Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Divendres 24 de gener de 2025. Dia del periodista. Felicitats a totes i tots els companys i camarades de la informació o entreteniment. Escalf per a totes aquelles cares i veus conegudes que busquen acompanyar-vos cada dia per explicar-vos l'actualitat o la realitat. Una de les coses més dolces que puc explicar de la feina és la intimitat.
la que busquem cada dia amb totes i tots vosaltres, la forma que tenim també d'entrar a casa vostra, als vostres cotxes o a la vostra vida. En aquest sentit, per passar una bona estona amb tots i totes vosaltres. Una professió que està en perill, una credibilitat molt difícil de guanyar i molt fàcil de trencar. Tant de bo algun dia puguem deixar de dir allò que és una feina molt vocacional, però no haver de dir d'altres paraules definir de forma elegant i delicada la precarietat que vivim.
I aquest matí entrant als estudis del carrer Valmes número 15 de Girona, el primer que he fet és entrar a la Viquipèdia. He buscat alegria, il·lusió, felicitat i, per què no dir-ho també, bondat. I m'ha sortit una foto de l'Arnau, mira. Bon dia i bona hora. T'imagines? Home, esperem que no sigui tan exagerada la cosa, però vaja, no cal que fiquis tantes coses. En que fiquis l'Arnau, potser et sortirà una imatge o una... Tu surts a Google? Podem buscar-ho, eh? Sí? Jo crec que sí. Jo surto també, no tant com m'agradaria...
Ui, ui, ui. No, perquè he fet moltes coses, el que passa és clar, surten molt poques fotos meves allà i links i tal. A poc a poc, a poc a poc hi ha una lletra. És a dir, quan fiqui Carles Rahola, sortirà seguint esball. Tant de bo, seguim fent campanya, aviam si me'l dóna o no. No falta gaire, eh? Bueno, tu, escolta, les coses dolces al final les fan esperar. Quin remei. Arnau Vila, avui de divendres, eh? Amb ganes de cap de setmana, què faràs? Doncs mira, vols que t'ho expliqui? Home...
Per això t'ho pregunto. Doncs demà matí anirem a l'Auditori de Girona. Ah, sí? Segurament. Clar. Sí, jo també hi seré. Hi seràs? Sí, quin remei. Però tu estaràs a primera línia. No, jo estaré a la fila zero. Ho veuràs més bé de... Bueno, no es pot força bé a l'Auditori, eh? Sí, no. No, ho diu per la taula rodona dels alcaldes, que sí, que tindrem demà a l'Auditori de Girona. Em sembla que la podrem escoltar potser per aquesta casa. Sí, tot va bé, les podem escoltar a Girona. Sí, eh, també. Sí, tot va bé.
Serà que no en teniu prou amb escoltar-me de dilluns a divendres, que també m'escoltareu un dissabte al matí, en qualsevol cas, doncs mira, una activitat bastant interessant també. I parlarem de futur, no parlarem ni de passat ni de present, que em sembla que a vegades també es fa feixuc, es fa cansat. O present, no, perquè ja l'estem vist cada dia, per tant... Sí, però a vegades es fa feixuc, saps què et vull dir? I a vegades és millor també mirar endavant i pensar en què ens hi trobarem el dia de demà.
Que també està bé, no cal viure ni en el futur ni en el passat, s'ha de viure en el present, però també està bé de tant en tant mirar una miqueta cap al futur i és el que intentarem fer demà dissabte al matí a dos quarts d'11 a l'Auditori de Girona. En qualsevol cas, a part d'això, suposo que la caminata pel Pla de l'Estany no te roba ningú, eh?
No, sempre voltarem per l'estany, voltarem pels municipis de la comarca, que hi ha uns llocs molt fantàstics. I, vaja, com sempre, fer poble i, vaja, passar el cap de setmana i intentar desconnectar. És difícil, eh?, perquè desconnectar al 100% és difícil. Però si podem tocar una mica d'aire banyolet i està bé. Sí, sí, també tinc un cap de setmana que avall a tela, vull dir, entre això. Després, bueno, tenim una cosa a la tarda de dissabte. Després, el diumenge aniversari, també. Ui, ui, ui, ui. Ai, dilluns. Ai, dilluns.
Sí, sí, ja m'estan fent... I encara faltarà una setmana, eh, de gener. I ja s'està parlant per una calçotada d'aquí 15 dies, que ja comença la temporada de calçots, com ell qui diu, no, no, arriba gent de potent, eh. En qualsevol cas, doncs mira, escolta, sempre hi haurà una estoneta per fer ràdio. I per anar al cinema. Per anar al cinema, però sobretot perquè la vida és una pel·lícula.
I no sé si amb el cinemascope, si amb un pla seqüència de vida, podríem dir. Carles Ribas, bon dia i bona hora, temps de cinema. Bon dia, Saïd. Com estàs? Molt bé, i vos? Jo sempre et veig rient quan parlo, vull dir, és que de veritat, la gent no em pren seriosament, jo crec. És complicat, ja ho entenc, però a mi, jo trobo que últimament no sé què passa, si és la meva manera de ser, així tan...
divertida, podríem dir... Tens una cara còmica. Distesa, sí, però la gent no em vol prendre seriosament. Jo no ho entenc pas, això. Tu em prens seriosament, Arnau Vila? Fa de mal prendre. Fa de mal prendre. Carles Ribas, deixem en qualsevol cas els soliloquis i passem a la...
a les pel·lícules, no les de la vida, les que podem tenir en pantalla, projectades. En cartellera, i si et sembla, aprofitarem per esmentar les dues estrenes destacades aquesta setmana, que ens anirà molt bé per fer una mica de resum del que han estat les nominacions als Oscars, que es van donar a conèixer ahir dijous, i d'entre aquestes nominades, l'estrena d'avui és de Brutalist.
De fet, és una pel·lícula que ja entrava totes les travesses i, per tant, aquestes 10 nominacions que ha rebut de Brutalist no sorprenen gaire. Què és de Brutalist? Doncs, per començar, una pel·lícula de 3 hores 35 minuts. Carai! De què és? Te'n recordes? A Intermedio i Visite Nuestro Barra?
Però això és un Tarantino de tota la vida. No, no, t'anava a dir. És un Tarantino de tota la vida. A l'hora golfe, comences a les 10 del vespre i surts d'allà a la una i pico, eh? Sí, sí, sí. Però hi ha d'haver l'intermedio, que sortia a visitar el bar. Sí, home, i tant. I llavors t'anaves al bar a la menja. Eren altres temps, això, eh?
I és curiós aquest film, és una pel·lícula dirigida per Brady Corbett, que de fet es va donar a conèixer més com a actor, és un noi danès o un senyor danès, que com a actor ha fet les seves cosetes a les ordres de cineastes molt potents com Lars von Trier o Michael Haneke o Oliver Sayas.
I es va passar la direcció, de fet fa dos o tres anys va fer una pel·lícula que va passar, la veritat, sense massa pena ni glòria, però de cop i volta ens apareix amb aquest de Brutalist, que com dèiem, a banda del seu metratge brutal, com diria la pel·lícula, també és una obra molt, molt, molt ambiciosa a nivell formal i a nivell de pressupost. És una d'aquelles pel·lícules que podríem dir de Hollywood de tota la vida,
que ens explica la història d'un arquitecte hongarès que, bé, després de la postguerra d'Europa, de la segona guerra mundial, doncs decideix emigrar als Estats Units per reconstruir la seva vida. Aquest arquitecte va parar a Pensilvània i allà coneix un multimillonari, un empresari...
amb molts diners que de seguida reconeix el seu talent i una mica la padrina en els seus inicis com a arquitecte als Estats Units llavors a partir d'aquí òbviament s'estableix una mica de relació més que amorodi diríem d'aquesta submissió al voltant d'un milionari estrafolar i bé amb un caràcter diguem complicat
i la que té ell mateix per adaptar-se sobretot ja no als Estats Units sinó a aquest nou sistema de vida pel interessant l'arquitecte en qüestió protagonitza Adrian Brody que també està nominat millor actor feia temps que no el veia amb algú del Brody
Sí, sí, és cert, és cert. Recordem que Brody ja va guanyar l'Òscar a millor actor l'any 2003 pel pianista d'en Polanski, exacte, i per tant aquesta nominació, és la seva segona nominació, i a veure si està el dia de la cerimònia guanya el Premi al millor actor. En fi, una pel·li que, ja et dic, va...
va tenir la seva premia al darrer festival de Venècia, on ja va guanyar la millor direcció i el Premi de la Crítica, i a partir d'aquí ja ha anat fent. De fet, als Globus d'Or ja va guanyar la millor pel·lícula, director i actor per a la Dian Brody, els BAFTA britànics també estan nominats a 9 estatuetes, i com dèiem els Oscars, 10 nominacions, per tant, sens dubte, una de les pel·lis de la temporada, segur, però com dèiem, atenció al metratge, que feia temps que no vèiem una pel·li d'aquest,
d'aquesta durada, i amb tot el que comporta, no? Ja sabem que a vegades aquestes pel·lis tan llargues poden tenir molts alt i baixos, a veure si és el cas de The Brutalist o no. Veurem, aviam què és el que acaba passant. Aquesta és la primera, i em sembla que has dit que en tenim una segona. Sí, aprofitem també una altra pel·li que s'estrena avui, que també està nominada, avantites i total, de The Brutalist, que es diu Flow, un món per salvar. Hora 30...
Sí, aquesta ja... Menys i menys, 82. Doncs mira, aquesta ja entra en el filtre Hollywood. És una pel·li d'animació, però no el fet que sigui d'animació vol dir que sigui una pel·li infantil, que és una pel·li més per tots els públics, la qual el protagonista és un gat.
en un món en el qual s'ha cobert d'aigua, no se sap ben bé què ha passat, una mena de post-apocalíptic, on sembla que la raça humana sembla haver desaparegut i només sobreviven els animals. Llavors aquest gat, per sobreviure també, busca refugi en un barco en el qual ha de compartir l'espai amb altres animals.
Un gos, em penso que hi ha un gos, un... com és igual de Madagascar, el rei... Ostres, un lèmur. Un lèmur, un lèmur. Ostres, no ho has encertat mai. Bé, diversos animals, que clar, cadascú té les seves coses, no? Llavors, a banda d'això, hauran d'aprendre a conviure tots plegats per tirar endavant i sobreviure. Saps si parlen? Poquet, poquet.
Parla un poquet, no? És que m'ha sonat veure alguna cosa... Molt visual, amb una animació molt acurada. De fet, el director, Gins Ivaldodis, és de la Tònia, és la top, porta molts anys ja en el món de l'animació i realment aquí en Flow sembla que l'ha clavat.
perquè és una pel·lícula que ha agradat moltíssim, moltíssim arreu on s'ha presentat, i per això mateix l'han recompensat en certa manera amb aquestes nominacions, en aquest cas millor pel·lícula d'animació i millor pel·lícula de parlar anglesa, representant l'Aletònia. Per tant, una pel·li, com dèiem, no la encasiem en cinema infantil, perquè no ho és, tampoc, però sí que, bé, per tota la família és una molt i molt bona proposta per aquesta setmana.
Jo crec que en aquest sentit s'ha democratitzat una mica més, no, Carles? Perquè abans sí que és veritat que tot el que era animació es considerava que era per menors de 14 anys, però sí que és veritat que els últims anys ha començat a agafar força aquest format, també perquè jo crec que ajuda també com a sortir una mica...
És a dir, que el missatge agafi força per davant de la personificació del missatge i al final la forma és important i el que fa precisament potser és descongestionar una cosa que a vegades si hi posem una cara humana o una representació humana queda molt més accentuada o menys.
Sí, tenim l'exemple de fa gaire que en vam parlar de la pel·li produïda per Edmund Rock, de Mariposas Negres, que de fet ja era això, una pel·lícula bastant crua en el seu discurs, però també feta per animació. I sí, sí, com bé dius, el món de l'animació realment s'ha ampliat, com també diríem el que són les dominacions dels Oscars, és a dir, no té res a veure...
Les pel·lícules que apareixen fa 30 anys... On ha quedat Titanic, eh? On ha quedat Titanic? No, em vinc a referir més a que realment s'han obert definitivament arreu del món. Vull dir, abans el 99% de produccions eren nord-americanes o com alguna britànica es col·lava...
i la resta les deixaven a l'apartat aquest de millor pel·lícula estrangera i aquí us quedeu. Tot això ha canviat, perquè si fem una mica de repàs, ni més ni menys que la pel·li que té més numeracions és Emilia Pérez, que és una pel·li francesa, parlava en castellà,
Bé, en castellà un tros amb anglès, però bé, una pel·li francesa, parlant castellà, que té tres denominacions, i bé, i també s'ha colat, que aquesta ha sigut una sorpresa bastant curiosa, el nou film de Walter Salles, director de Diarios de Motocicleta o Estación Central de Brasil, que...
que es diu on és tu hi ha aquí, una pel·li brasilera, que també ha aconseguit, a banda de ser nominada millor pel·lícula de parla anglesa, millor pel·lícula i millor actriu. Vull dir que està molt bé, trobo, que s'hagi ampliat tant la visió no tan centralista nord-americana en aquest món dels Oscars.
l'últim punt que podíem fer del que van suportar aquestes nominacions és el ninguneo que és el total Pedro Almodóvar que hi havia certes travesses que sí que com a mínim li donaven una oposta segura per les seves dues actrius per Julian Moore i Tilda Swinton però zero, zero, zero per cert, venim dels Gaudí, eh?
venim dels Gaudí exacte previsible més o menys tot el que el 47 i Casa en Flames sí, 47 Casa en Flames i llavors aquests també molt contents per l'Isaqui aquest premi a la millor direcció per ser un del premi juntament amb Pol Lozano i bé, bé, sí de fet com a mínim en aquesta ocasió hi havia una bona acollita de pel·lis que han tingut sobretot molt públic ja n'havíem parlat en alguna ocasió
I bé, bé, alguns gaudir, la veritat que a banda de discursos i de polèmiques, doncs... Sí, bé, clar, això al final també... Escolta, tenen aquest caràcter reivindicatiu també d'agafar i de fotre un cop de puny sobre la taula de la temàtica que creguin a partir d'aquí i ens n'encarreguem nosaltres de recollir-ho i comentar-ho. Exacte. Només faltaria. Escolta, ens falta el trofó, em sembla...
Bé, el Trufó aquesta setmana ens proposa també una pel·li molt curiosa, parlant dels Oscars, va arribar, va estar a punt d'estar entre aquestes cinc nominades, a mi, la pel·li de Parla Anglesa, però al final no hi ha entrat, que es diu, a veure el títol, eh? Ui. Com va fer-se millonari antes de que muera l'abuela? Ostres.
Un títol, escolta, amb el títol ja ho dius tot. Una pel·li tailandesa, com dic... Que hardcore que són els tailandesos, no? Vull dir, ja maten a l'àvia. Bastant, bastant. Aquest shortlist que dèiem de 15 preseleccionades als Oscars, la millor pel·lícula de parlar anglesa.
La pel·li, bé, que combina una mica de drama, comèdia, costumisme, el fet bàsicament és això, la relació d'una àvia que li detecten un càncer, i és el procés aquest del... mentre, bé, va tinguent els tractaments i va intentant superar aquest càncer amb el seu net, que, bé, com sou passant aquests tipus d'històries, al principi veus que el net és molt distant, que la seva àvia...
li importa poc o gens però bé, amb aquesta aproximació una mica arrel de la malaltia doncs s'estableix una relació molt tendra i molt carinyosa bé, una pel·li realment també podríem dir per tots els públics, tot i que sí que hi ha un component fort de drama pel fet de com pateix la malaltia la protagonista però bé, una pel·li diríem això, per tots els públics
Doncs mira, amb tot això, em sembla que el Trufau, que Déu-n'hi-do... Filmoteca? Curaçava, suposo que t'en devia parlar, Angep. T'anava a dir? Sí, sí. L'altre dia, no? Sí, sí, doncs sí. Mira, dions teníem un Curaçava d'aquells que realment no s'associa, sempre es parla, es pensa en Curaçava com a pel·lis de samurais, doncs no, al contrari, aquí el que fa amb l'idiota...
és adaptat a tota la novel·la, una de les grans novel·les de la història de la literatura d'Ostoyevsky, i que, doncs, va servir-li per demostrar, o per, si calia demostrar alguna cosa, que més enllà de pel·lis de samurais, Kurosawa era un gran gran autor que era capaç de portar-ho al seu terreny tot. El mestre Kurosawa, vull dir, mai el d'allò. Jo el que passa és que sóc molt del Takeshi Gitano, també. Saps què et vull dir? Llavors he...
el gran Kitano el mestre Kitano el mestre contemporani del cinema japonès no riguis Carles que per una vegada que em documento i que busco una miqueta d'informació Kitano ja va fer un petit homenatge amb Tatoichi aquell samurai sec que anava recorrent les contrades i anava trobant personatges a mi també m'agrada molt ja has vist que aquí la toquem de tot aquí sabem parlar de aquesta cosa molt bé
Carles Ribas, espero haver-te alegrat una mica el divendres abans del cap de setmana. Gràcies a tu, vinga, adeu.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat
La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
García i Tarribas Associats. El programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La gironina. Els Quatre Rius.
El magasin matinal obert a la ciutat.
Any nou, vida nova, si em permeteu el consell, canviem coses, però algunes no cal canviar-les si ja funcionen. Pau Regincó, sac de jocs, bon dia i bona hora. Bon dia, aquí estem, any nou, i tornem aquí amb més jocs que mai. Ja veuràs quants en sortiran aquest 2025, però nosaltres, entretant, mirarem aviam què és el que podem tenir per entretenir-nos de moment, abans de novetats, i comencem... Bueno, jo crec que tothom ho ha fet, almenys a la vida real, una vegada.
Porta un joc d'aquests de tocar, d'aquests de dir, ostres, que guai, que són aquests components. Proposta que és divertida, per festes dels que més hem jugat, hem disfrutat en família. Batalla de almohades. Qui no ha fet una batalla amb dos coixins, en plan pam, pam, pam. Aquí no són tan grossos els coixins, són coixins petitons. Tenen funda que es poden rentar, per tant, si els han bruts cap problema, es posa la màquina.
I tens unes targetetes rodonetes, que és amb el que es basa el joc, poses al mig de la taula els dos coixins, poden jugar, el joc et diu que poden jugar de 3 a 6 persones a partir de 7 anys, i et durarà uns 15 minuts. Són d'aquells jocs ràpids i divertits de jugar. A què consisteix, exactament? Pots jugar directament al terra, per fer-ho fàcil, o amb una taula ben ampla. Tots els jugadors es posen al voltant, reparteixen les cartes d'aquestes rodonetes cap per avall, i a la de 3 tothom gira les seves cartes. Llavors hi ha 4 tipus de cartes.
Si et surt la carta vermella del cavaller aquest de l'espasa, has d'agafar ràpid un coixí i tirar-li a algú que li hagi sortit la carta de color verd de l'escut. Val. El que li ha sortit la carta verda ha d'intentar amb la carta tapar-se que li tirin el coixí. Clar.
El tema és que, si no surt la carta verda, no pots agafar el coixí, no li pots tirar a ningú, llavors t'hauries equivocat. Es tracta de descartar-te de les cartes que tens, fent aquestes accions amb els coixins. Si només fossin aquestes dues, realment estaries buscant parelles d'això, tirant els coixins en el que té la carta verda i fotent-vos coixins en el cap. Però hi ha dues cartes més. Hi ha la carta del drac que dorm.
Si et surt la carta del drac que dorm, has d'agafar un coixinet d'aquests i posar-te'l com si dormissis aquí en el cap i posar-te la taula dormint on a terra. Si fas això, et podràs descartar de la carta i hem dit que l'objectiu és quedar-te sense cartes. Però llavors hi ha el rei, el rei aquest que està aquí, rei del silenci, que si surt el rei del silenci ningú pot fer cap acció. S'ha d'estar callat, s'ha d'estar en silenci. Si algú, mentre hi ha el rei del silenci a la taula, agafa un coixí, intenta tirar el coixí o intenta dormir o tot això s'equivoca, no podrà descartar la carta i se l'haurà de tornar a posar sota la seva pila.
Vas fent això, vas fent accions, vas tirant coixins, vas defensant-te dels coixins, si coincideixen, o hi ha d'haver-hi tres coixins, el més ràpid d'agafar el coixí podrà fer l'acció, l'altre ja no tindrà el coixí disponible, i vas interactuant amb això, amb els coixins, ràpid, amb l'estret, el vas tirant, hi havia jocs semblants, hi havia un de Zuzru Burrito, que et tirava els burritos mexicanos al cap,
Aquest no fa tant de mal perquè diguéssim que és més coixí, és més tou, és més amable i la gràcia és que també les il·lustracions són molt més ràpides de veure. Vermell, ataques, verd, defenses, ràpidament el lila, que és el rei del silenci, doncs stop, ningú fa res i el que dorm, doncs ràpidament agafa i es tira a dormir amb el coixí.
És xulo, entretingut, divertit. Molt bon joc per nens petits, em sembla, sobretot, no? Vull dir, molta velocitat de reacció, comprensió cognitiva... Sí, ha d'interpretar... Ostres, això què era? Ah, sí, jo agafo l'escuda, m'etapo, era no sé què... Ai, ai... És allò que... Ai, ai, oh, merda, me l'has agafat, no? Ara ja no puc optar a agafar el coixí i tirar-te'l. O ara que me'l tires, a veure si me'l paro. Tampoc és l'objectiu d'encertar, no? Et diu si encertes, descartes, sinó... Tu li tires a l'altre. Si falles sempre, doncs apunta millor, no? Però tampoc fem mal a la gent, no? Directament.
Jo crec que hauríem de crear la categoria de jocs d'ai. Ai? Ai, m'he equivocat. Ai, no és així. Ai, no sé quantos. Ai, que arribo tard i per culpa d'això els meus reflexos no estan bé, no? Sí que arribem tard, sí. Però està guai. Joan Pec és, i no tant Pec és, és guai, no? Pares amb nanos, Joan, això crees aquests vincles, no? Que si no...
els nens no et veuen jugar i a vegades amb aquest tipus de jocs et deixes anar i dius, ostres, ara me l'has tirat, doncs ara ja m'hi tornaré tu, i se t'escapa una mica, i és la gràcia de jugar plegats, que amb jocs com aquest, de batalla d'almoades, doncs tens l'excusa perfecta per interactuar amb família. Doncs amb el llistó ben amunt, comences aquest 2025, Pau Regincó, sac de jocs, gràcies, adeu.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. L'alternativa, el programa de rockcat porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa. Els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit.
Presentat per Ryan Martin. Welcome to l'Alternativa. A Girona FM, la gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Els quatre rius. El magasin matinal obert a la ciutat.
Passen pocs instants del punt de dos quarts de dotze del matí, quan seguim en directe als Quatre Rius, fem el repàs de l'agenda i avui concert del divendres a la Casa de Cultura, a l'Auditori en Via D, a partir de les vuit del vespre, amb Marc Sarinyà i Jordi Oms. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia, Seid. Mira, normalment, com que sempre demano que em portin els instruments i tots els músics que tal, però és que vosaltres el vostre instrument és la veu, soprano, si no m'equivoco, i tenor, respectivament. Mhm, mhm.
En aquest sentit, avui, vaja, una proposta peculiar, perquè em sembla que tindrem aquesta performance, aquests visatges, a capella, improvisant. És a dir, més difícil, totavia, aguanta'm el got, no?
Sí, de fet és un format performàtic, que l'esperit de la performance és ser fidel a allò que passa a l'instant, no allò que ha de passar. I aquest esperit traslladat en el cant a la música, i és veritat que són cans improvisats, però també és veritat que hi ha molt de treball a darrere, i són improvisacions espotànies amb unes estructures que fluctuen en funció d'allò que està passant, no allò que està previst que passi, no?
Jo sempre he dit una cosa, que el que deies tu una miqueta, per improvisar se n'ha de saber. Se n'ha de saber molt. Aquí la gent es pensa que arribem nosaltres aquí amb les mans al cap i a veure què fem. Per improvisar se n'ha de saber, clar, com prepareu una improvisació, Omar?
Bé, primer de tot has de tenir la veu a lloc. Primer de tot és preparar la veu perquè estigui. I llavors hi ha molt de treball d'estar presents, molta escolta, molt treball de cambra entre nosaltres dos, en aquest cas, d'entendre'ns a nivell més sutil, posèmic, no?
I res, després ens posem un davant de l'altre, comencem mirant-nos i entengent-nos, i després un cop ens mirem, comencem a treballar, fins que ja no cal ni que ens mirem, perquè ja ballem la mateixa dansa.
En aquest sentit, t'anava a dir al final també és, com jo sempre ho he dit, els concerts i més a l'auditori, viader, solen ser molt íntims, però és que aquest, a cap L, al final també el que busca és encara més intimitat, probablement. I potser també més intensitat. Sí?
Clar, és curiós perquè quan tu baixes els decibelis, quan tu baixes les coses, les coses agafen més intensitat. És a dir, perquè hi ha una cosa que a mi m'encanta fer amb la mar, que és jugar amb diferents registres i intensitats de la veu, no? I llavors els pianíssims, quan són pianos que et fan vibre el cos però s'escolten molt poc, en aquest tipus d'espais el que crea és intensitat. Clar.
I t'obliguen a obrir l'escolta, no? Si estigues tot també molt fort i a vegades no obres tant l'escolta, si és que no t'estan fent un piano i obliga que la gent també s'obri més, no? Llavors això fa que sigui més intens perquè la gent s'obre més, tu t'obres més i tot és molt més directe, no?
Clar, i és curiós, no?, com jugueu precisament, o sigui, crec que hi ha com una metàfora intrínseca en tot això i és com a vegades la simplicitat pot ser molt complexa, és a dir, perquè al final feu servir vosaltres la veu, que dius, ostres, és el nostre instrument bàsic per dir alguna cosa, però com aquesta simplicitat pot representar també tanta complexitat per a l'oient?
Pel fet tan senzill que són dos veus, no és una. O sigui, una veu és una cosa. Dos veus, si estan en fusió, és exponencial el resultat. Llavors, clar, fer-ho sol seria més complex, tot i que sí que ho fem estones, perquè al principi del concert la Marc canta temes de Hildegarde, que són Gregorians,
I canta sola. Però en el moment que hi ha dues veus es crea una riquesa harmònica que és exponencial. Clar. I escolta'm una cosa, en el moment en què vosaltres ja us allibereu de la mirada mútua i comenceu a veure el públic...
Clar, com gestioneu tantes coses a la vegada? T'ho dic perquè entre tenir la veu a lloc, com dius, seguir improvisant i seguir el ritme o la freqüència amb la qual esteu els dos actuant. A més a més després veure que és inevitable la reacció del públic. Al final entenc que amb això un s'hi entrena.
Sí, un s'entrena a sentir-se, a estar present en si mateixa i alhora també estar present en el que està passant a fora i no perdre ni el dins ni el fora i així estem en diàleg dins i fora i l'altre en aquest cas és un trió es crea un trió
que cadascú ha d'estar al seu lloc però a l'hora hem d'estar en fusió i aquesta és la màgia i l'art en aquest cas d'aquesta acció jo recordo que en una feina on treballava deien el problema no és tant patinar sinó que és saber-ho aixecar sense que es noti entenc que d'aquestes us passen cada 5 minuts
Mira, curiosament, en el treball que fem, jo no tinc mai la sensació de patinar, perquè avarillo harmònicament a l'hora de composar, quan composo, m'agraden molt les tensions harmòniques. I en aquest sentit lligo molt amb la mar, de proposar-li unes tensions harmòniques en un moment donat. I al final el que fem és recollir tot allò que passa. I, per exemple, si cau un got, pot ser un desastre...
O pot ser una oportunitat, no? Llavors tot el que va passant nosaltres ho vivim com a oportunitats. Mai hi ha la sensació que hem relliscat. Jo no l'he tingut mai, tu l'has tingut mai. No, no, i a més a més tot suma i el divertit també és que a vegades també ens anem a jugar i a posar-nos el difícil, no? Clar. Un està cantant i l'altre té ganes d'anar allà i diu...
Ara, perdó, l'airem a tocar la... Per no dir l'altra paraula. Una mica més difícil. L'airem a posar i vinga, no? I lleu que estem amb repte i amb risc constant. I això és divertit. Quan ja estàs allà en la salsa, dius, vinga, va, li posarem una mica més de xitxa i normalment en Jordi me posa molta tensió. Està allà tensionant, tensionant per resoldre-ho després. O sigui, en Jordi és juganer.
Una mica, la Marc també. Sí, depèn del dia, és un o l'altre. En qualsevol cas, com hem dit, el concert del divendres, Marc Sarinyà i Jordi Oms, avui divendres 24 de gener a les 8 del vespre a l'Auditori Viader de la Casa de Cultura. Marc, Jordi, moltíssimes gràcies per aquesta estona aquí als Quatre Rius. Merci, moltes gràcies a tu.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Fa uns dies que hem deixat enrere ja la cançó de l'Amaia Montero d'aquest 20 de gener i ara, ja divendres, encara en el cap de setmana, volíem veure què podíem fer per endrepar. Per això mateix, va de teca, Lídia Casademont, bon dia i bona hora. Bon dia. Escolta, tu també ets molt de la cançó aquesta del 20 de gener de l'Amaia, de l'Oreja de Van Gogh, o què? Home, sí, està bé, no? Hem de tirar de nostàlgia, eh?, perquè aquestes coses només faltaria. Sí, i tant. T'anava a dir, per aquest cap de setmana, què ens recomanes?
Mira, us recomano restaurants que heu de provar. Aviam. N'hi ha dos a Girona que em criden molt l'atenció, que un és el Biombo, que és un xef molt actiu, que fa xerrades, sempre ensenya una mica la seva gastronomia, i té un menú diari per 16 euros que heu de provar sí o sí, perquè fa uns pots molt elaborats, amb una excel·lent combinació de sabors. És un restaurant d'aquests que sempre et sorprèn. Ah, mira...
i l'altre és més de peix que és l'octopus que està molt bé tant per anar-hi el cap de setmana com el menú seu entre setmana perquè provareu el peix fresc i inclús tenen com una espècie de taulei com de peixateria molt petitet que ja veureu que tot el peix és fresc llavors el cuinen com a primer plat i de segon sempre tens opcions dels seus arrossos fets amb aquest peix del dia
És que et diré més, eh? És que Girona, al final, per buscar restaurants que no quedi, eh? Ara. És que n'hi ha molts, eh? Jo ara els ho dic a aquests dos, perquè si en dius dos és més fàcil que te quedin i que un dia entre setmana tinguis temps per anar a provar el seu menú, que a relació qualitat-preu està superbé. Jo només sé que el que hem de fer sempre és fer-te cas a tu si hem de buscar un restaurant. Això ho tinc claríssim, Lídia. Moltes gràcies. Una abraçada. Merci, igualment.
Els Quatre Rius. El magasin matinal obert a la ciutat.
Últimament li han agafat bastant el gust això de la ràdio, per això mateix avui ens acompanyen des de la Batcova, Albert Terres, bon dia i bona hora. Hola, bon dia, bona hora. També ens acompanya de nou Sergi Giró, Fili Prim, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Avui no sé ben bé si és per parlar de còmics o no, però em sembla que presentareu ara una proposta bastant interessant a l'Al Empordà, a Figueres, però que em sembla que també tira de tot el territori, que és un festival, aviam, per a creadors de contingut en català.
Doncs sí, el tot en cat, que va ser una idea boja presentada, escrit com sempre, amb un tovalló, amb un dinar, o un sopar, ja no recordo què era. Era un sopar, baixant de la Mare de Déu del món, vam anar caminar a la Mare de Déu del món, vam anar a Banyoles, a fer un Frankfurt de mig metre, no recordo. Sí, sí, sí, aquell. I xerrant, xerrant, jo ja feia temps que em passava pel cap, l'Albert també, i oi si muntem un esdeveniment, un festival a Figueres o a Girona,
sobre creadors de continguts, i com que han convidat a diferents llocs diverses vegades, al giro còmic, a les jornades de motoró i així, vam dir, hòstia, és el típic, vam fer un tovalló i vam començar qui hi podria venir i què coneixem. I aquí va començar tot. Sí, perquè era portar a format presencial una cosa que a nivell virtual ja ho havíem fet diverses vegades. Porta gent als teus propis mitjans, convides gent interessant que fa coses que t'agraden,
Jo ja havia fet una petita trobada de canals en català a la Batcova, ells també han fet aquest format de parlar amb altra gent i és, tu, fem una trobada, una trobada en algun lloc, hem de trobar el lloc, coneixem molta gent, potser alguns s'hi apunten. La nostra sorpresa és que quan van començar a contactar amb la gent ens van dir tots que sí i vam haver de revisar la llista perquè no tindrem prou hores per portar-los a tots i vam haver de començar a agrupar la gent.
Em faltaven hores, i només vaig dir, hosti, és el primer any que ho fem, no tenim pressupost, no els podem, és que ningú em va dir l'hora ni de cobrar, ni de res, dia i hora, ja em s'hi puc, i de seguida sí, s'hi van apuntar, i ha sigut això, començar a buscar llocs, que serà el dissabte 8 de febrer a la Categuística de Figueres.
A la CATE, a la Claseta Figueres i voltant n'hem dit a la CATE, davant del Parbós, que és al costat de l'hospital, i portarem això, tota una colla d'amics, comencem amb la xerrada d'un podcast de Figueres, que són els àliens en conserve, d'en Sergi Toboso i l'Arnau Bernet, que ells parlen sobretot de jocs de rol, dels àliens parlen molt, però amb un toc d'amor molt... Xenobiologia, com si fos veterinari d'espècies alienígenes, molt divertit. Molt bé.
Llavors anem seguint, tenim un grup que parla, nosaltres els diguem i els diuen Power Rangers, que són la Renan K, la Llepunteria i en Sant Feina Visual, que són tres creus de continguts que parlen molt de manga i anime. Com deia fa un moment Albert, fora de Miracle, uns dels responsables que hi hagi més manga català i més anime en català són aquests responsables.
Sí, sí, estan molt ben connectats, molt ben informats i a vegades han sabut crear campanyes com per portar alguna pel·lícula que no s'hagués fet i s'ha doblat al català i portat al cinema. Clar. Llavors, qui més tenim? Espera't, una que jo fa el meu podcast del Farfriki, el meu que tinc dintre el Farfriki, fa un any i mig dos que anava darrere d'aquesta xerrada, i és que portem, ja podem dir que és amic nostre, l'Alejandro Viturtia, editor de Panini,
d'aquí a Espanya, juntament amb en Joan Manel Sol de Villa, Tintinaire, en Jordi Casals, professor i editor d'Espècula Llibres. Saps que ha tret lliure el llibre en Joan Manel? Sí, també li tinc ganes de... Tot i que no sigui gaire... El tenim per aquí, ja passarà.
La matemàtica, aquí més, en Sebastià Roig, tot presentat per en Franxo de la Bookman de Figueres. I parlaran sobre Stanley Jack Kirby i la creació de l'Univers Marvel. És una xerrada que tinc molta enveja. He fet l'esforç de cedir-li la xerrada en Franxo de la Bookman, però prou feina tindrem nosaltres durant l'esdeveniment. I de València, em sembla que en ve alguna?
Sí, la Cimer Valenciana és una noia de la comunitat valenciana, està especialitzada, va començar amb els cims, això d'aquí li ve el mot de Cimer, porta molt de temps especialitzada en divulgar els videojocs en català i també des d'una vessant...
des del punt de vista d'una dona i tu ho ha fet tan bé que ha sigut multipremiada se li ha reconegut molt tota aquesta feina que ha fet i a la que li van proposar s'hi ha tirat de caps i estem molt contents que vingui i ens faci una xerrada sobre el videojocs
amb la llibertat parella de triar el tema, fins i tot vindrà acompanyada amb algú i ens farà una hora d'una masterclass sobre videojocs. I a part anava a dir, una jornada completa el dia 8 de febrer, que em sembla que comenceu ben d'hora i acabeu ben tard, eh? Sí, a les 10 del matí comencem, fem una parada per dinar i després tornem a engegar a les 4 fins a les 8 del vespre. Carai!
Al final és que era l'única manera d'entendre tot. Sí, sí, és multitud de propostes, tots en temes variats i a més a més són gent que treballa en multiformat. N'hi ha que fan podcast, àudio, n'hi ha que fan streams via Twitch, n'hi ha que es dediquen només al tema del YouTube. Són diferents maneres de promocionar contingut en català.
I especialment també, jo crec que per vosaltres, al final l'objectiu d'una primera edició és que se celebri la primera edició. Exacte. O sigui, moltes ganes que això es pugui fer bé i que sigui per repetir. O sigui, l'èxit, com ens dic tu, l'èxit ja és que es pugui fer. Per dir que l'examen té, realment té èxit, ha funcionat, ja es pot parlar d'un segon any, però almenys aquest primer any la qüestió és que es celebri, que ens feia molta il·lusió, també ens feia molta por, perquè no ens havíem emmerdat tant amb unes de vivent així...
en persona, i hem vist tot el que comporta, tota la feina, que és molt entretinguda, la veritat, però estem molt contents, com tothom ha respost, s'hi ha bolcat, gent que, teòricament, no és ni del seu canal, ni del meu, ni del director frustrat, d'en Pau Garriga, que també és, juntament amb nosaltres, un dels col·laboradors, un dels organitzadors,
I molta gent d'això desinteressada. Hem quedat molt parats de la resposta i moltes ganes, de veritat. Suport institucional d'esponsors. L'Ajuntament de Figueres també ens ha respost molt bé. La pròpia Cate s'hi ha posat moltíssim de cares per poder fer això a les seves instal·lacions. Ho solen fer bé, eh? I sempre estan molt oberts a coses. Molt gratament sorpresos.
De fet, tenim també l'Abacus Cooperativa, l'Abacus, el Bonpreu. L'Abacus des de Figueres, llavors engloba tot el que és l'Abacus. Bonpreu, esclar, també ens patrocina i col·labora, i la Societat de Ciència Ficció i Fantasia, que també, ja que nosaltres som membres, també han estat encantats de donar-nos un cop de mà.
Com bé heu dit, una primera edició que esperem que es pugui celebrar, que segur que sí, perquè ja la teniu bastant, ja que hi som, no? Ja que ho teniu tot preparat endavant, no? I tota la informació la podreu trobar en l'enllaç de Toten.cat Perfecte, doncs Albert, Sergi, us deixem. Avui no hem parlat tant de còmics com aquell qui diu, ja ho vam fer l'altre dia, ho tornarem a fer d'aquí a poc, però en qualsevol cas, escolta, ens apuntem a la gent d'aquest 8 de febrer en aquest, com dèiem, Toten. Cat. Moltíssimes gràcies. A tu. A tu.
I no volíem marxar a la francesa, que queda molt malament. Agafar i diria-la. Ja ho fem de dilluns a dijous, això de marxar a la francesa. Exacte, ho fem de dilluns a dijous. I el divendres no ho volíem fer, com sempre, amb les cosetes del divendres, amb les cosetes del cap de setmana.
I l'Arnau Vila, que no sé si ens té preparat el seu... Home, i tant, que ho tinc preparat. Particular. I avui ja us dic ara que us faré ballar. I té molt a veure amb el que hem anat parlant aquesta setmana. Ui. Vols sentir el que sonarà ara mateix? Jo et vull sentir a tu. Jo... Bueno, a mi no. Sentiràs el que... No parlava de la veu. El que he proposat. Sento. La... La connexió radiofónica que tenim tu i jo. Comença a apertar les cadires. Vull. Perquè ballaràs de seguida. Vull. Això comença així.
Llorar.
Dibujé tu sonrisa junto a la mía, en mi color y en ese pan.
Fins demà!
Volen les cadires, el que arriba al mes número 15 de Girona, amb l'oreja de vango. Això anem a qualsevol fulla del carrer, anem a això, eh? Catxindena, que em sembla que... Bueno, hi ha molta gent, compte que no haguem provocat algun accident de cotxe, allò, saps, amb la gent allò animada i amb moltes ganes. En qualsevol cas, Arnau Vila, acabem setmana. Com sempre dic...
i normalment ho dic fora de micròfons, però avui ho diré aquí i en directe, tant de bo passis un cap de setmana gairebé tan fantàstic com tu. Anirem a veure gent fantàstica aquest dissabte. A veure què tal. Posa la tele millor. Arnau Vila, bon cap de setmana. Va, fins dilluns.
Vivir, quedar en el cristal. En un reflejo del sol de mediocidad. Era forma de amor para mi aca. Quiero estar. Quiero mirar sin ti. Quiero esperar.
Els Quatre Rius, el magazín matinal obert a la ciutat. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit.
Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM, la gironina.
Girona FM obre a la finestra la participació donant veu a les entitats i a la pertobració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris. La ràdio de Girona.
Digue'm que m'estimes encara que sigui un sop. Digue'm que em desitges i et prometo que et creuré. Digue'm que m'enyores i que no et passen les hores. Digue'm que em somies cada nit des de fa temps. Saps que sé molt bé que un altre t'omple la vida i que no pot ser que no vols mirar el passat.
que he tornat, no pretenc trobar-te sola, a sostenir-te un cop més al costat. Digue'm que m'estimes, omple'm el cos que mentides, només et demano un dia, jo demà ja hauré marxat.
i guarir-me la ferida que m'ha quedat. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no.
Digue'm que m'estimes encara que no t'ho crec. Digue'm que em desitges i després me n'aniré. Digue'm que m'enyores i et sap greu quan te n'adones. Digue'm que em somies, enganya-me encara més. Saps que marxaré i no em tornaràs a veure. Aquest cop pot ser l'últim que m'abracarà.
Fins demà!
Gratxaré i no et tornaràs a veure. En aquest cop pot ser l'últim que m'abracaràs. I en aquest instant recordarem la nostra història.
Aquell amic que me'n s'ha esborrat. Digue'm que m'estimes, ofre'm el tos de mentides. Només et demano un dia, jo demà ja hauré marxat. Sol tant tu podria suportar la malangia i guarir-me la ferida que m'ha quedat. Nai no, nai no, nai. Nai no, nai no, nai no. Nai no, nai no.
Benvinguts a Girona FM. Benvinguts a la ràdio de Girona. I què? Se'ns patina l'embraguer? És un dia de sol. És neurobic. Neuro què? Sí, agilitat mental.