Avui és dijous 22 de gener de 2026. Un dia més de desastre capital a Rodalies. I ho dic quan m'he aixecat gairebé a les 5 del matí per preguntar si funcionaven els trens. Amb un no que m'ha servit per esmorzar, he agafat un autobús per pujar fins a l'Ave i anar gastant. Perquè, clar, a mi em diuen que he de fer servir el transport públic perquè em cobren impostos de CO2 pel cotxe, impostos de circulació...
i una llarga llista d'impostos. Uns impostos que porto al dia, malgrat que costi. I molta més gent està igual. La pregunta és, i ara què? Qui mana, qui té responsabilitat i a qui em queixo? Ja ho vaig dir ahir i és que sempre són situacions excepcionals. I si són cada dia, deixen de ser excepcionals i ens queda aquesta trista realitat.
I si tornés a existir el tren que uneix Banyoles amb Girona i el posessin de director d'aquest tren, n'estic segur que s'acabaria la tonteria molt ràpid. Rodalia sencer de tot Catalunya i probablement a nivell mundial estaria aturada, menys la que gestionés el bo de l'Arnau Vila. Aquest seria el tren Pinxo, eh? Sí, el tren Pinxo ja et dic jo, que agafaria l'Arnau i diria...
Home, estava fent de llaunes i cassoles i barrets de capellà. Tralalalà. Tralalalà. Sí, tralalalà, n'hi vam fent. És ben bé que... I el tren Pinxo es parava a la muntanya perquè el maquinista havia de prendre un cot de vi.
Deia la cançó. Algun dia ens hauràs de posar la cançó. No sé si la trobaria, ja la buscaré. Ja la buscarem, potser. Per un altre moment, perquè avui no està la cosa com per parlar més de trens, encara. És que seguim nosaltres aquí en aquesta... Anava d'incertesa, però és que no és que sigui una incertesa, és una conya, una broma, jo ja no ho sé, no ho entenc.
Vull dir, desastre capital, no sé, aquesta tarda hi haurà trens, no n'hi haurà, i ja demà, o ja agafen i diuen, no, escolta, mira, ja de cares a dilluns, si et sembla. I dilluns petarà alguna catenària. Sí, clar, és que la broma està aquí a Rauviles, és que acabes de donar... És fàcil, eh? Acabes de donar amb una de les claus. És a dir, a mi ahir, quan em diuen, paren el servei 24 hores...
Agafes i dius, val, perfecte. Vols dir que després d'aquestes 24 hores, quan es torni a reactivar això, no hi haurà retards de no sé què, que sigui una catenària per aquí, que sigui un arbre per allà, que sigui un no sé quantos? O la via, que estigui bé, també. A mi em dius que Rodalies ha de parar una setmana sencera i que ja està, que tot va bé?
Ja t'ho firmo. Però és que perquè vagi bé potser haurem de parar ara d'inhalar d'Hortúlia. Si s'ha de renovar tot, potser són 3 anys, eh? Sense de trens. Bueno, 3 anys, això, quan es pagui, si és que es paga... És que és una patata calenta, eh? És que hi haurà... Jo crec que aquí... Saps quin és el problema? És el que deia ara al final, que ho vaig tornar-hi ahir també. Quan cada dia són situacions excepcionals... Deixa de ser excepcional. Deixa de ser excepcional i al final el que et queda és la realitat. I és agafes i dius, val, és que aquesta és la nostra realitat. És que és el que hi ha.
Llavors, a partir d'aquí, o es canvia, o haurem de cremar alguna cosa. No ho sé. És que a mi m'han entrat ganes de cremar coses, avui. No ho sé, ja ho trobarem, suposo, però clar. En fi, sí, seguirem cremant coses de la mà del Festival Pepe Sales, almenys a la seva 19a edició, de la mà del Lluís Llames, que ara, d'aquí uns instants, podrem comentar bé la jugada, tot això també. Avui, per cert, parlarem també del nou cicle de Ciència, Ficció, Fantasia i Terror,
d'aquí de Girona, amb el bo de l'Ignasi Arbat, i a més a més, eduquem-nos amb Anna Julià sobre per què els fills necessiten fer tasques de neteja a casa. De ben petits ens hem de educar. Tu jo quedaves a casa, Arnau, sí, jo crec, ara sense conèixer't gaire, però jo crec que sí, que tu eres dels que fotia un cop de mà. Sempre es podia fer més, això és veritat. Sí, això sempre. No et diré, sí, no, no. No, però tu ja devies fotre un cop de mà. Quan et deien, Arnau, fes això,
segur que ho feia. Sí, però sempre es podia fer més. Això també ho vaig dir. Sí, completament. Jo estic completament d'acord i jo soc del team, Arnau, en aquest sentit. Sempre es pot fer més, en qualsevol cas. Intentarem fer una miqueta més en aquesta pròxima hora de programa i, si et sembla, Arnau Vila, quan passen 12 minuts del punt de les 11 del matí, nosaltres sí que som puntuals i no pas rodalies... Ens hi posem i rodem. Vinga, va, quin remei.
I avui posem el focus en una de les cites culturals més singulars del calendari gironí. En aquest cas, arriba la dinovena edició del Festival d'Art Independent Pepe Sales, que aquest any posa al centre en la figura de Suzuki Shizuko, una autora gairebé esborrada de la història. Per saber per què ha estat esborrada, si és que ho podem saber...
Hem de parlar ni més ni menys que amb el bo del Lluís Llames. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora i ben tornat. Hola, bon dia. Bon dia. Això del bo m'ha agradat molt. Home, només faltaria. Sí.
Escolta'm una cosa, Lluís, vosaltres un any més, per si no havia quedat clar, seguiu treballant en els marges de la cultura. Sí, de moment sí, de moment aquí estem i mentre puguem fer-ho i veiem que té un seguiment i que hi ha coses a dir, ho irem fent. Aquest any la proposta...
és molt bonica perquè és la recuperació d'una escriptora una bona escriptora japonesa que va estar esborrada de la memòria ella i la seva biografia fins al punt que ni els japonesos la coneixen pràcticament va ser la directora del festival la Consol Ribas cada any quan acaba el festival
Cerca un personatge, no? I va trobar un haiku que la va sobtar molt, que deia, diu, ser prostituta, diu, no està mal, comiendo un cac i maduro. Bueno, sabem que trenca totalment les regles del haiku, perquè la temàtica del haiku fins a aquest moment era la natura, la contemplació...
i aquesta dona se la busca i no se la troba hi ha les intel·ligències artificials una diu que no ha existit mai l'altra diu que podria ser que fos una invenció d'algú llavors el tema segueix interessant perquè dius van sortint coses i ha existit o no ha existit entre el mita i la realitat que també està bé que no fos una figura creada artificialment i tot
I en aquestes camiran l'edició del diari del País d'Aragó, surt una notícia que parla d'un certament de haikus albacete. I en aquest certament de haikus albacete hi ha dos professors de Toledo que presenten un llibre que es diu El refugio de Suzuki Shizuku. I és un recull de poemes d'ella amb uns textos i unes introduccions interessantíssimes
immediatament ens posem en contacte amb aquests senyors, costa una mica, però al final hi ha contacte, hi ha entesa, ens cedeixen els drets del llibre per posar-los a internet gratuïtament, i contactem un col·lectiu de japoneses d'aquí de Girona, que es diu Som Japó, i tenen també una associació cultural japonesa, penso que es diu, i s'entusiasmen amb el projecte, una d'elles viatja al Japó,
resulta que els pares de Shizuku havien viscut on viuen els seus pares allà troba referències de Shizuku que fan evident que el personatge sí, és real i ha existit i encara hi ha una petita memòria per ell i en aquestes hi ha una editorial Lapis Lazuli que és experta en publicació de llibres d'autors japonesos i s'entusiasmen amb el projecte
i es comprometen a editar un llibre amb la traducció trilingüe amb l'edició trilingüe d'aquests poemes en japonès, castellà i català i fins aquí la recerca del personatge
Per què desapareix Suzuki? És molt senzill. Vull dir, l'any 46 Japó ha perdut la Segona Guerra Mundial. La desfeta és total. Ara és directament...
És una ferida tremenda tant per la dignitat com per l'economia del país després de més de 30 anys de guerra i, clar, naturalment les forces americanes ocupen Japó. Llavors l'exèrcit japonès habilita a Tokio una zona roja, que és una zona de...
una zona d'esvers per aquests soldats americans que arribaven allà de les campanyes del Pacífic i molts d'ells drogadíssims amb problemes d'alcohol total que Suzuki Shizuku ha d'entrar a treballar en aquesta zona roja però no perquè sigui prostituta perquè ella és una persona de classe mitja amb un cert nivell cultural i es veu obligada per necessitat a entrar treballant allà
allà per afegir més salsa resulta que s'enamora d'un soldat afroamericà un negre al Japó, una cosa més drogadicta evidentment per si no fos poca la història aquí està i després l'any 52, sis anys més tard quan ja les tropes americanes ja abandonen Japó i aquesta zona roja de Tòquio es tanca
Ella publica el seu segon llibre de haikus. El primer l'havia publicat el 46, precisament quan comença l'ocupació americana, i va tenir un gran èxit per un novedor dels seus haikus i tot. L'any 52 s'esborra tot, ella publica el llibre i desapareix.
I no se sap si va morir, si la van matar, si va emigrar, si es va quedar a casa seva, ningú ho sap. I ningú s'ha molestat a investigar i a buscar. Senzillament, de tota aquesta època, el Japó, nosaltres també hi vam anar, han esborrat molt la història, és una història que no els agrada i no els interessa.
T'anava a dir, respecte, perdó perquè m'ha vingut un atac de tos, jo crec que, vaja, com que la gent ho ha sentit, no passa res, que es pot dir, però m'ha vingut un atac de tos. Sobre la figura de Shizuko, per exemple, vull dir...
Al final m'ha encantat aquesta connexió amb Albacete. O sigui, m'ha semblat meravellosa. O sigui, com arribem al Japó a través de Albacete. O sigui, em sembla meravellós. Però sobretot, Lluís, jo et volia preguntar, és a dir, davant d'aquest personatge que fins i tot les intel·ligències artificials algunes deien que no existia...
Com ho feu vosaltres per teixir després tota una programació al voltant d'aquest personatge? Bueno, això és que hi ha persones que els dius que no i és pitjor, és el pitjor que pugui, perquè hi van, saps? I és el cas de la Consell Ribas, que no se li pot dir que no. I va, i va, i va, fins que va trobar el fil, fins que va trobar el fil perquè de diverses bandes la desanimaven, no?
Però, bueno, és així, és que la recerca és una mica això, eh? És una mica això, tenacitat i... Nosaltres, ara mirant, per exemple, una miqueta què tenim de programació, de fet el tret de sortida el donem aquest 24 de gener al Centre Cultural de la Mercè,
que tindrem, doncs, aquesta presentació del festival, mira, de la mà de Marc Bosch, si no m'equivoco, Oliveres. No, no, això hi ha un canvi. Hi ha un canvi. Hi ha un canvi perquè la Marc Bosch, precisament, presenta un llibre. Ah, presenta el seu llibre, sí. I és un fallo de la impremta, perquè això ja ho sabem de fons mesos, o el presentador serà en Pere Parramont. Home, i tant! Que ha accedit a fer-ho.
Doncs això, que tenim el tret de sortida... Ja comencem amb un fallo, eh? No, home, no, cap problema. Si només fos un, el problema sóc jo. Dèiem, dissabte 24 de gener, tret de sortida. Què tenim previst per aquest tret de sortida, Lluís? Bueno, aquí hi ha una... Sabem que el festival aquest, Pepe Salles, és un festival de participació ciutadana, que...
que la gent de Girona, o alguna part de la gent de Girona, evidentment, l'esperen i que tenen sempre un espai per participar, per venir. Llavors hi ha una exposició que hi ha més de 50 pintors, tots d'aquí de Girona. Hi ha una altra mostra de fotografia que es fa a les parets del claustre, amb 15 fotògrafs, i llavors hi ha dos performances, una d'una dansa...
típica japonesa i una altra d'un artista argentí que pinta camigrafia amb música de gongs i tot això a causa del temps no sabem si podrà ser a fora si haurem de fer-ho dins l'auditori estem una mica penjou crec que es podrà fer fora hi ha un got de vi també
Ah, hi ha got de vi. Hi ha got de vi. Això vol dir que nosaltres hi anirem segur, perquè sempre que ens conviden a alguna cosa, Arnau Vila, vull dir, nosaltres ens hi plantem. Això respecte al tret de sortida, que ja ho hem dit, que és dissabte 24 de gener a les 8 del vespre al Centre Cultural de la Mercè. Una altra cosa que volia veure, abans de seguir una miqueta amb la programació, és com també a vegades aquest tipus de festivals com el Pepe Sales, i en aquest cas fent servir o redescobrint, o intentant fer descobrir al públic...
Figures com la de Suzuki Shizuko, vull dir, ajuden també, podríem dir, a tornar a identificar, a recuperar la seva obra, catalogar-la fins i tot. Sí, sí, no, no, jo crec que, aviam, la feina d'aquest any és una feina important, en el sentit que tu dius de redescobrir, de...
De retornar, diu en el llibre aquest que s'ha publicat, també la presència del català, o sigui, la gent ara que vulguin investigar així s'ho construiran amb els haikus aquests traduïts al català, han de mirar a veure què està passant. Aquests haikus al català han estat traduïts per l'escola d'idiomes Som Japó,
Entre els professors i els alumnes han fet una feina de traducció extraordinària, saps? Però és que al mateix temps també hi ha un altre nivell, que no és el nivell festiu, del festival i tot això. Nosaltres tenim dues activitats que són una mica més serioses, més de pensament. Una és una conferència que té lloc el dilluns i una altra...
Sí, el dijous següent, que és un debat. I aquí està el tema de la història, que és el que la història, de què la història ens parla i de què la història no ens vol parlar. Que és el que la història amaga i que és el que la història ensenya. I quanta gent queda desaparegut sota aquestes pràctiques que són habituals, que són no només del Japó, són habituals.
És una mica això. La pregunta és, i tu que ho coneixes bé, i més després de tants anys de Pepe Sales i de recuperar aquest tipus de personatges, vull dir, per què la història acaba enterrant aquest tipus de figures? Saps què passa? És curiós, segur que la història ha enterrat moltíssimes, moltíssimes, segur, segur que no ho sabrem mai, però segur, segur que jo...
la vida que arriben a tenir aquestes figures tan importants, que al cap de 300 anys, alguns, no ho sé, vam fer Santa Teresa de Jesús, per exemple, és que tenen actualment, són vigents, tenen un interès increïble, i la gent els redescobreix i funcionen a nivell de reflexió i a nivell de pensament actualment, no? Vull dir, són immortals, immortals seria la paraula, sí, realment. Creus que la gent també està una miqueta saturada dels grans noms?
T'ha donat la història.
Bé, el desconeixement és el que provoca el cansament perquè, evidentment, les tendències culturals van per una altra banda. Només has d'haver-ho al Japó amb el manga i l'anime i tot això. Desvien totalment d'escriptors guanyadors de nobles, com en Calabata, el que ens ha volgut Oe, el Mishima, grans escriptors, però moltíssims, i ells de sobte es despengen pel tema del manga i
i de l'ànima i tot això, que a mi em sembla molt bé, però que possiblement culturalment està una mica per sota de l'altre. Estan distraient molt la gent. Escolta'm una cosa, si haguéssim de destacar més enllà d'això, com acabaríem el Pepe Sales? Que si no m'equivoco el tenim el 4 de febrer. El 4 de febrer... S'acaben les exposicions, eh, crec? Exacte, és la data que es recullen les exposicions i de fet...
De fet, l'activitat dura fins al dijous, quin dia és? Dijous 29 de gener, que seria com el tancament, que és el que dèiem del debat. És l'últim acte del festival, diguéssim. Que de fet tindrem a Carme Feliu, de Nipònia, l'Ivan Salavedra,
Veig també Valeria Pedrosa i una japonesa de Figueres que... Yuko Kato. Que és professor que encara no sabem exactament el tema que tocarà, però... Ah, molt bé. Bueno, escolta, però també és la gràcia d'home i tant. I després, bueno, hi ha el festival de curtmetratges, com sempre, que, com sempre, l'Albert Serra ens ha cedit un curtmetratge, dir que l'Albert Serra...
Fa 19 anys que ens presenta un curtmetratge al festival, ell que no fa curtmetratges, no en fa. I després tenim grans autors com el Christophe Farnarier, que és una meravella de cineasta. Hi ha en Jordi Esteve, que ha treballat molt, últimament està en el món dels cinemes, un fotògraf i escriptor.
Sí, i bueno, estem molt contents de com ha anat, no? Perquè és necessari, l'audiovisual s'ha de cuidar. Lluís, després de 19 edicions de festival, no sé si encara t'ha sorprès alguna cosa preparant aquest. Sí, contínuament, contínuament. Però són, aviam, la gran sorpresa sempre és el personatge.
Perquè els personatges cada any agafes un enamorament del personatge, perquè són gent molt important, molt important, vull dir, tan carinyes, és inevitable. I després sempre hi ha...
feines de programació, de realització i tot això, que són problemes. Et trobes problemes, que jo m'aixeco al matí i no tinc res a fer, em prenc el cafè amb llet i estic de puta mare, però clar, si estàs fent una cosa així, doncs no, doncs has de fer allò i un altre que te surt i un que no sé què...
No és fàcil, és fàcil fer-ho, és fàcil fer-ho, això ja t'ho dic, ho fa la directora, que és la meva dona, la Consol Ribos, que està molt ben posada ella per fer aquestes coses, perquè no és fàcil organitzar una cosa així. Lluís, creus que la ciutat de Girona coneix prou el Festival Pepe Sales?
Home, jo dins de la mesura del que som, tampoc som la catedral de Girona, jo crec que dins de la mesura del que som, sí, ens coneixen i ens respecten i jo no tinc res a dir en aquest sentit, jo crec que sí...
T'ho dic perquè encara no us conegui, per dir alguna cosa, una 19a edició és l'anterior a una vintena, que vol dir que és un 20 aniversari ni més ni menys. No sé si ja comenceu a pensar-hi alguna cosa, o això ho farem a partir del 29 de gener, quan ja acabeu el debat i tot. Això és a partir del 29 de gener, però en principi a la vintena volem arribar, després ja ho veurem, perquè clar...
Depèn, sempre que cada any és... És una aventura, cada any. Sí, cada any és una cosa nova, no? Clar. A més, pensa una cosa, que és festival de participació ciutadana, com he dit abans, però és que la gent que hi participa, que són cap a 200 persones, ho fan gratuïtament, no?
I clar, això no és fàcil, no és fàcil aconseguir, és que si no, aquest festival seria inviable, no? I aquesta gent que participa són els autèntics mecenes del festival, són els que aguanten el festival, m'entens? Són els que li donen vida, els que venen els actes, els que...
aquí està, el bonic està aquí saps? la comunitat que s'ha creat les coses que genera entre els participants i el públic aquí és el bonic del festival realment jo penso que està aquí
Escolta, doncs, 19a edició del Festival d'Art Independent Pepe Sales, dedicat a Suzuki Shizuko, en aquest cas, tret de sortida aquest dissabte 24 de gener, a les 8 del vespre, al Centre Cultural de la Mercè, tot això fins al 29 de gener i encara fins al dia 4, exposicions disponibles. Lluís Llames, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Només vull dir que els actes són gratuïts, vull dir que la gent s'animi, no? La programació a la pàgina web i tot plegat, no? Vull dir, com sempre...
que la gent ho pot trobar allà i que la gent s'animi que val la pena, mira, festivalppesales.org que aquí ho tinc sí home, sí, entrada gratuïta, sí, ho posa aquí a més i copeta de vida tant en tant copeta de vida no podem fer-ho millor Lluís Llames, moltíssimes gràcies vinga, gràcies a vosaltres
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La gironina. L'olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu. Els plats del sopar que ningú té el valor de rentar.
I penso en tu a cada moment, des que el sol treu el cap pel tagamenent i va il·luminant els somriures de la meva gent. El parell de mitjons de colors oblidats dins el llit, els veïns del tercer que se'm queixen dels teus crits d'ahir. I quan dius que tens pressa però encara tens temps d'enganxar-te als llençols durant cinc minuts més, fent el goix, fent l'amor, expulsant-los la mandra molt lentament.
Els teus defectes són tan espectaculars. Ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu.
Quan m'enfado i esclates a riure per sota el nas. Quan et dono peixet en els jocs que t'agrada guanyar. La vida tranquil·la dels dies d'estiu, les nits en la fresca banyant-nos al riu, petons i cançons a la platja de Tamariu. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars. Ningú podrà fer-me dubte.
Que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu, vull estar amb tu, jo vull estar amb tu. La teva veu comença el dia, la promesa d'una alegria que viu entre els teus gestos quotidians.
a cada pas i és que per mi els teus defectes són tan espectaculars ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu jo vull estar amb tu vull estar amb tu jo vull estar amb tu
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona Girona FM
I nosaltres seguim els quatre rius de Girona FM en directe. Passen quatre minuts al punt de dos quarts de dotze del matí. És moment de tornar a obrir la nostra particular agenda, ja que arriba, en aquest cas, la novena edició del cicle de ciència, ficció, fantasia i terror de Girona entre el 23 i el 30 de gener. I per poder comentar la jugada, Ignasi Arbat, bon dia, bon hora. Bon dia, què tal? Bé, millor, perquè m'ha vingut un atac de dos abans, però... Sí, clar, aquestes coses s'han de dir. Normal, normal.
I nosaltres, doncs, molt atents perquè, vaja, vull dir, si arribem a una novena edició vol dir que tenim moltíssimes coses per aquest cicle de ciència-ficció. Doncs sí, ja portem nou anys, bé, una mica més, el que passa, doncs, vam tenir aquell any de pandèmia que no es va fer l'edició, per tant, són més anys que no pas edicions, l'any que ve farem la desena, però aquesta novena també hem volgut que arribi forta. Parlant una miqueta d'eixos temàtics en aquest sentit, què podríem destacar per aquesta edició?
Doncs, a veure, d'eixos temàtics, bàsicament, sempre això combinar el que és cinema fantàstic, terror, ciència-ficció, amb presències o, a vegades, persones que no estan, o no tenim molt abasades que ens parlin de coses de gènere i fer-ho a través d'excuses que sempre ens venen molt bé. Per exemple, doneu el tret de sortida al cicle, si no m'equivoco, aquest 23 de gener.
Sí, aquest divendres mateix, a més a més, tenim una xerrada que també... Totes ens fan molta il·lusió, però bé, la inaugural ha donat la casualitat que és aquesta, perquè vam aprofitar la pel·lícula d'Expedient Warren, la darrera entrega aquest mes de setembre, que va tenir molt èxit,
I com que el tema del doblatge també és un tema que interessa, van dir, home, ho podem lligar i qui podem portar? Doncs mira, els Warren catalans, que en aquest cas són la Victoria Pagès i el José Posada, que són els que posen les veus tant en català com en castellà a l'Ed i la Lorraine Warren, aquests de monòlegs, que anaven buscant fraumens paranormals, i aprofitant, doncs, parlar amb ells de cinema terror, com és el doblatge del cinema de terror...
I a més, doncs, són dos... Vaja, la Victòria Pagès, a més, té una trajectòria com a actriu, no només actriu a doblatge, sinó actriu a teatre, i el José Posada, que és de les veus més reconegudes i dels noms més importants a nivell estatal del món del doblatge. Això com a tret de sortida, per cert, on? Si no m'equivoco, aquí a la Rahola?
Correcte, totes les xerrades que es fan al llarg de tota la setmana són a la Biblioteca Pública de Girona, Carles Rahola, a les 6 totes elles. O sigui, és fàcil de recordar que tenim divendres, dimarts, dimecres i dijous les xerrades. Bueno, Déu-n'hi-do. Escolta'm, tot i així, al cap de setmana també tenim cosetes, eh? No, al cap de setmana tenim només jocs de taula per mainada el dissabte al matí. Que Déu-n'hi-do.
és important. Sí, sí, les famílies i aquestes coses i així també els adults perquè vagin a veure les activitats la setmana següent que s'informin. Tota una setmana marcada. Jo t'anava a dir, és a dir, una miqueta sorpreses que tu et puguis emportar, per exemple, després de tota una novena edició. No sé si encara, fins i tot, elaborant la programació i tot plegat, us podeu emportar sorpreses.
Sí, sí, a veure, sorpreses en quin sentit dius sorpreses? De lo que ens diu la gent que ve o...? Sí, de feedback també, de situacions... Sí, sí, no, la veritat és que sempre hem tingut molta sort perquè tota la gent que ha vingut, la veritat és que hem tingut un tracte molt agradable, són gent molt propera i sempre hem buscat persones que...
la gent reconegui i que siguin especialistes també en la seva matèria perquè de fet xerrades com aquestes a Girona un cicle d'aquest no n'hi havia cap aleshores era com un forat, un buit i crec que l'hem omplert bé
Perquè ara, la setmana vinent, quina xerrada destacaríem, per exemple? Doncs... Totes, primer, totes. Bàsicament totes, o sigui, te les mencionaré ràpidament perquè és que totes les xerrades són elles interessants. Anem de dijous, dimarts, dimarts i dijous. El dimarts ve el Joan Anton Català, que és divulgador científic, que és el nostre Cal Sagan, per dir-ho d'alguna manera. I parlarem de primers contactes, ara que està tret un llibre que també parla d'això...
però sempre aquesta teoria de què passaria si ens veiessin els extraterrestres des d'un telescopi al seu planeta. O sigui, parlarem del que és ciència, vull dir que tampoc anirem especulant, però també imaginarem una mica a través de pel·lícules que han explorat temes com els primers contactes amb civilitzacions extraterrestres. De manera potser més seriosa, no tant d'àliens, coses d'aquestes.
No sé si heu hagut de canviar una miqueta alguna part del guió, perquè si parlava de ciència-ficció, fantasia i terror, potser de Rodalies ja tocaria parlar també. Sí, també, però a mi m'agrada molt el terror, la por i tal, però en la ficció. A la vida real, no, per favor, jo m'espanto molt. A la vida real, ara, m'agrada molt espantar-me en pel·lícules. Escolta, teniu cluenda com a tal?
Cluenda com a tal no ben bé, però vaja, la cluenda són les pel·lícules. De fet, passem Tauró, que ha celebrat el seu 50 aniversari el dilluns, i el divendres tanquem amb Contact, que parlàvem amb això de contactar amb civilitzacions, doncs també aniria una mica lligada a la xerrada del Joan Anton. Us heu marcat algun objectiu a nivell de públic...
doncs mantenir i si poder ser créixer l'any passat va ser de fet hem anat creixent any a any perquè és una cosa que ha costat bastant i des de fa un parell tres d'anys tenim ja una audiència que més o menys creiem que ja ens espera
i l'any passat va ser el que vam assolir sostre i esperem mantenir el de l'any passat i créixer més si pot ser. Home, és un molt bon objectiu, eh? Sí, sí, sí, d'entrada sí. Home, i portem noms que jo crec que també Bernat de Déu, que és un dels cinc noms que tenim aquí, parlarem de la pel·lícula 2001, és filòsof i el sentirem parlar de filosofia, és una pel·lícula que dona molt a reflexionar sobre la vida i les utopies, etcètera,
i dos escriptors, que en són l'Oriol Julivets i la Irene Pujadas, que venen a parlar de literatura fantàstica, perquè han tret dos llibres de relacions amb el tema, de folk horror i d'altres temàtiques de terror, i també serà molt interessant parlar-ne amb ells. Quin llistó més alt que heu posat aquest any, domició?
Sí, intentem. I l'any que ve, que arribem els 10 anys, hem d'intentar una mica anar més enllà. Focs artificials o alguna cosa. Ja ho tindríem. Doncs, Ignasi, moltíssimes gràcies. Escolta, 23 de gener, que comença aquest cicle de ciència-ficció, fantasia i terror, aquest divendres, i tota la setmana que ve, fins al dia 30. Ignasi, moltíssimes gràcies. A vosaltres, una abraçada. Adéu.
Fins demà!
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Cocodril Club.
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80... Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cucodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit. Aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cucodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Cucodril Club.
A les plataformes i a les nostres xarxes socials Girona FM La teva ràdio La Gironina
I encarem ja recte final d'aquests quatre rius i és moment d'obrir la secció d'Eduquem-nos amb Anna Julià. De fet, avui parlem de fins a quin punt és important que els infants i adolescents no només col·laborin, sinó que estiguin també involucrats en les tasques de casa, netejar, fer lavabos, roba, cuina i també aquest llarg etcètera que la vida ens va posant sobre la taula. Per parlar del tema, com no podia ser d'altra manera, ens acompanya avui
Anna Julià, llicenciada en filosofia i lletres, també llicenciada en ciències de l'activitat física i de l'esport i millor persona. Bon dia i bon dia.
Què tal? Molt bon dia a tothom. I bon any, que feia molt que ens veiem tu i jo. Si és el primer cop que ens veiem, doncs bon any. Ha començat l'any fort, em sembla, en feina i tot això. Sí, sí, has de ser tu, i suposo que això s'hi troba tothom, has de ser tu que has de dir, atura't, que les coses s'han de fer una darrere de l'altra, i seràs més eficient si estàs pausat i si tens cura de tu mateix, i llavors començar-ho a abordar.
Ja ho hem dit, vull dir que de mica en mica tot va arribant, i escolta, i moltes gràcies per haver vingut, que això vol dir que tens moltíssima feina però que has trobat aquest foradet també per venir a explicar-nos una miqueta com ha d'anar al món. Gràcies a vosaltres per convidar. Com vam fer l'última vegada, per parlar sobre precisament aquest tema que comentàvem ara, sobre les tasques de casa, si involucrar els fills, els infants, els adolescents, hem tornat a sortir al carrer per saber una mica diferents perspectives i diferents opinions de la gent.
des de gent que té fills fins a gent que simplement són joves i és saber una mica si els fills d'aquesta gent s'involucren o no a casa com ho fan i si els joves també de forma podríem dir autònoma o voluntària ho fan o s'esperen a que els hi diguin Podem escoltar si de casa tota aquesta gent i després seguim comentant
Bé, sí, jo ara mateix estic visquent amb els meus pares i és veritat que els ajudo molt amb les tasques de casa. La veritat és que ens coordinem molt bé, cadascú s'encarrega d'una tasca. Jo, per exemple, soc més de posar rentadores, el meu pare més de cuinar, la meva mare més d'escombrar, però sí, crec que col·laboro força i que persones joves com jo, si no ho fan, doncs ho haurien de fer també.
Sí, tindré que fer més del que faig, ja que no faig gran cosa ajudant a casa, però ho intentaria fotent una mà, anar comprant o intentant nantejar alguna cosa, però sí que és veritat que faig poc. Sí, dos de 24 i de 20 anys.
Intentem que s'involuquin el màxim possible, ja que, clar, és que formen part de la unitat familiar. No sempre s'aconsegueix. No és fàcil que facin allò que se'ls imposa. Considero que hauria de sortir d'ells, però és una lluita constant. Crec que és important que ho facin perquè desenvolupen autonomia, responsabilitat, hàbits, costums, per mi, eh? I aprenen a col·laborar i valorar el treball en equip.
a més d'enfortir els jaços familiars. Els meus fills tenen 20 i 23 anys. Intentem que col·laboren a casa. La veritat és que hi ha dies que sigui més fàcil i altres que costa més. Sí, estaria bé que ho fessin una mica més, però bueno...
Penso que sí, que és molt important més que res perquè això els dona una autonomia el dia de demà. Sí, arriba el moment que es poden independitzar, cosa que dubto també. I hem escoltat una mica de tot.
hem escoltat també com preval una miqueta el que dèiem amb l'Arnau al principi del programa i és que s'ajuda en general però que encara es podria fer molt més però vaja, vull dir, no sé si estem parlant ara d'allò de no pots sortir fins que no tendressis l'habitació amb 17 anys
Clar, no hauríem d'estar parlant d'això, però sí que és cert que és una frase que l'hem sentit tots i potser fins i tot l'hem pronunciat alguns, etc. Clar, és una cosa molt clàssica, jo diria molt traspassada d'època, dir no pot sortir de casa fins que endreces l'habitació, perquè això és realment promoure en el fill, en aquest cas l'adolescent, una actitud com de client en què si li demana uns mínims, però clar...
no, s'ha de girar la truita i a mi m'ha agradat molt el testimoni tan sincer d'aquest noi que semblava que si no tenia 16 en tenia uns quants més però que no era un adult encara que era molt conscient que hauria de fer més és a dir, que ell es notava perfectament i de fet un altre testimoni sí que ha fet una llista dels valors però ell no els ha dit però ho hauria de fer més i jo crec que la saviesa d'ell no era ho hauria de fer més per pena dels pares que m'ho fan tots
Va més enllà de tot això. És perquè ja tens una sospita que això et pertoca a tu. Que no hauríem de permetre que determinades coses ens els fes algú altre sense que nosaltres hi haguéssim participat. Per tant, va molt més enllà d'aquest no pot sortir fins que no endrecis l'habitació. Molt tard, als 16 anys. Ja ho has dit bé, eh? I no sé si al final també la sensació hauria de ser una miqueta... No sé si anirem per aquí o no, Anna, però més que imposar
perquè és un tema d'imposar i això hauríem de ser tots més nord-americans abans de Donald Trump que és el de convèncer que és el de, ostres, fer veure les coses per dir, escolta'm una cosa que ha sortit també una miqueta
Sí, però és que saps què passa? Aquí tires molt pensant en la força de voluntat. I nosaltres, en la nostra perspectiva, i amb això Montessori té una àrea específica de vida pràctica, des que els nens són molt petits, en els quals hi ha cura de la pròpia persona, i aquí tens des de rentar-se les mans, rentar-se la cara, mocar-se, vestir-se, tot això. En una edat en què és un repte, és com el moment d'aprenentatge, per tant vol dir que coincideix amb una necessitat, i per tant l'infant...
i està molt abasat, cura de l'entorn de la casa, des de netejar una taula, treure-la pols, tenir cura de les plantes, etcètera, cura de l'entorn exterior, per tant, aquí implica, si és que hi ha un exterior, ara podríem dir, escombrar la cera de casa, perquè vull dir que exterior no vol dir que hagis de tenir un jardí, però sí que tenir cura una miqueta de si tens plantes dins de casa, el balcó, aleshores, si tu agafes un enfocament que és una necessitat del propi desenvolupament des de ben petit,
Està molt bé el que tu has comentat de convèncer, però és que és un convenciment com natural, és anar a favor de la natura. I no deixar que això es trenqui, no? Per què? Doncs perquè si tenim el convenciment com a adults, que va molt més enllà de... És que així ajudes i participes, que està molt bé l'argument que som un equip i que ha dit aquesta persona, i tant que sí. Però és que estem parlant de desenvolupament lògic...
d'ordre de les coses, estem parlant de sentit estètic, estem parlant d'aproximacions matemàtiques, estem parlant d'omplir un cuvell, treballar la força. Tu, Seït, tu fregaries abans d'escombrar o passar l'aspirador? Diries, vaig a fregar? O abans faries alguna altra cosa? No, és que això ha passat. És a dir, estàs parlant amb una persona que això ha passat, i et diré més, en un pis d'estudiants on es fregava...
I no s'havia escombrat. I és allò que agafaves i deies, bueno, aquí alguna cosa no funciona, per tant, avança d'escombrar. Clar, exacte. És a dir, com això, totes les tasques, totes les tasques de, diguem-ne, de domèstiques, tenen un ordre lògic molt necessari
i amb molt de control de l'error és a dir que és com posar un filet congelat amb una paella amb oli ja té un control de l'error totes les tasques de la llar i si tu ets conscient que un nen petit a la que té ja possibilitat de caminar doncs ja li pots donar una petita escombra i un recollidor que també treballaràs l'orientació espaial perquè de què en faig d'això hi ha maneres de fer-ho perquè acumulin el que recullen escombrant a un punt on després puguin recollir
Però el sentit estètic, l'ordre lògic, el dividir un problema en diverses coses, és a dir, hem de fer tota la casa, què fem primer? La pols o no sé què, no? Això se'ns embrotirà si el fer vidres... I tot això ho vas posant, no? Com fer-se el llit, per exemple, ho poden començar a fer des de molt petits. I fer-se el llit a la manera, diguem-ne, tradicional, afavoreix molt la tendència humana a la perfecció, no? Allò...
a veure si estarem bé els lenzols, si no queda ni una ruga i tal, bueno, avui dia potser poses la colxa aquesta, però que la neteja, i de fet hi ha cracs d'aquests de la tecnologia, ara no vull dir noms, perquè ho diuen, que quan neteges i vas agafant l'hàbit d'ensegonar, es van dir, rentar els plats, t'hi trobes molt a gust fent aquestes tasques, i...
són senzilles però tenen la seu què i desenvolupes aquesta responsabilitat és que a mi hi ha una cosa que m'agrada molt de tot això i és que realment no li estàs ensenyant a un nen o nena no l'estàs preparant per la vida és que l'estàs fent viure en aquell moment exacte perquè és el que et trobaràs amb 20, amb 30 i amb 40 anys també
Clar, si tu amb un nen a la que ja veus que té suficient alçada i consciència del cremar-se, no sé què, doncs l'ensenyes a planxar, ja li estàs ensenyant que per determinades peces de roba necessiten planxar-se i perquè un dia ho farà servir, però el més rellevant és que en aquell moment ell està agafant la responsabilitat, una temperatura, una cosa que s'endolla i nosaltres la responsabilitat, o sigui, ell la necessita.
No li podràs ensenyar els 18 o els 17, perquè després en fa 18. Per tant, la neteja, la vida pràctica, la cura de la persona, la cura de la llar, etcètera, això és un potencial que no es pot perdre. I anar-ho fent evolucionar, perquè sí, sí, ja ens ajuda a vegades fent pastissos. No parlem d'això, que el dissabte un dia eventualment fas pastissos, parlem d'anar augmentant amb l'edat els reptes.
Clar, és, o sigui, en funció de l'edat, evidentment, per exemple, a un nen o nena de 3 anys no el faràs planxar. No. O no el faràs cuinar. Bueno, depèn. Determines coses. Pelar un ou dur o potser des de un petit. Exacte. Però, per exemple, jugar amb foc, no. En canvi, conforme van avançant amb l'edat, doncs, és anar adaptant una miqueta això perquè vagin agafant aquest bagatge.
Però hem d'estar molt alertes als pares, ensenyar les coses, que al nen li suposi un repte i una presa d'atenció, perquè no li pots, si li ensenyes a fer el llit massa tard, ell ja no tindrà interès a prendre el llit.
La gent que té bombona de votar, o que la fa servir pel paella, o sigui, aprendre a canviar una bombona és una cosa que un adolescent ho ha de saber fer ja. I els perills i el control d'error, de veure si està ben posada, si no. Per tant, sempre anem tard amb això i convindria avançar-nos. Creus que anem ara més tard que abans, per exemple, en aquest sentit, ara?
Segurament que sí, si parlem en global, que netegin fer lavabos, per exemple, etcètera, perquè els volem protegir i pensem que és més útil que vagin a fer altres coses, però en canvi, per exemple, hi ha coses que s'han posat de moda i està molt bé, com la costura o el cuinar...
que és una porta d'entrada que jo trobo que és molt positiu i que per aquesta banda ja està molt bé que hi ha gent que està recuperant que els adolescents, que els nens i cosin estiguin a la cuina, etc. El que passa és que això no és la cura de la neteja diària que és a la que volem que s'involucrin, no només que col·laborin. A grans trets, precisament aquest seria el titular, intentar que nens, infants, adolescents s'involucrin de forma progressiva al final a la vida.
Exactament, i que no siguin més col·laboradors, de dir, ja em dono un cop de mà. No, és formar part de saber quan falta una cosa, quan falta l'altra. I que siguin protagonistes, fins i tot. Sí, sí, tal qual. I amb autonomia, i mare, m'he ocupat d'allò, no patiu que ja he agafat, he vist que faltava això i n'he portat. Caram! He portat fruita perquè em faltava.
Creus que és un efecte bola de neu? No, clar, clar, clar, i tant. I et sorprendran. Si ho deixes, et sorprendran. Home, i tant, que ho faran. Només faltaria. Ara, Julià, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta amb nosaltres. Escolta, et deixem tranquil·la, perquè em sembla que de feina en tens un bon munt. Si de casa ens veiem d'aquí un mes, quatre setmanes. D'acord, perfecte. Moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies. Bon dia.