o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment, tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Els Quatre Rius. A Girona FM. Amb Saïd Esvall.
I avui és dilluns 9 de març del 2026, l'endemà d'un 8M que ha caigut en diumenge, que ha reprogramat alguns actes, però que també ha mantingut la manifestació a Girona que reivindica un feminisme de classe, trans i anticapitalista. Però la cosa no va començar ahir, amb tot un grapat d'actes previs que ja vam comentar en aquesta casa, ni tampoc acaba aquí, amb més d'una cinquantena d'activitats durant tot aquest mes de març per no contraprogramar la importància de cada granet de sorra.
I si ens hi posem, en aquest cas, a llegir la lletra petita de tot plegat, hi sona com a tòpic que el 8M sigui cada dia de l'any. I sumem-nos-hi totes i tots i com puguem, que la sensació és que hi ha qui només vol fer passes enrere i toca actuar en defensa pròpia.
I la persona que normalment em diu simplement bon dia, això sí, en defensa pròpia cada matí, quan obre la persiana d'aquesta casa, és ni més ni menys que el bo de l'Arnau Vila i Elvira. Bon dia i bon hora. Què tal? Molt bon dia a totes i tots. Com anem? Bé, home, de dilluns. Aquest dilluns, cada moment sembla molt assolidat, però vaja, a veure aquesta tarda ja amb si s'acaben no volant o no. S'ha de dir que fins i tot els dies que em vols trencar la cara encara tens l'educació de dir-me bon dia, eh? Home, no.
De moment encara la violència fora d'aquí. Ara ve el cap de setmana, senyor Vila. Sí, molt tranquil, voltant per la nostra bonica comarca. Sempre hi ha racons que desconeixem i va bé. I ve quatre dits o no? El pal de l'estany. Un parell. I un parell de dits, sí o no? Sí, una mica sí l'estany de vegades que es desborda, però està controlat, està controlat.
Però bueno, hi ha caps de setmana que també simplement va bé no fer res. Sí, home, i tant. És el que m'ha passat aquest cap de setmana, i feia molts anys que no estava tan descansat un dilluns. Ho he de reconèixer, eh? Home, va bé, va bé. He arribat allò enxufadíssim, o sigui, que no tinc cap problema amb això. Doncs mira, perquè la setmana s'ha d'anar. Sí, a veure com s'encara aquesta setmana, que de moment sembla que també s'anima des del punt de vista meteorològic, perquè jo tenia la previsió que havia de ploure tota la santa setmana, doncs al final, mira, sembla que estem rascant algun...
una mica de llum, almenys, en aquesta casa. En qualsevol cas, ara, d'aquí uns instants, parlarem de la novel·la de Benet Salelles, dels Jardins de la Nora, el seu debut, en aquest cas, en ficció. Tot això ens portarà fins al punt de dos quarts, on parlarem, senyor Vila, del talent gironès.
Que n'hi ha molt. Molt. I potser desconegut. I per posar-hi cara, per exemple, el tindríem a vostè, però també el posarem amb altres. Sí, també és veritat. I seguirem, però abans el Pa de l'Estany era gironès, fins fa no gaire. O bueno, als anys 80.
I acabarem amb el bo del Joel Serres, que ens presentarà el seu disc, el seu debut, el Música Arbusienc, que ens portarà decisions. En qualsevol cas, senyor Vila, passen 10 minuts del punt de les 11 del matí. Comencem.
I Benet Salelles que debuta en la novel·la amb els Jardins de la Nora, una història inspirada en fets reals que ens porta a la Girona de postguerra. La novel·la, finalista del Premi Just Manel Cacero de novel·la curta, això vol dir que en Guillem Terribas li encanta, recupera la història d'una nena austríaca que arriba a Girona després de la Segona Guerra Mundial i creix en una família benestant vinculada al règim franquista.
Benet Salellas, bon dia i bona hora. Bon dia, Seid, com estàs? Primer de tot, jo t'he de preguntar, per què fas el pas a novel·la? No sé si és alguna cosa que et serveix més com a divertiment, perquè fins ara et coneixíem més per assaig, textos de no ficció. Doncs, doncs, bueno, és una cosa que sempre havia tingut ganes de fer, de fer...
jo crec que l'anterior cosa que vaig escriure que vaig venir també a parlar-ne un dia aquí sobre les detencions del 92 ja tenia alguns components així com més literaris i suposo que em vaig movent una mica el fil entre això l'assaig, el periodisme jo crec que la realitat m'interessa molt i sobretot m'interessa explicar-la de forma literària llavors algunes vegades caic més d'un costat altres vegades de l'altre
Jo el que veig és que segueixes una miqueta la mateixa línia, és a dir, ens parles de la realitat, però aquesta vegada has fet servir el recurs de la ficció. Sí, he fet servir també la història d'aquesta nena que va arribar a Girona i després va ser dona i que va creixent a la nostra ciutat, que és una història real, la de la...
La de la Nora, però ho combino amb tot un seguit d'elements i d'aquesta ciutat que acaba sent també un personatge de la pròpia novel·la i que, per tant, sí, hi ha parts que són clarament ficcionades i que serveixen perquè aquesta història vagi més enllà de l'estripte realitat.
És el que t'anava a dir, en quin moment agafes i prens la decisió d'escriure aquest llibre a partir d'aquest fet? O sigui, no sé si va ser tot molt bucòlic en un moment puntual o... Bé, jo conec un dels fills de la Nora, que és molt amic meu, i llavors la història jo l'havia sentit explicar ja moltes vegades, i un dia en una sobretaula surt la proposta, de dir, bueno, convertim-ho en un llibre i fem que, diguem-ne, tota la ciutat conegui aquesta història i la conegui d'una forma bonica també...
que ens interpel·li a tots a veure i a conèixer el que li va passar a la Nora i potser a prendre alguna decisió, perquè el llibre acaba proposant també un cert homenatge que la ciutat podria fer-li a la pròpia Nora.
En aquest sentit, posa'ns en context una mica, és a dir, la Nora Agafa arriba a Girona postguerra, si no m'equivoco, 1949? Efectivament, hi ha una iniciativa en aquell moment després de la Segona Guerra Mundial que les autoritats austríques busquen algun lloc on situar tot un conjunt de nens i nenes que estan en situació econòmica molt complicada i en situació de salut també complicada,
i en aquell moment l'Espanya franquista s'ofereix com a espai d'acollida i durant uns mesos acull milers de nens austríacs. D'aquests nens alguns venen a caure aquí a Girona, la Nora és un d'ells, i amb la Nora es dona la peculiaritat que no torna a Àustria després d'uns mesos, com fan tots els de l'expedició, sinó que ella acaba adoptada per una família gironina benestant que no tenia fills,
i que d'alguna manera l'adopta com a filla, aparentment, però que una mica la història el que ens acaba demostrant és que més que com a filla acaba fent de minyona pràcticament d'aquesta família, i en un context emocional complicat, perquè li fan d'alguna manera tallar els vincles amb la família biològica austríaca, que...
i després, més endavant, tornarà a reprendre aquest contacte. Però, d'alguna manera, és una foto de la vida privada d'aquestes famílies franquistes benestants de la ciutat i ens demostra la cruesa de com es vivia la intimitat en aquestes famílies. És que és el que t'anava a dir, o sigui, em sembla molt civilí.
d'acollir a una persona de postguerra, per entendre'ns, després del conflicte de la Segona Guerra Mundial, i convertir-la pràcticament en una minyona. O sigui, em sembla una enganyifa, a part, vull dir, en premeditació i nocturnitat.
Totalment, i és una mica aquesta hipocresia, aquesta doblà vara de medir moral que tenia el nacionalcatolicisme, que d'alguna manera predicava aquests valors catòlics amb tanta profunditat, però a l'hora de posar-los a la pràctica funcionaven molt més uns altres interessos i necessitats. I penso que és una bona metàfora del règim a través de la història d'aquesta família. Com era aquella Girona?
Bé, jo no hi era. No, jo tampoc per això t'ho preocupo. Jo no hi era i per tant no. No puc explicar-ho en primera persona, però he fet una tasca així de documentació i d'informar-me i de llegir molt i jo crec que era una Girona grisa, molt grisa, una Girona que tot i així la pròpia Nora la veu com a diferència de la seva Viena bombardejada, no?,
La veu com una ciutat reconstruïda ja, quan ve aquí, després de la guerra, però una ciutat on els poders, sobretot de l'Església i de les institucions municipals i de la diputació i de l'exèrcit, aquests poders fàctics del franquisme, hi tenen un paper molt clar. Però jo penso que, sobretot, el llibre parla molt de la religió, d'aquesta...
de totes aquestes processons, activitats socioreligioses que es desenvolupaven a la nostra ciutat i que eren pràcticament la majoria de la vida pública que hi havia a la ciutat d'aquells anys, era la vida religiosa. I tota la resta quedava, per entendre'ns, entre bambelines.
Quedava entre bombalines i quedava, jo penso, amagada de la vista de tothom i en aquest cas de la pròpia història de la Nora queda com amagada dins les parets d'aquest pis de la Rambla on vivia. A nivell identitari, per exemple, la Nora com es desenvolupa?
Clar, la Nora, d'alguna manera, i aquesta és la història també del llibre, perd la seva identitat, diguem-ne germànica, perd la llengua, perd el contacte amb la seva família, fins i tot arriba a perdre, d'alguna manera, el record de la pròpia família, i perquè ella ve aquí amb 5 anys, fa 6 anys quan està de camí cap a Girona,
I posteriorment, de més gran, d'alguna manera reprèn aquesta identitat que havia tingut de petita i la compatibilitza amb la seva identitat gironina que ha anat construint en el si de la família Figueres. Per tant, la història de la Nora també és això, és la història d'una pèrdua d'una identitat i de com la torna a recuperar de gran.
Anava a dir, la tasca d'investigació em sembla que ha de ser gran, especialment a l'hora de contextualitzar escenaris, vull dir, fins i tot... Clar, com ha estat això?
Bé, clar, l'avantatge és que tot i et parla d'una història que va passar fa temps, encara tenim gent que l'ha viscuda. En el cas de la Nora hi ha un germà seu, en Norbert, que encara és viu i vaig estar a Viena ara fa un any entrevistant-lo i veient-lo. I després a nivell de Girona encara ens queda molta gent que té molta informació, de fet apareixen els agraïments des d'en Quim Nadal fins a...
l'amèrica Armas Ribas de la Granja Mora, alguns d'aquests personatges que són savis del gironisme, que dic jo, i que ens poden explicar encara moltes coses de com era aquella Girona. No sé si ara veuries molts paral·lelismes amb la Nora, potser no tant per la seva història, però sí d'algú del nord d'Europa que arriba i es queda a viure a Girona.
Bé, no sé si aquests que venen del nord d'Europa tenen aquesta funció de minyones com la que tenia la Nora i posen en risc la seva identitat. Més aviat pensaria d'algú que ve d'altres latituds, corre el risc de viure aquesta situació.
Però sí, al final és una història que és universal i és una història que, tot i que sí que té un component generacional, penso que les dones que van viure aquests anys sota el franquisme comparteixen... Qualsevol que llegeixi aquest llibre probablement hi podrà veure reflectides també algunes de les vivències de la Nora.
A part, vull dir, fins a dia d'avui encara parlem a vegades de l'endogàmia gironina, imagina't en aquella època, no? Sí, clar, el llibre parla una mica, no?, a través d'aquesta família d'aquests grups de poder que existeixen, que existien en aquell moment a la ciutat i llavors ja cadascú prendrà les seves conclusions sobre si aquells grups continuen a existir o no a dia d'avui o són els mateixos, vaja. Què és el que més t'ha sorprès de fer novel·la ficcionada en aquest sentit? O de fer ficció?
Bueno, m'ha semblat com molt... és molt potent, et dona com una sensació de llibertat molt gran, no? Al final, una llibertat creativa, la possibilitat, doncs, això, de determinats episodis, construir-los realment, segons les teves...
necessitats d'acord amb la història que estàs explicant i també amb allò que tu vulguis explicar i transmetre per tant m'ha semblat que és una eina o un gènere que a mi m'atrau moltíssim i probablement seguiré escrivint una mica en aquesta direcció perquè
Bueno, crec que a més a més és com bonic combinar aquesta funció més de memòria històrica, si vols dir-ho, amb l'exercici literari, i que pugui ser també un llibre amb el que no només aprenguis, sinó que a més a més gaudeixis llegint-lo. No sé si és el llibre amb el que més bé tu has passat a l'hora de fer-lo.
segurament, segurament sí per això, per aquest component que hi ha creativitat literària aquí darrere i he disfrutat molt escrivint-lo en canvi quin ha estat el hàndicap? per exemple, algun hàndicap que t'hagis trobat en tot aquest camí?
Bé, de handicaps, probablement que quan fas com recerca d'informació del passat no trobes tot allò que t'agradaria trobar, no? De vegades pensem que en els arxius, jo aquí he fet això també, molta feina d'arxiu,
d'anar a buscar l'arxiu municipal des de l'expedient de la construcció del xalet on passa tot això, les escriptures de les finques i a vegades esperes que la documentació et doni més informació de la que finalment acaba donant per tant tenim un cert rastre del nostre passat però sempre hi ha una part de tot això que es va esborrant amb el temps i que no podem recuperar i això també és un aprenentatge quan escrivim aquest tipus de llibres
Si no m'equivoco, ja vau fer la primera presentació aquí a Girona, va ser fa una setmana, diria, o una cosa així, com va anar? Doncs va anar sorprenentment. M'han dit que tot ple. Per mi va ser una cosa extraordinària. És veritat que vam anar, vas com afegint elements de dir, va, doncs fem un lloc una mica més gran, va, convidem aquesta persona a parlar i tal...
i al final per ser una presentació de llibre tenir 200 persones de públic en un lloc com Girona em sembla una meravella i va ser preciós, molt bonic les presentadores l'Eli Ponset, l'Isa Campo i l'Anna Pagans van fer com una anàlisi de llibre en tres perspectives diferents i va ser molt bonic
És el que t'anava a dir, Girona és una plaça molt complicada últimament, eh? Per torejar. Ho és, ho és. I en matèria cultural, que sembla que també està costant molt, no?, fer coses diferents i fer coses noves, i per tant jo estic molt content d'haver aconseguit, no?, d'haver arrencat el llibre amb aquesta arrencada. Ho has dit molt bé, eh?, fer coses diferents i noves, perquè de coses se'n fan moltes a Girona. I tant.
Benet, escolta'm una cosa, ja per últim i per encarar-ho una miqueta, Sant Jordi el passaràs aquí a Girona, entenc. Sí, jo a Sant Jordi el passo sempre a Girona. Ja fa anys que amb els llibres que he anat traient ja sempre surt alguna proposta fora, però jo prefereixo jugar a casa aquell dia. Ah, per cert, parlant de cases, escolta, i els jardins? Quins són els jardins de la Nora, ja que hi som?
Els jardins de l'Honora són els jardins del doctor Figueres, darrere l'església de Sant Pere, Garigans, i bé, si us llegiu el llibre, una mica entendreu per què parlem d'aquests jardins. Em sembla que hem deixat un ganxo sensacional. Mira, fem una cosa, si de cas, com que estaràs per aquí, per Sant Jordi, ja passaràs un momentet també a fer algun camí o alguna cosa així, no? Quan vulguis, sí. Sensacional. Benet Salelles, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé. Gràcies a vosaltres, bon dia.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Sol d'allà un cel de glaç, dins del calàs d'un armari, drats de dona i un infant, amb un regust enigmàtic. Ve de néixer, està sorprès, fer uns grans ulls amb modigliani, els sens tristos verds i oberts, i una vida fins que els tanqui. És l'home estàtic, la tristesa el té cor tres.
Deus que vens. Quan ja té tres anys no surt a empaitar les capellones, quan un gos lladre no fucs i els vestits paguen la broma. Quan la neu remou el cel, ell la mira en lloc de córrer i em queda el rostre ple, com les estàqües de roba.
Com està aquí la tristesa el té portfès.
El més grandet troba un ocell a sobre d'ella d'un arbre. Ell no es mou i un excrement li fa blan. I a mitja cara troba la nina d'un ull. La voldria per companya, però no la mira ni a tu. I la nina se'n va a França. És l'home estàtic.
i li ofereix un clavell per la solapa ell se'l mira però no el pren i el clavell se l'en d'un altre un estiu quan ell ja és gran l'amor ve amb tres candidates ell les mira pelagat però l'amor té pressa i marxa és l'home estàtic la tristesa el té cor preix les urenees
Un bonic dia d'abril, tot són flors i ell les olora, però surt l'amo d'un jardí i li fa una cara nova, descobreix que no està bé i vol dir-ho a una senyora, la senyora no l'entén, perquè és mestre d'una escola. És l'home està aquí, la tristesa el té,
El passat ens ha fet gran i ha assegut davant la porta i ha esperat l'enterrament d'aquell de la cara nova, seu de vidre llunador, dins d'un caixó sense potes, jo al cos d'un home mort. Ningú riu i ningú plora, és l'home estàtic, la tristesa,
Les urenes, les guanyes...
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I obrim la nostra particular agenda dels Quatre Rius d'avui dilluns, dia 9 de març, i és que passa un minut del punt de dos quarts de dotze del matí, seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM. Agenda, avui, talent gironès, i és que tenim obertes ja les inscripcions, de fet, des del dia 2 de març, per precisament la desena edició d'aquest concurs en diferents modalitats, un concurs...
o en aquest cas a una proposta impulsada per l'àrea de joventut del Consell Comarcal del Gironès, i per poder-ho parlar, precisament, una de les persones que més manen, no sé si la que més manen, Martí Terres, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Primer de tot, arribem a aquesta desena edició del talent gironès. Què és el que podem explicar que no sapiguem ja?
Bé, no res, això mateix, que celebrem el desaniversari del concurs i, per tant, la desena gala que celebrarem enguany a la Mirona de Salt, com venim fent els últims anys. I res, una gala molt especial per nosaltres i per tots els concursants, segur, perquè hi haurà alguna sorpreseta d'aniversari. Què és exactament el talent gironès?
El Teodins Gironès és un concurs per a joves artistes de la comarca dels gironès. És un concurs multidisciplinar en la qual cada participant es pot presentar en fins a sis disciplines diferents. Tenim la categoria d'arts plàstiques, arts escèniques, arts visuals, dansa, escriptura i música. Llavors, es premia la proposta...
més ben valorada per un jurat expert de cada una de les disciplines artístiques i també hi ha algun premi més especial com pot ser que hem anat incorporant al llarg dels anys com el Premi de la temàtica, el Premi de l'ús del català,
que han acabat de completar els premis que ja hi havia de cada una de les disciplines artístiques. Parlem, doncs, també d'aquesta gala final, per entendre'ns, on sabrem qui són els premiats. Això el divendres, dia 8 de maig, si no m'equivoco, a la Mirona, eh? A la Mirona de Salt, sí. Ara ens has comentat alguna petita sorpresa, no sé si ens pots avançar alguna cosa. No, encara no ens podem avançar gaire res, però sí que la idea és que sigui una gala...
una gala una mica especial amb algun detallet per celebrar i comemorar aquest desaniversari del concurs que estem molt contents i molt orgullosos que hàgim arribat fins al desaniversari i esperem que en siguin molts més i també et diré, diferents disciplines podríem dir és que tenim arts plàstiques, arts escèniques arts visuals, dansa, escriptura i música com a categories cadascuna de forma independent, entenem?
Cada una té un premi, cada una competeix amb les propostes de la seva disciplina en concret. I és el que ens fa una mica, creiem que diferents a la resta de concursos artístics, és que englobem tot el que és, tots els facetes de l'art. I, per tant, s'hi pot presentar qualsevol persona que tingui inquietuds en qualsevol d'aquestes disciplines.
En qualsevol cas, Martí Terrés, queda dit, fins al 20 de març, si no m'equivoco, que té la gent l'opció per poder-se inscriure? Sí, a través de la web zonajovegironès.cat us podeu inscriure fins al dia 20 de març. Doncs fins al dia 20 de març i aviam si ens veiem tots el divendres 8 a la sala La Mirona en aquesta desena edició, desena aniversari de Talent Gironès. Martí, moltíssimes gràcies per tot. Escolta, i parlem aquella mateixa setmana, aviam què tenim.
I tant, perfecte. Moltes gràcies.
Ja fa temps que ho fem, però ara és el moment, caminem contracorrent. Tu amb un peu al canó i a dins la foscor seguim els passos del vent. Vull que sigui menys lleuger, que no ho tinguem tot a tocar. Vull que sigui complicat, que tardem mil anys en tornar. I és el que
Balles del revés, et mous diferent, a poc a poc vas creixent. Però encara no ho saps, o no t'ho han dit mai, et veuen des de l'espai. Vull que el dia sigui llarg, per tenir l'oportunitat. Parlar amb tots els estels, i dir que tu ets el color, i és aquesta niua.
I és aquesta nit quan sabrem que el temps ja no fa mal. I és aquesta nit quan serem part de la història.
Has caigut en la follia i el teu món s'ha fet petit. El record de l'alegria ja fa temps que es va marcir. Has lluitat, has deixat vèncer i ara seus en un racó observant entre les branques de la teva indecisió.
El fleixell de l'arracant se t'ha trencat en mil vecins. Et tens, però ja no pots arribar al neix. Ja ho saps, no hi ha llum sense foscor. Ja ho saps, no hi ha pau sense dolor.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Sé qui ets. Ja fa temps que t'escolti un silenci.
Però a vegades no et sento, la teva veu sembla molt lluny.
I ja escoltem de fons el músic arbustieng Joel Serres, que acaba de publicar Decisions, el seu primer àlbum en solitari, un treball que s'endinza en el pop-rock alternatiu, amb influències diverses i també amb una clara personalitat pròpia. El disc conté 11 cançons, totes en català i dues peces instrumentals, i de fet ja està disponible a plataformes digitals, però qui no està a plataformes digitals, i sí que el tenim aquí amb nosaltres, és el bo del Joel Serres. Bon dia i bona hora. Bon dia. Primer de tot, i per començar...
Què representa per tu publicar decisions, en aquest cas el teu primer disc en solitari? Bé, és una cosa que havia volgut fer sempre, fer un disc amb les meves pròpies cançons, i al final representa una alliberació bastant gran, però bé, estic molt il·lusionat amb aquest projecte, i al final és el meu projecte de vida, i això...
Això vol dir que fins ara et tocava jugar en equip, eh? No com a una cosa dolenta, eh? No, no, no. I continuo jugant-hi perquè també vaig tocant amb alguns grups. Però bé, fet de fer jo sol també el disc, me'l vaig produir jo sol a casa, me'l vaig gravar jo sol a casa.
I bé, és una cosa que em feia molta il·lusió fer també. El títol Les Decisions. Per què? Perquè, com ja he dit, com que és una cosa que sempre havia volgut fer, jo crec que faig cançons des que tinc molta raó. I era una cosa que per les meves inseguretats, les meves pors, no acabava de fer mai. I al final, l'any passat, fa un parell d'anys vaig acabar la carrera de Comunicació Audiovisual a la UOC.
I vaig decidir, com a treball final de grau, vaig decidir fer un videoclip d'una cançó meva, i així també m'obligava a penjar que no són ja meves i començar una mica el projecte. I això va ser una decisió important a la meva vida, perquè és allò que sempre havies volgut fer i t'obligues ja a fer-ho.
Va ser allà quan vas decidir treure el disc en solitari o va arribar després? No, va venir després perquè vaig fer aquella cançó amb el videoclip, la vaig penjar, després al cap d'un any més o menys al cap d'Arbúcies em van demanar, vam fer una campanya per la lactància materna i em van demanar fer una cançó...
per aquella campanya, que va sortir, et donaré un trosset de mi, i vaig penjar aquella, i després, al cap d'un mes o així, ens tenia tres cançons més preparades per penjar, i vaig dir, saps què, i si aprofito les que ja tinc, més les que tinc acabades, i les gravo bé, i faig un disc. I la idea va sortir així.
Carai, t'anava a dir, parles o jugues amb el pop rock alternatiu, amb una miqueta d'altres influències també, com et definiries en aquest sentit? O com definiries el so d'aquest disc? Jo ja sé que és una cosa molt típica i tòpica, però és que és bastant eclèctic.
Però la meva música en general és bastant eclèctica perquè un dia em pot sortir una idea més de música electrònica, un altre dia més metalera, un altre dia més rock, un altre dia més blues, i vaig fent una mica el que em ve de gust.
Vull dir, és una miqueta com també voluntat d'explorar diferents registres o de buscar un estil propi, potser? Buscar l'estil propi... Sempre dic que la música, en general, tenir un estil propi no depèn tant del gènere musical, sinó de la teva manera de fer les coses, no? D'encarar una cançó o que sigui que potser hi ha dues cançons o tres que són d'estils diferents, però la teva marca personal...
i és d'alguna manera la teva veu, la teva expressió amb els instruments la teva manera d'encarar la cançó de produir-la de compondre-la que al final sí que busco experimentar perquè ja com m'ho faig jo tot sol i no tinc cap pressió de ningú això també em permet experimentar em dona una certa llibertat però al final és trobar la manera de fer les coses a la teva manera
Tot i la llibertat que et dona, fer-ho una miqueta tot, eh? Composició, producció, interpretació, tot, no sé si també és més difícil. Sí, és complicat perquè... O sigui, jo també ho he fet així per recursos econòmics, al final, perquè no em podia permetre anar a un estudi i això, i com que he fet algun parell de cursos aquí a EUMES de producció, em dic, mira, ja tinc una base per fer-ho a casa. Però...
Sí que és veritat que, clar, no tens algú extern que et revisi les coses i que ho has de fer tot tu, has de tenir molt clara la visió que vols, però també alhora has de tenir molt clar què és el que hi ha en el món de la indústria musical i dir...
T'ha d'agradar tu, evidentment, això per mi és bàsic com a artista, però alhora intentes buscar alguna cosa, alguna fórmula que pugui enganxar una mica la gent. Clar, t'anava a dir, les lletres, per exemple, és un tema més personal o ho fas amb mirada social?
Sempre intento posar-hi un punt de crítica social. Perquè s'hi veuen les dues coses, tant la part introspectiva com també la part de fora. Sí, sí, sí. Les meves lletres intento sempre que hi hagi un punt amb clau d'humor també, perquè també m'ha agradat sempre. Però també la crítica social també crec que és important, perquè com a artista al final tens una responsabilitat de donar la teva visió del món.
Però sí, al final també hi ha coses molt íntimes que acaben sortint, al final les experiències vitals t'acaben marcant, les lletres també. Has tocat amb diferents bandes, eh, Jet Lag, per exemple, Eclàctic Band o Mr. Danger, però en aquest cas, vull dir, tot això, per exemple, vull dir, no sé què t'ha donat de plus per poder arribar a aquest punt solitari.
L'experiència de tocar en grup sempre et dona un plus, perquè al final de tots aprens alguna cosa i jo normalment soc guitarrista, és el meu instrument principal i sempre intento tocar una mica el piano, una mica la bateria, però el bàsic i la veu i el baix perquè s'assembla més a la guitarra, però...
però clar, jo com a guitarrista sí que, vulguis o no, al final acabes aprenent moltes coses, perquè amb Mr. Danger, per exemple, feia amb Sky, Ricky i Jamaicà, i és un estil que jo no he escoltat gaire, però el fet de tocar un estil diferent, també sortir de la teva zona de confort, també està bé, i aprens moltes coses que després, potser inconscientment, les acabes incorporant també en alguns moments. Què és el que més t'ha sorprès d'aquest disc?
La rebuda. Sí? Sí. Jo el feia sense cap expectativa, al final, perquè era una cosa que volia fer i ho faig perquè realment em venia de gust i perquè, com sempre dic, els artistes quan fem coses, la gent que creem coses, ho fem perquè si no ho treguéssim i no ho plasméssim en algun lloc ens acabaríem tornant bojos.
perquè ho tenim al cap i ho hem de treure, si no ens explotaria el cap, i ho faig per això, però bé, al final he vist que de moment n'ha anat agradant a la gent que l'ha escoltat, tothom m'ha dit que els havia agradat força, i sempre hi ha algunes cançons que més o que menys, però bé. Escolta, perquè el next step, per entendre'ns, és portar tot això al directe, abans de res, no sé si és un disc concebut,
també per després traslladar-lo al directe o no? O realment, vull dir, són dues coses per separat i ara toca fer la feina aquesta. Mira, ara toca fer la feina aquesta, però sí que és veritat que jo quan faig cançons, al final, com que també hi ha bastanta producció, sempre acabo pensant que és una cosa concebuda per fer una mica en banda, no? I jo en solitari amb la guitarra acústica ho puc defensar perquè són cançons que no són...
no tenien una sobreproducció o una mà d'instruments bestials, però perquè també les vaig compondre així, les vaig compondre amb la guitarra acústica i amb la veu, vull dir que al final acaba podent-se fer d'aquesta manera, no? Però sí que m'agradaria tenir una banda al darrere i poder fer-ho més en banda, en directe.
Tot i així, ja tenim un vol a l'horitzó, si més no. Sí, sí. El 15 de maig, a la Sala Continental de Barcelona, els Fuckland Invasion. A Gràcia, eh? A Gràcia, sí. Que sempre és bonic anar a Gràcia. Sí, sí. Un grup que es diuen Fucklands Invasion, que tenen llogada a la sala i em van demanar d'anar a fer mitja horeta una mica a presentar algunes de les meves cançons allà. I seré jo sol amb la guitarra acústica aquí.
bueno, escolta, format íntim, de tota la vida de Déu, doncs escolta'm una cosa, si et sembla, com que hem començat escoltant-te tu, i ara també t'hem escoltat-te tu, però xerrant, acabem, si vols, escoltant-te tocant i cantant, en aquest cas, amb aquest disc Decisions, marxem precisament amb aquest Joel Serres de Fons, i Joel Serres, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Moltes gràcies a vosaltres.
He sentit passes dins meu un exèrcit de passions, l'escalfor d'una paraula, la remor d'un fals record, el cruixir de cent poetes cremant en un foc etern i un crit aixordidor del meu cor.
amb la seva espasa a la foscor. Tal com va fer Orfeu, jo he baixat el meu infern.
Generat l'abundància d'un mar de contradiccions, del plaer de la ignorància a l'abisme de la llum. He matat tots els meus ídols, tal com va dir algú fa uns anys, i he vençut tots els dimonis.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Tens una oferta, esperant sota llençol, i si et registres t'oferirem un món millor. No t'ho pensis, sigues el primer, ja estaldia't un 10% del teu esforç.
Menja tu, qui és un l'alçadero tot de tu. Gasta'n'hi. Gosta'n'hi. Gosta'n hi.
Tot és perfecte si fas el que diem, com un satèl·lit orbitant sense control. Fes-te adepta a la nostra religió, ja no et fan falta ni el cervell ni la raó.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Pots patinar per la plaça dels àngels, però amb això no n'hi ha prou per ser modern. Pel que m'han dit, el vicing és el que es porta, que és molt més cul que cap altre mitjà. Es veu que si agafes el tramvia, ara ja estàs a l'ordre del dia. El bus és l'alternativa més friquid, i crec que el metro ja no és underground. Sempre he volgut
i tornar a Rússia és només pel pop art, i és que quan escolto un manel, em poso com una gata en cel. M'agradaria viure a Barcelona, per poder anar a la llogada i tal, fotre'm uns whiskeys amb el surt i insir-les, deure'm l'enteniment amb el caravent. M'agradaria...
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Si pots anar a viure entre Joan Nic i Fontana, per què comprar-te un pis a la Meridiana? Busca a l'armari una camisa de quadres i ulleres de pasta no graduades. Ves a l'amor i ets a sucar el bigoti i veu cervesa fins que el fetge t'exploti. Els modernets de merda dien que ets mainstream, però jo sé que tens un hipster a dins. Sempre he volgut
i torna a casa només pel pop art i és que puc estar escoltant de la fe Girona és un estil de vida Girona FM és la ràdio de la ciutat el que vius a prop també ho sentiràs a prop 92.7 FM