Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
Avui és dilluns 9 de febrer de 2026. No sé si riure o plorar amb tota aquesta vaga diabòlica de Rodalies. Qui avisa no és traïdor, però arribar a l'estació aquest matí i veure que gairebé tot estava suspès m'ha fet raonar que l'únic tren que marcava que aniria en aquest cas alhora.
i he acabat agafant el cotxe un dia més. Almenys avui sabíem que no volen treballar i no seré pas jo qui critiqui una mobilització sindical. Però vaja, que després de tot el que portem a sobre i el que ens espera amb el tema de transports en aquest país, no sé si aquesta setmana és el millor moment per tornar a aturar el panorama. Mentrestant, seguirem fent malabars perquè tampoc podem dir a la feina que arribarem progressivament a treballar o que la recuperació, en aquest cas, de la meva puntualitat va en funció de la deixadesa dels altres.
A tot això ja no queda res pel carnaval.
Si parlem de malabars, fonambulista de la ràdio gironina, directament de la zona més noble de Banyoles, sempre saludava i sempre saludable, Arnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia a totes i tots, com esteu? Bé, home, bé. Si no entrem en detalls, bé. Sí, exactament. Que diria una llegenda d'aquesta ràdio. Sí, sí, home, de fet és veritat, eh? Tota la raó del món. Si anem això amb zones bàsiques, bé.
Però és el que et dic, no ho sé, és que és un desastre això, és que el tren no va, és que no va, és que el resum és aquest, és que ja no és d'infraestructura, és que no va. Jo crec que hi ha gent que ja ni s'ho pensa ni potser s'ho pot arribar a imaginar que el tren funcionar ja va a línia recta.
És que no va. El resum és aquest. Ja poden sortir articles d'opinió, minuts de ràdio, minuts de televisió, que si no han invertit, que si no sé quants... Al final el resum és que arribes a les 7 del matí a l'estació i el tren no va. Però amb tantes setmanes amb tot aquest pollastre, és a dir, la gent, hi ha gent que crec que ja ni pensa ni va pel seu compte. Jo crec que sí, perquè s'ha notat molt la davallada. Jo divendres vaig agafar el tren.
i es va notar molt, ara ja només van amb un convoi, no amb dos, per exemple, a l'R11 parlo, no, però vaja, però tu agafes i penses i dius, també hi ha setmanes per manifestar-te. Sí, hi ha, però és que anar a les set del matí, tinguent en compte tot el pollastre que hi ha, anar a les set del matí cada dia a l'andana que acaben tot, jo crec que no serveix per res. No, però bueno, però és allò que passes per allà i dius, ostres, és que si passa un tren ja m'hi pujo, cap problema, saps què vull dir? Jo no sé si pujaré, eh? Però clar, la setmana, per exemple, que vaig tenir el cotxe al taller...
no m'aixecava a les 6 m'aixecava a les 5 m'aixecava a les 5 del matí per saber com arribaria la feina
Però vaja, això és una batalla que em sembla que portarà molta cua. I no sé si et passa, Arnau Vila, que a vegades te'n canses de sentir-te tu mateix, però és que jo també me n'estic cansant ja de... No, jo no em canso a mi perquè jo afortunadament no tinc aquest servei a la mà. Però jo me n'estic cansant ja de mi mateix, d'anar dient cada dia el mateix, que el tren no va, que el tren no va, el tren no va. El problema és que sembla que no ens escolti ningú.
Però bueno, en fi, a mi ja em sap greu per la gent que ens ha d'aguantar també cada matí, però bueno, això és una altra història. En qualsevol cas, ara d'aquí uns instants, presentarem el llibre de Quim Corbet amb nosaltres, aquí als Quatre Rius de Girona FM. Seguirem també per parlar de la Conxita Badia. Carai!
En aquest sentit, parlarem amb algú que s'ho coneix bastant bé, com és la comissària d'aquest any commemoratiu de l'any Conxita Badia. Ho farem amb Mireia Domènech d'aquí uns instants. En aquest cas, això serà el punt de dos quarts. I ja avançat una miqueta més els Quatre Rius, parlarem amb els pensionistes de Girona, en veu del Paco Muñoz, de l'Àngel Guevara i també de l'Àngel Casade Sus, que ens parlaran una miqueta de com va anar la reunió de l'altre dia i també quines reivindicacions tenen sobre la tau.
En qualsevol cas, si et sembla, Arnau Vila, passen 10 minuts al punt de les 11 del matí. Ens hi posem.
I avui parlem de memòria, de coneixements inútils o aparentment inútils i d'aquelles idees que s'enganxen al cap sense que ningú les hagi convidat. Ho fem amb Quim Corbet, que acaba de publicar a punts de saviesa prescindible un llibre fet de peces breus, curiositats, records, cites i anècdotes que miren el món de costat i també, per què no dir-ho, amb una mica d'ironia suau. Quim Corbet, bon dia i bona hora. Bon dia. I benvingut a casa teva, si és que hi ha casa d'algú. Exacte.
Però em sembla que va anar bé, no la tertúlia de l'altre dia, això vol dir que per això estàs aquí, també. Sí, home, jo estava de prova i continuo encara de prova. En rodatge, no? Ja ho trobaríem, això. Escolta'm, presentació aquest dimecres, si no m'equivoco, a la llibreria 22. Sí, a la llibreria 22. La casa nostra, també, de molts editors i llibreters gironins. T'anava a dir, saviesa prescindible. És que em sembla que amb el títol ja intenta ser bastant revelador.
Bé, es tracta de tot allò que portem al cap moltes vegades, aquelles idees, aquells coneixements que tu creus que t'enriqueixen, i probablement és veritat que t'enriqueixen,
Però que acabes pensant al final bé, però això sí, és important, però... I aquí ho explico, no? Perquè aquí ho interessa, això. I moltes vegades la resposta és amb molt poca gent, no?
però la qüestió és que tu ho tens en el cap i allò ha de sortir d'alguna manera i ho has d'amortitzar i acabes fent aquests textos explicant aquestes coses lligades unes amb les altres a vegades perquè vas estirant d'un fil i te'n surt un altre i amb això hi ha aquests apunts de saviesa diguem-ne prescindible en aquest sentit no sé si t'han servit també com per buidar una mica
tot el que tenies al cap, en aquest sentit.
sí, de fet buides tant que al final ja no recordes ni què hi has posat en el llibre entre altres coses perquè els llibres no és que els acabis d'escriure i es publiquin l'endemà passa un temps i tu ja estàs amb altres coses i després comencen a preguntar coses del llibre i al final també ja les has oblidat
Però vaja, estem aquí amb professionals i segur que la cosa tirarà endavant. Quim, parles d'aquest bagatge involuntari, vull dir, allò que ens anem impregnant amb el pas dels anys, vull dir, amb dades, noms, històries, vull dir, que tampoc sabem ben bé per què recordem. No sé què et fascina tant, aquest tipus de memòria lateral.
Bé, no és que em fascini aquest tipus de memòria sinó que em fascinen un tipus de coses que em fascinen a mi per una sèrie de raons i que no són les mateixes raons de l'altra gent i per tant al final acabes dubtant
de si allò que et fascina a tu, doncs en els altres potser no tant. Una d'aquelles coses que sí que començo explicant en el llibre, que és aquella història de la mare del comandant que portava l'avió que va deixar anar la primera bomba atòmica sobre Hiroshima.
que és un tema interessant i que tothom hauria de saber més o menys com va anar aquesta història. Ara, el que no és necessari és saber com es deia la mare del comandant de l'avió. I la mare del comandant de l'avió es deia Enola Gay. I per què és important per mi saber això? Doncs, home, perquè el comandant
va batejar l'avió amb el nom de la seva mare
i per tant aquest nom que en un altre cas podria no tenir cap transcendència en aquest sí que l'ha tingut tant és així que ara ja quan el llibre ja està publicat i la cosa ja no es pot afegir-hi res més el que podríem afegir-hi en aquest cas és que l'administració Trump
amb el seu afany d'esborrar qualsevol tema que sigui LGTBI, doncs totes les referències sobre els gais les ha esborrat dels arxius del Pentàgon, amb la qual cosa la senyora Enola Gay i l'avió que va bombardejar Hiroshima ha desaparegut de la memòria del Pentàgon.
Bé, doncs són aquelles coses que continuen vives, i malgrat que les hagis deixat anar en el llibre, continuen vivint. Quim, com ha estat aquest buidatge? És a dir, a l'hora de triar, per exemple, què hi posaves en aquest llibre? No sé si ha estat també com la gran feina.
No, no, no, de cap de les maneres, jo no soc així d'aturar-me. En tot cas, sí que moltes vegades sí que penses a veure on puc ficar la mà, on puc treure alguna cosa i d'allà vas estirant i...
I miraculosament una cosa s'enganxa amb l'altra i una cosa et va portant amb una altra perquè tot està interrelacionat en aquest món que vivim. És que a mi aquest llibre em confirma una cosa, Quim, i és...
Moltes vegades diem que vivim en la societat de la desinformació quan jo crec que el que estem fent ara mateix és viure en un món sobreinformat. És a dir, això, per exemple, ens servia conèixer-ho en una altra època on l'accés a la informació era més complicat.
Sí, crec que d'això n'hem comentat una mica abans, off the record, que em diuen. La qüestió no és saber quin piu apreta, sinó saber quin és el cas d'apremere. Per tant, has de tenir una base perquè tota aquesta informació...
Rulli, és com a DIF i Renfe, no fem res de tenir que els trens funcionin si les vies no funcionen, tot ha de funcionar. I ara ens trobem amb això, que tenim aquest gabarall d'informació cada dia, a tota hora,
Però que moltes vegades ens passa per sobre sense donar-li importància perquè no sabem quina importància donar-li. És que abans, ho dic perquè no fa tants anys, saber moltes coses era quelcom fins i tot de prestigi. No sé fins a quin punt això, per exemple, ara ha degradat.
Segurament sí, també el fet de tenir una edat comportava un respecte que ara ha desaparegut, ara tot és innovació i innovació tecnològica en la qual o hi ets a sobre o perds el peu i ja no serveixes per res.
això també arriba a un punt que ens haurem de fer-ho mirar com podem distingir o com has pogut distingir tu per exemple en tot allò que és útil en aquella informació que és productiva, que és rendible i de l'altre que és simplement atretzo no, és molt senzill, o sigui jo aquí hi ha allò que a mi m'interessa perquè per altra banda és que moltes vegades
Ho he d'aclarir, jo no soc de formació periodística, diguem-ne, ni de formació universitària, soc algú que ha treballat tota la seva vida
I que, doncs, li ha interessat el que li ha interessat. Per tant, no puc parlar d'altres coses si no és en referència a mi mateix. Per tant, doncs, hi ha el que hi ha en funció que jo li he posat.
Els textos, de fet, gairebé formen un dietari, podríem dir en certa manera. No sé si es pot llegir de forma saltada o té un fil intern en aquest sentit. Mira, per dir-ho així en un llenguatge planer, aquest és el típic llibre que podeu tenir en el lavabo i obrir-lo per la pàgina que vulgueu i segurament hi trobareu alguna cosa que us interessarà.
no cal asseure's amb un sofà amb la tassa de te al costat poder llegir-lo en el moment que vulgueu escolta'm una cosa Quim, no sé, què és el que més està sorprès a tu a l'hora de fer aquest llibre?
Home, a mi m'han sorprès moltes coses, perquè evidentment hi ha coses que els saps, o que creies saber moltes vegades, i que de llavors resulta que no són exactament com tu creies. I sobretot en qüestions de cites, si vas gratant resulta que allò que creies que havia dit no sé qui...
resulta que sí, que ho havia mig dit, però si tant, no sé quantos, i vas gretant, gretant, i al final és com una ceba, vas traient capes, capes, fins que al final et queda allò el nucli, i dius, i ara amb això no em queda ni per l'aperitiu. En aquest sentit, què t'agradaria que el lector s'emportés d'aquest llibre, quan et llegeixi? Bé, jo...
Jo en tindria prou que la gent li fes gràcia allò que és graciós i que li commogués allò que fa commoure i no al revés, perquè llavors resultaria que potser vaig molt equivocat. I per altra banda tampoc no aspiro gaire més.
Quim, no sé si ets gaire lector de Sherlock Holmes. Sí, ho havia estat molt. Passa que ara ja fa anys que no els he rellegit, però jo els havia llegit tots. T'ho dic perquè hi ha una anècdota molt bona de Sherlock Holmes on li pregunten, si no m'equivoco, pel Sistema Solar. En quin ordre la Terra crec que era el planeta en el Sistema Solar? I ell contesta que no ho sap.
I llavors Watson al·lucina bastant perquè li diu, ostres, com pot ser que Sherlock Holmes no sàpiga una cosa tan bàsica de cultura popular? El que li contesta Sherlock. Li diu, jo al final intento saber tot allò que costa de saber. Diu, una cosa que puc trobar ràpidament en una enciclopèdia és informació que tinc al cap però que m'ocupa espai per res.
No sé si hauríem de tornar tots una miqueta a ser Sherlock Holmes, en aquest sentit. No, jo... Bé, no sé jo ara en quin context o si realment això ho deia en Sherlock Holmes. Sí, ho deia, però jo soc lector de Sherlock Holmes. Val, val. Doncs després em diràs concretament allà on t'ho deia. Ja ho trobarem. Perquè m'interessa. Això ho deia, en tot cas, si és que és així, ho deia en un context en què la gent tenia enciclopèdies a mà i les llegia. Correcte.
durant la meva infància jo també tenia enciclopèdies a mà perquè a casa meva eren necessàries per altres coses i jo era una de les lectures preferides o sigui, obrir l'enciclopèdia per la pàgina que fos i llegir l'article i després d'aquell article resulta que n'hi havia un altre que encara era més interessant i que tu no en tenies ni idea o que no el buscaves i que anaves seguint doncs aquest
diguem-ne coneixement enciclopèdic sí que potser sí que no hauríem de llançar les enciclopèdies com fem ara i potser mira, follejar-los de tant en tant i descobriríem coses que no que d'altra manera no els haguéssim sabut mai això o llegir el meu llibre creus que una persona empatxada d'informació és menys lúcida?
Home, si està empatxada, evidentment, deu ser menys lúcida, però això... Hi ha coses que, ja ho diuen els castellans, que no ocupen lloc, i aquesta és una d'aquelles. El coneixement no ocupa lloc...
Per tant, com més en tinguis, en principi, millor. Ara, esclar, si no el saps utilitzar o si hi ha alguna altra cosa que no funciona en el teu cervell, doncs potser sí que anem malament. Quim, si haguessis de salvar un coneixement prescindible del llibre, quin seria?
Ja ens has parlat, per exemple, de l'avió. Sí. No, i jo... Bàsicament, penso que s'explica tot amb uns versos que hi ha a l'inici d'una poetesa polonesa que va guanyar el Premi Nobel, que es deia Vissoava Zimbrowska,
que deia demano perdó als arbres telats per les potes de la taula i demano perdó a les grans respostes per les petites preguntes llavors doncs sí, hi ha grans respostes i hi ha petites preguntes i hi ha petites...
petites respostes i grans preguntes. Quim, aquest dimecres, 7 de la tarda? 7 de la tarda. A la llibreria 22. A la llibreria 22, no hi falteu. Quim Corbet, presenta Quim Corbet? Exacte. Doncs mira, només per això ja val la pena anar-hi. A punts de saviesa prescindible, doncs, aquest llibre de Quim Corbet que presentem, o que presenta més ben dit, Quim Corbet a Quim Corbet, aquest dimecres, a les 7 de la tarda a la llibreria 22.
Quim, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé ben plena la llibreria 22 aquest dimecres. Moltes gràcies.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Proximitat, emergències, servei, veritat, informació, una acció, companyia, educació.
Hola, em dic Imanol Crespo Martínez i sóc el gerent del Prat Comunicació i director del Praràdio, l'emissora pública on se'n registra el podcast El món a 150 centímetres. Aquest és el títol del podcast comunitari que elaboren infants de 12 anys amb la participació dels centres educatius de la ciutat. El projecte, impulsat per la Ràdio Pública i el Departament d'Educació de l'Ajuntament,
tracta l'actualitat dels centres però també donant visibilitat a les bones pràctiques que s'hi desenvolupen des de la mirada d'un infant.
Es desenvolupa en grups de sisè de primària de les escoles de la ciutat. Consta de dues sessions formatives a l'aula en les quals es treballen els rols i els continguts diversos que calen per tirar endavant el podcast. L'experiència didàctica s'arroneix amb la visita als estudis del Prà Ràdio i la gravació pròpiament del podcast. En cada podcast una escola fa de grup conductor, és a dir, és qui rep la formació de l'aula i qui enregistra el programa.
No obstant, la participació en el podcast sempre és coral. Fomentem que el centre ens enviïn les informacions que considerin rellevants. Hi ha notícies d'actualitat, hi ha una entrevista amb alguna personalitat destacada de l'àmbit acadèmic, hi ha projectes estratègi, recomanacions lectores o, darrerament, per cert, vam participar en el projecte de la xarxa Contes Escudallats.
Després de dos anys de projecte, la valoració que fem és excel·lent. Sempre hem defensat que els mitjans de comunicació de proximitat siguin un actor rellevant de la comunitat i amb els que hem de fer xarxa. I el món a 150 centímetres és una finestra excepcional a la realitat educativa.
i un trampolí també d'aprenentatge increïble pels nens i nenes, en alfabetització mediàtica per començar, però també en expressió oral, en redacció i comprensió lectora en l'ús del català, en competències també bàsiques com el treball en equip i la capacitat d'organització per tirar endavant un projecte concret com aquest.
El projecte té també com a pilar estratègic l'educació i alfabetització mediàtica. En el podcast, els nens i nenes interioritzen que fer periodisme no és compartir informació a les xarxes i prou, sinó que hi ha unes maneres de fer molt concretes amb un codi ètic que en regula i que, per tant, el seu consum també ha de ser responsable. Milloren la capacitat d'identificar elements dels mitjans de comunicació tradicionals i també el seu esperit crític.
L'educació mediàtica hauria de ser segurament troncal en l'educació de qualsevol nen i nena. I mentrestant, mentre no ho sigui, probablement les ràdios locals són les que més i millor feina estem fent en aquest sentit. La proximitat és, sens dubte, una gran aliada, com més pròxim, més autèntic, més natural, més real.
I què diuen ells i elles? Doncs ells i elles gaudeixen del projecte moltíssim, sobretot per la participació proactiva, i aconsegueixen entendre millor la cuina del periodisme, com es fan les notícies, o un programa, o els diferents rols implicats, però sens dubte el que més els atrau és l'enregistrament del programa. Aquesta experiència, aquest moment de posar-se els auriculars i locutar l'estudi, jo crec que la recordaran sempre...
Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya, us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio.
Som Ràdio Local.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Tens mobles vells, electrodomèstics espatllats o objectes grans que no saps com llençar? Utilitza el servei gratuït de recollida de voluminosos de Girona. Truca al 972 244 400 i acorda la recollida a prop de casa. Els residus, on toca i quan toca. No fer-ho pot comportar sancions de fins a 600 euros. Girona, Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I passen dos minuts del punt de dos quarts de dotze del matí. Seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM. És moment d'agafar la nostra particular agenda i ho fem marcant clarament aquesta tarda perquè tenim a dos quarts de set del vespre a la Casa Solterra una xerrada, una conferència, una conversa sobre Conxita Badia, una gran cantant marcada
per la guerra i l'exili. Una figura que va marcar, o una veu extraordinària, que va travessar per al segle XX marcada per la guerra, l'exili i també el silenci posterior. Per parlar-ne, tenim amb nosaltres la comissària d'aquesta commemoració d'aquest any Conxita Badia, en aquest cas Mireia Domène, aquí bonet, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Mireia, primer de tot, si no m'equivoco, avui tenim acte, tret de sortida, a la Casa Solterra, juntament amb el president Quim Torra.
Sí, sí, és una conversa que, en fi, en tenim moltes ganes perquè el president Torres sempre s'interessa per aquestes qüestions històriques i poder fer una conversa sobre aquest tema. Un personatge tan desconegut com és la Conchita Badia és un honor. És el que et anava a dir. Per qui ens estigui escoltant, que no conegui encara Conchita Badia, qui va ser Conchita Badia?
Conchita de Dia va ser una artista extraordinària del seu temps. El que passa és que, com tantes altres dones, el que ha passat ha estat que la història s'ha oblidat d'ella, la història d'aquest país. Ella va ser la deixeble predilecta d'Enric Granados i quan mor Granados esdevé la deixeble de Pau Casals i després en l'exili sud-americà de Manuel de Falla. Per tant, aquest any a més a més coincideix feliçment que és any Pau Casals
i que a nivell espanyol és el 150 aniversari de l'any Manuel de Falla. Per tant, són tres anys commemoratius que s'encavalquen i això és una bona notícia. Conchita Badia, a més a més de ser una gran cantant, va passar que quan esclata la Guerra Civil, que la Generalitat Republicana fa aquella gran campanya...
portant tot l'art medieval que va poder salvar a París, coincidint amb l'Exposició Internacional de París, va portar també a la Conchita Badia per fer uns concerts que se'n deia per Catalunya. L'art medieval representava la història de Catalunya i Conchita Badia portava el patrimoni viu, tots aquells poetes i totes aquelles músiques, aquelles cançons catalanes que feien de Catalunya un país i llavors va participar de la campanya de propaganda de la Generalitat Republicana
inaugurant també no només l'exposició de l'art medieval, sinó també va inaugurar, que això se sap molt poc, el Pabellón de la República de la República Espanyola, que s'inaugurés cantant en català al Pabellón de la República d'Espanya, de l'exposició internacional, on hi havia el Guernica de Picasso i tots aquells quadres de millor, etcètera,
doncs no se sap. I llavors el que faran serà parlar d'aquest personatge des del punt de vista de la qualitat musical, però també d'aquest paper històric que va tenir de portar Catalunya i la cultura catalana amb ella a través de la música durant l'exili. Podríem dir que Conchita Badia és el paradigma de dona que ha silenciat la història, especialment pel franquisme?
Bé, el franquisme naturalment va silenciar tot. Penseu que quan Pau Casals triomfava pel món el franquisme no se'n feia gens a ressò. I estem parlant d'un Pau Casals que tocava la Casa Blanca, les Nacions Unides, etc. El franquisme ho va silenciar tot. El que passa és que en aquest cas Catalunya sembla que només se'n recordi
Primer, que se'n recorda poc dels intèrprets, se'n recorda sobretot dels compositors, perquè els compositors deixen l'obra publicada. Els intèrprets, avui en dia, jo sempre penso, la basàvia Conchita tindria TikTok i aquestes coses. En aquell moment, si no gravaves discos, perquè realment no era un temps que es gravés, doncs no tenies res, quin llegat deixes. Però sabem, a través de les cartes, que s'escrivien amb tants compositors, que era una persona molt admirada,
Hem de pensar que Pau Casals va desescrit als seus quasi 80 anys, que ja havia vist i sentit a les cantants de tot el món, va desescrit tot el que he escrit per a veu de soprano ha sigut pensant en tu, tot doncs et pertany.
És a dir, era una musa, era una gran cantant, que era una musa també de Montpou, de Montsalvatge, de Toldrà, de tots aquells músics del moment que trobaven en ella la inspiració. Llavors, avui en dia no ens en recordem, però per això està bé aquests anys commemoratius, per poder treure-li la pols a aquesta part de la història silenciada o oblidada i poder parlar d'aquests personatges.
Entenc que servirà per això també, vull dir, com aquí, per exemple, va servir l'any Bertrana per recuperar la figura d'Aurora a Girona. En aquest sentit, entenc que donem el tret de sortir d'un any amb diferents activitats, Mireia?
L'any de feix va començar fa uns mesos i s'allarga de maig a maig. El que passa és que aquest any, de l'any 26, és un gran acte el que es fa a Girona i en fi serà un any comemoratiu amb moltes activitats, amb més d'un centre d'activitats que també passa per l'exterior perquè aquest any també serem a Viena, a París, a Londres, per tant és a Catalunya i a fora de Catalunya.
És el que t'anava a dir, si no m'equivoco, tu ja ets per aquí, eh? Vull dir que aquesta tarda tens feina. Aquesta tarda tinc feina, aquesta setmana al Museu de la Música també es fan activitats, hi ha l'exposició al Museu de la Música que es pot visitar fins diumenge, per tant estan passant coses i hi ha concerts també, hi haurà concerts també al Palau de la Música aquest any, hi ha diversos...
Indrets del País, des de Tortosa fins a Catalunya Nord. És a dir, anem de nord a sud. És un any comemoratiu que he volgut que es faci arreu del territori. No tot concentrat en Barcelona, sinó anar a fer país. A la Franja, Catalunya Nord, a les Illes també hi haurà concert comemoratiu. Per tant, farem també Països Catalans.
Doncs, per poder-ho fer, passen també per aquí, per Girona, ho faran avui a la sala d'actes de la Casa Solterra, a partir de dos quarts de set de la tarda, a entrada lliure, en conversa Mireia Domènech i Bonet, en aquest cas comissària de l'any Conxita Badia, juntament amb el president Quim Torra i Pla. Mireia, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé aquesta tarda i tot el que queda d'any Conxita Badia. Moltes gràcies a vosaltres. Us esperem.
A Girona millorem el sistema de recollida de residus. Durant aquest primer trimestre del 2026 arriba el nou model de contenidors intel·ligents. Un contenidor per a cada fracció per llançar els residus qualsevol dia i a qualsevol hora amb la targeta identificativa. Tots els contenidors a tota hora. Fem-ho més fàcil. Fem-ho més bé. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
de nits que es fan matins comptant les llàgrimes el buit he pres a caure cap amunt dins el plan dins el plan
que em diu que no trepitgi mai ningú, no deixis mai de ser tu. I si el cor diu que vol jugar-s'ho tot, qui soc jo per dir-li que no? Qui soc jo per dir-li que no? Qui soc jo per dir-me que no? Si veig la raó...
I jo reso a les nits per viure dies nous. Estimo el sol quan fa dies que plou. Vull viure-ho tot com un primer petó. De què em serveix la vida?
Fins demà!
Jo només vull veure elefants volant.
que ens afosa, és tot el que ens ama. Escollar entre la incertesa, per quedar-me a viure, si sempre acabem.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
I encarem ja recte final d'aquests quatre rius d'avui dilluns i ho fem posant el foco en una qüestió que ens interpel·la a totes i a tots perquè parlar de drets, de present i de futur vol dir parlar de pensions públiques. I en aquest cas tornen al centre del debat polític i social i a Girona la plataforma de pensionistes ha fet també un pas endavant per impulsar en aquest cas una ofensiva municipal
per exigir una auditoria real de la Seguretat Social i blindar el sistema públic de pensions. Per poder comentar la jugada, precisament tres veus actives del moviment pensionista aquí a Girona, en aquest cas dues, avui ens acompanya el Paco Muñoz, bon dia i bona hora. Bon dia. També ens acompanya l'Àngel Guevara, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. I disculparem a l'Àngel Casade Sus també, que ja sabem que volia venir aquí però que no es trobava gaire bé avui. Però primer de tot, si no m'equivoco, l'altre dia una assemblea en un dels millors barris del món com és Sant Mercís.
Sí, en efecte, van fer una reunió, una assemblea, la primera del 2026, i en ella tractaban un tema molt important per nosaltres i per el col·lectiu en general, que es tracta de que se lleve a terme la auditoria que està compromesa amb els sindicats i amb l'emió pensionista des del 2021. O sigui, és una llei que està aprobada en el Parlament i que està en un calàs.
¿Qué función tiene això? Això tiene una función fundamental. La función fundamental estriba en que nos estamos encontrando que hay muchos voceros, molts de voceros, perdoneu que a vegades parlo un castellano... No, no, no, no, no, tú tira, cap problema. Hay muchos voceros en los medios de comunicación, en los grandes medios de comunicación, economistas de prestigio entre cometas, que están constantemente atacando al sistema público de pensiones, que no es sostenible, que no es posible, que tal...
Entonces, precisamente la auditoría, la función que tendría, y más importante, es que vamos a demostrar que durante el año 1980 hasta el 2010 ha habido superávit que se ha desviado de la Seguridad Social a otros países.
A otros gastos del Estado. Por lo tanto, de acuerdo que ha habido un periodo de déficit importante, en estos momentos ese déficit está en equilibrio, no hay prácticamente déficit, tenemos 21,5 millones de pensionistas afiliados, perdón, de afiliados a la Seguridad Social, que incrementan los ingresos sustancialmente.
Pese a todo, si realmente hay déficit, hay que tener en cuenta que también hay muchos gastos impropios. Gastos como son los derivados de los contratos bonificados, que bonifican los contratos y los quitan de los ingresos de los pensionistas. El tema del mantenimiento de los inmovilizados. El tema también muy importante de gastos de personal. Es el Estado del personal. No hay que descontarlo de las relaciones sociales. Y sobre todo...
Yo diría que quizás el que más nos afecta a todos es cuando...
Ja ho trobarem. Sí, tot hi ha problema. Vinga, Àngel. Àngel, com va anar l'altre dia? Bé, l'altre dia vam fer la presentació de la moció aquesta de censura que volem presentar a l'Ajuntament. És una moció de censura que s'ha fet ja a molts ajuntaments d'aquí de Catalunya i a altres llocs de l'estat espanyol. I el que pretenem és que, òbviament, els...
els que participen de l'Ajuntament de Girona no tenen potestat diguem-ne per fer això que estem demanant però sí ells tenen representants dels seus partits al Congrés i al Senat i el que demanem és que els diguin l'encàrrec de la població de Girona de dir escolti demanin al Congrés que es compleixi aquesta llei i això és una de les coses que
formen part de la feina del Congrés, no? I això ara, literalment, el que diu la normativa o el que fa el Congrés, diu que els diputats fiscalitzan l'actuació del govern i a través seu, de l'administració pública, per mitjans de preguntes i interpel·lacions. Unes i altres suponen una demanda d'explicació o informació dirigida al govern.
Se diferencian porque las preguntas pueden recaer sobre cualquier asunto que incumba este último, mientras que las interpelaciones afectan la conducta del Ejecutivo en cuestiones de política general, bien del Gobierno, bien de algún departamento ministerial. Es a dir, al que nosaltres diem, si el Congrés es va a posar d'acord i van a formular aquesta llei que ha comentat en Paco,
llavors el que sembla adient és que es compleixin les lleis perquè si nosaltres tenim un estat que és democràtic, social i de dret i es fan unes lleis que no es compleixen llavors això d'entrada el que fa és ridiculitzar l'estat i nosaltres entenem que l'estat no ha de ridiculitzar-se
I després la segona part que deia ell, és cert que tal com funciona el sistema de la Seguretat Social, els ingressos no es poden guardar d'un any per l'altre. Llavors què passa? Doncs tothom sap que l'Estat ha de gastar cada any,
els ingressos dels cèntims que ha fet. Sí que, com ha dit ell, va haver una època en què hi havia molta més gent cotitzant que cobrant, amb la qual cosa quedaven uns cèntims. Llavors, aquests cèntims, òbviament, l'Estat va dir que estem fent una autopista, fem un hospital, fem una millora on sigui. Perfecte. Per tant, llavors, el sistema és molt simple. Si parlem de la solvència...
d'una entitat, en aquest cas la Seguretat Social, hem de dir, a veure, l'origen i aplicació dels fons, què n'ha fet, i després anem a consolidar els guanys i pèrdues durant un període. Llavors, si últimament fa un parell...
o dos o tres d'anys que es va fer un escrit per part d'Europa dient que Espanya tenia que canviar el tema de les pensions perquè no sortirien els cèntims. Han passat ja dos o tres anys des d'aquest escrit i de moment el sistema està funcionant. Per tant, ara en queden, segons ells, queden ja 17 anys. Llavors nosaltres anem a dir, com diu en Paco, ara...
Sembla que estem justets, que no arribem, que una mica més, una mica menys. Anem a veure els últims anys que hem dit que es faci l'auditoria i hem de veure quan va sobrar en aquell temps. Si en aquell temps van sobrar cèntims, potser ara hem de buscar alguna cosa i que això continuï funcionant. És aquest el tema.
Jo el que us vull preguntar, t'ho dic perquè la sensació de la gent de 30 anys com jo, per exemple, és fa molts anys que tothom ens està dient que les pensions són insostenibles, que el sistema és insostenible, no sé què de la piràmide demogràfica aquella, vull dir que si ha de ser així i ara està al revés, etc. Clar, la sensació és que fa, des de fa molts anys, des de l'anècdota del Rajoy que us explicava ara, que devia ser del 2017-17, si no m'equivoco, del 17-18, devia ser...
La sensació de la població activa com jo de 30 anys és que simplement no s'ha abordat el tema de les pensions i el que es fa és patades endavant. I això ja s'ho menjarà el següent. No sé si vosaltres també teniu la sensació que no s'ha abordat plenament la realitat de les pensions. Nosaltres som conscients que el tema de pensions, òbviament, s'ha d'estudiar i s'ha d'explicar. I s'ha de veure si s'ha de fer algun canvi...
i s'explica però el que no pot ser és fer missatges amb veritats parcials, és a dir fa poc un economista molt conegut aquí a Catalunya va dir l'estat espanyol està fent dèficit i ha de metre deute per pagar les pensions públiques i jo dic, home, anem a mirar l'origen i aplicacions de fons simplement d'aquest any, o sigui que l'estat espanyol està fent dèficit i
fa emissió de deute pública, d'acord, però clar, anem a veure qui és el llest que diu que la...
aquests cèntims que diguessin que es fa a la deute pública o al deute públic són per pagar les pensions perquè jo dic, i per què no per pagar les avaries de l'AVE o per pagar aquests armes que estem enviant a un país que no està aprovada la guerra pel Congrés dels Diputats és a dir, és molt fàcil dir veritats parcials però que per mi i per molta gent són les pitjors mentides és a dir...
sí, s'ha de fer una reforma del sistema de pensions i fer-lo més com fan algun tipus al Japó, algun altre tipus que no sigui exactament l'espanyol, anem a veure-lo, anem a parlar-ne, però no deixem només parlar els que tenen interessos monetaris, perquè està clar que el volum de les pensions és una part molt important del PIB i, òbviament, hi ha molta gent que li agrada remenar els cèntims
I s'ha de veure els avantatges i els inconvenients. Però el que hem vist és que arreu del món que s'han fet sistemes que la Seguritat Social ha passat a mans públiques, el sistema s'ha enfonsat. I un exemple claríssim. Els sindicats dels Estats Units a la zona de la fabricació de cotxes, allà...
Detroit és un cas de llibre els pensionistes d'allà tenien uns fons de pensions en uns llocs i el fons de pensions va dir si en comptes d'invertir aquí a Detroit invertim a Mèxic allà la rendibilitat és molt més alta
Què va passar? Fantàstic. Els cotxes, en comptes de fer-los a Detroit, els van portar a fer a Mèxic. Què vol dir? Que totes aquelles gent que tenien els fons de pensions allà van anar al carrer perquè els cotxes no es feien allà. Llavors, hi ha una pel·lícula molt interessant que es veu que tota aquella gent que es va anar jubilant a Detroit van haver de vendre la seva casa física...
de pedra o de tot xana o del que fos i comprar-se una rulot, una camioneta i anar a viure a la rulot. Per què? Perquè el fons de pensions va dir no és millor que tingueu els cèntims aquí a Mèxic fent els cotxes allà i aquí tanquem. Si volem això, fantàstic. És a dir...
S'ha de mirar a curt i a mig blaç què passa. I, òbviament, totes les entitats bancàries i tota aquesta gent que li agraden remenar els cèntims, és fantàstic, però que s'expliqui ben bé quin és el futur de tot això. Perquè, ja dic, el que ha passat no sembla que sigui massa recomanable.
Sí, aquests impropis que se me quedan a olvidar son molt importants. Uno és les pensions no contributives que es paguen de la Seguridad Social. I la altra qüestió és també el tema dels complementos per mínim.
La ley establece que cuando una pensión es menor de la mínima pensión puedan acceder a un complemento siempre que tengan unos requisitos, no tener más ingresos, no tener patrimonio, etc. Las dos cosas son necesarias y buenas, pero tendrían que salir de los presupuestos generales del Estado y no de las cotizaciones a la Seguridad Social. Hablando del otro tema, nunca dicen por la televisión que de esos 10 millones de pensionistas
hay el 52% que cobra menos del salario mínimo interprofesional, es decir, menos de 1.221 euros. Es una cantidad importante. Claro, no lo dicen porque no les interesa, porque lo que les interesa es hacer esa publicidad para fomentar los planes de pensiones privados. Los planes de pensiones privados de empresas, vamos a dar un solo dato, que me parece a mí muy significativo. Mire, si tenemos 21 millones y medio de trabajadores con un 10% de paro,
en estos momentos aproximadamente, no en el 10%, y una masa salarial total del Estado español, aproximadamente de 650.000 millones, 650.000 millones, si a eso le aplicamos un 4% que dirigiríamos a los planes de pensiones, son 7.200 millones, un pellizco muy fuerte para las entidades financieras y que los gustan y lo quieren para ellas. Pero claro...
Resulta que aquí tenemos un nivel salarial muy bajo. Si a un señor que está cobrando el salario mínimo le quitas el 4% del salario para ponerlo en el plan de pensiones, o se está fomentando eso sobre todo, pues, oye, esto no puede ser. Esto sería decir, oye, rebájate el salario más del que lo tienes. Yo diría que lo que sí falta en este país es, sin lugar a dudas...
que suban los salarios, que no suben. Fíjate, la banca ha tenido ahora unos beneficios extraordinarios, un 7 y pico por ciento más que el año pasado. Pues resulta que para el convenio está regateando para que no se suban. Y eso no puede ser. Si no hay poder adquisitivo suficiente, no hay consumo, la actividad económica también baja y yo creo que
Volviendo a lo que nos trae aquí, la auditoría va a ser un elemento muy importante porque nos va a dar elementos de análisis y argumentos a nosotros y lo tenemos que tratar al resto de la población. En su día lo iremos informando del tema. Doncs pendents del que em pugueu dir més endavant, ja sabeu que això és casa vostra si és que hi ha casa d'algú.
O sigui, esteu convidadíssims. Paco, Àngel, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Escolta, i que vagi molt i molt bé, i que us facin cas, que sou probablement del poc col·lectiu d'aquest país a qui més o menys intenten fer cas, perquè la resta estem tots venuts. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres.