I avui és divendres 7 de novembre de 2025. Últim dia de la setmana laboral. Acabem la bogeria també d'aquests dies intentant respirar una mica de tot el que tenim a sobre. Tot això amb notícies que no ajuden, tampoc acompanyen, amb un context que frena, amb uns titulars que conviden a pensar malament o ni tan sols a pensar. Avui és un dia més per esperar l'hora de baixar la persiana
Mareixar a casa, sortir a la platja, veure els amics, jugar a jocs de taula o gaudir una mica sense soroll de fons. Sense tot aquell soroll que ens acompanya i del que, malauradament, ens hem acostumat.
I si encara no li han posat cap rotonda ni cap carrer en nom seu, ni a Banyoles ni a Girones, perquè encara el tenim ben viu, més viu que mai, llegenda viva de la ràdio gironina. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Home, a veure si me l'han de fer quan estigui molt malament, eh?
Home, és que l'escola es fa un esmorci. El que passa és que els, com es diu, els homenatges, jo crec que sempre s'haurien de fer en vida. Jo també ho penso, el senyor Nobel també ho pensava, perquè els premis Nobel només es donen a gent que encara és viva, crec, sí, només es donen mai a títol pòstum, però bueno, escolta, tu ja parteixes d'avantatge, perquè segur que algun dia posaran un carrer, una rotonda almenys o alguna cosa, no amb teu?
Home, mira, un carreró sense sortides. Fosc d'aquests. Intrèpids i salvatges i perillosos de vegades. Fins i tot hostil, podríem dir. Mira, no sé. No, però tampoc... No m'havia pensat mai que em fessin un carrer. Un carrer sí, faria-los. Mira, jo enviaré una instància a l'Ajuntament demanant que et facin aquest honor.
El que vulguis tu. Home, és una hora, eh? Maquinista, set maquinista. Fem una cosa. El tren pinxo, escolta'm, perquè hi ha uns quants de maquinistes de Capgrossos. Ah, sí? Sí, home, a la Festa Major surten a ballar i hi ha alguns personatges... S'empartiria, això. He d'anar-hi. He d'anar-hi. Doncs, a veure, i veuràs el ball dels maquinistes. I, de fet, els Capgrossos són personatges de Banyoles i no em faria res que me fessin un... Doncs, mira, farem una instància conjunta... Però hi ha molta més gent davant, eh? Això ho haig de dir, també.
Bueno, sí, però escolta, nosaltres hem d'escombrar sempre cap a casa. No, sí, sí, sí. Per cert, a parlar d'escombrar la casa, cap de setmana per davant, vull dir, no sé, tu a part de la legendària passejada per l'estany, vull dir... Els pessebres, home, ja estem a la recta final. Pessebres. Tenim alguna coseta més? La nit pot tremolar? No, no, la nit fa anys que ja no tremola. Que ja no tremola. Bé,
Ha tremolat tant que ja no... Ha tremolat. És que això és el que passa, que el tema de nit ja tinc el xec fet fa temps. Sí, no. I molt ben fet. És que t'anava a dir. Per tant, però podem anar al cinema. Mira, podríem anar al cinema, sí. Ben tirada, ben tirada. Doncs mira, sí, podríem anar al cinema i doncs mira, com que aquesta idea se'ns acaba d'acudir, temps de cinema ens hi ha absolut d'aquí uns instants, també temps de música...
amb una presentació de Disca Banyoles avui, de l'Arnau Gravolosa, del Grabo, que el tindrem també aquesta tarda al Pla de l'Estany i acabarem amb Virtu i parlarem de la situació actual de la filosofia amb el bo de l'Eloi de la Cruz i del Marcos Castells. Ens hi posem o no? Vinga, va.
I sense encara ser gaire conscient de la qualivel de món, Jep Soler, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? És que aneu obrint links al meu cervell i ara he pensat que a les rotondes dels pobles podria fer un columbari i que la gent pogués ser enterrada a les rotondes de cada poble. Ostres, no estaria malament, eh? Jo crec que la gent s'hi abonaria bastant, eh? I per la castanyada que sortissin mans i sortissin peus.
Va ser la rotonda de l'avi, no? Passaries per a dir, mira aquí hi ha l'avi, la rotonda. Ostres. T'imagines? Com això, pels grups de controls, aniria bé per saber on estan els controls d'alcoholèmia. La rotonda d'en Soler, la rotonda de no sé qui. Hi hauria més gent, seria una cosa, mira, faria gràcia, no? La rotonda de l'entrenar al poble, estaries tot allà, mira.
No sé per què, però n'estic segur que si això ho proposéssim, els de l'esquerra dirien una cosa i els de les dretes dirien unes altres. I el centre, com que no existeix, no diria res. Ja te l'hem carregat fa molt i molt de temps. Jep Soler, tens un moreno balli soletano molt interessant, eh? Això que no em va tocar gaire el sol, eh? Perquè estàvem a dins de la sala de cinema. Ah, no? Mira que balladolí d'allò clima tropical. No sé, no sé què en tinc feia fora.
Però sí, sí, vam anar a veure cinema amb en Carles i vam anar... Com anava allà al lit? Bé o què? Bé, home, sí, molt bé, sempre. Ens conviden i anem. Ens conviden a les distribuïdores de cinema independent perquè anem a mirar les pel·lícules que vindran fins d'ara, fins al març. I Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Sí, tenim molta cosa, massa poder.
No, no, la cosa que vam veure és molt interessant, el producte aquí és molt interessant, però sí que tenim massa coses a la cartellera. Avui, per exemple, s'estrenen a nivell del salt espanyol 23 pel·lícules a dia d'avui, comptant pel·lícules d'aquestes que ara hi ha aquesta mania d'anar recuperant-ho una mica tot, no? Sorrises i làgrimes, Regreso a futuro, Arto que crepúsculo... Ara Harry Potter d'aquí a poc...
que arriben a dalt no sé quines recuperaran però suposo que l'avatar quan estrenin l'avatar gros el 3 suposo que t'hi va recuperar oi el van recuperar fa poc em sembla l'1 pot ser intenten emplenar hi ha una de les reflexions que es va fer allà és que s'estrenen masses pel·lis però ningú vol deixar d'estrenar no sé per què de fet quan es van passar les xifres anuals l'estat espanyol
L'any passat va estrenar, és a dir, de setembre a setembre, diguéssim, més de 1.100 pel·lícules. Comparat amb França, que em sembla que estaven a la vora dels 700, és a dir, estàs estrenant 400 pel·lis més... Amb menys població. Amb menys població que l'estat francès, i per tant...
Després, no ho sé, al final aquest pastís, anar partint cosetes, no sé qui arribarà. Però, bueno, sembla que per ara ningú... El problema està detectat, perquè es van presentar unes enquestes molt grans que s'han fet també a consumidors de cinema de com és que hi van i per què hi van i què els faria falta per anar-hi més. I, bueno, no està gaire clara la solució, tampoc. Ja, ja.
És a dir, no ho sé, l'oferta és maca, perquè avui tenim unes ofertes... Ah, mira, abans podem fer un petit incís. Digue'm, digue'm. T'ho dic perquè hem vist tots el tràiler ja, em sembla, hem vist tots el tràiler del biopic, és que està molt de moda això de Miquel. De Miquel, com seria la traducció de Jackson? No, seria el fill d'en Jaume, no? El fill d'en Jaume. Sí, sí, el fill d'en Jaume. De Miquel, el fill Jaume. Sí, sí, sí.
Home, sí, sí. O Michael Jackson. Home, això és el mite dels mites, eh? Quatre hores de biopic. Per mi com si em volen fer sis, ja t'ho diré. Sí? És que, esclar, he estat parlant amb un tio que amb 13 anys tenia la samarreta de Michael Jackson, i que, no sé si 13 o 14, i que va viure en directe aquell fabulós cap d'any, tu ni ho saps, però per cap d'any, un any, les campanades, que només hi havia TV1 i TV2, per dir-ho de la mateixa manera...
doncs després de les campanades de l'Orient Espanyola, com a gran primícia mundial ens van passar al thriller. Ah, ostres, sí? I clar, aquells nou minuts dirigits per John Landis, allò va ser algo tan espectacular per un adolescent que flipes, i després tot era Michael Jackson, pòsters, discos, camiseta i ballar, clar. És que si vols ballar, Michael Jackson.
Ui, aquest dia farem una taula rodona només per... Igual, com l'altre dia del Bruce. Home, jo et recomano que si vols truquis al Mac Lari, que és el gran fan número 1 de Catalunya de Michael Jackson, i aquest home té la camiseta, té la jaqueta de thriller, eh, Mac Lari. Ah, mira, doncs ja el trucarem. És el Mac Bosdy, el tio que fa màgia, eh? Sí, el Mac Lari, sí. És que a mi se m'escapa completament jo. Més enllà del mentalista, no he vist...
més gaire cosa. Però si és d'aquí a prop. Ja, ja pot ser. Mira, és bona excusa per fer-lo venir aquí de parlar del biopic de thriller. Pot fer una hora de Michael Jackson tranquil·lera. Ja ho farem, si de cas, i aquell dia retransmetrem en directe les imatges també, aviam qui és el guapo que s'aixeca i fa alguna cosa. Però parlem de mites ara també, eh? Parlem de mites? Vinga, va, ara sí, entrem en cartellera. Comencem per dos mites del cinema de ciència-ficció, que ja van fer una pel·lícula junts, que són Alien i Predator.
que ja van fer Aliens vs Predator l'any 2004, que era com unir les dues sagues. Doncs continuem endavant en aquest projecte d'anar unint sagues. S'estrena avui la pel·lícula Predator Badlands, que bàsicament és un Predator bo,
que vol anar a caçar el predictor alfa dolent, i per allà al mig hi ha quatre humans que hi ha en rebent. Però l'acompanya un sintètic, saps què és un sintètic? No. A la Saga Alien hi havia unes persones que eren robots que els deien sintètics. A cada una de les pel·lis en sortia un d'una companyia que es deia Wildman Jotari, que eren els que volien trobar l'Alien...
És igual, és una saga impressionantment immensa i que és fantàstica. Doncs aquí ens trobem amb un d'aquests sintètics, que no té cames, i va a coll del Predator, i que l'ajudarà a trobar aquest alfa dolent. És a dir, aventura, més aventura, més aventura, dirigeix un tio que es diu Dan Tachtenberg, que pel nom no sona de res, però que ja va fer fa uns anys...
Una pel·lícula que es deia Prey, que ja era de Predator, on el depredador o Predator anava en una tribu índia de l'oest americà i l'heroïne era una noia índia que lluitava contra els Predators, que era molt bona aquella pel·lícula.
Hollywood s'ha posat molt de moda això de convertir els dolents en bons, eh? T'ho dic perquè amb Jurassic Park ho vam veure amb un Velociraptor, després ho vam veure també amb en Dwayne Johnson, que va comprar la franquícia de Bastant Fúrius, també. Només falta que hi hagi un que en Hitler sigui bo, eh? Vull dir...
Ostres, ja... Aquí ja l'hem liada, eh? De fet, intentaran convertir en Trump en el Premi en l'O de la Pau, per tant, si ho coneixem... Això podria ser sensacional. Per tant, podem anar al cinema a passar-nos-ho bé. Això sí que és passar-nos-ho bé, i si ets un fan de Predator o d'Alien, segur que algunes coses t'agraden. I el cinema...
Tot el que són explosions i acció es viu molt millor que a casa. Totalment. Això sí, que és algú... A més a més, a mi, quan vaig a aquests llocs, que hi ha més adolescents, més gent jove, que criden, xerren, a mi no em molesta, sincerament, les pel·lícules d'acció, de terror, on la gent jove s'expresa, no em molesta, perquè crec que també el cinema és un lloc d'aquests socials, on depèn de quin tipus de pel·lícula estàs mirant,
Ha de ser compartit. I si tu vas amb adolescents i els adolescents s'espanten, criden o xerren, doncs està bé. Per tant, hem començat forts, perquè hem començat amb molta acció. Completament. Rebaixem l'acció, però no deixem de parlar d'alienígenes, perquè tu, tot aquest tema de les conspiracions, els conspirinoides i tota aquesta colla de gent, com ho portes, aquestes teories de la Terra plana, que la reina d'Anglaterra és un llagardaig... Com ho vius, això?
Soroll, el que deia la portada abans fa una estona. Soroll de fons. Soroll de fons, però que té un impacte moltes vegades. Sí, sí, malgratament, que no ho entenc per què, però bé. Doncs ens arriba a la cartellera, a Bogònia, que és del... podríem dir que d'un dels meus directors de cinema preferit, que és Jorges Lantimos, que n'hem parlat alguna vegada per aquí, i que torna amb una pel·lícula, Man Man Stone, les últimes tres pel·lícules, diria que ha fet...
o quatre, els últims quatre pel·lícules que ha fet i surt l'Emaston, i Emaston i Gisip Limons, que ja estaven en l'anterior pel·lícula d'en Jorgen Lantimos, expliquen la història de dues persones d'aquestes conspiranoiques que creuen que una directora empresarial molt famosa és una extraterrestre.
Per tant, la rapten. La rapten per demostrar que és un extraterrestre i que estem controlats per alienígenes que estan entre nosaltres i l'Antimus ho fa des de la comèdia bèstia agressiva que fa ell i jo crec que agradarà molt.
perquè, a més a més, Ben Baston és una de les grans actrius del moment, i és de l'estrena, podríem dir, l'estrena més important de la setmana, va passar per Sitges amb molt d'èxit, va passar per Cants amb èxit de crítica, també, i, per tant, és una d'aquelles pel·lis que dius, home, si n'haig de triar una, segurament triaria Bogònia, de Jorgen Lantimos. Tant Predíctor com Bogònia les podem veure al cine...
i odion de sal totes dues, va bé? per tant, si ens anem per acabar el trufó home, i tant, anem al trufó el trufó, per cert, felicitats però això em parlaràs de la setmana que ve amb en Carles, no? d'això i de diverses coses bueno, sí, el que volíem fer mira, ja t'hi convido, que és una taula rodona en comptes que sigui una entrevista a una persona, doncs mira, d'ajuntar una taula sencera i parlar d'això gent del trufó exacte, temps de trufó
Temps de trufó. Temps de trufó. Sí, perquè el trufó, el 18 de novembre, fa 25 anys. Mira. Fa 25 anys que existeix com a trufó, això us ho explicarà més bé en Guillem, que és l'home mater, perquè abans era estudi trufó, abans era la setmana de la crítica amb el col·lectiu... Imagina't. Perquè el trufó fa 25 anys, però hem de tenir en compte que aquest trufó, durant tots els 25 anys, l'ha lligat al col·lectiu de crítics de cinema. Correcte.
També és important remarcar que ells abans de trufó, hi havia estudiat trufó, hi havia setmanal cinema, i tot té un recorregut de més de 25 anys, però bueno, celebrem els 25. Això sí que és una bona preqüela la que ens explicarà. Del trufó estable, i en Guillem t'ho explicarà, encantat de la vida, que ell ho va viure, home, que ho ha viscut tot en primera persona, que és l'home mater.
Doncs, vale, ens anem al trofó, veiem una pel·lícula dirigida per David Trueba, David Trueba, que està basada en un llibre seu que va escriure fa un temps, es diu Siempre es invierno, i protagonitzada per David Verdaguer, que va ser el protagonista de la seva última pel·lícula, que era el Sabenakel, que feia d'Eugenio. Sí. Doncs tornarà a repetir els dos Davids. I explica la història d'una parella que se'n va a Bèlgica en un congrés, i quan estan allà hi ha una petita,
no sé si ben bé discussió, però bueno, se separen, i el noi es queda a Bèlgica a passar uns dies per reflexionar, és a dir, seria la història que estic en parella, de cop quedo sol i m'haig de trobar a mi mateix, i ho faig en una terra que no és la meva, sinó que és Bèlgica, i l'acompanyo una sèrie de personatges, sobretot una dona més gran que ella, que ell...
que l'ajudarà a buscar el seu nou lloc al món. Carai. T'ha passat mai a tu tenir parella i quedar sol i reconstruir-te? Tenir parella, quedar sol i reconstruir-te? No.
D'aquesta manera tan fàcil i tan senzilla. És més complicat. El meu té moltes arestes, o tenia moltes arestes, i ara ja... I hem acabat, passem trufó ràpid, perquè tenim tres coses que crec que val la pena dir. Una és que diumenge, tornem a fer en el petit trufó a les 12 del migdia la pel·lícula del Peixet,
Peixet el petit apunturer, que ja en havien parlat, que havia tingut gran èxit de públic, i per tant n'hem donat una altra opció de tornar a fer aquest diumenge, podria ser que sigui l'última ja sessió del Peixet, perquè l'ha vist moltíssima gent i agrada molt als nanos, ja et dic, de 5 a 8 anys, o fins i tot menys de 5 anys. És una pel·li...
per família, un diumenge o migdia, si volen. Per fer és aquest plan. Dilluns, Trufó. Cicle. Trufó, Trufó. Trufó, Trufó. Trufó, Trufó, Trufó la noche americana. Una pel·lícula del 73 que va tenir bastant d'èxit també perquè és això que ara en diuen els modernillos, en diuen metacinema. És a dir, estàs fent cinema que et parla de cinema. Sobre com es fa cinema. Sí, doncs Trufó ho va fer més fàcil encara. És a dir, estic filmant una pel·li i seguirem la filmació d'una pel·li d'en Trufó
Guionitzada, eh? Vull dir que per veure els problemes entre actors, com es fa una pel·li, com quines coses surten allà, els temes personals, els temes professionals, i surt el mateix trofó, i surt, bueno, Jacqueline Bisset. És un making of, però d'aquella època.
És un making of sense ser making of. És una pel·lícula. És metacinema. T'ensenyaré com es fa el cinema i què passa dins el cinema i què es viu dins el cinema. Aquesta paraula, el concepte, me la va ensenyar molt bé el bo de l'Àngel Quintana a les seves classes. Ah, mira. Que de fet parlàvem precisament sobre aquesta pel·lícula. Segurament. Segurament, perquè sempre treia el trufó quan podia i va parlar sobre meta... I trufó, Godard, tota aquesta... Que això és una cosa que en la celebració del...
dels 25 anys del cinema trufó hi haurà una preestrena una pel·lícula que es diu Nobel Vague la Nobel Vague de Link Laker on ha fet una pel·lícula on surten tots aquests tòtems que era el moviment aquest que va remoure l'enquistat panorama cinematogràfic de l'època que pot agradar molt o no
Però que segurament a les classes de l'Àngel Quintana te'ls explicava tot. Sí, home, i tant. Escolta, ja has vist que la toco una mica, eh? Vull dir, a mi no em parlis de pel·lícules d'ara últimament, però sí que... No, no, però està bé veure que l'Àngel ha influït molt a les generacions joves. Això és fantàstic, home. Home, i tant, encara anava a classe aquella època. I per acabar, una cosa que fem el dimarts dia 11. Què fem el dimarts dia 11, el trufó?
l'estrena de la pel·lícula del Bo del Pere Vilà. Correcte, que no en parlarem aquí, perquè ja en vas parlar a Tomber i la gent pot recuperar la conversa, però es diu que quan un riu es ve al mar, que la podeu veure el dimarts dia 11, recordeu que és dins temporada alta, per tant encara queden entrades, si la gent vol...
pot entrar a temporada alta i veure i parlar amb Pere Vilà després, que va anar al Festival de Valladolid a presentar la pel·lícula Concurs i que jo crec que és una oportunitat per veure-la i conversar amb ell. Doncs sí. Vas dir que te l'apuntaves, eh?
Sí, sí, sí, ho tinc apuntat. Sí, te l'has recordat, eh? Has vist, eh? I no és tan guió, eh? Si la gent veiés els meus guions... He quedat grata ben sorprès, eh? No, no, sí, ja. Jo hi ha coses que tinc molt a memòria, però algunes altres són un desastre. Però... Ara quan m'has dit això és que era l'única correlació d'idees que podia tenir...
i recordeu que avui s'estrena a Netflix Frankenstein i que encara continua amb la sala a l'Odeon i jo recomano a la gent que vagi al cinema a veure-la tot i que hi hagi aquest dilema de si Netflix ha d'anar al cinema o no hi ha d'anar jo crec que és una gran pel·lícula que s'ha de veure en un cinema perquè a tota l'esplendor de Guillermo del Toro està allà tota la seva visualment és fabulós el tio i per tant val la pena
Doncs com tu. I com tu, i com vosaltres. Val la pena. Val la pena tota la vida. Tot val la pena, és veritat. Tens tota la raó del món. Jep Soler, temps de cinema inconmensurable, sempre majestuós. Moltíssimes gràcies un dia més. A vosaltres. Vinc aquí pels elements que em feu. No ho sé. Moltes gràcies.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i l'agenda de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast a gironafm.ca L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. Cocodril Club
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80... Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12, però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla.
Entra el Jardí de l'Ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano.
Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda. I quan vulguis en podcast a GironaFM.cat. García i Tarribas Associats. El programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí.
Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Garcia i Terribes Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribes explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí.
Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I ja escoltem de fons un univers sonor, amb diferents capes, textures, emocions, també amb un pèl d'experimentació. Parlem amb Gravo, en aquest cas amb l'Arnau Gravolosa, que és l'artífex d'aquesta música que estem escoltant de fons, i és que el músic i productor, en aquest cas, busca desafiar també les formes tradicionals de concebre la música electrònica. Parlem del seu EP, parlem de Puls, que va també...
5 peces que combinen delicadesa i també risc a la seva manera. Arnau Gravolosa, bon dia i bona hora. Bon dia. Com anem? Molt bé, encantant d'estar aquí. Home, només faltaria. Crec que estaves de viatge, no? Estaves fora ara aquests dies. He estat per Bilbao, llavors vaig parar a Lleida per fer unes sessions amb un artista i sí, sí, una mica no he estat a casa, però content de viatjar. A mi m'agrada molt.
I avui toca Banyoles. I avui toca Banyoles, que és un lloc especial. T'anava a dir, presentació de l'EP de Puls. Puls acaba també, eh? Vull dir que Pulse, el que passa que el meu Spanglish també és per allà. No sé si amb ganes també ja que arribi el bolo aquest vespre.
Sí, la veritat és que sí, a més és un bolo que em toca de prop perquè he estat molt de temps també vivint a Banyoles i amb la seva gent i el lloc, i crec que energèticament és un lloc que sempre hi he volgut fer un concert amb cara i ulls en una sala i em fa bastanta il·lusió. On el tenim aquesta tarda?
El tenim a l'Ateneu, a l'Ateneu, a la plaça Major, a les 8 del vespre. Per tant, si la gent és de Banyoles ha d'anar a escoltar el grau. Per suposat, que no sé si tornarem molt aviat, que serà un concert únic. T'anava a dir, és peculiar, perquè crec que vaig llegir una entrevista teva ara fa uns dies, on et deies que et feia molta il·lusió, però també perquè has tocat a tot arreu, com aquell qui diu, però que encara no havies tocat a Banyoles.
Exacte, sobretot ho deia per Santa Pau, que és com el meu lloc natal, però sí que és veritat que a vegades tendim, bueno, nosaltres no, però la gent que programa tendeix a fixar-se molt en el de fora, quan a dintre, quan en el seu territori té artistes de molta qualitat i crec que és important que la gent confiï en la gent que està fent música a casa, que hi ha gent molt bona fent música aquí.
Has notat això, que fins que no marxes una mica lluny la gent no et té el radar? Completament, has de marxar lluny perquè després et vulguin i al final crec que on t'haurien de donar més oportunitats al principi és a casa teva i al contrari, m'han donat oportunitats molt grans, molt més a fora que no en el meu territori però a poc a poc l'anem conquerint també el territori de casa Com conceps, Pulse?
Doncs mira, em costa molt etiquetar les coses que faig en general, jo crec que ha estat un cúmul d'experiències viscudes, sobretot també amb la gira per Espanya, viatjant també, vam fer una gira per Espanya aquesta primera part de l'any i clar, com que tens tantes hores tens molt de temps a reflexionar sobre moltes coses i també per composar quan estàs a la carretera i...
i estàs allà amb la llibreta o el que sigui, doncs dona molt de temps i llavors és un cúmul de reflexions i de sons que em venien al cap que han culminat amb aquest àlbum que estic molt content i que m'he produït jo per primera vegada sencer i ha estat tota una aventura.
Què us acabes d'explicar? Al principi no, tampoc volia que fos un àlbum així com molt conceptual, però crec que sempre acabo aterrant el que em passa sempre pel cap molt, que és la família, sobretot, i el pas del temps, passar de...
Som una persona que tinc 24 anys, que estic treballant a un nivell molt alt per l'edat que tinc, diguéssim, i que sempre treballo amb gent que és 10 anys més gran que jo. Llavors, el concepte del temps i de l'edat i de com he crescut, les maneres en què em relaciono amb la gent, com que crec que soc més gran del que realment soc. Llavors, una mica reflexionar sobre això i reflexionar sobre on tinc l'arrel, que sempre és a casa i amb la família i amb tot.
T'ho dic perquè ets un nou artista que passa per aquí on posem en valor la música instrumental, és a dir, que no sigui tant en veus. Al final jo crec que també hi ha hagut com aquest petit backup, aquest retorn a també poder gaudir la música, ja no només experimental, en certa manera, sinó també música instrumental, que fins ara s'havia perdut una mica.
Totalment, i a més és una cosa que aquí moltes vegades la gent concep com a nou o els mitjans diuen que és una cosa com supernova, com una novetat, i realment no és gens una novetat, és a dir, ja està tot inventat i a Europa portem anys fent música d'aquesta tipologia, l'únic que aquí a Catalunya es concep com a alguna cosa nou, i crec que és guai com...
Agafar coses també de fora, nutrir-nos de música que no sigui, la música festiva catalana, que està superbé i que ens encanta a tots, però nutrir-nos d'altres coses i que jo no soc cantant i no tindria cap sentit que canter, per tant no ho faig simplement i no ho forço a que ningú canti per mi o intentar cantar. Vull dir que no cal. No forçaràs pas mai, no això? No, no, no. Tu veus cantant alguna cosa? No, no, la veritat és que no.
Estic molt còmode com estic ara, sí, sí. Escolta'm una cosa, clar, jo la meva pregunta és, que és el gran repte al final, com trasllades tot això a la performance després? Perquè entenc que no seràs pas tu donant-li el play. Exacte, és complicat, és complicat, per sort... Però és el repte, ens agrada allò complicat, eh? Total.
Total, sí. O sigui, l'arrel de tot sempre és el piano, el piano està molt present, però tinc tot de màquines i de síntesi i d'automatitzacions que fan que pugui arribar a fer gran part de les coses. Llavors, com tu amb la Sara, Sara Oliver, que és bateria i que ara està vivint a Banyoles, que també és molt guai que toquem a Banyoles per això, i està fent tota la part rítmica, tota l'electrònica tocada, diguéssim, que crec que es nota molt quan...
quan s'està tocant electrònica però s'està sentint electrònica però s'està tocant una persona humana, que moltes vegades l'electrònica és com més programada i sona com si escoltessis un robot i es nota com la part humana en la música que fem i això és xulo. També et diré últimament hi ha la moda també de la música electrònica que la gent es pensa que és el xunda-xunda i prou. Exacte.
Exacte. I més ara, eh? Vull dir que s'ha convertit en un fenomen de masses. Abans un talló anava per dir alguna cosa, érem quatre gats i ara no s'hi quep, eh? Total. Sí, i a més això és com dir pop o dir jazz o dir música electrònica és una cosa molt àmplia. O sigui, va des del xonda-xonda fins a una cosa molt més minimalista com la meva, jo què sé, el tecno, el no sé què, vull dir que hi ha moltes vessants aquí dintre, vull dir que és interessant també. Parles de minimalisme, no sé si fins i tot delicadesa en alguns punts.
sí, sí i m'agrada ser elegant amb les coses que faig no m'agrada com ser molt tampoc extrovertit subtil és la paraula exacte, sí, quan estic en segon pla sí que m'agrada molt ser molt extrovertit i tal, però quan estic en primer pla i hi ha el meu nom al cartell per dir-ho d'alguna manera allà la cosa és com més delicada i s'ha de ser, bueno, jo m'agrada ser una mica més cuidadós que amb les altres coses per què pulser?
Va venir arrel d'un tema que, de sobte... Bueno, vaig escoltar un àudio d'un meu nebot, en Martí. I, bueno, tinc dos nebots, en Martí i en Julià, una abraçada. Una abraçada, Martí i Julià. Exacte, són molt petitets. Però, bueno, vaig sentir un àudio d'en Martí que em va com inspirar i vaig començar a fer i, de sobte, sense voler, vaig programar el batec d'un cor i vaig dir...
I vaig dir, sí, puls, eh? Sí, puls. Crec que són, a vegades, a l'hora de triar noms, em guio més per l'impuls del que em surt en el moment que no tant com reflexionar molt sobre les coses, perquè si reflexiona sobre les coses no faria mai cançons, no faria mai res, bàsicament. Què és el que has après, tu, en tot aquest procés, més enllà de la part tècnica? Aprenc a escoltar-me molt, aprenc a dedicar-me al temps que em pertoca...
I aprenc a entendre moltes coses que em passen perquè la vida que tinc és poc convencional, estic molt fora de casa, estic fent moltes coses sempre, estic viatjant amunt i avall i...
I a vegades no tens temps de processar res, ni tant per la part laboral com la part personal. Llavors crec que és com escoltar-me, entendre coses, agafar distància, i també és com el meu moment de viure la realitat més real. El que em fa arralar, el que em fa estar més a terra és això, bàsicament. Et diré una cosa, la vida és pels valents i les valentes, eh? Tal qual. Vull dir, ho has d'encarar sempre d'aquesta manera, i per processar...
I t'ho dic per experiència, sempre hi haurà temps per processar. Total. A partir d'aquí, tu agafes, comences el guió, o sense guió, jo vaig sense guió per la vida, escolta, comences i ataques. Total. És que no té més. Total, és una bona filosofia de vida, 100%. La teva, estem parlant de tu. Exacte. També la meva. Exacte.
T'anava a dir, més enllà de Banyoles, no sé si la idea també és que pugui anar a algun altre lloc, a algun altre espai, no sé si ja tenim a l'agenda. Sí, ara això, aquest primer any vam estar fent aquesta gira bastant extensa per Espanya, que va ser molt xula.
i després tenim ara ens queden un parell de concerts a Barcelona bastant guais també i dos bolos a la província de Lleida a la Pobla de Segur i a Sort seran uns bolos així més intimistes per acabar l'any i fa il·lusió acabar l'any d'aquesta manera i llavors evidentment amb els altres concerts que tinc dels altres artistes però bé llavors començar l'any bé que anunciarem coses que encara no podem dir però ve un any xulo i aquest tancament de
any, em ve bastant de gust com acabar l'any d'aquesta manera. Fem una cosa, les coses que has dit que no pots dir, ara me les dius quan tanquem, i mentrestant, ara, si et sembla, nosaltres marxem escoltant-te, però escoltant la teva música. Escoltem Pulse i, escolta, gent de Banyoles, cap a la Taneu... Que vinguin, que vinguin. Però vull dir allò... Caran hòsties. Exacte. Perdó per la paraula, però estem a divendres. Totalment. Grau, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. A vosaltres.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i l'agenda de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast a gironafm.ca L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. Cocodril Club
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80... Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit. Aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla.
Entra el Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano.
Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda. I quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM.
i encara ens ha recte final no només del programa d'avui sinó també de tota la setmana i amb ganes de baixar la persiana em sembla amb ganes de marxar però seria molt descortès fer-ho sense donar la benvinguda a l'Eloi de la Cruz Granados bon dia i bona hora també al Marcos Castells Jiménez bon dia i bona hora per parlar avui sobre la situació actual de la filosofia en clau de la revista Virtú no fos cas que se'ns oblidi
Primer de tot, nois, bon dia. Acosta't al micro, ara. Ara, perfecte. Ara sí que se't sent, perfecte. Escolta'm una cosa, situació actual de la filosofia. Aviam, és que clar, jo tinc poc a dir, eh? Vull dir, no em deixeu... Jo el que sí que us demano és que no em deixeu gaire en ridícul.
T'ho dic perquè faré una petita introducció i és que us diré, aviam, si parlem de filosofia, no? Vull dir, primer de tot, com s'ha banalitzat també el terme filosofia últimament? Perquè la gent ara, tothom marca que si això és una filosofia de vida, que si això és una altra, vull dir, no ho sé, ho diu la gent, de forma pizipi... Pizipi... Pizpireta, molt amb ganes de... Filosofia de l'empresa. Filosofia de... Filosofia de... Filosofia de... Filosofia de... Filosofia de... Filosofia de... Filosofia de... Filosofia de... Filosofia de... Filosofia de... Filosofia de... Filosofia de... Filosofia de... Filosofia de... Filosofia de... F
Doncs primer el que has dit, hem d'allunyar-nos una miqueta de la banalització aquesta de la filosofia i parlar realment de la situació actual de la filosofia, és a dir, no de l'autoajuda, no dels rils sobre Albert Camus o sobre Nietzsche, sinó parlar una miqueta sobre...
quines corrents es porten ara i en què hi pensem, perquè tampoc estem molt ficats en els corrents actuals. Sí, no, però parlar, o sigui, deixar clar que parlem de filosofia entesa com a una disciplina o com a projectes filosòfics que van a algun lloc o que són estudis sobre coses, no parlem de la situació actual de la vida de les persones o com s'enfoca en el pensament, sinó parlem de...
les disciplines filosòfiques, les corrents, com la gent les enfoca ara i quina situació hi ha. Clar, jo el que veig és que, ho invento, tirant molt enrere, estava tot per fer, com aquell qui diu, però és que ara, per exemple, sobretot a una base ja ancestral, com aquell qui diu, és molt fàcil que es banalitzi, però per què? Perquè existeix ara mateix qualsevol mena de situació que convidi a pensar que això pot comportar una corrent filosòfica.
Sí, també és part del problema. És molt fàcil dir això de que tot ja està escrit, tot ja està dit, però clar, també pot semblar una excusa. És a dir, és molt més fàcil, en lloc de proposar alguna cosa, agafar un text de Schopenhauer o de Hegel o de qui sigui i agafar una petita part d'aquell text, fer tota una dissertació sobre aquesta petita part,
i dir que estàs fent filosofia, bé, estàs fent d'acadèmic, estàs fent d'historiador, no estàs fent de filòsof com a tal, perquè, clar, tampoc està molt definit ara mateix què és el que fa un filòsof, perquè... És que, de fet, ara mateix tenim un problema, una situació que comentava abans amb en Marcos, i és que hi ha una certa figura cultural que és la figura del filòsof o del geni filosòfic, que trobava molt en l'antiguitat,
I ara mateix no es pot trobar perquè abans teníem la qüestió que tu podies saber tot el que es podia saber sobre física, tot el que es podia saber sobre matemàtiques, tot el que es podia saber sobre teologia, i llavors podies agafar i dir, vale, ara que jo sé totes aquestes coses...
vaig aportant davant totes aquestes disciplines, vaig a fer-les avançar, aportant una cosa nova. Però avui dia tenim el problema que hi ha una massificació de la informació. Hi ha moltíssims autors publicant arreu del món sobre qualsevol tema. Llavors, com que tu no pots conèixer tot el contingut de qualsevol disciplina, el que tu facis ja no serà un avançament d'un projecte, serà més aviat...
Una idea que has tingut serà alguna forma d'expressió artística o creativa personal, saps? Ha canviat una mica aquesta figura que tenim. Ja no tenim poques persones molt brillants que fan avançar un assumpte. Ara tenim un munt de gent publicant per totes parts i mai podries llegir tots els textos de filosofia ni que fos un sol tema. Exacte, és en part el problema que hi ha amb l'especialització de qualsevol...
cosa que toquis de la filosofia és a dir, a tu et pot agradar moltíssim diguem, l'existencialisme però tu no sí que pots en el sentit físic però no pots fer tu una cosa nova seguint aquesta línia existencialista perquè hi ha una acadèmica al Japó que ha tractat aquesta petita línia sobre Sartre o hi ha una acadèmica a la Universitat de Barcelona que ja t'ha parlat sobre aquest fragment de Heidegger i te l'ha desenvolupat en 50 pàgines no...
El problema és el que he dit al principi, que tothom vol agafar coses d'altres filòsofs i llavors no desenvolupar-les, sinó explicar-les, esplayar-les o relacionar-les amb altres, té a veure també amb aquesta especialització. És a dir, ara no tens...
El filòsof, com podies ser, durant el segle XX tenies un Heidegger o abans tenies un Hegel que et sabien parlar de física, et sabien parlar de química, de matemàtica, de política, de teologia, i amb tot això et feien una doctrina. Ara tens, per exemple, a l'universitat aquí de Girona, tens un expert en Sant Agustí, expert en la filòsofia política de Hobbes, un expert en aquest fragment petitíssim de la metafísica d'Aristòtil. Aquesta especialització
Fa que no avancem en res. És a dir, ens quedem sempre... O sigui, per exemple, Josep Ponsatí, el professor que estava aquí a la Universitat de Girona, era el màxim expert en un fragment de Sant Agustí de les Confessions. De fet, ell deia que era la persona que més sabia del món i que més sabrà en la història del món sobre dues paraules de Sant Agustí. Exacte, però ja no té temps, ja no pot abarcar tota la resta que abarca la filosofia.
I el punt al que volem arribar és això, que amb tanta especialització, amb tant de saber sobre una cosa concreta, et perds tota la resta. I això impedeix fer una filosofia que encara que no estiguis superespecialitzat en un fragment de Sartre, saps agafar les seves idees, saps agafar una mica de física, saps agafar coses de biologia i pots fer una doctrina.
A més que això també té el tema que crea nichos, la filosofia al final ha fet com han fet totes les altres ciències. Tu estudies psicologia i et pots especialitzar en algun camp petit de la neurobiologia, et pots especialitzar en algun camp petit del psicoanàlisi,
I quan tu publiquis un article acadèmic relacionat amb una investigació que hagis fet, et llegiran persones del teu camp. Doncs en la filosofia estem més o menys iguals. Si tu te'n vas a filosofia analítica, hi haurà alguns temes molt concrets i específics de filosofia de llenguatge, on tindrem potser autors superbrillants, però aquests autors els llegeixen 5 persones, que són 5 persones que ja coneixen ells i amb les quals han dut a terme el treball que estan publicant.
És que jo el que veig és que al final la filosofia parteix... Jo ara parlo a la veu del poble, eh? Però jo el que veig és que la filosofia al final parteix d'informació i a partir d'aquí, com que vivim en una societat on estem sobressaturats d'informació, si a més d'això li sumes la batalla d'egos que deu haver-hi, que deu ser... Deu ser allò, la batalla de Trafalgar. Sí, no només amb acadèmia.
amb estudiants, crec que... Amb tot, o sigui, hi ha tots els estaments. O sigui, clar, jo barreges tot això, a més a més, amb el tema de l'elitisme intel·lectual, que també, vull dir, és un tema que jo sempre l'he tingut molt en compte i que, de fet, defineix moltes de les balances de poder que tenim ara mateix, però, bueno, això és una altra història. En qualsevol cas, tots aquests elements, el que veig és que, al final, el que deixen és una imatge molt esbiaixada
i poc pureta per entendre'ns del que hauria de ser la filosofia potser en els nostres temps. Sí, és que al final no es tracta de saber moltíssim sobre una cosa i llavors desenvolupar-la. I demostrar-ho, que la gent ara vol demostrar molt cansat. I demostrar que jo m'he llegit aquest petit text de Michel Foucault i que te'l sé citar en un text.
Això no és fer filosofia. Un filòsof no cal que sàpiga de moltíssimes coses i ser un expert en una cosa molt concreta, sinó tenir una visió global sobre la realitat, diguéssim, sobre l'existència. Per poder fer una bona cosmologia, una visió global del món, no et cal saber...
els petits detalls de la física quàntica o no et cal saber què és el que va dir Nietzsche en aquest aforisme és que precisament una mica el problema que tenim és aquest, que s'ha perdut la cultura de la cosmovisió o sigui, la humanitat ha viscut temps
en els que sempre ha volgut donar-li un sentit al món que l'envoltava. I en bona mesura la filosofia de la mà de la teologia han nascut per donar vies perquè els humans poguessin fer això, perquè les persones poguessin desenvolupar teories que donessin sentit moral a la seva vida i donessin sentit racional a la seva existència.
Llavors, què passa? Antigament havíem tingut tots aquests autors que cadascun d'ells desenvolupaven la seva cosmovisió. I jo sempre he dit que un bon filòsof té una teoria que es pot entendre com una religió. Si la teoria del filòsof no pot guiar tots els aspectes de la teva vida, llavors és mediocre. És que fins i tot la filosofia és autodestructiva, t'ho dic, perquè ella mateixa s'ha inventat l'escepticisme, que és precisament la seva arma.
Sí, perquè és molt coherent. És massa coherent i tot, no? La filosofia vol portar la coherència fins al màxim extrem. Llavors, si hi ha una cosa que estrictament és veritat, com dir que algunes coses no les pots arribar a saber, doncs a vegades tindràs que anar com trepitjant ous per dir qualsevol cosa. Però és que fins i tot els escèptics et donaven una visió del món.
Fins i tot els que no creuen en res tenen una forma de viure, tenen una forma de veure el món. Ara jo, per exemple, estic a la universitat que estem estudiant a Frege, un filòsof del llenguatge i matemàtic i tal, però clar, una petitíssima part de Frege que t'explica una petitíssima part de la filosofia del llenguatge i de la matemàtica, i dius, vale, i jo ara amb això què faig? Ara sé moltíssim què és el sentit i la referència d'un anunciat matemàtic o semàntic,
Però i què? I ara què? O sigui, no estem tenint una visió global de les coses, és a dir, jo no estic criticant que es faci filosofia de llenguatge, n'estic criticant que es faci matemàtica. Critica-ho, critica-ho. Passa res. Però no estan incloses en res, no estan incloses en una visió global. És a dir, jo soc un expert en la semàntica, soc un expert en la visió que tenia Marroponti sobre el cos.
És l'individualisme portat al seu màxim exponent a nivell contemporani Exacte, no es té una visió global de les coses Jo crec que també un dels temes que porten justament això és que penso que després de la segona guerra mundial ha quedat com un trauma que ha fet a la gent tenir por a filosofies que poguessin impulsar tot un poble a tenir un objectiu concret
S'ha tingut por que hi hagi una filosofia que mogui a moltes persones a fer alguna cosa, perquè què hem volgut? Hem volgut tenir estabilitat, hem volgut tenir ordre. Llavors, perquè no hi hagi idees que puguin fer la gent, desitjar trencar aquest ordre, s'ha buscat construir una cultura on no es puguin desenvolupar noves cosmovicions. Una cultura on tu no puguis...
fer una cosmovisió sobre sobre epistemologia que et porti a avançar que per la via política la forma en què vius no és la correcta i pugui portar a un poble sense oposar-se a la resta de manera que han quedat les disciplines dividides de manera que si de cas puguis avançar en petites qüestions
específiques que seran molt interessants i es faran de forma molt intel·ligent i potser brillant en alguns casos Estàs això de parar de jueus ja, Eloi Mira, fem una cosa i és molt ràpidament, en forma de titular i probablement la pregunta més complicada que us faran aquesta setmana Aviam I què hem de fer?
Deixar morir la filosofia, disfrutar-la del que podem i deixar-ho estar, perquè és que ha mort, no, Eloi? Ha mort una miqueta. Doncs jo penso que el que hem de fer és ficar-li valentia i construir la nostra pròpia cosmovisió, encara que sigui només per nosaltres, i fer filosofia de veritat. I si ningú l'ha d'escoltar, doncs que ningú l'escolti, però...
Jo crec que hi ha lloc en el món. Ui, disteu una mica, hi ha planxa aquí. No filosofeu. Home, però això... Porteu motxilla, eh? És sempre, és sempre. Hi ha temes aquí, eh? Escolta, un dia d'aquests... Escolta, la pròxima vegada que m'avingueu...
Fem un cara a cara. Un em defensa una postura i l'altre em defensa una altra. Això ha passat moltes vegades. El que passa és que no ens porta mil minuts. Serà en públic. S'acaba adorant aquí... Jo porto aquí els botellins. Cap problema per això. Siguem pitxpiretes, que diria l'altre. En qualsevol cas. Moltíssimes gràcies, Eloi i Marcos, per aquesta estoneta.
A tu per convidar-nos. I tu, que tingueu un cap de setmana gairebé, gairebé, gairebé tan fantàstic com vosaltres. Sí, sí. Perfecte. Apa! Moltes gràcies, Seid. Too bad, buddy!