Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
I és divendres 23 de gener de 2026. Sembla que Rodalies torna a rodar. Encara sense saber ben bé què ha canviat respecte ahir. Encara sense saber ben bé qui és el responsable. Encara sense entendre ben bé què ha passat i encara sense preveure què passarà. Perquè la pròxima vegada que plogui tornarà a passar el mateix. Això és el que em pregunto.
Una pregunta que no té resposta a aquesta hora i que haurem d'anar veient pròximament. La sensació, torno a insistir, és de deixadesa. És aquell estudiant que no s'ha preparat un examen i posa d'excusa un refredat per no anar-hi. És exactament el mateix. Agafar-se a qualsevol cosa per no fer-ho, per incapacitat i perquè no estàs preparat.
La diferència aquí és que portes de corcoll a milers de persones i a tot un país. Portem molts anys escoltant excuses i, aquesta vegada, ens és igual si Rodalia sospet l'examen. El que volem és que funcioni, fets i no paraules.
I com sempre ens acompanya avui el maquinista dels somnis de la il·lusió i de la ràdio gironina, cap d'estació del carrer Jaume Valmes, número 15 de Girona.
Arnau Vila, amb un senyor del tren Pinxo, algun dia s'hi torna. Home, m'agradaria molt que tornés, de fet hi havia un projecte, però sembla que ha quedat força amb no res, o un tren via que fes Olot-Banyola-Girona, estaria molt bé també. Home, et diré una cosa, crec que l'altre dia va sortir Lluc Salelles, dient que han demanat, si més no, un estudi a la Generalitat per tornar a buscar la seva viabilitat. I jo he de dir una cosa, i és que en termes de mobilitat, les coses com són?
Hi ha molta gent que treballa a Girona i viu, diguen-li, Banyoles, Pla de l'Estany, Porqueres, etc. Sí, sí, Olot i fins i tot. Exacte. Llavors, les coses com són, seria un èxit rotund tenir una línia de tren que anés... O un tramvia. O un tramvia que connectés Banyoles amb Girona. Seria sensacional. I ja si es tires a Olot...
ja ni t'explico i fer el triangle fins a Figueres també seria sensacional també és veritat, jo et diré una cosa però hi ha el tren no, és que no hi ha tanta gent la mobilitat Figueres-Olot que clar, que qui m'estigui escoltant que sí que fa Figueres-Olot, Olot-Figueres doncs sí que dirà sí que hi ha gent no està tan aglomerada no hi ha tanta gent que faci aquest trajecte però un Olot-Banyola-Girona sí que estaria molt bé
Seria, jo crec, no, crec que a nivell de mobilitat i de cotxes, per exemple, jo crec que Girona ho agrairia molt. Perquè si un dels objectius és descongestionar una ciutat que s'ha quedat petita amb tota la població flotant que té de nivell de cotxes, seria un èxit. O sigui, no ho sé. Que de fet deien, ojo Arnau Vila, que... No, no, això va sortir en el vídeo aquest del Lluc, que deia que la connexió aquesta entre Banyoles i Girona seria passant per Sarrià de Ter.
Segurament, sí. Que també seria un gran èxit. És que de fet passa per Sarrià de Ter la connexió amb Banyoles i Girona. Passa per l'autopista, passa per Sarrià i passa per la Nacional. Sí, però dic aquest hipotètic tren que han demanat un estudi que hi hauria parada a Sarrià de Ter. Que dic, també seria un èxit rotund.
perquè a nivell d'àrea metropolitana, entre cometes, de Girona. Al mig de l'Avinguda de França, mira. Sí, sí, vull dir, no, no, seria sensacional. I tot el que siguin infraestructures està bé. El que passa és que s'ha de pagar i s'ha de mantenir, que és el que hem pogut veure aquests dies. Però bueno, ja ho trobarem. Senyor Vila.
i fer. Demà dissabte, volteta per l'estany de Banyoles. L'estany, el pla d'estany ja l'hem voltat força, però de moment ens quedem a l'estany, sí. Tot i que plogui, pregunto, perquè clar, ara tenim una borrasca. Ah, passa per a quatre gotes. Per aigua, les catiusques. Les catiusques. Ostres, tu. I ball que fa baixades. I si plou llevantada, és igual el que digui l'home del temps. L'Arnau Vila té una mesura sensacional, que és la de quatre dits.
Què és? Què passa, Arnau Vila, si hi ha llavantat del Pla de l'Estany? No, cap problema. Quatre dits que s'aixequen per sobre de l'Estany de Banyoles, tota aquella part de la draga, una miqueta d'aigua, allò. Quatre dits, mesurats, eh? Perfecte. Homologats, això, de l'Unió Europea. Però bueno, tu...
En fi, no, no, Carles, és que és al·lucinant, perquè l'altre dia m'ho va dir i ja li vaig dir, ostres, dic banyoles, li ha passat alguna cosa? Diu, re, diu això, diu, no hi he anat. Diu, però són quatre dits. Diu, són quatre. I vaig veure fotos a la tarda i eren quatre dits clavats. En fi, nosaltres avui de moment deixem les nostres pel·lis particulars i parlarem de cinema, que ve carregadet. I d'Òscars.
D'Òscars, exacte, vull dir perquè tenim la gala dels Òscars el pròxim dia 15 de març d'aquest 2026 de l'any del senyor després de Crist. Després d'això parlarem o obrirem el sac de jocs amb Pau Regín Cós i avui és divendres toca enredar social amb Josep Salvat. Anem per parts i nosaltres comencem.
I passen 12 minuts del punt de les 11 del matí. És moment de començar el temps de cinema. És moment de donar la benvinguda al bo, al sempre estimat, Carles Ribas. Bon dia i bona hora. Bon dia, sí, què tal? I ben tornat, ja et trobes bé, tu? Jo sí, jo molt bé. Sí? Sí, fantàstic. Ah, no, clar, que el que estava de baixar és, no? Exacte, correcte.
Com deia Gandalf, no he vencido al fuego y a la muerte para que vengues a hablarme con tu lengua bífida. Pues exactament el mateix, no? Carles Ribas, em sembla que el titular gros d'aquestes setmanes, sense cap mena de dubte, és la doble nominació als Òscar per part de Sirat.
Ah, em pensava posar... Estava esperant que posaves música. Ah, no, no, no. Com que te'l miraves a l'Arnau, dic, a veure què em sorprèn. He mirat el no res, he escoltat-te. No, sí, Sirat. Sirat i els Òscars en general, no? Sí, sí, parlem d'Òscars perquè, de fet, tanmateix les estrenes d'avui divendres, la veritat és que...
diguem que és una setmana com molt de transició i l'única estrena destacada és una de les pel·lícules que ahir se'n van donar unes quantes nominacions parlem de Hamnet aquesta pel·li produïda per Steven Spielberg on ens explica doncs
Més que la història de William Shakespeare, la història de la dona de William Shakespeare, que sempre, clar, davant d'aquests grans autors, la figura de parella queda com una mica amagada, però realment va ser una dona molt important en la vida de l'autor britànic.
i ens explica una mica aquesta història, com es coneixen, la seva relació i sobretot la malaltia d'un dels seus dos fills bessons, que és en Hamlet, el teu títol de la pel·lícula, i com han de superar aquesta pèrdua del seu fill. De fet, es diu que arrel d'aquest episodi Shakespeare escriu Hamlet,
que no deixa ser un petit homenatge al seu fill mort. No és un guió original, aparteix una novel·la de Mario Farrell, Mario Farrell és una escriptora nord-irlandesa, que precisament en Hamnet es va donar, va petar directament a nivell mundial, o sigui que ja tenia altres novel·les com aquest Déu ser lloc,
L'última la tenim de fa un parell d'anys, El retrat del matrimoni. Totes les novel·les de Mario Farrell, si us interessa, les publica l'altra editorial. Estan totes publicades en català. Per tant, si us interessa aquesta escriptora, endavant. I a partir d'aquesta novel·la, la cineasta Chloe Zhao composa aquest film. Chloe Zhao, una directora que...
Ja venia molt del cinema nord-americà independent, amb The Rider, i llavors és quan amb Nomadland aconsegueix, tot i fer una pel·lícula molt, diguem, dels marges, aconsegueix...
parlant d'Òscars, doncs Òscar és la millor pel·lícula i millor direcció. Si és del 82, ella, amb 28 anys, guanya l'Òscar a millor directora. Sí, sí, sí, doncs ja parlem d'una directora. Després es va posar, com se sol dir en castellà, en algun berenjenal, perquè va poder tastar l'univers Marvel amb Eternals,
En fi, suposo que són aquestes temptacions que tens, sobretot en forma de talonari, que no pots evitar, però la bona, la Chloe, ja ha vist que el pa que s'hi donava, i ha decidit tornar no ben bé a un cinema més independent, perquè estem parlant també, òbviament, d'una producció, una gran...
tot i que no en té efectes especials ni grans coses, però sí que, bé, és una pel·lícula, diem que es mou entre la independent, però també entre les majors ja. És curiós perquè parlàvem de la...
de la escriptora, que és nord-irlandesa, els dos actors, els que fan el paper de William Shakespeare i la seva dona Agnes, també són irlandesos, estem parlant de Jesse Buckley, que potser l'heu vist en sèries com La Quarta de Fargo, Txernobyl, va protagonitzar La Hija Oscura, el primer treball de Maggie Gengel,
que la propera pel·lícula que farà també serà conjuntament amb ella, i Paul Mescal, que també és un actor irlandès, que també va començar a Irlanda fent sèries com Normal People, pel·lis independents com Aftersun o Desconocidos, i que a partir d'aquí s'ha guanyat un pedigrí que hi ha sobretot arrel de protagonitzar Gladiator 2, dos actors irlandesos per aquesta pel·li anglesa, diguem, que es passa a Anglaterra,
i 8 nominacions la tinc el Hamnet jo crec que és una pel·li que més que és a dir que estarà encantats de nominacions i de premis però que no li caldrà massa per per aconseguir una taquilla molt bona és una pel·li de la qual se n'està parlant molt la gent té moltes ganes de veure-la i per tant jo li auguro una molt bona carrera comercial
I, deies? No, dic, a més a més, jo pregunto, eh, Carles, no sé si et ve alguna cosa al cap d'alguna pel·lícula que hagi estat tantes vegades nominada a un Òscar, o a diversos Òscars, i que no n'hagi guanyat cap, perquè és el que estava pensant ara. Sí, sí, tenim el cas extrem, va ser, primer el cap, Steven Spielberg,
amb el color púrpura, que li van donar, la van nominar 10 o 11 nominacions, zero Oscars, color púrpura, va haver-hi aquí com un sisme entre Spielberg i la resta de Hollywood, però bé, això en uns quants anys ja es van retrobar, però sí que va ser molt fort l'any del color púrpura, d'11 nominacions, crec que eren, no ho hi ha ni una, ni una.
Clar, és que avui saps què passa? Que fèiem el repàs nosaltres a la trajectòria dels Oscars, perquè n'hem vist una que té 16 nominacions, que de fet ja és la pel·lícula amb més nominacions de la història, si no m'equivoco. Sí, sí, a més, mira, parlant del cor púrpura, bé cuento, perquè en el seu moment es va acusar a l'Acadèmia de com que era una pel·lícula d'afroamericans, que només parlaven de temes afroamericans, d'una noia, que era la Gupi Gulberg, que explica la seva vida i com la...
la maltractaven els seus amos, doncs es van tractar una mica la cada dia racista perquè, home, clar, com que tots són negres, doncs no li donen cap oscar. Doncs fixa't tu com han canviat els temps, o no sé si han canviat, però en aquest cas sí que sí, és també una pel·lícula totalment afroamericana.
doncs, com bé dius, s'aconsegueix el rècord històric de nominacions amb 16. Quantes se n'aportaran? No ho sabem, però, de moment, aquí el rècord aquest ja el té a la butxaca. Sí, completament. Recordem que teníem el llistó amb 14, amb pel·lis com el Desnudo, Titanic o Dalalant, que són les que al llarg de la història han aconseguit més nominacions, doncs, fixa't tu que Sinners...
I, de fet, la que s'ha emportat al pleno, allò 11 d'11, per exemple, crec que només va ser el retorn del rei, el senyor dels anells. El senyor dels anells, correcte. És l'única que, si no m'equivoco, a més de 10, per exemple, estava nominada a més de 10 Oscars i s'emporta al ple el 15. Sí, sí, sí. Correcte, correcte. I, bueno, això, Hamnet, com a partir d'avui ja la podeu veure a tots els cinemes, de fet, de les...
totes les grans nominades ja les tenim cines, la tenim en plataformes hi ha una batallera trasllada també Frankenstein a Netflix, Hamnet s'estrena avui i ens quedaria Martí Suprem que precisament s'estrena divendres vinent divendres vinent no hi serem nosaltres però ja us diem que serà l'estrena més destacada de la sala vinent aquesta pel·lícula
Molt bé, això respecte a Hamnet, també l'estrena de la setmana que ve, segur que encara tenim cosetes del trufó. Bueno, acabem parlant de les més nominades, però sí que és cert que aquí la que potser cal destacar més, perquè té nou nominacions, que dius, bueno, n'hi ha moltes altres, però una pel·lícula noruega amb nou nominacions, això no s'havia vist a l'història. No l'he vist.
dels Òscar. Un gran triomf de valor sentimental, la pel·li de Joaquim Trier, per mi, sens dubte, la millor pel·lícula de l'any passat, tot i que...
hi ha gent que no la considera tan bona, per mi sí, per mi és la millor pel·lícula del 2025, molt sentimental, recordem aquesta pel·li noruega, aquesta relació entre un pare cineasta i les seves filles, una relació difícil, una pel·li que també s'ha volgut destacar aquesta àurea una mica que té d'influència d'Immar Berman, en fi, una pel·lícula que...
Destaca en moltes coses, però és evident que el que destaca és en les seves interpretacions. Són quatre actors, que tots quatre són fabulosos, i merescudament tots quatre han estat nominats a l'Òscar. Per tant, molt contents per aquestes no nominacions de valor sentimental.
i, com deies, bé, aquest, el Sirat, que partia en quatre possibles nominacions, cinc, perdona, cinc possibles nominacions, s'ha quedat la pel·lícula internacional, ja la teníem bastant similar a aquesta, i la sorpresa realment ha sigut So, que, com dèiem, doncs un trio de noies, que és el primer cop que tres dones estan nominades al So, per tant, també molt contents per Sirat,
La tornareu a tirar, el trufó, o no està previst? No està previst. No està previst. No està previst. No, no, no. La que sí que farem, i en aquest cas aquesta s'estrena, crec que és passat als Òscars, per tant, és a la Gente Secreto, un altre triomf del cinema brasilè. L'any passat ja, on estoy aquí...
pel·lícula brasilera ja es va endur l'Òscar, la millor pel·lícula internacional i l'agente secreto no tan sols està anomenada pel·lícula internacional sinó també pel·lícula en general, el càsting i el seu actor que també ja es va endur el Globus d'Or per tant també des del cinema brasiler poden estar molt contents per aquesta gran fita de l'agente secreto
I ara sí, entrem en trufó? Sí. Què tenim? Com deia aquesta setmana, que és una setmana molt tonta i... Sí, sí que ho és, sí. Doncs ens hem dedicat a continuar una mica amb el que fèiem.
perquè al final, per exemple, Valor Sentimental, si no l'heu vist, encara teniu una setmana més el trofó que us l'oferim, no us la perdeu. També tenim en Jim Jarmusch, Father, Mother, Sister, Brother, el qual, doncs, sens dubte ha sigut una de les pel·lis independents del Nadal i que triomfà molt. I recuperem, que no l'hem comentat gaire,
A la llista, Un simple accidente, el film de Jafar Panahi, que tot i que és iraniana, està representada a França, perquè la majoria de producció dels diners són francesos, i per tant una gran pel·lícula també de Jafar Panahi, que recuperem el trofó. I escolteu-me una cosa, la setmana que ve què teniu vosaltres? Que és una trobada de...?
No, això que fan a vegades convencions que te passen pel·lícules. En aquest cas veurem les noves de Parxambuc i de Paola Sorrentino. Ah, mira, molt bé. I llavors te'n vas a dinar, què et sembla? Sorrentino en fa una de nova? Sí, curiosament, ha anat molt de pressa, perquè Partenope és de fa un any i poc. Doncs sí, sí. S'ha espavilat? S'ha espavilat, sí, sí. Sí, sí, carai. Rogerp és molt de Sorrentino, ara aquí penso. Sí, sí, jo també, a mi...
No tant, però sí. I si tens un minut més, te destaco el Trifó, perquè com que la setmana passada no vam poder parlar, en parlem aquesta, que vam encetar ja aquest dilluns passat un nou ciclo de la Filmoteca. Ah, mira!
que en aquest cas el col·lectiu de crítics ha decidit fer com un resum o com un compendi de les millors pel·lícules que han passat pel Trufó al llarg d'aquests 25 anys, perquè encara estem en els 25 anys de festa del cinema Trufó. Per tant, el col·lectiu de crítics, com sabeu, cada any tria el que consideren la millor pel·lícula de l'any, que en guany 2025 ha caigut Albert Serra per Tardes i Soledad,
Doncs és d'aquestes 25 pel·lícules que s'han anat triant durant aquests anys. Han fet una llista de 10, de les quals projectarem el Trifó per sobre les millors pel·lícules de l'any. Vam començar amb Yi Yi d'Edward Young i aquest dilluns tenim el Mestre Eastwood, amb, sense dubte, Mystic River, un autèntic pel·lículon. I aniran passant més pel·lícules, Melancòlia, Antes de Tardecer... Carol. No ho sabies, eh?
Aquesta jo crec que se la sap. Tothom que estigui una miqueta posat en el tema girat. En tot cas, és una bona manera de fer un repàs dels últims 25 anys de cinema, no del trufó, del cinema en general, les tendències, com ha evolucionat, i per tant, i bé, en fi, cada setmana ja farem un testet de la pel·lícula que toqui, però que sapigueu que aquest cicle, les millors del trufó dels 25 anys, ja està en marxa.
25, moltíssimes gràcies per a Carles Ribas per acompanyar-nos aquesta setmana. Ens veiem més aviat que tard. Gràcies, Carles. Adéu, adéu.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Cocodril Club.
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80... Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12, però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla.
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la gironina. Girona FM
92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Un dia més i ja arriba per la porta amb el seu sac ben ple, sac de jocs. Pau Regincós, bon dia i bona hora. Bon dia, aquí estem, aquí amb elements de màgia envoltats al joc aquest que et porto avui. Ja ho veig perquè ho has tret tot del sac molt, molt ràpid, que de fet ja ho tenim muntat aquí. M'agrada desplegar els jocs. Aquí no ho veiem, quan vaig a la tele, clar, de seguida veus la caixa, veus la imatge. Aquí no podem veure els components, però a mi m'agrada igualment desplegar-ho perquè s'explica molt millor tinguent els elements del joc a la mà.
Però m'ha sorprès a mi que hi és molt. D'això es tracta, també. El joc d'avui, Màgica 1, és una proposta que ens porta Mercurio, Ediciones, amb castellà Casa Nostra. És una proposta pels més petits de la casa, propostes d'aquelles interessants a partir de 4 anys, poden jugar a partir de 3 persones al voltant de la taula, i jocs ràpids de 10 minuts per passar una bona estona.
Funciona molt bé les activitats, és un joc de visualització, tens uns elements de fusta, són 10 elements diferents, i alhora tens unes rodonetes de cartró, així gruixut, que hi ha el dibuix dels elements que poses al mig de la taula. Llavors ja, començant per això, el nano treu les peces, va identificant una avioneta, un trenet, un dinosaure, un llibre, els va posant al mig de la taula, i són d'aquells jocs que no és la mecànica, és estar una estona amb família, compartir l'estona de joc amb el més petit de la casa...
i al final és un joc d'observació que no té res més que uns elements que, llavors, ho podries fer a casa, sí, la veritat, però t'ho venen fet i al final dius, doncs va, juguem a ser mags. El joc és així de fàcil, col·loques els elements, col·loques una rotllana tots els dibuixets de cada element i fas que algú es converteixi en mag. Agafes una espècie d'estovelleta així de tela, així vermelleta, i pots posar en el rol d'un mag,
i dius, vinga, ara et faré un truc de màgia, ja ho veuràs, el tanto. Agafes l'estovall aquesta, tapes els elements de fusta i dius la paraula màgica, màgica, bu, o la que vulguis, abra, abra, la que et sàpigues, agafes un element sense que es vegi i estires el mocador cap a dalt.
de tal manera que desapareix un dels elements de fusta. Llavors, tots els observadors, el públic assistent en el truc de màgia, ha de posar ràpid la mà en l'objecte que ha desaparegut del mig de la taula. Llavors, quants poden jugar-hi? Aquí et diu fins a 5 jugadors, però és que al final tothom que està observant pot dir la seva i posar ràpid la mà a sobre de l'element que falta. Si és correcte, repartim estrelletes, això que et porto unes estrelles de cartró així molt maques, i vas repartint aquí, posi bé la mà.
El joc base és així, si ho vols fer una mica més complicat, doncs cada cop que heu col·locat la mà sobre uns dibuixos, el girem i ara aquest dibuix queda amagat sota d'un núvol. I ara has de fer memòria, entre l'element de memòria, per recordar que si torneu a amagar aquell dibuix, ostres, ara no el veig, però jo diria que estava sota aquest núvol. Poses la mà i si és correcte el tornes a deixar com estava. Clar.
Joc de memòria, observació, rapidesa visual de veure quin element falta, identificar-lo i col·locar-lo. El que sembla molt bàsic, en una edat temprana de 4 anys, són coses que pots treballar molt bé i que al voltant de la taula en família ho disfrutes i el nano s'ho passa molt bé veient que l'element desapareix.
Quan presento el joc per primera vegada, queden com al·lucinant de dir, ostres, ha fet un truc de màgia real, perquè no el veuen que el tens a la mà. Llavors l'ensenyes i dius, mira, ha tornat a aparèixer, no? I és el que els cautiva i el que els agrada d'aquest tipus de jocs. I, de fet, és un d'aquells jocs que més val no tenir cap got al voltant, t'ho dic perquè...
Has d'anar picant ràpid a posar la mà. El més pec és que s'ho miren amb temps, van fent les parelles, diu aquest ja el tinc, aquest també el tinc. Ostres, li costa més quan n'hi ha menys. També el joc et diu que si li costa, en més de 10 figures en pots posar 5 i adaptar-ho amb menys figures. Però ja t'ho dic que és molt fàcil que de seguida, observant-ho,
i si després a cada ronda mous les figures, perquè no es memoritzi la posició de cada una, també treballa en això, el tema d'observació i rapidesa motriu de posar ràpid la mà abans que un altre jugador i poder-te endur l'estrelleta que tant els agrada. Sort que a mi ho has fet amb dues figuretes, que si no, vull dir, no me n'entenaria. Si no, no t'entenaves, eh? Pau Reginco, el sac de jocs. Gràcies. Fins la pròxima.