a una plataforma
que està penjada
a la pàgina
prevencion10.es
que allà
donava un termini
a sis mesos
d'ençac
del 14 de maig
per tant
ens n'anem
el 14 de novembre
en el qual
totes les famílies
d'empleadores
van de tenir
aquesta prevenció
realitzada
No sé si vosaltres
ja heu començat
a rebre consultes
en aquest sentit
Sí
és un tema
que
l'estar aquí
i el caure
molts
emperts
caps de família
ens han quedat
en contacte
amb nosaltres
i principalment
tenen
tres dies
per complir això
o bé
ho fan ells
directament
a través
d'aquesta plataforma
que t'he comentat
o bé
ho deleguen
a un familiar
si ells no són capaços
o un treballador
que ho realitzi
o bé
als serveis de prevenció
hi ha empreses
que són
que es diguin
directament
en aquest tipus
de serveis
I ara entrem
al tema gros
que sempre ens agrada
comentar
les multes
de quan són?
Bueno
aquí una mica
veurem
quin nivell
de grau
aplicaran
jo suposo que
inicialment
inspecció de treball
en aquest sentit
serà benèvol
o esperem així
perquè realment
no són empreses
no?
període
de transició
no?
Sí
que estem
en una situació
que és complicada
per tothom
i una mica
el que s'intenta
és que tots
tinguin
mateixos drets
però sí que
no estem parlant
d'una empresa
propiament dita
al final
és una persona
que necessita
una ajuda
moltes vegades
per poder
portar el seu
dia a dia
i en aquest sentit
esperem que
dins d'inspecció
siguin més
benèvols
del que són
les empreses
Albert Lleal
moltíssimes gràcies
per aquesta estoneta
i bueno
estarem atents
aviam si hi ha alguna novetat
vull dir
ja et farem un truc
perfecte
doncs qualsevol cosa
estem en contacte
moltes gràcies a vosaltres
Gràcia i Terribes Associats
el programa que et convida
a explorar la realitat cultural
de Girona
amb Pere García
i Guillem Terribes
explorem el món del cinema
la música
el teatre
i els llibres
un viatge
apassionant
pel teixit cultural gironí
cada divendres
a les 3 de la tarda
i dissabtes
a les 11 del matí
obre la finestra cultural
de la nostra ciutat
Girona FM
la teva ràdio
la gironina
descobreix Girona
com mai abans
ho havies fet
els quatre rius
amb Saïd Esvall
entrevistes
gent
cultura
històries
Girona
pren la veu
al 92.7 FM
a les plataformes
i a les nostres xarxes socials
Girona FM
la teva ràdio
la gironina
Més que la meva sang
Més que tot l'or d'un banc
Més que poder cridar
Més que poder plorar
Tu ets molt més important
Més que poder somiar
Més que fer
Més que saber oblidar
Més que saber oblidar
No et canviaria res
Per poder despartar
I que m'estiguis mirant
No, no, no tinguis por
Desitjar-me no és dolent
No cal que diguis res
Que el que vulguis ja ho faré
Jo ho sé
Més que la meva sanglès
Que poder saber el que hi ha més enllà
Doncs no m'importa gens
El que passi demà si et dic al meu davant
Res no m'importarà
I és que la veritat
Que mai no existirà
No m'importa ja tant
Com tenir-te al costat
Mai vaig haver esperat
I és que no em sé aguantar
Si tu vols i jo vull
No has de fer-me patir
No ho deixem refredar
No, no, no tinguis por
Desitjar-me no és dolent
No cal que diguis res
Que el que vulguis ja ho faré
Jo ho sé
Més que tot l'or d'un banc
Més que mai fer-me gran
Més que poder saber qui seré d'aquí uns anys
Més que no saber el dia
Perquè com estimar tu ja ho has ensenyat
Més que la meva sanglès
Que poder saber el que hi ha més enllà
No m'importa gens
No m'importa gens
El que faci demà
Si et tinc el meu rabat
Més que la meva sanglès no m'importarà
No, no, no tinguis por
Desitjar-me no és dolent
No cal que diguis res
Que el que vulguis ja ho faré
Ja ho sé
Més que la meva sanglès
Que poder saber el que hi ha més enllà
Doncs no m'importa gens
El que passi demà
Si et tinc el meu davant
Res no m'importarà
Més que tot l'or d'un banclès
Que mai fer-me gran
Més que poder saber qui seré d'aquí uns anys
És que no sabeu dir-hi per què
Com estimat-ho
Ja m'ho has ensenyat
L'actualitat en 180 segons
Cada hora en punt arriba l'actualitat
Concreta i directa de la ciutat i del país
Tot el que passa a Girona i Catalunya
Concentrat en 3 minuts
Als botlletins informatius horaris
A Girona FM
La Gironina
Entra al Jardí de l'ànima
El programa sobre benestar, consciència
I transformació personal
De Girona FM
Amb Imma Garolera
Afra Quintanes i Lavinia Martorano
Cada dues setmanes
Els dimecres de 3 a 4 de la tarda
I quan vulguis en podcast
A Girona FM
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet
Als Quatre Rius
Amb Saïd Esvall
Entrevistes
Gent
Cultura
Històries
Girona pren la veu
Al 92.7 FM
A les plataformes
I a les nostres xarxes socials
Girona FM
La teva ràdio
La Gironina
And travel between stars
Ara el meu somnist
Anar cap a dalt
Viure entre estrelles
I no ser fugaz
Ser dos més grans
Del sistema solar
Treure sistemes
I sempre sonar
Donar-li a la sequitza a volar
Només arriba qui vol arribar
Sempre endavant com l'estrella polar
Això ja enlaire
Dic que ara vinc
Si demanes que m'enlairi
I a vegades ens queden coses al calaix
I a vegades toca fer memòria
T'ho dic perquè el pregó de l'any passat, crec
Vam parlar amb el bo del Fortu
I vam dir
Sí, sí, ja vindràs un dia, eh, d'aquests, vale, vale
I així va quedar la cosa
Doncs mira, ha tocat avui
Roger Fortuny, Fortu
I de fons sona entre estrelles
Bon dia i bona hora
Molt bon dia
Què tal? I gràcies per venir, eh, que et vaig avisar ahir
Sí, sí, bueno, mira
Tenia un forat avui i m'ha anat perfecte
Tu, escolta'm una cosa
És que, clar, l'última vegada que vam parlar
Va ser pel pregó de fires de l'any passat
Crec que era just abans
Que actuessis a Barraques
Ja sé que és tirar una miqueta molt enrere
Però com va anar aquell dia que jugaves a casa?
Doncs entre bé i malament una mica
Ui, aviam
Perquè per la part bona, doncs, estava complint un somni
Tocar a Barraques, doncs, és el que havia somiat sempre
Però després, mig concert
Vaig haver de parar per pluja
I va ploure
I, bé, per sort vam poder-lo acabar
Al cap d'una estona vam poder tornar a fer-lo
I va donar temps d'acabar
Però, mira, això una mica sabor
A Marc, aquest, sí, a Gradol
Però, bé, bé, bé
Però molt content, eh?
Sí, no?
T'agrada a dir allà la copa
I tot el quisqui
Sí, sí
Devia ser
Bé, això, escolta
Dóna una excusa per dir
Bé, ja que la primera va anar
Com va anar
Doncs parles amb l'Ajuntament
I els dius
Escolta, què et sembla si
Quan no hi hagi previsió de pluja
Escolta'm una cosa
Estem escoltant ja l'entre estrelles
De fons
Vaja, vull dir
Ets un trap català
Allò
Made in, eh?
Sí, sí
Bé, a mi jo estic més
M'he estirat cap a aquest estil
Ara
Encara m'hi vull desmarcar més
Diguéssim que una mica
Tirar menys menys
De lo comercial que hi ha ara
I fer
Una mica més aquest trap
Així americà
I lo nou que està sortint
Per tant
A veure
A veure què li sembla al públic
Com vas començar amb tot això de la música?
Doncs
Jo
Amb els meus amics
Que quan quedàvem
Doncs fèiem improvisacions així de rap
Fèiem freestyle
Amells i tot
I res
M'agrada molt
El món d'improvisar
Rapejar i tal
I el meu germà
Doncs
Va ser el que va començar a casa
Fent
Publicant cançons
Amb
Ell de
Rapejant i tal
I va ser a la pandèmia
Que tenia molt de temps lliure
Com tothom suposo
I
Dic va
Doncs vaig a buscar vídeos
A veure com
Com em gravo
Com
Com puc
Gravar-me a casa
I fer cançons
I amb l'ajuda d'en Quimo
Que hem fet una mica
Hem fet cançons junts i tal
Em va donar com
Entre el programa
I la forma de fer-ho
Doncs em vaig posar a fer cançons
I a la que vaig veure
Que m'agradaven suficient
Com per poder penjar
Doncs vaig tirar endavant
I quan agafes i les penges
Quin és el següent pas?
O sigui
Tu ara agafes i dius
Ostres, vale, jo vull fer això
Com ho fas?
Doncs mira
Vaig tenir la sort
Que els meus pares
Tenen una discogràfica
Que és ara
SRGB
Ah, clar
Sí, sí
I jo ho volia fer
Pel meu compte
Ah
No volia
Posar-me allà ni res
Tampoc volia ara
Però ells m'han dit
No, no
Ja que ho tenim
Les aines i tot
Doncs
Ho publiquem per aquí
Així és més fàcil
Tens menys embolics
I tal
I vaig començar
Això el 2022
I mira
Anar traient coses
I no sé, molt bé
Escolta, i aquest any
Jo t'he vist actuant encara
Crec que ho feies
Amb els, com es diu
Els fans 11
Al Girona
Per exemple
Vull dir
Sí, sí
Sí, amb el Foment
Vam fer ara abans
Sí, del bàsquet Girona
Vaig fer un concert allà
A Fontajau
Que va estar molt bé
També alguna festa major
Ara l'última que hem fet
Va ser a Llagostera
Que també va estar molt guai
I res
En aquest estiu
S'han anat fent coses
I a veure si
De cara a l'any que ve
També podem tocar
Algun lloc més
Això per poder-ho fer
És el que a vegades diuen
Vull dir que més val tenir un disc
O algun EP fet
No sé si ja estàs treballant
Amb això
Doncs ara sí
A llarg termini
Tinc pensat de fer un àlbum llarg
Perquè sí que ara tinc
He publicat un àlbum
Però que era
Només 8 cançons
El de 42
I ara a l'abril
Vaig publicar un EP
De 6 cançons
Però sempre he tingut la idea
De fer un àlbum llarg
Més de 12 cançons
O així
I ja hem estat treballant
Aquest estiu
Juntament amb en Mateu
El productor
I ja tenim unes quantes cançons
Que anirem penjant
Durant aquest any
I a veure si l'any que ve
Doncs es fa un àlbum
Així com a concepte
Amb algun fil temàtic
Algun...
No, la veritat és que no
Un calaix de sastre
És...
No, vam anar fent
El que ens sortia en aquell moment
Sí que hem fet estils
Bastant diferents
Ons hem fet
Jo què sé
6 cançons
Només de trap
Hem anat variant
Hem fet
Funk
Així
Brasile
Que es fa més ara
El dancehall
Coses així
Noves
I jo crec que
Ha quedat un bon resultat
Encara t'estàs trobant
A nivell d'identitat
Per exemple
Creus?
Jo crec que sí
Perquè ara
Fins ara
M'agradava
El que feia
M'agradava molt
Però també pensava molt
En què agradaria més a la gent
I ara m'estic obsessionat més
En fer el que realment m'agrada a mi
El que m'assento més còmode
I és el que jo crec
Que ara hem fet amb en Mateu
En aquestes
De moment tenim unes
5 cançons
Pràcticament acabades
I altres que
Encara queden
Acabar-les del tot
De pulir
Bueno, al final estem parlant
D'això del 26
Més o menys
Sí, sí
És bastant a llarg termini
Jo crec que
Passat l'estiu
Potser allò de
Si es penja un àlbum
Finalment
Serà
Després de l'estiu
De l'any que ve
Suposo
És
Just for fun
O realment és allò
Que agafes i dius
Hosti, a veure què passa
Doncs
És totalment
Com hobby
Però és el que dius tu
Si surt bé
Doncs
Encantat
Perquè és una cosa
Que m'agrada
M'agrada tocar escenaris
M'agrada
Tancar-me l'estudi
Amb amics
Amb productors
I crear coses
Però ara mateix
Ho faig
Perquè m'ho passo bé
I
Mentre ho pugui
Anar fent
I la gent
Em recolzi
Doncs millor
I a més
Tot això
Des de Girona
Que això a vegades
Ja sé que
Els gironins
Són molts gironins
Però a vegades
També això és un hàndicap
T'ho dic
Perquè al final
Vull dir
Barcelona és Barcelona
I fer les coses
Des d'algun lloc
Que no sigui aquell
A vegades sembla
Que sigui una miqueta
Més complicat
Doncs
No sé si ho has notat
Tu
De fet ara
En aquest últim EP
Van fer una cançó
Amb en Quimo
Precisament
Que es diu
Des de Girona pel món
I és una mica
Reivindicar
Que aquí a Girona
Doncs hi ha bona música
Hi ha molts artistes
D'aquí a Girona
Que potser no
No tenen tant de bombo
Com si estàs a Barcelona
Ales per fer coses
O diferents vies
Per donar-te més a conèixer
I ara doncs
Aquí a Girona
Volem crear com una mica
D'escena
D'ajudar-nos una mica
Mútament entre tots
Per això vam fer
La cançó de Flow Mediterrani
Que és la
De les últimes que he tret
Que va ser ajuntament
També amb en Quimo
Amb en Quillocat
I en Kit Campi
I tots som gent d'aquí
De Girona
A la província
I ens vam ajuntar
Amb en McEnroe
El productor
I ell també
Doncs ara té aquesta visió
D'ajuntar una mica
Tota aquesta escena gironina
Per agafar la força
Que potser
Falta una mica a Girona
I que hi ha allà a Barcelona
Les xarxes
Creus que
Ajuden o es canyen?
O les dues?
Jo crec que ara mateix
És
Si no hi ha xarxes
Hi ha poca música
Estàs fora
Estàs bastant fora
Perquè
O sigui
Ara hi ha la gent
No ha de fer la música
I ja està
Sinó que ha de fer la música
I vendre-la
I jo crec que això potser és
El que complicat
O el que potser
La gent fa bandra
Que potser acaba triomfant més
El que sap
Vendre més bé la seva música
Que no pas
La música en si
Però bueno
Suposo que és els temps
Que corren ara
I és el que toca
I dic és canya
T'ho dic perquè a vegades
Quan
Vull dir
He parlat amb vosaltres
Alguna vegada
És allò que dius
Hòstia
A vegades per tancar bolos
Sembla que si no tens
13.000 seguidors
A Instagram
Vull dir
No sigui bona la música
No, no
Totalment
I ara també
Amb tot el tema de festivals
Que ara
Veus que
Tots els festivals
És quasi el mateix
Els tops de Catalunya
Tots els festivals
Quasi sembla el mateix cartell
I jo crec que faltaria
Una mica més
De donar espai
A propostes
Més emergents
O que potser no són
Els tops
D'aquí a Catalunya
Encara que sigui
No sé
Posar-los en el mateix festival
A hores menys concorregudes
Òbviament
Però
Ja que la gent
Vagi veient
Ostres, i qui és aquest?
I després t'ho escoltes a casa
O
Com vam fer l'any passat
Aquí a Barraques
Que és el que vam parlar
Allà en el balcó
Que ells dius
Doncs agraïm molt això
De l'Ajuntament
Perquè
Dones un dia
Perquè cinc propostes
D'aquí
De Girona
Puguin
Tocar aquí
A la seva ciutat
I que la gent
Que potser no els conegui
Digui
Ostres, i qui són aquests?
I mira
Ja que falta una mica
Això
Però bueno
És que al final
Al final el que estem veient
Sempre és
Que s'ha encarregat
La classe mitja
D'artistes
Que hi havia abans
Perquè abans sí que tenies
Un o dos caps de cartell
I després tot per sota
Tenies una classe mitja
Que era molt mòbil
I a partir d'aquí
Doncs bueno
Algú no podia petar més
I passar cap de cartell
Etc
Però ara sembla
Que tota aquella classe mitja
Ens l'hem carregada
I la gent prefereix tenir
Dos caps de cartell
M'entens?
I ja està
No agafen res més
Clar, és el que dius
Que hi havia
Aquell mig
Diguéssim
Que dius
Ostres, doncs
Aquest sí
El vaig sentir allà
I sonava prou bé
I la gent ja sonava prou bé
Sonava prou bé
I al final
Doncs acaben siguent
Caps de cartell
Algun dia
Però ara ja no hi ha aquest punt mig
És a dir
Qui són aquests
Ara ja els veus
Ja no saps qui són
No apareixen
A tres o quatre
De festes
O el que sigui
Has dit que de Girona pel món
Que aquesta cançó
Amb en Quimo
Amb en Quimo
Amb en Quimo
Amb en Quimo
També era aquesta
No, és la de Flo Mediterrani
Doncs escolta'm una cosa
Amb aquesta de Girona pel món
Cap al món
No, com és?
Des de Girona pel món
Des de Girona pel món
Ara, exacte
És que jo sóc de Figueres
Que clar
Fortu, doncs tu
Moltíssimes gràcies
Per aquesta estoneta
Fem una cosa
Quan treguis EP
Dís qualsevol cosa
Et tornes a venir cap aquí
Perfecte
Ja ho parlem
I passem el matí tranquil·lament
Per mi, perfecte
Doncs marxem escoltant-te a tu
Però en aquest cas
Cantant
Moltíssimes gràcies
Per aquesta estona
Moltes gràcies a tu
Va ser ben
Des de Girona pel món
Des de Girona pel món
Yeah
Des de Girona
Estem a primera
Venim de Segona
Vol la xinena
I passe de Rabona
Tenim un dimoni
De tia persona
El combo perfecte
Fuciona
Ara tenim la pilota d'or
Però pas nos tiraven
Pilotes de goma
Jo parlo un fax
Això no és una broma
El més real
Que veuràs a la zona
El més real
Tienes grà
Tienes grà
Tienes grà
Tienes grà
Tienes grà
Tienes grà
Tienes grà
Tienes grà
Tienes grà
Tienes grà
Dom €
Tienes grà
Tienes grà
Tienes grà
Quina ballot
M'anima a portar-nos la copa
Hemos arribat amb les ganes
Y to'n enganos de posar-nos las botas
Aquí no existe la derrota
M'anima a portar-nos la copa
Hemos arribat amb les ganes
Y to'n enganos de posar-nos las botas