Potser és per això que avui sento tan buides les meves mans. Tornarem a posar els pèls damunt la sorra, a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens patran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rondes al port.
Parlem de la vida que ha de vindre, de tots els homes que estimen els altres homes. Et pregunto si existeix la humanitat, o si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants. Mira, jo ja t'he vist plorar, i creu-me quan et dic que em passa igual.
Cantes les cançons mentre treballes, assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap. Tornarem a posar els pèls damunt la sorra, a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port.
I mentre a la cuina s'acumulen els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit, tinc por de posar ordre a aquesta vida o de fer-ho quan ja sigui massa tard.
Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Avui és divendres 20 de març del 2026 i avui no som a l'estudi, que ja va bé sortir per fer una volta per Girona, avui en directe des del centre cívic del Pont Major per seguir mirant també què passa fora de l'Eixample. No només hem parlat del Pla de Barris, no només hem parlat també amb els responsables de l'espai o amb veus conegudes del Pont Major, sinó que ara toca també parlar de l'Inundart. Tocarà també parlar amb més gent del barri, amb entitats, amb la biblioteca, per què no, ja que estem en el seu espai,
i perquè la ràdio no només es viu des de l'estudi, sinó també des del carrer. Concretament, avui, doncs, des del pont major,
I una de les persones que probablement avui li brillen més els ulls perquè està descobrint un barri de Girona més i ja pot fer check a la llista que té, estava en Nova York, Los Ángeles, Timbuktu i ara també el pont major, Arnau i la Ielvira, bon dia i bona hora. Efectivament, molt bon dia a totes i tots, com esteu? Ja pots teixar un nom de la llista, d'aquests que tens per viatjar? Home, a veure, vam anar al barri de Sant Narcís, ara el de pont major, no em facis dir quin és el millor, perquè clar, allà tirant que és el de Sant Narcís, però vaja, jo estic molt bé aquí també, eh?
Acabes d'obrir un meló que no toca ara mateix. Però bueno, en qualsevol cas, algun dia, Arnal Vila, potser algun dia ho arribarem a fer fins i tot a Banyoles. Però em sembla que encara queden uns quants barris per visitar. Però a Banyoles no hi ha pas dubte. Què vols dir, que no hi ha dubte? Banyoles és la millor ciutat. Ah, sí? Home, per diferència. És la millor ciutat, sens dubte, del Pla de l'Estany. Exacte. Això segur. I amb dubte de les comarques de Girona. De la resta, en qualsevol cas, ja ho trobaríem. Però el que sí que ens hem trobat avui, venint cap aquí, cap al Pont Major, i de fet, també, no ens enganyem, ja ens van avisar, i és que tenim...
la 21a edició de l'Inundart. El tenim ja aquí al Pont Major. De fet, és una història bastant circular, perquè, si no m'equivoco, va néixer aquí al Pont Major i, de fet, va marxar cap al centre i ara torna al barri. Per tant, tanquem el cercle i per poder tancar el cercle em sembla que ens ajudarà una miqueta la Raquel Morón, que ella és la coordinadora d'aquest Inundart. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora.
Bona tarda!
vam començar a fer projectes artístics comunitaris o de transformació social, ara jo crec que farà 25 anys aproximadament, i vam començar a cocrear amb joves del barri i ocupàvem el centre cívic, muntàvem instal·lacions, bueno, vam fer performance, vam fer moltes coses molt xules, la veritat. Tot això marxa cap al centre durant bastantes edicions, com aquell qui diu, i ara, aquesta vegada, heu decidit tornar cap aquí, cap al Polmajor. La pregunta és per què?
Per un costat, Inundar sempre ha tingut com una mica la seva essència de cocrear amb les persones amb qui evita o cohabita i és cert i tots sabem que el centre de Girona fa 20 anys era un panorama i 20 anys després és un altre pel tema de la gentrificació primer que és una cosa que ja s'està parlant però que fins fa poc no se'n parlava
i després la turistificació que a vegades la gent ho unifica les dues però primer comença amb la gentrificació i la turistificació i ens vam trobar que d'alguna manera no hi ha habitants gironins al barri està ple de turistes i sentíem que ens mancava com d'alguna manera aquesta idea de cocrear, de cohabitar amb persones del territori i vam dir doncs anem cap a Pontmajor perquè Pontmajor és un barri que nosaltres ens estimem moltíssim
Per tant entenem que fins i tot és un missatge polític i tot.
Sí, sí, és un missatge polític i és que de fet la cultura i l'art no deixa de ser mai un missatge polític i digui que no, doncs se'n va cap a una idea més de la cultura cap a l'espectacle, que a inundar jo sempre dic una mica que el seu ser gent és que defuig absolutament d'aquesta cosa de l'espectacle d'alguna manera, sinó que és un festival molt pensat amb les persones. És el que t'anava a dir, al final no deixa de ser art de base per la base.
Sí, sí, i a més a més però amb una mirada com molt professional, perquè els artistes que participen al festival són artistes professionals i sí que hi ha una mirada cap artistes joves que d'alguna manera apunten, que dic jo, apunten maneres, però defugim molt d'aquesta idea de l'art emergent perquè és com d'alguna manera...
l'art precari i els artistes que venen a inundar són artistes molt professionals que estan treballant aquí en el territori però potser la setmana que ve se'n van a un festival d'Europa vull dir que són artistes molt punters també
Raquel, precisament sobre aquesta 21a edició de l'Inundart, ja sé que ens en deixarem algun, sí que parlarem ara d'aquí uns instants amb diferents artistes, anirem a voltar pel barri d'aquí una estona, però una miqueta, quins són els eixos d'aquesta 21a edició?
Bé, una de les idees principals era com buscar artistes... A Minuntar no busquem tant un tema perquè no volem d'alguna manera delimitar en què els artistes han de treballar, no? Hi ha molts festivals d'aquest tipus que marquen un tema i sempre hem defugit molt...
sinó que d'alguna manera és l'artista o és el col·lectiu de veïns que proposen un tema i a partir d'aquí es fa un maig entre artista i col·lectius llavors sí que és cert que d'alguna manera buscavem artistes que tinguessin una mirada que entendre que l'art guareix i que l'art és una mirada de compartir i de créixer i d'aprendre tots plegats
Llavors, més enllà de Totplegat, no sé si ens atreviríem, no sé si a destacar algunes, perquè no ho farem pas, perquè segur que ens en deixaríem uns quants, sí que és veritat que el tenim al llarg de tot aquest cap de setmana, demà dissabte, també demà passat diumenge, avui estan acabant preparatius també els diferents artistes en les diferents instal·lacions. La cosa és que, si no m'equivoco, també hi ha tota una programació paral·lela amb Totplegat.
Com? No, que ja està tot programat des del punt de vista de visites guiades, vull dir, tota una sèrie d'activitats ja marcades també per agenda i per horari. Sí, sí. Llavors, la idea... Jo crec que a Minundar la idea és sempre... Arribes a l'epicentre, que serà el centre cívic, un agafa el programa de mà, agafa el mapa i fa com una mica... Si decideix passar un dia sencer, podrà arribar a veure-ho tot. Ara, si ve una tarda...
podrà veure dues o tres cosetes, i la idea és com d'alguna manera deixar-se emportar. De fet, si no m'equivoco, tenim horaris, per exemple, dissabte a les 11, diumenge a les 11, també diumenge a 2 de 6, diumenge a les 7 de la tarda, això per fer la ruta, per entendre'ns, des del hall d'aquí, del Centre Cívic del Pont Major, més o menys dura una hora, no sé una miqueta per quins espais del barri podrem visitar.
Bé, la idea del centre cívic, bàsicament es trobareu, la gent que vingui es trobarà que hem transformat el centre cívic en un centre contemporani, a veure què passa. Però també serà com una mica... hi haurà exposicions, instal·lacions, i després a fora hi haurà també instal·lacions participatives, i en aquests horaris de visita...
La idea és que en petit comitè la gent que ve a visitar-ho en aquests horaris tindran els artistes compartint i explicant el seu procés, la seva obra i després amb el mapa en mà la idea era com una mica aquesta filosofia d'inundar d'anar com molt al carrer, a les places i haurà d'anar cap als pisos sindicals que són aquests pisos grocs que un es troba a l'inici a l'entrada de Girona
I allà hi ha tota una descoberta de moltes instal·lacions participatives, com per exemple hi ha una instal·lació que és unes veïnes que tenen moltes plantes, que les cuiden cada dia, és un lloc molt bonic, així com aquesta primera immigració, com aquesta cosa del pati andaluz.
I unes artistes sonores posaran uns sensors en aquestes plantes que emetran els sons, són uns sensors que converteixen les vibracions de les plantes en sons i hi haurà durant tot el dia la música de les plantes amb la música de les artistes i el públic podrà anar allà i escoltar i també podrà interactuar.
A més de tot això, jo el que volia preguntar-te, Raquel, és si realment en un tipus de proposta com aquesta de l'Inundart, des de l'organització us podeu marcar un objectiu abans de començar-lo, per entendre'ns, o és com l'art, de simplement deixem que flueixi i que visqui?
No, no, clar, si nosaltres ens marquem, penseu que Inundar es co-crea al llarg d'un any, és una feinada absoluta, perquè nosaltres no fem una tria d'artistes i dic, mira, quins són els artistes de moda? Vaig a programar-los i així m'asseguro un festival que vindrà públic.
sinó que, d'alguna manera, si en el propi programa ho posa, és que més de 40 entitats hi participen en el festival. Què vol dir això? Doncs moltes reunions de mediació, moltes trobades, molt d'anar compartint aquestes idees que jo us dic, i entrar a l'artista...
I els diferents col·lectius. És que us puc nombrar tantes, des de les escoles, des de l'institut, des de la biblioteca, des de l'associació de veïns, des de l'associació de dones, i després persones individuals del barri que potser no estan en una entitat però tenen molt de gust de participar en un projecte.
Llavors imagineu-vos quina feinada, i després no només això, que un cop s'acaba inundat, molts artistes que participen en el festival s'aniran, perquè fem matge amb altres festivals europeus, i molts artistes d'aquí s'aniran a participar i a fer exposicions i instal·lacions amb altres festivals, com per exemple tenim un projecte europeu amb un festival de noves tecnologies i música, que es diu Flashback, l'associació,
i que som superpioners a nivell europeu, en aquest nivell, i projectes que s'han creat aquí, en el Festival Inundat, aniran cap al setembre a programar. Però en diria molts, perquè la idea és com d'alguna manera que molts artistes de Girona volin cap a altres espais. Doncs escolta'm una cosa, Raquel, ja ho has dit bé, com que hem de parlar encara amb moltíssima gent, gent del barri, gent de les entitats, però també amb diferents artistes de l'Inundat, si et sembla, nosaltres ho deixem aquí,
I escolta, vull dir que vagi molt i molt bé aquest cap de setmana, cada vent segur que sí. I ben tornats d'aquí al Por Major. Moltes gràcies, Saïd. Moltes gràcies.
i quan ja passen 3 minuts del punt d'un quart o de 12 del matí seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM avui des del Centre Cívic del Pont Major però ara sortirem un momentet d'aquí del Centre Cívic ja que l'Inundart ocupa tot el barri com que ocupa tot el barri hem fet voltar la Mireia Roy o la nostra companya aviam si trobava algun artista muntant ja que la programació és per aquest dissabte i diumenge però em sembla que tothom està ultimant els detalls per aquesta 21a edició de l'Inundart si no m'equivoco
Ja tenim la Mireia Arroyo, que no sé ben bé on ets tampoc, perquè no ha donat temps que parlem. Mireia Arroyo, bon dia i bona hora. Bon dia, Saïd. Doncs mira, em trobo al local Annexta. Estic aquí amb en Jordi Pérez, que presenta els secundaris. Vinga, va, doncs tot teu. Doncs hola, Jordi, primer de tot. Hola, bon dia.
Explica'ns què és els secundaris i com va néixer la idea. Doncs els secundaris va néixer la idea de treballar amb joves i buscar una forma de motivar-los, d'escoltar-los i d'oferir-los a un espai on poder expressar-se. I sobretot sobre una temàtica que per nosaltres era molt important, que és la migració i que normalment es dona importància als protagonistes, que normalment són els seus familiars que han decidit fer el viatge
I ells han seguit o han nascut aquí, algun d'ells sí que han fet el viatge també, i he de donar un espai d'escolta a aquestes veus de gent que han fet el viatge però no han pogut decidir o que conviuen amb la migració per tenir aquest punt de vista secundari.
I per què heu triat les ulleres amb realitat augmentada per explicar aquestes històries? Doncs sobretot per això, per poder motivar els joves. Perquè normalment quan fem talles de teatre costa moltíssim trobar joves que vulguin participar i treballar des del cos en determinades edats és més complex i a través d'introduir-los en la tecnologia, anar-los oferint aquest espai d'escolta, anar introduint el cos a poc a poc, doncs els introduïm què són les arts escèniques...
però des d'un lloc on se senten còmodes, perquè finalment acabem rodant vídeos 360, vídeo por metratges, vaja de 360 graus, i algun d'ells, de fet, en molts llocs, aquest projecte és el segon cop que el fem, el repliquem, va néixer a la Jonquera, i a la Jonquera algun dels participants després es va apuntar al grup de teatre local. Molt bé, i com ha estat el procés per captar joves migrants que volguessin participar en el projecte? Hi ha hagut algun inconvenient?
No, el procés ha sigut bastant senzill. El festival i el centre cívic han fet molta feina i nosaltres vàrem arribar i hi havia un grup molt ampli de joves. Estem molt contents perquè s'ha mantingut el grup. Hem tingut a vora uns 20 joves participant, que això... Pels que facin processos creatius saben lo difícil que és tenir 20 joves de forma contínua participant.
I res, això, han participat en molts, molts estadis. Alguns d'ells han participat només opinant l'àudio, altres han participat gravant els vídeos, però això, la participació ha sigut fluïda, ens hem hagut d'adaptar molt amb ells, perquè és una cosa que crec que és bastant social, que el compromís cada cop és més difícil i en Arts Escèniques el compromís i el treball a grup és indispensable.
Doncs ens hem adaptat molt nosaltres allà on els podíem trobar, en els horaris i els dies que els podíem trobar. I res, hem intentat treballar per escoltar-los, per sentir-los segurs i perquè s'ho passessin bé. Doncs molt interessant, Jordi. Fins aquí, Saïd. De moment no m'he trobat amb cap artista. Seguiré voltant, aviam si veig algun més.
Vinga, va, Mireia, doncs escolta, et deixem voltar. Mira, si vós encara, com que crec que per la pròxima connexió encara tens temps, pots passar pel bar a esmorzar, si vós, i si ho necessites, i escolta, tornem a parlar amb tu abans d'acabar i de tancar la guingueta aquí, vale? Molt bé, Seid. Gràcies, Mireia. Va, fins ara.
I nosaltres tornem cap aquí, cap al centre cívic del Pont Major. Seguim parlant de l'Inundart, seguim parlant d'aquesta 21a edició que torna a casa, com aquell qui diu gairebé, o més de 20 anys després. En qualsevol cas és moment de parlar ara amb l'Adrià Exposit, un dels artistes d'aquesta edició. I no és un artista qualsevol, ja que té la menció especial d'art jove, precisament aquí a l'Inundart. I, si no m'equivoco, ja el tenim aquí amb nosaltres. Bon dia i bona hora, Adrià. Hola, bon dia, què tal? Hola.
Primer de tot, no sé com va anar la trucada, com t'ho van dir, que series menció especial d'aquest Inundart 2026. Doncs bé, va ser un dia al matí, em van trucar per comunicar-m'ho i la veritat és que em va fer molta il·lusió perquè sempre...
el món artístic és un món complicat en el qual fer els primers passos no sempre és fàcil i la veritat que a través d'aquesta menció especial i la dotació econòmica i la possibilitat d'exposar en diversos espais de la província de Girona em permet començar a caminar una mica en aquest món i dedicar-hi més temps i la veritat és que em va fer
Una especial il·lusió per aquesta qüestió, per poder seguir desenvolupant la meva obra i també com explorant nous camins. En aquest sentit, si no m'equivoco, exposes aquí a la sala polivalent del centre cívic, és a dir, aquí dins de l'espai. Més o menys què ens hi proposes a la teva obra?
Doncs bé, en l'obra que es titula Postfoc, el que es proposa és convidar una mica el visitant a entrar a un espai on pugui reflexionar i també com deixar-se transformar una mica per una videoinstal·lació que pren com a punt de partir del foc, no com una força devastadora on tot s'acaba, sinó també com un procés de regeneració. Una mica parteix de l'experiència personal,
en què aborda una mica la depressió, els incendis, no com un punt final, sinó també com un punt de partida. I una mica es proposa al visitant a poder, a través d'un vídeo i unes escultures fetes a través de restes de fusta, de bosc, cremades...
doncs entrar en aquest espai de transformació i també convido el visitant a que el visiti i extregui també les seves pròpies sensacions, conclusions i es deixi sorprendre una mica. Entenc que abans que et fessin la menció especial ja conecies l'Inund Art, no? Sí, la veritat és que és un festival que com a visitant havia anat a Girona també a conèixer artistes emergents, a conèixer altres propostes artístiques.
i sempre m'havia fet il·lusió pensar que algun dia podria estar jo no com a visitant només, sinó també com a artista que proposés quelcom. I la veritat que aquest és el primer any que puc mostrar alguna de les peces que jo he fet i em fa molta il·lusió poder estar com a artista, però també hi seré com a visitant, com els altres anys.
De fet, fa una estona hem estat parlant amb la Raquel i ella parlava d'aquest canvi d'ubicació, és a dir, sí que va néixer al Pont Major, anteriorment l'Inundart, després es va traslladar cap al centre, cap al barri vell i al Mercadal, i ara torna cap al Pont Major. Ella parlava d'un missatge, fins i tot, de sortir d'aquest centre gironí tan gentrificat i tornar-ho una altra vegada com a l'essència del barri. No sé si també vosaltres, com a artistes, ho veieu d'aquesta manera, aquest canvi d'ubicació, i vaja, vull dir, si creieu que també és més amable.
Jo personalment sí que com a artista crec que és interessant que l'art surti una mica dels espais més habituals, tant des del museu, també vagi als carrers, també vagi als barris, també vagi a la perifèria, perquè al final l'art també és com...
Un punt de partida per sembrar una llavor de canvi, de transformació, i crec que convé situar també certa activitat cultural a les perifèries de la ciutat, que són espais molts cops que queden reduïts en llocs on dormir i tothom ha d'anar al centre a consumir, tant a les botigues com als museus, i crec que és molt interessant tornar-se a apropar una mica als barris,
a descentrar la proposta cultural de la ciutat en els barris i també connectar amb la seva gent. Per tant, entenc, Adrià, que si algú et busca al llarg d'aquest cap de setmana, dissabte i diumenge, et trobaran al Pumujó. Oh, i tant, sí, seré... Sí, d'una manera o d'una altra, no? Exacte, exacte. I ben convidat tothom a venir també i a conèixer el barri més enllà del centre cívic.
Adrià Exposit, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Felicitats per la menció especial i d'art jove. Felicitats novament i que vagi molt i molt bé. Moltíssimes gràcies i ens veiem aquí.
I ja encarem pràcticament al punt de dos quarts de dotze del matí. Ja ho sabeu, seguim al centre cívic del pont major fins que ens facin fora, concretament a les dotze, que és l'hora pactada. I nosaltres seguim en clau inundar, però també seguim en clau barri. Ho dic perquè, vaja, ja que hem arribat aquí, no podia ser que marxéssim d'aquí sense parlar amb els anfitrions també que ens atenen
en aquest espai, i de fet havíem de parlar amb la biblioteca Just Manel Cacero, havíem de parlar, en aquest cas, amb probablement la persona que més mana, almenys en el dia d'avui, aquí en aquesta biblioteca, que és Lídia Salvador, qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bon hora. Bon dia, Saíl. Primer de tot, Lídia, acosta't al micro, que ja veuràs, exacte, ràdio en directe. Llavors, Lídia, primer de tot, gràcies per deixar-nos venir aquí a muntar la guingueta.
Però sobretot, he parlat ara fa una estona amb la directora d'aquí del Centre Cívic i li he apuntat una cosa i és, entenc que tot és molt més fàcil amb l'espai conjunt. Ho dic perquè esteu pràcticament en el mateix edifici, diria, o és una anexa de l'edifici, que tingueu la biblioteca i el Centre Cívic junts, entenc que l'únic que pot fer és sumar.
Sí, totalment, en tots els nivells, a l'hora de programar, a l'hora de treballar conjuntament en equip, tant els treballadors, treballadores del centre cívic, com els de la biblioteca, jo crec que sí, que estic totalment d'acord, només pot sumar.
En aquest sentit, per exemple, entenc que també és com que ompliu molt l'oferta per les dues bandes, ho dic perquè, per exemple, tenim associacions aquí com la Unió, que estan molt en el centre cívic, però després també la biblioteca que obre no només per a la gent de la Unió, sinó també per a la gent jove del barri, que tenen un lloc, per exemple, on poder estudiar, on poder trobar lectures, etcètera.
Sí, sí, sí, tenim de fet bastant lectors, lectores joves que venen a estudiar, venen a buscar llibres. Tenim una sala d'estudis també, de la que poden disposar sempre que la reservin.
I el primer pis de la biblioteca normalment està bastant ple de joves que venen a estudiar. O sigui, estem molt contents en aquest sentit, sí. T'anava a dir, més enllà de tot plegat, com que el nom de la biblioteca Just Manel Cacero el diem sovint nosaltres a la ràdio, t'ho dic perquè com que fem el repàs de l'agenda cada matí, també tot un seguit d'activitats programades en paral·lel
que al final l'objectiu final entenem que és promocionar precisament la lectura entre tots els públics, però també que serveix per dinamitzar moltíssim més l'espai, tenim presentacions de llibres, tenim cursos, tenim activitats... Sí, tenim moltíssimes activitats de tot tipus, promoció lectora, dinamització informàtica, tallers, activitats per tots els públics, i justament ara, amb l'Inundar aquí al barri, ens han demanat col·laboració, ens han convidat a participar.
Com ho feu? Has pintat alguna cosa, Lídia? No, no m'ho han demanat, lamentablement. Justament, des de la finestra de la sala infantil de la biblioteca es veu una casseta molt bonica. És l'obra de l'autor Joffre Sebastián.
Crec que es diu A casa hi tinc tres cadires. A casa hi tinc tres cadires, sí senyora. Ens ha quedat molt bonic. Sembla que estem mirant un paisatge de conte des de la biblioteca, perquè a més a més hi ha una altra obra que es diu Crisàlide al costat. I ens van demanar col·laboració en aquest sentit. Aquesta obra d'en Jofre Sebastián està inspirada en les obres d'en Turó,
I nosaltres justament tenim també una secció dedicada a la vida natural. Hi ha hagut últimament un interès especial per part de lectors i lectores que ha fet que les editorials publiquin més sobre aquesta temàtica. Nosaltres hem preparat un aparador, també molt natural, amb fulles, branques, caixes de fusta, que va molt lligat amb l'obra d'en Jofre.
En aquest aparador hi ha llibres sobre vida natural, molts d'en Zuró, perquè és un dels autors que més està representat en aquesta secció. I la idea dels aparadors de la biblioteca és que quan entrin els lectors, lectores, els usuaris,
es fixi molt, cridi molt l'atenció a l'aparador. Està a l'entrada de la biblioteca, si després entres, l'obràs, es veu moltíssim, i hi ha una selecció de llibres vinculades a l'obra d'en Joffre Sebastià. De fet, ja hi he entrat. Molt bé. I ja ho he vist, de fet. Fantàstic. Ara fa una estoneta, el que sí que t'anava a dir és, també ara, aquest matí ho estem veient, especialment, i sempre que sortim als barris, sempre tothom diu que Girona és un poble.
Però al final hi ha barris que també hi ha la sensació que són pobles. Llavors, no sé si vosaltres aquí treballant al Pont Major també us passa de tenir aquesta sensació que més que una biblioteca de Girona, som una biblioteca de poble, en aquest cas del Pont Major. Totalment, sí. Som una biblioteca... Estem lluny del centre. Aquest barri no està molt a prop del centre. Llavors tenim un públic molt del barri del Pont Major. Tothom es coneix.
Podem dir, jo crec, a tots els usuaris pel nom, pràcticament. T'anava a dir, si em veieu entrar un dia, no sé jo, però... Sí, sí, sí. I tenim un grup bastant habitual de lectors i lectores. Ens coneixem força, és com un poble, ben bé, sí.
És un poble, escolta'm una cosa, i sempre dic que a les biblioteques teniu molta feina. Molta? Molta, sempre. Per això ens heu donat una petita secció als matins. Home, és veritat, tens tota la raó. Però no hi has passat mai, tu? Encara no, no m'has convidat. Què vols dir? M'has de convidar. Això des de la cúpula de biblioteques, que ja ho parlaríem, però allò és casa teva si és que hi ha casa d'algú. Gràcies. Només faltaria Lídia Salvador, de la Biblioteca Just Manel Cacero. Moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé. Gràcies a vosaltres.
Girona pren la veu amb els quatre rius. El magazín diari de Girona FM dirigit i presentat per Saïd Espai. Tot el que passa a la ciutat explicat pels seus protagonistes. De dilluns a divendres de dos quarts d'onze a les dotze del matí és l'hora de viure a Girona. Sintonitza el 92.7. Disponible a les plataformes i a les nostres xarxes socials.
Cucodril Club. Cucodril Club.
no pasaste de Caimán hasta ver el cocodrilo
Et despertes amb un bon cafè? El primer te'l posem nosaltres. El primer cafè. Comença el dia amb el repàs de tota l'actualitat a Girona FM. Pau Villafanyer, Arnau Vila i Saïd Esvai et posen el primer cafè del dia amb tota la informació que necessites per encarar la jornada. Engeguem el dia a Girona FM amb el resum de l'actualitat i el que ens espera. Cada dia de dilluns a divendres a les 9 en punt del matí.
I quan passen sis minuts del punt de dos quarts a dotze del matí, nosaltres seguim en directe des del centre cívic del Pont Major i fins ara hem comentat moltíssimes coses. Hem parlat amb el centre cívic, amb la biblioteca, hem parlat de l'inundart, evidentment que el tindrem tot aquest cap de setmana.
i que no deixa de ser tot un ganxo perquè la gent pugui venir cap al barri. Nosaltres ens hem anticipat, hem arribat avui divendres, i també parlem del barri amb veus de gent del barri de tota la vida, com és el cas, per exemple, del Joan Pallàs, veí i també responsable de les rutes històriques d'aquí del Pont Major. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia, bon dia a tothom. Primer de tot, em sembla, i no sé si tu hi estaràs d'acord, que segurament sí, el Pont Major és un dels barris amb més història segurament que hi ha a Girona.
Si no és el que més, perquè deu ser el barri vell, doncs sí, perquè històricament sempre per entrar a saltar, a assajar Girona, passaven pel Pont Major. De fet, t'anava a dir una miqueta, quina és la història que ha marcat aquest barri del Pont Major? Entenc que té una tradició, una cultura industrial també molt i molt forta a la seva època.
Sí, la importància del pont major és del pont, i era el major perquè era el pont d'entrada a la ciutat de Girona. Aquest barri té la particularitat que sempre ha pertengut a Girona,
I estava separat de Girona pel terme de Sant Daniel, que començava en el final del carrer Sant Joan Bosco, el 122. L'últim alcalde de Sant Daniel vivia en el carrer Tres Reis, en la segona torre, que en dèiem nosaltres.
I recordo que molts turistes es despistaven, al arribar hi veia el cartell de Sant Daniel, agafaven i miraven i després sí, continuaven cap a Girona. I aquesta particularitat que només era el carrer, del número 2 en el 104, el feia com una mena de llívia a dintre del municipi de Girona.
T'anava a dir, amb una història industrial molt marcada també entenem, i de fet la seva arquitectura ja ens ho mostra, que hi ha moltíssimes fàbriques, moltíssims pisos fins i tot de l'època o cases pensades pel moviment obrer. Sí, esclar, es podria diferenciar d'unes quantes èpoques. La primera, del pont major aquest històric,
que feia de parada abans d'entrar a la ciutat de Girona, recordo que sota el pont de la via del tren a pedret hi havia uns brots, perquè allà on es havia d'apagar o declarar el que portaves si anaves al mercat de Girona, i era aquest carrer, per un costat, aquest deia que fins al 104 i va de fins al 129.
Quan anava a estudiar amb el senyor Pérez, un gran mestre que vam tenir aquí molts anys, de molt bon record, que era en l'Escola Nacional, ens feia unes fitxes i deia, en castellà, eh? Puente Mayor tiene tres calles. Calle Puente Mayor, Calle Comercio...
que és un nom que penso que no l'escaviu mai gaire, i Calle de la Prosperitat, que era el carrer de Cala Pilada, per entendre'ns. Allò ja era Salrà, i va ser Salrà fins que l'any 63, crec que va ser, es van accionar, no, més tard.
Es van accionar a Camp Durà com a part de Girona per després fer-hi els serveis de Girona que són la de Voradora i la de Xalleria. Joan, al llarg de la teva vida com ha crescut o com ha evolucionat el barri?
Bé, als anys 50, jo estic aquí des del 53, hi havia només els carrers, el carrer aquest principal, no hi havia res més. Les torres dels senyors Regàs i estava en funcionament la destilleria aquesta, que és on estem ara, i la destilleria Geronda. Bé,
No hi havia res més. Heu de pensar que anàvem d'aquí a Girona i només trobàvem Guades 1880, que és l'any que es va fer la fàbrica de botets, el cementiri, el fons a la dreta, i a l'esquerra les cases de Can Camaret. I abans els Noguers, que és una masia antiga que està a l'esquerra al final del passeig Sant Llombosco, que deu ser el número 120 o 118. Doncs...
De cop i volta, el canvi que es va fer més important és que l'any 73 s'edifiquen aquí els pisos sindicals, del grup sindical de l'Ogard, i venen 200 famílies de cop. I el canvi va ser important. A més, en aquell moment...
Només hi havia aquesta escola d'aquí a la plaça de l'Hom, una aula per nens i l'altra per nenes, i no hi havia el col·legi Carme Huguet fins al 1977, que es fa. Situats en el temps, l'any 75, en 1975 es va morir en Franco, però encara estava tot el sistema en dansa fins que es va començar amb la llei de reforma política i amb la Constitució aprovada en 1978.
és important això del desembre del 78 perquè l'associació de veïns la van fundar una colla de persones capitanejades per Just Manel Casero i en aquell moment quan fem l'associació de veïns encara no hi havia la Constitució Espanyola i comença a funcionar aquest nivell associatiu aquí al barri
i si d'alguna cosa jo n'estic molt content, és d'haver sigut un dels fundadors. Penso que sóc l'únic que està viu. De fet... Bueno, corda encara una mica, crec. Sí, home, sí. De fet, ara estaves parlant d'aquest caràcter associatiu d'aquí del barri. És que he fet la pregunta diverses vegades, però m'agradaria que me la contestessis tu, i és... Sempre diem que Girona és un poble.
Com aquell qui diu. Però és que arribes al Pont Major, arribes al centre cívic, veus tota aquesta gent, arribes a la biblioteca, et diuen que tothom es coneix pel nom. No sé si fins i tot el Pont Major és un poble dins d'aquest poble gros que tenim com és Girona. Segur, segur. Em penso que deuen haver repetit que nosaltres anem a Girona.
Exacte. Nosaltres anem a Girona i ho hem dit sempre, i quan som a Girona anem al pont, no anem a Girona Nord, anem al pont major. I això fa aquesta particularitat que sí, és un barri, a més a més, al llarg de la carretera, que això també ens ha...
ens marca perquè després comporta connexions de viabilitat una mica complicades i has de mirar, si vas per dintre el pont major, de no passar pel carrer Sant Joan Bosco. He de tenir en compte que venint de Girona hi ha set trencants a l'esquerra amb encreuaments, amb carrers i per tant la dificultat circulatòria és bastant important.
Com que volíem fer festa, també, i per fer festa només dos, vull dir complicat, sumem-hi una altra persona amb nosaltres, i és el bo del Josep Bruguer de la Unió, que ja aprofito també per donar-li la benvinguda. Bon dia i bona hora. Igualment, bon dia. Res, si es pot acostar amb el micròfon, millor, sensacional, perfecte. I, de fet, volíem que coincidissi-ho els dos en aquesta taula, perquè també, és que hem parlat moltíssim de cultura i de barri. I, a més a més, ens faltava una altra pota, que és la del futbol, ja que aquí al barri tenim el puntenc.
Vull dir que també és un mític, t'ho dic perquè jo abans feia esports i havia sentit a parlar del Puntenc, no només del seu futbol base, sinó també del seu futbol femení, i vaja, volia veure, aviam què ens podíeu explicar del Puntenc. Sí, mira, en Josep ha sigut el pal de baller del futbol durant més de 35 anys.
sense en Josep Brugué el futbol hagués acabat molt abans perquè sense ser mai i no volguer ser mai president de fet era el factòtum i el que ho aguentava i el que portava els nanos amunt i avall fins que no sé quants anys fa Josep que va dir prou
Sí, jo ja vaig dir que quan logrés que el camp hi hagués gespa, plegava. I va ser en el mandat de l'alcaldessa, la Pagans, que es va lograr fer el camp d'aquí, junt amb el de Sant Pons i Vila Roja, que es va posar la gerba artificial i vaig dir, bueno, ja he acabat. A més, després ja em vaig jubilar i vaig dir, ah, tu ja està bé del pont...
perquè vaig entrar-hi l'any 74-75 i vaig al principi estar només en com una ajuda, però després em vaig trobar amb tot el liu de cuidar-me de les fitxes i de tot. Va ser més que més quan també el meu fill va començar amb Balavins, que abans no n'hi havia, després era infantil,
I juvenils, l'àpoca de juvenils va ser una obligació perquè el pont havia pujat a primera regional i, esclar, es havia de tenir un equip segon. Un equip de juvenils. Llavors va aportar més feina i va haver-hi un moment que hi havia cinc equips en aquell pont. En teníem una tercera regional, una altra a segona, allò no va anar gaire bé perquè...
Era un jaleu. Bueno, el futbol és complicat, eh? Vull dir, en general. El que sí que podem dir és que Josep Brugués és un home de paraula. Perquè si va dir que el dia que hi hagués esperat, ell plegava, es va esperar fins al dia que hi hagués esperat. Perdó, Josep està recordant aquest any a Primera Regional que anàvem a jugar a Barcelona, al camp de la Montañesa. Ostres! Sí, al camp del Mediterrani, a tocar la mina, eh?
Sí, home, a Sant Roc. A l'Horta. A Horta, sí, senyor. A Mataró, al Calella de la Costa. Déu-n'hi-do, eh? Hi havia el Sant Feliu, el Palamós, el Ripoll. I tant. Després hi havia el Matlleu i Torilló.
Aquests estaven, els Roses, que els Roses i nosaltres van tornar a baixar segon aquell any, i aquell de Girona, el Blanes, ens sembla que també és xavi. Esclar, era un diumenge aquí i l'altre sempre a autocar i a fora. Vam tenir bastants problemes, esclar...
primera regional, segona vam anar molt bé, que teníem d'entrenador la Iruzquieta, va anar molt bé, però pujar a primera, els jugadors millors, tots ens en van anar perquè hi havia clubs que els hi donaven. Que pagaven més peles, és que és normal també, això encara passa ara.
Ens trobàvem que havien d'anar molts partits amb juvenils. És clar, això no funcionava. I com està el club actualment? T'ho dic perquè em sembla que tots els clubs tenen una dificultat, no sé si l'heu notat vosaltres també, que és que falta relleu generacional a les juntes directives, a les presidències, a les secretaries, no sé si també és una cosa que passi aquí amb el Puntenc.
Bueno, al puntenc suposo que li passa a molts perquè porta molta dedicació. Després, aquí al cas del puntenc, la gent d'aquí no ha col·laborat, continuaria d'haver col·laborat, tampoc hi ha hagut poder jugadors prou, han jugat de fora, llavors els jugadors molts d'aquest nous que són de fora, venezolans, mogravins o tots que juguen, no...
No tenen els sentiments que tenia la gent quan hi havia jugadors de casa. Esclar, això es perd perquè llavors no són formals els entrenos i què ha passat. Aquí llavors es va decantar molt, es comporten a fer el femení. El femení ha tingut taxi perquè ha estat jugant amb el Barcelona, l'Espanyol, ha estat a dalt, però ara també es troben amb dificultats perquè a Girona era el pont només que hi havia.
però ara hi ha el Sant Bons, hi ha el Girona, el Girona que ha fet bé i ha fet mal, perquè ha anat, tothom s'hi pot anar a jugar al Girona, no vol pas jugar amb el Puntenc. Això fem-ho, esclar, té nom, i això també ha dificultat una mica tot, i això està mantenint el preferent català, em sembla encara que està el Puntenc, el mateix grup que hi ha al Girona.
però llavors és les dificultats també els patrocinadors i la gent poder abans la gent, els pares és els que hi han d'anar a darrere a portar la gent i si no hi ha el sistema aquest s'ha de cuidar el club no hi ha cèntims i patrocinadors jo voldria dir una cosa sobre el puntent que aprofitant l'altaveu que dona la ràdio és que molta gent no ho sap
El Pontenc és l'equip esportiu, el club esportiu més antic de la ciutat de Girona, fundat a 1918, un any abans que el GEC i 12 anys abans que el Girona, que està fundat al 1930 i el GEC el 19.
I quan ho dius, inclús tu t'has sorprès. Ah, sí, eh? Saps? Doncs és una mena... I sempre crec en el mateix camp, que era el camp que era propietat dels Selecians, perquè tota la illa del Ter, d'aquesta que tenim, de les Deveses, i des d'aquí el camp de futbol fins al actual Sigifra, l'institut, tot això era dels Selecians, fruit d'herències i d'aportacions i de compres que havien fet des de finals del segle XIX.
jo de fet ara volia fer un petit canvi de registre si em permeteu i volia preguntar-vos per la Unió ho dic perquè si no m'equivoco també entitat potentíssima aquí a la Pont Major que la Unió si no m'equivoco són la gent gran d'aquí del poble ja l'inédit poble se m'ha escapat no anava per aquí parlant de la Unió jo soc el tresorer de la Unió oi el secretari facis les dues coses per tant la persona que més mana sens dubte
No, perquè el president, l'Àngel Verda, però per temes de salut no ha pogut estar aquí. Doncs la Unió, jo exacte, no sé ben bé quin any es va fundar. Sé que abans hi havia el patronat de la bellesa...
que això en Joan sí que ho coneixia bé jo només els datos que tinc de la Unió perquè jo vaig entrar a la Unió ja estava jubilat i va ser primer ajudant i després perquè el que hi havia l'Eduard Casamajor que era el tesorer, és el meu veí va agafar una malaltia i em va fumar un paquet de la tesoreria i llavors sí ara jo puc dir
que la unió legalment amb NIF i tot és des del 2002 des del 2002 aquí és a ser que abans més antig hi havia l'associació de veïns i la càted que és de les antigues no ho sé si és perquè en vols o més endavant després
del 2003, ho pots dir de banda micro doncs me diu Joan ens apunten del 2003 jo sé que és del 2002 perquè ara vam tenir un problema amb el NIF i els de fer-ho van dir, bueno, això es va fundar el 2002 però hi havia uns problemes i ara demanant subvencions ho troben tot i si hi ha una cosa que no està bé te n'entén així
T'anava a dir una cosa, és que ara parlava aquí fora amb algú que forma part de la Unió i ell em parlava d'una cosa molt important, diu, i és quan la gent es jubila normalment passa de tenir un dia molt complicat, ple de feina, ple d'obligacions i ple de coses...
a tenir la gent de buida llavors ells em parlaven que precisament com d'important era per exemple la feina que es fa des de la Unió també des d'aquí al centre cívic des de la biblioteca per tal que la gent un cop s'ha jubilat puguin tenir la gent de plena això sí amb obligacions que trien no de les que t'imposen però una miqueta la feina entenc que de la Unió és precisament aquesta programar activitats programar sortides programar tot un seguit d'activitats per a la gent perquè pugui venir i tenir la gent de plena
Sí, la Unió principalment, les activitats ara, en aquests moments, s'havien fet poder abans més, que alguns havien participat, però ara actualment fem els dilluns, fem gimnàcia regenerativa o de manteniment a la gent gran, que comença a les 9.15 fins a les 10, que és gratuït als socis de la Unió i a la gent gran que vol venir. O sigui, és una gimnàcia virtual. Virtual la fem a pantalla. Val, sí.
amb una monitora de pantalla, i té bastanta excepció, el dia som 15, el dia 10, perquè esclar, la gent gran, dels que venen, molts també tenen l'obligació que tenen de portar la veïnada dels fills al col·legi, o sigui, fantàvis, fantàvis.
Després, també els divendres, a través de DipSalut, també fem una gimnàcia en el parc de salut que hi ha aquí al pont, però també és això, que també puja i baixa, també és gratuïta, està en col·laboració. Llavors, una altra cosa que té bastant d'èxit, a part del ball que fem per la gent gran cada 15 dies,
aquí al centre que hi ha una assistència entre 25-30 persones que va bé i l'altra cosa que té èxit bastant és els dimecres el bingo ah mira
els hi agrada el bingo a mi també m'agrada i mira que tinc 30 anys no és que s'hi juguin res perquè fan la partida de 10 cèntims i de 5 a 7 de la tarda això ja dius que sí perquè hi ha dies que ja assisteixen fins a 30 persones i algun dia més a mi ja m'has convençut per venir a viure al barri però precisament sobre això i ja per últim que volia preguntar-vos als dos que us tinc aquí si viu bé al Pau Major
Sí, per això hi estem, si viguis que sí malament ja seríem fora. Sí. I a més a més, o sigui, de molts anys, jo dec portar 72 cap a 73 anys i sempre he viscut dintre el sector d'aquí del pont major, he canviat de casa o de pis, però sempre del pont major. I sí que...
fent referència al tema del pont de l'Aurora, si ha portat més trànsit, on ha portat més trànsit, ha millorat les comunicacions, és la Rambla del Mútuam, veus allà sempre gent que passeja els seus familiars damunt i avall, i també és una adrecera per anar cap a Fontejau, i sí que trobo a faltar
pel tema de la circulació i de la vialitat, una variant del pont major. I, de fet, el pont de l'Aurora, que ara farà 11 anys que està construït, és del 2015, el pont de l'Aurora, el seu origen és per connectar la Nacional 2 amb la variant de Sant Daniela.
I es va quedar amb el pont perquè era una promesa feta que es faria el pont. Primer es va fer el de Fontajau i després tocava, al cap de molts anys, el de l'Aurora. I hauria de tenir continuïtat i fer un desviament per darrere de la via del tren per poder connectar fins allà la pedrera d'en Rubau. Si viu bé, Josep.
Sí, però per això me'n vaig venir a viure aquí. Estic molt tranquil, jo estic a la part de darrere i estic molt tranquil. Allà no tenim tant trànsit, només tenim el trenc. Doncs us he de dir que m'heu posat en un compromís perquè l'altre dia vam anar a Sant Narcís i els vaig dir que buscaria pis allà i ara em toca buscar-lo a Sant Narcís o al Pont Major.
Mira, aprofitant això que dius, hi ha gent que ha vingut a viure aquí aprofitant els temes de les cases antigues que s'han rehabilitat i són gent molt bona gent també i molt responsable i s'han integrat de seguida i estan a l'associació de veïns i a l'associació de la gegantona i també fan activitats diverses, eh?
Doncs ja ho trobaríem. Som molt benvinguts. Ja ho trobaríem. Joan i Josep, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta, i escolta, que visca el pont major, i us deixem donant la volta també, perquè com que hi ha l'inundar-te i hi ha mil coses per fer, us deixem fer. Moltíssimes gràcies.
I ja per anar tancant la barraqueta, nosaltres hem deixat la Mireia voltant, no volíem marxar sense que acabés de justificar el seu sou d'avui, per tant, Mireia Arroyo, on et tenim ara mateix? Doncs mira, s'ha dit ara mateix estic amb en Jofre Sebastián, aquí a l'exterior del centre cívic, que m'ha estat parlant una mica del seu projecte a casa hi tinc tres cadires. M'ha dit que la instal·lació és un espai per aturar-se, contemplar i conversar. És així, Jofre? Correcte, sí, sí que és així.
Bé, Jofre, doncs explica'm com va sorgir la idea de portar la filosofia de Turó a un espai públic.
Bueno, aquest autor, Henry David Zuró, és un autor que ja porto treballant fa molts anys, m'agrada molt treballar-lo, i quan em van proposar una ubicació aquí fora del centre cívic, la que més s'hi deia, diguéssim, era un espai molt transitat i una mica, doncs, no era un espai molt bucòlic, però tenia una cosa molt interessant, que era la que tenia una biblioteca just al davant, i res millor que fer casar
el Henry Beizuró, amb la biblioteca, que és d'on el vaig treure jo per començar-ne a ser una miqueta seguidor. I què espereu que passi entre les persones que se seguin dins del refugi? Esperem que se seguin, que s'aturin,
que vadin i que es deixin portar per allò que tenim bastant oblidat, que és veure passar el temps de la manera més natural com portem, com tota la història de la humanitat porta fent, i que en els darrers anys ho hem perdut darrere d'una pantalla molt petita. I per aconseguir això, com feu? Perquè els participants s'asseguin, parlin amb naturalitat, si estan en un espai que potser no sembla un refugi o un lloc segur en principi?
De fet, la cadira és d'aquelles icones, diguéssim, que les tenim assumides gairebé a l'ADN, una cadira, una casa, una escala, són imatges que tots les tenim molt properes i el fet que hi hagi tres cadires en un espai transitat però que queda entre mig de dos llocs, entre una part del barri i l'altra, doncs jo crec que és un bon espai perquè la mainada o adults o la