Els quatre rius, a Girona FM, amb Saïd Svai. I avui és dimarts 27 de gener de 2026, un dia més de caos de rodalies, diguin el que diguin. L'hi, perquè m'ha tocat agafar el cotxe una altra vegada. No hi havia trens funcionant a Figueres, cap a Girona. I la moto, que la recuperació és progressiva, ja no cola.
No hi ha escala de grisos. O funciona o no funciona. Ens passem el dia escoltant rodes de premsa, anàlisis i queixes que no s'ha invertit prou. Però el servei no funciona. Ara diuen que és gratis. És a dir, és gratuït un servei que no funciona. Ahir, en aquest cas, es va fer viral el bo de l'Oriol, que ja ho deia. Això és que empixa i rellisca. Però, sobretot, el resum perfecte és que en un país, encara, s'atura perquè no plou. O, en aquest cas, perquè plou. Encara amb solucions...
En aquest cas, al final, només queda recordar que avui torna a ploure tot Catalunya.
I com no podia ser d'altra manera, avui ens acompanya el relator espacial de la ONU, Nacions Unides, aquí al carrer Gomes, número 15 de Girona. Jo crec que aquest càrrec ja el té per dret i per deure. Arnau Vila i Elvira, bon dia i bona hora. Molt bon dia, home. La veritat és que és un honor que pugueu estar amb tots vosaltres, no, també, amb aquest càrrec. Escolteu-me. És que m'ha agradat, no ho sé, ho he escoltat. Sí, no? Ho has escoltat un dia la xerrada aquesta del moviment de l'aigua, com a genari. S'ha quedat així. S'ha quedat així.
I avui ho he tornat a llegir i dic, ostres, en aquesta vida molaria molt ser relator especial de Nacions Unides d'alguna cosa. Però un relator, exactament què fa, relata? Molt bona pregunta, Arnau. Jo intueixo que és una persona que va, és com un notari, és a dir, va fer una anàlisi, va veure les coses sobre el terreny per no haver de fer-ho tot des del despatx. Doncs la cosa està molt fotuda, ja t'ho dic. Completament, només faltaria... No cal ser relator, eh?
És que ara estic veient a la televisió que posa que el servei està restituït de la forma prevista. Però és que què vol dir de forma prevista? Però si hi ha 16 trams, em sembla, amb autobusos, que tampoc funcionen, com aquell que diu... Sí, aquest matí he sentit 146 busos per intentar mitigar, però és que 146 busos per tot el país el veig poc.
No, i 700 informadors que si passa alguna cosa tampoc et saben dir ben bé res. Pobrets, vull dir, saben el mateix que culpa tenen. Absolutament res. Sí, sí. Llavors, clar, és que tu agafes... I és el que et dic, jo he passat per l'estació de Figueres aquest matí i no funcionava. Què vols que et digui? Vinga, agafa el cotxe. I ara és el que et deia, vull dir que venim cap aquí i dic, ostres, és que en 4 dies... Vinga, 100 km per hora per l'autopista, que el límit està en 120. Ja m'he menjat mig dipòsit. I vinga, anar-hi nant, suma.
sí, sí, és així, és això o això o plantar vetes a l'andana anar fent un hortet has de buscar solucions no, i ahir em va agradar molt el que va dir la la Gina del PTP
que ara mateix s'estan plantejant obres faraòniques, com per exemple el trasllat de l'estació del centre de Figueres a una intermodal allà dalt, diu, quan la línia tampoc està amb un manteniment. I és que té tota la raó del món, o sigui, no sé quants quilos són, vull dir, no sé si el total era uns 60 quilos o una cosa així, i ara s'estan plantejant tot aquest sideral...
Quan encara no funciona tot això, i agafa't, embolica que fa fort, Arnau Vila, que avui torna a ploure per tot Catalunya, diuen, a partir de la tarda. Xàfecs generalitzats. Sí? Sí, no ho sé. Doncs on ho haurem d'anar seguint? Seguint no ho sé, però ja ho trobarem, suposo, dic jo, vull dir, no ho sé.
En fi, sí, deixem enrere el tema de Rodalies, si passa qualsevol cosa estranya. Sí, ja ho direm, quin remei. Entretant, nosaltres tornem a reenfocar-nos en aquests quatre rius després del dia d'ahir, després també d'aquest petit ball de bastons d'aquest matí. Passarem a parlar d'un llibre que és un recurs pedagògic, en aquest cas Joc Negre, Misteris per a Resoldre, d'aquí uns instants, amb la Maria Fernández i la Roser Jiménez. També avui parlarem amb el bodol Josep Maria Sirvent,
que torna, temps de salut ja feia dies també era de deixar-lo descansar una mica, pobret que sempre el teníem aquí retingut i encara tindrem temps per alguna coseta més però en qualsevol cas, si et sembla, Arnau Vila 11 i 11 minuts, demana un desig
I avui parlem d'un joc que neix a l'aula però que ha acabat convertint-se en un recurs educatiu transversal. Joc negre, misteris per a resoldre, és un llibre i alhora també una eina pedagògica que proposa enigmes lingüístics i també, en aquest cas, per posar a prova l'enginy, la comprensió lectora i el pensament crític. Per poder comentar la jugada d'on neix i en quin punt estem ara mateix, tenim una de les seves impulsores fa més de 15 anys. Maria Fernández Pou, bon dia i bon dia.
Bon dia i gràcies per convidar-nos. Només faltaria, també ens acompanya la Roser Jiménez, bon dia i bona hora. Bon dia. Anem per parts, Maria, primer de tot, anem a l'origen. Com neix aquest joc negre? No sé si va néixer com a llibre, com a idea... No, va néixer com a activitats de classe, fa uns 14 anys,
I de mica en mica el vam anar afinant fins que fa un any un equip de professors de la universitat i també professors d'institut vam decidir donar-li forma ja la forma que té ara, que és la de llibre.
En aquest sentit, entenc que ha estat una miqueta com aquest pas del temps el que ha anat determinant que tot això cristal·litzi en aquest llibre. Sí, perquè al començar-ho a fer a l'aula hem anat veient si això funcionava o no. I vam començar fent-ho a primer d'ESO, amb els anys ho vam passar a la universitat, amb alumnes de màster...
I vam veure que era interessant per tots. I això és el, no sé, el tresor d'aquest material. En quin moment vas veure que els enigmes podien ser una bona manera d'ensenyar llengua?
No t'ho sabria dir, no ho sé. No, suposo que al final, vull dir, és el que dèiem ara, al final fèiem servir l'aula com el canari de la mina, que jo l'indic a vegades, que és allò com aquell petit laboratori per veure una miqueta què funciona, què no, què agrada, què no agrada. Bàsicament el que volíem és que els alumnes reflexionessin sobre la llengua,
I clar, busques maneres de provocar una reflexió. I aquesta és una molt bona manera. Va ser una mica casualitat? O realment hi havia una intencionalitat? No, casualitat no. Hi ha la intenció de voler fer reflexionar, de voler ensenyar a pensar, d'entrenar a llegir, de llegir entre línies...
A darrere hi ha tota una reflexió de molts anys d'experiència i d'observar totes les mancances que tenen els alumnes, que és la manca d'atenció. Ha anat a més aquesta manca d'atenció? Per mi sí, molt més. I llavors són aquests casos, per poder ser resolts, necessiten un...
una lectura molt atenta, molt lenta, llegir entre línies, reflexionar, parlar sobre la llengua, i ha estat una molt bona manera per aconseguir tot això. Com heu teixit el llibre?
El llibre ha estat un goig de fer, és un treball en equip. Cadascú de nosaltres, de fet, s'especialitza en un àrea de la lingüística diferent. Hi ha gent més de discurs oral, hi ha gent amb un enfoc més lèxic, més de fonètica, de sintaxi...
I llavors el que hem intentat és que tot això es vegi reflectit en els casos. Hi ha casos en què t'has de centrar més en un aspecte o en un altre i això és volgut perquè es practiqui tot al final, no? Si fas casos diferents que acabis entrenant tota una mica les diverses habilitats.
I l'hem teixit, doncs això, amb moltes reunions i reunions molt divertides, en què un té una idea, després l'altre ja facis una miqueta més, una miqueta més, i entre tots hem fet els casos. Sí que hi ha casos que han nascut més en un cap o en un altre, però tots hem contribuït a fer-los com són ara, que jo crec que cadascun dels casos és molt complet. I espero que agradin. Nosaltres ens ho hem passat molt bé fent-ho.
Jo crec que ja és tota una demostració d'intencions, ja us ho heu passat bé vosaltres, i a més suposo que també tot aquest tema de gent, el gènere negre, fosc, el de misteri, també és una cosa que atrau no només els més petits, jo crec que el gran públic en general.
És volgut, a nosaltres també ens agrada molt aquest tipus de novel·la, però també de cinema, hem intentat, de fet tots els casos passen a Mas Fos del Clot, que és un poble que ens hem inventat, i tots tenen a veure amb una sèrie de famílies, i en aquestes famílies hem introduït personatges que tenen a veure amb tot això que hem llegit.
i que hem vist al cinema d'aquest tipus de gènere i hem jugat molt amb estereotips també hem donat lloc a aquells alumnes puguin connectar amb aquest bagatge literari que puguin tenir, que l'amplien en fi, tots els noms estan pensats Maria, sí, explica-ho és com la gata Cristi, quan muntava els personatges me'n recordo que no donava punta de siní el que deien
Sí, hem inventat un micromon, i amb un poble que té un bar, té un centre cívic, té una biblioteca, té un institut, i unes famílies, com deia la Roser. És que al final té la seva narrativa pròpia, que suposo que és l'objectiu també, que és generar fins i tot, no direm una novel·la negra, però sí tota aquesta ambientació que porta. Sí.
perquè això ajuda a situar-se i a contextualitzar cada vegada que s'agafa un cas nou. Si no m'equivoco, aquest recurs ha funcionat amb alumnes de diferents nivells i diferents edats, també. Sí. Més o menys amb quines? Mira, vam començar amb alumnes de primer dèjo,
I després ho vam provar amb alumnes de màster i després ho hem provat amb alumnes de magisteri, que són amb els que... I també ho hem provat amb amics que no són alumnes i que tenen... que ja són grans. I que, bé, aquí tothom s'ho passa bé.
Jo no sé si és ben bé un material didàctic, sí que ho és didàctic, però que va més enllà de l'aula. Posem-nos en escena, agafem un cas, per exemple, no sé si podríem agafar quelcom com a referència perquè ens ubiquem, t'ho dic perquè de moment ja ho hem plantejat genial.
Els casos són els típics de la novel·la negra. Un robatori, un segrest, un plagi, un enverinament... Són els que veiem cada dia, no? Val. I molts d'aquests casos, de vegades, estan inspirats en casos reals. Val. Crims ha ajudat gaire a teixer aquest...
sobretot no sé si a la Roseli agradarà el tema dels detectius de la llengua que hi ha tots els lingüistes forenses que es cuiden ella t'ho pot explicar més bé què són els detectius de la llengua?
Hi ha tota una branca de la lingüística aplicada que és portar el coneixement que tenim sobre la llengua a l'estudi de missatges de text o de sentències judicials o de contractes per veure si hi ha ambiguatats, si hi ha amenaces, si hi ha plagi... Hi ha tota una sèrie de delictes que en realitat el que són són coses que tenen a veure amb la llengua. I hi ha gent que estudia això per ajudar la policia...
M'estic quedant blanc, no sabia pas que existia això. Sí, és una professió encara poc coneguda, són pocs a nivell estatal que ho fem, però sí. Ah, i tu ets detectiva de la llengua? Jo, o sigui, em vaig formant lingüística forense, he treballat i ara em dedico més a la universitat, però sempre puc donar aquests serveis si es demana.
I això pot ser pèrit judicial, dedicant-te a això, pot ser si no també pèrit de part, o pot ser simplement un consultor, per parts implicades en aquest tipus de judicis o de conflictes. I un company també de Joc Negre, que és en Jordi Sicres, també ho és, també ve d'aquest món, i llavors hem fet servir casos reals també per inspirar-nos. Ah, que bo! Que bo! Ostres!
Podríem dir que estem entrenant els alumnes... A ser una mica lingüistes forenses. A ser lingüistes forenses. Home, en certa manera, no sé, en aquest cas, Roser, no sé si hi ha algun cas allò que diguis, mira, aquest ens pot servir com a exemple per poder il·lustrar una miqueta mentalment el que estem comentant ara.
Sí, n'hi ha diversos. Així que em vingui al cap, n'hi ha un, per exemple, que també té a veure amb... Posa'm en un de fàcil, sisplau. De plagi, ah. No, un de fàcil, un de fàcil, per mi un de fàcil. Ah, de fàcil, perdó, sí. Bueno, això sí que està basat en un cas real, que és un suposat suïcidi, no?, i la persona que ha mort...
En el seu despatx hi ha un ordinador encès, quan troben el cadàver, i a la pantalla s'està projectant un text en un processador de textos. Doncs es tracta de veure si aquest text el pot haver escrit realment la víctima, segons com està redactat. Això està basat en un fet real, i de fet hi ha articles sobre aquest tipus de casos i això...
Aquest cas, per exemple, el va escriure el company que et deia en Jordi Sikres. N'hi ha un altre... En funció de com ha escrit aquest text es pot determinar si realment l'ha escrit ell o no. O algú altre fent-se passar per ell, perquè potser aquest algú altre ha tingut a veure amb la mort de la víctima. Carai! I el que vol és despistar, així...
O sigui, nosaltres el que analitzem és tot el que té a veure amb la llengua, o sigui, des de com està formatat el text, però també, sobretot, com estan fetes les frases, si el vocabulari és propi d'aquesta persona, la puntuació que podem fer servir, òbviament l'ús de majúscules, tot això, en casos que tenen a veure amb correus electrònics o amb textos, doncs si es fan servir emoticones, cadascú de nosaltres parlem d'una manera pròpia. I quan intentes imitar alguna altra, bàsicament no es pot.
Això és com allò que deien, me'n recordo les empremtes dels autors que els autors deixaven empremta que tenien la seva veu pròpia i tot plegat al final cadascú té la seva veu pròpia i això genera un perfil determinat seria fins i tot com unes empremtes dactilars en certa manera des del punt de vista lingüístic Aquesta analogia s'ha fet servir molt presenta algunes problemàtiques a l'empremta dactilar tu tens absolutament tota la informació que necessites per identificar aquella persona
I sempre és de la mateixa manera. La llengua no. O sigui, en un text tens una part de la llengua que sap fer servir aquella persona, però no tots els textos possibles que pot crear. Per tant, no és exactament el mateix que una empremta dactilar, però sí que et dona molta informació d'aquella persona i només d'aquella persona.
Carai, em sembla meravellós. Vull dir, o sigui, em sembla meravellós la profunditat que pot tenir realment aquest repte o aquest recurs pels alumnes, vull dir, on et toca tants barrets, és a dir, toca la llengua, toca l'atenció, toca l'enginy,
Toca la capacitat de resolució de problemes, toca la capacitat també d'intentar entendre el context i tot plegat. O sigui, és que al final entenc que els casos d'èxit són repetits en aquest sentit en els últims anys. Pregunto. Vull dir... Sí, sí. O sigui, no sé, el feedback una miqueta dels alumnes també, quin era el que podies tenir?
Clar, si els alumnes responen bé i quan ho posem a la pràctica, els veus concentrats, amb llapis, intentant resoldre i buscant estratègies i habilitats diferents, això vol dir que funciona. Quin és el gran repte que us heu trobat a l'hora de plantejar aquest llibre?
ha estat tot molt fàcil, jo diria sí? perquè ha sigut possible gràcies a un parell d'ajuts, un del de ganat un del Consell Social de l'ODG entre nosaltres ens entenem bé, hi havia tota aquesta experiència prèvia de les aules, llavors
Fins i tot quan estàvem plantejant un cas, això que et deia que ens anàvem animant els uns als altres, també hem sabut dir, doncs, ostres, no, potser això és massa, no, volem posar-hi massa coses en un sol cas, limitem una mica més o això no funcionarà. Hem pogut fer proves amb estudiants de màster i dels graus de magisteri que també ens han ajudat a refinar.
El fet que nosaltres també hàgim tingut jo crec que una mirada llarga de voler dir això ha d'arribar al major nombre d'alumnes possible i per tant ho hem de fer d'una manera que sigui factible, que sigui viable portar-ho a les aules i que pugui funcionar. Consistent. Exacte.
També ens hem anat regulant. Òbviament segur que hi ha coses per millorar i espero que puguem continuar treballant per ampliar-ho, per millorar el que no acabi de funcionar, però també és un recurs molt versàtil, crec jo, que els mateixos docents que el portin a les aules o famílies que el comprin i ho puguin intentar fer com a exercici de vacances o el que sigui,
Tu pots adaptar, no? I, per exemple, proposem en cada cas fer després un text argumentatiu, que a vegades és oral o a vegades és escrit, i això és opcional, perquè penses, no, si jo el que volia era resoldre-ho i ja en tinc prou, potser no faig aquest text. O sí, perquè m'interessa aprofundir en aquestes habilitats. Vull dir, crec que ofereix moltes opcions. Ara que esteu a punt de presentar-lo, s'han interessat gaires docents ara mateix en...
Sí, Déu-n'hi-do. Demà ho veurem, perquè demà fem la presentació a la Josep Pirla, a l'auditori. A les 7 del vespre. A les 7 del vespre. Sí, i veurem si ve gent, però pel que ens ha arribat sembla que sí. Home, soleu anar molt a la una, eh? Vull dir, l'estament docent, per dir alguna cosa, amb aquestes coses, soleu anar bastant a la una?
Bé, sí, però també és una qüestió de gustos, no? Que un se senti còmode fent aquest tipus d'activitats. Clar. Doncs, presentació m'heu dit, demà dia 28 de gener, 7 de la tarda, a la Josep Irla. Sí. Ah, Déu-n'hi-do, ja és grossa, eh? Ja vindrà gent, eh? Esperem. Ja t'ho dic jo, que les presentacions últimament per Girona costava una miqueta omplir, però vosaltres que feu tota la Irla vol dir que ja vindrà gent, eh?
Esperem que sí. I és tothom convidat. I tant, segur que sí. No ens faltaria. Doncs aquest joc negre, misteris per resoldre't. Deixeu-ne un per l'Arnau abans de marxar. Maria Roser, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Gràcies a vosaltres. Gràcies. I que vagi molt i molt bé la presentació i segur que això arribarà a la cinquantena edició. N'estic segur. Gràcies. Gràcies.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Vibre amb la 14a edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 70 artistes de 14 països. Només 5 dies, del 26 de febrer al 2 de març. Viu l'edició més espectacular del festival.
Arriba el GiroStudy, un projecte innovador de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya que impulsa una nova manera de fer salut pública de proximitat. Hi participaran unes 4.000 persones de 18 municipis gironins d'entre 16 i 79 anys.
I les dades que obtindrem ens permetran ajustar les polítiques socials, ambientals i de salut a la realitat de cadascun dels nostres municipis. Si et truquem, digues que sí. La teva participació és clau. Girostudi, el gir que impulsa la nostra salut.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM.
Un dia més i ja arriba per la porta amb el seu sac ben ple, sac de jocs. Pau Regincós, bon dia i bona hora. Bon dia, aquí estem, aquí amb elements de màgia envoltats amb el joc aquest que et porto avui. Ja ho veig, perquè ho has tret tot del sac molt, molt ràpid, que de fet ja ho tenim muntat aquí. M'agrada desplegar els jocs. Aquí no ho veiem, quan vaig a la tele, clar, de seguida veus la caixa, veus la imatge. Aquí no podem veure els components, però a mi m'agrada igualment desplegar-ho perquè s'explica molt millor tinguent els elements del joc a la mà. Però m'ha sorprès a mi que hi és molt.
Déu-n'hi-do amb això. Això es tracta, també. El joc d'avui, Màgica Bu, és una proposta que ens porta Mercurio, Ediciones, amb castellà Casa Nostra, és una proposta pels més petits de la casa, propostes d'aquelles interessants a partir de 4 anys, podem jugar a partir de 3 persones al voltant de la taula, i jocs ràpids de 10 minuts per passar una bona estona.
Funciona molt bé les activitats, és un joc de visualització, tens uns elements de fusta, que són 10 elements diferents, i alhora tens unes rodonetes de cartró, així gruixut, que hi ha el dibuix dels elements que poses al mig de la taula. Llavors ja, començant per això, el nano treu les peces, va identificant una avioneta, un trenet, un dinosaure, un llibre, els va posant al mig de la taula, i són d'aquells jocs que no és la mecànica, és estar una estona amb família, compartir l'estona de joc amb el més petit de la casa...
i al final és un joc d'observació que no té res més que uns elements que, llavors, ho podries fer a casa, o sigui, la veritat, però t'ho venen fet i al final dius, doncs va, juguem a ser mags. El joc és així de fàcil, col·loques els elements, col·loques una rotllana a tots els dibuixets de cada element i fas que algú es converteixi en mag. Agafes una espècie d'estovalleta així de tela, així vermelleta, i et pots posar en el rol d'un mag,
i dius, vinga, ara et faré un truc de màgia, ja ho veuràs, el tanto. Agafes l'estovall aquesta, tapes els elements de fusta i dius la paraula màgica, màgica, bu, o la que vulguis, abra, abra, la que et sàpigues, agafes un element sense que es vegi i estires el mocador cap a dalt.
de tal manera que desapareix un dels elements de fusta. Llavors, tots els observadors, el públic assistent en el truc de màgia, ha de posar ràpid la mà en l'objecte que ha desaparegut del mig de la taula. Llavors, quants poden jugar-hi? Aquí et diu fins a 5 jugadors, però és que al final tothom que està observant pot dir la seva i posar ràpid la mà a sobre de l'element que falta. Si és correcte, repartim estrelletes, jo que et porto unes estrelles de cartró així molt maques, i vas repartint aquí, posi bé la mà.
El joc base és així. Si ho vols fer una mica més complicat, doncs cada cop que heu col·locat la mà sobre uns dibuixos, el girem i ara aquest dibuix queda amagat sota d'un núvol. I ara has de fer memòria, entre l'element de memòria, per recordar que si torneu a amagar aquell dibuix, ostres, ara no el veig, però jo diria que estava sota aquest núvol. Poses la mà i, si és correcte, el tornes a deixar com estava. Clar.
Joc de memòria, observació, rapidesa visual de veure quin element falta, identificar-lo i col·locar-lo. El que sembla molt bàsic, en una edat temprana de 4 anys, són coses que pots treballar molt bé i que al voltant de la taula en família ho disfrutes i el nano s'ho passa molt bé veient que l'element desapareix.
Quan presento el joc per primera vegada, queden com al·lucinant de dir, ostres, ha fet un truc de màgia real, perquè no el veuen que el tens a la mà. Llavors l'ensenyes i dius, mira, ha tornat a aparèixer, no? I és el que els cautiva i el que els agrada d'aquest tipus de jocs. I, de fet, és un d'aquells jocs que més val no tenir cap got al voltant, t'ho dic perquè...
Has d'anar picant d'amiga a mig. Has d'anar ràpid a posar la mà. El més pes que s'ho miren amb temps, van fent les parelles, diu aquest ja el tinc, aquest també el tinc. Ostres, li costa més quan n'hi ha menys. També el joc et diu que si li costa, en més de 10 figures en pots posar 5 i adaptar-ho amb menys figures. Però ja t'ho dic que és molt fàcil de seguida, observant-ho,
i si després a cada ronda mous les figures, perquè no es memoritzin la posició de cada una, també treballa en això, el tema d'observació i rapidesa motriu de posar ràpid la mà abans que un altre jugador i poder-te endur l'estrelleta que tant els agrada. Sort que a mi ho has fet amb dues figuretes, que si no, no me n'enterraria. Si no, no t'enteraves, eh? Pau Reginco, el sac de jocs. Gràcies. Fins la pròxima.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona Girona FM L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit.
Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM, la gironina. La cultura cura. Un programa per a cors inquiets.
Pilar Fornès conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat.
La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Noia de porcelana buscava una ànima dintre teu, i això era com buscar papallones blanques damunt la neu. Noia de porcelana, la teva entranya és plena de vent, i una brisa de maig amb pètals de rosa d'aire innocent.
No hi ha de porcelana, tot el teu cos és un recipient. A punt per ser un pler d'aigua, posar-hi un lliri quan ve el bon temps. No hi ha de porcelana, buscava força en el teu parlar.
I això era com buscar papallones blaves damunt la mà. No hi ha de porcelana, d'una mirada et vas trencar el braç. Semblaves indignada, com una santa sense vea.
Noia de porcelana, ets tot tan fràgil que t'has tancat. Sota d'una campana que sona dolça i és de cristall. Noia de porcelana, buscava llum en la teva pell.
I això era com buscar papallones d'aire allà on bufa el vent. No hi ha de porcelana, tens la mirada ben transparent. La pell de salofana i la carn translúcida i repelent. No hi ha de porcelana, què vols que et torni?
Ets freda i inhumana i et preocupes de 5 a 7. 1, 2, 3, 4...
Sol d'allà un cel de glaç, dins del calaç d'un armari, drats de dona i un infant, amb un rebús enigmàtic ve de néixer estar sorprès, fer uns grans ulls amb modigliani, absents tristos, verds i oberts, i una vida fins que els tanqui. És l'home estàtic, la tristesa el té cor 3,
seus cabells. Quan ja té tres anys no surt a empaitar les papallones, quan un gos llabre no fuig i els vestits paguen la broma. Quan la neu remou el cel, ell la mira en lloc de córrer i em queda el rostre ple. Com les estàtues de
L'home està aquí, la tristesa...
El més grandet troba un ocell a sobre d'ella d'un arbre. Ell no es mou i un excrement li farà una mitja cara. Et troba la nina d'un ull, la voldria per companya, però no la mira ni a un ull. I la nina se'n va a França. És l'home estàtic, la tristeta.
faran uniu als seus cabells. Una noia li ofereix un clavell per la solapa, ell se'l mira però no el pren, que el clavell se l'en d'un altre, un estiu quan ell ja és gran. L'amor ve amb tres candidates, ell les mira per al·legar.
Però la mort té pressa i marxa. És l'home estàtic, la tristesa el té cor fred. Les oranetes per aniu els seus cabells. Un bonic dia d'abril, tot són flors i ell les olors.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb saït esvai. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I encarem ja recte final d'aquests quatre rius. Ho fem avui parlant de salut. Ho fem tornant a donar la benvinguda a aquest estudi al doctor Josep Maria Sirvent. Bon dia, bona hora i bon any, que no sé si es pot dir encara. Sí, i tant, que es pot dir gràcies. Bon any. Han anat bé aquest mes de gener, aquestes vacances de Nadal? Bueno, ja... Hi ha parell coses, sí, sí, sí. Que bé. Han anat molt bé.
Avui parlem d'un tema que m'encanta i ho barrejarem també amb una miqueta de donar lliçons sobre el tema de la postveritat que deia Bauman de tot això d'anar repetint les mentides aviam si es converteixen en veritat però no, nosaltres anirem a repassar
i aviam si tot això està contrastat amb mètode científic com toca, sobre conservants, càncer, diabetes... Sí, molt bé. Mira, aprofitant que he vist aquesta notícia al 3CATINFO, de la Gloria Marín, és un article que està molt ben escrit,
el que farem és interpretar una mica aquesta notícia si no la interpretes jo crec que la gent no l'entén realment el títol diu conservants i el seu efecte amb el càncer i la diabetes ens expliquem hi ha uns grans estudis a francesos que estudien i segueixen 100.000 persones 100.000 durant 14 anys
I els fan un registre de la seva ingesta, de quins són els aliments que ingereixen, almenys durant 7 dies, i cada any. Llavors, divideixen els pacients i veuen quins desenvolupen càncer, quins fan diabetes tipus 2.
i troben que els que tenen una ingesta de conservants o de productes processats molt important amb una major proporció desenvolupen càncer o diabetes això és a grans trets i podries dir, però això no ens està dient massa, home són 14 anys de seguiment és a dir
Sí que podríem pensar que hi ha una associabilitat, almenys, no? És que no és el mateix, jo crec, intuir les coses que tenir un estudi que ho demostra. Correctament. És que no és el mateix. Són aquests estudis que estan publicats al British Medical Journal, vull dir...
revistes de prestigi que no els publicarien si no haguessin estat revisats per parells, que saps que el mètode científic és així tu envies un article a la revista i aquest article està revisat per dues persones cegues, que no coneixen els autors i diuen això és correcte o no és correcte aquí podríem dir, els mateixos autors diuen, ei
No podem dir que sigui causa-efecte, però és clar que els que ingereixen aquest tipus d'aliments tenen una major proporció de càncer, en aquest cas estudiaven el càncer de pròstata i el càncer de mama, o diabetes tipus 2, no? I és així, i això ho relacionaven amb un tipus de conservants. Els conservants, per no confondre la gent, són aquells que permeten que el producte de l'aliment...
No caduqui tan aviat, no es fessi malbé. I sobretot s'afegeix a les carres processades, als embotits, als beicons, fumats, tots aquests productes que han facilitat...
Els trobem a menjar amb hamburgueses, amb entrepans, menjar que et facilita la vida, perquè vas al súper, els trobes allà, i t'arregla el sopar. Bé, aquests incorporen conservants tipus E. Són entre els que van del E200 al E300. I aquí tenim el nitrit de sodi, nitrit de potassi. Tampoc hem de...
confondre ni complicar la vida la gent, són aquells que són E, guió, número. 200, 300, ja està. Però són substàncies que no són en si, no són per si mateixes canceristes. Dolentes. No, no. Però, clar, si tu els vas...
incorporant, incorporant l'organisme fa com una mena d'inflamació i es revela contra aquesta agressió persistent bé, fixa't et diré una cosa que és molt interessant a Amèrica, recentment el secretari aquest d'Estat de Salut el Kennedy que parla tant de vacunes que no li agraden tot just ha estat capaç de girar la piràmide
Alimentària. La piràmide alimentària a USA ara és al revés. La base està a dalt i està plena de processats. Sí, sí, sí. Embotits, beicons... T'ho diràs. No fes aquesta cara. És així. És recent, això. Ha girat la piràmide alimentària. I què ha posat a dalt? La producció americana.
O sigui, importa res la salut dels americans. El que importa és l'economia. El capital. Aquests ultraprocessats que estan allà, tu dius, bueno, d'aquí 14 anys hi haurà més proporció de gent amb càncer i tal. Bé, hi haurà en passat.
ja hauran passat el mal ja estarà fet ho entens? capaç de girar la piràmide alimentària sense cap base científica al contrari, perquè tothom sap que els ultraprocessats són dolents han de ser la punta a dalt de tot és dir que els has de menjar menys freqüents però ara te contrastaré una altra cosa que és la realitat del dia a dia
Jo t'explico. Tu, per exemple, estàs treballant tot el dia aquí a la ràdio i després quan arribes a casa dius, hòstia, què faig per sopar? A mi m'agrada molt la sopa, per exemple, doncs faig un caldo, em faig una pasta, una sopeta calenteta ara amb aquest temps que fa.
Bé, aquest caldo tu el pots fer agafar de tetrabric, no? Correcte, potser puc. Bueno, sí, perquè te'l fan a la fàbrica, no? A Becrem o nor o el que sigui, no? I el tetrabric et costa dos euros.
30, d'acord? Li poses una pasta i en 10 minutets tens el sopar, d'acord? Correcte. Tu ara li dius a una mare, no? O a una àvia. O a una àvia, que té els seus fills allà, que l'esperen per fer el dinar i tal, que ve de treballar, doncs fa això. Obté un sopar a dos euros i mig, més o menys, per plat, d'acord?
I dius, no, és que... L'ideal és comprar les verdures de proximitat, cuinar-les... Necessites més diners perquè són més cares. Dos, temps per anar-les a comprar. Correcte. Tres, temps per fer el caldo. Completament. I els diners que això costarà són de 10 a 12 euros per plat. Imagina't. O sigui, menjar sa...
És lo recomanable, però és més car. Això està claríssim. Però això, si t'hi fixes, no sé si ho has vist, eh? És que potser aquí a Catalunya no s'està veient tant, però en d'altres llocs ja hi ha... O sigui, abans ens pensàvem que el supermercat era el supermercat. Ara hi ha diferents tipus de supermercats. Hi ha uns supermercats...
i després hi ha uns altres supermercats on tenen un menjar de més qualitat, podríem dir, menys processat, amb menys intermediaris, més directe que ve per entendre'ns des de l'hort cap a casa...
I és una cosa, i realment, fer la compra en un supermercat o fer-la en un altre és radicalment diferent. Sí, sí, però jo et diré també que, tal com està el tema de l'habitatge, dels sous i de tal, tu compres en un supermercat estàndard i pots tenir mig quilo de mongeta tendra per...
3 euros i mig, que en aquests supermercats que tu m'estàs dient més de proximitat o que tenen aquesta etiqueta, aquest mateix mig quilo de muncheta tendra valen 9,50. No tots els butxaques estan preparades. És que això
ho hem importat, no t'ho perdis, ho hem importat dels Yankees, perquè són els Yankees els que també tenen un 7-Eleven allà, que és per la gran majoria de gent, però després tenen uns supermercats bio, no sé què, no sé quantos, que el preu es modifica per 4. Exactament. I després has de saber cuinar-lo.
L'altra habilitat és que jo t'he parlat d'un caldo, no? És molt fàcil, no? Poses les coses allà, les bulls i ja està. Però si has de treballar alguna cosa, jo què sé, una verdureta, i ara la gent no sap fer molt bé les verdures, saps? S'han de neteixar, s'han de tallar, s'han de... I la gent va a lo més ràpid, m'entens? Completament. I aquesta cosa més ràpida, doncs...
habitualment està amb conservants. E-200, E-300. Això és un problema? No, però saps que estàs agafant números per la rifa d'aquí 50... Depèn de l'edat. Si tens 20 anys, serà els 55-60. Això és el que diuen en castellà? Pan para hoy?
Exactament, és així. Però és molt interessant saber això, és a dir, quan menys... Per tant, la nostra recomanació del dia d'avui seria fer salut, diria cuinar el màxim possible a casa i fer-ho amb productes el més naturals possible, que estiguin el menys processats possible.
I sempre que es tingui temps, evidentment. Però jo crec que el cap de setmana, que molta gent dedica a veure sèries, jo crec que també estaria bé d'anar introduint, jo què sé, fer plats... Cuinar per al llarg de la setmana, per exemple. Exactament. Fent xup-xup, no? Bueno, a mi perquè m'agrada, no? I soc apassionat de la cuina. Però jo crec que les famílies cada cop haurien de fer més això.
És que saps què passa? Jo crec que hi ha una cosa que és molt perillosa de tot això, i és que hi ha gent que ja des que ha nascut ja no sap... És a dir, no pot comprar. És a dir, jo, per exemple, que a casa meva són d'anar a mercat. O sigui, són d'anar a mercat. El supermercat es va comprar, com a molt, l'oli d'oliva i quatre coses més. Llavors, a casa meva tot és de mercat, de peixateria... Sí, perquè ho has viscut així. Exacte, ho he viscut així. Llavors, això és una cosa...
Després, jo, per exemple, vivint en un altre lloc, anant al supermercat, es menja d'una altra cosa... Totalment diferent. És totalment diferent, que no es nota... És a dir, es nota completament en el gust, és evident, és el mateix visualment, però no és el mateix en el gust. No, no, no. I el problema és que ara està creixent tota una generació de gent que no pot comparar, perquè directament hem anat tots cap al supermercat corrent. Sí, sí. I jo crec que això s'està quedant... Mira, hi ha una...
hi ha un economista que no me'n recordo ara important que està dient el tanto perquè el pèndol probablement ens portarà una altra vegada a tenir que fer el menjar de el cocido cada dia perquè no hi haurà possibilitat
econòmicament, d'anar a restaurants, de fer aquest menjar preparat. Vull dir que deixarem d'utilitzar els conservants perquè probablement haurem de tornar a una cuina més, diríem, modesta. De cullera. De cullera.
fer cada dia, mirar el que tens els cigrons, les patates i una miqueta, alguna cosa per donar-li gust i ja està. És que al final jo crec que és tornar-li a donar la importància que té perquè li hem, saps què passa que ara com que tothom dona prioritat a la salut mental tothom dona prioritat a fer exercici tothom dona prioritat a moltes coses però després hem relegat
la part alimentària l'hem relegat a quelcom de subsistència que les grans multinacionals ens ho gestionen exacte, i tu arribes al supermercat i trobes un pre-cuinat perfecte d'arròs amb bolets de no sé què que dius, hòstia perfecte
Però no sap el seu origen. No, no, completament. Al final haurem d'estar pendents de tot això. Doctor Josep Maria Sirvent, parlem de salut. Moltíssimes gràcies un dia més per acompanyar-nos. Fins la propera. Fins la propera. I em sembla que serà més d'hora que tard. Sí? Vinga. Sí, home, sí, que parlem de fotografia, que ja toca. Gràcies per tot. Molt bé, molt bon dia.