logo

Els 4 Rius

El magazín diari de Girona FM, amb Saïd Sbai. Històries i realitats amb denominació d'origen El magazín diari de Girona FM, amb Saïd Sbai. Històries i realitats amb denominació d'origen

Transcribed podcasts: 217
Time transcribed: 8d 7h 5m 31s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dilluns 20 de gener de 2025. Avui, tercer dilluns del mes de gener, és el dilluns blau, o Blue Monday pels més politans. Segons els experts, l'esgotament econòmic, el clima i la fred, la baixa motivació, la falta de dies festius i, per què no dir-ho, que els dilluns sempre costen una mica més, fan que aquest sigui el dia més trist de l'any. Això si en regim pel calendari del sistema. Hi ha qui ho viu diferent. En tot cas, prenem-nos-ho amb filosofia.
Que ningú ens ha de dir si estem més o menys animats o si som més o menys feliços. Això ja és cosa de cadascú i cadascú és un món. Que sempre hi ha alguna excusa per celebrar i ja ho trobarem.
I si avui parlem que algú torna a la Casa Blanca, avui torna a aquesta casa un dilluns més per aixecar-nos els ànims, especialment en aquest dilluns blau. Arnau Vila, bon dia i bona hora. A mi ningú m'ha votat, però... No cal. Jo vinc directament, sí o sí. Dictadura de la ràdio, sí senyor. Exacte.
Bé, home, de dilluns, però un dilluns que va sortint al sol i això ja m'agrada. Tu què en penses d'això del Blue Monday i aquestes coses del sistema que ens obliguen a estar tristos un dia qualsevol? És que hem de separar dues coses, una cosa que el sistema t'obligui o que obliga la situació i l'altra alguna cosa personal. És a dir, si tu vols estar content un dilluns ho ho estaràs. Ningú t'ha de dir el que has de fer. Saps a què em recorda? A Sant Valentí.
és el dia que t'obliguen a haver de reservar en un restaurant haver de portar flors, etc. quan Sant Valentí hauria de ser cada dia i el Blue Monday podria ser cada dia, depèn de com d'animat estiguis o no o Sant Jordi, depèn, perquè ja es dispara Sant Jordi és diferent Sant Jordi és el dia més bonic això sí que no hi ha discussió possible no, no, però en tot cas jo potser em quedo en Sant Jordi que no passa a Sant Valentí si haguessis de triar un Blue Monday que no fos avui
Quin seria? Home, ja no seria molt bé. El dia després de tornar de vacances, per exemple? Home, doncs n'és un, eh? Sí, perquè allò fas moltes coses i després has de tornar a la rutina. Bueno, de fet, també... A mi m'agrada força tornar a la rutina, eh? Sí? Sí, home, estàs molts dies de vacances sempre fent el mateix, gairebé, o fent moltes coses diferents... O no fent res. O no fent res, però allò de tornar allò a clic, no sé, m'agrada, sí. Pfff!
Jo això del Blue Monday m'ho vaig menjar després de Reis. No sé per què hi va haver dos, tres dies allà molt tontos, molt tontos, molt tontos, que ni jo mateix sabia ben bé on era. Vull dir, no sé, això potser també era el retorn a la rutina i altres coses. Mira, doncs per tornar a la rutina, en aquest cas de lectura, ens acompanyarà ara d'aquí uns moments en Raquel Caler,
per presentar-nos la seva nova obra literària, El Montros. També, seguidament, podrem parlar amb Gerard Serrat. Ell és de la principal de la Bisbal, que ens podrà explicar una mica, malauradament, a causa del que li ha passat, què és el que està passant últimament amb els robatoris a instruments musicals, que, més enllà del valor econòmic que tenen, que en tenen molt, també ho poden tenir sentimental. Sí, sí.
I, a més a més, també Arnau Vila, parlarem del vuitès cicla de ciència, ficció, fantasia i terror de Girona que tindrem a partir d'aquest dia 24 de gener. Carai, així és de Blu Monde i avui poca cosa aquí a la ràdio, eh? Bé, no ho sé, potser al final de tot ens espantem una mica, però anem a començar amb allò que sempre ens salva, que és la cultura. Ens hi posem. Blu Monde
I com hem dit abans, Montros és la nova novel·la de Raquel Caler. En aquest cas el presenta aquest 22 de gener a Salt, també ho farà el dia 29 a la Casa de Cultura de Girona i per últim el dia 1 de febrer a la Biblioteca de Figueres. Per poder comentar la seva obra ens acompanya avui Raquel Caler, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora.
Bon dia, que trist això del Blue Monday, no? No m'agrada. D'això t'anava a preguntar, tu has notat aquest blau en l'ambient, així una mica més tristot tot? No, jo la veritat, vinc molt contenta, crec que ja ha passat això del Nadal i tot, no? I que seria potser com tu deies després de Reis, quan estàs una mica més tristot per tot, i ara, bueno, ja ens hem mentalitzat que ens queden tres mesos de feina fins a Setmana Santa. Exacte.
Això em sembla que sí que és el que més mal fa, eh? Sí, sí. En qualsevol cas, no sé si la gent té algun motiu per estar trista, em sembla que tu no, i és que presentes obra, Montros, clar, al final sempre és motiu d'alegria i més treure un nou llibre. I tant, i tant.
Estic molt emocionada perquè a part aquesta és una novel·la que m'ha costat força treure el mercat perquè és una barreja de gènere que en totes les editorials normalment estan molt encasillades en un tipus de gènere habitual i clar, com barreges és una mica complicat però estic molt emocionada tant per la nova novel·la com per la temàtica, per tot.
És la teva quarta novel·la? Correcte. Creus que has arribat en aquest sentit a la maduresa ja com a novel·lista? No, encara no. Encara no, encara no. Tinc escrita una cinquena novel·la que encara no ha vist la llum i que ara trigarà una miqueta a veure-la i serà a partir de la sisena novel·la que ja sí que ja tinc clar el que vull fer i cap on em vull dirigir. Què és Montroso?
Montrose és una muntanya, és una muntanya que hi ha a la Garrotxa, la gent d'allà suposo que ho coneixerà, però és el nom d'una muntanya que en aquest cas, en el cas d'aquest llibre, podríem dir que és el personatge protagonista de la novel·la, perquè allà és on succeeix tota l'acció i a més a més té un paper molt important en la trama. Ja hem definit escenari, en aquest cas, la trama, de què ens hi parles?
La trama, per dir-t'ho d'una manera així... Sense fer spoiler. Ja ho intentaré al final, però de moment... Complicat, complicat. Coneixes la llegenda de la muntanya de Montros? Doncs mira, igualment que la conegués, et diria que no. Vale, doncs aquesta és la trama. Tracta de la llegenda que hi ha sobre la muntanya de Montros. Una altra cosa és saber si hi ha o no hi ha una llegenda. Però la trama tracta de la llegenda.
Què ens parla la llegenda exactament? Com t'ho diries sense fer spoiler. Bé, definiré una mica la novel·la, que serà més senzill, que no pas dir-te de què parla la llegenda. Et diré que la novel·la està escrita en dues línies temporals.
Una d'elles seria l'actualitat, per dir-ho d'alguna manera, i l'altra seria la llegenda d'aquesta basada, que és sobre la història, una història que va succeir en el temps de la Guerra Civil Espanyola. Llavors, no puc llegir més. Jo entenc que sí que tindrem aquí traços de novel·la negra, tensió...
Com a trama principal? Una mica de fantasia. També? Sí, una mica de romans, que sempre va bé per un Blue Monday, sobretot. Sempre va bé per alegrar-nos una miqueta, que l'amor ens salvi. Exacte. És una combinació bastant peculiar, no? I més, si són trames paral·leles, estan al mateix nivell en aquest sentit?
Sí, et podria dir que sí. Per això és pel que et deia abans que ha costat una miqueta treure-la perquè és una aposta molt arriscada i clar, no tothom està disposat a provar-ho, no? Ha sigut un camí llarg, però jo crec que és una novel·la que agradarà perquè és molt, molt, molt emotiva, molt...
molt forta de sentiments, molt forta també d'acció, dins de ser una acció relativament lineal, però no ben bé. És que, clar, no puc desvetllar gaire cosa més perquè, si no, només puc dir que hi ha dues històries. La història actual no és la realment important. La realment important és la que va succeir en temps de la Guerra Civil.
I tot acaba afilat d'una manera que realment no s'entén, o sigui, s'entén tot, però fins al final no acabes de treure el suc. És aquell puzzle, no?, per entendre'ns, on t'acabes trobar l'última peça al final. Que tot, tot, tot, absolutament tot encaixa, tot ho recordes, i hi ha moments, no sé, jo aquesta novel·la la vaig escriure durant la pandèmia,
i et puc dir que aquesta setmana, degut a les presentacions, l'estava repassant, l'estava tornant a llegir, i totes les meves novel·les, menys, bueno, la primera és com aquell que dius, l'experiment que fas, no? La resta sempre intento sentir un esgarrifant-se per veure si vaig per bon camí o no. Però una vegada ja l'he escrit, una vegada l'he rellegit 20 cops o 30, ja allò passa, però aquesta novel·la no. Aquesta novel·la continua...
esgarrifant-me la pell cada vegada que llegeixo la història, sobretot del 1936. Jo crec que és evident que la idea d'aquest llibre et va sorgir mentre passejaves per Montros. Correcte, correcte. De fet, la protagonista de la història del present porta el meu nom, no té res a veure amb mi,
Però porta el meu nom precisament per definir això, no? Jo aquesta història no en tenia ni idea que l'anava a escriure, però vaig decidir, no ho sé, jo anava als túnels de Montros, als túnels que travessen la muntanya, i cada vegada que anava sentia un esgarrifant-se. Llavors vaig decidir pujar a l'ermita, perquè hi ha una ermita a dalt de la muntanya i havia de pujar per veure el motiu, per veure el per què. I va ser durant aquest trajecte, que no és gaire alta, vull dir que tampoc és tan llarg,
que se'm va acudir tota, tota, tota la història. Em va venir al cap, llavors vaig decidir l'aix escriure i la protagonista de portar el meu nom perquè la història se m'ha acudit pujant a l'Ernita. Llavors, sí, sí, la inspiració va venir així.
I tot i que he fet recerca, he intentat trobar aviam si havia succeït alguna cosa similar durant aquests anys, no he trobat res, però estic convençuda, i els oients que ho estiguin escoltant, si hi ha algú de la part de la Garrotxa potser m'ho podran dir, que això va passar, això va passar d'alguna manera. Clar.
En aquest sentit, a part una novel·la, ja ho has dit abans, que potser ha tingut el seu repte a l'hora de trobar l'editorial, però que també l'has deixat respirar temps. És a dir, han passat 3-4 anys des del moment àlgid de la pandèmia. En aquest sentit, també entenc que com a escriptora va molt bé deixar respirar els textos d'aquesta manera i tornar a reescriure, si cal.
Sí, i de fet ha sigut una reflexió que he fet, perquè les dues primeres novel·les no vaig tenir gaire sort amb l'editorial que vaig publicar, i vaig estar molt de temps definint si les properes ho faria mitjançant l'editorial o ho faria mitjançant l'autopublicació, que és un altre repte, per dir-ho d'alguna manera, que tenim els autors no gaire coneguts o que no...
De quilòmetre zero. Exacte, diguem-ho així, per publicar, no? I finalment no vaig decidir apostar novament per un editorial, per això també va estar tant de temps en un calaix. Quantes coses de tu té aquest llibre?
Doncs no gaire. A banda de que se'm va acudir la novel·la, és com si hagués aparegut a la meva ment i com si jo fos, d'alguna manera, la persona que ha de traslladar aquesta història per la resta de gent.
No podria dir que els personatges, en aquest cas en concret, són gaire similars a mi, tot i que com bé saps i com tot escriptor sap, quan escrius una novel·la sempre deixes anar a trets de la teva personalitat. Impregnes coses en els personatges o també en la trama. Correcte. En aquest sentit, tu com escriptora, quines lliçons t'has emportat a l'hora d'escriure aquest llibre?
Aviam, jo he après molt escrivint aquest llibre, en el sentit que l'està narrat en dues línies temporals, primerament de tot has de fer que tot quadri, que no hi hagi incongruències.
Després he hagut de posar-me una mica en el que va ser la Guerra Civil Espanyola, que ara ja fa molts anys d'això, però crec que no ho hauríem d'oblidar perquè va ser un període molt difícil, molt complicat per tots nosaltres.
I sembla que els que no ho hem viscut o els que, sobretot el jovent d'avui en dia, ho té una mica perdut, no?, i no sap ben bé les coses que van arribar a succeir. Això m'ha permès també investigar una mica tot el que va passar, quins eren els motius, tot i que ho estudiem a escola i tot això, doncs aprofunditzes una mica més, no?,
I m'ha permès conèixer una mica o ficar-me una mica en la pell del que devia passar a aquella gent, als nostres avantpassats, davant d'una situació tan violenta que posava inclús els teus propis veïns o els teus propis familiars en contra teu. Vull dir, és molt dur, havia de ser molt dur. Llavors, tot això m'ha permès créixer en aquest sentit també com a persona.
I a més li dona bastant de dinamisme també aquest fet que hi hagi dos línies temporals i que estiguis anant cap al present, tornant al passat. Vull dir, també és una manera de traslladar el lector contínuament a diferents línies temporals que també li dona dinamisme a la història. Sí, sí, correcte. L'únic que, com bé et deia abans, amb això s'ha de ser molt curós perquè el lector es pot perdre. Llavors has de definir molt bé...
La manera en què trenques i en quin moment estàs narrant un present o estàs narrant un passat i que el lector sàpiga expressament quan estàs en un lloc o l'altre, no? Que això és el que em va passar amb la meva primera novel·la, davant la inexperiència, potser això a la primera edició, perquè a posteriori em vaig treure dos més i ja vaig corregir tots aquests temes, no?
Però potser la primera edició no estava gaire definit el temps del tall de la línia temporal, no? I és el que no he volgut que tornés a passar amb aquesta novel·la. Recordes com va anar el dia en què vas acabar la novel·la?
O que vas donar per acabar de la novel·la, perquè al final també, entre les relectures i tot plegat, ja m'imagino que són uns quants mesos per no dir algun any. Sí. Sí, sí que ho recordo. Va ser com...
O sigui, mira, se m'acaba d'esgarrifar la pell ara mateix una altra vegada, és que és pensar en aquesta novel·la i és increïble. Vaig tornar a passar pels túnels, una vegada havia acabat d'escriure la novel·la totalment, i aquella sensació que sentia cada vegada que els travessava va deixar d'estar. Va ser com, he fet la meva feina, no?, del que havia de fer en relació a aquesta muntanya, en relació a aquesta història i en relació a aquesta novel·la. Ara només falta posar-la a disposició del públic i ja està, no?, però...
Va ser com, he tancat una etapa, no sé per quin motiu, no sé per què, la gent que cregui en les energies i tot això dirà uau, no? I la gent que no dirà quina xorrada, no? Però bueno, va ser com, ja he fet la feina i ho recordo perquè al travessar els túnels aquesta sensació vaig deixar de sentir-la.
Això ordena un capítol també del final de la teva vivència o de les teves emocions també, no? Vull dir, perquè tot això que intentaves canalitzar ja ho has aconseguit i també de forma, és a dir, materialitzant-ho.
Sí, sí, sí, sí, correcte. I a més vaig tancar també una etapa amb aquest tipus de barreja de narratives, no? Ara estic posada en una altra. Però amb aquest tipus que barreja una mica el que és fantasia, amb el que és història, amb el que és ficció, amb el que és romans i tot això, vaig fer com un tancament. Ara ja he anat més cap al thriller, no? A novel·la negra.
És el que t'anava a dir, ja que no he pogut estirar gaire de Montros, aquesta cinquena que sortirà, esperem que més aviat que tard, cap on va, cap al thriller? No, t'explico. Cuéntame. Te cuento. De fet, aquesta novel·la, Montros, encara que hagi sortit en quarta posició, per dir-ho d'alguna manera, va ser la tercera que vaig escriure. La quarta novel·la que vaig escriure, que ha sortit abans per temes, bueno, d'editorials,
És per fer la número 100, aquest és el thriller, no? I a partir d'aquí sí que he fet un canvi. Encara he fet una immersió en un altre tipus d'estil amb la cinquena novel·la que trauré al mercat, que no us puc desvetllar encara títol ni res.
és un altre estil diferent i si per això et deia que serà a partir de la sisena novel·la que trauré on tallar sí que anirà més encarat els trilers perquè és el que realment sento és el que realment em permet expressar més la meva imaginació adinsar-me en el món de la ficció i bueno
Més o menys. En aquest sentit, calendari ben ple, com hem dit abans, aquest de 22, que vol dir demà passat, si no m'equivoco, presentem a Salt. Sí, a les 7 de la tarda, a Salt, a la Biblioteca Iuboigas, us espero a tots. De fet, us necessito a tots per donar-me suport.
Això el 22, després el 29, a la Casa de Cultura d'aquí de Girona. Correcte, també a les 7 de la tarda. Correcte. I després el dia 1 de febrer, hombre, amb el senyor alcalde Jordi Masqueff, també, això ja a la Biblioteca de Figueres, jugues a casa. Correcte, jugo a casa.
I en aquest sentit, més presentacions, segurament que arribarà, no? Sí, sí, sí. Passa que, bueno, soc una mica inquieta i estic fent altres coses, estic al nivell seu d'anglès, estic treballant, estic... Clar, haig de pausar una mica, si no, no arribaré. Clar, i com si no tinguessis prou feina a sobre, que encara al cim també escrius llibres. També, també. Has vist que bé...
Doncs Montros de Raquel Calera, aquí ja aprofito per acomiadar moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Gràcies a vosaltres, he estat molt còmode per aquesta oportunitat i espero poder tornar.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
El 20 i 21 de gener al Palau de Fires de Girona, primer congrés de benestar emocional. Xerrades, experiències, activitats paral·leles i taules rodones on debatre i conèixer com millorar la nostra salut mental i emocional. Inscripcions gratuïtes. T'hi esperem. Ajuntament de Girona.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Tirolines i camins de pas. Tu i jo en un marge espiant com ballant el senso. Quin parell i surt la calor. Jo sé d'un lloc on fa solet ja estaré millor.
Escoltat murmuris i elefants, trepitjat merba i sentim la pluja a les mans. Ets un parell i pesa l'horitzó, ara com ara la veritat és una cançó. I pensar que la ciutat s'enfonsa i tu i jo encara som vius. A una barqueta sense massa pressa fas un blog i somriu.
i és de veritat la llum que ens omple els ossos, que és com un cicle constant de les estones que no vols que acabin mai. Quatre fotos passa a un avió,
El nostre camp natura sàvia i gravo record, som un parell giner des dins del mar, que ens amaguem a l'aigua com un fil de pescat, i pensar que la ciutat s'enfonsa i tu...
I és de veritat la llum que ens omple els ossos, és com un cicle constant, de les estones que no vols que acabin mai.
i pensar que la ciutat s'enfonja i tu i jo encara som vius. A una barqueta sense massa pressa fas un lop i somrius. I és de veritat la llum que ens omple els ossos, és com un cicle constant, de les estones que no vols cacar.
Pels ulls de la gent normal, ella és una més del poble, és la filla del practicant. I avui a la plaça és nit de festa i entre multitud tigresca ens saludem mentre brindem.
Parlem amb un gest i una mirada, mentre es pentina de passada, no cal res més, ja ens entenem. I l'últim ball no serà fins que canti el gall, fins que caigui aquesta lluna que tant de temps està esperant. I l'últim ball no serà fins que canti el gall, d'haure set fins al repà, que tu ja te n'estaràs.
Pel carrer gran, jo m'entreting amb la teva pell fina, mentre el forner amb sacs de farina, mitja rialla, t'escagua i tant. I les monges, ja despertes de matinada, encara mitja endurniscades, no en reconeixen les cares. Surt el sol i mentre posen al carrer, tu fas un petó de bon dia o de bona nit, jo ja no ho sé.
Sort que ja hi som, torrai que ja has arribat, a mi em queda un camí prou llarg per recordar el que ha passat. I l'últim ball no serà fins que canti el gall, fins que caigui aquesta lluna que tant de temps està esperant. I l'últim ball no serà fins que canti el gall, treure set fins al rapat que tu ja...
Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat.
I seguim els quatre rius quan nosaltres ens vam sobtar bastant quan vam veure publicada una notícia on denunciaven el robatori d'un fiscorn d'un músic de la principal de l'Avisbal. Una cosa o un robatori que no és puntual, no és aïllat, i és que últimament sembla que
els pispes o els amics de tot allò que sigui alier, en aquest sentit, sempre o estan buscant últimament instruments musicals o fins i tot s'hi troben l'oportunitat, i van, no només pel significat o pel valor econòmic que tenen, sinó també sentimental. Per comentar aviam què ha passat, ens acompanya el Gerard Serrat de la principal de l'Avisbal, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora, Gerard. Hola, bon dia.
Si no m'equivoco, t'han robat el fiscorn. No sé si ens pots explicar una miqueta què ha passat, però ha passat tot això aquest cap de setmana. Sí, sí, sí. Va ser el dia 17, a Vilassar, un volo històric que sempre fem amb l'abisbal, allò de tot el dia en el poble, que tothom ens coneix i tothom, hosti, com que ens sentim molt estimats i així. I la cosa és això. Estàvem al migdia, després d'haver fet la feina del dematí,
i ens estàvem canviant i carregant el cotxe, que marxàvem amb presses, vam deixar allà a un costat del cotxe. I vam pujar al cotxe i de seguida ens vam adonar que ens l'havíem deixat allà. Però clar, hi havia més gent, altres músics, el director també estava per allà. Vam tornar als 5 minuts, comptant que encara hi havia gent que va marxar més tard. I ja no hi era. Era algú que estava, suposem, pendent d'això o alguna cosa.
perquè clar, era un carrer com peatonal, no era que tota l'estona hi hagués molta gent, era un lloc que era algú que te devia estar observant, un carrer estret o així, i vam veure que vam cometre aquest descuit i de seguida ja estaven a la White. Casualitat o no, em sembla que no ets l'únic caso últimament de músics al país que vaja, vull dir, que els estan pispant l'instrument.
Sí, sí, hi ha la típica por que sempre tenim de deixar-ho al cotxe, de no obrir el malater. Si tenim les coses al cotxe, no obrir el malater sota cap concepte perquè no puguin veure que hi ha res. O directament, com un company meu d'instrument i de poble, en Màriament Prives, que directament va ser víctima d'un robatori organitzat on un el despistava mentre l'altre l'hi agafava.
típic de carteristes, no? És com ens sentim. Clar. Gerard, en aquest sentit, el que comentàvem abans també, no? Vull dir, més enllà del valor econòmic que té un instrument d'algú que el sap tocar, és a dir, d'una persona professional, també el valor sentimental que pot tenir. Sí, perquè al final, mira, escolta'm, si són els diners, ja te'n fa greu, no? A ningú li agrada llançar-los, però...
Però bueno, al final te'l compres i ja està. Però que aquests instruments, primer, te'ls han de fer a mida, no? Perquè tu el demanes, has de fer pagar la meitat per avançat, has de esperar 7 o 8 mesos que el facin a Alemanya, que el baixin... I després, mica en mica, aquell instrument es fa a tu i tu et fas a ell, també, no? I clar, això és molt complicat, perquè...
Hòstia, les sensacions, aquell metall vibre d'una manera determinada. És una cosa, potser des de la gent forània d'aquest món li costa una mica d'entendre, però pels que ho vivim i ho sentim és que és molt més que algun material. Jo em relaciono a vegades com un cotxe, que a vegades el teu cotxe que portes tota la vida se t'espalla i l'has de llançar i te fa pena.
I no és perquè t'hagis de comprar un altre cotxe, és perquè aquell era el teu i, hosti, te'n fa greu tot el que has viscut. Gerard, en aquest sentit, m'agradaria saber si vas interposar la denúncia als Mossos d'Esquadra, a qui toqui. Sí, sí, sí. Bueno, van trucar de seguida a la policia i la denúncia, la veritat és que hem estat...
ple de dies tocant i a més tinc el meu pare és mosso i em va dir, diu, escolta ma has de posar la denúncia, evidentment però no deixis de dormir per fer-ho perquè ningú el buscarà ni passarà res fora d'això, això és només per si algú se'l trobés que tinguin constància d'això i encara hi aniré demà que és el primer dia de festa que tenim des d'aquell dia perquè hem estat tocant cada dia i evidentment sí, sí, ho faré, ho faré
Amb objectes tan únics, alguna vegada crec que la policia recomanava d'estar atents una miqueta a les plataformes de compra-venta de segona mà, perquè a vegades, com aquell qui diu, el pispa és tan cutre que ho penja allà tal qual. Sí, sí, la cosa és això, ja anem mirant Wallapop i plataformes d'aquestes, ja ho anem fent, ja ho anem fent, ja ho anem fent.
Doncs Gerard, gràcies per haver entrat amb nosaltres, per explicar-nos què t'ha passat aquest cap de setmana i molts d'ànims, que tant de bo aparegui. Molt bé, moltes gràcies.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
El 20 i 21 de gener al Palau de Fires de Girona, primer congrés de benestar emocional. Xerrades, experiències, activitats paral·leles i taules rodones on debatre i conèixer com millorar la nostra salut mental i emocional. Inscripcions gratuïtes. T'hi esperem. Ajuntament de Girona.
Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial de cinema francès a la fresca. El meu plan era tornar aviat, però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca. Se'ns va fer tard, va dir, no agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar, que al pis hi tinc un quarto express per convidats.
I et deixo aquí sobre un cobrellit, perquè ara no, però després fotràs que ja veuràs. Si tens gana o vols aigua, tu mateix pots fer, pots fer com si fossis a casa. La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment malinterpretable. Vaig augurar una nit per la posteritat, fer un cim, fer 8.000, fer quelcom difícilment igualable.
no passava res. Només aquell silenci trencat pel meu somier, potser no era el seu tipus millor que no fer res. I amb una paret profus, impresa en blanc i negre, hi havia un pòster d'en Babart, potser ell podria dir-me per què em ballava el cas.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, voy a entendre un prono poco. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Ell va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig si no t'està convençut de fer-ho. Jo vaig dir, rija, però si ara hi vaig, ella no ho vol. Després què? Després tot això acaba siguent un rotllo patatero. Em va convidar fumar. I en un pleno seqüència una frase magistral. Una dona és una dona, no et preocupis tant se val.
L'any demà vam esmorzar, ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar, ella em va fer un petó que encara no s'interpreta. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
Ara que et tinc aquí, fes que pari el temps. Deixa'm descobrir estels sobre la pell. Ara que tu i jo tenim les ales de mil ocells
Ara que et tinc aquí,
Fes que pari el temps. Deixa'm descobrir. Estel sobre la pell. No oblidis el camí. Si et porten lluny els vents. Un dia l'encec.
I no ens va faltar res. No és el pas del temps que ens porta a créixer, són els seus cops. I a cada cop que ens aixequem del terra, pensem la por. Deixa't anar.
D'allò que pesa, pren el vent amb la incertesa, sent la flama i deixa néixer el teu instint. Ara que tinc aquí, fes que pari el temps, deixa'm descobrir.
Estel sobre la pell, no oblidis el camí, si et porten lluny els vents. Un dia vam ser aquí i no ens va faltar res.
Ara que tu i jo tenim les ales de mil ocells.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Som la teva veu. Som la gironina.
El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer, Saïd Svall i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Els quatre rius.
El magazín matinal obert a la ciutat.
Seguim fent el repàs a l'agenda que tenim a Girona aquests dies i en aquest cas ens anticipem perquè des del dia 24 fins al 31 de gener arriba el vuitè cicle de ciència, ficció, fantasia i terror de Girona. Per poder comentar una mica la jugada ens acompanya del col·lectiu Ningú No és Perfecte, l'Ignasi Arbat, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora, Ignasi.
Què tal? Bon dia, com anem? Arribem a la vuitena edició d'aquest cicle, vaja, edició plenament consolidada, eh? Sí, sí, això costa tirar endavant activitats culturals, però sí, aquí estem un any més i aquest any ja vuit, sembla mentida. I com t'anava a dir, ja ho has dit bé, eh? Vull dir, costa molt de tirar, però vaja, a Girona és que cada cap de setmana o cada setmana tenim coses, eh?
Sí, la veritat és que sí, però coses així més dedicades a generar fantàstic, fantasia i terror, n'hi ha poquetes, i és el que ens agradava a nosaltres, i trobem a faltar aquest tipus d'activitat, i amb això venim a cobrir part una mica d'aquest buit, no? En aquest sentit, l'escenari serà la Biblioteca Pública de Girona, Carles Enraola, i em sembla que el tret de sortida el doneu aquest divendres 24 de gener a les 6 de la tarda.
Sí, correcte, sempre hem estat a la Rahola i comencem aquest divendres, jornada d'inauguració, i ho fem amb una de les xerrades fortes que tenim, que és amb la Maria Nicolau, terror a la carta, ella és cuinera, és escriptora, intentarem portar al nostre terreny del gener fantàstic tot el que és el món de la cuina, que hi ha molt de terror, encara que sembli que no.
Clar, seguim jugant fins al dimarts dia 28, on també tindrem una nova xerrada, eh? De l'Albert Velasco, si no m'equivoco? Sí, l'Albert Velasco, que també és professor de l'Universitat de Lleida i també és escriptor, i en aquest cas el que intentarem és...
que ens ajudi a buscar tresors fantàstics de casa nostra, perquè estem molt acostumats a Indiana Jones, aquestes coses, però nosaltres també tenim els nostres tresors i ell serà el nostre Indiana Jones, que ens farà una mica aquesta ruta de tresors fantàstics que podem trobar per Catalunya. Seguim amb xerrades perquè el divendres 31 de gener tenim l'Anna Llisterri, si no m'equivoco.
Sí, correcte. Sempre ens agrada fer alguna xerrada així temàtica destinada al món de la traducció i aquest any hem aprofitat el fenomen aquest de Blackwater, que és un dels llibres que més s'està llegint darrerament, que ha descobert molt la gent.
arran d'una edició molt bona que ha sortit, i l'Anna Llisterri, que és una de les seves traductores, que a més a més ha traduït altres obres de gent ara fantàstic, com el mateix Cançó de Gel i Foc, que és el Joc de Trons, de Martin en català, i també La roda del cel d'Orsela Caleguin, que també és una autora de ciència-ficció amb una llarguíssima trajectòria.
Això respecte a xerrades, però com no podia ser d'altra manera, si parlem de ciència-ficció, fantasia i terror, hi haurà projeccions, ja també. Sí, fem projeccions i aquest any les hem vestit una mica més en cineforo. Normalment el que fèiem fins ara fèiem una petita presentació, vèiem la pel·lícula i si teníem una mica més de temps, al final fèiem una petita xerrada. Això aquest any ho consolidem en totes les projeccions
I deixem més temps de marge per poder donar aquest plus, que no només sigui seure's allà i veure una pel·lícula on podria ser casa, sinó, a més a més, poder debatre, aportar tota la informació sobre la pel·lícula i tarrar, vaja, amb la gent que vingui a veure-la.
I tireu d'efemèrides, eh? T'ho dic perquè el dilluns 27 tenim Alien, el dimecres 29 tenim Star Trek i el dijous 30 tenim Malson a Elm Street perquè celebren el 45è, 15è i 40è aniversari respectivament. Sí, exacte. Normalment hem anat a buscar clàssics dels 80. Aquest any apostem, o sigui, al posar la pel·lícula de Star Trek de J. J. Abrams, la del 2009,
ens acostem una mica a la proximitat perquè també volem provar de no pel·lícules tan antigues sinó també poder incorporar alguna una mica més moderna i aquest any ens agrada jugar sobretot amb els aniversaris i tal i Alien era perfecte perquè de fet el 45 aniversari
fa uns mesos es va celebrar amb l'estrena de l'última entrega de la saga, que és Ròmolos en cinema, i nosaltres tornarem a veure la primera, l'original de l'any 1979. D'Star Trek, doncs, és interessant també recuperar com...
la saga reneix amb una nova manera de fer en el cinema en aquest cas a través de la pel·lícula de J. J. Abrams del 2009 i amb el son a Elm Street doncs Freddy Krueger encara continua sent 40 anys després un icona i està molt bé o sigui potser de les que havien passat fins ara dintre de
del cicle eren sobretot de fantasia, ciencia ficció, etc. Aquest any apostem per una que sigui purament de terror, no? I teníem ganes de poder veure com va i per això portem aquest malson al Maastricht. Avui és bon dia per parlar de terror, t'ho dic perquè estem a Blue Monday, diuen. Sí, és un dia trist, però intentem arreglar. Com que el terror també ens agrada i també és alegre, doncs escolta, a veure si això també aixecar una mica els ànims. Reptes per aquesta vuitena edició?
Doncs reptes que volem que vingui molta gent, aquest és el repte, que volem que vingui gent a totes les xerrades, sobretot, i també a les projeccions, i sobretot que la gent gaudeixi i que la gent que vagi a veure qualsevol dels actes que fem i surti contenta, doncs aquest és el millor repte que es pot assolir.
Una última curiositat, quant de temps us porta organitzar un xiringuito d'aquestes dimensions? Doncs mira, amb els seus temps, doncs pràcticament un any, perquè tu pensa que ja estem, diguéssim, pensant en les de l'any que ve i hi ha algun nom que aquest any no ha pogut sortir per temes d'agenda, això ens ho sol passar a vegades, que dius, bueno, doncs ho tornem a provar l'any que ve, si per agenda, doncs ja ens ho podem reservar.
Vull dir que hi ha més o menys que tenim algun planning, alguna història, i d'altres que has d'estar treballant i que no han sortit. A vegades hi ha coses que sembla que seran molt difícils i són molt fàcils. Hi ha coses que sembla que seran fàcils i no te'n surts. És una mica contradictori, però funciona d'aquesta manera. Escolta, ja que hi som, t'atreveixes a avançar alguna cosa de la programació del 2026 o què?
A veure... No esperava que contestessis aquesta pregunta, tu digue'm sinceritat. De noms no em penso dir, perquè a vegades això a un any vista és complicat, però sí que amb projeccions intentarem... Aquest any hem dit que fem el format aquest de Cineforum, que esperem que funcioni molt bé, per tant que es pugui consolidar,
i quant a pel·lícules potser ens agradaria seguir mantenint les tres que solem passar cada any
però a veure si la idea és poder-ne portar també alguna més moderna, més d'estrena, per dir-ho d'alguna manera. Però bé, això ja ho veurem. Escolta, sí, no ens avancem, t'ho dic perquè a mi m'han ensenyat de tota la vida que els postres sempre s'han de fer al final i no mentre estem menjant el filet. Exacte. De moment gaudim d'aquesta vuitena edició perquè...
Ara comença i segur que la gent trobarà moltes opcions i coses i si no t'agrada una cosa pots anar a l'altra o passar tota la setmana, eh? Vull dir que això cap problema. T'anava a dir, si et busquem entre el 24 i el 31 de gener, passem per la Carles Rahola i et trobem a tu, eh, Ignasi? Sí, estarem jo, estarà també tota la gent de la biblioteca Carles Rahola, també d'Ocificció, que també organitzem i estem aquí al peu del canó tots aquests dies portant totes aquestes activitats.
i les xerrades les trobareu a la part de baix, diguéssim, que és l'auditori gran.
i les projeccions us ho haurem d'enfilar una miqueta, perquè és una escala sala de projeccions que és el segon pis de la biblioteca. Però ja se'n sou, eh? Vull dir que si no voleu pujar les escales hi ha maneres d'arribar fins a dalt, també. No ens espantem amb el que no toca, en qualsevol cas espereu-vos a les projeccions d'aquesta vuitena edició del cicle de Ciència, Ficció, Fantasia i Terror de Girona. Ignasi, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé. A vosaltres, una abraçada, adeu-siau...
Benvinguts a Girona en Escena, el batec artístic de la ciutat. Un programa sobre la temporada alta on la màgia és sempre darrere el taló. Cada dos divendres a la una del migdia a Girona FM i també en podcast a gironafm.cat.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina. Escoltes flamenco
T'agrada viatjar, no faltes mai a ioga i estudies italià. Vas a la filmoteca i puges a estendre el terrat. T'has fet vegetariana i balles xa, xa, xa. A tes places amb bici
Per no contaminar, expliques a ta mare que és bàsic reciclar. Quan vas a Nicaragua, en plan col·labora, retrates la canalla, els temps en Can Vila.
que ho fas expressament. Per mi, que te m'han fet a mirar. Per mi, ja podem finir i quitar. Per mi, el que em queda davant.
Pel teu aniversari prepares un pastís, em portes a la feina i per tots els teus veïns. A les festes de gràcia decores el carrer, tanques els ulls i balles passant dels pretenders.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.