11 i 5 minuts. Benvinguts als Quatre Rius.
Dilluns 9 de setembre de 2024, comencem temporada, comencem curs. Últimament està calant allò que el setembre és el nou cap d'any, moment de canvis. Nosaltres en tenim molts per aquest curs 2024-2025 que encetem avui. El que no canviarem és tot allò que ens ha apropat a totes i tots vosaltres en els gairebé 200 programes que portem aguantant-nos. Porta oberta per a qui tingui alguna cosa a dir, perquè sempre hem dit des d'aquesta ràdio que tothom té alguna cosa per explicar.
I tot això amb Girona com a escenari i postal.
I arribem a aquest mes de setembre, com no podia ser d'altra manera, amb la inestimable ajuda amb la nostra grandíssima companyia d'Arnau Vila. Bon dia i bona hora. Què tal? Molt bon dia a totes i a tots, com esteu? Llegenda viva de la ràdio Gironina, Banyolina i de totes les comarques. Per pocs anys, però encara, eh? Com han anat aquestes vacances, curtes o què? Doncs la veritat és que sí, perquè hem aprofitat per fer moltes rutes de país i escolta, m'és fantàstic visitar excursions, platja, muntanya, el que sigui, grans ciutats, petits pobles, és el que hem aprofitat per fer aquest estiu.
Jo estic amb depressió després de... Sí, home, home, no. Però això ja s'ha acabat, la depressió ja s'ha acabat, ara hem tornat i això només fa baixades. A mi se m'ha fet això. Sí o no? I tant, ha estat com pujar el Montseny a peu i de genolls gairebé. Home, doncs mira, és una gran fita, eh? Però jo t'ho deia, avui, mira, tornen les marinades a l'escola, també torna la temporada de ràdio. Nosaltres sé que tenim moltíssimes novetats per aquesta temporada. Si et dic la veritat, no me les sé pas totes.
els anirem descobrint tu en saps alguna? sí però serà una sorpresa ja us ho diré més tard parlarem amb l'Oriol Mas director d'aquesta casa que ens podrà explicar una mica més com queda conformada la graella el principal canvi és que nosaltres passem de dos quarts d'onze a les onze del matí
I continuem, que també és important. Continuem, que això ja és molt. Això també és important, eh? Això vol dir que no han trobat a ningú millor al llarg de l'estiu. Vull dir, bueno, ningú més volia fer-ho, això, i van haver d'aguantar. Home, no és fàcil fer tot això, eh? Portant unes setmanes preparant aquí treballant colze, colze, escolta'm. Setmanes, ho has dit en plural i jo el meu és en singular, eh? Home, no. Vull dir, això t'ho asseguro. Bé, Arnau, jo crec que comencem això, un curs amb moltes ganes, ja et dic...
També és veritat que m'he tirat a la piscina. He dit gairebé 200 programes, en portem 150 i escaig. Ja celebrarem quan arribem els 1.000, si és que hi arribem. Però avui volíem començar aquesta temporada de ràdio parlant, precisament, de ràdio. If I was young it didn't stop you coming
I parlar de ràdio a la ciutat de Girona ens hauria de portar directament a parlar sobre Jaume Felip. Tota una vida dedicada a les ràdios, ho dic en plural perquè en té més de 2.500. És una de les col·leccions probablement més importants de tot Europa, que de ben segur és així i ho tenim aquí a la nostra ciutat. Jaume Felip, bon dia i bona hora. Hola, bon dia a tothom.
La gent sap tot el que tens? No, la gent no ho sap, el que tinc. Però si ho dono a conèixer amb algunes les amistats, amb les entitats com l'Ajuntament, Diputacions i tot, que sàpiguen que existeix això, només.
Jo he de ser fidel a la veritat. Mira que he viscut 10 anys a Girona, amb un petit parèntesi fora, jo no sabia que hi havia tota aquesta col·lecció de ràdios aquí a la ciutat. Bueno, no em faig pas publicitat, perquè, esclar, és una col·lecció privada, que és meva, en particular,
i jo voldria intentar que això fos pública. Per això intentaré lluitar per aquí perquè sigui museu de la ciutat. Si no m'entenc amb l'administració, doncs, tindré que prendre altres mesures com anar al resto d'Espanya o vendre'ls d'una en una, perquè, esclar, m'han costat molts anys agrupar-los, i ara, esclar, jo tinc una edat i he de fer un pensament.
Anem per parts. Arribarem en aquest punt, però primer de tot, per què vas començar a col·leccionar ràdios? Jo vaig començar a col·leccionar ràdios perquè quan jo tenia 7 anys vaig veure uns nois que escoltaven escoltant un aparat o una caixa de faries i vaig dir, carai, és això. I després me'l van posar a uns auriculars.
i resulta que era una ràdio galena que si l'obries de dins només hi havia una simple bobina i una pedra de galena i poca cosa més, no? I al posar-me els auriculars aquests, crai, jo no acabava d'entendre com se podia escoltar amb una cosa que no hi havia pràcticament res. D'aquí vaig començar.
En set anys. En set anys. I vas començar a replegar totes les ràdios que vas poder? No, després, quan ja vaig tindre 14, ja vaig començar a saber què és una mica tot això i vaig començar a fer-me les primeres pinitos. Ja vaig començar a fer-me les primeres meucalena.
Vas construir de tu la teva pròpia? Sí, esclar, sí, sí. La teva pròpia ràdio. Sí, sí, me la vaig construir jo. I vaig comprar les peces inclús al carrer, al carrer Baciar, que es deia Ràdio Electron, que això és on tenia enfrontar la policia municipal. T'anava a dir, vull dir, és que al final no només és una col·lecció de ràdios, sinó que a més a més, si no m'equivoco, tu mateix les restaures amb les teves pròpies mans.
Sí, però és que tot ve un seguit per l'ofici que jo tinc. I després, com que també sóc radioaficionat de fa 40 anys o més, tot va lligat, l'emissora de la ràdio, els aparells de ràdio, el meu ofici és electricista, una mica tot plegat. Que anava tot relacionat. La teva faceta de radioaficionat. Em sembla que has guanyat premis i tot.
Sí, molts, però bé, tinc no sé quants diplomes de la majestat del rei d'Espanya, hasta que li vaig dir que prou, que ja no feia més concursos per ell. Com va anar això? És veritat, això m'ho vas explicar. Un dia vas dir prou al rei d'Espanya, per què? Per què? Perquè me vaig enterar que l'any havia anat a matar elefants i jo li vaig dir, hòstia, això no va per mi, això. I li vaig escriure un mail, li vaig dir que, escolta, ja mai més fareu concurs seu, i no em vaig fer mai més cap de concurs de...
que es feia pel dia de Sant Joan i es deia el concurso és un majestat del rei d'Espanya i això era el mundial i sempre guanyava un diploma el guanyar un diploma és que estaves dintre dels 15 primers d'aquí a Espanya i vaig dir, bueno, així anava i vaig dir prou i es va acabar i una miqueta en relació amb tot això una feina de tota una vida és a dir, quan comences a col·leccionar-les en quin moment comences a veure que en tens moltíssimes de ràdios?
Aquí hi havia una mica de discrepància amb mi mateix, perquè, esclar, amb vàlvules, ostres, jo... M'acostava a entendre'l. No ho volia. I després tenia altres companys que havien treballat a Ràdio Girona, el senyor Francesc Pol i el senyor Jaume Pol. I jo els donava els que jo tenia o els que me regalaven a mi en làmperes i ells me regalaven a mi els que tenien transistors, que jo els dic els arreglava després els transistors, els veia més fàcils. Hasta que al final me'ho vaig introduint a les vàlvules i...
I vaig començar a dir, va, vinga, i els anàvem aquest demà en una casa de pagès que tenia, un amic meu que en tenia, allà en tenia quatre més, un altre que en tenia, en un altre poble, els guardava més, i els comprava així els mercadillos que feien, i tota la història, inclús processaven per les fires. A les fires anava, i em festejava unes quantes, les fires d'aquí Girona-Sant-Arcís,
N'he dit, quin preu em vols, quin preu em vols, quin preu em vols, quin preu em vols, quin preu em vols, quin preu em vols, i després m'arribava allà a les 6 de la tarda, i després li deia, va, si em demanava 50, 100 passat, i jo li deia tu, però 50 me l'enduc, i si no, doncs 8 te l'endús. I després allà era l'últim moment que jo feia les ràdios, i me n'enduïs sempre unes quantes, no? I en fi, i sempre he anat a buscar algú, per exemple, un senyor que en tenia 150, i me demanava un millor de passat, i jo vaig dir, home no, on vas?
I al cap d'un any hi vaig anar i em va dir, no, mig millor. I anava aixant. I anava aixant, fins que va dir, per 200.000 euros, ai, per 200.000 pessetes te'ls endur. I vaig dir, va, vinga, me'ls endur. I vaig dir, que me'ls endur. Vull dir, anècdotes d'aquestes, les que vulguis més. Recordes alguna ganga? Allò que dius... Perquè això normalment sol passar amb les col·leccions. Hi ha gent que no sap el que té i que ho venen, allò per dir, bueno, és un trast... Això em passa més al ra. N'hi ha molts que no saben el que tenen, no saben el que venen, no saben res...
Res. Jo dic, escolta, aquest aparell... Dic, és aquesta ràdio? Diu, funciona? Diu, sí, funciona. Dic, però és francesa i no se oi a Ràdio Francia, com és això? Clar, i ells deien, ara no ho sé. Dic, bueno, si quieres te doy tres euros i me la llevo. I coses d'aquestes, no? Són anècdotes que m'he passat i tot. Però, en fi, he trobat per les ganques i...
verdades oportunitats, que hi ha gent que no sap el que té. Jo em vaig comprar una, va costar, no sé, 30 euros, em vaig pagar, i me'n dono un milió d'euros. Ai, un milió d'euros, perdona, 6.000 euros. I jo li dic que no, que no la ve. És aquella la que em vas ensenyar, no? Aquell trasto sencer, que em sembla que es feia servir per la Segona Guerra Mundial. Sí, sí, sí, que té un osciloscop. 30 euros va costar aquella. Sí.
Per això t'ho dic, no ho sé, en tinc moltes de molt maques, per exemple, jo t'ho porto d'una, que és això, és de l'any 65, això. I clar, són virgueries, n'hi ha que són verdaderes joies, no? En fi, això és el que t'ho puc anar explicant de moment. Quina és la més antiga que tens? De quant data, més o menys? És del 1900... 1914, 1915, és bovina, és una bovina amb una pedra, una galena, que és els inicis de la ràdio, els inicis de la ràdio...
Es poden donar... Te puc explicar una mica què és el fundador de la ràdio, perquè, clar, la ràdio no és pas del Marconi, eh? Ho poseu al cap tots, eh? Que ell s'hi va posant a medalla, això ho sabem tots. L'inici de la ràdio ve de...
en Marconi, en Nikolás Tesla, l'Edison, l'Alexander Popov, que és rus, i després hi ha un espanyol que és l'inici i el que va inventar la ràdio. Ara t'ho explico només amb una pinzellada, que es deia Julio Cervera. Era de València. Aquest senyor va inventar la primera transmissió i feia telegrafia com una espècie de morse entre València i Mallorca. Mahó, per ser més concrets.
I quan van fer els primers contactes i tota la història, ell ho va publicar però no li van deixar fer. No li van deixar fer perquè era un secreto d'estat. I el secreto d'estat perquè aquest senyor Julio Cervera era enginyer de l'exèrcit. I van dir, això és el secreto d'estat, això no es pot publicar ni es pot fer res, a callar.
L'Edison ho va veure, el seu. Ah, sí? I tate, vingo. Si l'Edison va inventar els països catalans, tu. En Marconi tenia molts calés i va poder patentar i fer tot el que vulguis. I de l'aparato que va fer Marconi hi havia 12 peces copiades de Nikolás Tesla. És un món. Qui va inventar la ràdio? Un piol de gent.
molta gent junta, no? i tant, cadascú va portar el que va poder i de fet, la teva col·lecció té una data finita que si no m'equivoques, el 1985 ha acabat acabes, per què? perquè després ja es mecanitzen ja són automàtiques, ja són digitals ja són un altre món, ja no hi ha el pou de la tecnologia d'aquells senyors que es trencaven el cervell allà muntant peces i quin disseny ara vull dir tot això del 85 cap aquí
No hi ha res d'això. I per això vaig dir prou. I cuida't-ho, la col·lecció és només de ràdios, ràdios. No hi ha ràdio tocadisc, ràdio caset, ràdio televisions, no, tot això, res. Ràdio, ràdio. El que en diríem a l'argot meu, sintonitzadors.
De part, hi ha una part de la teva col·lecció que em va agradar moltíssim, em va fer moltíssima gràcia, perquè la vam anar a visitar. No sé si la gent pot anar-ho a visitar, si t'ho demana. Sí, m'ho demanen, sí, jo els ensenyaré. Vull dir, escoles i tot tot. Sí, jo vaig alguna vegada a algun col·legi a fer alguna lliçó i tots queden bocapatats. És que la ràdio és un món, eh? Home, i tant. I em sembla que la coneixes bastant bé. Sí.
T'anava a dir, perquè hi ha una part de la teva col·lecció que em va agradar moltíssim, que eren les ràdios de souvenir o les ràdios de regal. És a dir, per ubicar-nos, vull dir, hi havia una època on les marques regalaven coses, compraven els seus productes. I ara m'està venint, per exemple, a la marca d'un xampú pel cabell, doncs van fer una ràdio en forma d'aquell pot de xampú, per exemple, i funcionava. Perquè poguessis posar a la dutxa i poguessis escoltar mentre te dutxaves. Era...
Eren sellades perquè no hi hagi tres aigua ni humitat, eh? Vull dir que, bueno, com aquest món, uns quants més. Ara faig un petit així, si em permets. I tant. Un dels millors, jo escoltant les meves emisores al temps, jo vaig estar escoltant molta ràdio, de sempre,
i tinc uns quants amics meus que els volia fer un honor des d'aquí, que era un tal Alberto Oliveras, que no sé si sabeu d'aquest, era de les 7. Aquest feia un programa que els deia «Ustedes son formidables». Era espectacular. Després hi ha el Luis de l'Olmo, amb el programa Protagonistes, no? Després tenim en Jaume Teixidor de Girona, en Jaume Teixidor que estava a EAJ38, Ràdio Girona, estava ell allà, i...
altres senyors com l'Aixeric, la senyora Francina Boris, després molt amb la Sardana, i després també una tal senyora Matilde Almendros, que també era molt famosa, i no ens oblidem de l'Helena Francis. De vera. Bé, segons quins noms ja us sona perquè vosaltres sou molt joves respecte a mi.
Després, un dels famosos americans, que jo el tinc aquí, amb un pedestal, que és l'Alson Welles. Quan l'Alson Welles va fer una espècie de novel·la per la ràdio, que va dir que era el món de la guerra, com si haguessin enveït els... El tema dels àliens. I tots, a la radio oyente, escrivien per allà als Estats Units, tots acollonits, perquè s'ho van creure. És el que era fotut.
Aquí jo crec que la gent no s'ho hagués pas cregut. No ho sé, no ho sé, perquè aquí està un nou franquisme, potser que s'ho haguéssig cregut. Has dit un nom propi que em sembla que l'has tractat i tot, que és el de l'Olmo. Sí, el de l'Olmo va convidar Gnès a veure les seves exposicions, perquè ell té dos museus, té un aquí torre de Barà o de Vera,
i té doscentes i alguna cosa, i allà a Pontferrada també en té una altra col·lecció de doscentes i alguna cosa, i em va dir, hombre, Jaime, tal, que veig si nos encontramos un dia per anar a veure la seva col·lecció. I després que anés a veure jo la meva, no? Ens conviàveu-nos mútuament. I està tota la cosa encara penjada, encara no ho hem sincronitzat ni ens hem trobat. Poder una mica per l'estat de salut de Luis, que està, en fi, té uns anyets. Home, sí, ja.
I deixem-ho així de moment i ja veurem bé què passarà, suposo que ens veurem. Parlant precisament sobre les col·leccions, sobre... És a dir, t'agradaria poder veure un museu de la ràdio a Girona o a Rodalies? Home, seria el seu perquè, esclar, només els veig jo, no? I els cuido jo, els llimpio jo, els emimo jo. I me'ls conec, pràcticament totes. Me'ls conec, no? Perquè el que cuida Bastià, diu que es coneix totes les peces, no?
però jo també, però l'únic que el pagès que sap que té 300 xais se'ls coneix, tots. Jo tinc, per exemple, 300 ràdios me'ls conec totes, però tinc un avantatge, que naten, viven, crecen i mueren els xais, però el meu no, naten, crecen i se queden allà en el despatx i van passant els anys, no? Vull dir que, bueno, jo vol dir que es muntés una espècie de museu aquí, faré una reivindicació a l'Ajuntament de Girona, si vols reconsiderar,
de negociar, parlar, sempre he dit que, poble, on és problema, no es preocupin, cony, no, és que no tenim pressupost, sempre diuen el mateix, sempre ploren, no? No, no és problema, ja ens entendrem, no? O inclús que amb el senyor Aillats de l'Ajuntament, que és el de Cultura, han vingut a mirar-s'ho i tots, igual que la Marta Ferrazola la vaig convidar un dia, va dir, sí, sí, ja vindré. Va vindre? No. Vull dir que, bueno, ja no sé si és desinterès, ganes, o...
o només pensen en altres coses. Bé, deixem-ho això d'un moment. Però jo faig la reivindicació com a última opció que els hi dono.
el 14 de novembre, si faig la col·lecció aquesta, l'exposició aquesta, i després ja intentaré mirar de... Ja hi ha intentones, però hi ha del reste d'Espanya que les pretenen. Però a mi me molesta, jo voldria que es quedessin aquí, però bueno, si no hi ha cap més opció i tothom en refugio, ho faré públic després que l'administració i que la gent de Catalunya no ha estat a l'alçada, i per això serà antigu al canal.
Perquè més opcions, a part de Girona, fora de la província, o potser en alguna ciutat de la província. Sí, jo, el que sigui de Catalunya. Jo puc anar i encara ajudar-los. Els hi puc explicar. Llavors, això és això, això és això. I ho tinc tot catalogat, ho tinc tot fotografiat, ho tinc tot. Què em faig de tot això?
Jo tinc ja una edat, jo tinc 74 anys, i jo, esclar, jo la pel·lícula ja la veig al final, la pel·lícula és cony, però esclar, jo vull que això algú se n'aprofiti, no? Però, bueno, és un just el perfil que veia el programa. Acabes de parlar d'una exposició el 14 de novembre, que no ho sabia pas jo. Sí, el 14 de novembre, fa 100 anys que es va iniciar la primera emissió de la ràdio a Barcelona, per una tal locutora que es deia Maria Sabater,
I aquesta va fer la primera emissió que va dir EAJ1 Radio Barcelona, i tot Barcelona va quedar, vamos, pas esperberat, que sentia unes veus, però uns aparells, uns altaveus que hi havia al carrer, que ningú sabia que eren allòs, i sentia això, doncs van quedar tots...
I pensa que aquell mateix any a Barcelona, que ara Barcelona és una gran ciutat, em van vendre ja 88.000 ràdios. I després, sapiguent l'administració que hi havia tanta gent que li anava al darrere, va començar a fer pagar els que tenien ràdio. I jo tinc papers que demostren que pagaven...
240 pessetes a l'any i coses d'aquestes per tindre una ràdio, eh? Ara vosaltres regalaríeu la ràdio perquè us escoltessin. Mira si canvia. Precisament sobre això volia preguntar-te. T'ho dic perquè en el món de la ràdio sempre ho hem dit, no? Vull dir que l'han intentat matar com mil vegades. De fet, hem començat amb una cançó que parlava que el vídeo s'havia carregat la ràdio. Tothom deia que quan va arribar la televisió la ràdio salteria. Tothom va dir que quan arribés internet
La ràdio saltaria i encara aguanta. La ràdio no morirà mai, i t'ho dic a fer. La ràdio, fins i tot bé, va començar amb bon peu, quan va sortir a la televisió tothom, però la ràdio, a fi de comptes, ara, qui més i qui menys, tothom en té. Tot Girona en té una. T'ho puc garantitzar, com tu, com tu, com tu, com jo.
En el mòbil teniu una ràdio tots, no? Doncs què, carai, voleu? Clar, si ja tothom té una ràdio, és una mica absurd. I si no, en el cotxe, tothom en té. I si no, la tele, també poses la tele, i si vols, apretes l'escrivotó i escolta la ràdio. Carai, la ràdio no pot morir. I tant que no pot morir. Cuidado. La bona ràdio, eh? Que ja també, que Déu-n'hi-do, eh? Que hi ha de peça por ahí que... Sí, també n'hi-do.
Nosaltres de moment aguantem, em sembla, segona temporada, que això vol dir que hi ha hagut una primera i esperem que n'hi hagi una tercera també. Jaume, em sembla que només et va quedar una cosa per fer en el món de la ràdio, només te n'ha quedat una per fer. Com es deia aquella fàbrica de ràdios que hi ha just davant de l'Hipercor? L'Optimus. L'Optimus. Em sembla que només et va quedar per complir de treballar per l'Optimus.
L'Òptimus jo hi tenia els ulls posats, home, ojalà, hi pogués entrar jo a treballar, no sé què, perquè, esclar, només anar a treballar... A part que m'agradava la ràdio, home, si pogués fer bovines, s'hauria de fer bovines, s'hauria de fer llocs, com els semblaven, com soldaven les peces i tot, no? Però per més cua que jo fes i per més inflatges no vaig poder entrar. No hi va de manera? No. I mira que tu t'anava per contactes en aquella època, eh? Bueno, doncs mira, noi, poder guanyar en els altres contactes, jo ho sento, no? Per això et dic que no...
No pot ser. A la ràdio, abans em deia tot en Bahema.
I també s'emitia Onda Curta. Jo me'n recordo que a la casa teníem una ràdio, un sintonitzador, que jo, quan tothom ja ia sopar, no sé què, jo em quedava allà i hi havia un botó darrere que jo canviava i posava Onda Curta. I a posar Onda Curta és quan escoltava Ràdio Andorra, Ràdio Lepidinaica, que era antifranquista, i escoltava Onda Curta de...
per exemple, en Radio Albània, Pequín i tot això. Però, esclar, sempre ho tenies que tenir en una bona antena. I aquí és on... Jo reivindico ara que l'onda mitja està desapareixent tota, ja no n'hi ha, només n'hi ha una. Una, no? I l'EFM és la que tots esteu aquí ficats. Clar, té una qualitat indiscutible, l'EFM, amb estèdio i tot això, però l'onda... La freqüència moderada...
no té cap distància, però això ho necessiteu vosaltres, remisors, remisors i més remisors. Què vol dir? No ho sé, jo t'ho faig una mica de teòrica. La FM només arriba on t'arriba la teva vista. Si tu, per exemple, anessis aquí als Àngels i transmetissis, on t'arriba la teva vista arribaria la onda
de la freqüència modulada. Més avall no. En canvi, l'onda mitja podria arribar fins a Búrcia, València i més avall. Tot depèn de la propagació i del tipus d'onda. Per això reivindico que l'FM està molt bé, però té aquestes inconvenients. Digues. Quin valor tindria ara mateix la teva col·lecció?
Incalculable? Sí, si fos sentimental seria incalculable. I si fos monetari, no ho sé, sempre m'entendré, jo no vull posar un valor tampoc, no, 100.000 i pocs més, eh, de 100 i un 100 i alguna cosa, però amb un preu raonable, vull dir, si tingués que comptar les hores del temps i el lloguer que jo pago, tingués de l'altre, home, doncs quedaria curdemàniques, no? Però, bueno...
O sigui, així, no ho sé, ja m'entendria. L'Ajuntament, la Diputació, quan sigui volent que s'interessés, segur que m'entendré. Em va encantar el domini de la teva pàgina web. Fa 10 anys que no l'actualitza. Que no l'actualitza. Saps per què? Has perdut la contrasenya, no em diguis.
No tinc temps. No tinc temps. Carall. No tinc temps. El temps és que m'has de menjar. I això em sap molt de greu perquè inclús allà tinc moltes ràdios que vull arreglar. Ostres, aquesta, aquella, aquella...
I no tinc temps. De fet, per qui vulgui saber-ho és radiotransistor.com. Correcte. De fet, molt fàcil de recordar. Posa el gremi, també et diré. I n'hi ha un altre allà dins que es diu coleccionradios.com, també. Que un hi ha els transistors i l'altre hi ha les ràdios de vàlvules, que dèiem les musiqueres, que en dic jo.
Pensa que d'aquestes petites que tinc, que en dic jo de miniatura, en tinc 100. 100 d'aquestes que, vamos, de l'any 60, 70... I això ja no es troba. I no es troba perquè la gent ja no va fabricar les piles que anaven i la gent se'ls treia de sobre. En fi, ja és un món. És igual. Tot evoluciona, però tu continues escoltant la ràdio? Sí. Cuidado. I quan vaig en cotxe, l'AM. L'AM, pues...
En cotxe, eh? Allò els outsiders, eh? I a casa, quan jo me'n vaig a dormir, em vaig a dormir amb un transistor. Posat, sempre. I m'adormo amb la ràdio. I m'adormo amb la ràdio, posada. Em recordes el meu amic Xavier Colomer, també té la meva edat i fa exactament el mateix. Vull dir, ha de marxar a dormir amb uns auriculars posats. Un auricular, l'altre per escoltar la senyora.
Però si ronca o no ronca. I ara ve quan el maten. I ens escoltaves a nosaltres? A tots, escolta-ho, tio. A tots? Vaig canviant de... Uita, fixa-t'hi bé. Tinc un petit problema, potser gran, no ho sé. Si fan música, ja canvio. Jo vull escoltar. Vull escoltar la veu. Notícies, allò, estaria. Hi ha una cançó que està molt bé, la deixo tornant. Però jo buscant, buscant, sempre buscant.
Doncs fem aquest tracte, jo promocionaré completament la teva col·lecció i a partir d'aquí, tu escolta'ns a nosaltres, aquí als Quatre Rius. Jo us convido que vingueu, el que vulgueu, a veure la col·lecció, inclús faré un petit incís. La senyora Sílvia Pareque, que ara és consellera,
Un dia vaig fer una intentona de col·locar les meves ràdios o posar-les, o intentar fer un museu, en el que se'n diu, era abans, Radio Liberty, a Pals. I va dir, bueno, Consell Comarcal ja se'm cuidarà, ja em mirarà, no sé què, i després em va dir a cap d'uns temps, em va dir, noi, no he prosperat perquè no hem votat prou i no he guanyat.
Ara li faig una reivindicació a ella i li dic, senyora Silvia, ara és consellera, ara vostè sabrà per si els pot interessar la col·lecció per fer un museu. Dos mil ràdios, una de les més importants d'Europa, m'hi diuen la gent, jo no, sempre parlo de tercesa.
Jo sempre dic també que les coses bones te l'ha de dir algú altre. Si te les dius tu a tu mateix, malament res. No té meri. Jaume Felip, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquí als Quatre Rius. Això és casa teva, eh? Si és que hi ha casa d'algú. Jo deixaré només la web, ja l'has dit tu. Jo deixo el meu telèfon per si algú em vol trucar per vindre a veure-ho. I tant.
Però si té alguna ràdio vella que no sap què fer, a més de fotre el container... Catalonia, tu. Exacte. El meu telèfon és 631-39-7709. Jaume Felip. Doncs Jaume Felip, no sé si és la persona que més en sap de ràdio d'aquesta ciutat, però n'estic segur que és la persona que més ràdios té de la ciutat de Girona. Gràcies a tots plegats.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina.
La xarxa Més, la plataforma de proximitat, qualitat i gratuïta, celebra un any. Un amb tu, gaudint dels podcast i continguts de més de 30 televisions locals. Esports, castells, documentals, tradicions, cultura popular, podcast i molt més on vulguis i quan vulguis. Entra a laxarxamés.cat i descarrega l'app. La xarxa Més, un any amb tu.
Doncs el primer dia no hem volgut marxar gaire lluny de la ràdio, que prou feina tenim. No hem marxat del nostre carrer i hem pujat un parell de números per acabar a la cafeteria Valmes. Ja us puc assegurar que on hi ha una redacció sempre hi ha també un bar que fa cantonada. No sé si saben que tenen un bar aquí al costat, si més no que ens ho expliquin Joan. Bon dia i bona hora. Bon dia. Sabíeu que teniu una ràdio aquí al costat?
Sí, home, tinc molta clientela que ve d'aquí al matí. És el que t'anava a dir. Suposo que en en Grau ja el coneixes, no? Estic molt content. T'ho dic perquè, clar, per qui no ho sàpiga, molts dels tertulians de la casa no en tenen prou amb una hora de ràdio que sempre allarguen aquí una bona estona, no? Sí, senyor. Vinen aquí en Jordi, sempre que porto algun client de la ràdio o algun d'això, me'l porta aquí.
Ara no t'acusaré pas de xafarder, eh, però la uïa de vegades se'n va, no? Inevitablement una mica què estan comentant o què estan explicant. No, home, no, no em diguis això. No, home, no, soc un tio molt sèrio, jo. Però tot i així, vull dir, no sé, eh, vull dir, més amb clientela tan fixa que teniu vosaltres. Bueno, a veure, una vegada estàs darrere d'un mostrador, amb el temps vas agafant, no sé com t'hi diria jo,
Aquí hi ha molta gent que és bé confessar, no? Gent que collons estan amb mi a la barra, estan sols i te fan comentar i coses, no? Tu escoltes el teu home, evidentment, no? Però jo no, jo escoltava, no? Jo m'expliquen bastant. Jo no escolto. T'expliquen i no escoltes, però com va començar aquesta història? Del bar? Jo vaig començar a treballar l'any 80 a la cafeteria el 2000. Era una cafeteria...
que era el carrer de Greu. I vaig estar allà fins que vaig fer la mili. Quan vaig acabar la mili, que la vaig fer aquí davant, jo veia que hi havia un bar petit aquí que era molt bo. Vaig parlar amb la prioritària i vam arribar a un acord, vaig pegar un traspàs i vaig venir. I vaig estar aquí del 86 al 94. I al 94 vaig obrir aquest més gros, que és el Valmes.
I a partir d'aquí, bueno, he anat ampliant una mica i aquí estem, ja fins que em jubili. Recordes el primer dia? El teu primer dia? Clar, que me'n recordo molt. Hi ha dies que no se m'obliden. Clar, perquè has de comptar que jo de sortir d'una cafeteria amb la qual treballàvem 40 i escaig persones. Era gairebé un complex. Venir aquí jo, al carreret, una cosa tan petita...
i jo sol amb un nano que vaig agafar era una cosa un canvi important jo estava acostumat a anar en un autobús i vaig portar ara vaig canviar per uns 600 va ser un canvi important fins que no vaig porrar d'això però molt bé vaig fer un bon canvi Alguna anècdota dels primers dies que recordis? No, no I que els pugui explicar també, vull dir Bueno, si me'ns recordés sempre tu, me'n fas una cosa però nosaltres feien bocates, feien bocates calents
I me'n recordo una vegada, i tenia la meva mare a la cuina, i una senyora me'n va donar un bugata de bacon. I li poso un bugata de bacon, i em diu, Joan, no podies agafar-me el pa, que està una mica fred. Diu, Xemana, no faltava més. Agafo el pa i el bugata, i li porto a la meva mare, i la meva mare agafa, posa sobre la planxa, separa el bacon del pa,
Jo entro i veig el pa allà, agafo el pa i li porto a aquesta senyora. I a cap moment m'hi diu la meva mare, tu, Joan, que no tenim el pa del bícon, tinc el bícon i no hi ha el pa. Dic, hòstia, hi havia tret el bocata sense el bícon a dintre. Però el cas és que aquesta dona ja el tenia quasi bé menjat. Ja no li quedava que diga, jo ja, què faig, què li dic, que no hi ha bícon. Cacomo, hi havia fet el bocata abans, hi havia fet el gust del bícon.
El pa, suposo, va començar a menjar. I al final no li vaig dir res. I es va menjar el bocata sense bacon. I al final d'aquestes suposo que us en deuen passar cada dia. Moltes, sí. Però molt bona. Gràcies a Déu he tingut molta sort. He tingut un tipus de client molt bo, molt fidel. I sempre a casa passen coses però no és allò de dir...
Bé, per bé. És el que t'anava a dir, molt fidel, sobretot per la zona, no? Vull dir, molta oficina, suposo que al final... Aquí vius de la gent que treballa per aquí. I ara molt temps hi havia hagut veïns. Al principi només treballava, o sigui, hi havia telefònica, hi havia Caixa Girona, era un uble que hi havia molta gent treballant. Clar, però hi ha molta gent que... Telefònica...
Ha plegat. Caixa Girona el seu dia va plegar. Però després de Caixa Girona, que ha sigut tot sorbit per la Caixa, venen ara de la Caixa, que tenim una bona tallatela... Sempre hi ha gent aquí treballant. I ara tinc la ràdio, i ja té bons serveis. I amb això ja ho tenim, eh? Ja tinc el 50%. Escolta, en total, quants anys són?
A què portes treballant? En hostaleria aquí amb el local? Aquí al local des que tenia 21 anys. Sí, des que tenies 21 anys. I en tinc 59. Tot això dona per escriure un llibre o què? Sí, home, clar que sí. Has de muntar que està amb una cafetera i un restaurant, clar, sempre hi ha moltes vivències, no? Ara no me'n recordo, però si estigués aquí una estona t'esperaria 50.000, no?
Ara que no... I gairebé totes bones, però més enllà de la pandèmia, moments complicats que hagin tocat aquí, per exemple? A veure, jo això de la pandèmia... Jo estava casat, vaig quedar diut-ho, i la meva dona va viure-ho de la pandèmia. I me'n recordo, vam estar dos mesos parats. I nosaltres econòmicament estaven més o menys bé, no? Clar, que van ser dos mesos, però jo van ser els dos mesos més feliços de la meva vida.
mirat egoistament des de dintre de casa meva, que et van ser dos mesos dinant cada dia amb la meva dona, dinant cada dia amb els meus fills, fent vida de família. L'hostaleria amb això és una mica malparida, no?
I llavors encara m'ha rebut la dona sempre d'àvia pobreta. Em vols dir que no... El tema econòmic, no? I jo li dèiem, ara és igual, si tenim menys, tenim menys. Però aquells dos mesos van ser de cine, no? Aquell de dir, ostres, cada dia amb la vida de dona amb els meus fills t'aixecaves, t'esmosaves, dinaves... Ara també em paties, no? Perquè ben ben noles. És una cosa normal, no? El que va passar. És una cosa que si t'ho expliquen, que ha de passar no t'ho creus. Però jo t'ho dic, jo, verdaderament van ser dos mesos bons.
I després vam obrir i van tornar gairebé l'on normalitzat. O sigui, sí que va ser una mica més complicat, però bé. A part de tanta gent de feines i tot plegat d'aquí costat, em sembla que també venen molts estudiants, si no m'equivoco. Per què? Mira, tinc molts de l'assalle. Cada dia pot ser que tinc 80 de l'assalle. Que venen a dinar. Venen a dinar, sí. Quan va venir la baixada de feina l'any 2008, va començar a venir gent
Mainada. Jo vaig començar a agafar mainada. Vaig començar a aprovar. Jo m'agafava 5 o 6. Però si 5 o 6 van començar a ser 10, 15, 20. Ja en tinc cada dia 80. I no m'ho entenc. Són nanos molt trempats. Són bons clients, la gent jove? Sí, jo no sé. La Salle té una mainada molt trempada. Molt educada. Són moguts. Són moguts, però molt bé. Són molt bons nanos. Jo porto amb ells.
10 o 15 anys. No tinc mai cap problema. Amb ells i amb els pares, evidentment, no? Un 10. A quina hora obriu, al matí? A les 7. Faig de 7 a 4. Són realitats completament diferents, no? Per exemple, la realitat que et trobes a les 7 del matí, que intentes aixecar els ànims... Bueno, no pensis pas, eh? A les 4 pot ser quan tanques has acabat de fer la gent de les 3, són gent de la caixa, que han vingut a dinar...
Sí, van a la toia. I a la matí, quan obres, també hi ha gent de la caixa, o de la caixa, o d'oficines, a fer el cafè. Saps que si mai et falta sucre, pots demanar-lo aquí al veí, no? Vull dir, a nosaltres. No sé si en tindrem prou per tant de cafè, però... Home, jo ho tinc en compte, això, eh? Jo sempre penso, quan veig el sucre, dic ja...
Digue'm, va. No, si més no t'ho dic, perquè és que la nostra feina no és tan diferent. Al final, nosaltres intentem aixecar els ànims des de la ràdio, però tu al final els aixeques em sembla molt de cafè, no? De bon dematí. Sí, el cafè és fundamental. I que sigui bo. Jo soc un maniat de tot el cafè. Sí? El cafè i la llet. Són dos punts molt importants. Perquè si tens un bon cafè i tens mala llet, malo. I si tens bona llet i mal cafè, malo. És un conjunt.
És molt important. I és important que al camerier li deu cafè. Quan fas un cafè, que sigui com si siguessi per tu. Perquè a cafè hi ha gent que diu, no, aquest cafè és molt bo, però jo no entenc de cafè. No, no és que no entenguis de cafè. Si tu mengis un pernil jabó junta normal, i tu no entens de pernil, diràs, hòstia, aquest jabó és molt bo, no? I no entens de pernil, però això és el mateix. El cafè no està d'entendre o d'entendre. És quan te'n poses a la boca, digues, hòstia, jabó, que bo costa.
I fent una altra vegada el paral·lelisme entre nosaltres, t'ho dic perquè nosaltres tenim dies dolents també i a vegades se'ns nota en el micròfon. Tu al final, si treballes cara al públic també, com ho fas per trempejar un dia dolent? Jo normalment miro de no tenir. I si no, has d'estar sempre a primera línia. Perquè la gent només se'n recorda el que has fet dolent. Si tu ara amb el client estàs sempre simpàtic. I ara un dia estàs antipàtic, el que has fet abans no vols.
Val l'últim que has fet. És una cosa que vagis, eh? Si el que has fet ja està passat. Tu has de pensar el dia a dia. I qui no vol fallar? Això és igual que els ciclistes. Saps allò quan agafes una muntanya i veus com queda despenjat? Però aquí queda igual. No hi ha... I al final com ho fas també? És a dir, no només amb els ànims, suposo que moltíssima paciència també, el que necessites a vegades.
A veure, això és com tot. Hi ha clients que tens més afins i hi ha clients que tens menys. Però tots són bons. Quan entrem a la porta, tots són clients. I tots t'ho han de viure. Tu has de pensar que quan entres un client, vius d'ell. I tu el que vols que vingui cada dia, t'agradarà més o menys? Parles més amb ell o parles menys? Doncs ho ha de venir. És superimportant. I no val allò de dir... I si gasti un cafè o gasti un menú, és igual. El que vingui a fer cada cafè també és tan bo com el que fa el menú.
La cara és que vingui cada dia. I si no, malament. Si no penses d'una manera, malament. Doncs mira, em sembla que ara en vénen uns quants. A part estem de dilluns, o sigui que ja et deixem tranquil, Joan. Cada feina no em falta. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Encantat.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina.
I ara sí, encarem a recte final dels quatre rius. Avui primer dia d'escola, primer dia de ràdio. Per tant, com hem comentat a l'inici, de fet ara venim d'aquí, de la cafeteria Balmes, que hem aprofitat per agafar un cafetó. Avui és un dia que comença la ràdio i també és un dia on volíem parlar de ràdio. I com no podia ser d'altra manera...
director de Girona FM, Oriol Mas, molt bon dia i bona hora. Molt bon dia, Saïd. Per què me poses els caçafantasmes de fons? Perquè segurament és la feina que et toca fer aquest any, eh? Vull dir, anar caçant fantasmes a veure quins redres per venir aquí. Bueno, bueno, si aquest és l'argument, ja m'assembla bé. Home, de moment ja et dic, en trobaries un parell poder en aquesta taula. No, evidentment aquest és l'argument, no es saltaria, que la cua del paro sempre amenaça. Oriol Mas, segona temporada del Capdavant d'aquí de Girona FM.
Sí, home, moltes ganes, ja des de finals d'estiu que estem treballant tots plegats, tots els que estem aquí a la misura, hem tornat de vacances, hem tornat amb les piles carregades, en penso, tots, i bé, amb ganes de començar aquesta segona temporada del projecte que vam iniciar ja l'any passat, i que el que volem és anar consolidant una graella de programació que ja teníem l'any passat amb alguns canvis,
i llavors també introduir alguns programes nous, algunes vanitats que sempre s'han d'anar fent i sobretot anar cobrint tot el que passi a la ciutat, que és la nostra raó de ser. De moment comencem, per exemple, amb les franges del matí, t'ho dic perquè l'any passat sí que ho teníem de 9 a dos quarts de 10, de dos quarts de 10 a dos quarts d'11, de dos quarts d'11 fins a les 12, ara em sembla que queda tot molt més compensat, no?
Sí, aquí és un moment on la gent notarà més canvi, de bones a primeres, segurament, que és amb aquesta variació horària que hem fet. Fins ara fèiem de 9 a 2 quarts 10 al primer cafè i enganxàvem amb la tertúlia d'en Jordi Grau i després ja agafaves el relleu amb els quatre rius d'una hora i mitja i aquest any això ho hem separat una miqueta per diversos motius també d'interns i també perquè creiem que és millor compartimentar segurament de manera més natural
a la programació del dematí, per tant, el que farem és aquest primer cafè, ho allargarem fins a les 10, a mesura d'aquest setembre, anirem fent aquests canvis, també de mica en mica, a mesura que torni en pau, ara amb la Jana i la Neus, i llavors tu ja ho pots explicar tu això, què faràs a partir de tres quarts de deu,
i com acabem el primer cafè i a les 10 un cop després del butlletí ja començarem amb la tertúlia que retarda mitja hora serà una hora sencera fins a les 11 i després els Quatre Rius a partir dels 11 fins a les 12 què ens aportaràs tu seguit els Quatre Rius aquest any? Mira anem per ordre si et sembla ara faria l'entrevista si vols al final al final em pots preguntar el que vulguis
Però de moment, crec que la primera hora, per exemple, la compensem més amb informació de servei, no? Vull dir, amb noves seccions, amb noves parts, anem per ordre. Exacte, fem el primer que feia com era així, que és al final la mitja hora de posada al dia de què passa a Girona, què va passar.
el dia anterior, què hi ha previst per aquest dia, les efemèrides, que l'Arnau ha preparat aquí una secció especial cada dia amb efemèrides. De fet, se'l volen portar a l'arxiu per treballar allà, li hem dit que no, li hem igualat l'oferta. Porta l'estiu, eh?, buscant allò, talls de veu, buscant coses perquè... I, a més a més, és històric, eh?, que tenim aquí una sorpresa preparada. Històric, tu! No, no, d'aquí uns anys en parlarem. Mira, d'aquí uns anys potser m'haureu d'entrevistar perquè tindré no sé quantes ràdios també a casa, eh? Ara, de moment, en tinc un parell de digitals i puc més.
I això, i després sí que hi ha molta informació de servei, de servei públic, i llavors també aquesta part final, allò que feies als Quatre Rius al principi, de coses de, com dèiem, més de servei tipus les biblioteques, la policia, tot aquest consum, els museus, el teatre, tota aquesta gent de Girona que passa per aquí, per Girona FM, per explicar
allò que està també a disposició dels jornins per resoldre dubtes, per explicar una miqueta temes de més de dia a dia de la ciutat, doncs això ja ho passem en aquesta primera hora, que jo crec que ens quedarà una hora força compacta, molt d'actualitat, molt de servei, que també serveix quan arrenquem el dia i posem la ràdio, per així saber què ens espera i agafar idees.
I pels més aficionats, tot seguit la tertúlia, ja et dic, si parlem de tertúlia hem de parlar de Jordi Grau, que em sembla que fa tertúlia, de moment fins a fires ho tenim de dilluns a divendres. De dilluns a divendres, sí, sí, sí, de moment de dilluns a divendres, després sí que segurament seran quatre dies, després estem preparant un programa a partir de fires per intentar també fer com una espècie d'anàlisi més setmanal a fons, però això ja arribarà.
però sí que en grau d'augment de dilluns a divendres, sí, sí, aquí hi ha tertulians nous també, repeteixen la gran majoria dels que teníem l'any passat, jo crec que tenim una al final, passen per aquí cada mes 50 persones diferents, 50-60, tenim una bossa de tertulians de 70-80 persones,
que són, crec, una representació bastant fibrina també del que és la societat gironina, de les diferents maneres de pensar, de les diferents maneres de veure les coses, que crec que al final, que això que fa en Jordi, que posem el focus a Girona, com no pot ser també d'altra manera, més enllà dels temes de país, que també hem de tractar, evidentment, però sobretot Girona-Ciutat, aquesta òptica gironina, jo crec que...
Escoltant la tertúlia, també Déu-n'hi-do, la informació que reculls i l'opinió que generem aquí, que crec que és interessant i molt vàlida. Tertúlies realment que, sincerament, no tenen res a envejar. Tertúlies que podem sentir amb altres ràdios d'abast més nacional, evidentment. Òptica gironina, però amb un nivell molt alt.
Ara, si m'ho has preguntat tu alguna cosa a mi, vull dir... Aviam, què farem els Quatre Rius? Va, vinga, directament. Què ens aportes aquest any? Jo he sentit avui, només de començar, més músiques, ja m'has posat els caçafantasmes a mi. Mira, has vist, va. Entrevista, aquí, això, te'n vas al carrer Balmes, què vol dir, sortiràs més? Doncs mira, jo crec que el plantejament és molt senzill, és a dir, l'any passat encara vaig arribar aquí que tenia les maletes per desfer, com aquell qui diu, vaig... vam arribar...
temporada en marxa, vull dir, i sí que és veritat que hi havia moltes coses ja fetes i a partir d'aquí jo crec que realment la programació d'aquest any l'hem començat a, o la vas començar a visualitzar probablement ja al mes d'abril. O sigui, ja era per veure una miqueta què fèiem i com ho fèiem i jo crec que al final ens hem quedat als Quatre Rius amb potser més el tema d'històries, no? Vull dir, sobretot
Com ara, per exemple, en Jaume Felip, jo no el coneixia d'absolutament res i mira tot el que té per explicar, no? I ho he dit abans també a la portada i és que tothom té una història per explicar. La pregunta és quina. Jo crec que en aquests quatre rius, aquesta temporada almenys, intentarem tirar molt per aquí, també...
ens hem quedat amb seccions que també tiraven, parlarem de crisi de parella, això que tant es porta ara mateix, i més en aquests temps convulsos on l'amor sembla que és una cosa molt estranya, també hi haurà seccions noves, parlarem de viatges, parlarem de periodistes, que jo crec que a vegades fer el punt de vista també intern de la professió crec que ens ajuda molt a tots nosaltres per veure on som i cap on anem,
Tens per vista força gent jove amb seccions amb gent jove Correcte, vull dir d'intentar veus diferents jo crec perquè al final si no això passa com quan jo portava esports a l'Empordà que ho feia tot jo
Saps què vull dir? Llavors també és intentar que a la gent li faci gràcia venir a la ràdio, que no sigui mai una obligació, que sigui sempre un divertimento, i jo crec que anirà tot molt bé. I de fet, ara em toca reprendre de mi cap a tu, Oriol, i abans parlàvem de novetats, jo crec que hi haurà canvis en l'imatge de la ràdio, hi haurà canvis també en...
programaris, etcètera. Estem treballant amb una nova pàgina web, que el que volem és que sigui molt més fàcil anar al contingut que t'interessa, compartir-lo per xarxes socials, per WhatsApp, descarregar-te'l, escoltar-lo via podcast, que puguis anar a aquell programa que t'agrada i sentir-lo quan vulguis.
que sigui això molt més senzill, tot el tema de compartir, que creiem que avui en dia sí que és una cosa que és bàsica, amb els mitjans d'avui i amb totes les ràdios, i nosaltres intentarem fer un pas endavant, els propers dies ho anirem veient, perquè aquestes coses sempre ja sabem...
Ja sabem que ens hem de tirar a la piscina i, escolta-me, hi anirem fent. Com quan vas a un bufet lliure, Arnau, vull dir que et pots menjar de tot i et diuen a poc a poc, nosaltres també a poc a poc anem fent novetats, avui comencem amb unes quantes coses, demà en tindrem unes altres. Exacte, i això, mica en mica, tot s'hi han d'ara, que diuen. Exacte. Sí, perquè en aquest bufet lliure hi haurà coses noves, eh? Sense fer soroll, fent... Ah, és veritat, és el que t'anava a dir, el Madrid ha fitxat en BAP aquest any i nosaltres aquí hem fitxat.
Nosaltres hem fitxat a futbolistes ningú. Ara, tindrem el micro amb el Girona, això sí. A més a més som de Champions. Hem fitxat a un. Es pot avançar o encara no? Sí, hem fitxat a gent, però també és important el tema del futbol aquí íntegre. Tota la temporada Girona FM, també esperem començar amb la temporada del bàsquet. Tu vols saber què passa amb l'esport amb els equips grossos aquí de Girona? L'Uni, el bàsquet Girona, el Girona?
Doncs tindràs Girona i Femen aquí que ho sentiràs tot en directe. I sí que novetats, bé, molta continuïtat amb els programes, en García i Tarribas, els escacs, el gent de bàsquet, en Benjam Torrent, també, alternativa, però llavors sí que tindrem un parell també de novetats. Una és en Lluís Lucero,
que fa cada dia que feia els poemes diaris, doncs ja no serà diari, serà setmanal, serà això sí, mitja hora a la setmana de poesia, no només de recitar poemes, sinó també d'actualitat, entrevistes, etc. I una cosa que també està bé, totes les ràdios locals també tenen el seu programa de sardanes i nosaltres no podíem ser menys. Ara, ara!
i per tant també tindrem un programa de sardanes que també una de les coses que hem de fer a la ràdio també és potenciar la cultura catalana i les tradicions catalanes amb la veu d'aquí i ara la Montserrat Joventeny de les històriques de la ràdio de la sardanes de la ràdio de Catalunya i portava 6 anys sense fer ràdio i tornarà aquest any a fer un programa a partir d'aquí 15 dies els diumenges al matí de 9 a 10
que serà la principal de Girona FM i per tant la manera que té la Montserrat de fer ràdio que és no només posar sardanes sinó també entrevistes, notícies, agenda i que serà per tant un contingut jo crec que molt profitós per la gent que li agrada les sardanes i que també tindrà la seva hora aquí a Girona FM.
Igual les coses funcionen, no es toquen, eh, Arnau Vila? No, però aquesta temporada i aquesta emissora, jo crec, que home, ja que tenim un equip de Champions, doncs hem de tenir també una ràdio de Champions, eh? No tindrem, no tindrem, i tant que sí. Això segur, vull dir, mira, jo no vull oblidar-me de donar-li una forta abraçada a en Pau Villafanya, t'ho dic perquè ho farem avui primer dia de curs, no vull fer-ho cada dia.
Donar-li una molt bona forta o una forta abraçada. Aquí 15 dies tornarà a tornar a seguir. Tot és bo, eh? Tot és boníssim. Tot és boníssim i des d'aquí una abraçada molt i molt forta.
jo crec que ja estem pràcticament al punt de les 12 primer dia de curs tenim moltes ganes d'aquest any però no t'enganyaré pas que de mica en mica com més avancin els dies tots tindrem ganes que arribi l'agost i quan jo vaig entrar aquí això era l'emissora oficial dels pets i llavors avui havíem de marxar amb els pets avui al mas sonaven molt els pets ho deien hem de canviar una mica perquè la radioforma que teníem els pets sonaven molt i ara encara sonen no sonen tant
Ja no tant, però avui havien de sonar. Que arribi l'agost, però això ho voldrà dir també que haurem fet un curs de ràdio esplèndid aquí al 92.7 de la FM, en concret aquí als Quatre Rius i a tota la casa. Nosaltres, entretant, tornem demà.
Mentre al costat la dona va pesant rasclets i pales. I mirant com la nena rebossada d'arena, dorm al sofà, pensa que mai tindrà millor moment per anar a buscar pares.
Fins demà!