L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dimarts 20 de maig de 2025. Ens despertem amb imatges de gossos entrant a l'Hospital Santa Caterina de Salt. Una iniciativa que ha posat en marxa la unitat de cures pal·liatives, també amb els veterinaris, que deixen entrar aquests gossos a veure els seus amos que ja estan en pal·liatius. Sí que en aquest cas sonarà molt mainstream parlar de gossos i més en aquests temps de xarxes socials, però tota la gent que conec em diu que no té res a veure.
I és que, sempre ho hem dit, en aquests temps difícils que corren per a tot en general, cauen del cel aquestes alegries amb potes. Probablement podem confiar més en un gos que en molta gent. Això ja dependrà de cadascú.
I ja ho sabem tots que podem confiar moltíssim en els gossos, però qui mai et falla, en qui també pots confiar-hi absolutament sempre, i no és un gos, Rau Vila o en Diego Nora. Ara estava pensant, dic, a veure quina resta de gossos em dirà. A veure quina diràs. No, però ho he salvat fàcil, no? Està bé, està bé, està bé. O sigui, ets una persona en la qual si pots confiar, si pots treure cegament, i jo si hagués d'entregar la vida a algú, vull dir, no sé si seríem tu, però bueno, potser estaries a la llista. Bueno, mira, però si més no, faríem el que podríem.
Molt bon dia de dimarts. Aixecant aquesta setmana, no? Home, i tant. Ja se m'han aixugat els peus, al final. Sí? Sí, sembla que sí. Ara ja comença a sortir el sol a Girona, però hauries d'haver vist la que ha caigut a Figueres de Montpellier. Molt déu-n'hi-do, eh? Sí, sí. I diuen que encara aquesta tarda l'Empordà ha de caure alguna cosa més. Encara més? Una mica, eh? Espero que no sigui com aquesta última nit passada. Anava a sortir a córrer, però al final hauré d'anar a escalar. Quin remei.
En qualsevol cas, Arnau Vila, avui parlarem de trens i de ferrocarrils, però no com sempre ho fem aquí, ho farem des d'una perspectiva bastant diferent, la veritat. També parlarem sobre la nova llei d'estrangeria amb Gial Tulsà, en aquest cas amb l'advocada Mireia Riesco, i també acabarem parlant
amb el Sindicat d'Habitatge de Girona, que neix, en aquest cas, la seva nova seu local del Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya. Doncs tindran la seva inauguració pròximament i podrem comentar una miqueta la jugada amb ells. Aviam quines són les accions que tenen previstes aquí a la ciutat de Girona. En qualsevol cas, Arnau Vila, doncs hi posem. Vinga, va.
I avui obrim amb una nova proposta de llibres, Ferroviaris en guerra. És el treball coral de Carles Gorini Santo i Eduard Caballé i Colom. Parlarem de trens, també és veritat que en parlem sovint, però ho farem en aquest cas, amb coneixement de causa i també amb la revolució, la guerra civil i la repressió franquista com a taló de fons.
Carles, Eduard, bon dia i bona hora. Bon dia. I benvinguts. Benvinguts a casa vostra, si és que hi ha casa d'algú, eh? Això en qualsevol cas. Us anava a dir, Carles, m'agradaria començar amb tu i que començéssim parlant una miqueta d'una paraula que va sorgir ara fa relativament poc amb la pagada que vam tenir, que era estructura crítica.
A vegades no sé si realment aquest concepte la gent l'arriba a entendre i com arriba a entendre també la importància del Ferrocarril, no només en el nostre dia a dia, sinó a nivell històric.
Home, fas una pregunta que seria com una ceba plena de capes. No sabria per quina capa hauríem de començar. Suposo que per no marxar molt d'estudi, i com hem vingut a parlar al nostre llibre, que se centra en les vicissituds d'un col·lectiu de ferroviaris, un col·lectiu important d'unes dues mil persones al llarg de la Guerra Civil i la posterior, la immediata postguerra,
hem de considerar que eren uns temps en els quals el ferrocarrament era absolutament estratègic. Allò havia quedat clarament de manifest durant la Primera Guerra Mundial en el qual Espanya havia estat neutral i en aquest cas no hi havia hagut una pagada, però n'hi havia hagut una altra, que havia estat el bloqueig marítim.
Per alguna cosa, com a estat neutral, necessitat de moure mercaderies i amb un bloqueig marítim evident, no podien arribar per mar, tot havia de transportar-se pel ferrocarril, i el ferrocarril va col·lapsar.
Aleshores, allò va produir diversos fets, però realment demostrava, sense cap mena de dubtes, la importància transcendent que tenia el ferrocarril per a l'economia nacional, cosa que es va continuar posant de manifest de resultes d'aquest col·lapse i la necessitat de renovació que se'n va deduir,
va començar a ser un llast molt important per a l'economia de l'estat espanyol. Tot i que hem d'entendre que en aquell moment eren empreses privades que explotaven els plors ferrocarrils en règim de concessió, l'estat va començar a proporcionar-los auxili econòmic, no?,
I, per tant, el problema va ser doble. D'una banda, la importància estructural que tenia per administrar el transport de personals i mercaderies i, d'altra banda, per administrar el forat financer que anava creant el seu dèficit. I això és el que se va arrossegant. Imagineu-vos que llavors ens entrem ja en el context de la Gran Depressió, que arriba a Espanya a principis dels 30,
I això evoca ja un període, diguem-ne, previ a la Guerra Civil en el qual la conflictivitat, pel deteriorament de les condicions laborals, pel deteriorament també de la capacitat de les empreses per modernitzar-se, tot va gestant un panorama fossombrivol.
Un moment de revolució, vaja, i un moment on el moviment obrer també intentava tenir... Era com aquesta lluita entre les veus dels treballadors, però també d'aquesta necessitat del poder de controlar aquesta infraestructura tan crítica. Sí...
De fet, els treballadors ferroviaris, un altre aspecte, per això que us deia com una ceba plena de capes... Tenim temps per la ceba, ens agrada molt la ceba. Sí, doncs, sí, eh? Jo tenia una mica de cuiner que a Catalunya no podia haver cap casa sense ceba. La ceba queda bé per tot. Sí, queda bé per tot.
Aleshores, doncs, clar, els treballadors ferroviaris eren el col·lectiu laboral més extens a Espanya, estem parlant que als anys 30 passava tranquil·lament els 100.000 treballadors, vull dir, aquí a Catalunya no hi ha números perquè no s'ha treballat,
Però segurament estaríem parlant d'unes 12-14.000 treballs directes. Després hi havia tota una indústria auxiliar, com podria ser l'auxiliar de construccions del ferrocarril, com podria ser la magnista terrestre marítima, com podria ser tots els tallers metal·lògics, tallers mateus...
Totes aquestes indústries que, en part, o en una part molt important, dependien dels encàrrecs del ferrocàril. Per tant, era una empresa també estratègica, laboralment. El que fessin els sindicats, o el que fessin aquests treballadors, tenia també altres iniciatives que poguessin tenir altres sectors. I així havia estat...
Les mateixes companyies es van preocupar de blindar aquest immens col·lectiu de les interferències que poguessin venir de l'exterior. Aleshores, els va proporcionar unes condicions que eren...
relativament millors que les que tenien uns altres treballadors en altres àmbits productius. La qual cosa després, amb el resultat de la repressió, els treballadors individualment se'ls tornava a la contra, perquè aquells que van ser repressionats després de la guerra no només perdien la feina,
perdien aquelles condicions favorables que inclouien els drets passius, és a dir, el dret a percebre una pensió i moltes vegades el dret a un habitatge. Per tant, quan després de la guerra el franquisme comença a expulsar treballadors, els esborren tota la vida laboral,
i quan, si a tu et fèiem fora amb 50 anys, volia dir que t'havies quedat sense res per passar la bellesa, i et fèiem fora de casa. Per tant, no tenies ni tu ni la teva família, tenia un lloc per viure. Per tant, ens introduïn amb la duresa d'aquests fets, també en aquest moment, estem aquest any que es compleixen els 50 anys de la mort del dictador...
també semblava, pensàvem, que era convenient recuperar un testimoni més, com tants altres n'hi ha, de la duresa del règim, especialment en aquests primers moments. Clar, en aquest cas, creiem que era convenient també, pel que deia en Carles, per aquesta magnitud, no?, és un col·lectiu realment gran, certament a Catalunya s'ha fet molta investigació, no?, en aquesta línia de la memòria democràtica,
hi ha la repressió en diferents col·lectius professionals, s'han estudiat molt bé els mestres, els arquitectes, els metges, no? En aquest cas, els ferroviaris, doncs, era una tasca que teníem pendent, que si entrem ja en aquest procés, no? Una miqueta el marc, també, per...
per anar puntualitzant, nosaltres el que hem intentat fer és mostrar un escenari més del que s'ha anomenat la multirepressió. I això és el que explicava ara en Carles. Veiem que el que fins ara ha sigut més conegut
Són aquests sumaríssims, aquests judicis que es van fer per la via militar de persones sovint molt connotades políticament i que passaven al sumaríssim moltes vegades a presó, a fusellaments...
al camp de la bota... Però el que veiem aquí és també aquest procés punitiu que implicava, podia implicar a vegades, la mort civil de la persona. Si perdies els drets passius podries perdre la casa també...
perdies la feina i a més a més quedaves tacat dins d'un escenari social en què més que ara tothom es coneixia quedaves amb aquesta taca i això podia ser realment dur el col·lectiu de ferroviaris ho dic perquè Hollywood en aquest sentit també ens ha impregnat a vegades amb aquesta imatge era relativament sensible a ideologies que podien arribar d'Europa com el comunisme o l'anarcosindicalisme per exemple
Naturalment, però especialment sensible. Ho era, i les companyies, els propietaris en aquest cas de les companyies, n'eren conscients. Aquí hi ha un factor que, previ a la República, adultera una mica els fets, que és la dictadura de Primòria Rivera, que liquida
o intenta liquidar violentament la penalització que estava tenint l'anarquisme, que aquí a Catalunya era especialment forta, i d'alguna manera tutela o permet l'existència de sindicats relacionats amb l'UGT, que en el ferrocarril agafava la vessant del Sindicat Nacional Ferroviario, la SNF.
Aleshores el que veiem és que amb l'adveniment de la República del 31 hi ha un tomb, un creixement molt ràpid del sindicat anarquista que torna a aparèixer, la FENIF, per estabilitzar-se sempre amb una majoria del sindicat nacional ferroviari, per tant hem d'entendre, tot necessita més investigació, però hem d'entendre...
que les polítiques que havien practicat els propietaris de les companyies, és a dir, fornir-se de personal que provenia d'haver fet el servei militar a Ferrocarrils, molt endogament familiar, molts germans,
Per tant, si vol dir que van fora tots, no convé merdejar gaire. Aquests dies sembla que podrien haver tingut un efecte. Hi ha un cas paradigmàtic una mica anterior, que és del 1918, que és quan el director gerent de la companyia de ferroquels de MZA,
que serien els ferrocarrils, diguem-ne, meridionals d'Espanya, era una enginyer que es deia Eduard Maristany i Givert. I llavors amb aquest senyor se'l van obli. Li van donar el títol de marquès de l'Argentera. Habitualment circula que se li donava el títol perquè havia construït un túnel, el túnel de l'Argentera, aquí a Tarragona, en el 1890, però això no és cert, només cal llegir l'opuscle que es va redactar, no?,
se li dona se li dona se l'ennubleix perquè aconsegueix mantenir la pau social dins de la companyia durant els greus historis del 1919 els que aquí són coneguts com la vaga de la canadenca la qual la companyia nord és molt més radicalitzada sí que es va sumar aleshores en aquestes companyies que nosaltres hem conegut que són les companyies catalanes de Via Estreta concretament reprodueixen reprodueixen força aquest patró un predomini d'un sindicat
vinculat a l'OGT, a l'SNF el Sindicat Nacional Ferroviari diguem que aboga per la moderació pel joc polític, pel diàleg i una penetració de l'anarquisme que quedarà bastant blocat després dels fets d'octubre del 34
Tot això costa molt de reconstruir perquè una de les primeres, clar, evidentment tots aquests fets la companyia els anava inscrivint en els expedients del personal i quan la revolució, a partir del 19 de juliol, els comitès que es faran càrrec de les companyies després d'expulsar els seus propietaris, el primer que faran serà anar a l'arxiu i esborrar
les proves que els incriminaven en aquests fets per això costa de reconstruir però la tendència general seria aquesta i aquesta efervescència a nivell ideològic o amb el franquisme de fons
Com queda? Queda com a sabotatges puntuals, per exemple? O realment la repressió aconsegueix el seu objectiu? Aquí també entraríem amb aquesta dificultat per desxifrar què podria ser un sabotatge i què no, perquè en aquest cas el franquisme una cosa que sí que va aconseguir és tenir múltiples serveis d'intel·ligència i silenciar qualsevol... I molts espies. I silenciar qualsevol forma de dissidència, encara que hagués passat. Una cosa difícil de saber.
En tot cas, l'escenari que es trobaria al franquisme en aquest moment seria en el febrer del 39, quan entra a Barcelona i pràcticament a tota Catalunya el 10 de febrer, seria un escenari...
De certa dificultat per donar servei en aquests ferrocarrils, però sobretot amb aquesta massa crítica, amb aquest conjunt de treballadors molt vinculats a moviments socials, era una decisió...
o no exercia la repressió contra aquest col·lectiu i podia continuar fent funcionar els trens amb normalitat, amb certa normalitat, o entrava en un procés molt detallat, complex, per penalitzar els treballadors que haguessin participat en qualsevol fet entès per ells com a revolucionari, no?
i el que veiem és que passa aquesta segona cosa, que es va al detall, que tothom ha de passar la censura, s'han d'omplir una sèrie de registres per demostrar que no havies fet qualsevol cosa en contra del que ells deien el moviment internacional, i bé, en aquest cas...
Bé, veiem que realment molts treballadors van ser sancionats. És que la sensació era que tu eres... És a dir, no hi havia la presumpció d'innocència, sinó que hi havia la presumpció de culpabilitat. És a dir, tu eres culpable fins que es demostrés el problema. El moment era complex, perquè en el mateix moment que passava això, hi va haver, en una d'aquestes companyies que estudiem, la de Sarrià a Barcelona, Ferro Carrero de Sarrià a Barcelona, un accident, el mateix febrer, just arribades les tropes franquistes...
Aquí la cosa no quedava clara. En principi no se sabia si era un sabotatge o si, pel contrari, per la falta de personal o per un material molt desgastat s'havia produït l'accident com un fet atzerós. Això estava en aquest context.
També cal remarcar la visió tan diferent que van demostrar tenir els sublevats dels lleials respecte del ferrocarril. Des d'un moment inicial, la gran part del ferrocarril, de la xarxa ferroviària, queda en mans de la República, que la va perdent mica en mica.
Els processos de depuració s'instrueixen des del minut zero. Cal aclarir també que el franquisme no s'inventa la depuració. Vull dir, depuració s'havien fet sempre, la República també en fa. Vull dir, una vegada que els...
que els comitès es fan càrrec del control de les formules, la primera cosa que fan és treure de les plantilles els que ells consideren que són dretants o que poden donar suport a l'afecció, de tal manera que els assenyalen, no? I alguns d'ells moriran. Prèviament aquest llibre havia estudiat el cas de Sant Feliu i serà el cas de Josep Vives, no? El que li deien al Tró, que era el secretari de la convina de Sant Feliu, que serà afusellat, serà assassinat a l'octubre del 36, no?
després li demanaran responsabilitats a la colla del comitè del tren però com et deia els nacionals que des d'un primer moment militaritzen el ferrocarril cosa que no farà la república fins al novembre del 38 quan ja pràcticament no li queda res ja estava tot venut a mesura que va guanyant terreny aquest ferrocarril militaritzat va guanyant també espai
I va netejant tot el personal. El lloc on realment l'exercici de violència adquirirà la seva màxima expressió és a Catalunya, que és el territori on tots els seus ferrocarrils havien quedat en la banda allà fins pràcticament a l'últim moment. És veritat que podríem dir València, però per la densitat de la xarxa...
És evident que Catalunya és on quedava la massa de treballadors més important. Per tant, també és on la xarxa resultarà més destruïda. L'exèrcit republicà amb retirada pràcticament destruirà tot l'eix del Llobregat de les Unies de Catalans i també tot el que eren els accessos en direcció cap a la frontera, no?
Aleshores, aquí també nosaltres en el llibre intentem remarcar un parell de coses. La primera és aclarir com es du a terme el procediment, perquè l'Eduard ja ho ha presentat una miqueta, habitualment es parla de depuració en general.
Però en el cas del ferrocarril, com ella ha dit, els franquistes havien de triar de paralitzar el ferrocarril o posar-lo en marxa. Si l'havien de posar en marxa necessitava en personal. I coneixien bastant bé a qui s'havien de treure de sobre, però tampoc coneixien de tothom, de tal manera que instrumenten un sistema una mica mixte per poder posar en marxa el ferrocarril mentre ens acabem de patejar tota la gent. Aleshores, hi ha un primer moment...
en què els militars de la jefatura militar de ferrocarrilers ja tenim la sensació que porten la llista feta, i com que tots els treballadors necessitaran que siguin reconeguts, és a dir, siguin mobilitzats, han de passar per davant d'ells, allà ja se'ls treuen de sobre. Però això no és estrictament una depuració. Senzillament és una liquidació laboral, però no és la depuració. La depuració està instrumentada a partir d'uns decrets, especialment del 10 de febrer del 39, i la faran les empreses més tard. De tal manera...
que la segona part que hem volgut remarcar és la violència psicològica amb la qual han de treballar aquestes persones. Es reintegren en un ferrocarril que està, en alguns casos, com el que és la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans, que està devastat,
O sigui, les condicions laborals ja eren dures i han de ser duríssimes. Vull dir, cap ferroviari actual pot imaginar les condicions en què es treballava en aquells anys. Aleshores, s'han d'anar reincorporant i els que han passat aquest primer sedàs seran sotmesos a la depuració.
De tal manera que, clar, el resultat final dius que només van depurar un 20% dels treballadors, no seria tant, però és que abans se n'havien carregat una bona colla i hi havia tots els que havien anat directament a presó i tots els que havien fugit perquè ja sabien que els pelarien. Aleshores, al final, veiem que de les plantilles que hem anat treballant a través dels fons documentals que hem tingut, gràcies a Ferrocarril de la Generalitat, que ens ha cedit...
o els documents per treballar-los, pràcticament la meitat dels treballadors van saltar. És un nombre molt important. Ho dic perquè al final el que es desprèn del vostre treball és que és una petita, petita, petita finestra de tota una realitat que encara queda per documentar també. Completament.
Clar, perquè evidentment hi ha tota aquesta violència que descrivim, però el ferrocarril durant el primer franquisme seguirà sent una empresa enorme, nacionalitzada, en la qual encara hi ha la llavor de la reivindicació laboral i es anirà construint novament els grans sindicats, especialment apareixeran les comissions obreres, per tant, i aquí a Catalunya això està tot per estudiar.
Doncs en Ferroviaris en Guerra, aquest treball de Carles Gorini i també d'Eduard Cavaller, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta amb nosaltres i vaja, vull dir, a la pròxima que feu, que segurament sí, vull dir, això tindrà continuïtat, no? Té pinta, no? Esperem que sí, esperem que sí. Té pinta, no? Doncs us esperaré i com us he dit al principi, això és casa vostra si és que hi ha casa d'algú. Moltes gràcies.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
La segona quinzena de maig viu la Setmana Internacional dels Mercats Estimo el meu mercat. Descobreix activitats especials als mercats de Girona, Lloret, Olot, Portbou, Palafruixell, Palamós, Roses, Sal i Sant Feliu de Guixols. Compra al mercat. Qualitat, proximitat i bon tracte garantits. És de mercat. És bo. Diputació de Girona
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Voluntaris.cat, un programa de ràdio i també en format podcast elaborat per la Federació Catalana de Voluntariat Social i produït per la Ràdio Municipal Girona FM. Escolta'l sempre que ho vulguis al podcast de gironafm.cat. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat.
La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
I quan passen tres minuts, del punt de dos quarts de dotze del matí, seguim els Quatre Rius. De moment deixem enrere aquests ferroviaris en guerra, que ja sé, Arnau Vila, que a tu tot això ja t'agrada, especialment amb el Tren Pinxo. El Tren Pinxo de Banyols, que també és història, eh? Sí, però ara, clar, no et pensis ferroviaris en guerra, no et pensis que parlem dels trens en general, parlem, vull dir, ostres, del moviment obri també en aquella època. En qualsevol cas, tornem a actualitat, i és que ha entrat en vigor la nova llei d'estrangeria,
I com que em sembla que ni l'Arnau ni jo dominem gaire el tema legal, com aquell qui diu, hem preferit... No, no, Arnau? No. No, no, la veritat és que no. Preferim que... Ho escoltarem. Que parli algú amb coneixement de causa, no? Ni que sigui. I per fer-ho, Mireia Risco ens acompanya del Departament d'Estrangeria de Lleia Yal, Tulsà. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora, Mireia.
Hola, bon dia. Primer de tot, el que dèiem ara, aquesta nova llei d'estrangeria, vaja, essencialment, quins serien els canvis respecte al que ja teníem fins ara? Aviam, el nou element el que consisteix és en millores bàsicament a la regularització de les persones immigrants d'Espanya, a través de simplificar i agilitzar procediments, evitar la presentació excessiva de documentació, reduir sobretot temps excessius per a algunes vies de migració regular...
i millorar la redacció de conceptes i requisits per donar claredat i seguretat jurídica. Realment era molt necessari adaptar la normativa migratoria a la realitat actual. Pensem que el reglament anterior estava en vigor des del 2011 i les modificacions que s'havien fet fins als últims anys no eren suficients per donar solucions eficients i, a més, tenien molts putts legals i, sobretot, estava desactualitzat amb la normativa europea.
Clar, és que al final és el que dius, una desactualització des del 2011, vol dir 14 anys, on em sembla que salta a la vista que la realitat migratòria ha canviat radicalment. Totalment. En aquest sentit, jo posaria l'èmfasi en el tema, probablement un dels temes més importants, que és en el concepte d'arrelament.
Sí, o sigui, ara amb el nou reglament, el que queda a la figura de reglament han quedat 5 figures, que són les de reglament de segona oportunitat, que en aquest cas són persones que van perdre el permís de residència i treball en els últims dos anys i ara poden recuperar-lo, sempre que no fos un permís obtingut per a reglament.
Tenim també l'arrelament social laboral, que fins ara era el que coneixem com a arrelament social, i aquí sí que hi haurà un gran augment de sol·licituds perquè el que s'aplica és, primer de tot, reduint de 3 a 2 anys el temps de permanència del territori, la reducció de la jornada del contracte i, molt important, l'eliminació de l'informe de arrelament. Necessitava un curs de català, s'havia de fer un informe
amb el centre social i això feia que tardàvem molt de temps obtenir aquest informe per després poder fer la sol·licitud a l'oficina d'estrangeria. Tenim també l'arrelament social, que en aquest cas és molt similar a l'arrelament social que tenim abans quan no teníem un precontracte i podíem fer-ho a través de mitjans econòmics d'un familiar. Doncs aquí ara tenim, bé, podem dependre d'un familiar o si no en tenim aquest familiar també podem fer un informe d'integració i utilitzar recursos disponibles a Espanya.
L'arrelament socio-informatiu, que abans era l'arrelament per formació, doncs ara sí que ens requeriran un informe d'integració, que abans no ens el demanàvem, però el bo és que se'ls permetrà treballar fins a un màxim de 30 hores a la setmana.
I finalment tenim l'arrelament familiar, que aquí entraven tot el que eren els familiars d'Espanyols. Ara tota aquesta figura queda fora perquè s'ha creat una figura nova i l'arrelament familiar, que s'havien fet moltes sol·licituds, quedarà només per a progenitors de menors d'un altre estat membre. Per tant, veurem molt reduïda aquesta quantitat de sol·licituds.
El més important és que tots els permisos de reglament tindran permís de treball. Això és una novetat molt bona.
I a més a més també la tenència d'entrecedents penals. Per exemple, fins ara, qualsevol persona que tenia antecedents no podia optar a la figura de reglament, doncs ara es podrà valorar que la persona no representi una amenaça per l'ordre públic, seguretat o salut pública, però el fet de tenir antecedents penals com a tal no serà un impediment o una limitació a la regularització. Clar, Mireia, jo t'anava a dir com d'important és per algú
que no té la situació en regla i que el que vol fer és venir a viure i treballar aquí com d'important és aquest primer pas per poder realment ordenar la seva situació
Clar, aquí el que hem de pensar és que una quantitat molt alta de persones immigrants en situació irregular venen per via legal, és a dir, com a turistes, però els queden en situació irregular. I moltes persones ja saben que han d'esperar un temps bastant llarg per poder accedir a una regularització. Doncs bé, la idea no canvia, saben que han d'esperar un temps, però almenys no seran tres anys, seran dos. Llavors facilitarà bastant, facilitarà bastant.
Això vol dir també que se't gira feina a tu, no, Mireia? Sí, i tant, i tant. T'anava a dir, Mireia Risco, del Departament d'Estrangeria de Guial, Tulsà. Moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Escolta, i si tenim qualsevol dubte, podem fer un truc, no? I tant. Moltíssimes gràcies per donar-nos l'oportunitat d'explicar una mica aquesta novetat, però realment això era molt important. Gràcies a tu per explicar-nos-ho amb paraules que puguem entendre. Gràcies, Mireia. Gràcies. Adéu, bon dia.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd es bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Deputació de Girona
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona Girona FM El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat
La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. L'Alternativa, el programa de rock que porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit.
Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM, la gironina.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Fins demà!
I seguim els Quatre Rius, d'avui dimarts dia 20 de maig, encarem ja la recta final i ho fem presentant el nou sindicat d'habitatge de Girona, la nova secció local del sindicat d'habitatge socialista de Catalunya i per fer-ho ho fem en veu de Fàtima Atar, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Primer de tot, vaja, esteu de presentació, com aquell qui diu, aquest dia 25 de maig, al Parc Núria Terés, a les 12 del migdia, presenteu el projecte.
Efectivament, aquest diumenge, com has comentat, a les 12 al Parc Núria Tarès, fem l'acta de presentació per donar a conèixer aquesta eina a tota la població de Girona que tingui qualsevol problema de l'habitatge o que no el tingui ara mateix però que es troba en una situació de lloguer, que es troba en...
que tard o d'hora pot tenir un problema amb l'habitatge i no cal esperar tenir problemes, perquè tot indica que els preus continuaran a l'alça i que en qualsevol moment qualsevol persona podrà tenir un problema i que, per tant, tenir accés a aquesta eina, que és el Sindicat d'Habitatge de Girona, li facilitarà també poder trobar una solució.
En aquest sentit és el que dèiem, potser al final la casuística, el context, és diferent a Barcelona. Els preu pujan igual, vagis on vagis, però sí que és veritat que potser la realitat gironina és diferent i suposo que per això també des del sindicat han volgut fer com aquesta petita delegació aquí a Girona.
Doncs sí, cada ciutat, cada barri, cada poble té les seves pròpies dinàmiques, però bé, per nosaltres la situació de l'habitatge, o en tot cas el problema de l'habitatge que està en alça a tota Catalunya, no es diferencia tant del que passa a Girona. De fet, el preu del lloguer l'any passat arribava a màxims històrics, per seguida de la ciutat de Barcelona,
Tot el tema també dels pisos turístics és una gran problemàtica a la ciutat en tant que s'està projectant com un dels destins turístics preferents i que l'objectiu és poder construir sindicats de classe forts a cada barri, a cada ciutat i a cada poble per poder donar una resposta de manera unificada però amb totes les forces possibles que puguem acumular arreu del territori.
Quins són els eixos que teniu previstos per aquí a la ciutat de Girona? El sindicat d'habitatge de Girona en primera instància intenta donar resposta a totes les problemàtiques derivades de l'accés a l'habitatge i això implica una infinitat de situacions des que et vulguin pujar el preu del lloguer fins que et vulguin rescindir el contracte perquè com sabeu els contractes actualment són temporals
També situacions que tenen a veure amb què et facin fora, de desnonaments, ja sigui perquè no pots fer front a la hipoteca, perquè t'has trobat en la necessitat d'ocupar, o per exemple ara una cosa que està passant arreu de Catalunya i que des del sindicat estem atenent a altres territoris és el tema de les licències d'HPO que estan caducant i que actualment s'està projectant com la gran solució al problema de l'habitatge.
És mentida, és mentida perquè, un, no es necessita construir més, sinó que hi ha molts pisos buits. Justament fa uns dies sortia un titular aquí a Girona que s'havia arribat a l'record històric de pisos buits, quan l'Ajuntament, per exemple, està projectant com la gran mesura construir 700 pisos en els pròxims anys, quan tenim 1.500 pisos buits,
que es podrien posar a disposició de la gent que està trobant molts problemes per trobar pis. Ja no estem parlant de fer front al pagament, és que a Girona no hi ha pisos. No hi ha pisos accessibles, perquè després els tenim buits, i aquesta és la contradicció. Llavors, hi ha més del doble del que pretén construir l'Ajuntament, i si a més a això li sumem els pisos turístics, que com sabem estan en augment,
Hi ha molts aquí a Girona, doncs triplicaríem la xifra de pisos buits que es podrien posar a disposició de la gent. Una mica, el pròxim 25 què fareu exactament? Serà una posada de llarg? Com estructurareu?
Doncs l'objectiu de l'acta de presentació és donar a conèixer a aquest sindicat que recent surt a la llum la seva creació com a secció local del Sindicat d'Evitat Socialista de Catalunya, perquè tenim una línia concreta d'actuació en el sentit que no només pretenem donar resposta a les situacions concretes derivades d'aquest problema, sinó posar...
Posa sobre la taula un tema que el tenim totalment normalitzat i que al final explica el problema, la causa primera d'aquest problema i és que l'habitatge és un negoci. Un negoci molt rendible.
i que, per tant, aquí hi ha guanyadors, gent, empreses, bancs, que estan guanyant molts diners a costa de les nostres llars i després hi ha un gruix de la societat que està patint les conseqüències d'aquest negoci. Llavors, això és molt important perquè podem estar de manera eterna, infinita, responent a aquestes situacions més immediates
però que no avancem. El moviment per l'habitatge porta molts anys existint i la realitat és que la situació no només empitjora sinó que també està agafant una dimensió penalista en el sentit que cada vegada més hi ha més càstig penal cap a les persones que es troben en les pitjors situacions com és els casos d'ocupació i que, tornant a Girona,
Des de Girona s'està projectant justament aquest enfortiment de l'aparell policial i judicial en contra de l'ocupació quan no s'està donant una resposta efectiva a aquests casos. Això també és important.
És important situar-ho, anar a l'arrel del problema perquè tota acció que fem des del sindicat estigui encaminada a assolir un objectiu major i és que cada cop estiguem en millor condició per accedir a l'habitatge, que ara justament estem en les pitjors condicions.
Clar, això és una miqueta una conseqüència de tot el que va passar aquest hivern amb la casa Urçola al final, vull dir, jo crec que allà es va poder veure una mica com la mobilització de la gent va aconseguir una fórmula diferent de la que teòricament hi havia sobre el paper, per tant, entenc que també aquesta delegació a Girona arriba una miqueta com després d'aquella demostració de força als carrers.
Jo crec que el que va demostrar Casa Ursola és la necessitat dels sindicats de poder mobilitzar i organitzar la gent entorn a aquesta problemàtica que està afectant a cada cop més sectors de la societat. Jo crec que en aquest cas també van empatitzar molta gent, en tant que era un perfil molt concret, un professor d'institut de secundària, i va poder mobilitzar molta gent. Però...
Nosaltres ja portem mesos treballant aquí a Girona, de fet, ens arribaven casos a salt, perquè nosaltres també estàvem fent feina a salt, i ja vam veure aquesta necessitat de poder intervenir.
Clar, el tema de Casa Ursula també ens mostra... Hi ha dues coses interessants. Una és que amb l'organització es pot arribar victòries, que va ser aquest cas, però anem al tanto també de com després, davant una mobilització massiva, com actua l'administració, intentar canalitzar aquest descontent, aquest malestar, i donar solucions...
Que no són solucions. Per què? Perquè estan reforçant el negoci de l'habitatge. El que va fer l'Ajuntament de Barcelona va ser pagar al propietari, comprar aquest pis, milions d'euros de diners públics cap a les butxaques d'aquest rendista.
Llavors, això no ho podem permetre tampoc, perquè com el que deia, el que nosaltres hem d'assenyalar i cap a on hem d'apuntar és acabar amb l'arrel del problema, que és el fet que sigui un negoci, el fet que sigui una mercaderia, que l'habitatge no està perquè visquem. Aquest principi que l'habitatge és per tenir un sostre on viure està subordinat a l'altre, que sigui un negoci i per tant tota la parella
administratiu i jurídic va en benefici de protegir l'habitatge com a propietat privada Entenc que al final és això és intentar fer força des de baix suposo que al final oferireu assessorament legal per a molta gent no sé si també hi ha mobilitzacions en cas que hi hagi algun desnonament
Doncs sí, hi ha diferents maneres d'actuar des del sindicat. Una d'elles és oferir assessories, diguem més a nivell individual, de persones que es troben en una situació que volen atendre, ja sigui una consulta per qüestions del contracte de lloguer, perquè moltes vegades tampoc...
Sabem ben bé que estem signant, també perquè hi ha molts propietaris que abusen del seu poder i que davant dels seus llogaters actuen de manera molt impuna i que un sindicat pot fer-hi front a això. No és el mateix que tu seguis amb el teu propietari que té el control sobre el lloc on estàs vivint que ho faci amb un sindicat, o sigui, et fas molt més fort.
També una de les coses que fem que és molt important és el tema d'espais col·lectius, per exemple assessories col·lectives o assemblees on permet desindividualitzar el problema. Molta gent pensa que
que el problema és seu o és individual o inclús és una qüestió personal i realment no és així, sinó que hi ha molta gent que té problemes amb l'habitatge i que això només ho solucionarem de manera col·lectiva.
I el tema de mobilitzacions, doncs, bueno, aquest curs hem tingut algunes mobilitzacions a nivell estatal i nacional i tot indica que segurament hi haurà més, no?, perquè el problema continuarà més i, per tant, l'objectiu és també poder participar d'això, poder generar una base d'afiliats i simpatitzants que puguin, doncs, tirar endavant aquest sindicat perquè és un sindicat que neix amb aquesta voluntat de donar resposta a tots els treballadors i treballadores que tinguin
qualsevol problema amb l'habitatge, i com deia abans, no cal esperar tenir un problema, sinó que l'objectiu és poder enfortir aquesta eina perquè el dia de demà puguem respondre amb efectivitat. Suposo que aneu també amb tota l'experiència prèvia que ja teníeu a salt.
Bé, el Sindicat d'Habitatge de Girona és una secció local del Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya i és un sindicat a nivell català on compta moltes seccions arreu del territori català i moltes d'aquestes seccions, a diferència de nosaltres que recent s'està creant,
Porta molts anys d'experiència i justament les limitacions en les que ens hem trobat amb el dia a dia i amb aquests anys d'experiència ens ha portat a construir aquesta eina molt més gran, molt més forta i acumular les forces sobre una mateixa estructura que sigui capaç de fer-hi front a tot això.
I tot això que ho podreu presentar, com hem dit, el pròxim 25 de maig a les 12 del migdia al Parc Núria Terès, aquesta posada de llarg del Sindicat d'Habitatge de Girona, en aquest cas nova secció local del Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya. Fatima, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta amb nosaltres. A vosaltres.
La teva ràdio, la Gironina.
Som la teva veu. Som la gironina.
quan te'n vagis un demà que no cantin un requiem per mi sols dedica'm si tens un moment quan miris enrere un bon pensament però si et quedes
Si et quedes amb mi a la vida, una balada li vull dir que diu que tornis i em parles de nou, com la primavera parla els xavals als dinou. Però per favor, digue'm amor, quines n'és?
En el 3-2 encara sents al fons del teu cor allò que vam regalar-nos. Quan em vagis, jo em quedaré aquí amb els teus petons que un dia van venir i l'altre marxen. Com se'm va aquesta cançó? Carta extraviada del carter de la banda.
Però si et quedes, et guardaré aquests ulls tan viguts, blaus els dies bons, ardents les nits i estiu. I que ens sorprengui un riure infantil, una vida assolellada com les llums de mi. Tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-tu-
Quan te'n vagis, el món girarà igual. Sé que tornaré a caure el dolç per a mi de les roses. I em mudiré el record, cantaré una melodia, faré renèixer una flor. Quan te'n vagis, tu, tu, tu, tu.
o si et quedes i en Deus et vols.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.
És dimarts, 20 de maig, i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanya.