Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Els Quatre Rius. A Girona FM. Amb Saïd Esvall.
Avui és divendres 6 de març del 2026 i ara fa uns dies ens va deixar en Tomàs. Ja era gran, Déu-n'hi-do, semblava també aquell avi que encara s'apuntava a les curses de muntanya amb 80 anys i les completava. Això sí, independentment de l'edat, trapella com ningú. Escapista professional, sempre trobava el forat per on sortir i voltar pels camps de l'Empordà de l'Oest. Mai ens hem acomiadat d'algú que només té nom i no té cognom. En Tomàs ens ha deixat amb 13 anys. Oficialment, en Tomàs era un gos.
Oficiosament, un amic fidel, i per extensió, un capítol molt dolç de la vida dels seus amos i també dels seus amics. Aquells que trobarem a faltar, aquells missatges pel grup de WhatsApp, tot llegint, tu, que en Tomàs s'ha tornat a escapar, mínim tres cops per setmana. Més enllà de tot, ens ha deixat un gos incombustible, com tot l'amor que tenia el punyetero per a tothom que se li acostés. Perquè no era un gos, en tot cas, era un amic, i sempre ho serà. Una abraçada allà on siguis, Tomàs, que segur que encara t'escapes.
I si parlem de fidelitat, compromís i amistat, almenys amb la ràdio, segur, amb mi no tant. Tenim el bo de la Ràdio i la Jelvira. Bon dia, bona hora. Molt bon dia a tots i a tots. Home, podem dir que el Tomàs sempre saludava, no? Home, i tant, si sempre saludava el punyetero. Era... Ostres, ja et dic, és que era... Va, ho parlàvem amb un amic meu...
que parlàvem també sobre els gossos i tot plegat, és que al final va entrar a la nostra vida amb 19 anys, i se'n va amb, que en tenim uns 31-32, i clar, ells, ostres, els dos amos especialment, però sobretot també tots els amics que el coneixíem i que el teníem bastant en Tomàs, clar, pensàvem i, ostres, és que al final és el resum de la nostra joventut.
La nostra joventut ha passat amb una gent, amb una personeta, m'agradaria dir, o amb un punyetero, que era el Tomàs, que sempre rondava per allà, i a part era un gos que caia bé. Pobret, quan et veia arribar, començava a córrer cap a tu, no la liava...
anava per aquí, anava per allà, bueno, sí que la liava perquè després s'escapava per Vilanan, tots els 100 dies que pensa, 3 cops per setmana. És un cos que el deu conèixer a mig Empordà, segurament. No, no, tot l'Empordà el coneixia, en Tomàs. Tothom sabia qui era en Tomàs. I, de fet, ja et dic, vull dir, malauradament ens va deixar fa una setmana, això sí,
A mi m'agradaria pensar, perquè ho hem comentat també amb els meus amics, i és que és com aquell avi que arriba pel seu propi peu conduint o conduint directament a l'hospital, doncs igual, en Tomàs era aquell avi de 80 anys que sortia a córrer cada matí, que s'apuntava a una cursa de muntanya, que la completava, i va arribar a l'hospital fins a l'últim dia en Tomàs va ser en Tomàs.
La raça, la sabem? O no? No, millor no la diem. No, no era un bòxer. Però bueno, en Tomàs, independentment de les races i tot, vull dir, en Tomàs era en Tomàs i una fortíssima abraçada allà on sigui, el bo d'en Tomàs. En qualsevol cas, senyor Vila, nosaltres ja estem de divendres, vull dir, encara en cap de setmana, no sé si amb aquesta pluja hi haurà volteta l'estany o no. Home, jo crec que sí. Ha de ploure molt perquè no hi anem, eh?
Quatre dits. Quatre dits l'estany. És el que sempre diu vostè. Home, sol no farà. Jo crec que estarà un dia de rufol plujós. Sí, això segur. Però vaja. Ho tenim d'aquí tota la setmana que ve també. Un pare vent, un cigosquero que es diu. Acostumem-nos-hi que tindrem tota aquesta setmana, el que queda d'aquesta setmana, almenys la setmana que ve també, segur.
I després ja ho trobarem. I també trobarem el programa d'avui, perquè és moment de parlar de cinema, com no podia ser d'altra manera, amb el bo del Carles Ribas, Sac de Jocs, amb Pau Regincós. També parlarem... Tu saps qui és el petit de Cal Aril?
És música, això? No estem parlant de música? Correcte. És un grup català? No, és ell. Ah, és ell sol? Ell, sí. Sí, doncs es diu... Ell és el petit de Cal Aril. Molt bé. Suposo que deu ser de Cal Aril, però bueno, no ho sé, si de cas li preguntem després a en Paul, a veure què ens explica. I tot això ens portarà cap al final, on parlarem en la finestra de la revista Virtu, d'aquest pròxim tercer número que trauran ben aviat amb l'Eloi i la Jana. En qualsevol cas, senyor Vila, passen 10 minuts al punt de les 11 del matí. Comencem.
I obrim ja aquests quatre rius de divendres. És moment de veure les estrenes de la setmana. És moment de passar caminant i no passar de llarg del trufó. I per poder-ho fer, parlem amb el bo del Carles Rimes. Bon dia i bona hora. Bon dia, Saïd. Com anem? Bé, home, m'has fet caure la llarimeta i tot, eh? No, home, no. Sembla d'haver vist un vídeo amb Hachico, no? Una mica, també. Sí, és que, a part, he vist un vídeo amb Hachico avui, però saps què vull dir, no? Saps que tots els perros van al cielo, saps la pel·lícula que hi ha?
Sé que hi havia una... És que s'ha fet molt de cinema sobre gossos, ara que hi penso... Ciento un d'àlmatas. Jo havia de deixar anar el meu comentari de cunyat, eh? Vull dir, no volia ser... No, però mira, jo del que me n'alegro és que hi ha gent, o hi ha gossos, o el que sigui és igual, que hi ha coses que simplement les recordes amb un somriure. I tant, i tant. I a la que passa el temps, vull dir, ho acabes recordant d'aquesta manera, amb un somriure, amb la gràcia i passant-ho bé. En qualsevol cas, Carles.
Tenim cartellera, no sé si s'han guardat alguna coseta els blockbusters i aquestes coses per aquesta setmana. En lloc de gossos parlem de castors, si et sembla. Ah, bueno, sí, tant, hi ha un quadre. Aquest quadre, doncs aquesta és la nova proposta de Pixar, Hoppers. Hoppers, doncs que...
ens proposa una fàbula ecologista, en la qual una nena intentarà salvar la iacuna del poble de l'especulació urbanística, perquè hi volen posar una carretera allà mig, l'alcalde, i per fer-ho la noia s'empesca com una mena de robot, castor,
que li permetrà camuflar-se entre la fauna i la llacuna, els castors, principalment, i parlar amb ells, perquè parla el seu idioma, gràcies a aquest robot. I a través d'aquest mecanisme, doncs, entre tots, intentaran salvar la llacuna de fer-hi la carretera. I el que vol saber tot Girona és hi ha coipus, també, o no hi ha coipus?
Són semblants, no? Castors, caipús, s'assemblen bastant, no? Sí, ja ho sé, però és que no sé per què la gent odia els caipús a matar. Però els castors no, no? Pobrets. Clar, i els castors no, però els castors la caliaven, eh, amb els arbres, vull dir, quan rossegaven allà i caien els arbres al riu. Doncs bé, aquesta... Proposta per a tothom, eh? Sí, cine familiar, Pixar, que bé, Pixar sembla que en els darrers anys tota la nova proposta que fa no acaba de reixir. Pobencem amb Elio, que
Va ser, ha esdevingut un dels grans fracassos en la història d'aquesta factoria i doncs sembla que només poden anar tirant ara mateix de franquícies. Del revés 2 ja va ser doncs la, sens dubte, una de les més taquilleres que han tingut en els últims anys i per això doncs ens prepararan ja Toy Story 5, Coco 2, Els increïbles 3...
perquè és evident que veuen que les pel·lis, diguem, no acaben de reixir, les més originals o novedoses no acaben de reixir. En fi, a veure Hoppers com reacciona el públic amb aquesta pel·lícula, que dirigeix Daniel Schong, que és un director que s'acaba tot just entrant a la factoria, un director que, no sé si us recordareu, aquella sèrie que se'n va fer alguna pel·lícula també de Somos Osos, aquells tres ossos, un que era blanc, l'altre...
Doncs aquest senyor, Daniel Chong, el van fitxar a Pixar per començar dirigint Hoppers. Cinema familiar. Cinema familiar. Proposta per a tots els públics i segurament ara pujarem un esgraó més. Sí, anem a el que fem el trofó, bueno, el trofó i també a altres sales. Comencem per mi, que és la pel·lícula de la setmana, que és l'último vikingo.
pel·lícula danesa dirigida per Anders Thomas Jensen un paio ben peculiar perquè des de fa molts anys és un dels grans guionistes del cinema danès ja va començar amb Bon Trier i Vintenberg amb el Dogma que es deia el moviment Dogma també ha col·laborat amb Susanne Vir amb Dona Sheffring perdó
un guió, Jim Sheridan, molts cineastes, i ell, de tant en tant, dirigeix i fa alguna de les... li agrada fer baratrenades espectaculars. Com per exemple...
És un director que li agrada molt barrejar l'humor negre, un punt d'esquizofrènia... Bé, és el thriller i sempre acompanyat dels mateixos actors, entre els quals hi ha Mads Mikkelsen, que sense dubte és ara mateix poder un dels grans actors...
d'eresos del moment i dels últims anys, i doncs sempre això, acompanyat del seu grup d'actors, ja van fer pel·lícules com De Pollos i Ombres, Gine des de la Justícia, que és l'última, i aquesta d'último vikingo, que barreja una mica aquesta tradició nòrdica dels vikings, no?,
però també te la barreja amb uns diners robats que s'han amagat un lloc que només sap un personatge que es busquen els diners mentre està en un grup del psiquiàtric volen muntar un grup de música semblant als Beatles perquè ja diuen que són els Beatles
Aquesta és molt bona. És una pel·lícula que et passa del suspens de 0 a 100 i de 100 a 0 i del far de riure en un moment. Molt inclassificable tot el que fa Anders Thomas Jensen i per tant molt recomanable l'última vikingo perquè t'ho passes pipa realment.
que amb aquesta proposta tan original, que també s'agraeix a tant una pel·li que trenqui una mica els esquemes de narratius, no?, de sempre és el mateix. Doncs aquí ningú quedarà indiferent davant de l'último vikingo. Que bona. Escolta, aquesta pels vikings i per l'univers viking que últimament està molt i molt de moda, també en els carnavals, per exemple, en qualsevol cas, donem-li continuïtat també a això. Què tenim més a la cartellera? Doncs tenim el malo de Kremlin. Hombre! Eh?
El que et sembla, d'aquí parlarem. Doncs sí, sí, aquesta pel·lícula basada en una novel·la de Juliana D'Ampoli, un guió d'Emmanuel Carrer, que per cert el vam tenir a Barcelona fa uns dies presentant la seva darrera novel·la. Sí, sí. El Manuel Carrer, que a banda d'escriptor, és un dels també guionistes europeus més importants dels últims anys. Doncs aquí s'ha aliat amb el cineasta Olivera Sallàs, també un
dels cineastres francesos amb molt recorregut per fer aquesta adaptació com dèiem d'aquesta novel·la que et ve una mica a explicar la creació de la figura de Vladimir Putin de com es gesta aquest exespia de la KGB en els anys com recordem en l'època dels anys 90 amb la figura que teníem de Boris Yeltsin que semblava jo a Disneylandia
i Gorbi, hi havia Gorbachev també allà amb Yeltsin diríem que es converteix tot allò en una mica d'esperapent i llavors per posar ordre això, apareix la figura de l'Àrodit Putin i sobretot la de Vadim Varanov que és el personatge amb el qual es centra la història sobretot, que és el qual doncs crea el mite o el personatge de Putin perquè ja era el seu assessor en els inicis i Putin doncs ja el va fitxar per
doncs hem de fer alguna cosa per Rússia, per la pàtria, i per tant, en una pel·lícula interessant, en aquest aspecte, en aquest gir i en aquests inicis, recorda una mica, no?, Salven les instàncies, amb The Apprentice, que era com es va crear Donald Trump, doncs en aquest cas, com es va crear Vladimir Putin. És que a mi el concepte em recorda tan a Guerra Freda,
És a dir, Hollywood, per dir alguna cosa, l'ha fet Hollywood, no aquesta? No, no, és francesa. Ah, no, és francesa? Sí, sí. El que passa és que és coproducció francesa-americana. Americana, t'anava a dir, és que els americans sempre hi són, vull dir, t'ho dic perquè em recorda tant el context de Guerra Freda, com aquell que hi diu, on les maquinàries culturals funcionaven a tot drap, o és que se'ns ha oblidat, per exemple, en Rocky, que lluitava contra aquell bus de dos metres. Molt rorros, molt rorros.
Però al final no, al final feia un discurs de, escolta, vull dir, siguem amics, tots junts, vull dir, tot plegat. És que em recorda molt aquell context i com també, ara mateix, les indústries culturals, no et diré que funcionen d'aquesta manera, però que el tema és molt interessant, jo crec, perquè al final Vladimir Putin ens l'han col·locat allò a primera fila, absolutament tots els debats,
Però clar, però no em deixa de grinyolar, això, vull dir que al final... Sí, sí, al final estem parlant d'això, d'un relat que ens parla la Rússia, amb un director francès, i un repartiment... Nord-americà. Sí, perquè tenim en Paul Dano, en Judd Ló, que fa de puta. Judd Ló, és veritat. I Alicia Vikander, que és danesa, també, però bueno, és també... Judd Ló ara feia molt, que no feia alguna coseta, eh? Va fent, no?
Va fent, però ara feia temps que no m'ho donava ningú. Sí, també és veritat. Hi ha gent que es pot jubilar relativament d'hora. Ens deu quedar alguna coseta del Trufó? Acabem amb el Filmoteca, amb el cicle dels 25 millors de la història del Trufó.
Deixem enrere la millor, que és Carol. Exacte, ja ho vam fer la setmana passada, fa dues setmanes, no me'n recordo. Diré que fa dues, fa dues, ja la vas comentar tu. Sí, perquè exacte, la setmana passada ens va tocar amb Paul Thomas Anderson amb l'Hilo Invisible, i aquesta setmana Drive My Car.
pel·lícula japonesa de l'any XXI, dirigida per Uysuke Hamaguchi, pel·lícula que en el seu moment aquell any ho va guanyar tot a nivell internacional, Òscar, Globos d'Or, Cans, sens dubte una gran, gran, gran pel·lícula.
que tot i la seva llargada de 3 hores no espanta, que no s'espanti la gent, perquè realment és una de les millors pel·lícules dels darrers anys que hem pogut veure. Per tant, qui no l'hagi vist, són 3 hores però molt ben portades. T'anava a dir, per cert, vull dir, Carles, que la gent es pensa a vegades que només vens aquí una estona i després te'n vas a casa i ja està. T'anava a dir perquè suposo que ara d'haver estat tot drap preparant cosetes per al mes de juny.
Pel mes de juny. La setmana del Festival Internacional. Sí, home, aquí fem de tot. No, però el juny no, encara queda molt pel juny. Destinament independent, anava a dir. Va, però no ho feu pas tot l'últim dia, suposo que ja hi esteu a sobre, no? Sí, sí, i tant, i tant, això, sens dubte. Ah, anava a dir. És que si no després la gent malpensa. Poc a poc i bona lletra. Ja ens ho direu, no? I tant, i tant, amb això, ja et pots comptar.
Qualsevol cas, Carles Ribas, de pel·lícula, no podia ser d'altra manera i tampoc podia ser un dia que no fos el tibet. Moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Gràcies, Saïd. Adéu.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de joves cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Via D de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emociona't i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurament de premis i recital amb els guanyadors i guanyadores. No t'ho perdis!
Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda, aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic. Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Cant.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
I avui, amb els ànecs de Puigcerdà i amb també una miqueta la disfressa de Sherlock Holmes, ens arriba amb el sac de jocs Pau Regincós. Bon dia i bona hora. Bon dia, aquí estem. Vinga, va, avui, aviam, digue-m'ho tu, perquè és que si no jo... Deducto. Deducto. Deducto. Deducto. És un joc que originalment era de Game Ride i ens el porta a l'údilo en castellà, ja l'han editat fa res recentment.
I és un joc de deducció de cartes. Porta una pila de cartes, concretament són 49 cartes, i 4 fulls de guia que reparteixes a cada participant. Poden jugar de 2 o 4 jugades a partir de 8 anys. Joc de deducció de cartes, molt senzill, de detectius. Remenem les cartes, en donem 5 a cada participant, te les pots mirar tranquil·lament, i llavors sí que te'n posem una que no veuràs a la part de darrere.
perquè tots els altres jugadors el vegin, menys el jugador inicial. Llavors, tothom ha d'intentar endevinar, això és com el quin és client, o com el cloedo, deduir quin personatge tens. Llavors, és molt maco perquè són animalons. Tens uns subjectes que són set animals diferents, amb el seu nom, amb set complements que es poden portar per dissimular, per vestir-se, i a set localitzacions. Llavors, la nostra missió és deduir quin animal som,
quina cosa, quin complement portem de vestit o de sobre a la nostra cara i en quin entorn estem, a quina localització estem. I com ho farem? Molt fàcil. Jo no sé quin personatge soc, tu sí que me'l veus. Doncs jo ara poso una carta a davant i pregunto a la resta de jugadors hi ha alguna característica...
que es repeteix en el meu personatge, d'aquesta que t'he jugat. Llavors, jo ara t'he convertit un ocellet que va amb una perruca i que estava a la biblioteca. Jo et deia no. No, doncs posaria la carta girada i amb això sabria que aquella columna de cartes girades són les que no converteixen cap pista, que no cal que em diguis. El fallo típic d'aquest joc és quan els nanos no t'escolten bé quan m'ho expliques i diuen, no, no, porta la perruca. I dius, no, no m'has de dir el que porta igual, no? En aquest cas...
Sí o no? Llavors, jo ara ja sé que no és ni el Colom, ni està a la biblioteca, i vaig deduint coses de les que ja he compartit. Llavors, es tracta de compartir, per exemple, una altra carta. Hi ha algun element que es repeteix en aquesta? No ho sé, com que no ho veig, si tampoc ho és, doncs diria que no. Si me dius que sí, doncs jo hauria de dir, vale, doncs ja sé que serà un gos, o tindrà el fondo blau, o tindrà tal...
Anar descartant les coses que em dius que no i coincidint amb les que em dius que sí, puc anar descartant també de dir, mira, ja tinc claríssim que si jugo aquestes dues i em dius que sí les dues, ja és el mateix fondo, per tant, jo sé que el fondo és aquest. I són aquestes pistes. A cada ronda que jugo una carta, en agafo una altra per sempre tenir-ne cinc a la meva mà, per sempre escollir la millor opció. Si jo dubto si és el conillet, jugant aquesta del conillet, me dius que no, doncs ja sé que el conill no és i, per tant, aquí m'has dit que sí, doncs és una altra cosa que no era l'animal.
el primer que ja dedueix quin és, en vez de jugar una carta, se la juga i diu, vale, però jo ja sé que soc el gos que porto barret i estic en el fons del desert. Si tu me dius, no, doncs què passa, penalització? He de tombar una pila de pistes, la de si o no, i a partir d'ara ja no puc recuperar aquelles pistes que tenia. Us puc fer tres intents, perquè si torno a fallar giraré la segona pila,
I l'últim intent que tinc és ja encertar-lo purament. Molts cops esperem ben bé tenir la raó de dir, vale, ja ho sé segur, i sobretot si jugues amb nanos, que els hi pot costar una mica més amb adults, pots deduir-ho més ràpidament, en un moment ja treus conclusions de dir, vale, aquí tinc claríssim que soc aquest i que porto aquest complement, i només me queda al fondo, però si tens sort amb les cartes que te venen a la mà, ràpidament també descartes al fondo i en un moment ja trens les tres característiques i guanyes la persona.
A part és un party, però per molt que sigui per majors de 8 anys, jo això ho veig perfectament una nit de sobre taula. Això va molt bé. Si t'agraden els jocs d'investigació, de rols, allò de dir, va, vinga, va, vull intentar deduir-ho, els que som molt de Sherlock, aquest joc els encantarà. Vinga, va, d'un sac de jocs. Pau Regincós, gràcies. Adéu.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I el bo de l'Arnau Vila, que sempre dona amb la tecla indicada, passen dos minuts al punt de dos quarts de 12 del matí. Seguim en directe als Quatre Rius a Girona FM. És moment d'obrir la nostra particular agenda, deixem enrere de moment el cinema i ara ens n'anem cap a la música. I és que demà dissabte, dia 7 de març, a la sala La Mirona, juntament amb els amics del Foment, tenim el petit de Calaril, juntament amb bons nois, Pop i Psicodèlia.
que tindrem demà, doncs, aquí a la Mirona, a partir de les 9 del vespre. Per poder comentar la jugada, ens acompanya el bo del petit de Calaril, en aquest cas, Joan Pons. Bon dia, bona hora. Bon dia, moltes gràcies. No, home, no, no sé si... Amb ganes de venir cap a Girona ara, no sé quan fa ben bé que no venies. Doncs amb moltes ganes, sí. Ara fa ja uns quants mesos que vam tocar... Vam presentar el disc a l'auditori i... Però, clar, no havíem fet així cap sala...
i ens fa molta il·lusió i sempre ens fa il·lusió pujar cap a les terres gironines i aquest dissabte serà increïble, en tenim moltes ganes. Escolta'm una cosa, t'anava a dir, què és el que pot esperar el públic a la Mirona demà al vespre? Bé, això ja no depèn de mi, perquè el que espera la gent, gràcies a Déu, no depèn de mi. Jo, no sé, nosaltres estem ara en un moment com... et sento com molt...
molt dolç i molt creatiu i com molt obert de la nostra vida i carrera i la gent que ve amb ganes de rebre-ho crec que és fàcil de connectar-hi però també m'agrada molt no vendre gaire la moto a la gent perquè la gent ja tot el dia li venen motos i li diuen el que ha de fer i a mi
Tampoc m'agrada que m'ho facin gaire. O sigui que la gent que faci el que vulgui, que pugui, però si volen venir nosaltres... Jo hi seré segur. Això és el que puc afirmar, saps? Em sembla que és de les millors maneres que algú em podia vendre la moto era aquesta. Diem-me que no em vol vendre una moto. És que no vull vendre la moto ningú. És que molts cops... M'ha encantat. Jo em sento ara... No sé si et passa a tu, però... Em sento amb la meva feina que...
que he d'estar tota l'estona explicant o venent coses que jo no vull fer res d'això. Jo faig música perquè m'ho passo bé, no sé exactament quin és el propòsit, quin és l'objectiu de la meva vida, ni per què faig música, ni per què vaig a tocar a Girona, no tinc ni idea del que faig, però sé que ho faig amb il·lusió. Ho fas perquè t'ho passes bé.
Bé, ho faig perquè hi ha alguna cosa que em diu que ho he de fer. I no sé quina cosa és. Molts cops ho parlo fins i tot amb la banda. És com, quin és exactament? Per què fem això, saps? I és una cosa que l'he parlat amb altres grups i és una cosa inexplicable perquè fa que...
que et moguis, no? I això tothom ho entén perquè tothom té aquestes coses, no? Tothom o té fills i no sap ben bé perquè els té, però els té, o té una gotiga que no funciona però no sap per què la té, però la té, o fa ràdio i no sap ben bé per què, però ho fa. O sigui, tothom té aquest sentiment, és una cosa que jo crec que ens uneix com a persones i a partir d'aquí després tot l'altre són tonteriors, saps? La gent ha de fer el que senti que ha de fer i ja està.
Doncs a mi m'estàs fent sentir-ho d'anar unes ganes d'anar demà a la Mirona, que no crec. Doncs no, doncs canvio la meva actitud. Escolta'm una cosa, i aquest combo amb bons nois, pop i psicodèlia, no sé si us han marcat aquí un matrimoni interessant, si més no. Molt interessant. Mira, justament ens coneixem molt poc, perquè...
No hem coincidit mai. És un grup que ha sortit més recentment que nosaltres. Portem 300 anys fent música i ells són un grup més jove. I sí que vam coincidir ara fa poc en un concert que vam fer nosaltres i vam venir alguns d'ells i ens vam poder conèixer d'acabar. I justament ha gravat el disc, el seu últim disc i el nostre darrer disc, el mateix personatge, que és un enginyer de Sevilla que es diu Paco Loco, que és molt interessant i molt sonat. I ens fa molta il·lusió coincidir i poder parlar i...
i veure'ls tocar, que tothom m'ha dit que tenen un directe amb molta energia, i mira, és un combo que em sembla exquisit, que passi això de tant en tant, de trobar-se amb artistes que no saps per què, però no t'hi acabes de trobar o conèixer, i sempre és molt divertit coincidir amb músics nous, a mi és una cosa que em flipa.
Això, de fet, ve de la mà del cicle desbocat, del foment, que, si m'equivoco, ja vas fer-hi alguna coseta, no, amb ells, ara fa relativament poc? Sí, quan va sortir el disc, aquest últim disc, que va ser com l'abril-maig de l'any passat, just abans que sortís vam presentar com un videoclip que era un videoclip de tot el disc sencer, o sigui, un videoclip de totes les cançons, que són cares de gent, i el vam venir a presentar a Girona i ho vam fer amb ells,
Va ser allà al Foment, no?, a Girona, que tenen un espai, i me'n recordo que aquell dia va ploure, és que porta molta pluja últimament la vida, i em va ploure tant, i vaig arribar amb els peus tan molls, perquè no sé què vaig fer, no anava ben calçat, i d'allà em vaig aparcar, que no és fàcil aparcar a Girona,
fins al centre, vaig caminar per tots els tolls que vaig trobar i vaig arribar amb els peus completament, xops, que vaig haver de fer la presentació aquesta descalç. Carai!
Hòstia, també m'hagués encantat de ser-hi, això t'ho asseguro però bueno, mira, m'has donat una de les frases que és la de l'entrevista, sens dubte, que és la de que demà tu hi seràs, eh, al concert Jo espero ser-hi, jo tinc la intenció de ser-hi, jo crec que hi seré és difícil d'afirmar perquè la vida sepa té com alguna cosa que no esperes que pot ser que faci que no passi, però jo, la meva intenció és ser-hi i jo sé que no pujaré sol, o sigui que tots els meus companys de viatge hi seran també
i de vegades amb això ja n'hi ha prou, és com només cal ser-hi. Jo el que porto tota la setmana dient, Joan, és que més val tenir paraigües que excuses, que per quedar-te a casa aquests dies no cal. Més val tenir un paraigües que una excusa per no anar.
Total, és que és molt ben parit que plogui. A mi m'encanta que plogui. Té una sonoritat i una olor, una cosa. Total. Joan, concert demà, evidentment, per escoltar-te, en aquest cas, cantant i actuant amb el petit de Calari el dissabte 7 de març a les 9 del vespre a la sala La Mirona. El que sí que em veig obligat ara mateix és a convidar-te a venir aquí a fer un dia una entrevista llarga d'aquestes de mitja hora. Claro. Sí, no? Sí.
Sí, mira, he de pujar a Girona pels Premis Enderroc, que, sense haver-ho sapigut, ens han... No sé si he donat un premi o som finalistes a un premi, i pujaré el dia 25, o sigui que si vols... Sí, el 25, és que jo crec que també anirà els Enderroc, o sigui que potser si quedem un rato abans, mira, doncs no dic pas que no.
Per fer la prèvia, però això sí, demà, dissabte, dia 7 de març, 9 del vespre, Sala La Mirona, El Petit de Cal Aril, juntament amb bons nois en aquest pop i sí codèlia matrimoni d'aquests, probablement no de conveniència, d'aquests que donarà almenys una nit, i a partir d'aquí ja ho trobaríem. Exacte. Joan Pons, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta, escolta, i ens veiem més aviat que tard. Molt bé, moltes gràcies, una abraçada.
Gràcies.
Fins demà!
Ja fa temps que ho fem, però ara és el moment, caminem contracorrent. Tu amb un peu al canó i a dins la foscor seguim els passos del vent. Vull que sigui menys lleuger, que no ho tinguem tot a tocar. Vull que sigui complicat, que tardem mil anys en tornar. I és la festa
Balles del revés, et mous diferent, a poc a poc vas creixent. Però encara no ho saps, o no t'ho han dit mai, et veuen des de l'espai. Vull que el dia sigui llarg, per tenir l'oportunitat. Parlar amb tots els estels, i dir que tu ets el poder. I és el que és el dia.
I és aquesta nit quan sabrem que el temps ja no fa mal. I és aquesta nit quan serem part de la història, serem part de la història.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I encarem ja a recte final d'aquests quatre rius d'avui divendres, aquí a Girona FM, el 92.7 de la FM. T'ho he dit abans, eh, Arnal Vila, el primer cafè, que vindrien en Fulano, en Sultano i en Manguano. De moment ja ha passat per aquí en Fulano i en Sultano, i ara és moment que passi per aquí en Manguano, amb la revista Virtu, que de fet ja deixa entreveure el seu tercer número, ja a l'horitzó, això vol dir que ja fa soroll, i per fer soroll han vingut avui també la Jana Martínez, bon dia i bona hora. Bon dia.
Ens acompanya, a més a més, el bo de l'Eloi de la Cruz Granados. Bon dia i bona hora. Bon dia. I t'ho he dit de memòria, eh, imagina't. Sí, sí, molt bé. Tens nom a marquès. Bueno, de fet, em sembla que els que tenen cognom de la Cruz era perquè tenien descendants que eren òrfans o alguna cosa així. Ah, va, sí. Sí que jo he vist seria tràgica. Tens nom a vizconde, saps? Alguna cosa contundent. En qualsevol cas, avui em veniu, com no podia ser d'altra manera, a secció d'autor. Em parlareu sobre filosofia i literatura.
Sí, parlarem de filosofia i literatura també, juntament parlant una mica de mites, racionalitat i tot el que va lligat a això. Perquè, sorprenentment o no tan sorprenentment, una de les qüestions, perquè per mi són més importants dins la història de la filosofia, és pròpiament estudiar aquesta història de la filosofia i com distingim què és filòsof i què no. D'acord.
Però això no es fa, o no s'ha fet gairebé mai, i els estudis que s'han fet sobre això són força recents. Què passa? Ens trobem, per exemple, a l'antiga Grècia, que es feien diàlegs amb plató, per exemple, es feien aforismes, i tot això no es posava, no es qüestionava.
per què es feia d'aquesta manera. I després hi ha un moment que es comença a deixar de fer filosofia d'aquesta manera, que l'Eloi segurament ens podrà explicar una mica per què passa això, i es comencen a fer tractats, es deixen de fer filosofia de la manera que a mi més m'agrada, que és una filosofia molt més lligada a la literatura, i es fan uns tractats molt més...
Com ho diríem, analítics, seriosos, no? I tot això en cap moment es qüestiona i fa que molts dels autors que estan a primera fila siguin aquests autors que són més rigorosos, diguem, que fan un sistema filosòfic.
O un sistema basat en certes vies o en certs camins i sembla que d'altres no s'explora. Per exemple, jo quan vaig començar a filó al batxillerat, a mi el primer que se'm va dir és que la filosofia neix quan es fa el pas del mit al logos.
Sí, igual a mi també m'ho han dit. Aquesta afirmació és una estupidesa. Totalment. És una estupidesa perquè, per començar, si mires els presocràtics, el que tenen és una narració mitològica espectacular. O sigui, no deixa res a desitjar en comparació amb la Bíblia. És una narració completament...
Després te'n vas a Plató i són tot alegories. Durant tota l'edat mitjana teníem filosofia teològica i religiosa. Hi ha una part molt important del coneixement humà.
que és per una banda emocional i per una altra intuïtiva. És la qüestió que alguns psicòlegs descriuen com la qüestió del subconscient i del subconscient col·lectiu. Són una sèrie de figures mentals que tenen una importància molt gran en la nostra realitat.
El que passa és que certes presumpcions que han vingut després, sobretot de certa categorització de l'empirisme anglès, porten a la població a pensar que només una cosa que hagi estat demostrat de forma empírica, o que si de cas és fruit d'un argument racional, pot ser vàlida. I de fet, se li acaba donant validesa absoluta a l'empirisme. Que l'empirisme, si no és justificat amb una sèrie de raons filosòfiques,
doncs dona certeses completament arbitràries realment. Probablement perquè l'empirisme al final aquest dona és una cosa relativament senzica d'entendre, zero complexa. I limita molt bé el camp de coneixement, o sigui, només ens limitem a l'experiència i més enllà de l'experiència no podem parlar d'absolutament res. Però això també limita a moltíssims autors i pensadors que fan filosofia d'una manera diferent. Justament tu parlaves d'aquest tercer número que està al caure,
Ja queda poquet o què? Queda molt poc, molt, molt poquet. Jo crec que aquest mes, com a màxim el mes que ve, ja presentem aquest tercer número. Escolta, ja si us heu d'esperar una setmana, que passi Setmana Santa. És que vull dir, deixem descansar. Us deixarem descansar, que vingueu renovats. Ja ho trobarem, saps? Sí, exacte, exacte. Però està pel caure aquest tercer número que ens fa molta il·lusió, que és una mica diferent a l'altre, ja ho veuràs.
I justament en aquest tercer número el meu article tracta sobre filosofia i literatura, això del que estàvem parlant una mica. Jo et pregunto, per exemple, si tu llegeixes Kafka, penses que Kafka és un filòsof?
No, saps què penso jo? Penso que tenim un gran problema amb la historiografia de la filosofia. Ah, efectivament, jo també penso això. És una molt bona cosa que dir, efectivament. Efectivament, tenim un gran problema perquè és molt difícil categoritzar què és filosofia i què no és filosofia. I això em fa pensar també, ara nosaltres estem fent una assignatura que es diu Lectures de Filosofia amb la professora Carla Carreras,
Vés al tanto del que dius, perquè si encara t'ha de posar la nota, aviam què dius, eh? Sí, no, és tot positiu, és tot positiu. Amb aquesta professora, justament, ens estem centrant en dones filòsofes. És l'única signatura en la qual tractem filòsofes. És veritat que en alguna altra hem mencionat... Vam fer una... A Marial.
A Gilligan i a Medieval, però de manera molt superficial. I amb aquesta professora, gràcies a Déu, estem estudiant a diferents dones. I fins i tot estudiem algunes, com la Cavendish, a través d'una obra que no és la filosofia típica que et pots trobar. És més, diguem, com ciència-ficció, fins i tot.
i és aquesta qüestió de la qual ens estàvem plantejant també com podem saber qui és filòsof si la història de la filosofia tal com la tenim entesa ara ens permet parlar d'autores i autors que serien igual d'importants que potser són de segona fila i que no entren dins del cànon de la filosofia tu quan obres un llibre de batxillerat trobes els típics de sempre els homes blancs mosca de sempre
Que després, si t'hi fixes, per cert, sempre acostumen a tenir una vida social miserable. Totalment. És molt curiós. És molt curiós la vida privada que tenien. Jo crec que si volem parlar de què és la filosofia, potser remuntant-nos als seus orígens podem fer un anàlisi terminològic. Seria fàcil veure, per exemple, el terme filosofia, com pràcticament tothom sabrà d'imaginar-ho, és filosofos, és a dir, aquell que estima el saber.
Quan s'està parlant del saber, és un saber que descriuen els grecs. Per tant, no és en absolut el saber que podríem considerar només com el saber matemàtic o el saber experiencial. Hi ha un gran venu de sabers que aquesta gent implementava.
Exacte, no només estem parlant d'un saber analític. És que saps què passa? Que ho hem simplificat tot tant que al final el ventall seria tan més ampli, tan més variat, que no oblidaríem veus necessàries d'escoltar. Això em sona, eh? Ah, sí? Sí, pot ser que sigui el meu article això. Potser sí, potser ho he tret d'allà de l'última frase.
Sí, totalment. A mi em semblava molt interessant quan estàvem estudiant això perquè hi ha diferents... Mira, tractava dues obres, una de Richard Rorty i després una de Beren Lang. I Rorty ens parlava sobre una història intel·lectual. Llavors, no parlàvem tant d'una història de la filosofia, sinó d'una història intel·lectual que ens permetria parlar d'aquests pensadors que a vegades no són ni considerats filòsofs.
Més que res perquè moltes d'aquestes obres de, podríem dir entre cometes, filosofia, han quedat no dins de la història de la filosofia però dins de la història intel·lectual perquè en un entorn com aquest que no deixa florir aquesta classe d'expressions filosòfiques,
el subconscient, la imaginació i el sentiment i la intuïció, aquestes formes d'expressió tan creatives han buscat una altra via per expressar-se i la literatura és un exemple clar d'una via que ja s'ha sabut aprofitar en aquest aspecte, és a dir,
Jo crec que els filòsofs que no trobaven la seva vocació en l'analítica i en l'empirisme han trobat en la literatura una forma d'expressar les seves idees a través de mites, a través d'alegories, metàfores i recursos literaris. Que és igual de poderosa, exacte. I és una mica també el que estem reivindicant l'Eloi i jo i pensem molt similar en aquest aspecte, però és que tenim casos d'això.
Iris Murdoch, per exemple, filòsofa del segle XX, una dona irlandesa que feia ficció i feia filosofia de manera més assagística. Podem trobar dins de la seva obra de ficció molt del que parla.
a l'obra més sagística, sobretot a temes de filosofia moral o temes... O fins i tot, no tan filòsof, sinó, vull dir, agafa qualsevol novel·lista seriós. Doncs, si és bo, en les seves obres, almenys les que passen a la història, tenen totes implicitacions filosòfiques o expressen alguna cosa o algun sentiment. Es desvaloritza molt la profunditat d'aquest missatge per ser...
En aquest tercer número de la revista Virtut, vull dir, no sé si ara també tirareu més per això, per la metafilosofia fins i tot, i de veure-us una miqueta més les entralles. Bueno, el meu article, per exemple, també és molt així, és molt mític, comença sent, la gent no sé la que se va llegir, és molt sarcàstic, molt humorístic i diu moltes tonteries, però per al final fer veure...
Parla no seriosament d'una cosa seriosa i és una forma seriosa de parlar també d'una cosa seriosa.
Que és el bon gust, per cert. És sobre la virtut del bon gust de l'Eloi, que és un gran tema. Sí, tirem una mica per aquí també. Ja aprofitant i fent una mica promo, també trobarem dues entrevistes molt interessants. Trobem poesia, que és el primer cop. No, l'últim número, però hi ha més presència de poesia. Si hagués tingut més i només una o poca cosa.
Sí, sí, sí. I tenim més varietat, però sí, totalment s'ahitem una mica també per qüestionar-nos les pròpies coses que nosaltres estem estudiant i que nosaltres mateixos perpetuem, perquè d'això tracta també una mica la filosofia.
Doncs acabem amb poesia, per exemple, i és que Miquel Martí i Pol ja ho deia, que tot està per fer i tot és possible. Totalment. Per tant, i això passa amb la historiografia de la filosofia, també amb la revista Virtu i també amb nosaltres, però en qualsevol cas això ja ho fem dilluns. Perfecte. Que ha d'arribar el cap de setmana. Jana Martínez, Eloi de la Crut, moltíssimes gràcies. Bon cap de setmana. Gràcies a tu.
Com portarà Camins
que ara s'esvaeixen. Camins que hem de fer sols. Camins vora les estrelles. Camins que ara no hi sóc.
Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop.