Els quatre rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
I és divendres 12 de desembre de 2025. Tanquem setmana amb una de les tradicions més arrelades que tenim. Ja comencen els sopars de Nadal. I mira si és cert que comencen, que avui en tinc dos. La setmana que ve un parell més i encara no hem obert el calaix dels despistats per fer les coses a última hora. En qualsevol cas, la Sandra Hurtado, la nostra especialista empresarial en temes d'equips, va comentar l'altre dia...
I va obrir el debat també sobre si s'havia de fer sopar o dinar, per un tema també de conciliació. També si la feina s'havia de fer en el dia a dia o en un àpat per quedar bé. El que sí que apren un amb els anys és anar on realment vol, perquè anar per compromís a un lloc és pitjor que no anar-hi.
I una de les poques persones que en 27 anys de vida m'he trobat que no fa les coses per compromís, sinó que les fa de tot cor. Sempre, amb il·lusió, amb un somriure, sempre saludava. Rau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia a totes i a tots. Home, la veritat és que això ha de ser així. Perquè jo sempre penso que anar a un lloc que no tens ganes és tonteria. Però tant, ho evito, no? Això és Escola Vila...
de comportament. És que si hem d'anar al lloc a fer el pallasso... Exacte. No vagis als llocs a fer el pallasso, no vagis als llocs per compromís, i vas si vols, i quan hi vagis, hi vas amb un somriure i amb la mal cor. I fes veure que saps les coses. Això encara és l'hòstia. Has de fer veure... No, no, no. Has de fer veure que en saps. És veritat o no? Si tu... Però ho has de tenir amb missió, eh? Jo... T'encantar. Ha, ha, ha.
Ai, Arnau Vila. Com anem? Bé, amb moltes ganes d'aquest cap de setmana, especialment per diumenge a la Marató. Ah, sí, és veritat. Escolta, on et podrà veure la gent? Això també m'ho dic a què dir clar. Et podrem veure en directe, en rigorós directe, des de l'Armantera. Des de l'Armantera, sí, amb l'associació Amics del Playback farem uns minutets de directe. Home, i tant. Com cada any, ja. 18 anys. Sí, és tradició. 18 anys, sí, sí. Hem de carregar ja d'una vegada l'Albert Tom i t'hi posen a tu. No, no, hi ha molta gent aquest any, per exemple, amb en Pellicer...
Sí, els anem carregant. Jo tinc la tarda lliure. Podem anar a punxar rodes? No, punxar rodes no cal. I m'he quedat curt. El que passi falta. Tens gaires dinars o sopars de Nadal? No, un segur.
Potser el segon dinar que s'hi fa per aquí, però... Sí, home, ja farem aquí alguna cosa. Sí, un suc el tinc assegurat, que no sé on te vaig, és sorpresa, però és cada any, eh? Ah, sí? Sí, no sé on te vaig. Està molt bé, això. Sí, sí, ja m'agrada. Que si és sorpresa, digui que està bé. No, i a més a més embús, eh? I embusito. Home, i tant, què penses? Encara acabareu a venir a dorm amb la tonteria. Imagines? Com l'incera, això. Està bé venir a dorm, em vaig anar-hi fa dos anys i està bé, eh?
Ah, no, sí, vull dir, és sensacional, el que passa que, clar, és el paradís de l'imcerso, encara acabarem allà nosaltres també algun dia. No, t'ho dic perquè jo en tinc dos, que me n'hem recordat d'un aquest matí, i que només passaré a saludar. I prou? Sí, perquè sempre saludava, i després en tinc un dissabte que ve, però això, abans d'entrar, amb els despistats, que som uns quants, que sempre diem, tu hauríem de fer alguna cosa per Nadal, no sé què, llavors...
Sí, bueno, ja ho veurem en qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla. Com que estem parlant de pel·lícules, seguirem parlant de cinema d'aquí uns instants. Temps de còmics, també, per fer les recomanacions per aquest Nadal, de la mà del Boda d'Albert Terres i del Sergi Giró, el Filip Prim, i, a més a més, Radar Social amb Josep Salvat per tancar aquest divendres. 11 i 11 minuts demana un desig, Arnau Vila. Doncs ens hi posem.
I si sona el bosc de fons, vol dir que tenim en Carles Ribas amb nosaltres. Bon dia i bona hora. Bon dia, Seït, però ja està, no?
És que pensa que el gos té moltes cançons, llavors cada dia que vinguis... Avui ja em van parlar de la pel·lícula, ja em van... Ah, sí? Però això és perquè el protagonista ets tu. Llavors, escolta, la banda sonora sempre acompanya els protagonistes. Millor això que una banda sonora de por. Sí, és veritat. Carles, què tal, com anem? Bé, home. Encara hem ja recte final d'aquest Salvatge 2025. Sí, sí, Salvatge 2025, bona colleta de pel·lícules. Déu-n'hi-do. Ja...
Un festival independent de cinema també? També, també és veritat, el naixement d'un nou festival. Bon any, no? Sí, no, no, i tant, i tant. Bueno, ja ho trobarem, aviam que no vingui el Grinch de casa a robar-nos-ho. No sé si això també va de la mà una miqueta de les productores, de les cartelleres que teníem ara mateix. No sé si ja han fet tota la feina per abans de Nadal o encara queda teca per acabar de tancar el 2025.
La feina està bastant feta ja, eh? De fet, teníem... Bé, bastant feta, perdona, la setmana que ve tenim a la tarda. Ah, bueno, sí, clar. Allò al plat fort. Però sí que és cert, sí que és cert també que això és una bona notícia pels cinemes, que aquestes darreres setmanes la cosa s'ha animat molt, després d'un any comercialment molt, molt fluixet,
i amb estrenes com Wicked, com Zotropolis, com Five Nights at... Com es deia, Five Nights at... Ostres! Cinco Nights at Kenny's, que és la segona part, eh? Títols com aquests han reifat molt a Cartellera i faran un bon desembre i com a mínim...
acabar l'any amb una mica, un petit somriure per totes les sales comercials que ho han estat batint molt aquesta setmana sens dubte destacaríem l'escena de Frontera pel·lícula catalana de Judit Colell a banda de directora
és la presidenta de l'Acadèmia de Cinema Català. Ah, mira. I Judí Coley, en aquest cas, sempre he sigut una cineasta que es movia molt als marges, pel·lícules més intimistes, més petites, com Elisa K, 53 dies d'hivern, nosaltres. En aquest cas, parlem d'una producció potent ja,
Una pel·lícula d'època, d'època que la situem al 43, quan molts dels jueus volien fugir de la persecució i intentaven travessar els Pirineus per arribar a Espanya, per posteriorment marxar als Estats Units o Sud-Amèrica.
I, òbviament, era una tasca molt complicada. Aquí és quan alguns personatges que viuen en pobles a la frontera decideixen arriscar-se i ajudar aquests jueus a travessar els Pirineus. De fet, acaba de sortir Premi Pro de novel·la, i a tu i ara la Núria Cadenas, qui salva una vida, que també anava una miqueta per aquí.
Sí, sí, però ja va passar per aquí ahir mateix i per això ho tinc fresc encara. Però mira, podria ser perfectament el contrapunt a aquesta pel·lícula. I doncs, bé, bé, doncs, pel·lícula que confiem molt en ella, una de les produccions catalanes de l'any, i que doncs estarem avui, i precisament avui, a dos quarts de vuit,
al Cinema Triofó. Comptarem amb la presència de Judit Culey i la productora, Mar Madí, que a més és de Girona, per presentar-vos la pel·lícula. Per tant, convidadíssims. Està molt ple, però encara queden algunes entrades. Avui, això? Sí, sí, sí. Perquè, sens dubte, serà un acte molt interessant. A més a més, a Frontera compta Miquí Esparve, Bruna Cusi...
Maria Rodríguez, sota Jordi Sánchez, és a dir, un bon elenc artístic, bona fotografia, pel·lícules d'aquestes ben fetes, que sens dubte hi comptem i que pot agradar al nostre públic.
Això per la proposta que tenim per avui. El trofó. Avui hi ha la presentació i la fem cada dia. Ah, val. No, sí. Però avui fem la presentació. Avui fem la presentació. Que la gent s'animi també a anar-hi i seguim. I per... explicar alguna cosa. Aquesta setmana és complicada.
Ja t'ho comentava últimament que és increïble el nombre d'estrenes que hi ha. Setmana passada eren 18. Aquestes setmanes estem crec que són les 10 o 11. Carai. I tot i això és complicat, eh? Però en aquest cas parlarem de Ruffman, Un ladrón en el tejado, una pel·lícula interpretada per Channing Tatum i Christian Nance que es basa en un fest real d'un lladre d'així de poca monta que es dedicava a robar McDonald's.
em va robar més de 60 si colava de nit pel sostre per això es diu Ruffman si colava de nit pel sostre buidava les caixes o el que hi havia de les caixes i se n'anava i així es va aconseguir robar fins a 60 a McDonald's i llavors la història encara és més recambolesca perquè l'atrapen insisteixo que s'han fet reals l'atrapen i aconsegueix fugir
i s'amaga en un Toys Aras abandonat, durant sis mesos, ens construeix com una mena de refugi al Toys Aras, i durant sis mesos va passar ja la seva vida, fins que finalment sí que ja el van... A l'empillar! A l'empillar!
Llavors, és interessant, no? La pel·lícula té dues parts, la primera, els ruatoris, però la segona, que també... És que què fas sis mesos en un Toys A. Abandonat! Distret estàs, perquè tens joguines i tal, però no sé fins aquí. És que a vegades la realitat supera la ficció. Correcte. Doncs bé, aquesta és la proposta de Ruffman. Com dèiem, pel·lícula de ruatoris, amb aquest punt també de...
un humor, sí, Channing Tatum també ja és un actor que té aquest punt d'humor que bé, una pel·lícula que creiem que com a mínim pots anar-la a veure i passar l'estona tranquil·lament i pels amants de la nostàlgia que ja sé que tu ets molt nostàlgic depèn, però sí sí, sí abans que parlàvem de pel·lis nadalenques no sé si encaixa com el pel·lis nadalenca però sí com un clàssic de tota la vida és Els Gunis
Home! Els Gunis... Sí, tornen els Gunis? 40 anys, edició 40, ja han passat 40 anys de l'estrena dels Gunis, com passa el temps? Sembla que forta hi, eh? Ahir quan la mirava jo al cinema de Blanes. Doncs... Sí, sí, aprofitant. Ja saps que s'aprofita tot. Doncs el 40è aniversari dels Gunis...
s'estrenen diverses sales, aquí a Girona també la podem veure, els Ocine, crec, i no sé si els Odeon, però en fi, bé, la pel·lícula que quedi dels gunis, que parlar més dels gunis, com dèiem, un clàssic de cinema d'adolescents, aquests nens que s'embarquen en aquesta aventura de buscar el tresor, el mapa i el tresor, personages com l'Slot,
que ja formen part de la iconografia cinematogràfica dels 80 i diria universal pel·lícula per descobrir, per redescobrir per qui encara faci anys que no l'hagi vist tornar a regar al cinema, sens dubte és una bona excusa per anar-hi
I, per excuses, encara en tenim alguna més, eh? La més gran. Ah! Ja que no ens veurem... No, ja no ens veurem... No, ja no ens veurem... De fet, a mengep, tampoc. No. O sigui, perquè divendres que ve estem de bolo... Per això, ja han passat fins a passar festes, no ens veiem. Doncs, res, un altre acte tradicionalíssim de Nadal, al Cinema Trifó, és la projecció de que bonica és viure. Clar.
Ja portem molts anys, quan se'ns va acudir aquesta idea de programar cada any el mateix dia, el dia 22 de desembre, sempre caigui el dia que caigui, com la rifa de Nadal, el 22 de desembre. Aquest any encara vindré jo i tot.
realment ve molta gent estem molt contents que la gent s'ha fet molt seu també aquest acte i això veure la gran pel·lícula Frank Capra i després com sempre una mica de xocolata amb coca de l'àvia per la nòvia està comprant l'entrada és gratuït, és donació sempre fem que la gent aporti la bona voluntat
Heu de fer que vingui l'Arnau, perquè seran 3.000 euros fàcils. Si vol, agafa i pata. I llavors, amb el que es recapta, es dona una entitat benèfica. Ah, molt bé. Aquest any, sabem a quin o... No, encara no. Normalment sol ser Càritas o... Té que estic buscant pis. Vols que et paguem l'entrada del lloguer? La fiança. La fiança, digues, sí.
Doncs això, que boniques viures, xocolata, Nadal, Roca de l'àvia, i per celebrar unes bones festes. Si em permets una petita pinzellada, 2026 creus que entrarà tan carregat com estem acabant aquest 2025? No, el gener segur que no. El gener segur que no. Perquè pel que s'està veient estan tirant les estrenes ja més cap a febrer.
Sí, clar, perquè al gener tothom va endeutat. No ho sé si és això, però em sembla que en algun moment els hi fa una mica de por al gener. Com deia, el sector està complicat i es mira amb lupa cada estrena i, com et deia, aquí al final el que serà ara és a partir del divendres que ve l'estrena Avatar, que és la que ha de salvar aquests dies de Nadal, juntament amb totes aquelles estrenes que hem comentat, perquè Sotropolis 2, per exemple, ha anat superbé.
i per tant entre una cosa i l'altra que els cinemes estiguin plens aquestes festes serà una bona notícia
Tornant de vacances i tot plegat, els dilluns què tindrem, el trufó? Nou cicle. Nou cicle. Clar, de Filmoteca. Que ja el vam comentar, de fet. Sí, seran les millors pel·lícules de la història del trufó. De la història del trufó. Com sabeu, el col·lectiu de crítics cada any tria la millor pel·lícula de l'any. Doncs aquests últims 25 anys, ja que estem encara amb els actes del 25 aniversari,
Doncs de les 25 millors, des del 2000 al 2025, se n'han triat 10, perquè òbviament no pots fer-les totes 25, i se n'han triat 10, i doncs cada lluny tindrem una d'aquestes 10 pel·lícules presentada, a més a més, pel crític de cinema que l'ha...
Que l'ha triat. Que l'ha triat i que la defensa també perquè ha triat aquesta pel·lícula. Jo sé que seran Carol i Noumés. Sí, senyor. Carol i Noumés. I qui sigui gironí, gironí sap perfectament per què ho diem. Ja sap per on anem. Exacte, sap perfectament per on anem. Doncs l'has encertat. Serà Carol i Noumés, no? Ai, senyor. Doncs, Carles, només em queda que desitjar-te...
Molt bones festes, molt bon Nadal, Feliz Any Nou, totes les coses que es diuen aquí. I molt bons reis i tot això. Això també i res, el que deia la portada, que les coses per compromís no. Sempre de tot cor i ja saps que sempre t'acollim aquí amb tot el cor del món. Jo també vinc molt content i detectable. Ai, que bé. Gràcies Arnau i gràcies Saïd i gràcies a tots. Bones festes. Que bellos vivis. Que boniques viure els anys.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Aquest Nadal viuràs el teu millor regal. El millor regal pot ser la màgia d'un somriure, un passeig entre llums de colors, una tradició en família, la il·lusió d'un infant o la sorpresa de l'inesperat. Aquest Nadal, el millor regal, és Castell d'Aro, Platja d'Aro i Sagaró.
Aquest Nadal viu la màgia del gran espectacle Peter Pan sobre gel a Girona. 30 patinadors i acròbates sobre gel amb orquestra en viu. Només 12 representacions entre el 26 de desembre i el 4 de gener. Sota la gran carpa de la Copa del Parc de la Devesa. Entrada ja a la venda a peterpansobregel.com
Aquest Nadal torna al Mar dels Nens, al Parc Infantil de Nadal de Platja d'Aro. Cada tarda del 27 al 30 de desembre i del 2 al 4 de gener al Palau d'Esports. Gaudiu d'espectacles, activitats i moltes sorpreses. Aquest Nadal, el millor regal és Castellaro, Platja d'Aro i Segaró. Assegut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer barc.
Boem on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del poble sec.
Parlem de la pluja que ha plogut, imatges monyes als miralls damunt l'asfalt. Potser és per això que el teatre ha estat en buit, potser és per això que avui sento tan buides les meves mans. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens perdran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rongues al fort. Parlem de la vida que ha de vindre, de tots els homes que estimen els d'altres homes. Et pregunto si existeix la humanitat, si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants.
Mira, jo ja t'he vist plorar i creu-me quan et dic que em passa igual. Quan em cantes les cançons mentre treballes assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port. I mentre a la cuina s'acumulen els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit, tinc por de posar ordre a aquesta vida o de fer-ho quan ja sigui massa tard.
Penso quina sort tenir cançons per explicar-te que a vegades sóc al fons i treure l'energia necessària per lluitar i sobreviure en aquest maleït món. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona una nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port.
Assegut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer bar. La bohem on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del poble sec.
I benvinguts i benvingudes, ara que ens acostem al punt de gairebé dos quarts de 12 del matí d'avui divendres, al Radar Social, al microespai on la tecnologia, l'economia, la societat, moltíssimes coses es barregen, com si fos un gin tònic, que em sembla que li agraden molt, ben servit. Amb whisky amb cola, tu? Ara entrarem en això. Això sí, no donem ressaca, eh? Nosaltres només preguntem, donem idees i veure què passa. Ara, ara...
Anem per pare. Josep Salvat, bon dia i bona hora. Com estem, Saïd? Bé, home, bé. Escolta, m'estaves explicant ara una anècdota del Guardiola, que m'interessa. Parlàvem de la gent jove i explicaven l'anècdota, no sé on la vaig llegir, ara no tinc la font ben contrastada, però crec que pot ser molt real, que és que el Pep Guardiola, quan va començar a jugar a futbol, crec que l'oportunitat la primera li va donar a Louis Van Gaal. Oh, i tant. I el... o el Johan Cruyff, el Johan Cruyff.
I ell volia comprar-se un cotxe, un senyor cotxe, i ara sé si va ser el Cruyff o el Bengal, que li van dir, t'esperes. Primer demostra, primer entrena, primer juga, primer fes passes, primer juga de central, primer marca gols, primer demostra, tranquil, que el cotxe ja t'arribarà. Ja t'arribarà. I és que tenim una joventut que vol córrer massa, i el que corre massa seït, saps què li passa? Que se surt de la carretera.
Ah, sí, completament. Mira, això li va passar al Zidane també, amb la primera paga extra, ell sempre ho diu, el Gilordín de Bordeaux, crec que era, en la primera extra que li van donar, imagina't la situació, es va comprar uns Levi's 501.
Imagina't. Que va dir, ostres, em feia molta il·lusió perquè sempre n'havia volgut tenir. I era un tio que jugava a primera divisió de França, eh? Que gros, que gros. Però bueno, eren altres tits. Bueno, són aquelles coses que al final aquelles coses que t'han costat un esforç i que costa arribar en aquest moment d'èxit, home, doncs té gràcia. T'ho dic perquè avui em sembla que ens portes també de viatge per Girona, o en aquest cas de Girona al món, perquè parlarem de gelats revolucionaris.
Turisme creatiu, de les feines fantasma i dels records que a vegades ens fan tornar a respirar. I si ens dona temps, us he portat un bon ostrac.
I això avui va del Ben & Jerry's, dels gelats Ben & Jerry's, que no sé si us agraden, a mi m'encanten els gelats. I ha passat una cosa, i és que el gelat ha deixat de ser dolç. Què passa? És una marca que és mítica, que va néixer als anys 70, als anys 80, de la mà de dos criadors, californians, amb un esperit una mica hippie, i que van decidir que a la seva empresa ningú mai guanyaria 5 vegades més el sou d'aquell que guanyés més.
Eren fidels a uns valors molt socials, molt de fer les coses ben fetes, de sostenibilitat, d'una matèria prima, la llet, les vainilles, les xocolates, tot allò quilòmetre zero, ecològic, etcètera. Què els va passar? Han deixat de ser una marca que era un símbol d'activisme, a part de què?
jo considero que tenen un producte molt bo i soc bastant fan d'aquests gelats i què els va passar? Els va absorbir una gran multinacional que és Unilever i aquesta gran multinacional els va permetre aquests dos senyors el senyor Ben i el senyor Jerry's continuar fent de directius de la marca però clar, la marca s'ha fet tan gran que aquests valors socials amb els que va començar el seu origen és molt més complicat de mantenir-los aquí el que volíem era explicar que el fundador ha volgut sortir
Ha volgut sortir, ja no vol treballar Unilever, s'ha pronunciat amb el conflicte israeli-gasa, s'ha pronunciat políticament, i això a Unilever no li ha agradat. I aquell era el debat que jo portava, de parlar de reputació, de parlar de coherència, de parlar de valors corporatius, i de què passa quan volem comercialitzar una cosa que és utòpica, perquè les empreses...
El món és cruel. Les empreses què volen? Guanyar diners. Evidentment. I això que els gelats, mira que són bons. I la pregunta que ens podríem fer, que podríem llançar a l'audiència, és on és el límit entre guanyar diners sense renunciar a perdre la teva ànima. És complicat.
També és veritat, aquí a Girona, per exemple, ens hem trobat que el rocambolès, com que ho ha impregnat molt. Sí, senyor. És a dir, ells mateixos s'han impregnat moltíssim. Sí, senyor. Tot va cap allà. Jo els he provat, els gelats del rocambolès. No esperava menys. Home,
De les primeres coses, el biquini dels Roca i el gelat dels Roca. I, home, em va fer molta gracia. Ja em van agradar el producte. És molt bo, eh? I al final és, la pregunta que també podríem llençar a l'audiència és, quan comprem, som prou conscients dels valors que hi ha darrere aquella marca de la qual n'estem adquirint un producte? Spòiler, no. No suficientment. No suficientment. M'agrada més aquesta resposta teva. No suficientment. Segurament.
I aquest so de natura el portava perquè la Carla Cobo, que és una estudiant de la Facultat de Turisme i Lletres de la Universitat de Girona, concretament dels estudis de publicitat i relacions públiques, ha fet una iniciativa molt bonica parlant de turisme i de turisme que neix de Girona.
És una jove gironina que ha convertit el seu treball de final de grau, el seu TFG, en un calendari d'advent que explica Catalunya passapàs dia a dia. Parla de turisme de proximitat, de veritat, amb orgull de territori, sense aquelles cues que ens podem trobar al Parc Güell o qualsevol altra destinació turística típica.
Aquí la clau comunicativa seria la revalorització de la identitat, la creativitat local que pot canviar narratives. I la pregunta que ens faríem és, Girona i Catalunya poden competir amb bones idees en comptes d'aquell turisme tan massificat? O l'altra pregunta, si haguéssiu de promocionar el vostre poble, quin regalet hi posaríeu al calendari, aquest calendari d'en Vent que s'ha inventat tan meravellosament bé la Carla Cobo?
Em sembla una notícia molt interessant d'una noia d'aquí, de Girona, que està estudiant a la Universitat de Girona i que ha pensat que el seu treball per acabar el grau universitari havia d'anar de Turisme i de Girona. Una iniciativa molt bonica. Doncs jo et dic el meu. El meu seria l'Institut Ramon Montaner de Figueres, que és el primer institut de tot l'estat espanyol.
Imagina't, sí, és on te vaig estudiar també i crec que és un lloc que molaria molt que la gent anés a visitar i que es trobés la manera. Sí, l'edifici singular. Sí, sí, la veritat, d'un claustre preciós, una cosa sensacional, que passa que queda una miqueta apartada de circuit. Arnau Vila de Banyoles, què hi posaries?
Doncs... L'estany no, eh? A veure, a veure. Home, hi ha molts productes interessants com pot ser la trotada de banyoles, trotades petites, pot ser la cancel·lada, que la gent gran anava a la fons de la puda a fer el seu esmorzar o berenar, o, per exemple, diferents tipus de rocs de l'estany que són com unes trofes aglaçades de sucre i semblen rocs de l'estany. Oh! Dols, molts dols.
Molt bé, molt bé. Jo sí que vull un calendari d'advent d'això. I el xuxu de Girona. Home, sí. I les pedretes. També hi ha una pastisseria que és al Fort Montserrat, que fa unes pedretes de Girona, amb Amella, em sembla que és, o amb Avellara, que estan boníssimes. O, per exemple, els taps de Cadaqués. És que sap què passa? Tenim unes coses tan boniques, aquest país.
Però aquí hi ha una cosa i això sembla un acudit. T'ho dic perquè estem al matinal de Girona FM, un tio de Banyoles, un tio de Figueres i un altre... I un nouvingut, un nouvingut, un nouvingut. Això és, el del xuxo, bueno, i que s'ho mengi qui vulgui, només faltaria. Un nouvingut.
I aquest so d'oficina de taclat d'ordinador per aquells que estan navegant a vegades a través de LinkedIn, d'Infojobs, de totes aquestes plataformes, que em sap greu dir-ho i explicar-ho, però s'està descobrint que moltes empreses fan allò que es diu ofertes de feina, que són fantasma.
Seït, que no existeixen. Cada cop més plataformes publiquen feines que no existeixen. Ho fan per captar dades i generen una cosa que a mi em sembla molt negativa, és esperances de candidats que en realitat aquella feina no existeix. Em sembla els garrifos.
I els falsegeu oportunitats és una de les formes més poderoses de generar allò que podríem definir com desil·lusió digital. Quantes vegades un candidat t'ha apretat un botó a LinkedIn, a l'Infojobs, i dius, no em contesten, el meu currículum ni se l'ha admirat, i dius, escolta'm, per què feu això? Fins i tot jo tinc la hipòtesi que hi ha empreses que fan això per dir, per enviar un missatge que és fals, de dir, estem creixent, estem contractant gent. Mentida!
Completament. I és una manera de publicitar-se a través d'ofertes de feina. Clau comunicativa? Home, la vulnerabilitat, la dignitat laboral i la responsabilitat de les plataformes digitals que fan aquestes ofertes de feina.
I aquí hi ha per anar tancant una que ha generat debat. T'he de dir que m'has posat un repte, perquè m'has demanat un so futurista vintage. Era complicat, eh? Però l'hem trobat, eh? Sí, sí, sí. Déu-n'hi-do. L'hem trobat, eh? L'hem trobat i molt bé, a més a més. Molt buitanté. Molt buitanté. Sí senyor. Sí senyor.
Segur que heu vist aquests dies algun amic, una amiga, un company, un familiar que us ha posat una foto antiga de l'avi, del besavi, del rabesavi, de la rabesàvia, en moviment.
movent-se, en blanc i negre, amb aquell color sèpia, i aquella persona que ja no és entre nosaltres, movent-se. A veure, aquestes aplicacions que estan ajudant, que fan l'animació de fotos antigues per recuperar somriures i expressions de familiars que ja no hi són...
Què és això? És consol o és inquietud? És memòria o és simulacre? Una frontera que és emocional i tecnològica a la vegada. Jo us haig de dir que jo no ho he provat, no ho he volgut fer. Jo no vull. I tinc molta recança, aquestes coses. Vull dir, no ho sé.
A mi diguem antic, a mi diguem antic i diguem aquestes coses. La memòria és la memòria. Exacte. A la gent se l'ha de recordar amb un somriure. Exacte. Amb una instantània. Sí, senyor. Que tots la tenim fins i tot fotogràficament guardada al nostre cervell, al nostre imaginari. Exacte. Perquè en el moment en què comencem a perdre aquesta fina línia, que és el que ens està donant ara la intel·ligència artificial entre realitat... I ficció. I ficció. Malament. Al tanto. Malament. Al tanto perquè allaparem tot.
I hi ha coses simpàtiques, jo he vist animacions simpàtiques. L'altre dia l'algoritme d'Instagram me'n va posar una que es veia un senyor que anava com per una mena de plató de cinema tipus Hollywood i es feia un selfie amb el Harrison Ford, es feia un selfie amb el James Bond, es feia un selfie amb l'Iron Man, és a dir, amb totes actrius i actors coneguts i molt poc coneguts. Dius, mira...
Per aquí te l'agafo, aquesta té la seva gràcia. Però això, si se'm permet l'expressió, encara que sigui digitalment i artificialment reviure els morts, jo... En aquest sentit, anem de la mateixa cor. Estem d'acord, estem d'acord. La pregunta seria, és una eina que cura o que és per no deixar marxar? O, si poguéssiu tornar a veure moure's una persona estimada, ho faríeu? Bueno, estem d'acord amb que no. Estem d'acord amb que no.
I encara tindrem temps per un bon Austrac. Sí o què? I tant. Doncs va. Aquí no us vaig posar... Aquí no vam posar... No us vaig dir música. No, no m'hem posat cap. Per això t'hem posat la d'Oceans, que sempre queda bé. A veure, un govern ha tancat la porta dels likes, per fer el titular, eh? Però aquesta setmana ha sigut notícia que Austràlia ha decidit...
que els menors de 16 anys no podran tenir xarxes socials sense permís legal dels pares o tutors. Les plataformes, atenció, perquè tenen un problema de la taula monumental, les plataformes hauran de verificar l'edat, de veritat, res allò de, no, tinc 18 anys, ho prometo. Accepto. No, no, l'objectiu oficial és protegir, que em sembla meravellós, eh? És increïble. Em sembla meravellós, ha estat un país pioner en això, eh?
protegir la salut mental i evitar els riscs com l'assetjament, les comparacions tòxiques, les addiccions digitals. La pregunta del milió, protecció o control? Perquè també hi ha qui alerta que, darrere una bona intenció, pot aparèixer un model de vigilància massiva o d'excusió digital.
I aquí, si mai ens hi veiéssim, qui s'encarregaria de decidir, per exemple a Girona, què és segur i què no per als joves de Girona? Un debat que només ha començat i que segur aviat ens tocarà més aquí del que ens pensem. M'ha encantat a mi això. I a més, la manera és molt bona perquè ho han trobat molt ben trobat i és que demanaven que posessin el número de compte bancari, perquè clar, amb les dades bancàries va incloure si ets menor o major.
Ho fan així? Sí, havia vist que una de les maneres era que havien de validar-ho. És allò que a vegades, saps quan... La tercera de crèdit. Tu que ets autònoma, a vegades, quan passes una factura, et demanen també un resguard conforme aquell número de comptes teu. Un certificat de titularitat. Aquí ho tens.
Amb aquest certificat, per exemple. També hem de pensar que al final hi haurà persones que es voldran saltar la norma i que hi ha eines de software informàtiques, electròniques, les VPN, etcètera, que fan que la teva IP des d'on estàs connectat sembli que és d'un altre país i per tant...
Si feta la llei, feta la tram. Però igualment això no eximeix, eh? És a dir, el govern d'Australia ha dit, tot i aquestes trífulques que puguin fer els usuaris de TikTok, Instagram, etc. Tu, TikTok, tu, Instagram, tu, Facebook, tu... Ets responsable que aquí no hi hagi ningú connectat menor de 16 anys. Grossuda, eh? El que sí que voldrem és tornar a connectar amb tu, però ja l'any que ve. I tant. Tantes vegades com vulguis. No n'hi ha dos sense tres, eh?
Ni 304, ni 405. I així successivament. Fins al final dels dies. Sí, home, sí. Que diria l'Antic Testament. Nosaltres heu salvat. Només em queda desitjar-te que tinguis un Nadal, una entrada d'any, una entrada 2026 sensacional i gairebé tan fantàstica com tu. El mateix us desitjo a vosaltres dos, Arnau, i a tots els oients de Girona que ens estan escoltant. Gràcies!
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Aquest Nadal viuràs el teu millor regal. El millor regal pot ser la màgia d'un somriure, un passeig entre llums de colors, una tradició en família, la il·lusió d'un infant o la sorpresa de l'inesperat. Aquest Nadal, el millor regal, és Castell d'Aro, Platja d'Aro i Segaró.
I ja a punt d'arribar el Nadal, perquè la prèvia, ja fa molts dies que l'estem fent, hi ha molta gent que està pensant què regalar, o també el tio que està donant voltes pertot arreu, aviam què pot cagar-nos a aquestes pròximes festes. I vaja, podem posar-li un contrapunt també amb còmics, perquè els podem trobar absolutament a tot arreu, només faltaria. Avui tornem a obrir el temps de còmics, en aquest cas amb l'Albert Arrés des de la Batcova. Bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora. També ens acompanya el Sergi Giró, com no podia ser d'altra manera, des del Farfric i Empordà. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Escolta'm una cosa, abans d'entrar en això, rabiosa actualitat, t'ho he dit perquè em sembla que el Ver et va tocar anar al manga, no sé si per obligació o per plaer, o les dues. Les dues coses. Era del 5 al 8, jo vaig anar dissabte, diumenge i dilluns.
I ja porto diverses edicions del manga seguides a Nanti, i és el que comentàvem abans fora de micro. És un no parar de créixer, això. Han donat xifres oficials, diuen que han igualat la quantitat de l'any passat, són 167.000 visitants, que és una bestialitat. Si ho compares amb Camp Nou, per exemple, et fas una idea de la quantitat de gent que és, d'acord?
Depèn de la fase que aprovi l'Ajuntament. Exacte, però si pensem en el Camp Nou de sempre, l'últim, el que més anys hem gaudit, doncs estem parlant que en necessites dos, eh? Hi havia moltes expectatives per veure com seria aquesta edició, perquè l'any passat va ser un tirant la casa per la finestra en el 30 aniversari del Saló, vam portar tot tipus de convidats i grans personalitats al voltant de la indústria del manga del Japó,
I aquest any, si hi havia de ser una recolada, què podíem trobar-nos? I aquesta vegada, la veritat és que han vingut menys autors, els que han vingut són molt rellevants en els seus camps, o sigui, són més especialitzats.
un merder d'activitats, moltes sales habilitades, el gran problema quan estaves allà és tinc tres coses a les que vull anar a la vegada. Naig de sacrificar dos. I després teníem la sort que hi havia diverses d'aquestes sales o escenaris que estava tot repartit que feien stream. Per tant, ho podies recuperar més tard. I molta gent triava en funció d'això. La imprescindible o la que si no hi eres t'ho perdies sí o sí, no?
I la veritat és que ha sigut una bestialitat. Et va tocar triar gaire, tu? Sí. Sí, perquè parlem de la gent, però tu hi eres. Sí, sí, sí. I mira que el que és el manga no és el meu estil de còmic preferit, però és que el nivell de les propostes que feia Ficòmic aquest any allà era apavollant. Teníem grans mestres com en Goutanabe, que porta 20 anys adaptant l'obra de Lovecraft,
La Karen, la meva parella, va ser l'encarregada de fer una exposició allà i que la va comissariar, i de fer diverses de les activitats amb el mestre Mangaka, amb Tanaba Sensei, com es feia dir. I la veritat és que...
Va ser meravellós, meravellós perquè veus les interioritats d'un home que complia absolutament tots els estereotips del mangaka solitari que es tira 8 hores al dia o 10 o 12 dibuixant amb lesions a l'esquena de tant estar a la taula de dibuix, que ens explicava que havia de fer servir la tauleta estirat a vegades perquè ja no podia més,
però el més al·lucinant era veure el cèquid d'aquests mestres i és que la figura de l'editor controlant com si fos un policia de la Gestapo ells estaven oberts a fer-ho tot però després venia la gent de premsa l'editor, el de l'editorial de l'estat espanyol i deien no...
Ell t'ha dit que sí, que es farà una foto amb tu, però no, ara anem a fer una entrevista amb l'Avantguàrdia, ara anem a fer un... T'hem d'atendre mitjans, ara hem d'anar a no sé on. I és... Vale. Tot era així, eh? Per la gent que no conegui, que busqui a xarxes Gotanabe Lovecraft i veurà realment...
el dibuix d'aquest home és impressionant. Els avionats de Lovecraft possiblement és de les persones que potser s'acosta més a l'imaginari de Lovecraft. En Lovecraft teníem els contes i les novel·les, però clar, en dibuix hi ha alguna cosa. Potser Tomás Hijo s'hi ha acostat dels camers. Sí, però és un estil molt diferent que imita els gravats. Jo, per exemple, que som molt fans de les Montanyes de Locura, que és una de les novel·les de Lovecraft. Jo, per exemple, llegir la gotana és impressionant. O sigui...
Sí. De cinc anys cap aquí, sobretot, ha aconseguit filtrar la seva iconografia gràfica.
En llocs on estava superimposada un altre tipus d'il·lustracions, com les que venien dels jocs de rol, per exemple, d'Estats Units, no? Clar. I ara les taules de rol estan fent servir l'obra d'en Tanave. S'han gerat les tornes, per a dir. Sí, sí, sí, per dir, ei, el que t'estàs enfrontant com a jugador és aquesta criatura i t'atreuen una pàgina d'un manga d'aquest home, no?
Molt ràpidament creieu que té sostre això ara mateix? Mira, l'altre ja escoltava, clar, el món del manga i el món de les coses ha sigut molt tancat. Jo crec que encara els queda alguna cosa de creixement perquè aquest any vam veure que havien ampliat més pavellons, més espai, més activitats i tot estava ple de gent. Carai. O sigui, poder...
El número de visitants total no ha sigut el mateix, però és que també ens van explicar des de l'organització que havien acreditat a moltíssima gent més per poder fer totes aquestes activitats. I és clar, molta d'aquesta gent que tenen acreditacions, després també tenen entrades...
Per poder portar la seva família, per exemple, i aquests no compten. No, clar. Però és que fa moltes setmanes que va ser obrir i esgotar les entrades. És de primer de periodista, eh? A la que pots acreditar-te en algun lloc, agafes i ho fas i després aquí has de ser més honest o...
Però bueno, escolta'm una cosa, posem cinquena, vaja, segur que ho comentarem perquè si va tan en auge segur que tornarà a sortir. N'anirem parlant i tant. T'ho dic perquè ara el tio que ens estava preguntant recomanacions per aquest Nadal, aviam què és el que podia portar a les cases.
Portem una mica de tot. Vinga, va. Si alimentau bé el tió i li podem donar algun consell o el tió ens escolta, portem en lloc còmic infantil i juvenil, no? De vegades parlem molt de còmic adult, de còmic de superheroi, però volem parlar de còmic infantil. Jo vaig comentar que hi havia un còmic que es diu Cosmoner Despacio, de Javi de Castro, que es gira del dret i del revés. O sigui, a l'Institut Nacional de Ciència, el Pujages, ara, dono jo la volta...
I també ho pots llegir igualment. O sigui, quan arribes al final, agafes el còmic, el gires i la història continua i quadra perfectament. Tant el dibuix com el guió. Podríem dir que és Capicua? És Capicua. Un còmic Capicua. És molt curiós. Jo ho vaig veure i li vaig regalar una a la meva una boda. Un per mi, perquè jo això ho vull tenir.
i el còmic infantil i juvenil sempre ho he dit per mainada que comença a llegir està funcionant com un tro és ideal, és de l'editorial a Estiberri i dibuixos molt senzills, primeres lectures és lletres grossetes, o sigui els nens ho poden llegir molt bé un altre abans de passar pas al verbal, com no us haig de portar Spiderman si no us porto Spiderman i a més en català havíem parlat l'Spiderman de Mike Mayhack
que és també un còmic molt infantil, també primera lectura, perquè també és lletra grossa i tal, veiem l'Speederman que es va trobant amb les mascotes dels superherois, del Comit d'Amèrica, dels Quatre Fantàstics, tots aquells tenen mascotes i no sap com n'acaben fent-se càrrec ell. Llavors l'aventura d'Speederman amb aquestes mascotes. N'han sortit tres, es poden llegir individualment, és depenent i còmics, i molt divertit, i tenir un Espeederman català que no havíem tingut mai. O sigui, molt recomanable aquest Spiderman de...
Mike Mahay, portaves algú infantil, juvenil? Jo més estil juvenil, però que es pot gaudir a totes edats. Ja que venim del Saló del Manga, amb la ressaca d'allà, s'han presentat diverses novetats, però el que jo destaco és que aquestes novetats tinguin continuïtat i les puguem acabar, i en un format que no sigui el típic tomo unitari.
Jo estic enamorat d'unes edicions que està fent Norma, entre d'altres, perquè l'estan fent diverses editorials. Planeta també ha treballat una mica en aquest sentit. I és d'aquests formats de 3 en 1 amb tapa dura. I jo particularment estic molt enganxat a l'atac als titans. Completament normal.
A més a més, és d'aquelles històries que ha tingut un anime que ho ha patat. Completament. Però és que l'anime està molt ben adaptat.
Però per mi encara és millor el manga. Sobretot un cop has superat el primer i la meitat del segon volum, perquè es nota que ja ha agafat la traça i ja domina el moviment aquest 3D que fan els soldats amb les maniobres tridimensionals, allò que fan amb aquelles coses que van amb gas i que s'enganxen els edificis per lluitar contra els titans. Brutal.
Jo et diré una cosa, eh? Mira que no l'he mirat, he llegit algun spoiler perquè m'ha interessat tant la trama que sí que volia saber una miqueta com teixia tot plegat, però t'he de dir que només vaig veure, crec, un o dos capítols al principi i mai, i t'ho dic, eh?, mai un ànime m'havia donat tanta angoixa. La paraula és aquesta, eh? Això sí, sí. Vull dir, et posa en una esfera d'angoixa, de dir ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai...
que per mi va ser... No, no, t'atrapava des del primer dia, és que és normal que sigui un èxit. A més, el que la fa encara més interessant és que aquesta història ja estava tot previst des del número 1. No és una cosa que hagin estirat el xiclet i tal, el guió tenia un principi, tenia un final, sí que potser han donat alguna volta pel mig perquè se n'han adonat que calia explicar alguna cosa una mica més bé, sobretot per requisits de l'editorial allà al Japó,
Però es nota que la història va a pinyó fixo, va a explicar alguna cosa i té dos grans girs de guió que són per caure de cul de terra però d'una manera que no la veus a venir. Si entres verge aquesta història...
Ja us asseguro jo que a mig camí et dona un salt al cor i quan estàs a tres quarts de la història és el que tu et pensaves que estava passant, ara et diré el que està passant. I és hòstia. No, no, completament.
T'ho dic perquè jo he llegit algun spoiler d'això. Vamos, que no és un One Piece de mil i pico capítols. No, no, no. I encara continua. I encara continua. També disponible en català i en castellà com altres històries. Hi ha altres títols. Jo particularment puc recomanar aquest perquè és un dels que estic gaudint com un nen boig. Salteu-ne-te com a còmic infantil, uns que potser són més coneguts i que a mi m'agraden molt i visualment també són molt atractius, que són els diaris de la cirera.
que també els tenim en català la Sirera és una nena d'uns 10 o 11 anys que somia ser escriptora i va observant el món com es desenvolupa al voltant seu i es va trobant immersa en petits misteris que Amèlia i els seus amics van investigant això va ser un boom sensacional a França
i s'ha publicat aquí, es va començar a publicar en castellà i ara també el tenim en català i són còmics molt detectis, alguns també que es poden comprar per saber-ho no cal anar seguint tota la col·lecció perquè hi entres molt fàcilment o sigui, molt recomanable als diaris de la sidera i per nenes allò que dius jo tinc la nena és rebel, és diferent busca alguna cosa que surt de normal tenim la terrible Adele
que també és infantil i juvenil, que ha de parlar Antoni Toler, amb ser un ministre tant, tot això ve de França, sempre hem dit que França té el que ens diuen la BD, la banda de Giner, la cuiden i la tracten molt bé, i l'Adèle és una nena que...
No és dolenta, però, bueno, és la nena allò entremaliada... Trapella. Trapella, curiosa, i sempre es vol, es fiquen en aventures. Per exemple, l'última la trobo molt divertida, perquè salta un món imaginari, princes i mitges princeses, però les princeses han d'anar guanyant punts o gomets per aconseguir el seu príncep i el seu propi compte.
I ella veu que això no està bé, que les princeses poden fer el que elles vulguin. I ella es fica a ser princesa, a plantar cara als prínceps... I bé, són còmics molt diferents per a les nenes que siguin més inquietes, diguéssim. Carai, a veure... Després jo tinc un parell de propostes. Una és molt noir, molt fosca, i l'altra és molt naturalista.
Intentem portar una mica de tot i apartar-nos dels pijames i les capes i els superhéroes que volen. La fosca és molt fosca. És molt fosca, sí, sí. Però bé, és que jo crec que hem de donar opcions a tots els gustos. Jo ja saps que no em vaig cansar de recomanar-li l'Albert. Sí, vaig caure de quatre grapes. Jo també em vaig caure a les mans i la història és...
Doncs aquest és el Contrition d'en Carlos Portela Iqueco, publicat per Norma, editat en blanc i negre, un blanc i negre que li cau molt bé, i va sobre una urbanització on tenen ubicats aquestes zones residencials yanquis,
Però tots aquests són gent que hauria d'estar tancada, voladors, assassins, són tot un tipus de personatges que a més a més a segons vas avançant te'n dones compte de quin és el calibre dels personatges que viuen en aquests llocs. I ha passat alguna cosa molt greu.
I, esclar, qui és els sospitós. Han de començar a investigar què ha passat perquè se n'han carregat amb un. És Figueres, aquest barri? Eh? Vaja cop. No perquè sóc figuerenc, eh? La portada no enganya, eh? Ja diu que es veu un home assentat a la seva tombona, en el pati, amb un cartell que diu eh, advertència pública, aquí viu un convicte que és un depredador sexual. Clar.
d'això Figueres no en tenim és com ha dit en Sergi és molt fosca, és molt negra va a impactar-te emocionalment però alhora és terriblement plausible és d'aquelles coses que tu dius això que m'estava explicant em podria creure que en el context adequat poguéssim passar aquestes coses d'aquesta manera i encara ho fa pitjor però
Però l'art és tan bo, el guió és tan bo, que jo no puc parar de recomanar-lo. I, a més a més, ens va visitar l'últim girocòmic, el dibuixant, i va ser una bellíssima persona que tu dius, com pot ser que tu, sient així, puguis ser capaç de fer aquestes coses? El per ego completament, eh? I el que diu, jo vaig tenir la sort de... Ja era l'última hora del girocòmic, ja marxava i vaig veure que en què costava firmant, i té un altre girocòmic que a mi m'agrada molt, que és Yo mentiroso, Yo loco, yo asesino...
I com que ja quedava un personal film, em vaig acostar perquè em filmés el còmic a parlar amb ell. Vaig estar molta estona parlant amb ell. Una persona encantadora, maquíssima. O sigui, va veure com el meu no vol desfixar quan diu Xava, fer-li preguntes a la nena. I aquest...
és muntanya i és estepa, però seguint la ruta, segueix la ruta d'un home que està fent un camí, que passa des de Sibèria fins al desert del Gobi, perquè ens fem una idea d'on està ubicat, i hòstia, és una manera preciosa de descobrir aquests paisatges, l'art gràfic és increïble, i alhora tu dius, bueno, què em pots estar explicant, no? Doncs el que jo és molt interessant, el que passa és que aquesta sí que si començo a explicar alguna cosa... Ens en anem ja, no? La gràcia del Gobi.
l'ascenda del llop de símbol editors per qui tingui ganes de gaudir una mica de natura verda o no tan verda ara quan toqui fer cagar el tio doncs és una gran gran gran opció doncs mira ja les tindrem i escolta Albert Sergi només em queda desitjar-vos un feliç Nadal unes molt bones festes que el tio us cagui molts i molts i molts i molts de còbics si pot ser que no siguin ni de Marvel ni de DC millor encara és el que m'heu portat avui també
I...