Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dilluns 10 de febrer de 2025. Donem el tret de sortida a la setmana de les dones i les nenes en la ciència 2025. Ho hem fet en aquesta casa intentant posar en valor tota la feina moltes vegades discreta que fan les investigadores en el món científic i de recerca.
És cert que el món de la ciència destaca molt pel seu caràcter heterogeni, cada disciplina és un món amb la seva pròpia idiosincràcia i argumentari, però l'objectiu d'aquesta setmana és clar, que cap nena es quedi pel camí en el món de les estim. Que de camí encara en queda molt per fer és un fet, que cada dia i cada setmana hauria de ser així, també, i que propostes com aquestes serveixen per seguir obrint portes i camí, també és evident. Feliç setmana de les dones i les nenes en la ciència 2025 per a totes.
I qui també està d'enhorabona, científic de l'alegria, matemàtic de la felicitat, investigador de tot allò que en diu en vida. Arrau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Com estem? Home, la veritat és que estic content perquè sí que he tingut un premi que cap de setmana... Ah, sí? Finalment em van donar la figureta. Zero hora, no? Sí, sí, sí, la figureta dels 60 anys dels perseveristes de Banyoles.
que van fer un sopar, doncs, molt nostrat a Banyoles. Nostrat? M'agrada molt aquesta paraula. A mi també, a mi també. Feia temps que no... La veritat és que sí, eh? No, va estar molt bé i van fer el repartiment de les figures que, vaja, fa de bon posar la veritina. Tu siguis una figura.
Què t'anava a dir? Doncs saps que jo vaig fer la primera calçotada de la temporada. Sí? Sí. Molt bons els calçots, eh? Jo he vist moltes... Instagrams, diguem-ne, moltes xarxes socials amb moltes calçotades, és veritat, eh? Sí, és que diumenge va fer molt bon dia a l'Empordà. Va fer molt bon dia i mira, vam aprofitar per fer una calçotada. I bons, dius?
Sí, molt bons. Sí? Molt, molt bons. De veritat. M'agraden, però no... És a dir, jo potser me menjaria 4 o 5, o no, és més. Ah, no, jo... Després de carn. Vaig posar les botes, eh? Jo així, i tal, i tal, i tal. A més, que sempre ho hem dit, vull dir que la calçotada va més enllà dels calçots. L'excusa, també, per veure's amb amics, el nostre era un aniversari, llavors, mira, una manera de... Pastís inclòs i tota la pesca, no? No, no hi va haver pastís, al final.
els calçots ja hi ha plen els calçots ja estàvem prou bé els calçots escolta, de calçotada en calçotada i tiro perquè em toca, com dèiem hem començat la setmana de les dones i les nenes en la ciència han passat per aquí la Raquel Robert i l'Ariadna Mikó fa una estona al primer cafè nosaltres donem aquest tret de sortida avui per exemple parlarem amb dues investigadores amb la biòloga Mireia López també amb l'arquitecte Nadia Fava parlarem sobre la seva tasca en recerca veure una miqueta quina és la situació
I també tenint en compte això, que en el món de la ciència les coses com són, vull dir, són sectors o disciplines molt heterogènies, o sigui, tant pot haver-hi molta presència de dones en una com en d'altres no tant. Llavors també s'ha intentat posar en valor això que...
Anirem entrevistant al llarg de la setmana testimonis de diferents disciplines, de diferents departaments. En aquest cas, toquem el de Biologia i el de l'Enginyeria de la Construcció de la Universitat de Girona. Ho farem tot seguit. També avui parlarem de ceràmica. Ah, mira, això m'agrada, això m'agrada. Sí, està bastant de moda. Jo crec que fa bastants anys ja, vull dir, és com l'escalada que va ressorgir
d'allà al mig i de fet obriran ara l'espai fang aquí al costat de la ràdio i hem dit mira anem a parlar amb algú que la toca molt més que nosaltres mai més ben dit i passaran per aquí d'aquí una estoneta i també acabarem avui el temps de música amb l'Aina Reig que presentarem doncs el seu nou disc Tòpics
En aquest cas, aviam què ens explica, o trencant tòpics. Molt bé. Doncs aquest és el menú d'aquests quatre rius. Déu-n'hi-do, eh? Sí, no tenim calçots. Tampoc romesco. Pitets potser sí. Oh, pitets sí, a veure si hi ha pitets. Calçots no n'hi ha, però pitets. És important el pitet, eh? Home, i tant. En qualsevol cas, escolta, donem el tret de sortida de la setmana de les dones i les nenes a la ciència. Som-hi.
Obrim, doncs, la setmana de la nena i la dona en la ciència i millor escoltar veus que ho han viscut i que ho viuen en primera persona. Moment de parlar amb dones que es dediquen no només a aquesta setmana, sinó cada dia de la seva vida i que poden servir també per posar cara i veu i també obrir una mica més de camí. Avui parlem amb Mireia López, biòloga de professió, que ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Primer de tot, una mica, quin és el teu dia a dia? Què et dediques ara mateix?
Doncs jo soc professora agregada a la Universitat de Girona i dono classe al Departament de Biologia, on també faig recerca. També fas investigació, que suposo que és una part important també en el món acadèmic. Exacte, meitat docència i meitat recerca. Recerca dedicada...
Jo formo part del grup de microbiologia de la malaltia intestinal, és a dir, soc microbiòloga. Treballem estudiant els microorganismes, bacteris concretament. El grup té diverses línies d'investigació. Una és estudiar els microorganismes que trobem a l'intestí de persones sanes i persones amb malaltia inflamatòria intestinal.
Des del punt de vista d'intentar veure si hi ha comunitats bacterianes diferents i utilitzar-ho a la llarga com a biomarcadors per ajudar a diagnosticar aquestes malalties. Identificar si hi ha algun microorganisme que potser està causant la malaltia i llavors intentar investigar com ho fa.
I després tenim una última línia, més jove, que ha començat fa dos o tres anys, sobre desenvolupar estratègies terapèutiques amb la finalitat de buscar, en el nostre cas, vacunes contra microorganismes que causen infeccions. Què és el que et va fer inspirar o que et va fer decidir dedicar-te al món de la ciència?
Doncs jo et diria que el meu ha estat bastant vocacional. O sigui, des de petita sempre he tingut força curiositat i ja tenia molt clar, quan vaig escollir, per exemple, l'itinerari de batxillerat, va ser batxillerat científic clarament. O sigui, que en el meu cas, jo crec que ja la curiositat de científica la tenia des de petita.
En aquest sentit, creus que has tingut reptes com a dona pel fet de gènere en el món de la ciència? Jo no ho he percebut. Com a dona, no. Reptes n'hi ha, perquè la carrera investigadora és dura i molt competitiva en alguns moments.
però no he percebut, en el meu cas, diferències degut al gènere. Crec que dones predecessores meves en l'àmbit científic ho han tingut més difícil que potser quan jo he arribat no he tingut aquesta sensació. Clar, és que en el món de la ciència també cal destacar que hi ha moltes arestes diferents i potser en el món de la biologia, en el camp de la biologia, potser no és tant així, no?
O potser ho ha set més en el passat i mica en mica ho hem anat millorant. Jo no ho he percebut, en el meu cas. No vol dir que no hi hagi set, no vol dir que no hi pugui ser-hi, però jo he tingut la sort de no trobar-me amb aquesta dificultat. Això respecte al món de la biologia, per entendre'ns, però respecte al món de la ciència, en general, creus que ha evolucionat els últims anys, també, oi?
Jo crec que sí, que de mica en mica s'està millorant. Cada cop hi ha més visibilització de les dones com a científiques, em dóna la impressió que sí, que com a mínim encara queda camí per fer, però que sí que hi anem guanyant. S'està notant potser amb els lideratges de projectes, potser amb aquest tipus de rols...
Sí, en el nostre grup de recerca som majoritàriament dones. Som ara mateix dues investigadores dones liderant projectes
Hi ha dues investigadores predoctorals, també noies, i un investigador postdoctoral. I les últimes, diria quatre, cinc tesis del grup de recerca han estat de doctorandes. O sigui que en el...
Grup nostre és així, a l'àrea de microbiologia hi ha dos grups de recerca, l'altre que és d'ecologia microbiana passa al revés, allà són més quantitat d'investigadors. Llavors, no sé, ha anat una mica així. En aquest sentit, quin consell donaries a nenes i joves que volen seguir una carrera científica en aquest sentit?
que ho facin, vull dir que no tinguin por de dir, ens trobarem en un camí on pel fet de ser noies o joves serà més difícil, no? Que si tenen la curiositat, si tenen el neguit, si tenen la il·lusió...
que ho intentin, que va bé, fantàstic, que no, doncs ja es reconduiran, són joves, són nenes, tenen molt de temps per endavant i crec que deixar-se perdre una experiència tan maca com fer ciència per la por, doncs han d'intentar-ho superar i provar-ho, perquè és una carrera molt bonica.
També estem en aquesta setmana precisament per aquest tipus de coses. Entenc que al final és una iniciativa que com la valores tu a títol personal en aquest sentit, que toca també una miqueta la teva trajectòria i el que fa també és posar en valor la teva feina del dia a dia.
Home, jo, si estic aquí precisament és perquè vull que serveixi per engrescar a noies que s'ho estiguin plantejant, o investigadors també, però vull dir, en general, qui tingui la curiositat, doncs que ho intenti. Crec que són iniciatives bones i que ajuden, evidentment, a visibilitzar el rol de la dona en la ciència, però també crec que això no es queda en un dia o en una setmana, sinó que és una feina
que hem de fer en continu. Vull dir, jo no només soc científica aquesta setmana o no només soc docent aquesta setmana, sinó que cada dia exerceixo d'això i a l'octubre o al juny soc igual de científica i estic igual d'implicada. Llavors, el meu granet de sorra...
si es pot dir d'alguna manera, és intentar això, fer regularment participació en xerrades, tallers, adreçats a la ciutadania, sempre que hi ha l'ocasió que tinguem la sort que ens convideu a escoltar la nostra veu, intento participar per...
però amb la meva expertesa intentar, doncs, engrescar aquelles persones que potser tenen algun dubte, que vegin que es pot aconseguir i que val la pena fer-ho. De fet, participes en el programa de les setmanes, si no m'equivoco.
Estic en... Bueno, també tenen des de la universitat una web on les diferents investigadores hem anat entrant l'expertesa en la que treballem cadascuna i també estic allà, sí. Vist des d'un punt de vista més general, vull dir, quins creus que són els reptes de futur en el món de la ciència per a la dona? Ai, aquesta és una mica difícil, no sé si...
En algun moment s'havia de complicar això. Sí, està clar. Reptes, home, crec que potser, tot i que cada cop s'està corregint més que les dones prenguin això, rols de lideratge, rols de més responsabilitat, encara queda camí per recórrer. Si mirem, per exemple, el Departament de Biologia, el nostre grup sí que està liderat per dones,
però potser no és el més freqüent. I a nivell d'universitat, no sé els números exactes, però és una herència, no? Vull dir, venim d'un predecessent... D'un passat. D'un passat que hi havia establert això i encara, mica en mica, doncs... Però tampoc crec que s'hagi de dir perquè és dona ara es potencia, sinó que hi hagi oportunitats equilibrades...
i qui, el candidat o candidata, que tingui la millor expertesa, que hi hagi igualtat d'oportunitats. Un procés amb naturalitat. Sí. Doncs amb tota la naturalitat del món, Mireia, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquesta estona aquí a Girona FM i que vagi molt i molt bé aquesta setmana i cada dia. Moltes gràcies a vosaltres per convidar-me i fins aviat.
Seguim, doncs, en clau de la setmana de les dones i les nenes en la ciència. Deixem enrere el testimoni de la biòloga Mireia López. Canviem d'especialitat en aquest món tan heterogènic com és el coneixement. És moment de parlar amb Nàdia Fava. Ella forma part del Departament d'Arquitectura i Enginyeria de la Construcció de la Universitat de Girona i ja aprofito també per donar-li la benvinguda. Bon dia i bona hora, Nàdia.
Bon dia, moltes gràcies per invitar-me. Primer de tot, t'he de preguntar com és el teu dia a dia, què et dediques ara mateix? Ara mateix soc professora d'urbanisme a l'Universitat de Girona, i m'he dedicat a l'ensenyament, però sobretot el meu dia a dia és bàsicament de recerca. Amb què de recerca quines temàtiques estàs tocant ara mateix?
Ara mateix estic toquant el tema de com es pot territorialitzar la cadena alimentària, el sistema alimentari i en relació, diguem, a la relació que hi ha entre la ciutat i les zones rurals. I en específic amb una atenció en particular
en el fet que aquests beneficis siguin sobretot per a les persones vulnerables. En aquest sentit, Nadia, parlant de tu, què et va inspirar dedicar-te al món de la ciència?
Jo soc una arquitecta i l'arquitectura és sobretot una activitat pràctica. En general són més les dones que s'ocupen de la recerca. Històricament ha sigut així. A mi personalment sempre he tingut molta curiositat en la història
I per entendre si hi havia respostes al nostre present, per entendre com era la situació actual. I a més a més aquesta dimensió urbanística, que és la que jo treballo, la dimensió també tan culturalista del menjar...
fa anys que trobo superlligada a la manera en què vivim aquesta relació entre la ciutat, el camp i la nostra quotidianitat i aquest és un tema per exemple, justament aquest tema del menjar és un tema que té part amb aquesta visió de les cures de les dones realment és un tema i treballen homes també
però quan ens trobem en sessions de recerca moltes vegades són bàsicament dones. Clar, tu en tota la teva trajectòria t'has trobat amb gaires reptes pel fet de gènere, per ser dona? Moltes, òbviament moltes. Una cosa és que les dones en arquitectura són numèricament igual més que els homes,
I l'altre és que les grans financiacions, per exemple, siguin homes.
Jo he tingut molta sort. Jo a la meva carrera he tingut molta, molta sort. I també estan canviant les coses. Moltes associacions, científica, escala europea, mundial, també local. Hi ha moltes persones capdaneres que són dones. Encara que a vegades pensa que és...
Womenwashing. Com es parla del greenwashing, a vegades penso que hi ha la... Womenwashing, el som en recerca. Com ja has dit, creus que els últims anys també la figura de la dona en el món de la ciència, també en les especialitats més tècniques com la teva, com és l'arquitectura, creus que també ha evolucionat en aquest sentit el ritme de la societat?
Sí, jo en general crec que... Aquest és un camp particular, perquè les dones eren molt presentes en recerca. El problema era amb les finançacions, però jo crec que el problema és un problema molt relacionat al temps.
Una part important de la recerca és fer contactes amb altres investigadors per saber com està evolucionant el teu camp. I aquest contacte és molt de temps, molt de temps a fora de casa, molt de temps escrivint,
I tot aquest temps, si tens família, nens petits, nens adolescents, després els pares grans, molta vegada costa molt conciliar aquesta necessitat de temps.
En aquest sentit, quins consells donaries tu a nenes i joves que els agradaria seguir una carrera científica, a la investigació, al món tècnic?
De continuar a jugar. Jo crec moltíssim en una... Ara és un moment molt bonic de la ciència, perquè s'han vist que alguns paradigmes, potser molt masculins, d'una ciència amb l'idea de progress, molt clara, molt puntera, fixada a una meta...
ja no hi ha aquesta visió i hi ha una visió molt més sobretot per l'avançar de les noves tecnologies s'ha vist l'importància d'una ciència més oberta a l'inesperat l'inesperat en algun sentit i per l'inesperat es necessita molta curiositat
i no mirar solo cap a un punt i en aquest sentit s'ha de saber continuar a jugar per poder veure coses que si estem massa encarrellats és més difícil veure i és per això que
Clar, ara mateix estem a la setmana de les dones i les nenes en la ciència. Al final, creus que són importants també aquest tipus de propostes per posar en valor també una mica, no només aquesta setmana, sinó cada dia la feina que feu?
Jo crec que és molt important, que cada any sempre m'he apuntat a la Setmana de l'Aixença amb les meves classes i he vist que és un tema molt calent i no del tot digerit encara entre les estudiants, que estem parlant de joves entre 20 i 23 anys.
i crec que són temes que encara necessitem entre tots entendre'ho bé i veurem el meu cos específic com a urbanista que vol dir una ciutat que està dibuixada bàsicament per al cotxe per a les homes per un cert tipus de vida i que no posa atenció a altres necessitats
Més enllà de tot això, en el teu camp de recerca has notat un augment de la presència de dones aquests últims anys? Em repeteixo una mica, eh? Jo treballo en un camp de recerca que ja com a tema és feminí, no?, dins de l'arquitectura. No, parlava més de la ciència en general, també, eh? Vull dir, potser amb altres col·legues de professió, de diferents camps, d'altres departaments...
Els grans congressos reflecteixen bastant tota la qüestió d'aquella disciplina. M'imagino que infermeria, més dones, psicologia, arquitectura...
ara mateix és mig i mig després de la gran crisi immobiliària que s'ha vist que la recerca no era només una part dèbil en algun sentit però que era una possibilitat de treball hi ha també més presences d'homes que s'han interessat a tot aquest món en aquest sentit quin creus que és el gran repte que queda de futur? també parlo en general en el món de la ciència i de les tècniques
Actualment estic força preocupada de la intel·ligència generativa. Fa anys que es diu que ja no hi ha innovacions. Han caigut les innovacions a la ciència pròpia per aquesta gran quantitat de...
de data disponibles i ara amb la intel·ligència generativa és encara pitjor perquè serà sempre més difícil portar innovacions i aquesta meva em preocupa perquè vol dir encarrillar tots els nostres interesses
Segur no us interessa que s'han construït per un algoritme que s'hauria de discutir els valors. Aquest actualment és, des del punt de vista de la ciència, un tema que em preocupa bastant. Si vos algun dia ho comentarem més tranquil·lament en un altre context. Nadia Fava, moltíssimes gràcies per aquesta estona amb nosaltres.
Merci a vosaltres per poder parlar amb tots vosaltres.
Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fan d'Or de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer viu l'edició més espectacular del festival.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat.
I avui dilluns, moment de conèixer un nou comerç singular d'aquí de la ciutat. No ens hem mogut gaire lluny, hem anat aquí al carrer Creu, t'ho dic perquè estan a punt d'obrir l'Espai Fang, que em sembla que ja estan en marxa, de fet, perquè ja fa dies que veiem com preparen tot el tinglado per comentar la jugada. M'acompanyen avui en Xavi i l'Alú, que regenten aquest negoci. Bon dia, bona hora. Bon dia. Bon dia. Primer de tot, Espai Fang, què és exactament?
Lu. Hola, buen día. Bueno, primero que nada, muchas gracias por la invitación. Me hace muchas emociones la primera vez en una radio. Les pido disculpas que todavía hablo castellà. Estoy aprendiendo el catalán. Pueden hablarme en catalán. Lo entiendo perfectamente. ¿Por qué es Pai Fang? Qué buena pregunta. Bueno, nos conocimos con el Xavi hace unos tres años. Más o menos, sí. Aproximadamente. Y que nos une una necesidad y una pasión. Sí, sí.
La cerámica es algo que está en un boom de moda, por suerte, ¿no? Unas buenas modas. A mí me viene muy bien. Es un oficio que recomiendo a todo el mundo. Y lo que sí me molesta es que esté todo tan concentrado en Barcelona. Es donde nos conocimos con el Xavi. Entonces, cuando él me propone abrir un espacio en Girona...
Lo pensé un poco, no te voy a mentir. Pero dije, vale, Girona. ¿Por qué no Girona? Que es una ciudad que está creciendo mucho, ¿no? Cada vez más. Y que no tenía otro espacio. Entonces dije, bueno, ¿por qué no brindarle a la ciudad un espacio para dejar de estar todo tan concentrado en Barcelona?
De fet, si no m'equivoco, sou el primer espai obert clarament, ho dic perquè sí que algun taller i alguna coseta es fa de forma puntual, però un espai concentrat, Xavi? Sí, crec que la diferència del nostre espai és que el que intentem és que la gent vingui a formar comunitat, vingui de forma continuada, apenda una tècnica on
pugui desenvolupar al llarg del temps els seus propis projectes el que sí que sabem és que hi ha espais on et permeten venir anecdòticament o et permeten fer una part molt específica de ceràmica que és el pintar peces que no has fet tu
Llavors podem afaltar aquest espai on la gent pugui fer xarxa i canviar idees. Sí, però involucrar-se realment amb el món de la ceràmica, que per a mi no només és ser ceràmica, sinó que a mi en el personal m'ha salvat la vida. La ceràmica per la tècnica i sobretot per la comunitat, per tenir darrere una comunitat que té una i la mateixa passió. De fet, hi ha molta gent que us recomana com a teràpia.
en el meu cas jo estic iniciat a la ceràmica des de fa aproximadament 5 anys a mi em va funcionar com a teràpia és a dir, el meu punt d'entrada a la ceràmica va ser sí, bueno, la ceràmica creo que cualquier proceso artístico que te permita conectarte con vos mismo es un modo de teràpia no estamos enfocados yo no soy terapeuta yo soy ceramista
Però sí, qualsevol disciplina artística és un modo de teràpia perquè et obliga, d'alguna manera, a connectar-te amb tu mateix. I a preguntar-te totes aquestes coses que en la vida quotidiana tal més no et preguntes. Molta gent entra a l'espai i ens pregunta...
jo seré capaç de fer una peça com aquestes que tenim exposades i jo us hi dic que sí que tots tenim una part d'aquella activitat que l'únic que ens falta és que algú que ens acompanyi i que acabi posant físicament aquella idea que tens en el cap tu també és capaç ara que hem obert el meló de la ceràmica dos estils o dues maneres de treballar-la
si no m'equivoco, el torn i el modelatge. El torn i modelatge, eh? Parlem una miqueta de cadascuna. A veure, hi ha moltíssimes maneres de treballar el món de la ceràmica. El món de la ceràmica, des de ja les dic, és infinit. No termina nunca. Nosaltres dos vamos per aquestes dues tècniques, per el modelado i per l'alfaleria en torno. El modelado lo associamos més, tal vez, amb la escultura, perquè permet...
Procesos un poco para experimentar la forma desde la escultura. El torno es una disciplina que involucra una máquina, que simplemente gira en eje. Si habrán visto la película Ghost, ¿qué suena? Sí. Esa película nos hizo publicidad gratis a los eranistas. A mí me encantó esa película.
que tal vez es un proceso un poco más lento como no es tan inmediato hay que estudiar la técnica realmente en cambio el modelat es más pausat tens molta més variedad d'acabats
et permet equivocar-te i corregir totes aquelles petites cosetes que vas veient, en canvi el torn és una cosa molt més de tècnica, has de saber la tècnica i una vegada controles la tècnica sí que fas les peces amb el d'acabat que t'ho desitges.
Sí, sobre todo yo creo que hay que tener paciencia, que es muchas veces lo que no pasa, pero como cualquier otra disciplina, si vos querés tocar la guitarra, vas a tener que practicar, no es que la primera vez que tocas una guitarra, ya sé, es un súper tema. No, no, implica práctica, implica un compromiso con la técnica. Mucha gente no lo entiende esto y piensa que la primera vez en el torno ya voy a hacer un súper jarrón, como bueno, a ver, no...
Cualquiera puede hacerlo, cualquiera. No es que, ay, naciste con un don. Yo no creo en eso. Yo creo que si aprendes la técnica lo puedes hacer. Pero tenés que darle el compromiso de dedicarle tiempo. Es eso al final, es tiempo. ¿Ya estemos en marcha?
Sí, tot just fa una setmana que oficialment hem començat. Tot i que el projecte em siga fa temps que va començar en el CAP i que es va començar a concretar el novembre d'aquest any passat. Novembre, febrer vau començar... Sí, el novembre ja vam disposar al local i durant aquests tres mesos hem començat a condicionar. Hi ha gent que ha anat passant per davant, ha vist l'evolució des de...
una simplellum, una tauleta en l'aparador on se'ns veia treballar fins a l'espai que ara ja tenim acondicionat ha anat venint gent? s'ha animat la cosa? comença a venir gent el que ens falta una mica és difondre'ns i això ja tenim assumit que és una qüestió de temps i la idea és que vagin per grups? o sigui el que dèieu abans de fer comunitat, de fer xarxa la idea és que treballin per grups o que també pugui ser un espai lliure perquè pugui entrar la gent
Mira, els serveis que tenim són tallers individuals, en tenim individuals en forma d'espai d'un grup que estarem aprenent tots a la vegada, però també tenim els workshops de cap de setmana, els workshops enfocats a grups.
i sobretot a famílies on els nens més petits puguin venir amb els pares, amb els avis i durant un matí o una tarda puguin desenvolupar la seva creativitat i finalment tenim també un espai de co-working perquè hi ha gent que ja en sàpiga doncs vulgui tenir el seu espai de treball el seu magatzem i aprofitar l'infraestructura que tenim de forneig
I suposo que també el públic jove, perquè a Barcelona, per exemple, molta gent de la que fa ceràmica és gent jove. Per tant, suposo que aquí també es busca una miqueta captar aquesta gent.
Sí, creo que igual a diferencia de Barcelona, donde hay mucha persona golondrina, en plan que va a Barcelona a estudiar tres meses y después se va, acá la gran mayoría son vecinos. Entonces se genera esto de la gente pasa, ve el proceso, tal vez vienen, son alumnos, después pasan y se me saludan, me dicen ¡ay, hola! Entonces de repente es como, bueno, me ven a mí que estoy trabajando, vienen, toman un mate, se van, en las clases también pasa alguien a saludar.
Este circuito de comunitat se genera. Que tal vez no sos exclusivamente parte del espacio, pero tu novio sí, entonces pasas, lo vienes a buscar, te tomas un mate, charlamos. Esto es lo que a mí me interesa, que se forme. Y después hay un otro aspecto de comunitat, que es la comunitat de artistas ya...
professionals. És a dir, col·laborant entre nosaltres per poder tots pregats fer una simbiosi on ens ajudem uns als altres. Per exemple, molt de part d'aquí, el que és referència o si hi haurà, hi ha una tenda de restauració amb opres que porta a l'Eva, es diu el taller de l'Empordà,
i fem col·laboració amb ells, en el sentit que ells ens poden deixar el seu espai, per si volem fer específicament alguna activitat allà, o viceversa, ells venir aquí i fer la seva. Doncs espai fang, que vagi agafant forma al projecte, que ja en té molta, però que vagi agafant-ne una miqueta més. Lu, Xavi, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Vinga.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Cucodril Club. Cucodril Club.
no passaste de caimán, hasta bé con cocodrilo.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fan d'Or de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com L'alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit.
Presentat per Ryan Martin. Welcome to l'Alternativa. A Girona FM, la gironina.
Som la teva veu. Som la gironina.
Som la teva veu. Som la Gironina.
Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local.
A Girona FM, la gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
Vivi, ja no sóc feliç. Ja fa molt de temps que necessito dir. És que ja no sento el mateix. El que tu mereixes, jo no et donaré. Demano només temps per vivir.
Sí, avui al temps de música, escoltem el nou disc d'Aina Reig, Trencant Tòpics, que ha vist la llum aquest dia 4 de febrer. Escoltem de fons Trencant Tòpics i escoltem Aina Reig. Bon dia i bona hora. Bon dia. Bueno, i benvinguda, no havies estat mai aquí encara? No, primer cop. Doncs mira, benvinguda a casa teva, si és que hi ha casa d'algú. Nou disc, aquest dia 4 de febrer. Entenc que ara estàs en aquell moment de ressac emocional, ja has sortit...
Sí, sí, sí, realment encara estic en el moment de com acabar de païr-ho, perquè he estat dos anys treballant en aquest projecte, llavors, doncs, bueno, encara anar-ho assimilant, però molt contenta de la rebuda ara per ara. Dos anys, se t'ha fet llarg? Una mica, la veritat, però jo soc de fer les coses a poc a poc i fer-les bé, soc molt perfeccionista, llavors m'agrada aquest cuinat lent, no?, d'anar donant a poc a poc petites dosis i assegurar-me que estic convençuda del producte final. Això trenca molt, eh?, amb el que s'està vivint ara mateix a la música. Sí, sí, sí.
Trencant tòpics Aviam, parla'ns del títol
Trencant tòpics té una doble vessant de significat. Per una banda, pel que fa al context de les cançons, al que parlen, el concepte de l'àlbum és ruptura, que això no deixa de ser un tòpic. El que passa és que he volgut agafar aquest concepte, donar-li com una volta i desgranar-lo, és a dir, trencar-lo, i poder parlar de coses una mica més concretes. Per exemple, com són les relacions avui en dia, que fins al punt que es banalitzen una miqueta...
Quines marques més concretes et deixen una ruptura, tot aquest tema de l'autoestima, de posar límits, llavors com anar a parlar de coses més concretes. I per la banda musical també he volgut buscar un producte que fos comercial i fàcil de consumir, però alhora dins també amagar-hi com petites melodies una mica més complexes i fins i tot amb harmonies, anar a buscar un punt més enllà de tot això. Molta feina, eh? Sí, però m'agrada molt. Llavors per mi no és feina, és guai fer-ho.
Com a referència dius que has agafat el malquerer de la Rosalia, ho dic també perquè anem per capítols. Exacte, sí, sí. Com et deia, sóc una persona molt organitzada i també, com que el disc és conceptual i no deixa d'explicar com una història, m'agradava organitzar-ho per capítols perquè es pogués seguir una mica aquest fil argumentatiu i que quedés tot molt ben organitzat. Com comença la història?
La història comença amb una ruptura, com és el concepte del disc. De fet, la primera cançó que vaig escriure és l'última, la balada, el per mi. I en aquell moment encara no tenia clar ni que volia fer un àlbum. Bàsicament va ser com una teràpia per mi, la vaig escriure una tarda. I a partir d'aquí, doncs, no sé, vaig continuar a parlar de tòpics, la indiferent, i vaig anar com estirant fils com vaig poder i va acabar sent el que és avui en dia un àlbum conceptual. Tu t'has servit a tu també per posar-te ordre...
A tu mateixa Sí, sí, sí, totalment, o sigui al final per mi ha sigut també com una mica les etapes que he anat passant, òbviament al final també les cançons donen una mica més d'imaginació, d'anar més enllà però sí, m'ha servit també el tema que comentàvem dels capítols com per anar-me revisant a mi mateixa i anar veient també l'evolució que feia com a persona com anava canviant la meva forma de ser també, i també com a artista òbviament I això no desgastava una mica? De tant en temps?
No, la veritat és que no. Jo sempre m'ho intento agafar tot molt bé i treure la part positiva de tots els processos, per molt que una ruptura, doncs, òbviament també té la part agredolça, no? Però m'agrada sempre intentar buscar l'aprenentatge de tot això. Llavors, a moment sí, òbviament, però en general tinc molt bona experiència.
A més, és que veig que trinxes una cosa que és que abans, abans quan es parlava d'amor, desamor, de benestar, es parlava d'amor en general, però és que ara no, és que ara tenim tantíssims conceptes com autoestima, dependència, nostàlgia, ràbia, o sigui, sembla com que també has anat una miqueta amb el fil aquest que tenim ara mateix com a societat i és anar desgranant també tot allò que abans era simplement amor.
Exacte, sí, sí, també aquest punt de healthy tips, si es pot dir d'alguna manera, com de parlar més de la salut mental i de, doncs, del que et deia, de parlar de coses més concretes que avui en dia, doncs, jo amb les meves amigues ho parlo molt, no?, llavors era com, ostres, per què no emplasmar-ho en una cançó, no?, i donar-li, posar-hi nom i que la gent s'hi pugui també sentir identificada d'aquesta manera. Què ha estat el més complicat per tu en aquest disc?
En aquest disc i com a la vida d'artista en general, i també suposo pel fet que s'ha allargat tant amb el temps, perquè el que et comentava al principi no tenia clar què seria, una mica el dia a dia i el no defallir i aguantar. Al final, la vida d'artista és complicada, a vegades t'emporta decepcions, no tot arriba el ràpid que voldries, llavors una mica això, aguantar dins d'aquest període llarg de temps que ha sigut.
M'agrada molt aquesta paraula, aguantar. És de les millors que podrem escoltar. Tema de bolos, em sembla que vas a les trenes, no? Correcte, les trenes fa molt poquet, com han anunciat. Estic molt contenta perquè Girona és casa.
I això, estem ara preparant el directe, hi haurà ballarins, estem fent tota la producció, serà molt guai. També farem un altre concert la setmana abans a Barcelona, que serà una mica com la presentació oficial, a la Sala Taro, el dia 4 d'abril. T'anava a dir, tot aquest procés de disc a performance, com l'estàs encarant? Perquè la feina no s'acaba.
i a més a més és una feina molt entretinguda perquè és com agafar les cançons que ja has produït i que li has donat mil voltes però encara donar-li una altra volta més com les pots enllaçar quin fil argumentatiu també té el directe però és una feina que sincerament no ho havia fet mai i m'està agradant molt més del que m'imaginava ja tenim dos bolos previsió d'algun més esperem que sí i tant l'estiu dona per molt dona per molt i hi ha moltíssims cartells en aquest sentit i tant i tant
Doncs, trencant tòpics, no sé si ho ha fet o no, vull dir, això en tot cas, que la gent que ho vulgui saber, que escolti el seu disc, millor, d'Aina Reig. Et sembla si acabem, per exemple, amb el Parmi, que és aquest final circular? Perfecte, exacte. Aina, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquesta estona. Et trobo en el mar del fons de la ciutat
T'imagino sobre cada moto del carrer i et busco entre la gent sense resposta i no sé si tu ho fas també. A moments t'entenc, a moments t'odio, en records et veig, en pensaments t'oblido i jo que mai m'he trevit a escriure la nostra història
Érem només uns il·lusos en el seu món, construït a mida per tots dos, creient que era diferent, buscant la forma de ser valents. I avui no sé res de tu, marxar així és molt injust, pensant que he fet malament, veig que no m'he estimat suficient.
Et penso i encara em sembla que tu ets aquí, perquè t'enyoro però també jo m'he enyorat a mi.
amb les meves essències, aquelles que un dia tu em vas descobrir. Ara entenc les pors, ara entenc els dubtes, borro el passat, em guardo les excuses, però és tan difícil deixar marxar aquí els dimarts.
Érem només uns il·lusos en el seu món, construït a mida per tots dos, creient que era diferent, buscant la forma de ser valents. I avui no sé res de tu, marxar així és molt injust, pensant que he fet malament, veig que no m'he estimat i sé.
que no m'has oblidat, que no m'has superat. Érem només uns il·lusos en el seu món, construït a mida per tots dos, creient que era diferent, buscant la forma de ser la
de tu, marxar així és molt injust, pensant que he fet malament, veig que no m'he estimat. I així et dic adéu avui, em curo a mi, et curo a tu d'allò que he fet malament, perquè sé que no m'he estimat suficient.
Som la teva veu. Som la gironina. Cocodril Club.
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
Deixa'm estar La calor se'm desfà Sobre l'altar Un espelma cau Amb tota la seva ser dins del blau
que em fa mal passo una estona que no és pas dolenta seguint el meu destí i cau sobre el meu i cau entre teu
Per suposar-te al teu costat. Imagina'm. Que puc trencar aquesta distància. Que ens manté arrasarats. Però parto massa dies d'escrivit mentides. Per consolar-me d'aquest gust.
Fui que sí, suau, torna'm tot el teu cal.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 10 de febrer i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades.