En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Vols descobrir les noves veus de la lírica catalana? Vine a la quarta edició del concurs de joves cantants, l'espai en què el talent emergent de l'òpera pren el protagonisme. Vine el dissabte 7 de març a l'Auditori Via D de la Casa de Cultura de Girona, amb entrada gratuïta.
I aquest any, amb una novetat, el Premi del Públic. Vine, escolta, emocionat i vota la teva actuació preferida. L'endemà, el diumenge 8 de març, al Centre Cultural La Mercè, lliurement de premis i recital amb els guanyadors i guanyadores. No t'ho perdis. Viu la música, viu el talent, viu el concurs de joves cantants de Girona. I recorda...
Aquest any podràs votar i convertir-te en jurat en el Premi del Públic. Organitzen els Amics de l'Òpera de Girona i l'Associació Catalana de Professors de Cant.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu al 92.7 FM, a les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio, la gironina. Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Esvall.
I avui és dimecres 4 de març del 2026. Ahir parlàvem amb el bo del Jordi Jiménez sobre el Goya que guanya per Gilbert, però el més al·lucinant és com es va gestar tot plegat fa uns anys. Ens explicava, lluny de la pompositat i a vegades el vocabulari il·lustrat que solen mostrar-nos alguns artistes, com tot plegat va néixer en un curs per a gent a l'atur a Barcelona. I va tenir continuïtat a Sant Narcís. I com d'important també és mantenir el caràcter i l'essència de l'artesania no només en l'art o el cinema, sinó en tot en general.
I aquesta és la història del Jordi, un gironí que, amb el narinant i la paciència, sense projectes estridents, s'emporta un goi agap a casa. I potser ens recorda també en temps de xarxes, Mobile World Congress i històries tecnològiques vàries que l'essència la seguim tenint entre les nostres mans.
I si parlem d'artesania, hem de parlar, sense cap mena de dubte, de l'artesà de la ràdio gironina, pica-padré, des de Banyoles, cap a Girona, cada matí. El bo de l'Arnau Vila i Elvira, bon dia i bona hora. Molt bon dia a totes les ciutats. Home, jo havia fet figures de fang, eh? Ah, sí? Sí, home, algun cendrer, algun posa-claus, algun sisè, home, sí, sí, algun got d'aquests de pintar-lo, no? I fent mai de ceràmica, en fang?
No, i veig que tampoc vas tenir gaire èxit perquè estàs a la ràdio i no de ser amista, eh? Exactament, sí. No, no, si no estaria a l'Avisbal, potser. Probablement estaria a l'Avisbal fent una altra cosa i no passa aquí. Què tal, senyor Vila, de dimecres? De dimecres i amb el paraigua ben a prop, perquè sembla que un xirimiri comença a caure a la ciutat. És que ara estic cansat. Si tu no necessites paraigua, tio, si tu no sé com t'ho fas, que sempre comença a ploure 5 minuts després que pugis al cotxe...
Sí que és veritat, però avui sí que... Si surts a les 4, si aquest dia surts a les 4 i arribes al cotxe a les 4 i 3 minuts, comença a ploure a les 4 i 8. Sí, això és veritat, eh? Sempre, és llei de vida. El problema és que cau una mica en fang, eh? I és complicat de vegades amb el cotxe perquè ja veuràs el cap de setmana el rent de cotxes a la cua que haurem de fer. Sí, bueno...
Ja ho trobaríem, això, Raúl Vila. Vinga, va, que tenim moltíssimes coses avui per comentar. De fet, avui parlem amb els autors d'un dels quaderns de la revista de Girona, el número 247, rock i altres en ritmes, en aquest cas amb el Xavier Castellón i també amb l'Eloi Camps d'aquí uns instants. Tot això ens portarà fins al punt de dos quarts, on parlarem amb el bo del Josep Becares, amb el cicle M'agrada molt la música, com no podia ser d'altra manera.
que podrem comentar també aquesta proposta inclusiva d'aquí uns instants i acabarem parlant d'habitatge, com no podia ser tampoc d'altra manera, amb la Glòria Martí, amb la nostra personal shopper immobiliària de capçalera. Avui parlarem d'un tema molt interessant, Arnau Vila. A veure... Perquè abans de comprar, ara, que jo no ho sabia això tampoc, perquè clar, jo no tinc res en un meu, saps que jo no tinc ni la factura del telèfon, s'ha de reservar. S'ha de reservar? Sí, però és que...
T'estic parlant que primer reserva... S'ha de reservar patrimoni. No, no, s'ha de reservar la compra d'una casa. La compra d'una casa patrimoni, sí. Suposo, sí, perquè un pàrquing tampoc... Jo què sé, saps? Però vull dir, tu quan vas a comprar una casa, primer la reserves, després signes una cosa que se li diuen arres, que no sé el que són, tampoc. Però, a més a més, ho deus comprar sobre plànol. O sigui, la casa no està ni feta. No, bueno, sí. O sigui, jo si vull comprar amb un pis... Sí? Jo vaig... Primer l'he de reservar.
Després firmo una cosa que se li diuen arres. I després de tot això em donen una hipoteca que a mi no em donarien ni per anar a comprar aquí al costat. I després ja si això ja et compres una casa. Si és que normal que hi hagi un problema. Si és que ja t'hem marejat amb tanta paperassa. Però això ens ho explicarà la Glòria Martí cap al final del programa. Passen 10 minuts al punt de les 11 del matí. Arnau Vila, comencem.
I parlem de rock i altres ritmes, que també et diré, si ens hem de quedar només amb el rock and roll, també està molt bé. A les comarques gironines han tingut una història intensa, des dels primers grups influïts pel turisme internacional fins a una escena local que tampoc deixa mai de reinventar-se. En aquest cas és la història que ens proposen el Xavier Castillón i també l'Eloi Camps en aquest número 247 dels quaderns de la revista de Girona.
Xavier Castillón, bon dia i bona hora. Bon dia. I benvingut a casa teva, si és que hi ha a casa d'algú. Gràcies, i rock and roll. Eloi Camps, bon dia i bona hora. Bon dia, gràcies. I moltíssimes gràcies per acompanyar-nos també. Primer de tot, i per començar, quan podem dir que arriba el rock and roll o el roc a seques aquí a comarques gironines?
Què? Jo? Doncs va. Ens anem passant la pilota, eh? Jo que sóc el més vell, però que no vaig viure això tampoc, eh? La veritat. Quan arriba? Doncs arriba a pesar que en aquells anys de la postguerra, on estic parlant ja de finals dels 50, vull dir, principis dels 60...
Tot arribava aquí amb un cert retard perquè començava a haver-hi petits símptomes d'obertura però això no deixava de ser un règim dictatorial i autàrquic i no gaire amant de les influències exteriors menys hi tenien a veure amb senyors com Elvis Presley i els seus col·legues rock'n'rolleros però aquí sí, comença a haver-hi grups
alguna cosseta allà a finals dels 50 que respira, però sobretot, evidentment, amb l'explosió internacional de la vitelmania, que aquí també arriba, jo diria que bastant en temps real, a pesar de tot. Podem anar completant respostes, eh, si vols, Eloi? Sí, no, el que volia afegir és que tots aquests primers anys és un fenomen que és molt indissociable del turisme. O sigui, el poc roc, o el poc roc, com a fer geronines,
que fos una activitat d'oci dirigida sobretot a turistes de la costa. Així que és veritat que això va ser molt influent, no només perquè els turistes portaven discos i tenien certs burtes i per tant havia de... I no que justament molts ruts van començar cogejant-se actuant en hotels, en discoteques, en càmpings. Primer que això els permetia un rodatge en directe, encara que fossin tocant...
i també fa una mica de caixa per després poder-se comprar cons o poder registrar les seves pròpies peces. Per tant, el turisme no només és la porta d'entrada, sinó que permet la consolidació després d'una escena més original, diguéssim, d'aquests que fan les seves pròpies cançons i tenen un discurs personal que no el d'un grup d'accions que era el que va referir tot aquest tema.
a veure si et pots acostar una miqueta més al micro Eloi que d'aquesta manera ens sentirem millor i de fet us anava a dir els primers noms que hem comentat no sé si amb els Beatles podríem fer aquest petit punt d'inflexió com aquell qui diu
Els vitals són aquí i a bona part d'Occident i d'Orient. Són un fenomen no només a nivell de fans, que també, però són un exemple, un exemple...
En certa manera, l'expressió dels Beatles i dels conjunts, sobretot dels grups britanis de l'època, són un model que d'alguna manera ensenya que el jovent, que no és tan difícil fer música, que no cal passar per un conservatori, que fer un rasca-rasca ja...
que ja tires amb això, i jo crec que això va ser un gran detonant, o sigui, per això explica que només a les comarques de Girona probablement van sortir, que controlats, per exemple, en el llibre d'en Freddy Faura, que aquí citem i homenagem en el nostre, que va sortir fa 20 anys sobre l'escena dels anys 60, en Freddy Faura i en Xavi Joan Uix, és que no em recordo, el nom és llarg, Pelús, Rocqueros i Lleyes, no em sembla que és, Oleg?
a la Girona dels 60 hi havia uns 150 grups a totes les comarques de Girona a tots els pobles hi havia algun grupet escolta que ningú pretenia fer història volien fer fresa i passar-s'ho bé i lligar i ja està en aquest sentit jo el que veig també i el que expliqueu en el quadern és que és una cadena que mai s'ha trencat del tot realment això arriba fins als nostres dies
Sí, o sigui, és un fenomen cultural que jo diria que arrenca justament en aquesta època. La música rock com a model d'oci, diguéssim, o com a exemple d'oci juvenil, que després va més enllà d'això. Si no tingui un impacte social i cultural profund, no hauria de ser un passatemps que també el pot tenir. En aquest cas jo diria que és una cosa més que això, perquè al voltant dels grups de músiques agrupa molta gent, sigui públic, sigui
gent que els ajuda. Per tant, es genera tot un fenomen social, més enllà d'estrictament el que és la música. I encara que no hi hagi hagut potser sempre una connexió intergeneracional, vull dir que potser la gent que feia música als 80 no coneixia els músics que feien música a la seva població als anys 60, d'alguna manera sempre ha quedat viu, viva, diguéssim, la pràctica de fer música, d'anar a concerts, de tenir locals d'assaig, de tenir
botigues de discos, una mica el rock ja ha format part sempre del paisatge, encara que entre generacions no hi hagués un contacte o un pont directe. Entre el punt dels Beatles, per dir alguna cosa, fins a la Ludwig Mann, que ens situaríem a nivell contemporani, quin és el període més efervescent que creieu que sigui especialment efervescent?
Bé, probablement, o sigui, més que efervescent, amb més repercussió a nivell de carrer, i no només a Girona, sinó a tot Catalunya, jo crec que va ser evident, em sembla bastant evident, entre els finals dels 80 i la primera metà dels 90, amb l'exposició del que se'm va dir rock català,
com a etiqueta, no molt afortunada, però la gent ja sap del que parlem. De fet, d'aquest rock català va haver-hi uns quants grups dels més importants que van sorgir de les comarques de Girona, vull dir, com Sopa de Cabra, com Sant Traït, com Un Papa, com Quich...
Que això, reduir tota aquesta escena al nom aquest de rock català és una mica així, però bueno, per entendre'ns. Per entendre una mica la repercussió d'allò, hauríem de veure, a nivell discogràfic, per exemple, en els anys 60, en tota la dècada estem parlant, pràcticament a la demarcació de Girona es van publicar
tres o quatre EPs, o sigui, singles d'aquests que hi havia quatre cançons, i ja està. En els anys 70 van tenir aquí un gran grup, hi havia altres grups, però que tingués allò una repercussió a nivell, fins i tot en el seu cas estatal, i que gravés i publiqués discos, hi havia un grup, que era Atila, que va publicar tres discos en aquell període,
I no gaire més. I llavors, clar, durant bona part de la dècada dels 80, fins al final, fins que irrompeix aquesta nova escena del rock català, també hi ha una buidó bastant notable a nivell discogràfic. I fins i tot l'Àngel Ayats, que ha passat per aquí fa una estona, diria jo, o que és col·laborador de la casa,
En un article, diria que el diari de Girona, parlava a l'època del desert, que era l'escena musical gironina, diguem-ne, dels principis dels 80. O sigui, que per mi sí, està clar que a partir dels primers discos de Sopa, de Sant Raït, de Kitsch, de tota aquella gent, es produeix una edat d'or, sobretot a nivell discogràfic. Eloi, els teus highlights...
Sí, és que ara hi pensava, no?, que això també té a veure amb com acabem, i els periodistes sou bona paga responsables, però no només, de com construïm també la història de la música o la història cultural. Perquè clar, es parla del rock català perquè allò va ser un gran fenomen social i cultural, que ho va ser, però si pensem potser en termes de producció discogràfica, aquests últims anys...
És a dir, tot el que recollim al llibre, segurament en quantitat i en diversitat, i jo m'atreviria a dir que en qualitat estrictament, és molt superior. És a dir, ara es fan aquests últims anys, s'han publicat molts discos de tots els gèneres que nosaltres abastem o que abasta el llibre. Per tant, el rock ja no té la centralitat que tenia abans i tampoc
o sigui, com que ja va haver justament aquest fenomen en un altre rock català, ara ho podem donar una mica més per fet, que això passi o que sigui normal o que hi hagi gent que pugui mig viure o viure professionalment fins i tot de la música, cosa que fa 30 anys no passava, justament es va inaugurar llavors, però això, jo crec que un dels encerts que té el llibre, que ve més aviat propiciat pel format de la col·lecció que no per voluntat nostra, és que justament donem una mica un tractament igualitari per aquest
tots els capítols tenen la mateixa extensió. Llavors, d'alguna manera ho equilibrem, de manera que no es sobredimensiona gaire res. Llavors, totes les escenes locals o totes les comarques tenen un pes semblant, o totes les dècades o tots els estils tenen un pes semblant. Això també és interessant perquè podem veure que s'ha fet molta cosa i molt diversa. Si ens quedem només, això que deies amb els highlights, ja és com acabem construint la història cultural, però si anem una mica més lluny d'això,
podem veure que s'han fet moltes coses interessants que ara potser ens costa que passin pel radar. Clar, jo volia preguntar-vos ara, i és un denominador comú probablement d'aquella època, que anava de la mà amb l'auge del rock, eren les sales de concerts, per exemple. Una cosa que, per exemple, ha anat en decreixement els últims anys. Vull dir, no sé quin paper han pogut tenir, creieu vosaltres, també, com a fórmules de catalització, però també de com hem anat perdent aquestes sales de concerts.
Bueno, encara en aquest sentit, mira, el sector de la música en directe està perjudicat com tothom, tothom està en crisi, però en el seu cas no tant com el sector de la música gravada. Sales de concerts, bueno, no hi ha una gran varietat a les comarques de Girona, és cert. Hi ha la Mirona, que és el gran referent, i després grans referents classes de mida més petita, però grans resistents com Mariscal.
potser el que s'ha perdut més és no sé és que no sé si n'hi ha hagut gaire mai tampoc d'una gran oferta d'espais per concerts per de base una mica perquè potser entre Mariscal que hi caben no sé 200 persones i la Mirona que hi caben 2.000 no sé si hi ha un terme mig gairebé actualment
i no, molta oferta, però és que jo crec que no n'hi ha hagut, a les comarques de Girona no hi ha hagut mai una gran oferta, i jo diria que el país, que no, que és bastant generalitzat, que els grups es queixen en essència d'això, que no saben on tocar. Sí, potser no dic que també s'han de tenir diverses coses en consideració també, no? La cultura del país, per exemple, el
la festa major, no? També no deixa de ser un espai, un operador per grups emergents locals, però també potser resta una mica, no sé si és així, però podríem dir que resta una mica de sentit a les sales en aquesta funció, perquè potser es pot trobar en altres àmbits. També és veritat que l'iniciativa pública i la, diguem-ne, social no empresarial també són rellevants. El que passa és que generalment no són iniciatives allò que, excepte algunes comptades d'excepcions, es puguin aguantar en el temps i siguin molt estables, de manera que
jo diria que potser sí que hi ha força oferta de música en directe, però que és molt intermitent. I després d'altre costa, evidentment, són els festivals i com, diguéssim, ja des dels anys 60, ho havíem documentat en Freddy Faura i en Xavier Joan Uix, i nosaltres també hi fem èmfasi, i també donem a entendre que això és una cosa que va començar als anys 60, però que s'ha mantingut, i sobretot aquests últims 15 anys, posem, i 15-20 anys, s'ha amplificat molt, que són els festivals com a format
de consum de música, que també resta possibilitat i també potser fa que el públic entengui la música en directe d'una determinada manera i que no hi hagi tampoc una demanda molt gran o suficient de música en directe perquè puguin funcionar més sales, o sigui, diables sales.
Aquí, si m'ho permeteu, el problema, o és una manera de dir-ho, és que potser no hi ha una gran cultura, una gran sensibilitat en general de la societat catalana o espanyola
per la música de base, per descobrir grups que no coneixes, però que pot ser interessant, pagant 3 euros, ja pagar 3 euros per veure un grup nou, sembla un excés, després pagar 200 euros per veure... Per anar al rolling. Per exemple.
Però aquí jo veig més, en el cas del rolling o d'altres equiparables d'estadi, veig més un component social molt sovint, sovint, no sempre, de jo vaig ser-hi i de me faig el selfie de rigor. Completament. Sí. És en el que s'ha convertit ara mateix. I clar, si vas a veure un grup que no coneix ni Déu, evidentment això no llueix gaire a les arxes. Clar. Una pregunta i és, en el títol poseu rock i altres ritmes. Quins ritmes són? Tu, Eloi? Em...
Sí, a veure, això sempre ha estat una mica complicat. En Xavi, algun article que havia fet en el seu moment, la revista de Girona parlava de músiques... Com eren? Músiques populars urbanes. Música popular contemporània. Popular contemporània. Sí, perquè la d'urbana ja comença... Ja saps tu. Jo, en un llibre que vaig fer directament al títol vaig optar perquè no hi ha sortit la paraula pop o rock. Per no fer-m'hi mal, vaig posar el subtítol i aquí hem posat rock i altres ritmes. És a dir, aquí englobem...
tot el que sigui d'alguna manera deriva del rock, però perquè ens entenguem. Tant podem parlar de música jamaicana, o sigui, ska, figui, podem parlar de rap i músiques derivades, més de la cultura hip-hop. Per exemple, tota la cançó d'autor, que tot plegat es podrien cabir dintre del que en anglès es diu pop, pop music, però que aquí ens sembla amb en Xavi, que té una connotació més...
Si dius música pop, ja aquí penses en Madonna, no? Exacte. I com que no té el mateix significat aquí en el nostre marc cultural que més enllà, vam haver de trobar una etiqueta, perquè si posaven només rock, semblava que només posaríem de tios que toquen la guitarra i suen, i crida. I són, però no només. Hi ha molta més diversitat, i a part tenir en compte, en els comarques gironines, que és un territori petit i relativament poblat,
tothom es coneix, llavors hi ha molta connexió entre gent que fa coses molt diferents, però que es coneixen perquè potser són veïns, o són del poble del voltat. Llavors havíem de trobar una solució que ens permetés encabir tot això sense fer un títol llarguíssim i tampoc un títol que portés equívocs.
Més enllà de tot plegat, vull dir, quan vosaltres us hi poseu a fer aquest quadern, entenc que partiu d'una hipòtesi. La pregunta és, us heu emportat alguna sorpresa d'anar a tot aquest procés?
jo sorpreses pròpiament parlant no i la hipòtesi la hipòtesi era fer un seguiment històric d'aquest fenomen en el qual havien de tenir en compte per la mateixa col·lecció havien de tenir molt en compte el territori, les comarques de fet aquí hi ha diferents si accedeix a totes aquestes músiques de diferents maneres per dècades
després per comarques o algunes escenes locals tipus la de l'Avisbal no, ja més o menys gràcies per estils com comentava l'Eloi i després fins i tot el tema era triar 10 grups
que per ells mateixos consideréssim prou importants per tenir capítol propi. Això és l'única cosa que podries dir seria el més qüestionable o no. Jo crec que dins de tot és bastant raonable i objectiu el que hem proposat. I després hi ha alguns capítols finals que estan dedicats a àmbits o temes complementaris.
però que per nosaltres també som molt fonamentals com deies tu, com les sales de concerts, com els festivals com les botigues de discos les fires de discos els estudis de gravació, tot això els mitjans, les ràdios la ràdio és musical i algunes revistes o fancines que han sortit durant aquests anys
No, sorpreses... Bueno, evidentment, que alguna dada que no sabien, això és evident, i perquè hem fet molta recerca d'hemeroteca i tal, i, bueno, és normal. I, sí, sí, però, bueno, re que... No hem trobat el eslabó perdido ni l'ombra de cromanyón del rock and roll gironí. Eloi, no sé si a tu sí que t'ha sorprès alguna coseta més. Sí, home, jo diria que la diversitat i la qualitat...
Un cop tens aquesta visió de conjunt més enciclopèdica que han donat pel llibre, que han pogut fer periodisme, bàsicament, però el que sí que m'ha sorprès més és veure que hi ha hagut això. 10 o 11 grups que han pogut fer trajectòria, que han publicat almenys 4 o 5 discurs a llarga durada i amb vestidors molt diferents i amb un discurs propi. Insisteixo que per l'extensió trajectorial que tenim, per la gent que som,
que hagi sortit aquesta quantitat de grups, que són 11 perquè, mira, han estat 11 i no perquè siguem especialment seguidors del futbol, i és que és un 11 de gala, que podrien haver estat 15 o en podrien haver estat 10, però que són grups potents, a més d'èpoques diferents, des dels 60 fins a l'actualitat, i conforme vagi avançant el temps segur que més grups podríem formar part d'aquesta categoria que hem establert en aquest llibre.
Per tant, això, potser el que sorprèn més és veure-ho en conjunt i adonar-se de la potència creadora del rock gironí. Número 247 dels quaderns de la revista de Girona. Rock i altres ritmes. Xavier Castillón, Eloi Camps, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt bé. I escolta, que soni sempre rock and roll i altres ritmes i tot, sempre. Gràcies a vosaltres per l'oportunitat.
Ja fa temps que ho fem, però ara és el moment, caminem contracorrent. Tu, amb un peu al canó, i a dins la foscor seguim els passos del vent. Vull que sigui menys lleuger, que no ho tinguem tot a tocar. Vull que sigui complicat, que tardem mil anys en tornar. I és la festa.
Balles del revés, et mou diferent, a poc a poc vas creixent. Però encara no ho saps o no t'ho han dit mai, et veuen des de l'espai. Vull que el dia sigui llarg, per tenir l'oportunitat. Parlar amb tots els estels, i dir que tu ets el poder, i és aquesta nit.
Sabrem que és aquesta nit quan sabrem que el temps ja no fa mal i és aquesta nit quan serem part de la història, serem part de la història.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I passen 5 minuts del punt de dos quarts de 12 del matí. Seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM. És moment d'agafar la nostra particular agenda i mirem no aquest dissabte, sinó el dissabte 14 de març. Anirem cap al centre cívic Ter, segur, a dos quarts de 7 de la tarda, perquè tindrem concert, companyia La Diversa, amb Nicoleta Pound, també en clau, com no podia ser d'altra manera, del M'agrada molt la música.
I si hem de parlar d'aquest cicle musical i també inclusiu, hem de parlar inevitablement amb el bo del Josep Becares. Aquí ja aprovito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia, com esteu? Bé, home, bé. Escolta'm una cosa. Ja és que ens vas marcant coses a l'agenda i al final és allò que dius, vale, però no podem dir que no, és que hem d'anar-hi, punt. Ja està. Molt bé, molt bé, molt bé. Ja fa vuit anys que marquem coses a l'agenda gironina, eh? Que ens estan surtint canes. No, ja, sí, t'anava a dir. Escolta'm una cosa, què tindrem aquest dissabte 14?
Doncs aquest dissabte tenim una cosa molt intensa, molt rica, perquè és el tercer o quart concert ja de companyia La Diversa, un grup de música i arts escèniques que va sortir de dintre del cicle. M'agrada, o sigui que el cicle també propulsa la creació de noves propostes.
en què hi ha el Miquel Lanau i l'Arnau Estanyol, hi ha amics inseparables meus, amb el meu alter ego de Fina. I també vindrà la Nicoleta Paun, que fa també... De fet, havia de ser una companya d'escola de l'Arnau i d'en Miquel, i ella es va dedicar més a la dansa inclusiva allà a l'escola de dansa de Salrà. I al final, mira, hem anat col·laborant durant diversos anys i aquest any tornem a
a fer un espectacle nou que li diem celebrem perquè es tractarà de que se celebrin moltes coses allà en directe. Clar, és el que et anava a dir, no només tenim concerts i actuacions sinó que també tenim premis. Exacte, celebrarem que fa més de 10 anys que fem coses i no sabem ben bé com vam començar perquè vam començar d'una manera molt orgànica i aquí vam començar en un moment, en un altre, però bueno, fa més de 10 anys que fem coses.
I aquests 10 anys s'han centrat, sobretot, en una feina que la gent potser no veu, que és la investigació acció. És a dir, anem investigant què vol dir participar, què vol dir inclusió. I aquesta investigació, que havia començat de l'any 15 a l'any 19, va facilitar que l'any 19 entréssim com a assessors del Departament de Drets Socials, que no és poca cosa, no? I fa 8 anys que fem d'assessors externs amb totes les activitats de la Xanascat,
on 400 infants amb diversitat funcional hi passen cada any i, per tant, acompanyem aquests casos. I això ens va donar una expertesa que ens va dir que des d'aquesta expertesa volem agrair a les persones que sense elles no hauríem arribat aquí a nivell d'acompanyament professional, acompanyament socioeducatiu, que es diu, i a nivell d'inclusió. És a dir, persones que per la seva manera de ser, pel carinyo,
per la manera de ser i estar en el món i en els nostres esdeveniments, han facilitat d'una manera molt clara la inclusió, que de manera breu la podíem definir com una relació horitzontal i mútuament enriquidora entre persones.
Tot plegat, i com no podia ser tampoc d'altra manera, ens cristal·litza dissabte, dia 14 de març del 2026, cap al centre Civicter. Taquilla inversa, eh, si no m'equivoco, Josep? Bé, la taquilla inversa la posem sempre, però de fet, des del cicle m'agrada, ja sabem que contractem els artistes, la taquilla inversa serveix per fer un complement, i com sempre són esdeveniments gratuïts.
Llavors, què ha de fer qualsevol que vulgui venir? Doncs entrar al web de l'Ajuntament de Girona, que hi ha una agenda, que jo diria que la de Girona FM encara ho peta més, diguéssim, perquè està tot supercomentat i amb entrevistes...
molt interessants, però ja està tot, no? Allò és la Bíblia. I simplement entres pel dia 14 del 3, busques a les 18.30 i hi ha un logo d'un carretó, una icona d'un carretó una mica petita, però cliques allà i et pots reservar entrada gratuïta. Per tant, qui vulgui venir ho té molt fàcil.
Doncs vinga, va, escolta, anem a reservar i ja et dic, si no tenim excuses, doncs ens en busquem alguna, com per exemple veure el Josep, que segur que hi ets, no? Exacte, jo sempre estic per allà. Des de fa vuit anys, un dissabte al mes. Doncs imagina't, escolta'm una cosa, només faltaria concert. Doncs, com dèiem, aquest dissabte 14 de març, al Centre Cívic Ter, en Claudel, m'agrada molt la música. Josep, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé el concert. Una abraçada, salut.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. Segut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer bar. A Bohem on comença el carrer Blai.
que és la petita rambla del poble sec.
Parlem de la pluja que ha plogut, imatges molles als miralls damunt l'asfalt. Potser és per això que el teatre ha estat en buit, potser és per això que avui sento tan buides les meves mans. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens perdran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rongues al port. Parlem de la vida que ha de vindre, de tots els homes que estimen els d'altres homes. Et pregunto si existeix la humanitat, si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants.
Mira, jo ja t'he vist plorar, i creu-me quan et dic que em passa igual. Quan em cantes les cançons mentre treballes, assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port. I mentre a la cuina s'acumulen els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit, tinc por de posar ordre a aquesta vida o de fer-ho quan ja sigui massa tard.
Penso quina sort tenir cançons per explicar-te que a vegades soc al fons i treure l'energia necessària per lluitar i sobreviure en aquest maleït.
Anarem a posar els peus damunt la sorra, a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona una nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port. Assegut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer bar.
Girona FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Seguim endavant els quatre rius de Girona FM sense pausa però sense pressa que és el que hauríem de tenir sempre a l'hora de veure com està el mercat immobiliari i també és el que en aquest cas marca el ritme per poder donar la benvinguda a la nostra personal shopper immobiliària preferida que és la Glòria Martí.
Bon dia i bona hora. Tu ho has dit molt bé, sense presses però sense pausa. Correcte, és anar fent, a poc a poc. O sigui, avui em sembla que canviarem una miqueta el registre, perquè més que aportar coneixement sobre exactament, per exemple, com es fa això o com es fa això altre, avui comentem que això m'ha passat unes quantes vegades aquí, un cas real.
Una cosa que pot passar. Correcte, sí senyor, i que passa sovint, jo crec. Carai. Ho explico? Sí, sí, sí. Anem antecedent. A la noche de autos. A la noche de autos. Uns coneguts meus em truquen perquè estan comprant per primera vegada a la seva vida, han vist molts pisos, han vist un calç que acaba de convèncer...
i volen fer una reserva i una petita oferta, molt petita, i la immobiliària els demana fer un dipòsit de 3.000 euros. Això per fer una oferta? Per fer una oferta. Això és bastant habitual i pot passar, el que passa que aquesta oferta ha de tenir un document...
amb unes pautes molt marcades que marca la llei. O sigui, si tu estàs comprant, ja t'està dient la llei que tu has de proporcionar tota la informació necessària per poder comprar. I qualsevol pas, imagina't fer un dipòsit de 3.000 euros per si t'accepten l'oferta i que es queden allà a l'agència i que després passarien arres. Però tot això no estava especificat. Era un contracte que deia que els diners anaven a l'agència
i que el pis amb una adreça només amb una adreça ni registre cadastral ni res no, res, res, res i llavors jo per ajudar per donar-los un cop de mà vaig trucar a aquesta persona que és una immobiliària que ella diu que porta 20 anys treballant i tot això molt bé i li vaig demanar les hores passen i s'estan molt interessats en comprar
Passe'ns la informació mínima, la nota de registre, el cadastre, tot això. No puc passar aquesta informació, em diu, perquè és material, n'hi ha dades personals. Està pagant 3.000 euros.
i dic jo ja, però nota de registre és un document públic el pot demanar qualsevol és que clar i aleshores es va enfadar molt molt molt que aquí era jo per dir-li com havia de treballar i tot això
I el que vam anar fent és anar a demanar la documentació pel nostre cantó, perquè és informació pública, ens vam demanar la nota del registre, que el registre va ser superràpid, ens ho va enviar en mitja hora. És a dir, que per entendre'ns, anem per parts, per entendre'ns, un document que teòricament algú que vol vendre una cosa, és allò que dius, bueno, pues anem a posar-ho fàcil, l'has d'anar a buscar tu expressament i en mitja hora te'l donen.
Sí. I és públic. I és públic. Després, la fitxa de cadastre, això també la pot trobar qualsevol, l'etiqueta d'eficiència energètica també la vam haver de descarregar, però això ho sé jo com fer-ho, però algun normal que no es dedica a això no sap on trobar-ho. I la cèdula d'habitabilitat també vam poder comprovar que estava correcta.
A tot això, quan li vam preguntar les despeses d'escala, també era reticent. Ah, clar. I ja no et posis a parlar, ja... Ai, a l'IBI, el més divertit va ser quan li vam preguntar a l'IBI. Què va dir amb l'IBI? Que no se sap. I jo li deia, bueno, ja clar, perquè encara no ha sortit el del 2026, però si ens dius el del 2025 es podrem fer una idea. Doncs encara estem per averiguar-ho.
i clar jo els anava dient a aquesta gent amics meus que ostres us ha d'agradar molt el pis perquè jo li veig moltes moltes senyals vermelles de... Red flags que li en diuen ara jo estic veient la balissa la balissa al cap és que davant d'aquesta actitud potser el que penses és i ben pensat jo crec és que alguna cosa per algun costat falla això
Clar, però al tindre la nota de registre, tindre-ho tot, veiem que tot està bé, i dic, deixa'm anar-me cap allà, a veure què, a veure en qui estem parlant. I se'm va fer molt tard, i eren les 8 de la nit, i pensava, ara jo com entro a la gent que surt de l'escala de fa...
que ja és fosc, se m'espantaran, però vaig poder parlar amb un parell de veïns molt agradables que em van dir que no hi havia... Clar, perquè el parit també que pots tindre a comprar un pis és que a l'escala hi hagi deutes pendents o previstes obres que no estiguin a les actes però que se sàpiga que s'han de fer...
I més ara en un moment en què hi ha subvencions pel tema energètic, per exemple, i les comunitats estan anant totes a córrer cuita ara mateix per poder accedir a aquestes... perquè són fons europeus. Correcte. Però bueno, que igualment la subvenció és una, però després et toca pagar 13.000 euros igual. Clar, imagina't que tu fas una reserva de 3.000 euros...
que no s'especifica si això es perd o no, en quines condicions es perd o no, perquè, diguem-ne, bueno, s'accepta l'oferta, però després descobreixo que la casa té problemes estructurals. Per exemple? O que hi ha unes despeses d'escala de 4.000 euros que no estic disposat a assumir i tiro enrere, però tot això en aquest document no estava especificat, no? Bé, per no dir, per tornar a repetir això, que no estava ni identificada la finca com... És que maravillós...
Va ser horrorós, va ser molt estressant. Finalment amb tota la informació ells han decidit tirar-ho endavant. I és que n'hi ha escassetat de pisos i el pitjor és això. Jo crec que també hem de dir una cosa i és una flor no fa primavera i no és estiu. Això no vol dir que tots els professionals del sector es comportin d'aquesta manera.
Però sí que és veritat que el fet que hi hagi pocs pisos, jo crec que ara mateix disponibles per a la compra o accessibles per a la gent, deixem-ho així, el que ha fet també és que hi hagi situacions més agressives en el sector. T'ho dic perquè a mi em va passar una història que és memorable, o sigui, és memorable, quan jo torno de Madrid dic, bueno, així no ho tindré més fàcil per trobar pis i tal. Vaig arribar aquí i em van convocar, no t'ho perdis, a una entrevista de lloguer.
Amb la immobiliària. O sigui, jo anava a la immobiliària i ells em feien com una entrevista i tal. Clar, suposo que ells no sabien que era periodista i llavors jo vaig fer com una contraentrevista. Quan va acabar d'allò em va dir, no, tal. I vaig dir, bueno, jo tinc unes quantes preguntes per fer-te. Recordo, anava pas per pas. I vaig dir, la primera. Li dic, no, dic, bueno, clar, el lloguer puja any rere any. Em diu, nooo.
Dic, bueno, has dit que el contracte és d'APIS, no? I em dius, sí. I dic, bueno, hi ha l'IPC, no? Sí. I dic, bueno, això és una pujada, no? Em diu, ah, bueno, sí, si tu mires així. Perdona, l'únic que t'he preguntat és si puja el preu. Segon, em diu, la despesa d'escombraries? Em diu, no, li dic, la despesa d'escombraries qui la paga? No, això ho pagues tu. I dic, bueno, perdona.
Dic, això està provat que això qui ho ha de pagar és el propietari. I em diu, ui, no, no, em sembla que ho tens mal entès. Dic, no, perdona, he llegit una notícia aquest matí a la ràdio explicant això. I el tio em deia, no, bueno, clar, és que aquí s'ha de pagar, ho has de pagar tu. I me'n va fer tres o quatre d'aquestes.
I em vaig quedar així i vaig dir, bueno, però al final? Dic, o sigui, la llei és una i tu m'estàs explicant una altra. Clar, i a mi em dius que no pujarà el lloguer, però hi ha l'IPC. Això és una pujada de lloguer. I simplement m'ho has de dir i punt. I clar, m'anava donant vol. I em diu, no, bueno, és que clar, és que si no ho vols tu, vull dir que cap problema, que n'hi ha 10 més. I vaig dir, ah sí, doncs escolta, dic, cap problema, dic, parla amb el número 9 i així successivament.
però clar, et trobes ara mateix que també genera desconfiança però jo crec que al final, hòstia jo crec que aquestes coses s'han de denunciar també jo trobo que sí, jo estava a punt de trucar al col·legi d'Apis perquè a més estava posant-s'hi molta pressió dient el mateix, bueno, si no és a vosaltres ja vindrà algú altre demà sí, clar
Però després, parlant amb els veïns, em diuen que porta més de dos pesos per vendre's. Per algú serà. Jo crec que el preu és més car, però ells estan disposats a pagar-ho. Però em sap greu, perquè ha jugat amb la vulnerabilitat d'aquesta gent, perquè es queden sense pis, de lloguer, volen comprar, n'hi ha poc producte...
S'han posat nerviosos i no volen patir més, no? I aquesta senyora, o aquesta api, ha jugat en tot això i els ha posat una mica contra l'espai en la paret. Imagina que no m'arriben a conèixer a mi. Què farien aquesta gent? No, doncs haguessin anat a cegues. A cegues. O sigui, haguessin, com anar al casino de paralada, lloc preciós també per anar-hi de tant en tant, doncs és com anar al casino de paralada i posar 3.000 euros al vermell. Clar. I si ets urt vermell, perfecte, però si ets urt negre...
Clar, però 3.000 euros, és que perdre 3.000 euros... No, però això també et diré una cosa, això de la reserva em sembla un invent diabòlic, perquè tu vas directe a Arras, o sigui, no vagis a... Sí, jo he treballat amb agències, però clar, és molt diferent, jo he treballat, per exemple, a la cambra de la propietat fèiem una reserva de 3.000 euros, però clar, ets la cambra de la propietat urbana. Ja...
Tens com una mena de prestigi darrere, però immobiliària Pepito. Sí, vull dir, és que jo aniria directe a Arres, o sigui, és allò de dir, vale, jo et presento una oferta, si tu me l'acceptes, jo et firmo Arres. I, de fet, això ho podem parlar un altre dia, les Arres, per exemple. Sí, i les condicionants, perquè, clar, ella el que vol és que ells baixin al banc i li diguin si tenen llum verda per la hipoteca. I jo li dic, bueno, tot i així, les Arres seran condicionades, perquè una cosa és que tingui la llum verda i l'altra és que riscos...
Clar, correcte. Li sembli bé tot, li sembli bé la taxació, li sembli bé tot. Totalment. A mi m'ha passat això. Aquí tindrem una gran... Aquí tindrem un rifirràfic. Com parlem de les arres segur que tinc un testimoni. Ui, segur. Jo, per exemple, ja et dic, a mi em va passar que vaig anar a un lloc, vaig demanar arres i vaig dir, mira, escolta'm una cosa, dic, però, dic...
Escolta, anem amb tot, és a dir, si estic aquí perdent el meu temps i dient-te que et dono calés, és perquè vull aquest pis, no? Per tant, jo vaig a Arres, però et poso una condició, que és, jo si vaig al banc i el banc em diu que sóc un por diocero, entén-me, o sigui, el que no faré jo és regalar-te calés a tu, m'entens? Ui, no, no, això no ho fem nosaltres, vaig dir, no, no, doncs cap problema, no passa res, encara hi és, eh?
Sí, ja trucaré demà aviam si volen repensar-s'ho. Jo crec que el venador té tot el dret de dir no, jo vull vendre algú que no em faci perdre el temps, però jo com a assessora de compradors...
Sempre ho demano, que estigui condicionat, clar, perquè... Perquè a més hi ha una cosa, i és, la gent no va, el comprador tampoc vol perdre el seu temps i energia, i expectatives i il·lusions, al contrari, farà tot el possible per poder-se l'emportar. Llavors, si no pot, és perquè realment alguna cosa ha passat.
Hi ha moltes immobiliars que opten per continuar ensenyant perquè així van tenint com una llista. Però, bueno, sí, hi ha maneres, hi ha maneres. Ja trobarem la manera també de trobar-ho. Correcte, correcte. Glòria Martí, moltíssimes gràcies un dia més per acompanyar-nos. A vosaltres, vinga. Adéu.
T'he vist néixer amb llum càlida i amb la som d'estar despert, deixant-me l'amargor i la boca seca en l'arena del teu desert. Feu un cafè al balcó mirant la plaça i els trens a uns del mercat central gaudint del matí de la vila amb el teu somriure i guirigall.
Et vaig conèixer passejant pels carrers blancs de Sant Roc. Respirant tots junts la brisa dolça pintada per les flors dels balcons. Parlant d'història, parlant amb els vells arbres que et donen l'encant. Allà on crema el sol cap al migdia pels vells carrers de l'Alacant. Matí de mar i més mar, ben i més ben engramat.
Bandeira clara de la llibertat
M'ha donat frescor a la vesprada, quan ella m'estava esperant, compartint el sabó d'una cervesa amb les bosques nits de la canç.
Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop, també ho sentiràs a prop.