Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
El Musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I viu l'experiència gastronòmica del Musicantast. Musicant, el festival de música del país.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dimarts 6 de maig de 2025. Seguim pendents de la pluja amb tots els preparatius del temps de flors en marxa. Uns dies on engalanarem tota la ciutat de Girona, on també em sembla que no caldrà regar gaire, i on podrem tornar a gaudir d'art i flors. També comentar tota la part solidària que l'acompanya. I és que tenim entitats, artistes i associacions que fan servir aquest aparador per sumar per una bona causa.
Els anirem descobrint aquests dies, en el compte enrere, des d'aquí també, però sobretot serà temps de paraigües i caputxes per Girona. Un dia menys pel temps de flors.
I si s'acosta el temps de flors, el Mediamarc ja està encarregant targetes de memòria per poder abastir a l'Arnau Vila per poder fer les seves fotografies tradicionals. Bon dia i bona hora. Efectivament, molt bon dia i a més a més amb aquesta pluja que cau tindrem un temps de flors molt gloriós. M'han dit que el Mediamarc estan en doble torn. Matí, tarda i nit, triple torn, només per les teves targetes. Home, la veritat és que... Quantes fotos heu obtenir en total?
Mil? No, no ens flipem, eh? Mil no, però potser unes 300 o 400 cada any a l'edició les tinc. Seleccionades, eh? Sí, sí, sí. És que el Temps de Flors, qualsevol racó de Girona, és fantàstic el Temps de Flors. Ho és sempre, eh? No només el barri vell, eh? És a dir, barris, eh? I saps que m'ha arribat molt aquests dies propostes solidàries, que era el que volia marcar una miqueta a la portada, són artistes fins i tot, no cal que siguin associacions,
que fan les seves expos, etcètera, a través de les flors, a través de l'art, i que tot el que recapten, sigui per venda o sigui per donatius, ho donen a bones causes. No està molt bé. Per tant, sí, sí, jo crec que aquests sí que els primarem una miqueta aquests dies als Quatre Rius, tant aquesta setmana com la setmana que ve. Jo tinc una, òbviament no la diré per antena, però tinc una primícia de Sant Narcís de temps de flors.
Home, l'has de dir ara ja. La Carme Castell. Me la va ensenyar i tot. Ah, sí? No, i tant. Ah, vale, dius el Temps de Flors a Sant Arcís. Sí. Clar, perquè no ens en oblidem, vull dir, que el Temps de Flors també es fa a més barris de la ciutat. Per això ho dic, per això ho dic. El Rubell de l'Ou, vull dir, també a Palau també hi ha Temps de Flors, vull dir, Sant Eugènia, Sant Arcís. Sí, Sant Daniel també, sí. Sant Daniel, evidentment, vull dir, que tenim a més llocs dels tradicionals o dels que ens pensem que són tradicionals.
En qualsevol cas, Arnau Vila, avui tocarà parlar de gossos. No sé si t'agraden gaire a tu. Haig de dir que soc més de gats, però també m'agraden els gossos. Ets de gats? Jo soc més de gats, sí. Sí, és veritat que es garrapes de tant en tant. Ho veus? I quan vaig al lavabo tinc allà una mica de sorreta. Sí, també? Bueno, en fi, deixem la part escatològica per un altre moment. I també avui, Jaime Santaló, que ens presentarà el seu recull de contes. Gent que potser coneixes. Però anem per parts, si et sembla, Arnau Vila. Uau, uau.
Doncs hi posem. Vinga va.
I avui ens posem canins i és que toca parlar de gossos. Un tema que segurament no ens acabaríem pas amb l'estona que tenim, però sí ens pot servir per ubicar-nos una mica en uns temps on sembla que és molt més fàcil confiar en els gossos que en les persones. Aquesta i moltes altres històries les comenta Marta Vila. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia. Jo t'ho he de preguntar, eh? Vull dir, ets la cara visible de Uau by Marta Viles, una miqueta com el teu nen petit, no sé si el teu gos, el teu petit projecte. D'aquest tracte exactament?
Doncs Guauva i Marta Vila és una petita empresa, com has dit tu, que ens dedico a l'educació canina a domicili, o sigui, jo vaig a casa de la gent, soc jo la que em desplaço, soc experta en modificació de conductes, per tant faig des de l'obediència bàsica d'un cadallet fins a aquella persona que et truca, escolta el meu gos, és que ens mossega, ens destrossa el sofà, què fem? En aquest sentit, ajudo en aquest sentit.
També soc tècnic amb intervencions assistides en gossos. Això és una feina bastant nova, té uns 20 anyets, aproximadament. I és una feina que tenim gossos que estan entrenats per anar a geriàtrics, per anar a zones hospitalàries o per anar a escoles amb aules CI, amb nens amb autisme. I la tercera pota és la formació. Jo formo gent per ser o educadors canins o tècnics amb intervencions assistides.
Et vull fer la pregunta cateta del dia? Sí, i tant, per favor. Què té de veritat tot això que veiem a vegades de l'encantador de perros i tot això? Què té de veritat i què té de xou?
Té de show qualsevol reality, la gent vol veure un gos que mossega. I això jo que tinc xarxes i tinc TikTok, si jo poso gossos que mosseguen, les visualitzacions es disparen. Si poso un gos que estem fent una nova audiència normal, la gent és morbosa.
Llavors, bé, moltes vegades suposo que des d'un xou es provoca això. Ja. La realitat és que realment en molts d'aquests programes s'incideix molt que el gos és un reflex del que passa a casa, de l'amo. Al final el gos és un animal gregari, quan tu fiques un gos a casa teva el gos a tu et pren com part de la seva manada, de la seva nova manada. Llavors he imitat ara conductes que fan els amos.
Llavors, hi ha conductes que augmenten, o sigui, conductes dels amos o propietaris que augmenten conductes no desitjades del gos. I és aquí quan intervenim els educadors. Quan vas agafar i vas dir, ostres, jo em vull dedicar a això?
Doncs mira, va ser una miqueta de casualitat Jo soc dissenyadora industrial M'he dedicat vint i pico d'anys al disseny I jo tenia una gossa, una golden I vaig conèixer un educador que anir Vam començar a fer una cosa tan tonta com és el dog dancing Que es balla amb el teu gos Una miqueta per educar el gos I quan em vaig ficar en aquest món vaig veure que realment A mi em van ensenyar com pensa un gos Vaig dir, ostres, la gent no té ni idea com pensa un gos realment
I aquí ja vaig començar a veure que hi havia tot un mercat, un nitxo, i durant quatre anys vaig estar lidiant entre el treball de disseny i preparant-me tant amb educació canina com amb intervencions. Fins que un dia vaig dir ja em dedico pràcticament o totalment a això. El disseny sí que l'aplico però per la meva pròpia empresa. I en aquest sentit ara mateix com és el teu dia a dia?
Doncs el meu dia a dia és anar... Actualment estic cobrint sis geriàtrics a la província de Girona, dues escoles, més els ensinistraments, més la formació que és dos caps de setmana al mes. O sigui, tinc el dia bastant completet.
Abans ho deies, vull dir, no sé si a tu t'arriben, et deuen arribar per tots els canals possibles, tots els vídeos que surten, l'altre dia vam veure un vídeo d'un amo que abandonava el seu gos, s'anava a l'autopista i el gos el perseguia amb el cotxe, suposo que deu ser un de tants vídeos que veus tu cada dia. Sí, a mi cada dia, cada dia m'arriben vídeos de gossos abandonats, a Marta el vols, és un gos excel·lent per teràpia, i jo no puc acollir, jo no soc una protectora, no puc acollir la quantitat de gossos que cada dia a mi m'arriben.
I jo entenc, la gent diu, és que en tu estarà molt bé, però jo no puc tenir més gossos ja dels que tinc, que en tinc molts. La feina que fan les protectores és impagable. És impagable i és una llàstima que tinguin tan pocs recursos i és una llàstima que la gent que està protectora, molta d'aquesta gent, no estigui formada en aquest sector. Són voluntaris, fins i tot. Són voluntaris i moltes vegades passen accidents. Accidents que ni se saben.
Perquè quan un gos està espantat, les probabilitats que mossegui són altíssimes. I aquesta gent, molta no està preparada, i s'emporten en surts, i jo crec que hauria d'haver per part dels ajuntaments una implicació, i per part de la societat, perquè la realitat és la que és, i és que cada vegada hi ha més gossos. Clar, és el que t'anava a dir, des de la pandèmia, segurament, vull dir, cada vegada hi ha més gossos, dic en general, dic en el nostre dia a dia, en veiem molts més.
Sí, o sigui, des de la pandèmia hi ha hagut un canvi fins i tot amb el mercat dels gossos. Sí, vull dir, abans la gent et cridava quan el gos ja tenia el problema, és a dir, quan el gos ja tenia un anyet, ostres, Marta, és que mossega la gent, mossega altres gossos, malalia, i ara jo ja en trobo cada vegada més gent que agafa un gos i des de cada llet ja et truquen per fer l'ensinistrament, volen educar aquest gos. I una altra de les coses que està sortint
que és un marcat, a l'alça a l'alça són les guarderies de dia. És a dir, tu tens un gos, treballes 8 hores, doncs al matí el deixes a una guarderia o fins i tot el ve a anar a buscar. I això és un concepte del gos...
Molt diferent el d'abans de la pandèmia. Abans el gos es deixava en una residència canina quan me'n vaig de vacances, però deixar el gos en una guarderia canina és una cosa que ha vingut de pandèmia cap aquí, però perquè tot el mercat està girant perquè la gent senti que aquest gos és com un fill.
és que és el que t'anava a dir això va de la mà amb una baixada de la natalitat una complicació de la gent a l'hora de tenir un fill però que potser creu que tenint un gos pots compensar una miqueta jo crec que ha anat per aquí però també és veritat que s'està tornant una cosa que ens estem anant a l'altre extrem però perquè el mercat invita que te'n vagis a l'altre extrem és a dir jo fa dos mesos vaig estar en una fira a Madrid fent una conferència
I la fira era material per gossos i coses per veterinaris. I tots els estants, tu tenies la sensació que allò era un prenatal. Total. O sigui, tots els estants, allò era... Semblaven coses per nens bebès, per bebès, cotxets per gossos, carritos, eh? La roba, robeta per gossos com si fos de bebè, tota la part cosmètica ja és... Cosmètica.
Cosmètica i tot. Cosmètica, però xampus, acondicionadors, crema pel nas... O sigui, estenen en un extrem que és molt satisfactori per qui no vol tenir un fill i agafa un gos, però és satisfactori pel gos? Clar. El gos el confons, perquè el gos al final...
El gos és un gos, no és un nen humà. Llavors anar aquí què passa? Que llavors el gos arriba un moment que comença a equivocar, no comença a equivocar-se, comença a quedar confós amb allò que li estàs fent.
és que tendim cada vegada més a una societat més individual, amb més soledat, desitjada o no, i això implica que tot el que estem veient ara no deixa de ser un preludi del que veurem d'aquí 5 o 10 anys. Efectivament, i a més vull dir d'aquí, jo ja fa molts anys que els dic als meus alumnes, els dic d'aquí 5-10 anys tenir gossera per rics, per gent rica, sí. És que estic per formar-me jo també en tot això, perquè hi ha mercat aquí.
Sí, Sait, perquè en la nova llei del 2023, en la nova llei de benestar, està prohibida la cria particular, a mi em sembla correcte, perquè si no hi ha molt d'abandonament, però això comporta que llavors els gossos s'hauran de comprar.
La llei està feta perquè no hi hagi gossos i que no hi hagi, no tingui cap gos abandonat. Aquesta part està molt bé, però hi ha una altra part. Si no hi ha gossos per adoptar, l'has de comprar. Llavors, actualment ja s'estan venent gossos, gossos que un canitxetoi, per 3.000, 3.500 euros.
Com un gracias Sandero, vamos. Sí, sí, sí, clar. Llavors, més tot el material i tot. Tu ara vas a comprar un xampú de gos i és que et val 24 euros.
si el xampó de gos val 24 euros al gos sí, sí, el xampó del gos val 24, 29 euros més a la condició, o sigui i és un mercat que ve totalment, clar, és que jo ara perdó, eh, vull dir, perquè faré servir terminologia capitalista, però en terminologia capitalista és pujarà la demanda
I baixarà l'oferta. Per tant, això vol dir que tot pujarà de preu. Tot. I tot. I si que hi ha un mercat, o sigui, no un mercat, hi ha un públic, hi ha un target que vol aquest tipus de mercat dels gosses, tot.
I a més, diré una altra cosa, i és l'esperança de vida d'un gos no és la d'un humà, és a dir, que tu al llarg de la vida pots tenir dos, tres, quatre gossos, si en tinguessis només un. Sí, l'esperança de vida, però això també hi ha un altre mercat submergit aquí. Ah, sí? L'esperança d'un gos està entre una mitjana de 13 anys. Val. Hi ha gossos que viuen 18, hi ha gossos que als 10 es moren, val?
ara mateix ja hi ha o sigui, ja hi ha gent que ofereix serveis funeraris per a aquests gossos, vull dir, quan se't mor el gos pots fer que la patxada l'imprimeixin amb un tipus de pasta que després te queda més les cendres del gos amb unes urnes vull dir, s'ha humanitzat s'està humanitzant totalment i què en penses que s'estigui humanitzant la vida del gos d'aquesta manera, és a dir, deu tenir la seva part positiva però també la seva part negativa
Jo penso que ja que humanitzem, que quan tenim un fill el portes a l'escola i si el fill té algun problema vas amb un psicòleg, vas amb un professional del sector, doncs tu vols tenir un gos, molta gent ha tingut gos i tothom creu que sap com pensa un gos.
No en té ni idea. No en té ni idea. El 80% llavors arriba... Sí, perquè jo tenia un gos excel·lent. No, el gos es va anar adaptant a tu i tu et vas adaptant al que feia el gos, però mai va haver una entesa real entre els dos.
Llavors aquí al final es va coplant tot, es va allà forçant, però ja que agafes un gos i el vols humanitzar, com a mínim agafa un professional del sector de l'educació que t'expliqui quatre coses per no confondre ni el gos i tampoc que l'amo no es fustri amb el gos.
És que tinc un cadell que em destrossa el sofà, clar, de què és el cadell? Un border coll i quantes hores estàs sol, buit, és que has agafat un animal preparat per fer 40 quilòmetres al dia i tu el treus mitja hora al matí
Mitja hora a la tarda i està a vuit hores sol, quan és un animal gregari. Jo sempre ho dic, millor tenir dos gossos que un, sempre. Si tu tens un altre gos, les probabilitats de destrosses o d'ansietats per separació i tal, les redueixes moltíssim. Perquè el gos vol estar acompanyat. És com si tu agafes ara, per exemple, i vius en un pis de 60 metres quadrats i en comptes de tenir un gos tranquil, doncs agafes i adoptes un pastor belga.
Efectivament, et destrossarà el pis. Ja te pots fer la targeta VIP d'IKEA. Perquè cada cap de setmana hauràs d'anir a reformar el pis. Un pastor belga és per la policia. És un gos fet genèticament, o sigui, genèticament triat per treballar. Si tu no li dones aquesta feina, el gos se la busca.
I arriba un moment que, si ja se l'ha buscat i t'ha destrossat tot, pot començar a tenir conductes agressives. Clar, perquè al final és la seva válvula d'escapament. És un animal que necessita treballar i no li estàs donant feina, va acumulant, encetat, encetat, encetat, fins que arriba un punt que això ho transforma en agressivitat. Clar.
Tot això té una deriva també i, vaja, com que parlem poc de l'habitatge i de tots els problemes que tenim. O sigui, si el mercat de l'habitatge ara mateix és completament salvatge, perquè és una animalada anar a buscar pis, és que ja no et dic una persona sola, et diria una parella, perquè mira, amb la parella és més fàcil. Però, per exemple, quantes vegades, jo crec que totes, totes les vegades que he anat a buscar un lloguer, m'he trobat amb la clàusula de no mascotes.
Totalment. O sigui, no cal especificar ni gossos, ni gats, ni allò. No mascotes. Clar, què fem? Efectivament. Actualment a Espanya hi ha un 96% dels pisos de lloguer que no admeten mascotes. El 96%. Ah, molt bé. O sigui, ens queda un 4 per trobar pis. Clar. Això és la realitat.
Meravellós. Sí, meravellós, meravellós. Llavors, se sap, per exemple, a la ciutat de Girona, que és el que ens interessa, ara mateix estan inscrits uns 6.200 gossos. Això no vol dir que hi hagi uns 6.200, hi ha uns 10.000. Aprocs, 10.000, 11.000. Llavors, tota aquesta gent, ara mateix hi ha una contradicció legal,
Perquè en la nova llei el gos ha passat de ser una cosa material a ser un ésser sensible. Una mica com un fill. És a dir, si tu ara tens parella i et separes...
hi ha custòdia efectivament, hi ha custòdia compartida la pots demanar aunque el gos sigui només d'una persona aunque sigui teu però si estem tu i jo si hem sigut parella i jo et demano la custòdia tu em demandes? anem amb l'advocat?
Sí. Per tant, si al gos has d'haver un ésser sensible al qual pots demanar una custòdia com amb un fill, com s'entén que tu vagis a un pis de lloguer i no et deixin emportar aquest gos? És com si et diguéssim, mira, tu sí, però el teu fill no.
Doncs miau. Clar, llavors què passa? Que com el mercat immobiliari està així, cada vegada hi ha més abandonaments de gossos, de parelles que diuen, Marta, és que no trobo, no trobo, i clar, és que prima viure, viure algun joc i no en trobo,
Per tant, al gos l'he d'abandonar. Abandonar o donar amb adopció. A part, és clàusula eliminatòria. És a dir, si el teu lloguer t'enganxa amb la mascota passejant-la per allà, t'empanxo i et veu entrar a casa i tot plegat, ell pot liquidar el contracte de lloguer. Totalment. I això és legal.
Això és legal. Per tant, què passa? Que llavors hi ha molts gossos que van a protectores, que són de famílies, que al final han dit, bueno, és que ja se m'acabava aquest joguer, em feien fora, he tingut que buscar un joguer ràpid i tal, no et deixen el gos, el dos no amb adopció.
I això comporta emocionalment una pèrdua que a dia d'avui se sap que és tan forta com quan perds una persona. Es passa un dol. Tant si és molt el gos com si l'has de donar forçadament perquè la vida no et dona possibilitats. I tot això no es té en compte.
O sigui, no es té en compte. Tu no vas al metge, escolti, té una depressió perquè he tingut que donar el meu gos. Saps què m'explica? I és un dol real, real, com la vida mateixa. O sigui, és real. Aquí, immobiliàries haurien de fer i propietaris i ajuntaments. Però les immobiliàries no faran res.
Però hi ha quatre cosetes que es podrien fer, per exemple, l'Ajuntament de Terrassa i l'Ajuntament de Barcelona s'estan plantejant bonificar els propietaris de pisos de lloguer amb l'Evitals si són pisos pet friendly. Val.
I és clar que hauria d'haver com un tipus d'assegurança específica de, bueno, vols venir amb el teu gos, d'acord, però has de tenir aquesta assegurança específica on si el teu gos fa destrosses del pis, ho assumeixes tu. Si el teu gos borda i hi ha denúncies, ho assumeixes tu. Ah, i que si això no ho arregles, jo tinc dret a fer-te fora. Val.
En quatre cosetes, així no cal modificar tot el sector. Això ho han de fer els ajuntaments perquè les immobiliàries el que et diran és si no ho agafes tu, tenim a 40 fent cua. En dos o tres cosetes d'aquestes, obrir una mica el mercat facilitaria moltes coses. I no, no és veritat que els amos dels gossos són més destructius que una persona que no té gos. No és veritat. Que hi ha gent que té gossos en males condicions? Sí.
Que la majoria de gent, almenys a Girona, que té gos els té en bones condicions? Sí. I que mira pel gos? Sí. I que és el primer interessat que no se li mengi el sofà? Sí. Home, evidentment. Ni que es mengi la porta del pis de lloguer? Sí. Per tant, jo crec que aquí s'haurien d'obrir una miqueta i sí que els propietaris tinguin unes compensacions.
A canvi, jo deixo que d'entre els gossos, però a canvi, què tinc jo de... per part dels ajuntaments o el que sigui. T'anava a dir, Marta, jo em pensava que ja tenies prou feina, però se't gira molta feina, eh, tu?
Jo tinc feina sempre. El sector del gos és molt, molt, molt ampli, tan ampli que jo que faig petites formacions, que venen 5 alumnes, 6, però jo ho dic, jo espero, o desitjaria, jo ja tinc una edat, però jo espero i desitjo que d'aquí 10 anys o 15...
tot el sector de gosses pugui fer fins i tot pràcticament una carrera universitària perquè és molt ampli el món del sector del treball del gos no ens quedem en l'OMEU, en l'OMEU és res sector del gos estem parlant de tots els gossos de treball que detecten càncers plagues, trufes per la gastronomia per teràpies de suport emocional és amplíssim
Marta, m'ho he guardat pel final. Hi ha manera d'enredar-te perquè de tant en tant ens expliquis quatre cosetes o què? Em pots enredar sempre que ho vulguis. Sí? Sí, sí, sí, m'ho deixo enredar fàcil. Perfecte. Jo sempre m'espero al final de tot. Quan jo s'ho han passat bé, saps, hi poso la trampa, aviam si... I tant, i tant. Ai, doncs, és la primera però no serà pas l'última, eh? Doncs jo encantada. Jo encantada d'informar a la gent de com és el món del gos. Marta Vila, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta amb nosaltres i ja et dic, és la primera però no serà l'última.
Doncs a vosaltres per tenir-me aquí. Moltes gràcies.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Som la teva ràdio. Som la Gironina.
El musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I viu l'experiència gastronòmica del Musicantast. Musicant, el festival de música del país.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Fins demà!
És més fàcil tirar-me la bona vida. És més fàcil tirar-me la bona vida.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Som la teva veu. Som la gironina.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
El Musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny, amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I diu l'experiència gastronòmica del Musicantast. Musicant, el festival de música del país.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
I encarem la segona part d'aquests quatre rius d'avui dimarts 6 de maig. Ho dèiem l'altre dia, Sant Jordi fa dies que ha passat, però aquí seguirem parlant de llibres. I avui ho fem amb un recull d'històries i contes que ens presenta Gemma Santaló amb el Gent que potser coneixes. El títol ja és tota una declaració d'intencions sobre totes aquelles històries que et toquen d'una manera o d'una altra. D'aquella normalitat anormal que a vegades ens acompanya, però millor que ens ho expliqui ella mateixa. Gemma Santaló, bon dia i bona hora. Bon dia. Bon dia.
Primer de tot, merci per venir, t'ho agraeixo perquè em sembla que després del Sant Jordi no sé si encara seguim amb ressac emocional, tots i totes. Home, després del Sant Jordi hi ha uns dies de ressac emocional, però afortunadament ja el tenim una mica lluny i està bé que la vida continuï i que entrem en el dia a dia, que és el que vivim normalment. Com vas viure aquest dia de Sant Jordi com a escriptora? Molt maco, va ser un dia molt maco, la veritat és que un dia ple de sorpreses i sí, sí, molt bonic, molt bonic.
Era la primera vegada que traí un llibre just abans de Sant Jordi. Els altres dos els vaig fer durant l'any. I sí, sí, va ser com més festa encara, no? Va ser molt divertit, va ser un dia molt maco. T'he de dir que els escriptors ho viu diferent als editors, perquè l'altre dia parlàvem amb uns quants editors i em deien que això de Sant Jordi era una bogeria i una animalada.
Home, és una bogeria també perquè, a més a més, els dies previs s'intenta fer moltes coses per donar visibilitat al teu llibre per allà mig de tants de llibres que surten. I és una bogeria una mica per tothom. Però clar, nosaltres, jo crec, com a mínim en el meu cas, que tampoc és tanta bogeria, doncs bé, és divertit. I a més a més, no et passa cada any això, vull dir que tinguis un llibre just abans de Sant Jordi.
llavors, per una vegada que et passa, té un punt de divertit. Entenc que els editors cada any es troben amb una voràgina que... L'altre dia sopàvem i m'ho deien, vull dir que era una animalada. En qualsevol cas, ara, m'ha agradat molt, just abans de començar, jo anava a parlar de quotidianitat, anava a parlar de normalitat, però com el drama ha inundat tot això. T'ho dic perquè en aquest llibre ens parles d'això, també.
Bé, a mi en aquest llibre m'agrada posar el focus quan escric en les coses que ens passen una mica a tots fins i tot jo a vegades hi ha gent que li passa els meus contes per llegir abans de tancar-los
que hi ha algú que em diu, parles de mi? Però m'encanta, m'encanta perquè una mica és el que busco, aquesta universalitat que a vegades no cal que el llibre sigui adreçat a una quotidianitat per veure't reflectit, però és quan t'hi veus reflectit que realment aprens coses i que realment et planteges coses, et preguntes coses i és quan més m'interessa aquesta quotidianitat que pot arribar a tothom.
És que a més, aquests temps que corren ara, no sé abans com era, però és que ara ens passen moltes coses a tots i a totes. Jo crec que sempre ens passen moltes coses a tots i a totes. Ara potser ho sabem més. Però jo crec que bé, que la nostra vida és la que és, és única i ens passen moltes coses i molt interessants. I és una mica això.
És potser que nosaltres també la visibilitzem més, t'ho dic perquè al final és el que dèiem, jo per exemple intento remetre'm al que passava fa 50 anys, jo crec, no diré més gris, però sí que tot era molt més preestablert, hi havia menys aventura o menys alíciens potser, no ho sé, però ara mateix és que, o potser abans no ho sabíem tant.
No sabria què dir-te. Precisament penso que estem en una etapa de molta tranquil·litat. Sí? Jo crec que sí. D'aquí a dos dies celebrarem l'aniversari de la feina de la Segona Guerra Mundial.
i realment la meva mare va néixer que la segona guerra mundial encara era activa són de les generacions que estem oblidant que existeixen drames terribles i podem centrar-nos en drames més manegables i crec que això a vegades ens estem oblidant del privilegi que és la nostra generació, la nostra època que podem dedicar-nos a aquestes coses tan...
Drames del primer món Drames del primer món, exacte I com ho has fet per teixir aquest recull de contes? No sé si eren històries completament atomitzades vull dir en aquest sentit i després els hi has trobat al fil o directament ens les has plantejat amb...
A mi m'agrada fer-ho així, passa que a vegades sí que quan ja he portat unes quantes històries li veig un fil, perquè sovint, no sempre, els contes són escrits quasi cronològicament, no és el cas, sempre n'hi ha algun que no encaixa o algun que va més amb un altre recull,
però a vegades també coincideix en moments meus moments que tinc unes dèries, unes preocupacions i això inevitablement es reflecteixen llavors normalment escric el que em ve de gust a escriure sense plantejar-me res més sí que és veritat que una vegada veig un fil conductor en uns quants comptes llavors una mica algun l'acabes fent pensant en aquell fil conductor però normalment m'agrada escriure el que em ve de gust a escriure el que en aquell moment crec que val la pena posar-hi atenció i així ho faig
Quin és una miqueta el fil que ens proposes aquí? Sí, aquest cas és com el diàleg entre el passat i el present, no? I com sovint ens pensem que el passat és passat i és precisament la cosa que més enrejeix cada pas que fem en el nostre dia a dia. Llavors és una mica les diferents maneres com això, com el passat se'ns col·loca en el nostre present i ens guia a cap un lloc o a cap un altre moltes vegades sense que ens siguem conscients.
Hi ha diferents maneres, hi ha passats més recents, o sigui, algun fet recent que creus que has oblidat i que te'l trobes davant dels morros cada dos per tres, coses més d'infància que voldries no recordar però que les recordes. Una mica el seu conductor és aquest, aquest diàleg entre el passat i el present i com el passat és absolutament present en molts casos. És a dir, la metàfora seria la motxilla que portem tots a sobre, vamos.
seria aquesta, si obria la motxilla i mira què hi ha vindria a ser això i tot això a través de la quotidianitat suposo que al final també li trobes com aquell punt de dir, de tensió entre el passat i el present en fets concrets que expliques en els contes sí, és que trobo que si busquem en el nostre dia a dia en trobarem molts exemples de com ens passen aquestes coses i és una mica això un conte per exemple que ens volguessis destacar, vull dir que ens serveixi una miqueta com a paradigma del que podem trobar a gent que potser coneixes
A mi em costa destacar contes, perquè és una mica allò com a quin fill estimes més. No, clar, vull dir això. Em costa molt. No ho sé. Podem començar pel primer, eh? Vull dir, també... El primer... Bé, és que tampoc faré espòilers. Però el primer, si és el cas d'una persona que creu que té molt clar que té una relació oblidada i com això se li... se li creua i li trepitja. No vas...
noves oportunitats que pugui tenir. Estàs parlant del que li passa al 90% de la gent d'aquest món i d'aquest planeta i que li passa també de forma retrospectiva fins i tot. Al final són aquests petits conflictes. La pregunta és tu t'hi trobes amb aquests conflictes? Home, i tant! I tant que m'hi trobo. I tant. Bueno, tothom s'hi troba, és que em sembla que la nostra vida està feta d'aquests petits conflictes i de com els gestionem. O sigui, i tant que m'hi trobo. Et serveix precisament aquest llibre per...
no direm posar ordre, però sí d'identificar-los, de dir, doncs, mira, en aquí passa això, en aquí passa això altre, a mi com m'afecta. I també que li puguis servir el lector, eh, també. A mi em serveix moltíssim, ja no aquest llibre, la literatura que a mi m'arriba, a mi em serveix moltíssim per trobar-me acompanyada, perquè a vegades hi ha coses que et penses que només et passen a tu, i resulta que les llegeixes en un llibre d'on Rusco va escriure fa 200 anys.
I doncs, ja em perdona, però això no em passava a mi. Llavors, això, un cop ho descobreixo en llibres, coses que em sembla que són molt privades meves, em donen una pau enorme, perquè és com dir, no sóc jo, és la humanitat. I és una manera d'agafar distància i de relativitzar, i de pensar que aquests problemes tan, tan, tan, tan grossos que tens en moments puntuals,
Doncs, bé, són el pa de cada dia de tothom. I això t'ajuda a agafar distància. A mi m'ajuda moltíssim. També, en els meus contes, sovint hi descobreixo les meves pors. O sigui, a vegades hi ha gent que em diu, però això ho has viscut? Tot el que he escrit ho he viscut d'una forma o una altra, en forma d'experiència, en forma de desig, en forma de por...
en forma de ai que no em passi això llavors tot com a mínim està bategat per dintre i clar, serveix molt aquest és el gran aprenentatge que t'emportes aquest llibre
D'aquest i de qualsevol, sí. Mirant-ho, des del punt de vista de procés creatiu, per exemple, ets molt d'agafar i de fer aquestes nits que s'acaben el dia següent escrivint i tot plegat un Stephen King, o ets més de, bueno, anem-ho reposant, les estones anem fent i poc a poquet?
A mi m'agrada molt reposar-ho, reposar molt. A més, els contes els rellegeixo. A més, jo a vegades, quan començo a escriure, tampoc tinc molt clar on tenir-ho, perquè fins i tot, encara que ho tingui clar, a mi el que m'agrada és això, sí, que a través d'escriure, viure històries. Llavors jo em col·loco absolutament enganxada al personatge i un cop tinc el personatge molt, molt, molt fet, el deixo bastant lliure.
que faci llavors a vegades el col·loco també en un conflicte que és el conflicte que tinc ganes de posar llum i un cop el tinc allà que jo crec cap on anirà si se va cap a una altra banda doncs el deixo fer i el segueixo jo amb ell
llavors per fer això he de tenir el personatge molt molt ben construït perquè pugui prendre les seves decisions i per això em cal conèixer-lo molt llavors sí que això pot ser de dues maneres o que jo hi porti molt temps pensant i el dia que surt, quasi quasi que surt ja molt dibuixat i llavors pot ser relativament ràpid o a base d'anar fent, anar fent, anar fent i cada vegada que m'encallo el deixo
Fins que realment ha sortit. I a partir d'aquí llavors ja sé. Però això pot portar diferents temps. Clar, i quin és el gran hàndicap, per exemple, que t'hagis pogut trobar a l'hora de fer aquest llibre? Precisament el gran hàndicap és quan jo vull imposar algunes coses. O sigui, quan jo dic, no, no, és que això ha d'anar per aquí. No, he de... De posar les coses en calçador, per exemple. He de saber renunciar. Perquè, per exemple, jo...
Potser tinc moltes ganes que vagi per una cosa perquè trobo que això quedarà genial. Però aquell personatge, de la manera que s'ha anat dibuixant, no ho faria allò. I a vegades tu el pots fer anar per allà de manera forçada i acabes veient que allò fracassa, que allò no funciona. I més un conte, que un conte ha de ser una fletxa, ha d'estar superdirigit. Com que tens molt poc espai i has de posar molta informació, la resta d'informació tu l'has de tenir molt, molt, molt clara perquè et respulli.
és el que en diem el subtext perquè t'espulli per allà mig sense que tot que no ho hagis de dir més suggerir que no pas tant explicar llavors si tu forces alguna cosa perquè et sembla que quedarà molt bé i realment no li va bé t'encallaràs fins que aprenguis a treure-ho mira molt bé això serà molt xulo però amb aquest personatge no li va bé fora i desestimar coses que t'agraden no és gens fàcil
Ho identifiques més tu o és més la gent a qui li passes els contes i a vegades et diu... No, no, ja m'en dono compte. I altre que no puc avançar. Fins que no està prou sòlid, no puc avançar. Llavors em puc encallar en una escena que a partir d'aquí hauria d'anar cap a un lloc però que no hi acaba d'anar. Llavors és això, deixar-lo fer. N'estic segur, Gemma, que ja estàs treballant en el segon llibre. Sí, i tant. I? Sí.
també una mica, no sé si pots avançar alguna coseta res d'espoilers tot molt sal i pebre per sobre mira, ja estic treballant però estic fent una mica això que estic dient que no hauria de fer que és que el tinc bastant clar cap a on vull anar i això és el que m'està dificultant més l'avançar però bé, serà sí, el tinc una mica pensat però bé, molt les asseroles encara
Sí, un recull de contes. Contes, contes. Sí, contes, eh? Home, també tinc altres coses començades, eh? Tinc una novel·la a mitges, tinc una obra de teatre, però el que estic treballant ara, que em ve de gust a treure, és un nou recull de contes. Bé, doncs estarem pendents. Molt bé. Ja saps on som, no? I tant. Ara ja sí, eh? I tant, ara sí. Gemma Santaló, gràcies per presentar-nos a aquesta obra, a aquesta gent que potser coneixes. Moltíssimes gràcies. Escolta, això és casa teva, si és que hi ha casa d'algú.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies per convidar-me. Un plaer ser aquí.
5 concerts i un exclusiu espai gastronòmic. Viu del 25 al 29 de juny al Festival Musicant, amb els catarres Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. Un festival de música catalana amb ànima de poble. Adquireix la teva entrada a musicancamllong.cat i viu Musicant, el festival de música del país.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
Som la teva veu. Som la gironina.
Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta al mes destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu. Som la gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la gironina.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits, analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local. A Girona FM. La gironina.
pel i unes mans burlant la fosca i les gotes de tu tots que no són de tu no aniré amb el primer any
Però al matí, llet i d'ahir, ja torno a fer.
Hasta tu un plan.
Ei, on ets? Et reclames una estona? Mai sabré dir-te que doi per si aquest tot és el bo. Però al matí
Llet i marit, ja torno a fer-te, no sé. Digues què he de fer per puller-se amb tu els ocells de mai, que no et convidis a marxar al carrer. Ha estat un plaer, ja quasi estalvé, no
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.