Dimecres, 12 de novembre de 2025. Hem començat a omplir l'agenda fins i tot un dimarts. Encara sense poder, en aquest cas, ser omnipresents, a les 6 de la tarda al Cinema Trufó s'estrenava la pel·lícula del Pere Vilà, que ja vam presentar en aquesta casa.
De la tarda, inauguració de l'obra de Roser Oliveres i Oliver a la Fundació Balbi. I si encara en volien més, els 25 gironins que han marcat el 2025 de la mà de Mariona Ferrer i el diari Ara. Tot plegat, un dimarts. Abans, el dia ideal per celebrar i fixar l'agenda era el dijous, però no en queden prous per omplir tot el que vull a la ciutat. En definitiva, que qui es queda a casa, fins i tot a l'hivern, és perquè vol.
I ho he dit molt ràpid, això, que no existeix ningú omnipresent en aquest món. Ho he dit tan, tan, tan, tan, tan ràpid perquè se m'ha oblidat el nom de l'Arnau Vila i Elvira, bon dia. Molt bon dia. Sí que és veritat que de vegades intentem ser força per tot, però és allò que de mitges no m'acaba de començar mai, eh? És la màgia de la ràdio, eh? Sí, no, no, ja, ja. On un lloc i de cop i volta... Eh, cap un altre! Sí, sí, sí.
Com anem, Arnau Vila? Bé, home, de dimecres a aquest dimecres... Tot el dia? Tot el dia, tot el dia, i esperem que les temperatures vagin pujant una mica tot, i això sí que són temps de refredats, eh?, perquè al matí no passem de les 10 graus, i a mesura que va passant el dia, doncs sí que podem ben bé picar els 20. És d'aquells dies ceba, eh?, que a tu t'agrada. Sí, sí, sí. Vull dir, vas treient capes i posant capes.
Sí, a veure, ja hem parlat la setmana que ve si allò s'acaba i ens quedem molt fred, perquè sembla que sí que vol arribar a casa nostra. Bé, bé, bé. Bé, jo he de dir que ahir vaig estar per Girona sí ben bé fins a les 10 del vespre i prou bé. Vull dir, a nivell de temperatura estava, un jorcellet i... Sí, no, després del vespre va acabar a la baixa, la cosa, eh?
Sí, bueno, això ja... Em va enganxar dormint ja. És una tristia, això. T'anava a dir, Arnòbil, avui és dimecres. T'he de preguntar inevitablement. Doncs estan força bé. Els pessebres. Estan força bé, sí, sí. Ja recte final. De fet, ja estem... Efectes especials, ja?
Bueno, s'està muntant el monestir i la infraestructura, eh? Sí, sí, no, no, per començar a muntar l'exposició. Què serà ara, passat el pont de la... Quin pont és? Sí, final de la Puríssima. Però crec que la inauguració serà a finals d'aquest mes. Finals d'aquest mes, ja? D'aquí un parell de setmanes. Déu-n'hi-do.
Coincident amb el Black Friday, eh? Quasi bé, sí, sí. No fos cas. Doncs mira, però allà de moment és gratuït. De moment, eh? Escolta, Arnau Vila, avui començarem amb llibres, parlarem de Salvador Sonyer, Temps Polítics, del Lluís Serrano, el professor de la Universitat de Girona. Tot seguit seguirem parlant, doncs, de la cursa contra l'Ictus, a la seva cinquena edició, que la tindrem...
Aquest dia 16 de novembre, de fet ja la vam poder comentar l'altre dia amb la cap de Neurologia de l'Hospital Josep Trueta, però en aquest cas ho farem amb el doctor Miquel Trecenyo, també del Trueta, i acabarem amb lideratges amb Sandra Hurtado, que acabarà de venir aviam si pot aixecar els ànims d'aquest dimecres. Tant rúfol, almenys físicament. Ah, anava a dir per què? No parlava meteorològicament. No, anava a dir algun núvol, però sí que hi ha força sola avui. Això encara la toco, no, no, jo parlava a nivell físic, aviam si aconseguim que això tiri endavant. Doncs comencem.
I avui parlem de memòria, compromís, també d'història política del nostre territori. El llibre Salvador Sonyer, Temps Polítics, 1977-1991, escrit per l'historiador Lluís Serrano de la Universitat de Girona, recupera la figura d'un polític singular. En aquest cas, Salvador Sonyer i Aimeric, primer alcalde de Sall després de la recuperació de la seva independència municipal i també una de les personalitats més rellevants de les comarques gironines en els primers anys de la democràcia.
Lluís Serrano, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal, com esteu? Bé, home, bé, havies estat mai aquí, encara no. És la primera vegada, és la primera vegada que vinc a la ràdio Juran FM. Això és casa teva si és que hi ha casa d'algú. Moltes gràcies, sí, exactament. T'he de dir, vaja, com va néixer la idea d'escriure aquest llibre sobre el Salvador Sonier, que si no m'equivoco ens va deixar fa relativament poc. El 2017. No, perdó, el 2017, tens raó.
Bé, va ser un encàrrec que vaig rebre per part de Miquel Berga. Miquel Berga, en l'any de comemoració de 40 anys de la independència de Salt, era el comissari i, per tant, es va posar en contacte amb mi i vam acabar de reflexionar sobre aquesta qüestió, sobre aquest encàrrec. En un primer moment, dubtes, perquè era una feina de molta...
de molta responsabilitat i calia afrontar-la amb una visió molt àmplia. Des del meu punt de vista, una vegada dic que sí, doncs em plantejo fer diferents... agafar per diferents altres bandes en el sentit metodològic,
I he pogut perfilar la figura i el símbol, perquè precisament una de les qüestions que m'interessava era veure com es construeix el símbol, com es construeix la imatge del símbol.
de Salvador Sonyer, una imatge que d'alguna forma ja estava més o menys concretada a l'any 1978, quan vam trobar a la revista Presència una caricatura d'en Narmes, d'en Narcís Masferrer, que el representava amb una corona de sant. Per tant, Sant Sonyer...
Estava representat en aquest número de la revista Presència, era un número que apareixia una conversa de Sonia amb Xavier Martí.
era el sisè capítol d'una sèrie que es va titular Els gironins de les cors era just després de les primeres eleccions democràtiques del 1977 va sortir escollit senador i per tant el senador Sunyer va tenir aquesta que de fet és una entrevista molt interessant i que apareix prou en el llibre però que aquest dibuix ens indicava un cert ascendent una figura
important, no?, dintre d'un context gironí i, per tant, un dels meus subjectius era veure com havia arribat fins aquí Salvador Senyer, com havia arribat que fos com a mínim representat com a sant.
És que és el que t'anava a dir, vull dir, de fet, una vegada vam fer aquí una taula recordant la figura de Salvador Sonyer i Eimeric, i de fet recordo que era, vull dir, un personatge molt i molt polièdric i molt arrelat també al teixit veïnal i associatiu de salt. Sí, en aquest sentit, a mi el que un cop tenim aquesta imatge de Sant Sonyer, doncs a mi m'interessa veure quins són els espais de sociabilitat
on Sunyer teixeix els vincles, teixeix les lleialtats personals, que una vegada salta la palestra pública o política pròpiament dita, genera tota una sèrie de lleialtats polítiques.
Era una persona que no calia que fes campanya electoral, realment? Vull dir, la gent votava la persona, mai més ben dit. Sí, en aquest sentit, quan deixa l'alcaldia de salt, és important el declivi, o un petit declivi, una fuga o pèrdua de vots, perquè sense Salvador Soñé la llista del PSC no va tenir l'èxit que havia tingut en eleccions precedents. Ah.
Agafes, o en aquest cas agafem de període entre el 1977 i el 1991, per què específicament aquest període? Bàsicament, el 1977 són les primeres eleccions democràtiques, per tant, ell apareix a la llista de l'antesa dels catalans, que era una candidatura unitària, sempre repeteix que ell és un home unitari,
I 1991, perquè és el moment que deixa l'alcaldia de salt, agafar aquest període de la seva implicació en la política on té tres magistratures, podríem dir-ne, tres càrrecs de representació poc comunes, primer senador,
per l'entès dels catalans, són els que d'alguna manera els toca fer la Constitució, i després a les eleccions de 1980 el Parlament, les primeres, doncs serà com a independent també candidat a les llistes del Partit Socialista de Catalunya.
En aquest llibre, vull dir, entrellaces una miqueta entre biografia política, també història local, no es poden separar, en aquest cas. Més que història local, sí, història local, però és història d'Espanya, història de Catalunya. Les biografies, des d'un temps en sa, han fugit de qualsevol geografia, de qualsevol idea de vida de sant, de parlar, de focalitzar-se només en la persona. Les biografies d'un temps en sa serveixen per...
estudiar i entendre el context. I en aquest sentit, si tu pots, a través de la vida d'una persona o de la vida política d'una persona, explicar el context, doncs és un dels objectius bàsics de com es concep avui dia una biografia, o una biografia política, que és aquest cas. Com podríem definir la figura de Salvador Sunyer en poques paraules? Què el feia tan singular? Bé...
Abans et deia que m'interessaven els espais de sociabilitat, on ell és capaç de teixir tots aquests vincles. Era una persona molt afable, jo no la vaig conèixer, però en un dels primers capítols, precisament a través de les entrevistes, abans et parlava de...
del mètode, o sigui, he fet 45 entrevistes, m'hauria agradat fer-ne moltes més, però per qüestions de temps, vull dir, no ha pogut ser possible, i després he fet feina, especialment d'arxiu, he anat a l'arxiu municipal de Sal, on hi ha el fons personal de Salvador Sunyer, i de la hemoroteca de la premsa històrica, o sigui, bàsicament aquesta ha estat
doncs, a les fonts que he treballat, no? M'has fet una pregunta, si me la pots repetir, sisplau? Sí, tant, com definiríem Salvador Sumi en poques paroles? Això, o sigui, bàsicament, una persona fable, simpàtica, propera, humana, tot això que estic dient no ho dic jo, sinó ho diuen les persones que he entrevistat.
jo crec que és impossible separar el polític de la persona en aquest cas ho dic perquè també se'l recorda com un humanista com un activista cultural i al final això també jugava un paper molt important en el seu dia a dia i també la seva faceta política fins i tot ell és capaç d'aquests espais de sociabilitat que bàsicament són els espais parroquials de sal el teatre
La farmàcia Simón, que és una palestra, i també un lloc on ella es forma, es forma bàsicament també amb l'Isidre Toret, que era el seu company, un examinarista, i allà coincideix també amb un jove Lluís Mateu que entra a treballar d'aprenent. Per tant, i l'altre pota, l'altre eix, on ell es dona a conèixer i s'implica és en l'ensenyament del català.
ho ensenya el català als anys 60, amb un èxit bastant notable perquè acaba fent classes ja l'any 68 a la Casa de Cultura, uns cursos que es pagava la Càmera de Comerç.
No els havia arribat a fer casa seva i tot. Sí, això al principi, sí. Al principi de tot. Al principi comencen a fer una cosa molt, diguem-ne, molt senzilla, molt casolana, i acaben, doncs, d'alguna forma s'institucionalitza, al cap de poc temps. Per tant, fent classes de català serà conegut per moltes persones.
Per tant, és un espai que en ell això finalment el converteixen en una persona molt popular. I algú es fixarà en ell en tant que persona popular i l'any 1976, que aquest d'alguna forma és el seu bateig polític, serà l'encarregat de llegir el manifest unitari de l'Assemblea Democràtica de Girona, que era l'Assemblea de Catalunya aquí,
al camp de Mart, a la manifestació de la primera de l'11 de setembre, encara formalment en el marc d'una dictadura, encara no s'havia votat la reforma política del 76, per tant allà serà l'encarregat de llegir un text que havien redactat Joan Vidal Gaiolà i Francesc Ferrer, Francesc Ferrer Gironès, i allà allò serà com una mena de bateig, puja una palestra, molta gent el coneixerà també a partir d'aquell moment,
i al cap de pocs mesos rep l'oferta d'anar a la llista de l'entesa dels catalans al Senat. Aquest seria el seu bateig polític des d'aquest punt de vista? Sí, seria el moment que d'alguna forma ajuda a que el propulsin cap a les llistes del Senat, que serà el segon senador més votat de Girona.
Més moments clau en la trajectòria política, en aquest cas de Salvador Sunyer? Quins podríem destacar tot seguit, de forma cronològica? Bueno, n'hi ha uns quants, eh? Vull dir, els que... Convido a llegir el llibre. Home, evidentment no farem espòiler tampoc, però... Però sí que hi ha, sobretot, una vegada senador, s'implica en les lluites per la defensa del medi ambient.
participa en alguna trobada en el que podem dir la defensa o la guerra dels Baigomolls de l'Empordà, o el que serà el futur parc natural dels blocans d'Olot.
Per tant, s'impliquen tota una sèrie de lluites d'acord amb les necessitats i les preocupacions d'aquell temps o part de la població d'aquell moment. L'any 76 recordem que hi ha la primera manifestació per salvar el Ter. De la contaminació de la Torre Sosten, a Torrella de Montgrí hi ha una gran manifestació, al cap d'un any es fan unes jornades ecologistes, a LTV hi participa,
i bàsicament la seva Estat del Senat serà, més enllà d'aquesta implicació en la societat, serà participar en el procés de redacció de la Constitució.
I en aquest sentit, doncs, és interessant, a l'arxiu vam trobar tota una sèrie de documentació, de pensaments ordenats, un petit corpus, no?, de Salvador de Sonia que reflexiona al voltant, doncs, de la nació, de Catalunya, de la Sardana, i tot això ens són elements molt interessants, no?, per veure quina és la seva visió, la seva idea de Catalunya, no?,
Quin ha estat el gran repte a l'hora de fer aquest llibre, Lluís? No sé si acotar... El repte ha estat, bueno, han estat diversos, però el gran repte era precisament aquesta proximitat. O sigui, té els fills, és una persona molt estimada, sal...
I jo el que no volia fer, precisament, era això, una vida de sant, i això és un exercici, perquè quan parles amb algú que parla de Salvador Siné com si fos Jesucrist,
doncs no pots caure en reproduir aquelles paraules com si fossin teues, sinó que has de contextualitzar correctament quines són les posicions. De fet, entre els 45 entrevistats he entrevistat gent de diferents posicions polítiques i persones que ens han ajudat a definir a Salvador Soñé d'una forma molt més àmplia. Hem parlat amb els opositors, hem parlat amb persones que eren crítiques cap a la seva figura, cap al seu símbol.
Quin és el llegat que deixa un polític com Salva de Sunyer? Llegat? El llegat més gros diria que és aquest bon record que ha deixat entre part de la ciutadania de Sal, perquè hi ha una part de la ciutadania de Sal que no en té coneixement. Hi ha una part, especialment les persones del barri vell, que dintre d'aquest espai social és un referent clarament
un referent emocional i fins i tot analgèsic en el sentit que assalguem els problemes però quan es recorda a Salvador Sonyer doncs d'alguna forma que els problemes s'alliureixen són més lleugers bé, això és una observació que pot tenir matisos però bàsicament és això és una persona que pels que el van estimar continua sent molt important
Clar. Més enllà de tot això, tu creus que ara mateix seria possible un polític a l'estil Salvador Sonier? No, és irrepetible, perquè són temps diferents. Són temps que han canviat. Els polítics d'avui no són com els d'abans.
Al final per un tema de context també suposa. Context, sí. Precisament el que moltes vegades es comet són anacronismes, no? El veure el passat amb els ulls del present. I clar, és un passat, un context d'un país que bullia, un país que bullia en diferents direccions, no? Perquè hi havia famílies aquí a Catalunya que durant la dictadura van viure molt bé i van viure molt tranquils.
Per tant, hi ha una part de país que sí que bullia, els que s'estaven tranquils estaven bullint per certa incertesa del que podia passar, però al final la transició, com deia en Bàsquet Montalbán, és com una mena de...
de correlació de debilitats, perquè tampoc es va poder implantar una ruptura democràtica, però tampoc es va poder continuar la dictadura. Per tant, el que d'alguna forma va sorgir, amb moltes dificultats i amb moltes frustracions, és aquesta transició, aquesta Constitució del 78, que d'alguna forma és el resultat d'aquestes debilitats o la trobada d'un punt mig.
Lluís, després de tota aquesta recerca, de tota aquesta feinada, quina és la lliçó que t'emportes? Lliçó? Bé, moltes. La veritat és que me n'emporto moltes de lliçons. Però bàsicament el que he volgut, o el que finalment he vist, és...
És això, és la història de la construcció, del zenit i del declivi, de la legitimitat política d'una persona que es va identificar amb un determinat anhel. L'escoltisme, també, és un d'aquests espais de sociabilitat, va ser el marc i l'escola de formació i la consciència política amb els joves. De fet, és molt interessant veure
com els seus regidors, molts dels quals hi ha gairebé una relació paterno-filial, o sigui, van ser, van estar a l'escoltisme i en Salvador Sunyer va ser un mestre, un mestre per ells, no? A Salt, doncs, en aquest àmbit parroquial va ser on Sunyer va establir les bases d'aquestes relacions de confiança, on es preconfiguren aquestes lleialtats i fidelitats polítiques,
I és això, alguns d'aquests futurs regidors, doncs, van coincidir amb ell en aquest àmbit. I això té implicacions, també. Es van crear nous espais de comunicació i de cultura que van tenir un paper nacionalitzador, la construcció identitària, o sigui, en el sentit de elaborar uns discursos nacionals al marge o superant els de la dictadura, no? Això és el que es coneix com els processos de nacionalització vistos des de baix, no?
el llibre doncs com una qüestió de fons s'hi reflexiona com es construeixen socialment les nacions i altres identitats geogràfiques segueixo doncs el rastre del seixantisme aquest moment cultural de reformulació de la cultura catalana als anys 60 del pujolisme
La llengua, les sardanes, però també és una reflexió sobre la construcció social de la Gran Gerona, que és aquest moment que comencen a produir les anexions, de les quals la de sal, i també la construcció social del sal independent, de la premsa, dels discursos...
És això, vull dir, bàsicament, em penso que la lliçó, o en tot cas una qüestió important és aquesta que acabo de dir, com d'alguna forma es van prefigurant o configurant les diverses identitats en joc. Lluís, tenim presentació per aquest llibre fixada ja?
el llibre es va presentar la setmana passada el dia 3 al dia 3 a la biblioteca Iu Vigues de Salt vam presentar el llibre no sé si n'hi haurà alguna més de moment sí, segurament jo crec que sí de moment estem aquí potser ja et dic per aquí Girona també vull dir perquè una altra cosa no però Salvador Soñé i Marí conegut ho era una estona
En qualsevol cas, Salvador Sunyer, temps polítics, de Lluís Serrano, de la Universitat de Girona. Moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Moltes gràcies, Saït i a l'equip de so i de control. I gràcies als oients.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i la gent de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Estic cansat, està cansat de mi Estic cansat, està cansat de mi Estic cansat, està cansat de mi
I quan passen dos minuts del punt de dos quarts de dotze del matí, seguim en directe als quatre rius de Girona FM. És moment d'obrir l'agenda, l'extensa agenda que tenim, i avui, per destacar, la cinquena cursa solidària corre per l'ICTUS, cinquena edició. Això vol dir que funciona, això vol dir que hi hem d'anar, i això vol dir que, si és solidària, també hem de ser, i Arnau Vila, en qualsevol cas, per parlar-ne, doctor Miquel Terzenyo, de l'Hospital Josep Toreta de Girona. Bon dia i bona hora.
Què tal? Molt bon dia. Com esteu? Mira, l'altre dia la Iolanda Silva, la cap de Neurologia, ens en parlava precisament d'aquesta cursa solidària. Avui sí que l'obrim completament. Cinquena edició ja. Això vol dir que funciona, eh? Sí, sí. Realment sí. Funciona per l'implicació de tothom, de tothom de l'hospital, dels voluntaris, l'associació ICTU Girona...
Totes les empreses també que donen suport i la veritat que és un èxit i estem molt contents perquè és un exemple de participació entre els professionals sanitaris que ens encarreguem del diagnòstic i del tractament d'elictus a Girona i també dels pacients i familiars, per tant, molt satisfets. És el que t'anava a dir una mica, què tindrem aquest any de cursa?
Aquest any doncs tenim com molt semblant l'any passat, hem canviat des de l'any passat el recorregut i el punt de sortida i d'arribada. Ens situem a la Copa, aquí a la ciutat de Girona. Començarem a les 11, sí que recomanem que la gent que s'ha inscrit pugui passar una miqueta abans, a partir de les 10 del matí, a recollir la seva samarreta i el dorsal.
donarem també un xip per cronometrar la cursa i tenim un recorregut molt maco per la ciutat de Girona i les ribes del Ter de 10 quilòmetres per la gent que vulgui córrer i també un recorregut de 5 quilòmetres per anar més tranquils, per caminar i som tots dos recorreguts adaptats perquè qualsevol persona sé qual és l'ictus o qualsevol tipus de discapacitat o no doncs la pugui fer sense problemes
És el que t'anava a dir, com d'important també és a l'hora de plantejar una cursa, sobretot que sigui una cursa transversal, horitzontal, que hi pugui participar tothom, com és el que és.
Totalment. Un dels objectius de la cursa és visibilitzar l'ictus i visibilitzar que la gent amb seqüeles d'ictus pugui normalitzar-se, que una persona pugui córrer, pugui practicar esport. Jo crec que a través de la cursa ho aconseguim i també un dels altres objectius que volem transmetre és la pràctica d'esport com a prevenció d'una de les malalties amb més afectació avui dia que és l'ictus.
també serveix per visibilitzar el que vol dir l'ictus i el que vol dir l'endemà d'un ictus? T'ho dic perquè, dins de tot, jo crec que l'imaginari de la gent és prou coneguda, almenys la paraula. No sé si tota la seva profunditat.
Bé, no, tens raó. Encara avui dia costa poder explicar bé què és l'ictus, tot i que fem moltes campanyes de sensibilització, de formació, docència, també els instituts, fem el dia de l'ictus i organitzem una jornada...
però és veritat que costa arribar a tothom i explicar ben bé què és l'ictus. L'ictus és una malaltia cerebrovascular que el que provoca és un daim vascular, ve per una obstrucció d'una artèria o ve perquè es trenca una artèria i, per tant, hi ha una part del cervell que deixa de funcionar. Aquí entra l'actuació emergent, l'assistència sanitària de l'ictus i després tot un seguit de proves
i de tractaments per intentar el nostre objectiu final, que aquesta persona que ha patit un ictus pugui tornar a reinsertar-se i tornar a fer les activitats que feia, tant laborals, d'oci, personals que feia amb els delictus. Recaptació íntegra per a pacients amb ictus i també a les seves famílies, si no m'equivoco, de la cursa.
100%, no hi ha intermediaris, ho organitzem entre l'hospital i l'associació ICTU Girona i tots els fons dels patrocinadors que han participat, que volem agrair el seu esforç des d'aquí un cop més, i també tots els diners que recapten a través de les inscripcions, van a cobrir les despeses d'aquesta cursa, que són bastantes,
i tota la resta, el 100%, va en forma íntegra a projectes de la unitat ICTUS, d'esprims unitat ICTUS, que fem cada any i que d'aquesta manera intentem que bé associacions o bé grups de recerca o assistències puguin tenir finançació per desenvolupar projectes
orientats a la millora de la qualitat de vida de pacients amictus i els seus familiars. I també parts dels diners queden a l'hospital per intentar adquirir eines per millorar la rehabilitació. Per exemple, l'any passat van comprar dues bicicletes que formen part del servei de rehabilitació d'aquí d'Hospital Toreta i es poden beneficiar tots els pacients que estan ingressats a l'hospital. Per tant,
Els diners de la cursa realment queden i queden aquí a Girona i es veuen. L'Arnau em demana on es pot apuntar la gent.
Sí, doncs és molt fàcil. Si posem a Google Corre Pelictus és la primera entrada i si no, doncs és col·labora.hospitaltoretta.cat Aquí trobaran una miqueta d'explicació, recorregut, com fer l'escripció i directament el pagament i tenir ja plaça per aquest diumenge a les 11 al matí. I a tu, Miquel, et deixen córrer o et tocarà posar-te a pé, tu?
Bé, sempre hem quedat com molts de nosaltres allà a l'arribada, però ens hem dit una miqueta. Intentarem fer el passeig de 5 quilòmetres perquè corredeu és complicat per gestionar tot, però intentarem fer alguna cosa. Aquest any, a més a més, tenim alguna novetat. A part de la sumba d'altres anys tenim la petanca.
Ah, molt bé. Sí, per la gent que té més dificultats o que no li ve gust caminar a córrer, doncs pot practicar petanca allà mateix amb professionals d'aquí de la ciutat de Girona que ens ajudaran i jo crec que serà també una altra pràctica esportiva per incloure dintre del dia que celebren del córrer per l'ictus.
Doncs cinquena Cursa Solidària corre per l'Ictus aquest dia 16 de novembre, que cau en diumenge, si no m'equivoco. Sí, és un diumenge. Diumenge, el Dia del Senyor, a partir de les 11 del matí, sortida i arribada també a la Copa de Girona, com hem dit, recaptació íntegra per a pacients amb Ictus i també a les seves famílies. Doctor Miquel Terceño, moltíssimes gràcies per aquesta estona i que vagi molt bé. Moltíssimes gràcies, ens veiem el diumenge. Adéu.
Recupera tota la programació a GironaFM.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a GironaFM.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. El més clàssic i el més actual del Soul, cada dos divendres a les 10 de la nit, el 92.7 de la FM. I en podcast a GironaFM.cat.
La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Fins demà!
Ara mateix... És donar-me les impressions o dir-me una miqueta què t'ha semblat X.
Dona una opinió, podríem dir-ho. Sí, correcte. Ara no em donis el feedback de la pilota que t'acabo de passar en qualsevol cas. Ho coneixerem. Per comentar-ho. I bé, en aquest cas, en una nova entrega de Lideratges, ho fem amb Sandra Hurtado. I ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia. El difícil, ara, de donar feedback. Sospires. No, t'ho dic perquè la primera pregunta és molt fàcil. És difícil perquè som nosaltres que ens ho fem difícil?
Bé, jo crec que ens falta tècnica, no? Jo crec que és una tècnica. Però si comencem pel principi, què és donar feedback? Tu li preguntaves a l'Arnau, no? Què és donar feedback? Podem trobar moltes definicions de manuals. Jo no donaré la de manual, m'he fet com una pròpia. I per mi és establir un diàleg amb l'altre amb el propòsit de fer veure coses que potser en un principi no has vist...
i sobretot que tingui l'objectiu de transformar i de fer créixer l'altre, en aquest sentit. A partir d'aquí, si et sembla, comencem pel punt de partida. És a dir, on comencem? Per donar o per rebre un feedback?
Comencem per donar un feedback. Jo avui explicaré una mica com donar un feedback. I és una cosa que passa molt a les organitzacions i és que no sabem donar un feedback. De fet, fa poc, en una formació amb un equip directiu, un d'ells em va dir, Sandra, a mi el que em cansa no és la meva feina. A mi el que m'esgota és que sempre he de callar.
que quan vull explicar o vull opinar o vull explicar-li a algú de l'equip alguna cosa, s'ho prenen malament, hi ha tensions i al final callo. I clar, al final callo és una olla pressió, això, no? Per tant, ens trobem en les organitzacions gent que vol parlar però no sap fer-ho i per tant calla, o ens trobem l'altre extrem de gent que ho diu a la brava
amb impaciència, amb duresa, sense assertivitat, i per tant, clar, a mi si m'ho diuen així, què et provoca a tu? És esgotador. És esgotador per la persona que ho fa, però i per la persona que ho rep. I que ho rep, vull dir, és que al final et sents un inútil, i quan reps aquesta mena de feedback, és que m'ha passat, vull dir, trucades a les sis i quart del matí. I com t'has sentit?
Clar, jo ja començaves a córrer, cortisol cap a dalt... A tope. I llavors, en cap moment deies, anem a solucionar-ho d'una forma que ens... No, no, si ho feies, ho feies a desgana. Exacte. Clar, un feedback així, que no seria feedback, sinó seria una crítica o un judici, el que provoca és rebuig, bloqueig, por, inseguretat, i quan et diuen, anem a parlar de feedback, tu dius, no, no, jo això no em vull saber, no?
Hi ha molta literatura sobre com donar feedback. Jo quan treballo amb els equips directius o a les organitzacions sempre treballo quatre elements claus, que si vols els anem desglosant una mica així. Per mi el primer...
Element clau seria el de la claredat, és a dir, que quan jo dono un missatge de feedback ha de ser clar i ha de ser concret, ha de ser precís, perquè moltes vegades el missatge és confús, és poc precís. Si jo et dic, has presentat malament els informes,
això no serveix per res, ni diu absolutament res, perquè on ajuda? Si jo tinc l'objectiu de transformar, de fer créixer l'altre, que jo et digui que els informes no estan bé, no serveix. Per tant, com podria ser? Doncs un missatge totalment clar, específic, centrant-te en comportaments que poden canviar, no en la persona, sinó en comportaments que poden canviar. Per tant, seria...
Mira, Said, els informes que vas presentar la setmana passada, per tant, concreto, no en general, sinó els de la setmana passada, els hi faltaven els punts de millora i els responsables de l'àrea.
Aquí sabem quin és el missatge concret. Identifiques i pots canviar. Jo no t'estic jutjant, no t'estic criticant, ho estic centrant-me en comportaments observables. L'alternativa a això seria dir-te que els informes estan malament.
I jo la meva resposta, és a dir, si tinc molta feina et diria d'acord i aquí ho deixaria. Però si no tinc tanta feina diria, val, per què? Però ja m'he portat la impressió que està malament. Quan tu l'únic que m'estàs dient és una cosa objectiva que és falta això i això.
Exacte. Per tant, cal aquesta claredat en el missatge a l'hora de donar un feedback. Després és important, el punt número dos és donar un feedback que no es limiti a descriure què ha passat, sinó que tingui en compte quin és l'impacte del que tu has fet, ja sigui a l'equip, ja sigui en els resultats o en els processos. M'explico en aquest punt o no?
Aviam, tornem-hi? Imagina't, és a dir, estem parlant, per exemple, de les conseqüències de tot això. Sí, exacte, per exemple, en una reunió tu has interromput una companya i jo et dic, mira, Saïd, has interromput a la Maria.
Si em quedo aquí, és una crítica. Si jo miro, et faig veure quin és l'impacte, et dic has interromput tres vegades a la Maria i ha fet que ella i la resta de l'equip ja no aporti, aquí veus quin és l'impacte del teu acte. Quantes vegades t'hi deus haver trobat amb aquesta situació com per tenir-la d'exemple?
Pregunto. Moltes. És un dels exemples que es posen en moltes de les formacions d'equips de directius, que et parlen de... Ostres, és que li vaig dir... Sí, li vas dir, però quin és l'impacte? Perquè quan jo veig quin és l'impacte que té l'altre, o per exemple, els informes, vas entregar tard els informes i l'equip de ventes no va poder fer el seu anàlisi...
Ah, val, impacta l'altre. Per tant, ja no només és que m'estàs jutjant a mi, sinó que hi ha un resultat en l'altre, un impacte en l'altre. Clar, perquè al final també, ara el mateix el sistema com està muntat és una feina en cadena. Exacte. Llavors, també, no sé si t'hi trobes a vegades, petit incís, amb la gent que encara no té aquesta concepció que la feina és en cadena i que encara potser es pensen que realment és completament atomitzada.
Sí, a les organitzacions encara hi ha equips que potser només miren el seu equip, també hi ha gent que només es mira a si mateixa, o gent que només mira l'impacte en el seu equip, però clar, si estàs en una organització hi ha impacte en tot, perquè o hi ha aquesta cadena, o hi ha aquesta empatia vers la feina i el respecte vers la feina dels altres, o les coses no surten.
Això respecte a l'impacte d'aquest feedback. Si saltem el tercer, quin seria? El tercer seria l'orientació futura. És a dir, anclar-te en el passat, el que genera és culpa, o el que genera és rebuig, o fins i tot bloqueig. I, per tant, no transforma res. Torno a dir, per mi, feedback és un diàleg que ens porta a transformació. Per tant,
centrar-me només en el que ha passat no transforma absolutament res el que sí que podem fer és aprendre del que ha passat però orientar-nos cap al futur cap a què puc fer jo millor i per tant el feedback ha de ser una invitació
a trobar solucions de manera conjunta. No que jo, com a persona que t'estic donant el feedback, decideixi què s'ha de fer, sinó que junts ens impliquem. Si jo et dic, Saïd, has arribat tard a la reunió,
i et dic, demà has de ser puntual, no sé com t'ho prendries, com t'ho prendries tu. És que avui m'estàs deixant fi, eh? Ostres, no era el meu objectiu, eh? No, però el que veig és, vull dir, al final és aquesta filosofia del, escolta, en aquesta vida no hi ha problemes, hi ha solucions, no? Exacte. Vull dir, identifica el problema, perfecte, però el problema no és per retreure'ns-ho, sinó que és per dir, d'acord, a partir d'aquí, què fem?
I identifiquem junts, potser jo et puc ajudar a identificar què és el feedback, això important, junts podem identificar quin és el problema i junts busquem la solució. Els dos ens arremenguem i és aquí on jo deia, és un diàleg. El feedback no és un missatge unidireccional que jo et dic i tu fas, sinó que construïm un diàleg per veure com podem millorar i créixer junts.
Aquí està el punt, crec que, important. Per tant, és, has arribat a la reunió? Com ho podríem fer perquè n'hi haurà de properes reunions? Hi haurà propers informes que hauràs d'entregar? Hi haurà properes situacions que es tornaran a fer? Com podem fer-ho en aquest punt? I aquí és quan es construeix aquest diàleg.
d'orientació cap al futur. No quedar-me enganxada en el que ha passat. Si no ha passat això, què aprenc? Com ho solucionem? I també veig que és molt important trobar el moment adequat. Aquest seria l'últim punt important a l'hora de donar feedback. No tot moment és bo per donar feedback.
I si no trobes el moment bo per donar feedback, es pot convertir en tot el contrari. Tu vols fer créixer amb el feedback, vols transformar la situació, vols trobar solucions. En canvi, si jo et dono un feedback en el moment en què tu no estàs receptiu,
El feedback generarà tensió entre nosaltres, generarà malentès i no portarem a res. I també és important el moment en què jo estic per donar feedback, perquè potser jo estic enfadada, tu has arribat ara a la reunió, si jo estic en l'emoció alta, en aquell moment jo no puc donar feedback. Per tant, és important que l'altra persona estigui receptiva i fins i tot a vegades preguntar-t'ho «Mira, et vull comentar una cosa de la reunió».
Tens ara un moment o vols que abans endem en un altre moment demà? No baixar molt marge perquè si no perd la profunditat i el sentit. Perquè clar, si em parles d'una reunió de tres setmanes, com que el missatge ha de ser molt clar, si em parles d'una reunió de fa quatre setmanes o de tres mesos, ja ni me'n recordo, no?
Per tant, ha de ser un moment, una finestra de 48 hores, però que t'ho pugui dir, i després és important que jo, la meva emoció, estigui en una intensitat baixa, perquè si no la faré des de l'emprenyament i això em portarà a no ser assertiu amb tu, a no utilitzar un to adequat i a no veure aquesta orientació de futur.
És que ara, mentre parlaves, t'anava escoltant i he vist com 25 temes per fer pròximament. Un, per exemple, de la gestió de les emocions a l'hora de... en l'entorn laboral. T'ho dic perquè això de comptar fins a 10, 100, a vegades fins a un milió... I no es funciona, a vegades. I tampoc funciona, ja sabem què ens devem haver trobat. Però ja és el primer punt.
però crec que Déu-n'hi-do, vull dir que és un temazo, realment però reenfocant-nos novament en el feedback ara, si haguéssim de fer una miqueta el resum total de tot plegat vull dir, per els titulars del que hem comentat avui, Sandra quins serien?
Els titulars és que un bon feedback necessita quatre elements bàsics, que el feedback el que vol és ser un diàleg per transformar l'altre i per fer créixer, que és necessari establir una cultura de feedback a les empreses, no esperar que cada trimestre es faci, no, sinó que el dia a dia estigui present el feedback perquè així farà que ho practiquem i per tant que tu no t'ho prenguis com ostres, m'han de donar feedback a UE, no? I per tant això provoca por.
i que cal claredat, que cal impacte, orientació cap al futur i saber escollir molt, molt bé el moment. Doncs quin moment ens acabes de regalar, Sandra? Has vist? Que bé. El moment que m'heu deixat aquí, a mi m'ha encantat estar-hi, com sempre. Noi 203, no? Noi 203. Perfecte. Sandra Hurtado, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Gràcies a vosaltres.