Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai. Dimarts 28 d'octubre de 2025. Guanya el no en la votació pel canvi de nom de la plaça Poeta Marquina amb una participació molt discreta. Dit això, val a dir que la consulta no és vinculant. Des del consistori, lamenten la baixa participació, tot i les reunions informatives.
I ja vam veure en aquesta mateixa casa que el desconeixement dels veïns sobre aquest tema era evident, o la por a complicar-se la vida amb temes burocràtics. El resultat? El rebrà el nomenclàtor de la ciutat pròximament. I obre la pregunta a saber si la consulta quedarà en anècdota o no, i de si, tot i haver votat que no, de si serà un nom o altre. En temes de memòria històrica, haurien d'haver tirat pel dret i amb la llei a la mà, la votació era un jardí que no tocava.
I si en aquesta casa som especialistes en entrar en jardins que no toquen, tenim un jardiner de capçalera, que no pot ser altre que el nostre banyolí preferit, el bo de l'Arnau Vila. Bon dia i bona hora. Molt bon dia a totes i a tots. La veritat és que sempre, no sé com ens ho fotem, si tenim alguns artil·logis, però sempre acabem allò reglant el jardí bé, eh? És que ets, mira, ets lampista, ets jardiner, bomber també, a vegades apagam foc. I cuiner, depèn de com també. Cuiner, depèn de com t'ho miris. I si no, si no mirem, a veure, què tenim allà davant del sofà de Girona i feim amb la Poguet. Exacte, sí, sí. El dia que vas arribar amb la Poguet, nen.
Com es diu la màquina aquesta? L'apuget. L'apuget, això. Impressionant, eh? Sensacional. Cabanyol es diem planxats. Ah, se'n diuen planxats? Aquí Girona no ho sé, però depèn d'on dius planxat, et diuen què vols. Un biquini de tota la vida de Déu. És un biquini, és un biquini. Això de fet va sortir a Barcelona, que vaig veure un dia... Sí? Sí, mira que no miro la tele, eh? Però un dia vaig punxar i sortia allà...
No sé què dels biquinis. Sí, sí. Arnau Vila, de dimarts, com si fos un divendres. Sí, com si fos un divendres. Demà, diada de Sant Narcís. I la ciutat aquests dies està que vull. I a més a més, a mi m'agrada veure la cultura al carrer. Jo demà, mira, potser aniré a veure el tema dels dibuixos. Allà davant de la plaça del vi. Això el dia 1, eh? Demà també són, no?
Fem una cosa, t'has avançat perfecte, perquè com que parlarem amb el Bo del Joan Matamala d'aquí una estona de les voltes, ell ens ho podrà explicar. El concurs de dibuix. No, espera't, deixa't. Jo el que et volia dir, Arnau Vila, era que demà és el dia preferit de tots els gironins que no són gironins.
Tu que ets banyolí i jo sóc figuerenc, demà podrem anar a esmorzar a les nostres respectives ciutats, d'entre tothom treballa i nosaltres ens els quedem mirant a dos quarts de deu del matí. Abans i tot. És fantàstic això. Ja que per Sant Martirià i per Santa Creu ens toca treballar a nosaltres...
Ens ho cobrem d'aquesta manera. Arnau Vila, si de cas ens posem ja en matèria, parlarem ara d'aquí uns moments amb el periodista Albert Requena, després d'haver rebut l'homenatge del Col·legi de Periodistes d'aquí de Catalunya i després d'una trajectòria intetxable i brillant durant dècades aquí a les nostres comarques. A més a més, parlarem amb el bo del Joan Matamala d'aquí una estona, de les voltes, també precisament per parlar del que tindrem aquest pròxim dia 1 de novembre.
I acabarem parlant dels Premis Casero, que de fet ho has comentat abans, que teníem l'efemèrida avui. L'efemèrida, que avui era un aniversari, també. És l'aniversari de la primera edició dels Casero, precisament, que es va celebrar per primera vegada un 28 d'octubre, i això ho comentarem amb el bo del Jordi Gispert, com no podia ser d'altra manera, de la llibreria 22. En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla, ens hi posem.
I reconeixement a l'Albert Requena, un home de ràdio, però també de molts altres mitjans, però també i especialment com a periodista. Avui podem aprofitar i donar-li la benvinguda. Albert Requena, bon dia i bona hora. Moltes gràcies, molt bon dia per haver-me convidat, agraït, de ser aquí a aquests estudis, que a vegades hi vinc a fer alguna tertúlia, però avui és un cara a cara, diguem-ne.
Això, mira, anava a fer una presentació allò, saps? Vull dir, magnificent i tot plegat, però de cop i volta em quedo així. Dic, no, no, avui hem vingut a escoltar el Bode d'Albert. Primer de tot, felicitats pel premi. Moltíssimes gràcies. T'ho dic perquè em sembla que és un... Bé, no sé si fan il·lusió també els premis de tant en tant. Molt. Avui em demanaven quin havia estat potser una de les millors fets que m'havien passat en l'època de ser periodista.
i sense cap dubte aquest i l'acompanyament que vaig tenir el dia que em vaig jubilar amb la festa que em van fer els companys són bé, fets inolvidables ara m'ho deies fa una estona que et vas jubilar un juliol del 2022 no sé si t'hi has fet gaire ara la jubilació o això es porta sempre
No, a veure, jubilat està, jubila, sí, perquè no vas a l'empresa, perquè no has de firmar el dia a dia, però continuo actiu en molts camps, en molts camps oberts. Encara revises titulars a primera hora del matí?
Sí, sí que els reviso. Sobretot els reviso a xarxes, al Twitter, perquè per mi sempre serà el Twitter per molt que vulguin canviar-ho. I sí que ho segueixes, llavors també segueixes els titulars dels diaris, també per la tablet, per l'internet.
i allò que t'interessa llegir, que veus que pot ser interessant per tu, doncs ho mires i ho llegeixes i llavors, si cal, fas algun comentari. Com és el teu dia a dia ara? Bé, el meu dia a dia és, primer, aixecar-me, dutxar-me, esmorzar, mentre esmorzo fer o parològic, compartit amb la meva dona, amb la Maria Núria,
I després, normalment al matí és anar a comprar, fer les compres de casa, doncs, que si a la verduleria, que si al mercat, que si, doncs, no ho sé, a la carnisseria. I després, a la una, anar a buscar els nens a l'escola, els nets petits, que van anar a l'escola al Popeu Fabra, allà al costat de casa...
dinar a la una dinem plegats les tres els porta l'àvia la iaia els porta a l'escola i els dilluns dimecres i divendres els vaig a buscar a les cinc per portar-los a l'entrenament de hoquei al pavelló de sal i els altres dies doncs aprofito jo per escriure o per anar a quedar amb algun amic
Vaig també sovint a veure un amic que vaig fer mentre treballava, que és un hortelà i que és un senyor gran, molt bona persona, que és una mica el que em va fer l'empenta, que va de fer l'empenta per poder fer el llibre de la Fons Moré.
La biografia, i xerrem, perquè té anècdotes molt bones, té unes ocorrències boníssimes, i algunes d'aquestes converses que tinc amb ell les escric també, vull dir que és allò que...
El dia a dia, a vegades, l'has de deixar escrit. No tan sols per recordar-te en tu, sinó per deixar constància del que hi ha hagut. Això dista molt d'una altra vida en la que has viscut, vull dir, amb una efervescència gairebé salvatge. Sí, sí, sí, clar. Vull dir, a veure, la diferència de fer...
Ara diré, a veure, el periodista, encara que jubili, si és periodista de vocació, no jubila. Continua sent periodista. Jo continuo sent periodista. Per què? Perquè m'he jubilat, però ho soc per vocació. Què passa, doncs, que t'interessen les coses, t'interessa parlar amb la gent, t'interessen els contactes, t'interessa saber per què passa això o per què passa allò...
I per tant, tu aquí hi ets i ho fas. Hi ha una diferència de quan estàs treballant. És a dir, ara ho faig com vull
i quan vull. I si ara no em ve bé, doncs, a escriure i m'aixeco l'ordinat a dedicar-me, em vaig donar una volta per les deveses, agafo i me'n vaig a caminar per les deveses. I ja està. Però abans, per exemple, doncs això, quan estàs... Hi ha la frase que es diu sempre en català, és a dir, qui té el cul llogat no sé quan vol. Per tant, quan estàs treballant, quan estàs a la feina, tu no pots agafar i anar-te'n a voltar per les deveses si estàs en horari de feina. Tot i així, vull dir...
Almenys a la teva trajectòria, sempre has pogut ser prou lliure? Sí, sí, excepte potser en l'època en què vaig ser delegat, perquè tens una responsabilitat, delegat de Catalunya Revisiona durant 23 anys, em sembla que eren, i aleshores no pots ser tan lliure com voldries.
Sí que ho ets en el moment en què jo em cessen com a delegat i passo a ser redactor de territori, que és el que jo vaig demanar de ser, tot i que m'havien ofert baixar a Barcelona, fer no sé què, de coordinar de no sé quant, a mi a Barcelona no se m'hi ha perdut res, dic jo vull fer periodista, vull fer de periodista de carrer,
I el fet de periodista de territori, tenies més o menys màniga ampla per poder plantejar tu els reportatges, les notícies que volies fer, a banda del dia a dia que et pogués sortir.
i com que hi havia molt bon rotllo, molt bon rotllo amb la Clara Jordana, que va ser la delegada que em va substituir, ens enteníem perfectament i, per tant, podíem fer la feina sense cap tipus de restricció, per dir-ho d'alguna manera. Com va començar aquesta història, la del periodisme i l'Albert Requena?
Doncs mira, va començar quan el diari el 9-9 d'Osona va voler entrar al Ripollès i aleshores el diari necessitaven algú que els pogués fer sobretot les cròniques esportives del cap de setmana pel diari del dilluns volien que ho fes un periodista que hi havia un periodista aficionat que hi havia que feia Los Sitios, llavors encara eren Los Sitios de Girona
Aquell senyor els va dir que no, en els responsables del 9-9, i després ell mateix i el seu fill els van dir, uita, una persona que segueix sempre el futbol i el hòquei de Ribas és l'Albert Requena, el seu pare és el president de la Ribetana, del futbol i de més, també està al CIRF, també estava vinculat al hòquei, i ell us podria fer aquesta feina. Van venir a casa la Cristina Gallac i en Jaume Cullell, que llavors eren els responsables del 9-9,
I m'ho van plantejar, els vaig dir que sí, i a partir d'aquí, doncs primer passaves a alineació en resultats, després ja va venir que si podies anar a un ple de l'Ajuntament, després que si podies cobrir aquest acte de la festa major, si podies fer una entrevista no sé qui, o a vegades eren coses que em sortien de mi i deia, escolta, hi ha això, no?,
i per tant llavors ells ho compraven i ho acceptaven, ho publicaven i així va ser com va sortir tot això després ja va sortir també la possibilitat de fer de corresponsal de Ràdio Lot i va haver-hi un projecte per fer una emisora municipal a la Vall de Ribes més que municipal, seria supramunicipal perquè era la comunitat de la Vall de Ribes que ara ja no existeix com a tal
i estava vinculat amb Ràdio Lot, un projecte que no va poder prosperar per interessos polítics, però que a partir de llavors, ara vull fer periodisme, vull mirar d'entrar en aquest món, vaig fer el curs de majors de 25 anys, el vaig aprovar, vaig entrar...
a la Universitat Autònoma de Barcelona, quan estava fent primer, però a mig curs ja em ve una oferta per venir a treballar al Diari de Girona, perquè llavors havien fet el canvi a los sitios de Diari de Girona i em van demanar de venir. Vaig arriscar-me, em van dir que tindrien sis mesos de prova, vam passar aquests sis mesos de prova, he d'agrair moltíssim la confiança que em van posar
en aquell moment en Jordi Bosch i el senyor Homs, i també l'ajuda que vaig tenir dels companys que tenia al diari de Girona, en Lluís Freixas, la Rosa Maria Mestres, l'Alfons Petit, doncs ells em van ajudar molt en aquell moment, i a partir d'aquí ja a Girona, i em venen a buscar després per Catalunya Ràdio, mitja jornada Catalunya Ràdio, mitja la vuit, i tot ja va anar sent...
Una roda. És que tu tenies una trajectòria, diguem-ho, amb una FP de Química, si no m'equivoco, lleoner, de fet? Sí, sí, sí. Jo vaig anar a estudiar amb 14 anys intern a la Universitat Laboral d'Òsca. A la Universitat Laboral eren uns ens del franquisme,
on, a part de fer formació de l'Espíritu Nacional i altres coses d'aquestes, doncs, feies altres estudis. Jo el primer any ja volia deixar-ho. Els meus pares m'han dit, home, ara ja ho ets, tens la beca, per què no acabes, per què no fas els tres cursos... Molt bé, faré els tres cursos, però no en faré més, eh? Vaig procurar que els tres cursos aprovar-los, però no aprovar-los amb la nota suficient com perquè me'n reenganxessin després.
I llavors, durant l'estiu, jo ja anava a fer de lleoner, allà dalt, a Ribes, i vaig estar-hi treballant, doncs, 12 anys fent de lleoner, i els últims dos, tres anys, doncs, ja, com aquell qui diu, compaginava fer de lleoner amb periodista aficionant. Com les grans històries, eh?, vull dir, la bonica casualitat, que al final és que... Sí, sí, sí, al final és això, no?, vull dir que dius...
Bé, que ja ho portes dins. A veure, jo suposo que després vas veient les coses en perspectiva i, per exemple, quan estava a la Universitat Laboral jo vaig fer un article per una revista de la Universitat i no me la van publicar, me la van censurar perquè van dir que era massa crítica. Bé, ja reconeixem que era l'època franquista i, per tant, segons què deies, doncs no es podia dir, no?
I una altra cosa, jo soc molt sentit i de petit quan deixava casa m'enyorava molt. Dos anys baixàvem a uns campaments que es deien que abans eren, hi havia els de l'Aoge i llavors tots eren del Frente de Juventudes.
Hi havia els de l'OJ, però hi havia els escolars, i jo baixava els campaments escolars. I com que m'enyorava molt de casa i no hi volia estar-hi, el cap de campament em va dir, escolta, mira, hi havia una emisora del campament, que posaven música, que cridaven, doncs ara és hora d'anar al menjador, ara prepareu no sé què per fer no sé què. Doncs em van agafar i em van posar allà, i allò em va ajudar a distreure'm que va passar aquells dos estius que...
dos estius em sembla que hi vaig anar-hi com recordes els primers anys o la primera arribada a Catalunya Ràdio?
Home, la recordo... Bé, o sigui, és allò que entraves per la porta catalunyera, ostres, porto això, volia entrar de seguida per antena, a veure, redactar-ho, ja sabent, buscant el titular per poder fer l'entradeta, que les entradetes es passaven per facs a Barcelona, i llavors entraves en aquesta idea, no? Clar, jo a Catalunya Ràdio, quan hi vaig entrar, feia...
Teòricament, mig i jornada a Catalunya Ràdio i mig i jornada al diari Avui. I jo el sou que cobrava, el cobrava meitat i meitat. Doncs l'aigua treballava les set hores per Catalunya Ràdio o vuit, i llavors quan acabava, llavors havia de fer-lo de l'avui. O sigui, el reportatge, si eren dos o tres notícies o el que convingués. Bé...
Ho vaig fer sense cap problema i amb moltes ganes, i ho feies amb moltes ganes. Recordo que venies d'una roda de premsa o venies d'un acte i el que feies era accelerar-ho i, sobretot, buscar allò que costa tant, que a vegades és fer un titular...
que sigui correcta però que sigui llaminat. Clar. Tu al final ets un avançat a la teva època, t'ho dic, perquè ara també li demanen als periodistes que van a una rueda de premsa a redactar-ho, a gravar un vídeo, a fer l'àudio i a passar un... Sí, sí. A veure, nosaltres el que fèiem quan estaves a la ràdio era escriure-ho i llegir-ho. I sempre allò, llegir una notícia...
procurant que no es noti que la llegeixes, que això és una altra cosa, no? I feu això, una entradeta que sigui atractiva i de més. Que l'entradeta podria ser el que ara se'n diu un clic d'aquest internet, no? Però... No ho sé, era diferent. Ara hi veig... Jo a les xarxes em fan poc, la intel·ligència artificial encara me'n fa més, perquè veus tantes barrabassades...
que dius, ostres, els mitjans de comunicació creïbles i que tenen una base, ara en parlàvem amb Oriol, el director d'aquí de Girona FM, s'ha de ser molt curós, perquè no qualsevol serveix per fer una notícia o per escriure una història.
Albert, no sé si també en aquest sentit anava una miqueta en línia amb el discurs que vam poder escoltar l'altre dia a Les Mosques, on precisament parlaves sobre aquest tipus de mitjans, sobre també la desinformació que hi havia actualment. No sé si han perdut una miqueta el romanticisme que envoltava l'època en què vas començar tu.
sí, segurament segurament s'ha perdut però jo crec que l'essència del periodisme és la mateixa la d'abans i la d'ara és a dir, és el que et deia abans el periodista ha de preguntar repreguntar si cal si no ha entès una cosa i si cal tornar a preguntar i després de tot allò, fins i tot si cal contrastar que allò que li han explicat va a missa i és veritat sobretot contrastar-ho
no n'hi ha prou de veure a internet una notícia i agafar-ho i publicar-ho tu. No, no pots, no pot ser, perquè et poden enganyar fàcilment. I actualment, molta gent, el públic en general, està enganyat amb les notícies en què pot llegir, perquè la notícia, vulguis que no...
Es pot ser el més objectiu possible, però l'objectivitat no existeix en premsa. Deixem-ho clar, això. I, per tant, la persona que ho llegeix sempre ha d'estar disposada a contrastar allò que està llegint, també. O sigui, és un periodista encara més. Encara més ha de contrastar-ho. Jo, per exemple...
A molts companys o fins i tot familiars els dic, escolteu, no llegiu només un diari, llegiu més d'un amb ideologies diferents, perquè la mateixa notícia no surt explicada igual. És que la sensació és que la lluita és de David contra Goliath. Sí, sí, és aquesta, però esclar, el periodista de veritat ha de continuar picant pedra i s'ha de fer balè.
Perquè és que si no, no val la pena. Vita, ja farà la intel·ligència artificial, deixem-ho estar. I no és això. No és això. El periodista de veritat ha de fer articles, ha de fer les notícies, les ha de contrastar, i llavors la gent que realment es vol informar ja sap que el que em diu aquell mitjà és o no és veritat. Ja en sap que el que diu aquell mitjà va o no va a missa. Ho dic normalment així.
Creus que hem tocat fons en aquest sentit o encara hi ha marge per caure una miqueta més? No, no, jo és el que et deia, encara hi ha marge per caure més i més amb això de la intel·ligència artificial. Dies enrere vaig veure un vídeo d'un periodista que està entrevistant una senyora acompanyada d'un altre home que està amb aigua d'inundacions fins a la cintura i aquella senyora diu pestes de l'administració i diu pestes... Unes coses que tothom potser realment pensa allò.
Però esclar, quan et diuen, no, no, és que aquest vídeo era fals, era generat amb intel·ligència artificial, dius, però com pot ser? I cola perfectament, eh? Perfectament, perfectament. I clar, aquella senyora ha dit el que la gent volia sentir. I quan és una cosa totalment manipulada, però com que la gent volia sentir allò, doncs aquell vídeo té repiulades...
A centenars, clar. Això ja entenc de política, també. És a dir, és un espectre polític. Sí, sí, sí. El que ens treu 10 metres per dir alguna cosa de la credibilitat dels periodistes. Sí, sí, sí. Des de la política això es fa molt. I sempre s'ha intentat. Jo sempre dic, amb un periodista, alerta quan et donen una exclusiva. Els periodistes sempre estem... Osti, tinc una exclusiva, ostres, això és... Només ho tinc jo, només...
Quan algú t'ha donat alguna exclusiva, algun interès té. Algun interès té. Per tant, valoro, romiu, contrasta-ho.
I després ha aprofitat de l'exclusivitat. Te l'han intentat colar, tu, alguna vegada, en tots aquests anys? Resposta curta, sí? No ho recordo. No? No, no recordo cap vegada que m'hagin intentat colar alguna cosa que no fos...
Sí que recordo que em van passar una vegada una exclusiva, una exclusiva que no la vaig poder treballar jo, encara estava al 9-9, encara estava treballant allà dalt. Era una exclusiva en què a l'Opus Dei estaven negociacions amb el bisbat de la Seu d'Urgell per gestionar el Santuari de Núria, el que hauria pogut ser un segon torreciudat.
em van trucar i em van explicar, escolta, està passant això ostres clar, la gent d'allà dalt no volia que allò fos una cosa allò semiprivada i així perquè havíem tingut l'experiència d'un hotel que hi havia a baix que es deia Hotel Rial en què primer hi podia anar-hi tothom i ara aquell hotel és exclusivament per usuaris de l'obra què va passar? jo vaig comentar-ho amb els del 99 per dir jo no puc
donar aquesta notícia si ho dic jo, l'afirmo jo sabran d'on ha sortit a més a més cal contrastar-ho i cal saber que si això és veritat o no és veritat que hi ha aquestes negociacions o que hi han set o que no hi han set per tant jo us ho explico vosaltres i vosaltres gestineu efectivament ho van gestionar van confirmar que les negociacions havien existit no que hi hagués res tancat en aquell moment i va sortir la notícia clar, la notícia aquesta
a sortir i va evitar que hi hagués això. Què va comportar després? Que la Generalitat s'hagués de comprometre en adquirir el cremallera de Núria i el santuari de Núria perquè fos públic, la gestió del santuari de Núria perquè fos públic, l'hotel i els self-service i demés.
va anar bé però quan em passen la informació em passen l'exclusiva ja hi havia la intenció que això fes descarrilar les negociacions que hi havia entre l'Opus i el Bisbat per tal que tot aquest entramat fos públic per això el poder té tanta por a vegades és això quin recordes que va ser el moment més complicat en tota la teva trajectòria
Més complicat...
Mira, els periodistes, per exemple, normalment són els successos els que m'aixequen més, no? El que passa és que mentre estàs en directe i mentre estàs cobrint el succés, tu no n'ets conscient d'això. Estàs a nivell professional, entrevistes aquí, busques opinions allà i estàs per a la feina. Per exemple, el tema de la detenció dels...
dels terroristes, els nanos joves de Ripoll. Gent que jo vaig estar parlant, que els coneixia, que el meu nebot havia jugat a futbol amunt d'ells. Saps allò que mentre estàs treballant d'això no te n'adones, però és després, quan arribes al vespre a casa, que te'ls al sofà i dius què has estat cobrint? Què ha passat?
Què t'han explicat? I és llavors quan tot això repercuteix en tu. Bé, són aquests fets. A mi un fet que em va marcar moltíssim, també, i és que em vaig assabentar.
de la mort del meu íntim amic per un allau, en Núria. Jo ja estava aquí a Catalunya Ràdio i en aquest cas el company que tenia em va dir si vols ja la notícia la dono jo. No, no, jo tinc les dades, jo la faig i jo la dono per antena i vaig donar la notícia per antena de la mort d'aquest meu amic.
en Ramon Franco, que això devia ser el 90 o el 91, si no vaig equivocat. Quan arribes a casa? Bé, quan arribes a casa és allò, no?, que penses, doncs, per exemple, en aquest cas, penses, ostres, com ha pogut ser, com ha passat, perquè ha passat, suposo com qualsevol altra persona que perd un amic.
Bé, el que passa és que tu has hagut de donar-ho per antena i l'altre, doncs, una altra persona ho ha parlat a casa i prou, no? Al final és allò que diuen que a vegades toca fer-ho per la feina, no? Sí, a vegades per la feina toca fer-ho. Aviam, si no ho hagués volgut fer, el company que hi havia era conscient del que passava i de com allò m'afectava a mi i es va oferir per fer-ho a ell, però jo li vaig dir que havia de ser prou valent com per fer-ho jo.
Al final això del periodisme o es porta o no es porta, ja ho has dit bé. Sí, sí, sí, és això, el periodisme, sobretot quan és per vocació, ho ets, i ho ets quan comences, mentre treballes i quan et jubiles.
Les millors entrevistes, Albert, són les que se't fan curtíssimes i quan encara creus que... Que hi ha més per explicar. Que hi hauria moltíssim més per explicar i em sembla que m'he portat massa bé i has tirat massa por. Tu mateix. Albert Requena, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i espero que sigui la primera, però no l'última. Ja t'enredaré d'una altra manera, ja. Esperem-ho. Jo molt agraït que em convideu aquí per xerrar amb vosaltres i els oients.
Del 24 d'octubre al 2 de novembre arriben les fires de Sant Narcís a Girona. Viu la cultura popular, la música en directe, les arts escèniques i les fires. No et perdis el pregó, els gegants i capgrossos, les sardanes o els castellers i els concerts a la copa. Consulta el programa a girona.cat barra fires de Girona i segueix l'actualitat de la festa a Instagram arroba fires de Girona i arroba girona guió baix cat.
Si tenim fires, i si és Sant Narcís, com no podia ser d'altra manera, havíem de parlar de la seixantena edició, en aquest cas, de la fira del dibuix i la pintura. Ho tindrem l'1 de novembre, i per poder comentar la jugada havíem de parlar amb Les Voltes, i per fer-ho, doncs la persona que més mana de la Fundació Les Voltes, que és el Joan Matamala. Bon dia i bona hora. Hola, què tal? Bon dia, això que mana...
Això ja depèn, no? Vull dir, és una altra història. En qualsevol cas, nosaltres seguirem amb el tema de dibuixos i de pintura. Aviat és dit, eh? 60 edicions. Aguantar any, darrera any, una activitat i 60 anys amb tot el que ha passat pel camí, doncs és una feita important que a nosaltres ens enorolleix molt.
Pensa que fins i tot a l'any de la pandèmia, que se'ns va prohibir fer res en el carrer, nosaltres vam fer la fira igualment. I la vam fer a través d'internet, vam fer una fira virtual, i per tant no hem tingut cap interrupció des de l'any 1965 a aquest any. I per tant són 60 edicions que, ininterrompodament, no?
és a dir, no buscarem la fórmula de per què està tan consolidada el que sí que et diré és com ho feu per intentar cada any plantejar una fira que manté l'essència però que al final tingui alguna cosa diferent per atraure la gent també bé, una part de l'èxit o bona part de l'èxit perquè sense això no hi hauria fira és per un costat del públic el públic que sempre és fidel que sempre hi és, que sempre compra que això és important
Per tant, això és un dels factors que el que fa és que els artistes tinguin l'interès de continuar cada any. Pensa que sortosament és la fira més important que es fa a Catalunya d'aquesta especialitat.
i és la segona de gana, és la segona més antiga del país. Aquesta fira va néixer arrel de la primera fira que es va fer a Catalunya, que va ser a Olot, a la fira de Sant Lluc. I al cap de 4 o 5 anys, els nois que havien organitzat la fira del dibuix a Sant Lluc, a Olot,
Van anar a l'Ajuntament de Girona per veure si els deixava organitzar la fira a Girona. A l'Ajuntament se'ls van treure de sobre en aquell moment i van dir, aneu aquí al costat a la llibreria a veure si us volen ajudar.
I els altres van anar cap allà i, doncs, mira, allà van trobar en Falimata Mala, que va dir, home, per què no ho provem? I, doncs, mira, ho van provar l'any 1965 i el 2025 ja en portem 60. Vull dir que, què vull dir amb això? Amb els artistes, doncs, com que és una fira, a més a més, que hi ha tanta gent i que acaben venent les seves obres, doncs, escolta, no passem mai de menys de 100 artistes
que repeteixen i repeteixen i repeteixen i cada any sobretotament. Hi ha gent nova, hi ha gent que retira, perquè també hi ha de tot, però sempre mantenim entre els 100-120 artistes i són cada any i per tant això nosaltres... I després hi ha un altre tema que...
Que està passant i que els artistes, que m'agradaria comentar, que els artistes en parlen molt sovint. El jovent no penja, no compra obra a casa seva. És curiós, això. Doncs no.
i hi ha fa anys que ho diuen que expressen aquesta preocupació que han neguit de dir que s'està perdent el costum de comprar una petita obra d'art i penjar-la a casa
et diria que potser de la pandèmia cap aquí estan comentant que cada vegada tenen més joves comprant que són pocs però cada vegada n'hi ha més
I a veure si amb això tenim un canvi de tendència i els joves s'animen a tenir una peça a casa, una bona peça, per poder-la lluir, per poder-la, sobretot per poder-la gaudir cada dia, doncs això pot ser molt interessant, veurem.
També et diré, la gent no es pot comprar una casa ara mateix, com que tothom viu de lloguer pràcticament, això de les maletes sempre a mig fer. Sí, això també infleix, això també infleix de totes maneres com que, bé, escolta, amb tants artistes t'asseguro que hi ha preus de tot, i per tant pràcticament et diria que pot ser assequible pràcticament a qualsevol butxaca. El que si nosaltres posem una limitació, que això la conservem,
i que creiem, si no estem mal informats, som l'única que mantenim aquest criteri, només admetem que es posin a la venda obra original. No poden ser reproduccions. Hi ha molts artistes que tenen reproduccions i que els fan petites variacions i tal. Nosaltres això no ho admetem. Totes les obres...
que es venen, es posen a la venda a la fira del dibuix i la pintura de Girona, sempre, sempre, sempre han de ser forçosament originals, independentment de si són sobre fusta, sobre tela, sobre paper, el que sigui.
però sempre han de ser obra única. I a més, en el calendari, per entendre'ns, vull dir, un dels probablement dies més grans aquí a Girona, vull dir, al final coincideix també amb tots els anys, jo tinc dades aquí davant, vaja, estem parlant probablement d'uns 12.000 visitants per edició, pràcticament. Això és molt complicat, és molt complicat perquè hi ha moltes entrades, o sigui, això no és un recinte tancat, penseu que nosaltres ocupem la plaça del vi...
ocupem la pujada del Pont de Pedra, ocupem el tall del que abans en dèiem la Rambla-Bergateguer, des del Pont de Pedra fins a la Plaça Catalunya, ocupem també part de la Plaça Catalunya i ocupem tota la Rambla. Per tant, a vegades que se'ns demana xifres d'assistències, no ens és. També és una dada que...
que nosaltres no ens anem preocupant mai, no? Però és que, a més a més, seria molt complicat de poder comptar l'assistència que passa per allà, perquè pensa que a les 8 del matí la fira ja està pràcticament muntada i fins a les 9 o les 10 al vespre sempre queda gent per allà, vull dir que, no ho sé, és molt complicat. La qüestió és que poca gent, mai, al contrari. Mai, mai, mai. Si precisament hi ha...
Hi ha artistes que diuen, que diuen, ostres, a vegades fins i tot massa gent, no? Però no, no, la veritat és que precisament el públic sempre ha respost, sempre respon, fins i tot quan, jo crec que amb bon criteri de l'Ajuntament, van retirar del carrer Ciutadans i del carrer Bellestries per raons de seguretat,
van desplaçar unes fires que es feien allà, els van desplaçar a altres llocs, molts artistes tenien por que això disminuís la visita a la fira del dibuix. El contrari, la veritat és que sempre hem tingut molta gent, si una cosa no ens ha faltat mai és precisament això, el públic, el públic que no ha fallat mai.
i a més, vaja, vull dir que no només hi haurà dibuixos perquè ara m'has dit també que saltareu l'escenari de la plaça del Vi i que tindrem diferents activitats en paral·lel a tot això Bé, nosaltres sempre procurem que hi hagi alguna activitat per exemple l'any passat a
un artista en Ramada ens va fer una obra allà in situ, una obra que, si no recordo malament, feia metro i mig per metro i mig, i en qüestió de mitja hora i tres quarts d'hora...
seguint el ritme de la cançó dels castellers doncs ens va fer una pintura sobre els castellers que aquest any a més a més és la portada de la revista Carrers d'Art que editem cada any i de la qual en fem 3.000 exemplars i que la distribuïm gratuïtament per tothom doncs bé, aquest any fem una altra activitat que en digue...
Es diu Duel de Pissarres. Ah, molt bé. És una performance que, de la mà de l'artista gironí, en Pep Amella, i del doctor Joan Sant, ells diuen, anem des del fons fins a la forma. I el que ajunten és una visió científica del cos humà vist amb la perspectiva artística.
i bé, pot ser un espectacle, jo l'he vist que aquest espectacle realment és molt bo, molt i molt bo, i la veritat crec que la gent s'ho passarà molt bé. I també un llibre, em sembla, de Joan Salvat, Papa Saït. Bé, el que és és un poemari... Sí, fem el matís, t'ho dic perquè clar, jo he dit un llibre... Sí, són uns poemaris, diguem, llibre de llibres,
l'autor dels escrits és Joan Salvat Passeit, però que l'editor ACUC editors, que es dediquen especialment o gairebé exclusivament a fer llibres a bibliòfils, pensa que d'aquests llibres se'n faran 300 exemplars i prou, correcte,
però és clar, això és una obra magnífica és una obra que a dins d'un estudi de fusta al qual totes les capses estan pintades i estan amb tots els dibuixos fets per en Perico Pastor que també és un dels grans artistes que tenim en aquest país doncs han fet aquesta edició exclusiva pensa que
el llibre deu fer entre 60 i 70 centímetres amplada per gairebé 90 d'alçada i que s'obre com un llibre i és de fusta i a dins també hi ha l'artista en Perico Pastor que hi ha fet uns dibuixos
I això és la capsa que conserva quatre llibres diferents on hi ha els poemaris de Salvat de Passeit. Això és una obra que estarà exposada en una taula davant de la llibreria a les voltes i tot aquell que estigui interessat o d'observar aquesta obra d'art, perquè a part d'un poemari és una obra d'art,
la podrà gaudir i també podrà si algú s'anima a adquirir-la perquè això té un preu elevat adquirir-la perquè més els editors permeten o faciliten que això es pugui adquirir amb quotes i per tant qualsevol butxaca que hi tingui una mica d'interès pot adquirir una obra d'aquesta magnitud que és una obra que
Només no existiran 300 exemplars i que és una obra magnífica. Joan, entre tants de dibuixos, pintures i llibres, no sé si tu també tens temps a l'agenda de passar per fires, no sé si barraques també...
Això és una mica complicat, i la veritat, i quan hi arriba una edat cada dia més, la munió de gent no és el que més agrada, cada vegada ens agrada més la tranquil·litat, la pau, però bé, les fires són les fires, i això s'ha de godir, s'ha de disfrutar, i godir-les tant com puguem.
Doncs amb això ja ho tindríem. Joan Matamala, moltíssimes gràcies i, escolta, fins a la propera, que no passi un any. Esperem que no. A la vostra disposició. Gràcies. Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Ja encara en recte final d'aquests quatre rius d'avui dimarts dia 28 d'octubre és moment de parlar de la Premi de Novel·la Curta Just Manel Casero.
Just Manuel Casero, oi que sí? Sí, sí, tant i tant. Molt bé, ha sigut molt bé. No fos cas que m'equivoqués. Avui aniversari, primer de tot, Jordi Gispert, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora també. No és aniversari teu, sinó que és l'aniversari de la primera vegada que es van entregar els premis Just Manuel Casero. Avui fa 45 anys. Avui fa 45 anys. Però la 45a edició...
s'entregarà el dia 30. Ara! Que ja ve sent habitual els darrers anys, ja fa molts anys que vam instaurar el dia 30 com a dia d'entrega del premi, sigui el dia que sigui, si és entre setmana a les 8, si és cap de setmana a les 12 o a la 1, ara no ho recordo, però en aquest cas sí que és el dijous dia 30, a les 8, a la sala del planeta, com també és habitual des de fa molts anys. I entrada gratuïta.
I entrada gratuïta. Si vols, te faig una... Perquè, clar, estem dient lliurement... Anem a explicar bé un moment. Sí, anem per parts, exacte. A veure, estem parlant de l'acte central, que és l'acte central d'aquest 45 Premi de Novela Curta de Just Manuel Cacero, i que sempre hi posem unes propostes de poesia que venen...
acompanyar la cerimònia que repeteixo que es fa el dia 30 i que des de fa uns anys en el marc de les festes de Sant Narcís proposem activitats culturals que són de primer ordre pensem i que ajuden a fer que a les festes hi hagi una activitat cultural literària una mica
diferent del que hi ha, bueno, literària tampoc hi ha tanta cosa per les fires, per això estem molt orgullosos sempre d'aquestes propostes. Ara us les detallaré, però abans us explico que el que dèiem el dijous 30 d'octubre a les 8 a la sala de la Palaneta...
el lliurament d'aquest 45 premi de novel·la curta de José Manuel Cacero, que començarà amb una projecció d'imatges de les passades edicions del premi i després hi haurà una glosa sobre la persona d'en Just a càrrec del seu amic i periodista Jaume Guillemet.
Estarà molt bé, estarà molt bé, ja era hora, em poso a nosaltres i parlant amb en Guillem i així, en que en Jaume Guillemet fes la glosa inicial al voltant de la seva relació amb en Just. Us he de dir ja que estem parlant del dia 30,
que el jurat ja s'ha reunit. Evidentment, això és demà passat. Que els guanyadors i finalistes ja saben que han de venir. Guanyadors, finalistes, part d'un plural, és un plural una mica estrany, però bé. Podem dir qui són els membres del jurat? Jo els tinc aquí davant, eh? Digue'ls a tu, va. I Mamarino, tu és-me dient sí, sí, o si no, aviam si Monchi va bé. Anava a fer ué. Ué!
Imma Marino, el senyor Funalleres, com no podia ser d'altra manera, Cristina Massanés, Mita Casa Coberta, Eva Vázquez i Jordi Gispert, però en aquest cas actua com a secretari i sense vot. Jo només vaig allà a veure que les coses es facin bé. Que tot vagi bé i ja està.
i en aquest cas han anat molt bé es dirà el dia de la cerimònia del premi però hem de dir que aquest any el jurat està molt content d'haver llegit moltes obres que
Que està molt bé. Ho dic perquè tinc dubtes a l'hora de verbalitzar el tema de qualitat. A vegades no és una qüestió de qualitat, és una qüestió que el jurat interessa més un tema, veu que la novel·la potser és un punt més rodona, però sí que hi ha obres que a vegades fallen per algun costat, però que aquest any, si més no, n'hi ha moltes que estan molt bé. Però estan molt bé, repeteixo, sense entrar en temes de si és més bo o és dolent. Estan molt bé.
És que això està molt bé trencar aquest mite, perquè a vegades no és que el nivell ha estat molt alt, no és que el nivell ha estat molt baix, és que al final a vegades amb el fet de ser-hi i de ser-hi d'una manera determinada per context, ja està bé. No, i que hi ha molta gent també, ara això no ho hauria de dir, però vull dir, hi ha molta gent que es presenta al premi...
que potser ha fet una primera obra, que potser el jurat l'ha valorat o no l'ha valorat, però que és un jurat que està molt obert, bueno, l'ha valorat segur, però vull dir que potser no l'ha destacat o no ha passat una ronda o així, i que el jurat està molt obert a vegades a rebre, escolta, em vaig presentar amb aquesta obra, em podries fer cinc cèntims de què has vist que fallava...
Vull dir que és un jurat molt bo, que té un criteri concret i que a vegades hi ha obres que poden quedar setenes, que poder en un altre moment, en un altre jurat o així, es podrien guanyar un altre tipus de premi o el que sigui. Vull dir això. Sobretot aquest any enorgulleix molt que hi ha moltes obres
que les veus susceptibles de ser molt rodones. Més que res, la paraula és que quadren molt, no? Que a vegades sempre hi pot haver alguna cosa que pot fallar en alguna novel·la, perquè, mira, a vegades no tot quadra perfectament. Bé, i us recomano, perquè el jurat ja s'ha reunit, que aquest any vingueu, perquè és un any molt espectacular. Molt espectacular, hi haurà sorpreses, i està molt bé.
Explico, vam començar el dijous 23 d'octubre amb un club de lectura de la guanyadora l'any passat, Persents Imperfectes, i ahir es va presentar la llibreria Istina, que va ser finalista del premi l'any passat. Què passa? Normalment el finalista es proposa a l'editorial que el publiqui, però l'editorial tria si publica o no. El compromís per part de l'editorial és de publicar el premi, però si considera que està bé...
també el publica, aquest any passat va ser en David Cirici, el guanyador bueno, finalista, perdó i s'ha acabat publicant l'obra en David Cirici que a nosaltres ens va sorprendre molt perquè és una persona que ha guanyat el Premi Sant Jordi ha guanyat moltíssims premis i el seu renomen va ser de dir, ostres, és que a Catalunya no hi ha un premi de novel·la curta
És a dir, si algú té una cosa, una novel·la, aquest gènere que segurament té unes dimensions més petites que una novel·la i no té premis, no té premis on presentar-se. Per tant, ostres, va prestigiar molt el premi que s'hi presentés en Sirici i la seva reflexió va estar molt bé.
Jo ja acabo amb els tres actes que fem que encara estan pendents. El que ens queda. A part d'aquest que dèiem del dia 30, que és demà, dia 29 d'octubre a Sant Narcís a les 6, a la sala de la Planeta, tot es fa a la Planeta, això que diem. Quim Espanyol llegeix i comenta els poemes del seu darrer llibre de poesia, Quan es fa fosc. Recordem que en Quim Espanyol ha tret Virgil, una novel·la, ara mitjans de setembre. Recuperem el poemari que va treure el...
no sé si voltant Sant Jordi, que està realment molt i molt bé. I el divendres 31 d'octubre a les 8, Tardó en vers, poetes emergents de l'aula d'escriptura del Centre Cultural de Mercè, coordina la lectura Roger Costa Pau. És un vincle que establim aquest any per primer cop amb l'aula d'escriptura, amb qui tenim molt bona relació, l'aula d'escriptura...
tots els que estan gestionant-la són amics de la llibreria o clients, llavors consideràvem que era una manera d'apropar tota aquesta gent i significar-los a través de la línia de poesia que fan dins de l'alba d'escriptura.
I el dissabte 1 de novembre, a les 6, recuperem un acte que s'havia d'haver fet l'any passat amb la traductora de Silvia Plat, Marta Pera, que ens oferirà un recordant la poeta Silvia Plat, amb una lectura i selecció de poemes a càrrec de l'actriu Cristina Arenas. I hem de dir que a tot això hi ha la col·laboració, evidentment, de l'Ajuntament de Girona, de la població de Girona i dels serveis territorials de la Generalitat de Girona.
Però ens apuntem ben gros, ben gros, ben gros, ben gros al calendari aquest dijous dia 30 d'octubre a les 8 de l'espre a la Sala de la Planeta. Ja hi cabreu? Tots allà? Doncs aquest any potser no, però ja t'ho dic. És molt especial, eh? És molt especial aquest any. Jo sé que et pots quedar dret i tot, eh? Vull dir que qui no corre vola en qualsevol cas, doncs ens hi veiem allà. Molt bé, allà t'espero. I tant, no ens faltaria. Jordi Gispert, moltíssimes gràcies. A vosaltres.