Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. 11 i 5. Benvinguts als Quatre Rius.
Fins demà!
Divendres 4 d'octubre de 2024 portem tota la setmana amb el mateix. Ni un núvol al cel de Girona per donar la benvinguda a la música. Ni un núvol a Girona per donar la benvinguda a l'harmonia del piano. Els carrers de la ciutat s'omplen de música i aquella gràcia que només improvisar ens regala. Perquè algú, algun dia, va pensar afortunadament que posar 7 o 8 pianos al carrer durant un dia seria bona idea. Sempre ho he dit i mai me'n cansaré de dir-ho. Que la música ens salvi una vegada més.
I diuen que queden només sis setmanes de cafè a Europa, sonen les alarmes, també sona Billy Joel de fons, com no podia ser d'altra manera, i la pregunta és, què farem amb tant de sucre o tota aquella dolçor que ens dona l'Arnau Vila? Bon dia i bona hora. Què tal, home, bon dia. Home, una crep de pernir els formatges també estaria molt bé per donar una mica un punt de salat, eh?
No, jo estava parlant del cafè, que han dit que no em queda. Bueno, és igual, però... Que no em queda, tio. Sí, home, que anirà. Escolta, tu saps perfectament que jo sense cafè no... No, jo... Abans era molt de cafè i l'he anat deixant, eh? I ara potser prefereixo més una cosa salada. Sí? Sí, sí. Que, per cert, està sonant un temazo, eh? Vull dir... Sí, home. Sí, sí.
Oh, when will you realize being a waste? Sembla que estigui preparat i tot aquest programa, eh? Sí. Qualsevol diria que aniria improvisant sobre la marxa, eh? Avui, mira Arnau, tenim moltíssimes coses, evidentment és divendres, per tant parlarem de cinema. Sí. També és divendres, hem dit que la música ens salvi, per tant també parlarem de moltíssima música, parlarem amb l'Emma Straton que actua avui a la Casa de Cultura de Girona, també, per exemple, amb la Laia de The Crab Apples,
Saps qui són? Els coneixerem. Les coneixerem. Les coneixerem. Les coneixerem més tard. També parlarem de llibres i, a més a més, acabarem, com no podia ser d'altra manera, amb la Girona Secreta, l'agenda de Carles Pintiado. Entretant, comencem cinema.
I no sé si li dec algun favor o no, em sembla que uns quants... Carles Rios. Carles Corleone, no? Carles Corleone. Home, ja que vaig veure aquella foto meva al casament, que me'n recordo que em deies que semblava un Corleone... Ah, no, va ser un Gep, això. Potser, potser. Potser em va dir que semblava un Corleone. Ah, tot queda a casa, doncs. Tot queda a casa. És que mai, o sigui, mai Carles perdré una oportunitat per sorprendre't.
jo t'ho agraeixo molt aprofitarem sempre per redescobrir alguna banda sonora mítica del cinema m'alegres els divendres la d'en Jeb ja sabem quina és perquè ell és molt matador però escolta'm una cosa cartellera avui divendres intentem ubicar-nos tots ja comença a fer rasca jo crec que els cinemes també s'anima que per cert tenim dades molt i molt bones no sé si ho has pogut veure que des del 2017 que estem portant de moment el millor any del cinema en català
Ah, en català, sí. En català. Som a Girona, eh? Sí, clar, tot ve degut al flamant èxit de Casa amb Flames, que precisament Daniel Odele Orden anunciava ja aquesta setmana que ja està preparant el guió de la segona part. Òbviament és un carmel que s'ha d'estirar. I sí, sí, és que ha sigut un fenomen tan bèstia que...
Al final són títols que potser sí que em mascaren una mica les xifres, però ja és evident que hi ha pel·lícules que potser no han tingut l'èxit que haurien d'haver tingut, però en tot cas sí, ens hem d'alagrar pel cinema català que amb títols com aquests et fa tornar a les sales de la gent a veure pel·lícules en català.
I que duri, perquè vaig parlar amb el sector en temps de pandèmia i no van ser pas gaire agraciats aquests temps. Centrant-nos ara sí, Jan, en el que tenim avui, m'has dit només una paraula que m'ha fet despertar... Bueno, m'ha fet aixecar les orelles. Joker. Sí, clar.
una de les pel·lícules més esperades d'aquesta temporada, i sobretot, ara més que mai, per aquest ronron que hi ha hagut des que es va estrenar el Festival de la Venècia, en el qual les crítiques van ser més aviat negatives.
És cert que Joker 1, la primera part, va ser una pel·lícula que va sorprendre molt, realment una gran pel·lícula. Joker, és a dir, Joker és com es forma el malvat, no? Exacte. És aquesta, la de Fènix i companyia. Sí, sí, sí, la primera part...
Diguem que va ser un èxit inesperat, tant de crítica com de públic, i potser les expectatives estaven molt altes, però en fi, l'hem de veure, l'hem de valorar. De què va aquesta segona? Doncs bé, és continuar la història en el punt en què va acabar Joker 1, aquesta Joker 2, que es diu Folia de... El meu francès no és gaire bo, eh? No, tranquil, nosaltres aquí som més anglosaxons que no vas d'una altra cosa, no pateixis.
I bé, com dèiem, doncs, no sé si farem algun spoiler explicant al final una mica com acaba el Joker, però bé, finalment acaba internat el personatge en un psiquiàtric a l'espera d'un judici per haver assassinat alguna persona, diguem-ho així.
Doncs mentre hi ha aquesta espera en aquest psiquiàtric, doncs el personatge, que es diu Arthur Fleck, de fet, el Joker, doncs coneix l'Ali, que és com una de les treballadores que estan allà.
Que ja sabem qui és després. Sí, és la Harley Quinn. És la Harley Quinn? Sí, senyor. Home, i tant. Bé, i a partir d'aquí està deixant una complicitat que els porta aquesta bogeria de dos, que no deixa ser la traducció del títol, aquesta bogeria de dos, en la qual ella s'implica també en les paranoies, per dir-ho d'alguna manera, que té el personatge masculí.
T'he de dir que a mi aquestes pel·lícules, jo sempre ho he dit, primer que sóc de pel·lis que han de tenir més de 10 anys per veure-les, si no, no m'agraden. I després, a mi aquestes pel·lis del... vull dir, no sé de qui pertany, a la franquícia de Batman, rotllo Marvels i aquestes coses. Seria de fer, en aquest cas. A mi no m'agraden gens, però estàs. Aquesta història de dues persones que agafen i bogeria conjunta, saps què et vull dir? Que comparteixen aquest...
aquest moment de bogeria a la vida té a dir que m'encanta a més a més aquí diguem que el director Todd Phillips que és el mateix que va fer el Joker 1 encara fa un salt mortal més espectacular perquè converteix la pel·lícula en un musical què dius ara? és a dir, és un musical ah, o sigui la pel·lícula és un musical? és un musical? és un musical? és un musical? és un musical? és un musical? és un musical? és un musical? és un musical?
Clar, Tim Burton, recorda que som de Tim Burton. Sunitut. Sunitut, el barbero diabólico. Diabólico. Jo anava loco. Sunitut, sí, el barbero loco. Sí, sí, un musical, en aquest cas, no hi ha cap adaptació de Broadway, és un guia original. És arriscat, això. És molt arriscat. Val a dir que compta anar amb una actriu i una de les millors cantants del món, que és Lady Gaga, que ja ens va sorprendre molt i molt l'Amanació d'Una Estrella, realment.
Es va menjar tota la pel·lícula d'ella, una gran interpretació i, òbviament, una gran veu. En aquest cas, doncs, bé, esperar veure-la i jutjar-la amb la bogeria que sembla ser que s'ha imbuït de tot aquest film, de tot aquest metratge, que, com bé deia, va anar a Venècia, no el va acabar de quallar, i, en fi, ara veure el públic com respon a les sales.
Arnau, no sé si tu tindràs ganes d'anar a veure aquest Joker. És llargueta aquesta, eh? Sí, sí, sí. Són dos hores llargues. Hem d'aprofitar l'onada de la primera. La segona ja pots fer quatre hores que la gent anirà a veure. Ben bé, sí, sí. Et va agradar la primera, tu, Arnau? No l'has vista. No, aquesta no l'he vista, però tinc pendent perquè l'estic veient al trailer d'aquesta segona i té bona pinta, eh? Vull dir que potser faré un marató. Mira, des de les poques pel·lícules, em sembla, de les molt poques,
que he anat a l'estrena. O sigui, a la vegada que l'estrenaven, el cap de setmana que l'estrenaven, jo normalment m'espero sempre un mes llarg, saps allò, sala buida... Sí, habitatgulomeracions. Sí, i això m'ha passat poques vegades, eh? Però la vaig anar a veure perquè és que tenia molt bona pinta, i sí, ha creat escola, vull dir, després me'n recordo, aquell carnaval, tothom anava disfressat de això que era. Sí.
Tothom anava de joc, aquell Carnaval. Tenim més cosetes per avui, potser? Sí, qui no tingui gaires afinitats amb aquests universos, una pel·lícula més senzilla, però diferent. Òbviament, Los Destellos, una pel·lícula espanyola...
de Pilar Palomero, és una directora que ja va, amb el seu debut, va guanyar el Goi a la millor pel·lícula, amb les ninyes, i en aquest cas, amb los destellos, que s'ha presentat precisament en aquesta darrera edició del Festival de la Nòstia, doncs ha aconseguit que la seva actriu, Patricia López Arnaiz,
que segurament si heu vist 20.000 d'espècies d'abejas la recordareu, perquè també era l'actriu protagonista. Doncs bé, aquesta actriu s'ha endut la conxa a la millor actriu. Una pel·lícula molt intimista que ens parla de relacions humanes, en aquest cas una dona que després de molts anys separada el seu exmarit...
M'ha agafat càncer, és a dir, està en un procés que aviat es morirà, i el dubte està en què ha de fer, ja que ella té una parella nova, té una vida nova, i si no s'ha d'obtenir aquest rebuig, com que ja no forma part de la meva vida, doncs...
l'ignoro o dir aquest home al final va ser algú a la meva vida i li dono suport sense que la meva parella faci mala cara és curiós perquè aquest tema el vaig tocar l'altre dia en un sobretaula i sempre hem arribat a la mateixa conclusió i és que aquestes coses uneixen molt és que és un fet, és que al final quan és un tema de salut és el que hi ha si et toca anar a l'hospital i posar colzes és que et toca anar ja
Doncs bé, bé, això és el que ens proposa Pilar Palomero. I a veure quina és la conclusió. Una pel·li molt intimista, molt càlida, molt delicada, i que bé, jo crec que pot agradar molt. A banda d'ella tenim Antonio de la Torre, que fa el personatge d'exmarit, que sempre... Antonio de la Torre per mi és un dels millors actors espanyols que hi ha actualment, per tant, una bona pel·lícula també per alternar, diguem, a la folia de...
On la podem veure, si no ens agrada tant el francès, baixem una miqueta més cap al sud. Això, aquesta on la podem veure? Al Cinema Trifó. I al Zocine també crec que la fem. A més a més, Trifó, no sé si encara continuem també amb Hitchcock. Sí, Hitchcock tenim precisament, per mi, un dels plats forts, un dels que m'agraden més de Hitchcock, que és Encadenados.
Ingrid Bergman i Cary Grant, en aquesta pel·lícula d'espies on hi ha un dolent, que és molt dolent, que és en Claude Reyns, que fa una també de les millors interpretacions de la història del cinema, un superclàssic de Hitchcock, totalment recomanable, i a banda també m'agradaria destacar un altre acte que fem al Trifó, que és aquest proper dimarts a les 6 de la tarda, motiu de l'exposició que hi ha al Museu del Cinema, de Christophe Farnarier, que
Sí, home, i tant. Va passar per aquí el Cristof i l'Anji també, que és la seva filla, que apunta maneres. Exacte. Doncs, amb motiu de les posicions, amb el Museu del Cinema han decidit fer com un minicicle d'en Cristof, aquest cineasta d'origen marsellès, però que fa molts anys que viu ja aquí al Pla de l'Estany. Ja és un català reconegut.
és més gironí que la catedral l'accent a vegades balla una mica li dediqueu un minicicle que encetem com deia aquest dimarts a les 6 amb el somni que probablement és la seva pel·lícula més coneguda i més entranyable la història d'en Pipa aquest pastor del Ripollès que cada any es dedica a fer la transhumància a baixar les ovelles i al llarg d'aquest camí hi ha aquestes converses amb el pastor
que realment és una pel·lícula molt humana i, com deia, molt entranyable. Jo crec que el Cristófer Narié és una figura que tot gironia hauria de, si més no, sonar-li. Sí, perquè, a més, gran part de les seves pel·lícules tenen com a punt de partida més aviat el Ripollès, que és on s'ha localitzat més les seves pel·lícules. Però bé, bé, diguem que les comarques gironines, sens dubte, sempre és el terreny abonat per les seves històries.
Sempre és més fàcil jugar a casa, també et diré. Carles, em sembla que ja no t'escoltarem la setmana que ve, la setmana que ve poder venger, em sembla, i l'altre... L'altre encara estarem aquí. Encara estareu aquí? Quan marxeu? No, el Festival de Valladolid és l'última setmana d'octubre. Per Sant Narcís? Tornem al primer dia de Fires. Tornem al primer dia de Fires.
Ah, t'anava a dir. El pregòs ja ha de ser. Home, nosaltres també hi serem. Doncs vinga, ja ens trobarem. Ja intentaré trucar-vos, el que passa que ja ho he pensat perquè jo no sé per què anava pensant. És la setmana que ve i em dius que encara queden tres setmanes. No, encara tenim dies, encara ens veurem més. Carles Ribas, moltíssimes gràcies. Un altre dia de pel·lícula. Gràcies a tu, adeu.
Som la teva veu. Som la gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en cleu local.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin. Acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil 8, a la web i a xarxes, i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família.
Al centre comercial Gran Junquera ens fem encara més grans. Arriben marques molt esperades com Zara, Adidas, Stradivarius, JD, Versca, Mango i moltes més. Per fi ho podem dir. Obrim la nova part el 10 d'octubre. Descobreix un nou Gran Junquera. Ara, més gran que mai.
Ja encara hem, per fi, la recta final, podríem dir, d'aquest programa. No, encara no, perquè ara saps què passa? Com que fem una hora... Es fa curta. Clar, jo ja vinc de fer hora i mitja l'any passat, encara hem recta final. No, perdona, això tot just acaba de començar.
Comencem la festa aquí als Quatre Rius, deixem enrere de moment la cartellera i és moment de parlar de música. És moment de parlar del que tindrem aquesta tarda a la Casa de Cultura, en concret a les 8, Emma Straton, que ens farà vibrar a tots amb el Piano Dia de Pianos. Aquí Girona, no podia faltar. Emma Straton, ja aprofito per donar-te la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia, moltes gràcies per haver-me convidat. Ha estat coincidència, això? O vas veure en el calendari que hi havia els pianos per Girona i dius, vinga, va, però jo t'hi vaig?
Ha sigut una coincidència total i em sembla molt bona idea perquè, com deies quan he arribat, que la música ens salvi a tots i crec que és una frase molt inspiradora que agraeixo molt que gent que potser no es dedica específicament a la música ho pensi. Evidentment la música no ens pot salvar de les desgràcies però crec que sí que ens pot fer connectar, desconnectar i per tant venir vull fer un concert en un dia que...
que s'apropa tant a la música al carrer, doncs em sembla una iniciativa que va començar, jo diria, a Barcelona i s'està portant a altres ciutats i pobles, em sembla brutal. T'han aixecat la tarda, em sembla, t'ho dic, perquè clar, anaves a voltar per aquí a Girona, no?, abans del concert, a veure què faig, vaig a dinar aquí, vaig allà, tens fins a set pianos, em sembla, evidentment, em sembla que tocaràs. Sí, costarà no costar-s'hi fer alguna nota.
Entrant en matèria, sí que és veritat que em sembla que em comentaves abans que havies tocat a l'auditori d'aquí a Girona, però concert, com aquell qui diu, cartell, ben marcat, Emma Strato, na Girona, primera vegada?
Sí, a la Casa de Cultura serà la primera vegada que ofereixo un concert. Sí que, clar, en la meva trajectòria, el ser de pals, doncs sí que havia participat en alguns concerts que es feien a la Casa de Cultura, però em fa molta il·lusió perquè de vegades, evidentment, els concerts fora són molt especials i nous i diferents, però sí que tornar a casa de tant en tant em fa sentir molt orgull i tinc moltes ganes d'aquest concert.
Amb el tema del piano, per exemple, i també passa amb la música, sempre hi ha aquesta tensió entre d'on ets i on estàs. T'ho dic perquè és peculiar, perquè sempre acabeu els músics voltant per tota Europa amb propostes completament diferents. O sigui, explica'm una miqueta, com va ser aquest recorregut? Estàs a pals, a partir de pals descobreixes un piano, et poses a tocar el piano i el piano on et porta...
Exacte, o sigui, Pals tampoc seria com la seu de la música clàssica, no? Per tant, va ser com tot una mica casual, sí que la meva mare, sempre explico l'anècdota que em va voler apuntar a dansar clàssica i piano, bé, música, perquè és el que a ella li agradava, no? El típic, faig algun extraescolari. Me'n recordo que vam anar a la roda d'instruments a l'escola de música de Parafrugell,
I vaig veure allò, el típic classe de violi, de txel, no sé què, i quan vaig sortir vaig dir, mama, vull fer piano i vull començar ara. O sigui, jo diria que des d'aquell moment, amb sis anys, doncs va ser quan va començar tot, com dic, doncs pals, tampoc és que tingui una gran tradició musical en quant a formació, llavors de seguida ja vaig saltar a Barcelona...
Vaig estudiar allà el grau, després he anat a Hamburg, on encara he quedat al màster, encara estic estudiant allà, etcètera. Llavors, clar, és com que a la vida de música, com dius tu, vas com sortint, sortint, sortint de casa, llavors ja la gent no sap ni d'on ets, a més en el meu cas amb el Cugnom. Llavors, quan als concerts dic, soc de pa, els tothom, com? Però llavors el teu nom... Vull dir que al final... Es tracta on gironi, gironi no és. Tranquil, es va i també.
Jo soc la més gironina de la meva família, diguéssim, de dir que no ho sembli, i per tant, com dic, evidentment, la música és un món que malament aniríem si només estiguéssim a casa, perquè hem de voltar, però home, fer concerts per casa, diguéssim, de tant en tant, no sé, és molt bonic, trobo. Com es va gestar tot això? És a dir, no sé, et van trucar, vas trucar...
Bé, ara ja fa temps, diguéssim, que amb Seed Music, que és l'agència que treballo, doncs, clar, s'han sortit diferents concerts, no? I, per exemple, la setmana passada, doncs, poder debutar al Palau de la Música va ser brutal i també això, doncs, vaig a Alemanya molt sovint, però sí que quan surten aquests concerts, diguéssim, aquí a prop, doncs, sempre fa il·lusió perquè et retrobes amb companys, amb gent que fa molt, que no veus que mai hi ha l'ocasió, no? I poder, doncs, això, oferir aquest concert i, a més, en un dia que coincideix que hi ha aquests pianos al carrer,
a mi em semblen iniciatives brutals per poder apropar una mica la música a la societat que sobretot la clàssica sembla que estem allà una mica apartats i que és una cosa molt específica al final jo crec que la música és per tothom i per tant acostar-la crec que és el millor que podem fer per retroalimentar-nos i jo t'ho he de preguntar, és fàcil ser músic a comarques gironines o inevitablement toca marxar fora?
A veure, jo crec que fàcil no hi ha res, diguéssim, però sí que és veritat que jo diria que no em puc queixar gens, perquè de vegades sempre diem, no, a fora hi ha més oportunitats, a Alemanya, clar, el tema cultural, evidentment...
hi ha més consciència està molt més integrat però jo he de dir que estic molt agraïda i sempre ho defenso perquè al final tenim moltes oportunitats a casa a Catalunya i per tant ho agraeixo molt perquè crec que s'ha de valorar aquest esforç o sigui no tenim la tradició que té la manya en el sentit musical però crec que cada vegada
la iniciativa aquesta dels pianos al carrer, o molts altres festivals que estan sortint, tenim un patrimoni, uns paisatges increïbles, per tant, no sé, estic molt contenta de poder-me desenvolupar tant, doncs, aquí, perdó. No, no, tranquil·la, fes ràdio en directe, si necessites aigua ara te'n portem també. T'anava a dir, el teu repertori, clàssic, clàssic, clàssic.
Sí, jo sempre he fet música clàssica, de fet, és el que més m'agrada, o sigui, de vegades m'han preguntat, ai, no composes o no sé què. A mi la veritat és que m'agrada molt fer el que faig, música clàssica, però el que dic és que de vegades la música clàssica sembla així una cosa molt de fora, molt específica, molt sèria, i jo el meu objectiu i el que estic intentant és...
anar-la apropant, cada vegada explicar-la, que tothom es senti que encara que no l'hagis après a l'escola o no t'hagis pogut formar en un conservatori, que pots anar, que pots gaudir, que pots connectar, i crec que això és al final el sentit de les arts. L'art és una eina i jo és el que estic intentant fer. Parlant de música, parlant de piano, creus que el piano és el tot en el món de la música?
Home... Queda lleig que ho diguis tu, eh? Sí, exacte, és el que anava a dir, és una pregunta una mica... Per mi sí, perquè jo trobo, evidentment, cada instrument i cada tot té el... O sigui, vindria un violinista o un flautista, et diria el seu, no? Però és que jo m'encanta perquè amb el piano sento que només amb aquest instrument puc fer tot.
Jo sola, o sigui que només de través del piano no fa falta res més, no? Cada vegada es dius, bueno, un piano i potser podries afegir un altre instrument, evidentment. Però, gràcies, però sí que només amb el piano, diguéssim, es pot... O sigui, clar, els altres instruments normalment han d'anar acompanyats d'un piano. Vull dir, el piano és una mica com la base, no? De fet, és l'instrument que estudien més els nens a l'escola.
i per això jo crec que el que estic intentant i a través d'aquests concerts és donar a conèixer el piano i també fer-lo una mica més pròxim que encara que no facis música pop o música jazz també pot agradar i sí, sí, donar-ho a conèixer
Què creus que podríem tenir nosaltres ara amb l'Arnau? Per exemple, ja hem agafat l'entrada per aquest vespre a les 8 a la Casa de Cultura. Primer de tot, la intimitat que et dona el piano, evidentment, però a més a més, vull dir, què et transmets o què intentes transmetre amb el piano?
Clar, al final, la música clàssica, el que interpreto jo són obres de compositors que, tot i que ens semblin genis i una cosa així molt... Al final eren persones, no? I si llegeixes el que havien escrit i les obres que interpretaré, doncs passaven per moments de...
de desamor, de tristesa, de felicitat, de depressió, mil coses. Llavors, clar, al final, jo crec, al final no ho sabem perquè no els hi podem preguntar, però aquests compositors quan escrivien aquestes obres, al final jo crec que reflectien sentiments i etapes que són molt humanes i que tots en algun moment de la nostra vida podem viure o sentir. Per això considero que...
que encara que no coneguis la música o el compositor, sí que aquella música, a més jo sempre estic intentant fer una cosa que de moment crec que agrada bastant i és que abans d'interpretar una obra faig una pinzellada del context, del que es podrà sentir, llavors evidentment cada persona ho rep diferent, però sí que dir unes paraules clau fa que la persona no només allà ve una persona tocant i diu que maca, la música m'agrada més o menys aquesta peça, sinó que
pot viure, diguéssim, com un viatge, no? De fet, ara que ha sortit el meu primer treball discogràfic, el títol és Síndesi, que vol dir connexió en grec, i el meu objectiu al final és això, doncs, que una persona vagi a un concert i no sigui només d'espectador mirar i jo surto a tocar i ens anem, sinó que es crea, diguéssim, com un viatge, una connexió, llavors, al final del concert m'agrada molt saber, doncs, comentaris, perquè cada persona... Ah, hi ha tertúlia després, també. No, tertúlia no, però sí que a mi m'agrada...
sortir, diguéssim, a parlar amb qui vulgui fer algun comentari, no? Llavors algú em diu, ostres, m'ha emocionat aquesta peça, o jo ho he sentit així, o m'ha deixat, no sé, això per mi és el que dona sentit, diguéssim, en aquesta vocació i feina que tinc, sens dubte.
Doncs Emma, només em queda desitjar-te totes les sorts del món. Primer, pels afortunats que et puguin sentir ara pel carrer una estona, que ja m'imagino que serà inevitable, i també en el concert d'aquest vespre a les vuit a la Casa de Cultura. Moltes gràcies per haver vingut, ha estat un plaer. Moltíssimes gràcies, igualment.
Som la teva veu. Som la gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits, analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local.
A Girona FM, la gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
La teva ràdio. La Gironina.
Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei en directe al 92.7 i a GironaFM.cat amb la narració de Pau Villafanyer, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia, el partit íntegra i totes les reaccions dels protagonistes després del xulet final. A Girona FM només som del Girona. Som la teva veu. Som la gironina.
Som la teva veu Som la gironina
García i Tarribas Associats. El programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Els Quatre Rius.
El magazín matinal obert a la ciutat. I seguim amb propostes que tenim per avui divendres, també per aquest cap de setmana aquí a la ciutat de Girona. De fet, ara entrem de ple en el que ve a ser l'EmpremtesCat. No sé si saps exactament d'aquest tracte, Arnau. Doncs espero per conèixer-ho. Vull que t'ho expliqui? Sí. Doncs mira, són concerts que tenim arreu de tot el territori i avui toca Girona.
Avui és moment de Girona i tenim The Crap Apples que donaran el tret de sortida a l'edició d'enguany. Avui, divendres 4 d'octubre a dos quarts d'onze de la nit. El Llea de Girona, que de fet n'hem parlat, eh? El primer cafè. L'antic Michigan, eh? L'antic Michigan. Tu hi anaves al Michigan? Sí, aquí hi havia anat, sí. Tant i tant, sí, home. Jo també. Era un clàssic, eh? De fet va ser el primer... El cònic i Michigan, eh? Correcte. I d'allà platja. Sí, exacte. Era la meva ruta del bacalao quan vaig arribar a estudiar. Sí, bueno, molts es quedaven al Michigan, eh? Però sí, sí, sí, era la ruta.
Qui no sé si va conèixer el Michigan és la Laia Martí de The Crap Apples. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Sabies que el Gia abans es deia Michigan? No, la veritat que ni idea. Jo he conegut el Gia ja com a Gia. Com a Gia, no? I ja fa anys, perquè vam tocar, no sé si fa 10 anys o farà 10 anys d'aquí poc, que vam tocar el Gia. És que jo vaig estudiar a la universitat fa tard. Vaig estudiar a la universitat tard. Bueno, en fi, és una altra història, això. The Crap Apples, que torneu a passar per aquí, per Girona. Ganes de venir, eh? Sí, sí.
Moltíssimes ganes, és que és això, jo crec que fa temps que no han vingut, potser just pre-pandèmia i després de la pandèmia ja no havíem tingut l'ocasió de tornar per aquí i tornar al Llea, que hi hem tocat un parell de cops fa temps i sempre ha sigut molt xulo, fa il·lusió i això, ser el primer concert del Festival Empremtes. Molt bé, molt contentes i amb moltes ganes d'aquesta nit.
És el que t'anava a dir, un festival d'empremtes que dona el tret de sortir d'aquí a Girona. Vaja, vull dir, una proposta que, si més no, jo crec que és bastant atractiva per grups com el vostre. I tant, sí, sí. Nosaltres, però això que ens hagin donat l'oportunitat de tornar a Girona és molt guai i sé que això que comentaves, que faran concerts per tot Catalunya, així que serà xulo. Sé que també toquen el Ginestar d'aquí a poc en algun bolo de l'empremtes, vull dir que
És un festí guai per seguir-li la pista. I aprofitem la benentesa perquè presentareu, em sembla, alguna cosa nova, un volantazo. Sí, sí, estem presentant el nostre últim EP, que el vam publicar abans de l'estiu, i aquesta nit, a més a més de tocar per primer cop a Girona les cançons d'aquest EP, estarem fent-ho en un format nou, que ens estrenem en un nou format a trio,
i serà interessant o sigui que la gent que vingui la gent de Girona que primer farà molts anys que no ens ha vist tindrà com moltes novetats vull dir que serà un dia especial que no us pensin que és el mateix que vam veure el 2019 aquesta sonoritat nova fins i tot podríem dir
Sí, sí, i tant. Vé de rock avui. Si tingui ganes de rock, li podrem donar una bona dosi de pop rock aquesta nit. Laia, et puc fer la pregunta plana del dia? Digues. Saps tocar el piano? O et toques així una mica? No molt. Jo soc la baixista. No, no, per això mateix. No, no, sí, i tant. Però t'ho deia perquè és que a Girona la tenim plena de pianos. Avui hi ha pianos al carrer. Ah.
Que guai! Que si veniu una miqueta d'hora encara us ho trobareu. Doncs la Laia, l'altra Laia, la guitarrista, toca una mica, així que ja... Aviam si hi podem enganxar-ne algun. No és tant de bo. Però ja et dic, això, per qui vulgui fer-ho fins a les 8 del vespre, t'ho dic perquè vosaltres estareu a dos quarts d'onze de la nit al Llea, d'avui divendres, per tant, es pot fer tot en aquesta vida, eh? Es pot fer tot, volen anar a sopar i entremig, també. Ja, ja, ja.
Nosaltres obrim portes a les 10. Laia Martí, de The Crap Apples, moltíssimes gràcies, molta sort i molts ànims pel concert d'avui, que n'estic segur que anirà molt i molt bé. Molt bé, doncs moltes gràcies i esperem veure-us a molts. Tenim moltes ganes.
I ara ja sí que encararem la recta final d'aquests quatre rius. Avui ho farem parlant de llibres. Ho farem parlant... Bueno, que ens ho expliqui millor ella. Carme Prims, bon dia i bona hora. Bon dia. Ai, moltes gràcies per haver vingut, eh? A vosaltres. Que ha estat així una miqueta allò... S'ha sobtat d'improvist. Però vaja, avui em sembla que parlarem de còmics.
Sí, mira, volem aprofitar que sabeu aquest cap de setmana no el proper, el 12 i 13 d'octubre tenim el giro còmic, fita importantíssima, la que us convidem a venir, i aprofitarem la benentesa i parlarem una miqueta de còmics avui. Ai que bé, i a més els còmics, diguem-ho tu, no deixen de ser també com una porta d'entrada a la lectura pels més joves?
Sí, curiosament és un fenomen, o sigui, veníem de nen no llegeixis això que no és llegir, que només són dibuixets, veníem d'això i ara hem passat al còmic com a lectura, com a iniciació de la lectura, també s'ha de dir que s'ha guanyat molt en aquest terreny, anava molt darrere del que s'estava publicant en els altres països i ara hi ha una oferta interessantíssima, tant per joves primers lectors com per adolescents i grans i adults.
Doncs posem-nos ja en matèria, aviam, què ens descobreixes avui? Mira, avui us parlaré de Molly Wind Bibliotecàries a Cavall. És un llibre que heu de tenir, no li heu de perdre la pista. Us explico. Millor llibre d'autoria catalana del 2023. Premi Llibreters de Mallorca del 2024. Millor còmic infantil, Premi Còmic de Barcelona 2024. Finalista del Premi Atrapallistes
Absarpa Llibres 2025 Premis els que vulguis Els que vulguis, el més important Autoria catalana I això sempre ens agrada Molt bé, la Moli és una Una noia que viu a peu Del sud dels apelatges I té un cavall I a partir d'aquí
passen mil aventures portant llibres a granges i a llocs on no els pot arribar la lectura. Molt interessant, per la franja 8 anys o així, però jo us recomano a tots, igual que fem als adults, que després d'una lectura feixuga fem alguna més lleugera, amb més edat també és un còmic que entra molt bé. Ah, que bé.
Mira, aquesta és com a primera recomanació i, a més, franja de 8-9 anys, em sembla. Següent? Següent. Emma i Caputxina. Emma i Caputxina és una història de ballet. Ah. D'acord? Llavors, jo us he portat el primer llibre, que es diu Un somni per a tres, tot just ara ha sortit la tercera part i sembla que seguirà la història. Sí?
Llavors, bàsicament, són dues germanes que s'omnien a entrar juntes a l'Escola d'All més prestigiosa de París. El problema és que una de les dues aprova les primeres audicions i l'altra no. Llavors, a partir d'aquí, cadascuna ha de seguir el seu somni, amb totes les alegries i totes les...
tristós que porta això. Té bon missatge, eh? És una història molt bonica. Té molt bon missatge, aquest. És molt bonica. Pels amants, dic als, perquè també incluïm els nois aquí, del balet és una meravella. Per a aquells que no, és una bona manera d'introduir-se. Però el important no és el balet, sinó la història que hi ha al darrere. També, molt recomanable. Quina edat, aquest? Jo crec
una miqueta més aquest estaria 12 però jo sempre dic ho mateix les edats són orientatives relatives és a dir algú d'11 que tiri molt bé i també és una història que si tu tens 8 anys i te la llegeixen o t'ajuden a llegir-la també està molt bé ja la tens aviam la següent un clàssic
Mecanoscrit del segon origen. Un clàssic per nosaltres, per la gent més jove no. Llavors, penseu que el mecanoscrit del segon origen ja diria que 4, 5, 6 generacions que hem crescut en aquest llibre. Quan es va editar en el seu moment va ser una autèntica meravella. Crec que va ser la primera distopia que vam llegir tots plegats. Ara hem fet el format còmic, és una molt bona manera d'introduir el jovent en aquest llibre, que ara fa ja com una mica de mandraga a fer-lo.
I, evidentment, pels nostàlgics que l'havíem llegit, està molt ben adaptat. Ah, que bé, que bé. Aquest ja et dic que és un mast, o sigui... Ara us portaré dues jolletes. Ui? D'acord.
Hi ha una història que es diu No Sea És que la portada és contundent Sí, és una trilogia Jo us he portat a l'últim títol Que acaba de sortir Curiosament És un autor de Sabadell Però a nosaltres ens arriba Via traducció del francès Bé, del francès Perquè li van editar a França Ell és molt, molt conegut Llavors això és una distopia molt xula Però molt en dibuix
És preciós, meravellós, i, bueno, bàsicament són dues noies, estem en un món, dient futur, i, com sempre, no? Les distopies sempre és una classe alta que s'ho munta per tenir-ho tot i una altra que no. Les nostres protagonistes són de les que no. Llavors, és una història d'aventures amb un regafons molt important, perquè...
Hi ha una problemàtica molt important que afecta molta gent i a aquestes dues noies se'ls desperta un instint de solidaritat molt important. Llavors és molt bonica. Aprofito per dir-ho, això amb tots els que he vist, hi ha una cosa molt interessant amb els còmics que la majoria de la gent no sap. Quan tu et donen el resultat final tu veus una il·lustració i veus un text.
i poques vegades es reivindica la figura del no sé com si li diria colorista ja, de l'il·lustrador no, l'il·lustrador és el que dibuixa però dibuixa el dibuix el que tria els colors i després hi ha una tercera persona que pinta és a dir, que tria els colors llavors tu quan tens el còmic a la mà veus un autor i un il·lustrador però fixeu-vos-hi, hi ha algú que ha posat el color i és el toc final que li dona molta vida és que és això
és que és el que et deia, la portes molt xula i... Sí, per això us deia, eh? Aquesta trilogia ha de ser recomanada Ideal 14, però jo amb 12 ja m'atreviria i amb 60 també. Vale, endavant, doncs. Molt bé. I ens queda molt poquet per fer un últim repàs. Molt rapidet, deixem aquesta última molt, molt rapidet. Adeu, Birnó.
És una història molt xula, és una història de camp de concentració, més que de camp de concentració, d'una supervivent. Llavors així, molt ràpid, és un carreal d'una senyora, ara entre cometes m'ho invento, que tenia com la ment borrada...
i un cop, quan ja era bastant gran, li van anar fent una entrevista i va dir, però si no me'n recordo de res, ja li va sortir tot. A partir d'allà es va dedicar a anar per escoles a fer de docent. Què és el important d'aquest llibre o quin és el punt que diferencia? Tots hem sentit mil històries de l'Horcaus.
Tots sabem que quan va començar el tema, per exemple, els jueus, els van tancar les botigues, etcètera. Ella ho explica des de la seva visió de joveneta. I de sobte t'explica que queden per anar al cine. Ah, no, que nosaltres no podem. Anem a fer una xocolata. Ah, no, que nosaltres no podem. O sigui, és una versió com molt propera. És una versió, una visió molt diferent. Tot això i més el girocòmic que tenim aquest cap de setmana, no, el que ve. El que ve.
Doncs, Carme, només em queda donar-te moltíssimes gràcies per haver vingut i acompanyar-nos aquí, de veritat. A vosaltres. Quines gràcies. Molt bé.
I amb aquesta música que ens ha triat avui el gran Arnau Vila, putrum, putrum, per començar o per acabar, millor dit, aquest programa de divendres, avui als Quatre Rius, ja encarem al cap de setmana, em sembla que molt més animats del normal, i hauríeu d'haver vist les imatges, però això ens ho guardem per nosaltres. Carles Pintiado, bon dia, bona hora. Molt bon dia, com estem? T'ha encantat la cançó que ha triat l'Arnau, eh? Encantat. No, no, això és començar tot per cap de setmana. Això per començar cap de setmana anem un mort, eh? Tela, eh? Només anem cap amunt.
És que jo agafava, clar, jo et posava aquí blacaipis, no sé què, que dius, bueno, sí, anima, però tal. Però som clàssics, som clàssics tot perquè... Però has sortit l'altre allà. Putrum, putrum, nano, i vinga. Putrum, putrum. No, no, és que a mi també em va molt a aquest rotllo, eh, que vols que et digui. Ah, sí? Em va agutíssim. No hauria pas dit mai això. No? Que no? Jo quan arribo aquí el dilluns al matí que et dic, bueno, aquest cap de setmana t'aplico, m'ha anat així, així, et començo a llegir la Biblia. Carai. Cachindena, vinga, va, posem-nos a Leo...
Carles Pintiado, Girona Secreta, ja t'he dit bon dia, per tant, aquest cap de setmana tenim moltíssimes coses, bueno, moltíssimes coses. Coses molt guais, eh, veig? Coses molt guais, sí. Aquest cap de setmana, primera edició de l'Octoberfest Girona. Ah, tenim el Fiesta S, que se llama Octoberfest. Sí, sí, sí. Vaya por Dios. Un planazo, la veritat. És el primer any que es fa a Girona. Jo tinc moltes ganes de veure-ho.
De fet... Té bona pinta. Té molt bona pinta. Serà durant tot el cap de setmana al Palau Firal, doncs aquesta fira dedicada a la famosa fira de Múnich de la Cervesa. I, doncs, què hi trobarem? Cervesa. Cervesa. Però molt més, molt més. Hi haurà música, hi haurà atraccions, hi haurà camells... Ah, sí? Ah, hi haurà menjar... Jo, per cert, he vist una promo espectacular...
d'atracció, eh? Els cabells d'atracció, aquells que hi ha fires, eh? I el de les boles que van corrent. He vist, a més a més, una promo d'un muntatge espectacular que hi ha una cervesa que cau al Riu Bonyà, però impressionant, eh? Impressionant. Impressionant. Jo vaig anar a les del... Clar, al Wissing Center. Allà a Madrid em feien i es muntava grossa, eh? Muntaven allà un festival, els alemanys, sí, sí, molt puntuals i molt d'allò, però després de l'Octoberfest, nen, els hauries de veure, eh? Anaven tots, vamos, com un Porsche.
Això serà de tot el cap de setmana, com hem dit, però més el diumenge també s'hi pot anar a dinar. Ah, mira. Torn de matí i torn de tarda. L'entrada és gratuïta, però us hem de dir que s'han de reservar... Bueno, es recomana que es reservi taula abans, perquè al final és un aforament limitat. Sí que podran entrar gratis a veure si algú ha marxat o si hi ha alguna lliure, però podran fer les reserves a la seva pàgina web per assegurar el quilo. I això té molt bona pinta. Hola, fan. El Palau de Fires. El Palau de Fires? Ah, molt bé. Molt bé. Molt ben trobat el lloc, sí senyor.
Per tant, hi haurà moltíssimes gent allà. Crec que moltíssim. Això al llarg de tot el cap de setmana, saltem a dissabte, l'altre dia t'ho preguntava, aviam si hi havia concerts al Corte Inglés, i em sembla que sí, eh? Ja t'ho puc confirmar. Comencem amb aquest concert aquest dissabte, que és un concert diferent, perquè no és a la Terrassa, sinó que és a la plaça Salvador Dalí, a la plaça de davant. Sí. Però ja et puc confirmar ara aquí en exclusiva. Aviam.
A partir de dissabte del novembre, perdona, els divendres de novembre, tornen els concerts de rumba a la terrassa del Corte Inglés. Ah, molt bé. Per tant, ja ho explicarem quan arribi, però ja t'ho avanço. I a més a més, és que és curiós. Sabeu on és la plaça Salvador Dalí d'aquí de Girona? Davant del Corte Inglés. Davant del Corte Inglés d'aquí de Girona. Ah, és el Salvador Dalí? Doncs ara al·lucinaràs. A Madrid, al Corte Inglés de la calle de Goya, davant, és la plaça Salvador Dalí de Madrid.
Carai. No sé si tenen conveni o col·laboració, però no en tinc ni idea. És a tota Espanya. Però no m'havia comprat un G, que és igual. Però és curiós aquest. És la mateixa plaça davant del mateix establiment. I a Figueres què hi ha, per exemple? No hi ha corta inglés. No hi ha corta inglés. Però l'altre dia em van explicar que el primer hipercord que anaven a fer a les comarques gironines
Estava projectat a... Era la idea. Sí, sí. Però bé, com tot al final, va anar saltant cap a Girona i així estem. Però bé, és una altra història, això. Doncs això, serà a la plaça Salvador Dalí, a partir de les 7 de la tarda, demà dissabte, concert a les Anxubetes, que organitzen un recort inglès en col·laboració amb l'Auditori de Girona. Les Anxubetes segurament ja les coneixes, són un grup de vaneres femení.
molt xulo, i que celebra el seu desaniversari. És entrada gratuïta, també aneu-hi amb temps per pillar bon lloc. A més a més, tornen per filles de Sant Narcís, les anxoguetes. Sí, també. Sempre són un bon pla, les anxoguetes. A més a més, saltem a la botiga al carrer, a Girona Centre. Doncs sí, durant tot el dia de demà tindrem la botiga al carrer pels carrers típics, la Rambla, Jaume I, Santa Clara, Hortes, Paraclaret, Carrer Migdia, Plaça Catalunya i Carrer Nou.
una molt bona oportunitat per sortir, passejar i veure tots els comerços locals que ens ofereixen. I celebrem l'arribada de la tardor a Palau. Sí, arriba també la tardorada, durant tot el matí de demà dissabte. Començarem amb un esmorzar solidari a les 10 del matí, a benefici de l'Oncolliga.
A partir de les 12 al migdia hi ha un vermut swing amb el concert de la maquinista trio per fer el vermut i ballar una mica qui s'animi. I durant tot el matí, a més a més, tindran muntat el mercat de segona mà, que també qui s'hi vulgui apuntar, aviam, ara ja crec que anem una mica justos perquè és demà al matí. Però bé, si voleu anar a buscar peces de segona mà, allà ho trobareu. I encara tindrem també per dissabte 5 d'octubre la Fira de la Mosquitera.
Correcte. La Fira de la Mosquitera és la fira d'artistes emergents del territori gironí i se celebrarà demà a la tarda, des de les 5 de la tarda fins a les 11 de la nit a la plaça Miquel de Palol. I què hi trobareu? Hi haurà tallers, concerts, DJs, hi haurà també parades d'artistes vocals, que és al final el que volem potenciar, i foodtracks de la Creperia de Mariona i Foc Viu i moltes més coses.
I saltarem a diumenge, Arnau Vila, apunta't a l'agenda que tenim els museus oberts. Doncs, com cada primer diumenge de mes, tornen les portes obertes dels museus de la ciutat, els cinc principals museus, el d'arqueologia, el d'història, l'art dels jueus i del cinema, per tant poder aprofitar tot el matí del diumenge per anar a fer una visita. Jo t'he de dir que diu molt d'una persona.
i del seu bagatge, del seu capital cultural, saber que cada primer diumenge de mes obren els museus de la ciutat. Això diu molt d'una persona. T'ho asseguro, eh? T'ho asseguro. Saber-ho, eh? La diferència entre saber-ho i no saber-ho. Fia tant de qui ho sap. Ja, el que hi va... Ja, el que hi va ja és... És que saber-ho i més a més anar-hi, eh? Allò ja és, bueno, espectacular. Jo crec que és irrepetible. Però de veritat, eh? Jo aquestes coses hi crec. I un dia vaig fer la reflexió i vaig dir...
No tothom sap que està obert. I la gent que ho sap és que el capital cultural pinta bé. Seguim amb un altre pla. Vinga, va. Perquè han organitat la primera caminada popular a Fontejau. Ah, mira. A dos quarts de nou del matí, si sou matiners, els diumenges, poder aprofitar i anar a fer un recorregut d'uns sis quilòmetres, bastant tranquil·let, per les ribes del Ter i després i anar a esmorzar per tots els participants. I...
A més a més, tenim un gran dinar d'aprofitament. Doncs sí, també una proposta una mica diferent, però molt interessant. A partir de les 11 del matí, davant del Mercat del Lló, organitzen aquest gran dinar d'aprofitament, que bàsicament és un àpat gratuït que podrà acollir fins a 400 persones a partir d'aliments recuperats i en perfecte estat pel consum. Aquell menjar que queda tirat, que potser no és tan maco, però que podria estar perfectament per menjar.
s'organitzen aquest dinar. El menjar estarà liderat per un equip de cuiners de voluntaris, de més de 100 voluntaris, i vol ser aquesta jornada la festa per l'aprofitament per tota la família, també hi haurà tallers, show cookings i moltes més coses per ensenyar-nos com aprofitar aquest menjar, que a vegades tristament tirem. Doncs, Carles Pintiado, jo ara volia pensar una miqueta i estava pensant i dic, tu, la setmana que ve...
Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop, també ho sentiràs a prop.