I avui és dimecres, 11 de febrer del 2026, jornada de vaga del sector educatiu i aquesta vegada no sembla pas que sigui de perfil baix o amb la simbologia de la processó de verges. Al contrari, aquesta vegada sembla que és amb un bon cop de puny sobre la taula, tallant carreteres a primera hora i tothom cap aquí a Girona en una manifestació unitària que sembla que fa 4 anys que no aglutini tant de múscul.
Per què? Doncs perquè el sistema és el que és. I ahir ho comentàvem, que els docents s'assumen a una festa on tantes i tantes altres situacions fa temps que ballen. L'habitatge, el supermercat, el transport, la sanitat... La petita reunió d'amics explicant-se les penes s'ha convertit en una macrofestival, en aquest cas, de problemes de la societat, on també balla el ritme d'una crisi que cada vegada s'estén a més carpetes del nostre dia a dia.
Perquè la sensació que res va bé i poques coses funcionen, com l'educació en aquest cas, sembla que dóna pas a temps de celebració per als pessimistes.
I avui si parlem de paraules que volen dir el contrari, si parlàvem de pessimistes, anem a parlar de somiadors de la ràdio gironina. En aquest cas ens acompanya Delta Force, de forces especials d'aquí, de Girona FM. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia a totes i a tots, com esteu? Saps per què et dic Delta Force a tu? Forces especials d'aquí de la ràdio? Perquè sempre que tenim un problema...
No sé pas com ens ho fem. Truquem a l'Arnau Vila i sempre se soluciona. Sembla que tingui una lampisteria, el senyor. Bueno, és que la tinc. La tinc, la tinc. No és que sembli, és que la tinc, no? I a més a més, recordeu que sóc el... Com ho deia, el relator, no? El relator especial per a Nacions Unides del carrer Jaume Balmes número 15 de Girona. Efectivament, efectivament, eh? Per tant, doncs, tranquils. Algun dia hauria d'escriure jo també un llibre de totes les presentacions que li he fet en els últims dos anys i escaig.
Que jo crec que, una altra cosa no, però per creativitat i amb ganes de... No, això sí, això sí que ho has de reconèixer. Jo sempre ho he dit, que no intentaré mai perdre l'oportunitat de sorprendre-li i rascar-li un somriure. Veus? Això està bé, això està bé. Almenys si ho puc aconseguir, que això abans la gent no ho sap, però jo aquestes frases les posava al guió. Cert, i ara no. Llavors, clar, l'Arnau ja no reia, per què? Perquè s'ho llegia abans i deia, mira què dirà. Sí, sí.
Però tot això hi ha coses que de vegades ja les veig venir d'una hora lluny, eh? I de cop i volta un dia vaig agafar i vaig dir, doncs mira, saps què farem? Aviam per on bufa el vent. I ja veiem què se m'acut en aquells 3 segons abans que em doni pas. Sí, anava a dir jo era per on bufa el vent, però vaja, aquest cap de setmana sí que bufarà el vent, eh? Havia de ser el cap de setmana de Carles Toltes, havia de ser, que ha de bufar el vent i que tothom està penent. Però bueno, jo hi vaig parlar amb la regidora de Cultura i Festes del que em pertoca a mi,
I a mi em va dir, tu tira. A mi em va dir, tu tira. Tu tira. O sigui, com aquí a la ràdio, tu tira. Cap endavant. Diu, aquí nevi, plogui, faci tramuntana, sortirem. Ara bé, dic, aviam Protecció Civil, AMET i Meteocat. Home, és esperiós, eh? Ahir vaig trucar a Madrid, eh? O sigui, ahir vaig trucar a Madrid per preguntar allà on treballava jo. Vaig trucar per preguntar aviam si bufava gaire o bé. I que falten dies o què?
No, que bufarà el vent segur, m'han dit. M'han dit que bufarà segur a partir d'aquí. Si molt més o molt menys, ja ho veurem, però que bufarà el vent segur. Però bueno, en fi, aquí a dins d'aquest estudi no se'ns emportarà el vent ni molt menys, perquè encara tenim molta teca per repartir. Per exemple, parlarem amb el modest Ginguan ara d'aquí uns instants. Creixereu progressar? Aquesta és la qüestió que ens plantegen el seu nou.
llibre, tot això ens portarà al punt de dos quarts on presentarem un nou programa de la Graella també, el Rida Misa Dance en aquest dancer, en aquest cas un programa que ja s'ha estrenat aquest cap de setmana, que ens portarà una miqueta de maquinilla també aquí per alegrar-nos els vespres i les nits de dissabte i de diumenge, tot això ens portarà després per parlar, Arnau Vila coneixes el mite de Cassandra?
Doncs l'haurem de conèixer i estar ben atents. Jo no en tinc ni idea. Ahir m'han dit que parlaríem del mite de Cassandra aplicat a les empreses. Carai. Doncs ho farem amb la Sandra Hurtado amb Lideratges. Ho escoltarem, ho escoltarem. Sí, ja ens ho explicarà ella. En qualsevol cas, Arnau Vila, passen 10 minuts al punt de les 11 del matí. Ens hi posem.
Avui obrim la carpeta econòmica, però no des del titular del PIB o de les xifres macroeconòmiques, sinó des d'una pregunta molt més directa, i és si l'economia catalana creix i per què no notem, en aquest cas, que vivim millor. Aquesta és la reflexió que planteja l'economista Modés Ginguan al seu llibre Creixer o progressar, on posa el focus precisament en el dilema de fons del nostre model econòmic. En qualsevol cas, per parlar de tot això i també de la xerrada que tindrà avui a la Casa de Cultura, Modés Ginguan, bon dia i bona hora. Hola, bon dia.
I benvingut a casa teva, si és que hi ha casa d'algú, que deia en Cisa. Gràcies. No sé si havies vingut mai aquí, encara no, eh? Aquí no. Bé, ja tens una excusa més per venir a Girona. Molt bé, una gran ciutat, per cert. Escolta'm una cosa, abans d'entrar amb la xerrada, que ja la comentarem després, jo abans volia entrar amb el llibre i és...
M'agrada molt el títol, t'ho dic perquè créixer o progressar sembla que haurien de ser sinònims, però em sembla que precisament sinònims no són. No ho són perquè hi ha un element que els fa molt diferents. El creixement es pot produir a base de tenir més gent treballant, a base de vegades de fer una rasa i posar gent a tapar aquesta rasa, i tot això suma producte interior brut.
El creixement és això, és que el PIB augmenta, un 2, un 3, i tots estem contents, aparentment, perquè creixem més que els Estats Units, que l'Alemanya, etcètera. Però falta un element que és molt important, que és quant toca d'aquest creixement per evitar-ho.
És a dir, com es reparteix i a quina mitjana de PIB i d'aquest creixement toca a la població. I aquí, a Catalunya, en els darrers 25 anys, la veritat és que estem completament estancats. És a dir...
L'economia creix, però el PIB que li toca per persona està estancat. Per tant, no progressem en termes econòmics, ni tampoc progressem en alguns dels apunts que es fet al introduir aquest programa, en termes del funcionament dels trens, en termes de sanitat, en termes d'habitatge...
En termes dels pagesos, tots aquests conflictes que tenim oberts darrerament, vol dir que hi ha coses que no acaben d'anar rodones. I això és el contrari del progrés. El progrés seria que tot això funcionés. Clar, jo amb un amic meu un dia comentàvem, o sigui, vam arribar a una reflexió, no sé si és correcta o no, i és que la política és tot allò que passa després que un govern no tingui calés?
per plegar segons què. És a dir, surten i diuen que el PIB creix i tot plegat, és sensacional, però clar, si tot això després no es tradueix en quelcom visible, que potser sí que es va traduir aquí dècades enrere, evidentment, però sembla precisament això, no? Vull dir, qui dia passa any empeny, i tots els discursos polítics van justificar segons què, que al final el resum és que simplement aquests calés no han arribat on havien d'arribar.
O han arribat i s'han de repartir amb molta més gent. I llavors el que toca per individu és poca cosa. En relació amb el que dius d'èpoques anteriors, per exemple, que queda recollit en el llibre
el créixer o progressar, recollo les dades de creixement del Producte Interior Brut per habitant, és a dir, de la generació d'activitat per habitant, com va evolucionar entre l'any 1950 i 1975, i va créixer un 4,1% cada any. Cada any. Entre el 1975 i el 2000 va créixer un 2,5% anual cada any.
i en el que portem de segle estem al 0,6. Per tant, estem completament estancats. El creixement es produeix, però el denominador, que és el producte interior brut per càpita, per habitant, està en aquests valors que són molt diferents de la dinàmica que hi havia hagut a la segona meitat del segle passat.
Segons el teu anàlisi, ara ja m'ho has deixat entreveure, hi ha una part que és evident o hi ha una carpeta evident que és el creixement demogràfic, és a dir, que no va de la mà probablement d'aquest creixement econòmic i el que fa és que s'hagi de repartir molt més a nivell proporcional. No sé quins altres factors tindríem.
Home, hi ha un factor que determina molt que aquest creixement del producte interior brut per càpita sigui lent, sigui estancat, que és el tipus de llocs de treball que es creen. La majoria de llocs de treball que s'han creat durant tot aquest període que portem des de números rodons, des del 2000 ençà, la majoria de llocs de treball s'han creat
S'han creat de molta alta qualificació i molt ben pagats, però la majoria de llocs que s'han creat corresponen a feines que estan mal pagades, amb pocs requeriments de qualificació, i tot això dona, per tant, una productivitat per persona baixa i, en conseqüència, el producte interior brut per càpita al que ens referíem abans està pràcticament estancat.
És a dir, és el tipus de creixement en el que ha descansat l'economia catalana, o una part important del creixement que ha descansat l'economia catalana, especialitzada més aviat en activitats de baix valor afegit. S'ha primat o s'ha valorat més amb el tema quantitatiu que el qualitatiu? Sense cap dubte.
Sense cap dubte. És a dir, s'ha practicat per entendre'ns una política, una política que la fan les empreses però que la permeten les administracions, del créixer per créixer. Molt de perfil polític. És a dir, l'ocasió és créixer, però hi falta l'element qualitatiu. És a dir, aquest creixement realment ens fa estar millor, ens presten més serveis, som més rics les famílies i la veritat és que no.
perquè la renda familiar disponible per habitant, en càlculs fets fa poc per la Cambra de Comerç de Barcelona, ens indicava que teníem exactament la mateixa renda familiar disponible el 2024 que el 2000. Per tant, això no ha progressat, aquí no hem avançat, estem com abans.
La sensació és que ens hem anat endormiscant amb el pas dels anys, ho dic perquè, per exemple, amb la bombolla immobiliària tot era festa. Després, el que deia abans de la processó de Verges, vull dir, després tothom a fer penitència i a mirar a terra, jo crec, i després, no sé si la pandèmia també va servir com a catalitzador a l'hora de posar Catalunya davant del mirall, que és una miqueta també el que veig a la portada del llibre. La pandèmia va ser un episodi, en certa manera, diguem...
traumàtic perquè va suposar la paralització de tota l'activitat. Però, en el període que jo considero, és a dir, tot aquest principi de segle, no deixa de ser un episodi puntual que té una durada d'un parell d'anys, en números rodons, en termes econòmics.
i el que va provocar va ser una caiguda brusca de prop de l'11% de l'activitat, però després va fer, una vegada superat, un efecte rebot. De manera que la tendència global de l'economia en el conjunt d'aquests anys era una i va tenir aquest petit episodi, que va ser un episodi, diguem, puntual d'un parell d'anys. Més calat va tenir l'episodi de la crisi financera del 2008-2009.
que això va deixar rastre no només aquí, a nivell internacional, però més enllà d'aquestes fluctuacions puntuals que té l'economia, que són pròpies d'un organisme viu, que té bons moments i vals moments, doncs el que compta és la visió en perspectiva.
És a dir, agafar aquest primer quart de segle que ha passat i cap on anem. I la veritat és que els resultats són més aviat per dir que no anem massa bé. Jo, Modesta, el que veig i m'agrada molt d'aquest llibre, sobretot, és...
que defineixes exactament una cosa que frustra moltíssim la població, que potser encara no han sabut transmetre en paraules, que és, quan et diuen el discurs que tot va bé, tot va bé, tot va bé, però a tu t'escanyen, t'escanyen, t'escanyen i al final comença a desaparèixer la classe mitja, per entendre'ns, en aquest llibre el que mostres és precisament un dels motius d'aquesta frustració, és que t'estan dient que tot va bé però a tu no et va bé, i és un tema generalitzat.
Sí, és així Lamentablement és així I això és un indicador que no progressem Potser hi ha una fracció de la societat que progressa molt més que l'altra Clar
Però la majoria, la majoria de la societat, no progressa com aquesta minoria privilegiada, entre cometes. Parles que en aquest context, per exemple, el que s'accentuen més són les desigualtats? Les desigualtats a Catalunya són...
Una mica més altes que la majoria de països de la Unió Europea. I, per exemple, la ràtio, la relació entre el que cobra el 20% més ric de la població i el 20% més pobre de la població, estem en una proporció de 1 a 5.
És a dir, els de dalt cobren cinc vegades els de baix. Aquesta és una ràtio que és més alta que la Unió Europea i molt més alta que no pas els països nòrdics, on hi ha una ràtio que no arriba a quatre. Vull dir que són molt més, la riquesa es reparteix molt més entre tota la societat.
i hi ha un altre indicador que també és molt preocupant que és la taxa de pobresa la taxa de risc de pobresa acaben de sortir les dades dels corresponents al 2025 jo en el llibre recollia les del 2024 que era quan estaven disponibles i estàvem al 24,1% de la població amb risc de pobresa o exclusió social això és molta gent
i ara estem al 24,8%. És una xifra que és més alta que l'europea, a distància d'alguns països puntuals que tenen xarxes del 12%, i aquí és del doble, i aquest és un element que és realment molt preocupant. És que la sensació és que més que estancar-nos sembla que tirem cap enrere.
Agafant globalment, agafat globalment, estem estancats. I hi ha unes parts de la població que, efectivament, estan tirant enrere. La pregunta és, per exemple, una cosa que ha fet el govern espanyol des que va entrar va ser la pujada del salari mínim. No sé si això, per exemple, és una resposta, no sé si adient o completa, a tot el que estem plantejant ara mateix.
El salari mínim és un gran instrument per mantenir uns nivells de renda assegurats a la gent que treballa. Altrament, home, les empreses sempre miraran de contractar aquell que ofereixi el seu treball al mínim preu, no? Molt bé, tu li poses un topall per sota, una referència, i dius d'aquí en avall això no pot passar.
Per tant, és un sistema d'intervenció positiu dintre del mercat de treball. El que passa és que aquest nivell potser encara és baix, encara hauria de pujar més aquest salari mínim interprofessional.
Sobretot tenint present que hi ha llocs de Catalunya que tenen un cos de la vida que no té res a veure amb el cos de la vida que té, per exemple, jo què sé, ara diré Almendralejo, Extremadura, amb tota la simpatia... Una abraçada a la gent catalana.
que ens escolta des del Mendralejo. Una abraçada, sí. O si hi ha algú que ens escolta i és del Mendralejo. Una abraçada molt forta. Però, clar, no té res a veure amb el nivell de vida entre Barcelona o Girona... I el Pallars Jussà. I el Pallars Jussà i d'això. Llavors, el salari mínim interprofessional, el que ha passat és que s'ha fet horitzontal per tot Espanya, en aquest estat que estan...
unitari, homogeni, no s'ha de discriminar ningú, etcètera, però dona com a resultat que un salari mínim interprofessional a l'Hospitalet de Llobregat o a Barcelona té una capacitat adquisitiva que no té res a veure amb el Mendralejo. I això, com que l'Estat és tan gelós de donar competències,
Té solució, perquè als Estats Units, per exemple, les àrees metropolitanes tenen el seu propi salari mínim interprofessional. M'entens? I això que als Estats Units, tu vas a Nova York i allí ja ha establert un salari mínim interprofessional a nivell de l'àrea metropolitana d'aquella zona i altres grans àrees metropolitanes americanes fan el mateix. I això que als Estats Units és un país molt lliure, però...
Hi ha un salari mínim per hora que s'ha de respectar. 19 dòlars, 20 dòlars, d'aquí l'hora. D'aquí no es pot baixar. I, en canvi, aquí no s'ha arribat al nivell que caldria i després s'ha fet d'una manera, diguem, transversal, el mateix per tot arreu, que la veritat és que no té cap sentit. Clar, és que això tempta contra això d'Espanya una grande libre. Home, sisplau, això que no ho toquin. No fos cas, vull dir, amb aquest model encara francès post-napoleònic, però, clar, jo...
És que aprofito que et tinc aquí, perquè jo tinc una qüestió que va en relació amb tot plegat, i és parlar amb ara dels salaris, per exemple. Jo crec, i ho has dit molt bé, que les empreses, i jo crec que d'aquí tenen molt interioritzat això, intentar trobar la màxima ganga possible a nivell de temps de treball, a canvi del salari, doncs mira, com més baix millor. Però clar, després les empreses es foten un tret al peu.
Perquè després es queixen que hi ha fuga de talent, que el talent marxa, que la gent, per exemple, no vol quedar-se molt de temps a treballar en un mateix lloc, etcètera. Però clar, precisament potser és un problema de mentalitat de tots, no?, a l'hora de plantejar-nos i dir, ostres, és que si a la vorera del davant li donen 100 euros més, és que és normal que marxi, perquè ja t'ho ha demanat quatre vegades que li pugis, no?
És el mercat de treball, això. Vull dir que és normal que la gent tingui mobilitat, i de fet els salaris de l'economia es fixen a través d'aquest moviment d'oferta i demanda. Però sobretot del que ens hem de queixar, crec, és que aquest salari mínim interprofessional segurament que és baix. Per què? Perquè...
Els empresaris, el seu objectiu és tenir activitat i fer beneficis, és el sistema que tenim, i per tant és un sistema que s'ha demostrat que és bo. Ara bé, quan tu tens una oferta de mà d'obra infinita, que no te l'acabes amb activitats que són de poc valor afegit i que pot fer tothom fins i tot sense qualificació...
Aquí entra en escena el salari mínim interprofessional, és l'única garantia, perquè si no, si tu necessites algú, posem per cas, per escombrar el carrer, per exemple, o per anar a un escorxador a fer feines, aquí l'oferta de gent és pràcticament infinita, que estaria disposada a venir per treballar per això. Un mercat de taifes.
Per això hi ha el salari mínim entre el professional i és útil en aquest cas, en aquest tipus de feines. És l'única manera. D'aquí en amunt, els salaris van pel sistema de mercat i, per tant, una feina molt buscada, trobaràs un empresari que està disposat a pagar-li aquests 100 euros de més que deies tu i que pot provocar canvis en aquest senyor. Se'n va i va de l'empresa A a l'empresa B.
una mica traumàtic per l'empesar però bueno, sí, al final mira, va, ara embolica que fa fort ja hem parlat una miqueta del per què, com hem arribat a aquest punt la pregunta és, no sé si amb la bola de vidre t'atreveixes, Modesta, parlar-nos una miqueta de això cap on hauria d'anar per endreçar-se
A veure, en el llibre dono alguns principis que s'haurien d'aplicar, sobretot per part de qui pot modelar el model de creixement, que és les administracions públiques. És a dir, els empresaris fan la seva feina...
i els únics que poden dirigir en certa manera el rum de l'economia a base de normatives, a base dels salaris mínims interprofessionals, a base de la gestió del territori, a la base de la gestió del medi ambient, etc., són les administracions públiques. I aquí em centro i toco de peus a terra, perquè em va semblar que no es podia fer d'altra manera,
en els recursos propis. Sí? Sí. Només en els recursos propis. Vull dir, en aquest llibre he prescindit deliberadament de fer referència al gravíssim i extractiu
estructural, etern dèficit fiscal català, que ens detreu un 8,5% del producte interior brut català. És a dir, que se'n va cap a la solidaritat i no el veiem aquí.
Això és una xifra que és altíssima. Estem parlant de 22 o 23.000 milions d'euros. És pasta, eh? És una xifra tremenda. Molt bé. Aquí no hi he volgut entrar i he passat de considerar i de reiterar una vegada més que aquests diners els generem però se'n van...
i per centrar-me exclusivament en donar les directrius de Generalitat i Ajuntaments. I aquí dono algunes directrius sobre coses que s'han de fer i coses que no s'han de fer i que hem de comptar amb l'instrumental que tenim. La resta és fer volar coloms.
I mira, per fer volar Coloms també precisament, si no m'equivoco, aquesta tarda cap a la Casa de Cultura, no? Sí, a dos quarts de set faig una conferència que es titula Catalunya davant del mirall. Hem de seguir creixent i, bé, espero, convido els interessats a que vinguin per si els pot interessar el tema, amb els termes que ara acabem de parlar, bastant semblant.
Fet amb el bo d'en Joan Vila, que si no m'equivoco estava aquí a la tertúlia també. Sí, amb ell fem un diàleg a la mateixa sessió. L'hem plantejat en forma de diàleg inicial i fem un diàleg entre ell i jo. Som bons amics que vam coincidir a Pimec durant 14 anys. I per tant, un gran industrial, gran empresari. Sí, una persona entranyable.
Doncs mira, queda tot Girona convidada. La gent d'Almendralejo i Pallar Jussà també, que ens hagi escoltat, també. Només faltaria, avui dia podeu fer carretera, que encara arribeu. I amb tot això hem presentat ja Creixre o Progressar de Modest Ginguan, Catalunya davant del Mirall. Modest, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé, escolta, i que sigui la primera de moltes entrevistes, que ja vindràs. Moltes gràcies a vosaltres.
Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio. Un dia per donar visibilitat al valor social, cultural i comunitari de les emissores locals, al paper social, cultural i democràtic de la ràdio local. I reivindicar un model de comunicació arrelat, proper i compromès amb les comunitats. Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Federació de Ràdies Locals. Som Ràdio Local.
Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Tens mobles vells, electrodomèstics espatllats o objectes grans que no saps com llençar? Utilitza el servei gratuït de recollida de voluminosos de Girona. Truca al 972 244 400 i acorda la recollida a prop de casa. Els residus, on toca i quan toca. No fer-ho pot comportar sancions de fins a 600 euros. Girona, Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
Som la teva veu, som la gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Girona.
I'm also asking for a Can, can, can, I'm also asking for a
I passen sis minuts del punt de dos quarts de dotze del matí. No ens han piratejat la senyal, al contrari. Per fi hem trobat l'excusa per posar màquina aquí amb el bo de l'Arnau Vila. I és que avui presentem un nou programa que ja ha començat a metres aquí a Girona FM. En aquest cas, el Rida Misa Dancer de l'Òscar Adrué. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora.
Bon dia, companys. Com anem? Bé, home, bé. Mira, és que, escolta'm, tenia moltes ganes de trucar-te perquè ets l'excusa perfecta per posar màquina aquí, perquè si no, clar, no et trobàvem amb el bo de l'Arnau Vila. Perfecte. Quan fa l'hora del matí o de la tarda és bona per escoltar bona música. Escolta'm una cosa, si no m'equivoco, ja hem donat el tret de sortir del programa aquest cap de setmana. Parla'm una miqueta, sisplau. Què tocarem? Màquines, sobretot?
Bé, una miqueta de tot. El programa està destinat a posar una mica de tot. En la primera part ho fem sobretot el que són novetats, el que està sortint ara, música dance i el que està bé, música techno. També una mica de ritmembers antiguet, versions actuals, està sortint molta versió de música màquina, música dance antiga. Actualment s'està donant un toc especial i la fan en versió més actual.
I després, la segona part sí que ve al plat fort, on tenim tota la màquina. Novetats de màquina actual, també són hardcore, són high style, una mica també de remember, una mica de tot. Heu notat o has notat el boom d'això? És a dir, la gent ja està començant a passar d'altres gèneres i que s'està acostant una miqueta més a una cosa que semblava que s'havia mort, però no. No s'havia mort, estava a la parranda. Sí, sí.
La veritat és que tota aquesta gent, o tots aquests maquineros, que ens sentim encara maquineros, perquè el maquineros sempre segueix viu, sempre estem allà a l'art de càmera, que diguem, no? Sempre escoltant aquesta bona música, menys a nosaltres el que ens agrada. Doncs sí, a partir des del Covid, doncs molt de productors van començar a fer creacions, ja que no es podia sortir ni podia fer res.
Doncs què vam fer? Com que estaven avorrits, doncs vinga, comencem a fer música nova. I doncs molt de creadors, molt de productors com el Julio Passadas, com el Ruboi sobretot, que està fent produccions brutals. Xavi, Saina, després la Marian de Cal i Abel Martí, doncs com sempre posant veus en aquests temes.
Doncs a partir d'aquella època és quan torna a sorgir el que és la màquina. I comencen a sortir produccions de màquina actual. Crec que està sonant ara i que en el programa m'herem de posar tot això que està sortint. Escolta, doncs Rida Misa Dancer, en aquest cas, matinades de dissabte a diumenge, de 12 a 2. També es repeteix el mateix diumenge de 10 a 12... Ah, de la nit, anava a dir. Això després de la principal de Girona FM amb les sardanes seria sensacional. No, de la nit, de la nit.
i també disponible a la web de Girona FM. Ja farem l'experiment, no un dia, Arnau Vila, de posar-ho després de les sardanes, això. Fa de mal dia, eh? O abans. O abans. Escolta, jo t'he de dir una cosa, eh? Depèn de com, si vas a vegades a una trobada sardanista, no els hi segueixes el ritme, eh? O sigui, el tàntum, la copla immortal, eh? No fos cas...
Alguna vegada també algun tema d'aquests sardinistes el van fer en versió maquinera. No, sí? Sí, sí. Hi havia algun tema, no sé, no me'n recordo, però sé que algun dia va sortir un tema sardinístic i el van fer en versió maquinera. Doncs mira, ho passarem a l'equip de producció de la principal de Girona FM, aviam si en algun moment aconseguim trobar-ho, això. En qualsevol cas, Òscar Adrué de Rida Misa Dansa, moltíssimes gràcies i escolta, que vagi molt bé, t'escoltem aquí a Girona FM.
Te volia també comentar una altra cosa. En el nostre programa també tenim col·laboradors que a meitat del programa fan una sessió, una sessió d'una obreta. Tenim col·laboradors com el segell del 73 Muzi, que és el segell de Julio Passadas,
que cada mes es porta les seves novetats. Després tenim gent com la màquina que no es parió, hi ha també amics de la màquina, 40 DJs, els Aikidos, que són a la part d'Anglaterra, es posen la màquina, la UK Màquina, que en diuen, que és la màquina que són d'Anglaterra, es porta també les seves novetats. Hi ha també la formació de MSK Màquina i també tenim altres col·legrors que un cop al mes, mes i mig, també fa alguna sessió.
I res, si a algú dels oients li agrada punxar màquina o vol col·laborar en el nostre programa, doncs encantat que també posarem les seves sessions. Com a tu i els col·laboradors. I com sempre, Girona FM és casa vostra si és que hi ha casa d'algú, que dirien si. Correcte. O és que ara dur bé. Gràcies per tot. Una abraçada. Molta festa. Una abraçada.
When the stars begin to shine It's time to feel the melody These sensations you will find
Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio. Un dia per donar visibilitat al valor social, cultural i comunitari de les emissores locals. El paper social, cultural i democràtic de la ràdio local. I reivindicar un model de comunicació arrelat, proper i compromès amb les comunitats. Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Federació de Ràdies Locals. Som Ràdio Local.
Libre amb la 14a edició del Festival Internacional del Circa La Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 70 artistes de 14 països. Només 5 dies, del 26 de febrer al 2 de març. Viu l'edició més espectacular del festival.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Tens mobles vells, electrodomèstics espatllats o objectes grans que no saps com llençar? Utilitza el servei gratuït de recollida de voluminosos de Girona. Truca al 972 244 400 i acorda la recollida a prop de casa. Els residus, on toca i quan toca. No fer-ho pot comportar sancions de fins a 600 euros. Girona, Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
I encarem ja a recte final d'aquests quatre rius de Girona FM. Avui ho fem parlant de lideratges i em sembla que, com que parlarem de mites, havia de saludar inevitablement a la Sandra Hurtado. Bon dia, bona hora. Bon dia. Com va això? Bé o no? Ara fa 10 dies, eh, que no ens vèiem. Sí. Que em vaig posar malalt. De fet, és el primer dia. És el primer del 2026? Sí. Bon any. Igualment. Es pot dir o no, això?
Bueno, nosaltres ho hem fet, vull dir, això ja ho tindríem. Escolta'm una cosa, Sandra, avui m'ha encantat el tema perquè com que no el coneixia de res, dic, ostres, sensacional, que és quan més m'agraden els temes, i és el síndrome de Cassandra, que de fet això ve d'un mite grec, si no m'equivoco. Sí, és d'un mite grec, no el coneixíeu vosaltres, és que...
Potser estem més acostumats, el síndrome de la impostora aquest sí, aquest el tenim com molt controlat, però el síndrome de Cassandra no i l'utilitzem sobretot en una situació molt concreta quan hi ha una persona que veu venir un problema, l'adverteix però ningú l'escolta.
I de fet, el mite ve d'aquest, no?, de la mitologia grega, a mi és que m'agraden molt els mites, eh? Cassandra és filla d'Ecuba i de Priem, i se li otorga el do de la profecia. Apolo li dona aquest do, però com que els déus sempre són castigadors, també la castiga amb una maledicció, i és que ningú la cregui i ningú l'escolti, malgrat totes les seves advertències, no?,
que Sandra es adverteix que el cavall de Troia era una trampa, que Troia cauria i ningú l'escolta. I això què té a veure amb les organitzacions i amb les empreses que a vegades passa a les organitzacions, que ens trobem a Cassandres en les organitzacions, gent que no és escoltada. Sandra, solen ser més dones que homes?
Ai, doncs no sé dir-te, no ho tinc detectat això. Jo el que tinc detectat és que quan intervenc a les empreses hi ha problemes que es podrien haver evitat escoltant aquestes Cassandres. Carai. En aquest sentit, vaja, vull dir, no sé... Llavors, això genera frustració, per exemple, als equips...
És a dir, hi ha una Cassandra que el que fa és advertir de riscos, advertir de problemes, de projectes fallits, que això no va bé i què passa, que en comptes d'escoltar el que s'està dient i després veure què s'enfada aquesta informació...
S'ha litit ja aquesta persona de pessimista, negativa, de no confiar en el projecte, de no confiar en l'organització, no? I clar, es desvaloritza el que està aportant aquesta persona, no? I al final, en lloc de preguntar-se què és el que ens està dient,
que nosaltres no veiem, no? Perquè al final la Cassandra no és que tingui superspoders, sinó que és una persona molt observadora en patrons, no? Observa patrons i és capaç de connectar o de veure punts que altres potser no veuen fins passat.
la catàstrofe i clar, tu em deies provoca frustracions sobretot a la persona que podríem considerar-la com Cassandra perquè si jo vaig advertint i no se m'escolta, jo tinc un desgast emocional brutal i també tinc una frustració constant de dir jo estic dient i ningú m'escolta aquí i a nivell de conseqüències per exemple, això per l'empresa
Clar, una de les conseqüències a nivell humà és que aquesta Cassandra pot ser que o calli o que marxi i per tant des d'un punt de vista, és a dir, la ironia és que les empreses estan deixant perdre un pensament crític i persones que et poden donar una resolució del problema per altra banda, clar no escoltar la Cassandra et porta projectes fallits
projectes que has invertit diners i que després no funcionen, a no veure potser equips que no funcionen i que són tòxics i que els podríem haver evitat, no? Al final et porta a no gestionar el conflicte en el moment que potser tocaria, no? I després, més tard, quan ja potser explota massa, no?
Clar, això ha portat a la persona, jo ara estic pensant, m'he imaginat per un moment que jo fos Cassandra, i de cop i volta penso i dic, val, jo ho faria la primera vegada, la segona, la tercera, però és que després diria, mira, jo passo. Jo passo, o que s'ho mengi una altra, o mira, ja s'ho trobaran. Llavors, clar, al final també, jo crec que a nivell empresarial tens un gran problema perquè estàs renunciant a la proactivitat del teu grup. Exacte.
Exacte, sí, sí. Clar, i aquí el que tenim és que necessitem organitzacions, necessitem líders que escoltin aquestes Cassandres. Això no vol dir que li donin la raó, però sí que escoltin aquella informació que s'està donant i després veure què se'n fa d'això, no?
i detectar, perdona, s'ha dit detectar molt bé entre què és pessimisme i negativitat i què és una advertència perquè potser la línia és molt fina però clar, si tu tens una persona que constantment t'ho està advertint al final hi ha com proves que això va passant al llarg del temps en l'organització és que acabes de tocar una tecla molt forta que és la d'escoltar sí
Com d'important és escoltar i no sentir, en aquest sentit. I al final escoltar no deixa de ser posar en valor l'opinió d'algú altre, de la mateixa organització. De fet, clar, en una organització amb maduresa i una organització sana, escoltar és un dels elements claus, no? I després el de crear una seguretat psicològica, no?
Aquest concepte és d'Edmondson, que ella parla de com crear espais, no només físics, sinó espais en les organitzacions que permetin parlar sense por, sense tenir aquell dir, ostres, és que tindré una represàlia, és que si dic això a la reunió,
em tipllaran de no sé què, o després em deixaran fer un projecte. Quan hi ha aquests espais, i no només per la Cassandra, sinó també per tots els equips, és quan tot funciona millor. Clar, de fet, això distava bastant de la cultura empresarial d'aquest país, jo crec, vull dir, tradicionalment sempre era la figura del cap, allà, ai de tu que diguis alguna cosa, escolta, si et diu creu i prou, no sé si això també estàs notant que està canviant una mica. Sí.
Sí, està canviant. Hi ha moltes empreses que comencen a apostar per crear aquests espais de seguretat perquè estan veient que, de fet, si no, el talent se'n va, per exemple, no? I després les relacions no funcionen, i quan les relacions no funcionen, les empreses no funcionen. És que escoltar també, no sé si t'hi has trobat, és que no deixa de ser també una manera de reconeixement a l'altra persona.
exacte clar, tothom necessita ser vist i escoltat l'altra cosa és que jo després amb el que tu em dius com a líder jo decideixi fer una cosa o una altra actuar d'una manera o una altra perquè al final el líder és el que ha d'assumir la responsabilitat de què fer d'aquella informació que m'està donant el meu equip o la meva Cassandra però escoltar i sentir-se vist és una necessitat que tenim tots l'ésser humà
En aquest sentit, si haguéssim de donar els últims tips, allò, el resum, perquè hi ha la gent que ens estigui escoltant i digui no vagi a ser que em trobi en un autobús de Cassandres per allà al mig i me'n vagi a bancarrota. Jo el que faria és, el primer punt seria escoltar, el segon punt seria de crear aquest espai de seguretat psicològica i el tercer, que és com una invitació, ja no tinc més temps?
Sí, tu tira. Tinc temps? Tu tira, aquí sempre tira. No, el que jo voldria tancar és amb aquesta reflexió, els que ens estan escoltant, si tenen empreses, si treballen en equip, si són líders, o fins i tot sense ser líders però treballen en un equip, que reflexionin i mirin a veure qui hi ha de Cassandra en el seu equip, perquè probablement hi ha algú de Cassandra en aquesta organització.
I sobretot que es plantegin què estan fent amb la veu de la Cassandra, si l'estan escoltant o l'estan silenciant, perquè això portarà repercussions econòmiques en una empresa, però també a nivell humà, de relacions humanes.
Clar, i al final, Sandra, jo el que sempre dic també, vull dir, quan tinguem un problema d'aquest tipus, recorreu a professionals, que per alguna cosa hi són, vull dir, agafem i anem, escolta, i fem un team building o fem alguna coseta que ens serveixi també per obrir una miqueta els ulls de tot plegat. En qualsevol cas, tu n'has identificat gaire de Cassandres per experiència pròpia? Has estat mai una Cassandra, Sandra?
Ostres, és que no he treballat gaire en equips, a les escoles, quan era docent, però no crec que era una Cassandra. No, no? No era Cassandra, no. Però en equip sí que he identificat Cassandres. Sí? Sí. Però i allò molt clarament que dius, per què esteu fent? Sí. També? Sí. Carai. Sí. De fet, fa poc vaig ajudar una empresa, acompanyar una empresa precisament amb un conflicte que venia de no haver guardat aquesta Cassandra, aquesta Cassandra, de no haver-la escoltat com tocava. Carai.
Bé, al final, jo sempre dic una cosa també, vull dir, és que parlant s'entén la gent. Exacte. Llavors això vol dir també escoltar i això vol dir també que vinguis de tant en tant, Sandra, que això ens va molt i molt bé. Sandra Hurtado, lideratges, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i fins a la propera. Moltíssimes gràcies a vosaltres.