Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
I avui és dimarts 10 de febrer del 2026, el dia abans d'una vaga del sector educatiu que busca no tenir precedents i ser el primer dia d'una bateria de jurrades que poden arribar a una setmana sencera de paralització al mes de març. I tot això l'endemà d'una vaga de maquinistes que encara coeja i fa ploure sobremullat a unes vies que semblen no aguantar el pas del temps.
Educació i transport semblen els convidats inesperats a una festa on l'habitatge, la sanitat i la cistella de la compra fa temps que hi ballen. Una festa de disbarats i carpetes que no funcionen en aquest país. Amb tot això, en un altre ordre de coses, per no seguir tirant salt a la ferida, pendents del pla bencat de protecció civil, no fos cas que el vent se'ns emporti el carnaval a la Costa Brava.
I qui és, sens dubte, fill del vent, i mira que no ha catat mai la tramuntana, comandant general de les forces especials del Pla de l'Estany, avui aquí a la ràdio Gironina, Arnau Vila i Elvira, bon dia. Home, he anat alguna vegada al Cap de Creus i sí que l'he tastat una miqueta. És que té una mala pinta, això. Home, sí que és veritat que si hi ha carrosses allò ufonoses pot ser que compliqui la situació. No, no, o sigui, aviam, no ens enganyem, tal com està el panorama ara mateix, amb una alerta groga o taronja, jo crec que el carnestol descau.
I jo soc... Mira que intento ser sempre optimista i aquestes coses, eh? Però és que no ho veig. És que no ho veig. És que hi ha ràfegues de 90 i escaig el dissabte. Crec, vull dir, gairebé a 115 arribaven... Això és roses? O tot el costa brava?
especialment a zona de Cap de Creus, a Roses podeu un pèl menys, però 97 no te les treu ningú, i Costa Brava també, al litoral, situació costanera alterada també per aquest cap de setmana, línies d'inestabilitat. Ja és mala peça, eh? Allà, vull dir, sí, clar, i vaig mirar el cel i vaig dir, bueno, no plou, vaig dir, bueno, però per què no plou? Clar, amb un cel tan actiu vaig dir, com és que no plou? I cada any alguna gota sempre sol caure.
Sí, però si és aquell plogim encara fins i tot tenim una miqueta a la festa, depèn de quina hora, i et desperta una mica també. Però això ja ho trobaríem en qualsevol cas. Arnau Vila, avui parlem amb el doctor Cai Vilanova d'aquí uns instants, sobretot el que tenim aquesta setmana aquí a Girona, que no és pas poc, en clau mèdica. Tot això també ens portarà fins pràcticament al punt de dos quarts, on passarà per aquí la Carme Feliu, ara d'aquí una estona la directora de Nipònia, parlarem també dels seus 20 anys de trajectòria.
en la promoció de la cultura japonesa aquí a Girona. Seguim amb la setmana de les dones i les nenes en la ciència. Parlarem també amb Arlet Brufau. Ella és de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. També ens parlarà del món de la investigació en aquest àmbit. I seguirem també amb Maite Pijuan, en aquest cas de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua. Moltíssimes coses, Arnau Vila. Per tant, passen 9 minuts del punt de les 11 del matí. Ens hi posem.
I aquesta setmana Girona acull un congrés mèdic de primer nivell, les jornades de la Societat Espanyola de Radiologia Mèdica amb especialistes d'arreu de l'Estat. Un dels protagonistes serà el doctor Caio Vilanova, director de la Unitat de Resonància Magnètica de Clínica Girona, que a més serà anomenat també membre d'honor de la CERME.
En aquest cas, paral·lelament dimecres, o més ben dit demà, oferirà també una xerrada oberta a la ciutadania a la Casa de Cultura sota el títol L'os per dins. Entendre el cos per cuidar-te millor. Doctor Caimilanova, bon dia i bona hora. Molt bon dia. I bentornat. Que això sembla ja a casa teva, si és que hi ha a casa d'algú. Espero que la Seguretat Social no ho llegeixi, això. En qualsevol cas. Si no m'equivoco, demà dimecres, xerrada a la Casa de Cultura.
Efectivament, demà el dimecres a la Casa de Cultura a les 6 de la tarda parlarem de l'os i més que de l'os, del moll de l'os, que és on hi ha la font de la vida. Ai, hosti, expliquem una miqueta això, de què anirà aquesta xerrada? Bé, quan parlem de l'os ens imaginem un os molt rígid, però és que hem de pensar que dintre de l'os hi ha el moll de l'os. I el moll de l'os hem de pensar que és on es formen les cèl·lules de la sang.
I si no hi ha sang, no hi ha vida. Per tant, fixeu-vos que l'important és mantenir aquest moll de l'os sa, perquè tot està en funció de la sang. I si no mantenim l'os sa, no hi ha salut i podem tenir les malalties. Per tant, parlarem de forma molt planera de l'important que és conèixer
l'os, el moll de l'os i el que condiciona per la nostra salut. I de com cuidar-lo també. Tot això ho parlarem i sobretot per els hàbits de la vida que ens condicionen que tinguem aquest os sa, que vol dir que la nostra salut serà ben cuidada. I tot això serveix com a prèvia del que comentàvem abans, d'aquestes jornades de la Societat Espanyola de Radiologia Mèdica. No sé si ha costat gaire que vingués aquest congrés aquí a Girona.
Hem de tenir en compte que aquest és el congrés número 27.
Hem de pensar que l'any 2002 jo ja vaig portar aquest congrés, que érem quatre gats, quasi. Aquesta societat ha crescut moltíssim i, per tant, esperem pràcticament més de 300 persones. L'any 2002 vam ser, i no ho vam fer al Palau de Congrés, evidentment, perquè ho vam fer amb una sala petita, amb un hotel, i pràcticament no érem més de 50 persones. O sigui que, bueno, sí que ha costat, però sabem que Girona té les condicions millors per organitzar congressos. És una ciutat
que avui dia ens permet organitzar amb molta facilitat perquè a poca distància ho tenim tot. Tenim el Palau de Congresso, tenim la ciutat, tenim els hotels, per tant és perfecte per organitzar-ho. És un cas d'èxit de feina de formigueta, per entendre'ns?
Bé, clar, això, evidentment, fa molts anys que vaig acabar i vaig fer la meva residència a l'Hospital Trueta, després em vaig anar a formar amb ressonància magnètica, en aquells moments encara no hi havia ressonància a Girona, i vaig tornar a implantar la ressonància, vam pensar que la clínica de Girona és el primer centre de tota la província que es va implantar, i a partir d'aquí vam anar desenvolupant,
i avui dia no cal dir-ho que som centre de referència de ressonança magnètica i per això també que tenim la possibilitat d'aquests dos dies de congrés. Sobre què girarà de temàtica aquestes jornades aquest any? Doncs fixeu-vos al moll de l'os, és a dir, és una temàtica que és una mica típica però és que no ens adonem l'important que és i a més a més amb tècniques d'imatge i en aquest cas la ressonància és de les úniques tècniques que podem veure al moll de l'os.
Per tant, el que farem en dos dies és tractar la gran quantitat de malalties que podem observar dintre del moll de l'os i que gràcies a la ressonança magnètica no només les podem previndre,
sinó que un cop hi són, i malauradament un dels exemples més clars són les metàstases. Metàstasi és quan el tumor es disamina a l'os. Malauradament hi ha unes malalties, en aquest cas el càncer de pròstata i el càncer de mama, que són molt freqüents, i és freqüent que aquest càncer vagi a l'os.
Pràcticament les úniques tècniques que podem veure amb eficàcia són la ressonança magnètica de forma molt, molt precoç quan aquest càncer es comença a desenvolupar. I per tant, d'això parlarem, de com podem millorar aquests diagnòstics i com podem millorar també els tractaments per evitar, sobretot, que progressin aquestes metàstasis.
Ja sé que ets una eminència en el tema de ressonàncies magnètiques i de tot aquest tema, especialment fins i tot a nivell estatal, no sé si fins i tot a nivell internacional, jo el que volia saber és els grans reptes que pugui tenir ara mateix la seva especialitat, quins serien?
Un dels reptes que, vulguem o no, el tenim en tots els àmbits, que és la intel·ligència artificial, i això és un tema que fins i tot el tenim en aquests dos dies. Hi ha empreses que desenvolupen eines per detectar de forma molt precoç el càncer mitjançant ressonància magnètica
I una de les eines que sí que són molt importants és, com sabem, quan tenim metàstasis, avui dia hi ha la quimioteràpia que ens permet curar aquestes metàstasis, però després l'important és saber si les cura o no mitjançant les tècniques d'imatge. Hem de pensar que un estudi de ressonància pot ser més de mil imatges, i per tant necessitem la tecnologia perquè ens pugui analitzar de forma ràpida i eficaç.
IA avui dia s'han desenvolupat i seran una de les eines que mostrarem en aquest congrés com aquestes tècniques ens poden demostrar si aquesta quimioteràpia és eficaç o no. Per tant, aquí és una de les grans utilitats que la intel·ligència artificial ens està ajudant. La IA no és pas futur, podríem dir ja que és present i tot.
és present absolutament, tot i que cal valorar quines eines són i si realment són eficaces o no, que això és una mica el repte que també amb moltes d'aquestes eines hem de ser curosos i les hem de validar abans de posar-les en pràctica i per tant això és una de les...
una de les sessions que també farem durant aquest congrés per com es validen aquestes tècniques perquè realment siguin eficaces la tecnologia és evident, vull dir que ajuda moltíssim però això no és com podríem dir substitutiu dels recursos humans
i més ara que ho comentava abans de començar, vull dir que sembla que tots els sectors estan una miqueta alterats en aquest sentit, vull dir, al final les eines no deixen de ser això, eines que ajuden precisament els recursos humans. Un altre repte, parlem molt d'IA, però alerta, que la medicina és humanització i la nostra especialitat, evidentment que és molt tecnològica,
i tenim en els nostres congressos també una part del que en diem humanització en radiologia sí, sí, sí, tenim i fins i tot hi ha una...
organització que la seva seu és a Barcelona que ja des de fa uns anys està implantada per valorar i per millorar aquesta humanització amb radiologia precisament per no perdre aquesta humanitat que hem de tindre sobretot a l'hora de tractar els pacients i més en el cas que estem parlant tan freqüent del càncer però que avui dia tenim les eines per millorar-ho però de forma humana i aquest és el gran valor que hem de posar
Per cert, felicitats perquè el volem fer membre d'honor del CERME. Vull dir, no sé, com li van notificar en aquest sentit?
Bé, CERME és la Societat Espanyola de Radiologia Musculoesquelètic, que és la que tenim al Congrés. És una societat, com he comentat, fa 27 anys que es fan aquestes jornades, tot i que al principi només era una jornada i la cosa ha crescut, ara és un Congrés com a tal. Jo vaig ser president d'aquesta societat ja el 2007, per tant, fa molts anys que estic molt implicat en aquesta societat,
I el tema de la ressonància, com hem estat comentant, he estat també de diferents societats, president o membre, i organització de comitès científics. Per tant, ja porto una trajectòria.
I la junta directiva d'aquesta societat fa uns mesos em va comunicar que m'entregaria aquest reconeixement i per tant no cal dir-ho que una satisfacció de veure que la societat en aquest cas mostrarà aquest reconeixement.
Anava a dir, reenfoquem una altra vegada la xerrada que tindrem prèviament a les jornades, especialment perquè jo crec que és una xerrada oberta al públic completament i també amb un llenguatge intel·ligible per a la gent. Entenc que, vull dir, en aquest sentit no és quelcom molt acadèmic, al contrari, vull dir, molt didàctic. Exactament, o sigui, serà mostrar realment el que és el moll de l'os, què fa el moll de l'os, per què serveix,
I l'important que és que coneguem per què serveix perquè podem saber com mantindre aquest os sa però de forma tan planera que per això està oberta absolutament a qualsevol persona i que no tingui cap coneixement mèdic perquè allà mostrarem realment les coses des d'un punt de vista molt bàsic. Demà a les 6 de la tarda a la Casa de Cultura.
No farem cap espòiler, perquè si no encara rebré pedrades aquí a les finestres de Girona FM, però sí que si haguéssim de destacar, no sé, el més important que hauríem de fer per cuidar els nostres ossos i la nostra salut a llarg termini en aquest sentit, si haguéssim de destacar una cosa que haguem de fer. Una cosa molt pràctica, però que és tan efectiva per mantindre.
Si fem mitja hora cada dia d'una caminada, o sigui mitja hora, i fem uns hàbits del menjar sants, que vol dir proporcionar els nutrients mínims i en condicions, és a dir, activitat física, més hàbits nutricionals, amb això tens un os sa. Per tant...
unes condicions que demà incidirem que és la clau per mantenir l'ossa. I ja per últim, vull dir, per saber una miqueta què es triga més o menys a organitzar unes jornades d'aquest tipus? No sé si els preparatius comencen l'endemà d'acabar l'anterior. Doncs ara ho acabes de dir. És a dir, l'any passat aquesta setmana estàvem a Múrcia, jo vaig mostrar, perquè la candidatura ja s'havia acceptat, evidentment, doncs el dia següent
ja ens vam posar en contacte amb el Palau de Congressos per tenir el que avui, aquesta setmana, dijous i divendres, ho tenim tot a punt. És que ha canviat tot molt, perquè abans jo crec que encara hi havia més marge de maniobra, però ara, fixa't, això passa també amb els concerts, que tot s'ha d'agendar a un any vista, pràcticament. Absolutament, has de tindre una previsió, perquè, bueno, sí, sí, és feina, però tenim la capacitat, no solament el Palau de Congressos, sinó la Secretaria Tècnica,
que és la que organitza amb si tot el Congrés. Doncs tindrem aquestes jornades de la Societat Espanyola de Radiologia Mèdica aquí a Girona, i de fet amb una de les seves cares visibles, en aquest cas amb el doctor Caio Vilanova, director de la Unitat de Resonància Magnètica de Clínica Girona. I si no podeu esperar fins al Congrés, perquè a més a més és massa acadèmic, potser demà, com que tenim una xerrada a la Casa de Cultura, és bona excusa, no? Com a mínim demà. Com a mínim demà. Demà ens veiem.
Demà a les 6 de la tarda, doncs, a la Casa de Cultura. Doctor Caio Vilanova, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Que vagi molt bé demà, que vagi molt bé les jornades també, i ens veiem a la següent. Moltes gràcies a vosaltres.
A Girona millorem el sistema de recollida de residus. Durant aquest primer trimestre del 2026 arriba el nou model de contenidors intel·ligents. Un contenidor per a cada fracció per llançar els residus qualsevol dia i a qualsevol hora amb la targeta identificativa. Tots els contenidors a tota hora. Fem-ho més fàcil. Fem-ho més bé. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio. Un dia per donar visibilitat al valor social, cultural i comunitari de les emissores locals. El paper social, cultural i democràtic de la ràdio local. I reivindicar un model de comunicació arrelat, proper i compromès amb les comunitats. Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Federació de Ràdios Locals. Som Ràdio Local.
Libre amb la 14a edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 70 artistes de 14 països. Només 5 dies, del 26 de febrer al 2 de març. Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com
Tens mobles vells, electrodomèstics espatllats o objectes grans que no saps com llençar? Utilitza el servei gratuït de recollida de voluminosos de Girona. Truca al 972 244 400 i acorda la recollida a prop de casa. Els residus, on toca i quan toca. No fer-ho pot comportar sancions de fins a 600 euros. Girona, Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM. Encara queden uns minuts per arribar al punt de dos quarts de dotze del matí i és moment de tornar a parlar de reconeixements, en aquest cas el de Carme Feliu.
directora de Nipònia, que rebrà el premi, el mèrit de la cònsul general del Japó a Barcelona per la tasca de divulgació de la llengua i cultura japonesa feta per Nipònia, en aquest cas durant 20 anys, aviat és dit, tant de bo els enganxés jo aquests 20 anys. Carme Feliu, bon dia i bona hora. Bon dia. I felicitats. Moltes gràcies. Home, Déu-n'hi-do, vull dir, t'anava a dir un reconeixement i més d'un cònsul que en aquest sentit és institució màxima o representant del seu país en un territori. No sé com et va enganxar aquesta notícia.
Bé, no me l'esperava, sincerament no me l'esperava, però la vaig rebre amb molta il·lusió, també amb moltíssim agraïment cap a la Consul General del Japó, perquè a més hem estat col·laborant des de sempre, tots aquests 20 anys pràcticament, amb el Consulat, amb diferents activitats, amb xerrades de beques per anar a estudiar al Japó, moltes col·laboracions, i també el vaig rebre amb humilitat, perquè quan rep un premi així també ha de ser molt conscient que s'ha de seguir treballant.
Molt japonesa, això. Sí, molt important. T'ha impregnat, també. Exacte, exacte. Escolta, com han estat aquests 20 anys? T'anava a dir, perquè aviat és dit, eh? Dues dècades. Sí, sí, són molts anys, passen els anys molt de pressa, perquè quan fas el que t'agrada, doncs passen de pressa, però no deixa d'haver d'una situació que has de lluitar cada dia, no? Nosaltres sempre hem treballat amb molta il·lusió, hem estat no només fent diferents cursos de llengua,
i cultures japoneses, no només en els centres, sinó també amb moltes centres cívics, centres docents, amb institucions, amb fires arreu de Catalunya, Andorra i Balears, que encara continuem fent durant tots aquests anys, sinó que també hem preparat alumnes per exàmens oficials de japonès, que cada any ens aproven, amb 100% d'aprovats. Tenim un equip molt i molt potent, amb professores natives molt formades. Jo penso que és el millor equip possible, estem molt contents, i també penso que és un premi que ha de ser extensiu en aquest equip.
perquè és feina de tots, això, també és un element molt japonès, no?, el de la col·lectivitat. I, molt bé, hem estat, doncs, al llarg dels anys, anar incrementant el ritme d'activitats a base de molts projectes nous i fins ara, doncs, també estem innovant. Fins i tot aquest any, doncs, també tenim un projecte nou aquest estiu de portar, acompanyar un grup de marxa nòrdica per anar a fer marxa nòrdica al Japó, no?, amb Nordic Walking Girona, que sé que la Cristina va estar fa poc aquí també, eh? Sí, eh?
I bé, amb molts projectes engrescadors nous i també seguint col·laborant amb moltes entitats. Nosaltres, per exemple, estem col·laborant des de fa també anys amb la Universitat de Girona, tenim un conveni amb el Servei de Llengües, tenim també un conveni amb la Fundació Universitat de Girona i estem fent un curs de cultura japonesa.
també hem fet formacions a la Cambra de Comerç, empreses que exporten a Àsia, al Japó, també amb diferents centres cívics, etc. I una mica el que volem és donar continuïtat a tot això que fa tants anys que fem, perquè és el que més ens agrada també. És que parles de continuïtat, però em sembla que aquesta continuïtat s'ha vist alterada els últims anys per afervescència. No sé si també ho has notat, és a dir, potser en diferents etapes en aquests 20 anys, no sé si uns primers 10 anys més relativament tranquils,
però després uns 10 anys de creixement pràcticament exponencial. Sí, sí, sí. L'afició pel Japó no ha deixat de créixer, nosaltres ho hem notat sempre des dels inicis, però és veritat que els últims, sobretot jo diria potser 7-8 anys, sobretot, pel que fa a turisme, no? Hi ha hagut un boom de turisme al Japó, nosaltres ho hem notat moltíssim i, per exemple, un dels cursos que fem més sovint, perquè també té molt de quòrum, és el de cultura japonesa per viatgers, que ajuda a preparar un viatge al Japó amb tot el tema de
normes de comportament i culturals, coses que s'han de respectar quan es viatja allà, recomanacions de rutes alternatives de més gent, de turisme, més massificades, etc. És que jo mentalment ara estava comparant, per exemple, no sé, un grup de gent d'aquí a Granada i un altre gent d'aquí a Osaka, que no té res a veure. Res a veure, és veritat, és veritat, sí, sí.
Són molt diferents. Ah, i en potser un petit kit-kat, per si mai he d'anar-hi. Vull dir, normes de comportament molt ràpides. Vinga, va, alguna coseta així. Normes de comportament. L'essencial, l'essencial, la que he de tenir allò marcada en vermell. Bé, és complicat resumir-ho, però hi ha una sèrie de coses que s'han de tenir en compte, per exemple, a l'hora de visitar un temple o a l'hora de visitar banys termals, per exemple. En el cas dels banys termals, per exemple, que potser ens sorprèn més perquè aquí és molt diferent. S'ha d'entrar dins dels banys sense banyador...
s'ha de deixar la roba fora, no es pot parlar fort a dins de l'aigua, és molt important primer fer una neteja a fons i ensagonada a fons i després a la zona d'aigües relaxants, termals, entrar-hi sense sabó. Totes aquestes coses les expliquem amb detall. Després també, per exemple, quan visites el temple, intentar no passar directament per sota del tori, la porta d'entrada, els temples cintoistes...
passar pels costats, intentar fer-ho sempre amb respecte, mirant el comportament dels japonesos d'allà a l'hora de visitar el temple i fer tot el ritual tal com toca. A l'hora de menjar, per exemple, molt important, hi ha moltes normes d'etiqueta a taula que també s'han de vigilar, a veure què fem amb els bastonets, què no fem. Nosaltres som gent als mediterranis que gesticulem molt.
Al Japó no, vull dir, s'ha d'intentar no moure els bastons i això és un dels errors que també cometem més. I, en fi, normes n'hi hauria moltíssimes, no? Potser una de les que ens costa més als estrangers quan anem allà és estar en silenci en els mitjans de transport. És una cosa que ens costa molt i allà és sagrat, és molt important.
Carai, ens veurien a la primera i ja ens veurien venir des d'allà al fons, per dir alguna cosa. Carme, t'anava a dir, jo ara per exemple hi penso i dic, dins de tota aquesta efervescència, vull dir, no sé si la paraula és reptes, però no sé si també és allò d'agafar i de dir com es pot absorbir tota aquesta massificació o tot aquest interès, com es pot canalitzar per entendre'ns.
Sí, sí, sí. De fet, bueno, hi ha hagut diferents polítiques, no?, que també des del Japó s'han anat aplicant. S'han hagut, doncs, per exemple, de restringir l'accés en algun dels carrerons del barri de Guion perquè els turistes també anaven a perseguir les geixes i això era un problema molt greu que hi ha. Per exemple, també, doncs, en el bosc d'Araxiam, ara el problema que hi ha és que s'estan marcant amb ganivets, no?, els bambús que hi ha
en el bosc, estan la gent fent inscripcions allà, cosa que clar, malmet moltíssim al bosc. Llavors s'estan fent polítiques una mica per restringir i per controlar aquest mal comportament dels turistes, però jo penso que més que la part normativa, que això és més tema del govern japonès, el que cal és educació prèvia aquí abans d'anar-hi. Llavors per això és una mica en el sentit del curs que comentàvem abans, és molt important...
anar allà amb els deures fets, saber què vas a fer, què es pot fer, què no fer, ser molt conscient que el respecte és molt important, no només en aquesta cultura, en totes, però especialment en el Japó, que és una cultura tan diferent de la nostra. Llavors, s'ha de tenir en compte tot això i respectar-ho, sobretot.
Carme, per cert, si estem parlant de la cònsul general del Japó-Barcelona, entenc que l'acte serà completament allò, harmònic, una cosa marcada. No sé si la tens marcada al calendari o ja ho trobarem. Sí, sí, el 6 de març. És un acte privat. Cerimoniós. Sí, cerimoniós, on hi ha un lliurement d'un diploma molt bonic, ple de kanjis, escrit en japonès,
de mans de la Consul General del Japó, i després hi ha una petita recepció amb els premiats, que són uns poquets, sí, sí. Carai. Carme, doncs, més enllà de tot, vull dir gràcies, però sobretot felicitats. Moltíssimes gràcies. Em sembla que és completament merescut. Moltíssimes gràcies també per acollir-me sempre aquí a la ràdio i encantada de compartir una estona japonesa amb vosaltres.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La gironina. El més clàssic i el més actual del sou cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat.
La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la gironina.
Som la teva veu Som la gironina
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
La cultura cura, un programa per a cors inquiets. Pilar Fornès conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvai. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I passen sis minuts al punt de dos quarts de dotze del matí quan seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM i també seguim en clau setmana de les dones i les nenes en la ciència 2026. Seguim repassant o escoltant, més ben dit, veus directament relacionades no només amb la investigació, sinó també amb el camp de la ciència i, per què no dir-ho, també per conèixer una mica el seu dia a dia i el seu cas. Per exemple, és el de l'Arlet, Brufau i Centelles, en aquest cas de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials,
d'aquí de la Universitat de Girona i també de l'Observatori d'Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora, Arlet. Bon dia i moltes gràcies per convidar-me. Només faltaria. Escolta'm una cosa, tan enredat per aquesta setmana de les dones i les nenes en la ciència, i jo volia trencar ja amb el primer mite o la primera muralla, i és que no totes les ciències necessiten una proveta i un microscopi.
No, ni molt menys. Hem evolucionat, estem molt més lluny d'això ja i en el meu cas particularment jo soc jurista, per tant vaig estudiar el grau de dret i després vaig seguir els meus estudis en l'àmbit jurídic. A més et diria que no cal a vegades ni fer un doctorat perquè en el meu cas senzillament...
amb el grau de dret va ser suficient per formar part de l'observatori i iniciar aquesta recerca i aquesta investigació que duem a terme. Amb això vull dir que tothom pot apropar-se a la investigació i a la recerca i estar molt més a l'abast del que creiem o veiem als mitjans de comunicació o a les pel·lícules. És el que t'anava a dir, com és el teu dia a dia ara mateix?
L'OIAC, l'Observatori d'Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya, prenem la forma de càtedra a la Universitat de Girona, però nosaltres també som creació de l'estratègia catalana d'intel·ligència artificial que desenvolupa el govern de la Generalitat del 2020. Per tant, estem parlant ja de l'anterior govern.
Aquesta estratègia neix amb la voluntat d'organitzar l'ecosistema català en matèria d'intel·ligència artificial. Recordar que l'ahir esclata el 2022, sobretot amb el conegut XAT-GPT, i llavors el govern ha necessitat de donar una resposta per part de l'administració. L'observatori concretament de què ens encarreguem? Doncs com tot esclat o tot avenç tecnològic...
la regulació i l'àmbit legal vindrà bé a posterior o bé segons els conflictes van sorgint i es van desenvolupant en la societat. Per tant, l'Observatori, la principal tasca és a terme aquest anàlisi legal i ètic que acompanya la intel·ligència artificial. I remarco l'ètica perquè, com deia, en aquests moments incipients d'una nova tecnologia...
on la regulació encara no està prou desenvolupada perquè no sabem com a juristes per on necessitem regular i de quina manera, és l'ètica la que ens guia i ens delimita què es pot fer, què no es pot fer, i una mica és aquesta brúixola que ens acompanya. Per tant, a l'Observatori doem a terme una part molt de recerca i investigació més...
més tipus o més tradicional d'investigar tota la normativa que s'està donant a terme en l'àmbit de la Unió Europea, m'estic referint a les institucions com el Parlament, la Comissió o als grups d'experts, també en l'àmbit de l'UNESCO o també de Nacions Unides, però no només, perquè el que fem és sobretot transferir aquest coneixement que nosaltres investiguem, de què s'està discutint, què s'està debatent,
la publicació que potser algunes esteu més familiaritzades de la IH o el Reglament d'Intel·ligència Artificial, doncs anar analitzant-lo i anar desgranant-lo, i això ho traduïm amb informació i contingut a l'abast de la societat, per intentar, doncs, reduir aquesta escletxa que es produeix moltes vegades entre l'acadèmia i la universitat i tornar a impactar la societat, principalment amb la creació d'un model d'autoavaluació perquè la gent sàpiga quina és el grau de legalitat i ètica dels sistemes d'intel·ligència artificial que fan servir.
No sé si és una dificultat afegida, per exemple, treballant el camp de la investigació amb un concepte tan abstracte com és l'ètica.
O és un repte? T'ho dic perquè dos més dos no surten quatre vegades. No, però és molt interessant. I mira, per exemple, ahir a la tarda estava fent una formació a la Biblioteca de Calonja, que és una de les tasques que fem a terme, una capacitació i alfabetització en matèria d'IA a la societat. I és un repte veure com cada una de les persones que participen en aquestes formacions, què en pensen elles, quins són els dubtes i les pors que tenen al voltant de la IA. I en base d'aquesta... Doncs ens anem empapant també d'aquest quotidià
i del que la societat que ens acompanya, la societat catalana, pensa i li succeeix al voltant de la IA, per nosaltres, des de l'Observatori, anar definint millor quines actuacions hem de dur a terme i que hem d'oferir també aquesta transferència, com deia, de coneixement, sobretot, i treballem molt a comarques gironines. Com vas començar durant el món de la investigació? Segur que és una història èpica.
Zero bèfica. És una història atzarosa. En el meu cas, després del grau de dret, vaig estar cinc anys opositant per la carrera de jutge i després de cinc anys, que és l'edat a límit que em vaig marcar, ho vaig deixar perquè no me n'en sortia. Doncs aquí, com sempre dic, el que més vaig aprendre no va ser del Codi Civil ni de la Constitució, sinó de la gestió de la frustració i de no aconseguir els objectius que et marcaves un cop acabaves el grau de dret. I que passi el que passi no passa res.
efectivament, i que t'aixeques ja un dia després i senzillament vaig trobar l'oferta de feina a l'Observatori cercant per internet alternatives i això era un maig i a inicis de juny vaig enviar el currículum s'acabava i recordo que l'entrevista la vaig fer el dia després de Sant Joan doncs podem imaginar com vaig participar en aquesta entrevista de feina i llavors jo vaig sortir deia trucant a ma mare plorant dient he tornat a fallar no m'estic ensortint
I resulta que hi ha hagut molt de feeling i que havia obtingut la plaça. I llavors vaig començar, això ho farà tres anys, va ser el 2023, i ara, com dic, fa tres anys que formo part de l'Observatori. Som un equip molt petit, i ara la meva companya, Alexandra, que també és jurista expert en IA, i el nostre director, l'Albert...
Sabater i entre els tres, realment moltes vegades, el dijous passat estava a Barcelona en un congrés i em va agradar molt que ens diguessin que érem la catedral de referència en ètica i legalitat a Catalunya. I vaig dir, ostres, un equip de formigues de tres persones, estem movent coses, estem intentant tenir una referencialitat i que la gent pugui venir, sobretot l'usuari pugui venir a la informació que anem publicant per anar de xifrar la Nubulosa a la IA.
Ha estat una grata sorpresa, veig, per tu. Sí, sí, perquè moltes vegades ens adonem que fem molta feina de despatx, de recerca, de formacions, o molt tu a tu. Ara estem entrant molt a instituts i hospitals, també, per acompanyar i capacitar en l'àmbit de la IA, i ens oblidem de tota la resta i no preguntem massa. No ens dona temps a avaluar-nos o poder saber o recollir més aquestes impressions. I quan la vaig recollir dijous passat va ser, ostres, estem anant pel bon camí.
I estem retornant, com deia, tot el que estem aprenent i el que anem desgranant. Una miqueta en recull a tots els testimonis que he pogut fer al llarg dels anys en aquesta precisa setmana. Sempre parlaven de com d'important era l'entorn perquè una nena o una dona acabi treballant en el món de la ciència i de la investigació. Tu què en penses d'això?
Jo penso que és totalment cert, jo en el meu cas no ho hauria dit mai, perquè eren negades en matemàtiques, en l'àmbit científic, sempre hem dedicat a la creativitat o més a la oralitat, a parlar, però ets negada en l'àmbit científic-tecnològic i de sobte te n'adones que, com dèiem a l'inici, és més enllà d'una proveta i d'una bata blanca, hi ha moltes diversitats, però sí que m'adono que això et condiciona.
En aquest sentit, si ens estigués escoltant ara mateix una nena que volgués dedicar-se en investigacions relacionades amb la IA, l'ètica, per exemple, i tot plegat, què li diries? Que confeïn ella mateixa. Que confeïn ella mateixa. I que confeïn les seves capacitats, que ella és la que millor es coneix i que no es deixi delimitar per tot l'entorn, perquè al final els adults també s'equivoquen i al final també tenen unes motxilles i uns biaixos que també traspassen moltes vegades per mils factors...
però que qui ella sap on vol anar, que ho intenti. Sona lliçó, eh, això? Vull dir, poder-ho has après. Jo crec que sí. A base de la gestió a la frustració, com deia al principi, però jo crec que sí, que confia en una mateixa, te n'adones que al final ets tu qui t'acompanya al llarg de la teva vida. Com t'han enredat amb la setmana? Em sembla que alguna cosa podrem veure, no? Sí, alguna cosa podreu veure d'aquí a poc, jo em deixo enredar de ràpid. Per tant, la setmana que ve també baixo a Tortosa a fer una altra formació...
però crec que és important explicar i transferir, com deia, tot aquest coneixement i aquesta recerca i normalitzar que són perfils molt diversos i que qualsevol es pot sentir emmirallat. És molt important que creem referents, com dic, molt diferents, perquè qualsevol dels alumnes que se seguin en aquelles aules pugui veure que amb una mica de connexió sí que pot tenir amb qualsevol de nosaltres, que som nombroses en aquest acte i que, per tant, qualsevol és capaç d'arribar on estem arribant la resta.
Arlet Brufau i Centelles, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i et deixem perquè em sembla que tens classe ara d'aquí uns minuts. Sí, ara dos quarts. Pujo corrents amunt i livi. Moltes gràcies. A tu per venir. Que vagi molt bé. Segueu amb la feina. Endavant.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio.
Som Ràdio Local.
Libre amb la 14a edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 70 artistes de 14 països. Només 5 dies, del 26 de febrer al 2 de març. Viu l'edició més espectacular del festival.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina.
Tens mobles vells, electrodomèstics espatllats o objectes grans que no saps com llençar? Utilitza el servei gratuït de recollida de voluminosos de Girona. Truca al 972 244 400 i acorda la recollida a prop de casa. Els residus, on toca i quan toca. No fer-ho pot comportar sancions de fins a 600 euros. Girona, Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I encarem ja recte final d'aquests quatre rius d'avui dimarts, dia 10 de febrer del 2026. Deixem enrere la conversa amb la Red, Brufau i Centelles, i en aquest cas seguim en clau de la Setmana de les Dones i les Nenes en la Ciència 2026, i ho fem avui parlant amb la Maite Pijuan, en aquest cas de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua, a qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora.
Bon dia, què tal? Primer de tot, vaja, jo t'ho he de preguntar, més enllà d'estar parlant amb mi ara un dia així random, un dimarts gairebé a les 12 del migdia, com és una miqueta el teu dia a dia en el món de la ciència i la investigació?
Arriba aquí a l'Icra i el meu dia comença bastant a tope. Normalment tinc reunions amb la gent que treballa amb mi, perquè portem diferents projectes de recerca, però a vegades a mesura que vas avançant en aquest camp tu ja no tens temps d'anar al laboratori i fer les coses, sinó que necessites coordinar equips, discutir el que es farà...
pensar una mica en els experiments, veure els resultats. La meva funció és més d'assessorament, guiatge, que no estar al laboratori dia a dia i saber què faré. Després salto una mica de reunió a reunió, que és una mica... Bé, a vegades també em plantejo, ostres, jo...
volia ser científica per anar de reunió en reunió, però és una mica on et porta aquest món que al final no deixa de ser, has d'estar de manera constant pensant quins nous projectes demanaràs, has d'estar una mica al dia de les noves necessitats d'investigació, de com podem ajudar també a la societat amb la nostra recerca i per això has d'estar col·laborant
amb molts grups de gent diferent, no només investigació, també gent d'empresa, també gent del sector social, de la política del país, dels sectors internacionals. Llavors una mica el meu dia a dia és aquest, primer reunim amb la meva gent de l'equip,
veure la feina que tenim actualment als projectes de recerca i després també una feina de pensar quina nova recerca volem fer de cara a l'any que ve, quines noves convocatòries, com podem aconseguir més diners, reunions també amb altra gent que utilitzarà la nostra recerca, quines necessitats hi ha. És una mica de reunió i tira perquè me toca, diria jo. Al final, no sé si és el hàndicap que us trobeu a vegades en càrrecs de lideratge.
Sí, sí, és una mica aquest, que ja no tens tant temps de dedicar-te potser a lo que tu inicialment, quan et vas decidir ser investigadora, tenies aquesta idea de dir, ostres, me dedicaré i tindré molt de temps per investigar. Doncs ara...
La part d'investigació la fa la gent del teu equip i la nostra funció és veure una mica la visió, cap a on volem anar aquesta estratègia de cap a on hem de seguir anant i aconseguir diners perquè ens financinin aquesta part. Maite, quan vas decidir que volies dedicar-te al món de la ciència i de la recerca, a la investigació?
Bueno, és un camí que, no sé, no és que quan jo era petita vaig dir vici investigadora, no, no. Va anar sorgint a poc a poc. La meva trajectòria va ser, bueno, jo de petita era una persona, una nena que m'agradava fer preguntes, una nena que m'agradava, era molt metòdica...
Tenia resiliència una mica també a... Quan una cosa no em sortia, no passava a una altra, sinó que realment anava esforçant-me i insistint en allò, persistent en aquelles coses. Això són qualitats que són molt bones per arribar després a ser científic. Vol dir que has de ser...
una persona super estudiosa i treure tot d'excel·lents i treure i ser super un geni. No, no té per què. Un científic, jo diria, o una científica, és més aquestes qualitats de ser constant, ser treballador, ser metòdic, tindre curiositat per les coses. Llavors aquesta part se'm va anar desenvolupant potser més de cara cap a final d'institut. Jo tenia clar, no que volia ser científica, però que volia fer una carrera més de ciències. M'agradaia molt la natura, m'agradaia molt tots els temes relacionats amb el medi ambient.
I després vaig estudiar Ciències Ambientals i després de la carrera, que et doné una visió molt àmplia de moltes coses, jo tenia clar que volia donar resposta a problemes ambientals. I em va semblar que una de les coses que podia fer és fer investigació sobre un tema molt concret, que en aquest cas era aigües, aigües residuals, com fer que una aigua bruta passés a ser neta.
Llavors aquí em vaig especialitzar, llavors ja comença una mica aquesta, la meva carrera investigadora, que va ser cap a l'últim any de carrera, vaig dir, ostres, jo veig aquest futur per mi. Has notat gaire el sostre de vidre en aquesta trajectòria?
No, no molt. També t'he de dir, que clar, jo estic parlant bé com a pensar la meva carrer investigadora fa 20 anys, que el sostre de vidre potser no el teníem tan interioritzat com ara. O sigui, aquest concepte jo l'he anat com aprenent a mesura que he anat passant per diferents fases. Llavors, et diria ara, que sé molt clar el que és aquest sostre de vidre, crec que he tingut la sort de no patir-lo molt.
Sí que a vegades és aquesta sensació que si haguessis sigut home les coses haguessin sigut o fluït d'una manera més orgànica o més fàcil o potser aquest extra esforç que a vegades has de fer per valer, quan tu dius una opinió, potser la teva opinió està més escoltada si ets un home.
Però no he tingut cap situació de dir, ostres, m'ha privat el fet de ser dona de poder arribar on he arribat. Maite, en aquest cas jo he pogut parlar amb molts exemples de dones que es dediquen al món de la ciència i la investigació i hi ha una mica de quòrum en el sentit de com d'important és l'entorn d'una nena per precisament acabar fent investigació o no. No sé què en penses tu d'aquesta afirmació.
Totalment, totalment. Les nenes han de... Realment, per ser nena o nena, tu no t'has de posar cap límit. O sigui, si tens curiositat, si tens ganes de fer preguntes...
L'important és no posar límits i l'important és també tindre un entorn social que t'apoyi, que et doni suport, que no et digui, ostres, no, perquè ets nena, després seràs dona, si vols tindre fills, aquesta carrera és molt inestable, potser de cara, no sé, millor que agafis una estabilitat molt abans i, per tant...
i que, per altra banda, als nois o als nens no se'ls imposa. I si tu estàs interessada en un sector que està més masculinitzat pel que sigui, és totalment social. Les nenes podem fer tot el que ens proposem i tot tipus d'àmbits, no només...
no sé, carreres més que són associades més al sector femení també hi ha les carreres d'enginyeries i més matemàtiques i més de ciències i allà les qualitats de les nenes i dels nens és que tenim les mateixes i ens hem de poder empoderar i dir sí, i tant que podem fer això i tant que hi podem anar
Això és el que li diríem a una nena que ens estigués escoltant en aquests moments? I tant, i tant que li diríem això. Que endavant, que no... Nena o nena no ens ha de posar cap mena de límits si realment tenim un interès en ser científic o aprendre coses o ha fet preguntes. I que endavant...
Que hi ha molts referents, científics i de dones, que això també és una altra cosa, que nosaltres, quan fas una búsqueda, 100 millors científics de tots els temps, i et surten allí 100 fotos i que hi ha 3 dones. I no és que no hi hagi hagut científiques al llarg dels anys, sinó que aquestes han estat molt... Bé, doncs no surten els llibres de text, però hi són, hi són. I és qüestió de cada cop, doncs, bé, de fer...
de tindre espais com aquest que tenim avui per reflexar-ho, de tindre la Setmana de la Ciència i de donar visibilitat a aquestes figures i referents feminins que han fet moltes coses per la ciència en tots els àmbits de coneixement.
Maite, com t'han enredat a tu aquesta setmana? No sé si tindrem alguna xerrada, alguna activitat. De fet, feia també una xerrada amb un institut o un parell el divendres i no és que m'hagin enredat, és que jo realment hi crec, em donava visibilitat a les dones científiques i donava aquests referents que molts cops potser ens falten. Quan jo era nena potser no el tenia aquest referent i crec que és important.
Igual que s'ha d'anar referents amb altres coses, però que visualitzar el paper de la dona a la ciència és superimportant per les noves vocacions científiques i per les científiques del demà. Doncs ja ha de ser d'aquesta manera que ens deixin enredar a tothom. Només faltaria. Maite Pijuan, de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua de l'ICRA, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé aquesta setmana. Moltes gràcies a vosaltres. Fins aviat.